Miquel Martín treu fora de l´aigua sirenes, pirates i mariners i els porta a la Llibreria 22

M. Mercè Roca i Miquel Martin. Foto: Llibreria 22.

"Fa només un parell de generacions als pobles i viles de la Costa Brava, des de Blanes fins a Portbou, la gent tenia una relació estreta amb el mar. Mariners, pescadors, sargidores, patrons de barca, mestres d'aixa i peixaters vivien de la seva riquesa, l'estimaven i el temien". I és partint d'aquesta realitat que Miquel Martín s'ha dedicat a recopilar tots de mites sorgits de les aigües, i que han quedat plasmats a Llegendes de mar de la Costa Brava, un volum publicat per Edicions Sidillà que ahir es va presentar a la Llibreria 22.
Aquest "altre tresor de la Costa Brava" recull, tot bevent de la memòria popular i de publicacions antigues, històries conegudes i d'altres d'inèdites. El col·laborador de Diari de Girona explicava ahir que s'ha submergit "en llibres descatalogats, revistes de fa 80 o 90 anys o en la memòria oral" per recollir contes on la línia entre el mite i la història és "molt fina".
Els protagonistes d'aquestes Llegendes de mar van, per tant, des de personatges ben documentats com els que van protagonitzar els atacs pirates a Cadaqués o Roses als segles XV i XVI, fins a peixos parladors, sirenes i dracs, passant pels sants als qui els pescadors en problemes s'encomanaven.
La també escriptora Maria Mercè Roca, que va presentar ahir el volum, apuntava que és la literatura la que s'encarrega de fixar i deixar per a la posteritat llegendes que d'altra manera es perdrien; i en casos com el llibre de Martí, usant un lèxic precís que també moriria a mesura que anessin desapareixent oficis i tradicions marines.
"Cada pàtria té els seus mites, i aquests creen la identitat dels pobles", apuntava ahir l'autora empordanesa, fent incís que és gràcies a autors com Maragall, Verdaguer o al mateix Martí que "es modernitzen les llegendes i es contribueix a fer país a través d'elles".
Marta Pallarès publicat en el Diari de Girona 29.11.12

Gironell: “Intento millorar l'ofici com ho feia el pare”

 La Llibreria 22 de Girona es va omplir ahir amb motiu de la presentació del cinquè llibre de l'escriptor besaluenc, ‘L'últim abat', que segons Terribas el confirma ja com un bon escriptor

Martí Gironell, ahir, entre Iolanda Bustos i Guillem Terribas
Foto: JOAN CASTRO / ICONNA.

