Josep Torrent presenta el seu nou llibre a la llibreria 22

Jordi Grau i Josep Torrent a la 22.

La llibreria 22 va ser escenari ahir al vespre de la presentació de Soldadets de plom (Llibres del Delicte), la darrera novel·la de Josep Torrent. El director de l'edició gironina d'El Punt Avui, Jordi Grau, va ser l'encarregat de presentar el nou llibre de l'escriptor empordanès. En aquesta obra, Torrent explica, a través del personatge d'una jove que s'allista a l'exèrcit, com els soldats afronten els dubtes, les pors, els remordiments o la ira en situacions de perill. Soldadets de plom vol fer reflexionar sobre els motius reals de les missions de pau i les conseqüències que provoquen en els militars.
Text i Foto: Quim Puig. Publicat en el Punt-Avui 05.03.2016

Presentació a la Llibreria 22 de Girona de Catalunya mítica (Orciny Press)

A la foto de Fantàstik: Hugo Camacho, Enric Bassegoda
i Ignació J. Borraz

Dijous passat 28.05.2015, finalment es va produir el desembarcament de l’antologia d’Orciny Press Catalunya Mítica. Relats inspirats en la mitologia catalana (Diversos autors, 2015) a Girona. Concretament, la presentació va ser a les 20h a l’emblemàtica Llibreria 22 del carrer Hortes. I allà estàvem la delegació gironina dels de Fantàstik. L’editor Hugo Camacho, aquest autèntic “exèrcit d’un sol home” (com li agrada autoanomenar-se amb humor), va arribar-hi convenientment carregat amb un bon grapat d’exemplars del llibre, i escortat per dos dels autors del recull, l’Enric Bassegoda i i l’Ignacio J. Borraz. Precisament aquells autors que havien situat l’acció dels seus relats més a prop de Girona: el primer a la petita vila empordanesa de Llers; el segon, al castell vallespirenc de Bellaguarda.
No és habitual haver d’afegir cadires en una presentació a la 22, però en aquesta ocasió així fou. L’Hugo va ser el primer en agafar la paraula per explicar als assistents la gènesi de l’antologia. La idea sorgí de la constatació en les seves pròpies carns que sabia més de la història llegendària d’altres cultures que de la seva pròpia: a l’escola, explicà l’Hugo, mai li parlaren dels mites de Catalunya. Dones d’aigua, dips, vampirs, etc. El folklore català és ric i fecund en llegendes, no obstant això, són molts els catalans que les desconeixen. D’aquesta trista certesa, doncs, sorgí la idea de llançar una convocatòria perquè qui s’hi sentís amb ganes li enviés el seu relat mitològic (i és important aquest “seu”, ja que no es tractava de reproduir el mite tal i com el coneixem, sinó d’adaptar-lo). L’editor va explicar amb orgull que a l’editorial van rebre més de trenta relats, dels quals se’n van seleccionar els onze que es van considerar millors, i que són els que figuren finalment al llibre.
Tot seguit prengueren el relleu els dos autors. El primer a parlar fou l’Ignacio, l’autor del relat “La meva vella guàrdia”. L’autor va citar Joan Amades, referent en el seu relat i una de les persones que més ha fet pel nostre folklore, i va exposar breument què el mogué a participar en aquesta antologia, abans de començar a desgranar l’argument dels primers contes del llibre. Tot seguit fou l’Enric, autor novell en això del fantàstic, qui va prendre la paraula. També va començar explicant la seva participació en el projecte, amb el seu relat “Llers, 1939”, una història sobre un vampir empordanès molt anterior al mític comte Dràcula, i que l’autor va treure de context i el situà en plena escampada republicana. Una història amb molt de regust a Perucho, com ell mateix va admetre. Provant de no fer spoilers, l’Enric va oferir un tastet de l’argument de la resta de relats del recull.

Vista parcial de la presentació a la 22.
Foto: FantàstiK

L’acte va acabar amb unes darreres paraules de l’editor, que va recordar als assistents que, si els havia semblat interessant la presentació, podien comprar el llibre allà mateix. Business is business. De fet, a partir d’aquesta setmana els gironins estem d’enhorabona, ja que la 22 s’ha convertit en punt de venta dels llibres d’Orciny Press (els físics, que els electrònics ja els té tothom ben a l’abast en plataformes com Lektu). Així doncs, els nortenys ja tenim també el nostre lloc on comprar no només aquest Catalunya mítica, sinó també els anteriors El espectroscopio del alma(Edward Page Mitchell, 2015) i El final el duelo (Alejandro Marcos, 2015), tots dos en castellà, o la imminent i prometedora Fantasma (Laura Lee Bahr), el primer llibre de la col·lecció “Midian”, dedicada al bizarro.
Per tot això, el brindis amb què es va cloure la presentació va tenir alguna cosa de celebració per part de tots: editor, autors i també lectors.

Publicat a la pàgina web FANTÀSTIK http://fantastik.qdony.net/?p=1350 

publicat el 01.06.2015. 

Llavina presenta ‘Matí de la mort' a Girona

Jordi Llavina tanca una trilogia amb aquest poemari. Foto: Quim Puig

El poeta, crític literari i professor Jordi Llavina va presentar divendres el seu nou poemari, Matí de la mort (Edicions 3 i 4), a la Llibreria 22 de Girona. Durant l'acte, l'escriptor va llegir i comentar alguns dels poemes del llibre, amb el qual tanca una trilogia iniciada el 
2012 amb Vetlla, un llarg poema narratiu sobre la primera joventut, i continuada amb Contrada (2013), quaranta sonets sobre “el pòsit de l'experiència”. A Matí de la mort, que alterna els poemes narratius i els sonets, el títol podria anunciar un final d'etapa fúnebre, i certament ho és, perquè tal com va explicar Llavina l'origen del poemari és la mort d'un amic proper. Però contra la temptació morbosa l'autor es decanta cap a la vida i tots aquells detalls que la formen: els fills, els amics, el desig o la música, i també la por, el desfici, el silenci, la pèrdua i la mort. 

Redacció. Publicat a El Punt Avui 29.02.2016

Josep Casals a la Llibreria 22

Quan els talps surten del seu cau.

Josep Casals, dimarts passat a la Llibreria 22 de Girona Foto: MANEL LLADÓ.

Passa a vegades que a les presentacions de llibres, sobretot si coincideix que hi ha partit de la Champions, hi va poca gent, i sol passar que els pocs que han fet el gest atribueixin a aquesta diguem-ne fatal coincidència el fet que l'acte prengui l'aire una mica sòrdid que també tenen les reunions dels noctàmbuls irredempts a l'últim bar de la nit. Però només en casos molt excepcionals passa que la presentació d'un llibre reuneixi a penes una desena de persones, la gran majoria de les quals no freqüenten mai aquesta mena d'actes, i després d'escoltar l'autor durant una hora i mitja llarga amb una atenció quasi reverent acabin marxant cap a casa sense haver excusat ni una sola vegada la poca o molta concurrència a una circumstància tan fortuïta com un partit de futbol.

Dimarts passat, a la Llibreria 22 de Girona feia la impressió, en efecte, que s'havien aplegat tot de talps acabats de sortir del seu cau per escoltar el professor i assagista Josep Casals. La imatge resulta ben a propòsit per embolcallar un llibre que té molt present el gust de Kafka pel món subterrani i que posa en qüestió el “gran guinyol” de la contemporaneïtat, aquesta apoteosi de l'espectacle i de “l'escriptor de grans magatzems” i, al mateix temps, de la indiferència, que no és altra cosa que el vestit de gala del capitalisme tardà, com va definir-la Casals.

Constelación de pasaje (Anagrama), el llibre que venia a presentar a Girona, té alguna cosa de desmesura i celebració que complaurà especialment els lectors talp, avesats a excavar galeries en un estat de ceguesa pròxim a la més pregona orfandat, però poques vegades hauran tingut ocasió de posar les urpes a prova dins una massa tan compacta: més de mil pàgines que abracen tot un segle de cultura europea, des del París del Segon Imperi fins a la ressaca del Maig del 68. Intentar definir què és exactament aquesta obra colossal, segona entrega (i en faltarà la tercera) del ja memorable Afinidades vienesas (2003), seria una labor tan àrdua que potser demanaria mil pàgines més, però Josep Casals, acostumat a no trobar encaix als aparadors, es va preocupar de fer-ho entenedor: és un relat sobre la pèrdua de la innocència, un procés encara en curs, va dir, i contra el culte a “sa majestat el jo”. En el fons, hi ha el plantejament d'una ètica “no normativa”, no doctrinària ni moralitzant; que reivindica la paradoxa “enfront de la tirania de la doxa”; que revalora “els homes que riuen”, des d'Alban Berg a Jean Genet; que qüestiona les formes d'identitat del subjecte clàssic i escolta la veu dels rars i els insomnes; que explora facetes devaluades de la condició humana com la follia o el desig; que entén l'alteritat alhora com un moviment de proximitat i distància; que assumeix el buit, en definitiva, “en lloc de cobrir-lo amb falsos atributs”. No és pas poca cosa, però Casals s'ha envoltat d'uns companys de viatge aclaparadorament solvents (Offenbach, Baudelaire, Musil, Renoir, Benjamin, Rilke, Nietzsche, Barthes, Kafka, Freud), dels quals s'alimenta, com tot bon rosegador, per obrir les seves pròpies galeries de pensament. Constelación de pasaje és un llibre memorable construït a còpia de muntatges cinematogràfics, de juxtaposicions, confluències i encreuaments, al voltant del “flux primigeni” de l'aigua que encarnen grans rius com el Neva, el Sena, el Moldava o el Danubi. A diferència de les Afinidades vienesas, el nou assaig se sustenta en bona part en l'imaginari del cinema, “la cova de l'eremita del segle XX”, i en un aprofitament més desinhibit de “l'home com a creador de ficcions i de metàfores”.

Publicat a El Punt Avui, Eva Vàzquez. 25.02.2016

Josep Casals presenta ‘Constelación de pasaje'

L'assagista i historiador de la cultura Josep Casals presenta avui a la llibreria 22 de Girona (20 h) l'estudi monumental Constelación de pasaje. Imagen, experiencia, locura, editat per Anagrama. El llibre, de més de mil pàgines, és la continuació del no menys extens i elaborat treball que l'autor ja va dedicar a Afinidades vienesas(2003), en què analitzava els grans fars de la cultura del segle XIX. En el nou assaig, Casals aborda l'experiència del segle XX, des de la comuna francesa fins als anys vuitanta, per mitjà principalment de les tesis de Walter Benjamin i amb el focus a París en lloc de Viena. A la presentació d'avui a Girona, el pensador estarà acompanyat per Nani Huertos.