 Va ser una presentació atípica, amb el xampany servit al principi i no al final. I, a més, un deliciós xampany de saüc, per cortesia de la xef i escriptora Iolanda Bustos i el seu restaurant La Calèndula, a l'Eixample de Girona, on fa cuina botànica, amb herbes i flors. No és una tria casual: Gironell es va inspirar en un dels menús de La Calèndula per descriure l'àpat que reuneix a la novel·la presentada ahir l'últim abat del monestir de Sant Benet de Bages, Pere Frigola, i Luis Cebollos, abat general de la Congregación de la Observancia de Valladolid, aliada amb Felip II per intentar castellanitzar els monestirs catalans en la segona meitat del segle XVI. Per al febrer vinent, La Calèndula preparara un sopar inspirat en L'últim abat, la quarta novel·la històrica de Gironell i el seu cinquè llibre, preferiblement en maridatge amb vins del Bages, una comarca on, tal com va apuntar Bustos, hi ha moltes saüqueres que s'utilitzaven per elaborar aquest tipus de beuratges des de l'antiguitat.
La novel·la que Gironell va escriure en part durant un enclaustrament parcial –i, segons el llibreter Guillem Terribas, amb unes comoditats impròpies d'un monjo, aspecte sobre el qual no es van posar gens d'acord amb Gironell– a l'antic monestir i ara complex turístic de Sant Benet de Bages, té aquest tipus de detalls que serviran no només per convertir el llibre en un best-seller sinó també per promocionar la cuina botànica o el vi i les belleses naturals del Bages: l'editorial Columna ha posat a la venda a l'Fnac una edició especial del llibre acompanyada d'una ampolla de vi d'aquesta denominació d'origen, i la faixa vermella que envolta el llibre amaga la participació en el sorteig de vint rutes literàries, guiades per Gironell, pels escenaris de L'últim abat.
Tornant a la presentació d'ahir a la 22, plena de lectors fidels, familiars i amics de Gironell, uns quants arribats de Besalú, Terribas va recordar que, dels últims cinc guardonats amb el premi Néstor Luján de novel·la històrica, tres han estat gironins: Gironell, per La venjança del bandoler (2008); Núria Esponellà, per Rere els murs (2009), i, recentment, Miquel Fañanàs –ahir entre el públic– per La bruixa de pedra, que es presenta avui a Girona. Tot plegat per reivindicar que ells també són autors “nacionals” –tant com els barcelonins–, no “locals”.
Terribas, que sempre és un dels primers lectors de les novel·les de Gironell, quan encara les està elaborant, coneix prou bé l'autor per dir-li amb tota la confiança que L'últim abat és, amb diferència, el millor dels seus llibres. “Ara ja comences a escriure molt bé i fas unes reflexions polítiques i socials que no hi eren als llibres anteriors”, li va dir. “Intento millorar l'ofici com ho feia el meu pare quan treballava de fuster”, va respondre l'escriptor.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 17.11.12

 L´últim abat´de Martí Gironell surt del monestir per presentar-se a Girona.
L'escriptor de Besalú va dur a la 22 el seu nou llibre, escrit durant llargues estades a Sant Benet

Martí Gironell i Guillem Terribas, dos vells
coneguts retrobats ahir.
Foto: Marc Martí

Va ser el passat mes de juliol quan Martí Gironell va deixar el monestir de Sant Benet, al Bages, on va passar llargues estades durant el procés d'escriptura del seu nou llibre; i ahir, va arribar el torn que fos el seu protagonista, L'últim abat, qui en sortís per presentar-se en societat a Girona només un dia després d'arribar a les llibreries.
La 22 va omplir-se per conèixer de primera mà les experiències de l'escriptor de Besalú, un supervendes gràcies a El pont dels jueus i La venjança del bandoler, i que amb títols com els esmentats s'ha consolidat com un autor de referència del gènere històric. Fent broma, però, va augurar que vendria ben pocs exemplars del seu nou llibre: i és que va apuntar que al llibreter Guillem Terribas L'últim abat li havia agradat molt, "i sempre diu que quan a ell li agrada un llibre no es ven gens".
Gironell va explicar que va ser en el procés de documentació de la que era fins ara la seva última novel·la, L'arqueòleg, quan va topar gairebé per casualitat amb el protagonista del llibre presentat ahir a Girona: l'abat benedictí Pere Frigola, que va ser el darrer en regir el monestir on Gironell va allotjar-se, fins que el recinte va clausurar-se el 1776.
Una feliç coincidència va permetre posteriorment aquest peculiar mètode d'escriptura, i convidat per Sant Benet de Bages a allotjar-s'hi, l'escriptor va aprofitar la possibilitat d'endinsar-se en la història des del lloc dels fets.
La novel·la, "que parla de la corrupció, de la relació entre religió i política i de l'empenta de la Inquisició", presenta tres abats units contra l'ànim espanyolitzador de Felip II i la congregació de Valladolid, que escanyaven els monestirs catalans per obligar-los a tancar les portes i ubicar-hi posteriorment religiosos castellans.
És en aquest marc on Frigola, "un monjo que ha d'actuar com a senyor feudal", es veu immers en una fosca conxorxa; i alhora, sotmet amb mà de ferro els convilatans apujant-los els impostos per poder aixecar, pedra a pedra, el derrocat monestir.
Marta Pallarés, publicat en el Dari de Girona, 17.11.12

Els amics de Narcís Comadira l´homenatgen als Jardins de la Mercè

Joaquim Nadal i Josep Roca, entre d'altres, van presentar ahir de manera distesa el seu nou poemari, "Lent"

  JoseJosep Maria Fonalleras i Josep Roca
van participar en la lectura. Foto: Guillem Terribas.