Publicat a El Punt Avui. Redacció, 23.02.2016

Gran èxit de públic de "La dolça Caterina"

Presentació de "La dolça Caterina", de Montse Castaño,
 a l'antiga seu de la Fundació Fita,  organitzada per la Llibreria 22

La presentació de la novel·la La dolça Caterina (Edicions Cal·lígraf), de Montse Castaño, va ser tot un èxit de públic, divendres passat a la llibreria 22 de Girona. De fet, la presentació, que va reunir prop d'un centenar de persones, va tenir lloc a l'antiga seu de la Fundació Fita, que està prevista com a nou espai de la 22 per a aquest tipus d'activitats. El llibre de Castaño va ser presentat pel periodista Eduard Cid i també va actuar el duet Pexsom Blues.

Publicat a "El Punt Avui", X.C, a data 23.02.2016

Entrevista a Montse Castaño sobre el llibre "La dolça Caterina"

Montse Castaño: “No he fet una novel·la per a dones”.
L'autora debuta amb ‘La dolça Caterina', una novel·la sobre una nissaga de dones “filles del seu temps”, al llarg del segle XX.
Es presenta avui a la Llibreria 22, amb vi i música de Pexsom Blues

Montse Castaño amb la seva primera novel·la a les mans 

Després de treballar setze anys com a comunicadora en el món de l'empresa i ara també en el de la ràdio, Montse Castaño (Sarrià de Ter, 1967) ha publicat la seva primera novel·la, La dolça Caterina (L'última de les Malastruga), editada per Cal·lígraf , que avui es presenta a la Llibreria 22 de Girona (20 h). La presentació anirà a càrrec del periodista Eduard Cid, de Fem Girona –on l'autora és cap comercial i també fa locució– i, a més, al final de l'acte hi haurà música en viu amb el duet Pexsom Blues i una degustació de vins empordanesos per gentilesa de la Cooperativa Garriguella.

La referència a l'Empordà no és gratuïta, perquè l'Escala és un dels escenaris principals de la novel·la –Torroella de Montgrí també hi té un cert pes–, que l'autora descriu com una nissaga de quatre dones, totes elles “filles del seu temps”, les quals, com suggereix el títol, es rebel·len contra una espècie de cadena de malastrugança. “L'obra està molt centrada en com les decisions que han pres els nostres avantpassats han modificat la nostra existència”, explica l'autora, que parla de dos eixos principals més de la novel·la: “Un és el segle XX, durant el qual es van viure grans canvis, per exemple la transformació d'algunes economies de subsistència, com la dels pescadors, per l'arribada del turisme. L'altre eix és l'entorn, que és com un personatge més. La novel·la parla molt de paisatges i d'un entorn molt concret, que és l'Escala. És un cant al nostre territori.”

“Quan escric, intento que els meus personatges siguin reals i m'abstrec per posar-me en la seva pell. Per això aquesta història té molt de mi”, explica Castaño, que remarca que no ha volgut fer “una novel·la de dones per a dones”. “Les millors crítiques que he rebut són d'homes”, afirma. El llibre ja es va presentar a Caldes de Malavella, on viu l'autora, i també es presentarà a Low Cost de Figueres, el 26 de febrer, i evidentment a l'Escala, el dia 27 a a la llibreria Vitel·la.

LA FRASE
He triat l'Escala com a escenari principal perquè n'estic enamorada. És un lloc màgic i inspirador

Publicat a El Punt Avui, Xavier Castillón. 19.02.2016

Entrevista d'Albert Soler a Montse Castaño sobre la seva primera novel·la "La dolça Caterina"

 Avui han publicat al Diari de Girona una entrevista feta per Albert Soler a Montse Castaño on parlen de la seva primera novel·la La dolça Caterina. L'última de les Malastruga. Podeu accedir a la fotografia i llegir-la. 

Impulsen una fira eròtica a Girona

Els Jardins de la Mercè acullen diumenge una cita que inclou moda, literatura,

degustacions o fotografia.

Perquè la sexualitat no ha d´estar renyida amb el bon gust, atès que és un element cultural indispensable en la nostra societat, la nova edició del «Mercadillu Secret» estarà centrada en el món de l´erotisme, des d´una perspectiva oberta, pedagògica i elegant. L´esdeveniment, que tindrà lloc aquest pròxim diumenge als Jardins de la Mercè de les 12 del migdia a les 9 de la nit, té per objectiu canviar les regles del joc, oferint una proposta atrevida i picant, però dirigida a tots els públics, amb gastronomia, literatura, moda íntima o fotografia.

«Volem apropar la sexualitat, que forma part de la nostra vida diària, sigui quina sigui l´edat, a tothom, educant i donant noves eines de comunicació entre pares i fills» va explicar Anna Cortés, representant, amb el creador Eduard Montojo, de la firma gironina Love Secrets, especialitzada en material eròtic per a dones que coorganitza la fira, en un acte de presentació celebrat ahir al matí als Jardins de la Mercè. Segons Jordi Pigem, impulsor del «Mercadillu Secret», l´objectiu és que la fira eròtica tingui una continuïtat anual.

A la foto d'Aniol Resclosa: Jordi Pigem, Eduard Montojo,

Anna Cortés i Guillem Terribas.

La fira eròtica comptarà amb una àmplia oferta d´activitats, entre les quals destaca la part gastronòmica -amb degustació de productes afrodisíacs com les ostres i maduixes-, la presentació de la cervesa «Lasciva» -elaborada pel mestre cerveser Enric Pardo, de Can Navarra de Bordils-, la venda de llibres de temàtica eròtica -amb un estand de la Llibreria 22- o l´exposició de peces de llenceria de la barcelonina Rosa Puñales i els productes de Love Secrets.

Una desfilada de moda íntima, a les 8 del vespre, l´exposició de fotografia boudoir de Nicole Gulau o una sessió de música punxada completaran una jornada on, mentre els pares s´entretinguin a la fira, els nens podran gaudir de la màgia, en les tres sessions que oferirà al llarg del dia l´il·lusionista Fèlix Brunet.

Albert Cornellà, publicat a El Punt Avui. 18.02.16

Lluís Foix mira enrere en la seva professió

Guillem Terribas, Lluís Foix i Jordi Gisperta a la 22. Foto: 22

Lluís Foix, col·laborador d'El Punt Avui, va presentar dijous a la llibreria 22 Aquella porta giratòria, les memòries periodístiques amb què va guanyar l'últim premi Josep Pla. Avui, Jaume Fàbrega hi presentarà Pàleo receptes, d'Eudald Carbonell i Cinta Bellmunt (13 h).
Publicat en el Punt-Avui 14.02.16

La divertida dieta paleolítica

Amb "Pàleo receptes", Eudald Carbonell i Cinta Bellmunt no només ens ensenyen a menjar com els nostres avantpassats, sinó que proposen hores de diversió cuinant com ells.

Li ve de gust una medul·la de cavall batuda amb maduixes a l'estil de fa 40.000 anys? I un colom farcit de fruites vermelles segons recepta de la mateixa època? Si s'estima més oblidar la carn, sempre es pot preparar una amanida de pastanaga amb pinyons i gerds de les que feien xuclar-se els dits als nostres avis neandertals. Perquè del que menjaven els nostres avantpassats va precisament el llibre Pàleo receptes, escrit a quatre mans per Eudald Carbonell i Cinta Bellmunt, i que els dos autors van presentar ahir al matí a la Llibreria 22, prèvia introducció del gastrònom i col·laborador de Diari de Girona Jaume Fàbrega. D'una gent que no consumia lactis, ni pizzes, ni hamburgueses, ni oli, ni sal, ni bevia alcohol, ni... ni cuinava com avui.

Cinta Bellmunt i Eudald Carbonell, en primer terme, mentre
Jaume Fàbrega  oficiava de presentador Foto:marc martí

El llibre, subtitulat "La dieta dels nostres orígens per a una vida saludable" és un recull de 60 receptes inspirades en el que es menjava a la prehistòria. Bé, de fet, és molt més que un recull de receptes, perquè cada una d'aquestes s'acompanya d'una foto, d'un "Sabies que...?" que aporta interessants detalls de l'animal o vegetal que és ingredient principal del plat, i de dues maneres diferents d'elaborar el plat: l'actual i la preparació paleolítica, aquesta darrera, per qui vulgui experimentar realment què feien els nostres ancestres.
Un exemple. Agafem la pàgina on hi ha l'anteriorment esmentada medul·la de cavall batuda amb maduixes. En el "Sabies que...?" se'ns explica que en alguns jaciments s'han trobat restes d'ossos de cavall rostits que evidencien que es consumien. Els passos de la preparació actual són demanar al carnisser que ens parteixi un fèmur de cavall, rentar, tallar els gerds i l'api, remullar el fèmur, extreure'n la medul·la, i posar-ho tot a la batedora. La preparació estil paleolític insta només a "aconseguir" els ossos, partir-los amb un objecte contundent -una pedra, se suposa-, anar al bosc a recol·lectar maduixes silvestres i api, aixafar-ho tot i després batre-ho, si pot ser, a mà. A l'hora de menjar-ho, fer servir els apis de cullera, perquè no cal dir que els neandertals no tenien coberts. 
Com es veu, cada recepta es pot convertir en una jornada de diversió. Naturalment, Carbonell i Bellmunt no recomanen parar trampes als coloms de la ciutat per menjar-los, avui en dia no tindrem altra opció que comprar la majoria de peces de caça. Però sí que insten en canvi a anar recol·lectar els fruits i vegetals per nosaltres mateixos, inclús a conrear-los com els nostres avantpassats. També, per què no, a anar a pescar nosaltres el peix que després cuinarem.
Ull: a l'hora de cuinar no valen fogons ni forn si optem per la versió pàleo: pedres escalfades, forns excavats a terra, etc., i -això no ho diu el llibre- potser encendre el foc fregant dues branques. Per descomptat, menjar-ho finalment amb els dits. I si tot això és excessiu, hi ha l'opció "preparació actual".
Tal com van remarcar els autors, no es tracta només d'aprendre i de cuinar, sinó de mantenir-nos sans a la vegada que ens ho passem bé compartint experiències i gaudint de bons moments.
Albert Soler, publicat en el Diari de Girona 14.02.16