Des del seu mateix títol, Lent, tot en el darrer poemari de Narcís Comadira convida a la seva lectura pausada, meditada i assaborida. Des de la seva publicació, el passat mes de febrer, han estat no poques les ressenyes que se n'han fet, i totes coincidents en un fet: que és un llibre per tornar-hi, per rellegir amb calma.
Precisament amb aquest objectiu, ahir es va dur a terme un acte entre cultural i festiu, entre reunió familiar i celebració literària, als Jardins de la Mercè de Girona: una trobada on amics i coneguts de l'escriptor gironí, que acaba de complir els setanta anys, es van reunir per llegir algunes de les seves peces.
Entre les cares que s'hi van poder veure hi havia l'exalcalde de Girona i portaveu del PSC, Joaquim Nadal; l'escriptor i periodista Josep Maria Fonalleras, o el sommelier d'El Celler de Can Roca, Josep Roca. En un ambient distès, els Jardins van acollir aquesta lectura, convertida en un homenatge a l'autor de Papers privats, La llibertat i el terror i Lírica lleugera.
Dedicatòries als amics
La Llibreria 22 va ser l'encarregada d'organitzar aquest acte de presentació del volum, publicat per Edicions 62. Val a dir que precisament, una de les peces incloses al poemari està dedicada al llibreter Guillem Terribas.
Val a dir que el darrer poema que tanca l'obra, A la ciutat perduda, hi condensa els seus records de Girona; i diverses peces estan dedicades als seus amics. Per això, l'acte d'ahir es va convertir en un petit retorn, en veu alta, al que Comadira ha plasmat en lletra.
Marta Pallarés, publicat en el Diari de Girona 11.03.12

Miquel Berga guanya el premi Gourmand repassant 50 anys del Motel Empordà

Històries del Motel", amb testimonis de Ferran Adrià o Joan Roca, serà el llibre en català que concursi als Nobel de la gastronomia el 2012.