Gastronomia neolítica molt actual

Jaume Fàbrega, Eudald Carbonell i Cinta Bellmunt a la 22
Foto: Xavier Castillon

L'historiador de la cuina Jaume Fàbrega va presentar ahir a la Llibreria 22 l'obra Pàleo Receptes , en què l'arqueòleg Eudald Carbonell i la periodista Cinta Bellmunt proposen seixanta receptes basades en el que es menjava en la prehistòria. “Tot i ser neolítiques, són molt contemporànies i no estan tan lluny d'El Celler de Can Roca”, va dir Fàbrega.
Xavier Castillón, publicat en El Punt Avui 14.02.16

La triple presentació d´Arnaldo Otegi omple la llibreria 22

Benet Salellas fa d'amfitrió de l'exportaveu de la CUP David Fernández per presentar el llibre en el qual el periodista Antoni Batista diu mostrar «el personatge real que defensa la pau» enfront del «terrorista» que difon «la versióoficial».

A 22 dies que Arnaldo Otegi recuperi la llibertat, David Fernández presentava Antoni Batista, que difonia el seu llibre sobre el líder abertzale. Alhora, l'advocat i polític Benet?Salellas fa d'amfitrió en un vespre politicoliterari a la Llibreria 22, que es tornava a omplir de gom a gom. Tres personatges per retratar una icona d'un moment polític que arriba al seu final: la nèmesi d'Aznar. 

Benet Salellas va recordar que «malgrat que ni hi havia armes, ni violència, ni explosius», el procés contra Otegi va ser per terrorisme. I que va ser condemnat a sis anys i mig de presó. Anys que Otegi ha passat estudiant Dret. L'advocat Salellas va recordar llavors que a la presó de Figueres «hi va haver tancats amants de la llibertat» i va demanar que un cop Otegi surti de la presó no hi hagi mai més cap amant de la llibertat empresonat.
David Fernández, l'home dels substantius adjectivats, que exercia de portaveu de la CUP fins fa pocs mesos, ha fet el pròleg d'un llibre on el periodista Antoni Batista diu haver retratat «el personatge real» que creu en la pau «per principis ètics». I ho fa enfront de «la versió oficial». En les primeres paraules del llibre, David Fernández ja explica que Batista va ser qui li va descobrir que, a més del que deia Aznar, hi ha una altra veritat. Els 30.000 detinguts. I Rosa Lluch. I l'Hipercor. «Tots els sofriments», diu.
Més prosaic es va mostrar l'autor del llibre Otegi, la força de la pau, Antoni Batista, que va recordar la valentia de Joan Tapia en publicar una entrevista a Otegi quan es va signar el pacte de Lizarra i la covardia d'altres directors que, a petició d'Aznar, el van enviar a fer crítiques musicals fins a la seva jubilació el 2003

. 
Batista és amic d'Otegi. O conegut. Ell mateix confessa que «en aquestes pàgines hi ha un Arnaldo Otegi tal com jo honestament el veig a partir del meu tracte amb ell i la gent que li és propera». I com diu la seva editora, «era l'únic que podia fer aquest retrat». El periodista afirma que Otegi ja li va dir el primer dia que creia en la pau. El filòsof abertzale, però, havia de fer un pas polític per convèncer que la millor estratègia era la pau a aquells que no havien abandonat les armes i els que no condemnaven els atemptats. Batista marca un abans i un després d'Otegi: 765 morts abans del pacte de Lizarra i 58, després. Ara, cinc anys de treva. O de procés de pacificació irreversible. I, per això, convida a descobrir la persona que s'amaga darrere d'un amant de la filosofia, de la ideologia. L'home que Salellas, Fernández i el mateix Batista veuen cridat a marcar un nou cicle al País Basc. 

Malgrat que hi va haver pregunta, ningú coneix encara la resposta certa: quins són els plans d'Otegi quan surti de la presó el pròxim 1 de març? David Fernández diu que retrobar-se amb la família. I preparar el seu futur polític i lluitar perquè la seva inhabilitació per a càrrec públic no s'allargui, «no sigui la seva mort civil». Però la pregunta va quedar a l'aire: serà el pròxim lehendakari? En l'únic capítol que afirma que és ficció, el periodista Antoni Batista va més lluny. Veu Otegi fent coses que no creu que d'altres aconsegueixin en 18 mesos.
Jesús Badenes, publicat en el Diari de Girona 10.02.16. Fotos: Llibreria 22

La pau, valor intrínsec

“No és un llibre parcial, és un llibre real. La imatge que es té d'Arnaldo Otegi és la que donen els mitjans que el titllen de terrorista.” Així defineix Antoni Batista el seu darrer llibre sobre el País Basc, centrat en la figura d'Otegi. Un retrat que contesta la versió dels grans mitjans de comunicació sobre el militant abertzale. Batista va presentar Otegi, la força de la pau dimarts a la llibreria 22 de Girona. El van acompanyar el periodista i exdiputat David Fernàndez, que ha prologat el llibre, i l'advocat i diputat gironí Benet Salellas. Tots tres van cedir les cadires als assistents i van parlar a peu dret en una 22 plena de gom a gom.

Salellas va posar el cas d'Otegi en el context d'una justícia espanyola que, al seu parer, no ha fet net del franquisme i té una “inèrcia preconstitucional de persecució” contra tota dissidència política. Per la seva banda, Fernàndez va recordar els nombrosos tancaments de mitjans bascos que hi ha hagut en les darreres dècades i va lloar la feina de Batista, que oferia, com a corresponsal de La Vanguardia al País Basc, una visió alternativa al discurs oficial sobre el conflicte basc: “Les paraules i la mirada de l'Antoni Batista eren aire fresc. Ell fa periodisme, i no propaganda.”

Batista va destacar el component ètic d'Otegi, que “creu en la pau com a valor intrínsec”. El periodista va explicar la lluita doble que va haver d'afrontar el polític basc: primer contra les forces polítiques i judicials que el perseguien i després contra un sector dels seus companys que no avalava l'aposta per la no-violència.

Batista i Otegi van entrar en contacte el 1998, en la firma del Pacte de Lizarra, quan el polític encara era un desconegut. Amb aquest llibre, Batista tanca el seu cicle sobre la política basca, que va seguir durant trenta anys: tres dècades en què, segons Fernàndez, Batista ha rebatut el maniqueisme informatiu i la criminalització de l'independentisme basc.

Els ponents van denunciar el silenci de la intel·lectualitat espanyola i catalana sobre la situació dels presos polítics. Caldrà veure com reaccionen –si reaccionen– l'1 de març, quan Arnaldo Otegi surti de la presó de Logronyo.
Eloi Camps, publicat en el Punt-Avui 11.02.16

9 Festival Pepe Sales 2016, dedicat a Roberto Bolaño

IMATGES de Roberto Bolaño a la Llibreria 22. També de la inauguració de l'Avinfuda Roberto Bolaño de Girona i altres imatges de Bolaño.

La dualitat com a essència vital.BLAT de Josep M. Pagès, Premi Casero 2015

El lleidatà Josep M. Pagès debuta amb la novel·la curta ‘Blat', guanyadora

del Just M. Casero 2015

La novel·la curta Blat, de Josep M. Pagès comença amb la frase “Érem dos”, i si, tal com diu l'editor Josep Lluch, “hi afegim la imatge de la portada, en què hi ha un rostre reflectit en un mirall, ens adonem ràpidament que el relat tracta de dualitats”.
Casero 2015, va ser presentada en doble sessió. A Barcelona, a la llibreria La Central, i a Girona, a la 22, que és l'entitat que impulsa el premi, que, a més de l'edició de l'obra per Empúries, també comporta 2.200 euros, a banda dels drets d'autor. El llibreter Guillem Terribas també va insistir en la dualitat de l'obra, fins i tot en el tractament narratiu. “En la primera lectura que vaig fer em vaig adonar que Pagès era un bon escriptor, però com a lector hi havia coses que se m'escapaven.”

Guillem Terribas, Josep Lluch, Josep M. Pagès i
Vicenç Pagès. Foto: Lluís Serrat

I és que, tal com va explicar ahir l'autor, va voler “deixar espai perquè el lector pogués penetrar en la novel·la”. Segons Josep M. Pagès “hi ha una part meva en el personatge, però pren potser la part més negativa”.

La dualitat de la història s'estableix en dos plans. En un hi trobem en Tomàs, que es planteja la possibilitat de ser una altra persona quan en un casament es retroba amb uns amics, i en l'altre, molt més oníric i fantàstic, es mou l'altre personatge, que no deixa de ser una rèplica, i un àlter ego, d'en Tomàs. Blat, el títol de l'obra de Josep M. Pagès, d'ofici corrector, té a veure amb la part brillant, amb la llum que contrasta amb la part més difusa i fosca de la novel·la.

En l'acte de la Llibreria 22 a Girona també hi va participar l'escriptor Vicenç Pagès Jordà, membre del jurat del premi Just M. Casero amb Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino i Eva Vàzquez.
Jaume Vidal, publicat en El Punt-Avui 15.01.16
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/932715-la-dualitat-com-a-essencia-vital.html

Blat, un llibre d’aproximacions laterals

Blat és la història de dues persones que juguen a trobar el punt on unir-se, i és la novel·la curta que ha fet guanyar a Josep M. Pagès el premi Just M. Casero 2015. Publicat per Empúries, el llibre barreja el món oníric amb el real i és una aposta per aquest nou autor.

Josep M. Pagès és corrector en una impremta lleidetana i ha obtingut diversos guardons en concursos de relats. Blat és la seva primera novel·la, amb la què va decidir participar al premi Just M. Casero 2015. “Una vegada més el premi Casero descobreix un talent nou”, diu Josep Lluch, editor d’Empúries. Enguany, aquesta novel·la guardonada tracta de la dualitat. De la dualitat entre dos personatges que no es coneixen però que tenen un vincle estret; entre la vida íntima i la vida quotidiana; entre el món dels desitjos i el món real.

Aquesta novel·la curta té dos protagonistes: un es diu Tomàs, l’altre és anònim. Un viu a una banda de la frontera, l’altre a l’altra. Un està ple de dilemes interiors, l’altre només pensa en traspassar la frontera. Els dos comparteixen un conflicte d’identitat. Podem trobar l’Alter Egode Josep M. Pagès, en aquesta obra? “No he explicat res que m’hagi passat, però faig préstecs”, explica l’autor; “Temors, defectes… He deixat el pitjor”.