La cuina catalana moderna, la que ha donat la volta al món de la mà de les estrelles Michelin de Ferran Adrià i Joan Roca, no ha nascut al segle XXI; és filla dels anys seixanta del passat segle, i hereva de l'Empordà. Aquesta és la premissa que defensa Miquel Berga a Històries del Motel, un llibre que recull 50 anys d'història del mític Motel Empordà de Figueres, i que ha aconseguit el prestigiós premi Gourmand com a millor llibre de literatura gastronòmica en català.
Gràcies a aquest guardó, el març del 2012 el llibre de Miquel Berga (Salt, 1952) competirà pel Gourmand Internacional, el Nobel de la Literatura al qual l'any passat hi van concórrer més de 8.000 títols provinents de 154 països.
La idea central del llibre, que aquest professor de Literatura Anglesa de la universitat Pompeu Fabra va escriure per encàrrec del mateix motel, és molt clara: "Documentar i explicar el pas d'una cuina nacional tradicional a una de gastronòmica, en el qual la tasca de l'Empordà va ser essencial".
"El motel va ser el bressol d'un moviment nou", explica Berga, "d'una altra manera d'entendre la cuina basada en un gran respecte per la tradició gastronòmica del país i pels productes de proximitat, però que passa per la innovació i la creativitat". Aquest va ser el gran llegat de Josep Mercader, el fundador del Motel, que ha estat "seguit exemplarment" pel seu gendre, Jaume Subirós, ara al capdavant de l'establiment.
El tronc central del llibre es conforma amb els perfils d'aquests dos "homenots", sumant-hi un tercer: el de Josep Pla, qui va ser "el client estel·lar del motel".
Una història amb moltes veus
El mateix Berga és un client de l'Empordà igual de fidel que Pla ; i és que no en va, fa 25 anys que el primer divendres de cada mes el freqüenta amb una penya d'amics que compta amb noms il·lustres com el de Salvador Sunyer, els professors de la UdG Albert Rossich i Antoni Puigvert, i el de Josep Maria Fonalleras. És per aquest motiu que Jaume Subirós li va demanar que escrigués aquestes Històries del motel, tot i no tenir més connexió amb el sector de la gastronomia més enllà d'aquesta gran afició personal.
Aquestes històries són plurals i corals; és per aquest motiu que el professor de la UPF ha comptat amb les veus de diverses persones que com ell, n'han gaudit a nivell personal, però també d'altres que n'han après i li han atorgat al motel la paternitat espiritual de les seves posteriors carreres.
Aquest és el cas del xefs Joan Roca i Ferran Adrià, que es reconeixen deudors del camí que va obrir Mercader. Com a anècdota, el guanyador del Gourmand explica que Adrià sentia "una gran inquietud" en veure que el primer cuiner del motel no havia deixat escrites "ni idees ni receptes", mentre que al Bulli "sempre s'ha documentat tot d'una manera exhaustiva". Per generació, Adrià no va conèixer a Josep Mercader, però li va retre un homenatge amb una versió de les seves faves a la menta, "un plat vulgaris que no obstant va ser una revolució quan es va començar a fer al motel, i del qual Adrià se n'ha declarat un gran fan".
D'altres veus reputades que se sumen al reconeixement per a l'establiment figuerenc són les del xef basc Juan Mari Arzak i del crític gastronòmic nord-americà Colman Andrews, "que és el que ha aconseguit que la cuina catalana sigui més coneguda arreu del món" segons Berga. Menció a part mereix també el testimoni de Narcís Comadira, qui a més de ser conegut per les seves facetes de poeta i pintor és també un reputat gastrònom -no en va El Celler de can Roca li ha dedicat un plat en la present temporada de tardor.
En definitiva, aquestes prop de 200 pàgines (on també s'hi inclouen algunes de les receptes més destacades del motel) són "la història d'un èxit extraordinari", d'un equipament que ha estat mig segle "apostant per la tradició sense renegar de la innovació, especialment en un sector tan competitiu". El març del 2012 es veurà si les històries del Motel Empordà també conquereixen el Gourmand Internacional. El mite ja el tenen.
Marta Pallarès, publicat en el Diari de Girona 29.12.11 Foto: Diari de Girona.

La societat gironina es rendeix a «Pere I, el Gran (llibreter)»

 L'homenatge a Pere Rodeja i Ponsatí, «de Can Geli», omple a vessar La Fontana d'Or de records i lloances d'amics i companys d'ofici.
No va ser Pere I de València i III d'Aragó, però tampoc no li va fer falta per regnar als dominis de la Llibreria Geli, per aconsellar un exèrcit de lectors que seguien els seus consells com a fidels súbdits, i per construir un autèntic reialme de la cultura al cor de Girona. Ahir La Fontana d'Or va convertir-se en un espai mític on les aventures (llegides o reals) de Pere Rodeja i Ponsatí van acompanyar un públic que va omplir a vessar la sala, en l'homenatge que el Gremi de Llibreters de Catalunya va voler retre a un dels seus més insignes representants, mort el desembre de 2009.

A aquesta reconstrucció completa de la figura de Rodeja hi va contribuir el parlament de Quim Nadal, present a l'acte, i el del neuròleg Joaquim Jubert Gruart, amic del llibreter i qui es va definir com a «lector d'ofici». En el seu emocionant parlament va parlar de l'ofici de llibreter, del concepte del «llibreter de capçalera» i de les «ciutats i carrers de llibres» que en tantes ocasions va recórrer tant amb el mateix Rodeja com amb les seves recomanacions literàries.