En Tomàs, tot i tenir nom, és el personatge més volàtil. Josep M. Pagès ens el presenta indirectament, amb “aproximacions laterals”, tal com digué el jurat del premi i tal com repeteix ell: “No he arribat a aquest llibre tirant pel dret, faig aproximacions laterals”. La veu de Tomàs no surt d’un narrador omniscient, sinó de dins seu, d’ell mateix. I el fet de crear un personatge des de les seves profunditats fa que entrem en un món oníric, inestable, sovint incoherent, ple de pensaments, d’emocions, tot barrejat. Avís als lectors: el món del Tomàs no és fàcil d’entendre, com tampoc ho és la ment de ningú.

“Si vols veure el blat, busca les roselles”, llegim a l’obra. I la lògica que segueix tot el llibre és aquesta. Aproximacions laterals. Roselles. “Quan escrivia Blat no pensava en el lector. No he volgut explicar tots els símbols perquè cadascú els interpreti”. Josep Lluch, d’Empúries, creu que Pagès forma part d’una fornada de narradors-poetes que expliquen històries fascinants que sempre tenen algun detall que al lector se li escapa. De fet, Josep M. Pagès afirma que llegeix molta poesia i que s’ha guiat per alguns poemes a l’hora d’escriure. Poemes, per exemple, de Vinyoli.

Però Vinyoli no ha sigut l’única inspiració de Pagès, que explica que els paisatges urbans deBlat estan inspirats en Lleida. Els dos personatges també tenen un paral·lelisme de carn i ossos: els germans Víctor i Màrius Torres. “Víctor era soldat i polític, Màrius, metge i poeta. Els dos eren molt diferents però mantenien un vincle, en aquest cas familiar”. Josep Lluch, editor d’Empúries, aprofita la publicació de Blat per reflexionar sobre el context literari actual. “Una de les poques coses bones de la crisi”, explica, “és que molts escriptors prescindeixen del que és millor escriure, de les fórmules, de les modes, i escriuen el que realment volen, com en Josep M. Pagès”.

El Premi Just M. Casero, valorat en 2.200€ i amb els drets d’autor a part, és un guardó que aposta per escriptors que comencen, explica Guillem Terribas de la Llibreria 22, organitzadora del premi. El guanyador ha sigut Blat de Josep M. Pagès, i la finalista Gemma Sardà amb La veu del Cyrano (Empúries), que es presentarà al setembre.
Clàudia Rius, publicat a la Revista Digital Núvol 20.01.16http://www.nuvol.com/noticies/blat-un-llibre-daproximacions-laterals/

Informació a Vilaweb http://www.vilaweb.cat/noticies/josep-m-pages-guanyador-del-premi-just-m-casero-explorador-de-lalteritat/

9 FESTIVAL PEPE SALES, dedicat a ROBERTO BOLAÑO

Ionquis de Bolaño. 9 Festival Pepe Sales

EL RESTAURANT LA PENYORA PRESENTA EL 9È FESTIVAL D'ART INDEPENDENT PEPE SALES (22 GENER - 5 FEBRER), EL RECONEIXEMENT POPULAR QUE FALTAVA A L'AUTOR DE "LOS DETECTIVES SALVAJES", UN ESCRIPTOR QUE VA PATIR LA GIRONA MÉS HIPÒCRITA I MÉS GRISA.

Roberto Bolaño considerava Girona una ciutat "hipòcrita i grisa". L'escriptor, que seria internacionalment reconegut per llibres com Los detectives salvajes, va passar completament desapercebut a la ciutat, on la seva mare tenia una parada de bijuteria a La Rambla de la Llibertat. A l'arrencada de la dècada del 1980, Bolaño ho va passar tan malament a Girona que, anys després, quan residia a Blanes, es negava en rodó a tornar a trepitjar els carrers que li van inspirar el poema Prosa de otoño en Gerona, on usava la tardor per exposar l'exclusió social i l'estat anímic en què vivia.

Però després, quan li va arribar el reconeixement internacional, amics com Javier Cercas, Ponç Puigdevall o el llibreter Guillem Terribas van convèncer Bolaño i aquest va començar a participar en la vida literària i cultural d'una ciutat que a poc a poc anava deixant de ser grisa i negra per esdevenir viva i de colors.

El reconeixement oficial gironí a Roberto Bolaño Ávalos (Santiago de Xile, 1953 -Barcelona, 2003) va arribar l'any 2011, quan la ciutat li va dedicar un llarg i lluminós carrer al barri de Domeny. La cantant Patti Smith, admiradora incondicional de Bolaño, va aparèixer d'improvís a l'acte inaugural, on fins i tot va interpretar a cappella una cançó.

Reconeixement popular

Faltava el reconeixement popular gironí a Bolaño, que arribarà en la propera edició del Festival d'Art Independent Pepe Sales, organitzat per la família somniadora i trangressora del restaurant La Penyora, que ahir va presentar una programació que va del 22 de gener al 5 de febrer.

Consol Ribas, responsable de La Penyora amb Lluís Llamas, va assegurar en una multitudinària roda de premsa que existeixen els "ionquis de Bolaño", que són les persones "atrapades en la seva obra literària, les que se submergeixen en el seu torrent narratiu".

Divendres 22 (20h), el Centre Cultural La Mercè acollirà la inauguració del festival amb l'obertura de l'exposició d'arts plàstiques El burro. Resulta que Bolaño va homenatjar la moto robada -"el burro"- amb què passejava per Mèxic amb el poema El burro. Els artistes d'aquesta exposició col·lectiva s'han inspirat en peces de motocicleta. La moto també ha inspirat una activitat que promet espectacle. Moto i poesia tindrà lloc l'endemà dissabte (19.30h) pels carrers del Barri Vell de Girona, on ressonaran els espetecs dels motards Dimonis de Santa Eugènia en desfilada. Si la poesia i la prosa de Bolaño ha suggerit una desfilada de motos, també pot suscitar un combat de boxa. Cesc Martínez, responsable de l'Escola de Boxa Amateur de Girona, muntarà dimarts dia 26 (20.30 h) a La Mercè un ring amb un espectacle de boxa. El cultiu de l'alta literatura i les experiències més sòrdides eren perfectament compatibles per a Bolaño, fill d'un boxador.

Completen la programació del Pepe Sales la projecció de cinema amb el documental Roberto Bolaño: El último maldito (Diumenge, 24, 21.30h, Truffaut), la conferència de pensament que impartirà Pablo Ley Francelli, autor de l'adaptació teatral de la novel·la de Bolaño 2666 (dilluns 25, 19.30 h, La Mercè), i el festival de curtmetratges, amb tretze realitzadors que estrenaran els seus treballs dedicats a l'escriptor (diumenge 31, 20 h, Truffaut) .

Per a Lluís Llamas, Bolaño representa l'esperit dels anys 1970/80, quan la moto era l'element de l'escapada.

Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 19.01.2016

http://www.diaridegirona.cat/cultura/2016/01/19/ionquis-bolano/763230.html#

El Pepe Sales difon Bolaño amb motos, boxa i poesia

El festival de La Penyora s'obrirà divendres amb una exposició d'obres creades a partir de peces de motos.L'espectacle central inclourà dimarts vinent una exhibició de l'Escola Gironina de Boxa

Foto de Grup de Xavier Castillón. 

El Festival d'art independent Pepe Sales , que La Penyora ha dedicat en la seva 9a edició a l'escriptor xilè Roberto Bolaño, tindrà lloc del 22 de gener al 5 de febrer, i inclourà algunes novetats que subratllaran els lligams de l'escriptor xilè amb les motos i amb la boxa, esport que havia practicat el seu pare. El festival s'obrirà divendres vinent amb la inauguració a la Mercè de l'exposició col·lectiva El burro (20 h), com el poema que Bolaño va dedicar a una moto negra robada per viatjar a la recerca d'un somni: “Un sueño innombrable, inclasificable, el sueño de nuestra juventud, es decir el sueño más valiente de todos nuestros sueños”. Albert Serra i Lluís Llamas presentaran aquesta exposició en què una trentena d'artistes han treballat a partir de peces de motocicleta. El mateix divendres hi haurà la performance multidisciplinària Los perros románticos. I el dissabte 23, els motoristes de l'associació Dimonis de Santa Eugènia voltaran al vespre pels carrers del Barri Vell –l'escriptor hi va viure en la primera meitat dels anys 80, en una etapa molt difícil de la seva vida– i durant l'itinerari s'aniran recitant poemes de Bolaño.

El diumenge 24 tindrà lloc al Cinema Truffaut (21.30 h) la projecció del documental Roberto Bolaño, el último maldito, presentat pel seu amic blanenc Joan Sureda, i la inauguració d'una exposició fotogràfica també inspirada per Bolaño i les motos, De los burros y de los poetas, a càrrec de Josep Burset, Manel Bielsa i Albert Gisalló. El dilluns 25, Pablo Ley, autor de l'adaptació teatral de la novel·la 2666, oferirà una conferència a la Mercè (19.30 h) com a pròleg del gran acte central del festival, que el dimarts 26 inclourà les actuacions de mig centenar d'artistes de diverses disciplines, com ara la música, la poesia, la dansa o el teatre, inspirades per l'obra de Bolaño, a l'auditori de la Mercè (20.30 h). Aquest any inclourà una exhibició de boxa, amb la col·laboració de l' Escola de Boxa de Girona . El diumenge 31 de gener s'ha programat al Truffaut la projecció de 13 curtmetratges basats en l'univers de Bolaño (20 h). Tots els actes són gratuïts, com sempre amb la voluntat de difondre al màxim l'obra d'un autor que ahir Consol Ribas va definir, a la multitudinària presentació del festival, com “extremadament generós i sempre fidel a les seves idees”.

Carrer sense placa

En nom del Truffaut, hi ha intervenir Guillem Terribas, que va recordar la Llamadas telefónicas a la 22 i es va reconciliar amb la ciutat. Terribas va afegir que, després d'inaugurar el carrer Roberto Bolaño al barri de Domeny amb la presència de Patti Smith, es va retirar la placa perquè hi deiaBolano i ara “només queden els quatre forats” de la placa.

difícil relació de Bolaño amb Girona, fins que li van demanar que presentés 

Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 19.01.2016

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/933902-el-pepe-sales-difon-bolano-amb-motos-boxa-i-poesia.html

Imatges de la roda de premsa:

https://www.facebook.com/pepesales.festivaldartindependent/media_set?set=a.882906935159687.1073741880.100003211676956&type=3&pnref=story