«Un llibreter no pot vendre altra cosa que llibres, de la mateixa manera que una llibreria no és un establiment com un altre», va apuntar Jubert, qui també va defensar que «un llibreter no vol, no pot i no sap jubilar-se». Va definir l'estreta relació que els va unir a través dels termes del «lector d'ofici» i del «llibreter de capçalera», dues maneres de sentir una mateixa passió, la del «llibre - objecte», que acaba generant «una fidelitat unilateral que si trenques en alguna ocasió, et fa sentir com si fessis el salt».
La Geli, «un temple gòtic»
Acompanyant una glossa plena de records, anècdotes i sentit de l'humor, es van projectar tot de fotografies d'en Pere de can Geli; imatges dels viatges que ambdós van compartir a la recerca de paratges viscuts a través de les pàgines dels seus estimats llibres.
Mallorca vista amb els ulls de Georges Sand; la Grècia de Henry Miller i El coloso de Marusi i d'El tresor de Troia de Philipp Vanderberg; o els paisatges italians de les Memòries d'Adrià van ser només alguns dels paisatges que van buscar, i trobar. Aquesta va ser la particular conquesta mediterrània de qui Jubert va definir, arran d'una fotografia on Rodeja posava amb un monument a «D. Pedro I», com a «Pere I, el Gran... llibreter».
Els seus dominis, entre la Rambla i el carrer Argenteria, ocuparien cinc quilòmetres de llargada si tots els llibres que atresora la Geli es possessin un al costat de l'altre. Així ho va posar de manifest l'escriptor i col·laborador de Diari de Girona Jordi Vilamitjana. Són més de 200.000 exemplars que conviuen en una llibreria de 300 metres quadrats, una densitat que crea un autèntic «temple gòtic» de la cultura i l'amor a les  lletres.
Marta Pallarès publicat en el Diari de Girona 30.06.11. Foto: Guillem Terribas.

Les signatures de llibres preparen l´ambient per Sant Jordi a Girona

Autors com Víctor Amela, Rafel Nadal, Martí Gironell o Carme Riera visiten la ciutat per donar suport a una campanya marcada per la crisi.
Escalfant motors per la festa Girona va fer ahir una prèvia del que es viurà dissabte vinent.Els seguidors de Víctor Amela i Roser Amills van endur-se alguns records més, al marge de la signatura.Durant tot el dia, la Llibreria 22 va tenir visitants il·lustres i compradors avançats a la diada.
En un Sant Jordi que es preveu especialment complicat a causa de la crisi, i amb els gremis del sector del llibre units per primer cop per crear sinergies que mantinguin les vendes d'un dia on s'aconsegueix el 5 per cent dels ingressos anuals, tots els esforços són pocs. Així és com una setmana abans del gran dia del llibre, nombrosos escriptors han visitat Girona per tal de signar exemplars dels seus darrers llibres i impulsar les vendes.
Durant tot el dia, la Llibreria 22 va registrar un públic molt nombrós; els reclams van ser Mª Carme Roca (amb Escollida pels déus, un llibre centrat a Empúries), Eduard Márquez, Carme Riera (Natura quasi morta), L'home de la maleta de Ramon Solsona i la guanyadora del premi Ramon Llull, Núria Amat, que hi presentava Amor i guerra. Durant el matí també hi van passar Martí Gironell, Antoni Pladevall, Maria Català o Rosa Cullell amb El millor lloc del món, entre d'altres.
A la tarda, va generar expectació la visita de Rafel Nadal i el seu supervendes Els mandarins; Núria Martí i Miquel Fañanàs també van voler aportar el seu gra de sorra al toc festiu de la jornada.
D'altra banda, qui també va visitar Girona, en aquest cas a El Corte Inglés, va ser el popular periodista Víctor M. Amela i Roser Amills, que han compilat a quatre mans Paraules d'amor. Aquest és un llibre on els autors han convidat un centenar de personatges de la vida social catalana a parlar amb passió sobre l'amor, en qualsevol dels seus àmbits. Entre ells hi ha "els Alberts" Espinosa, Om i Serra, Bigas Luna, Carme Ruscalleda, Ferran Adrià, Isabel Coixet, Javier Mariscal, Màrius Serra, Quimi Portet, la cantant Sílvia Pérez Cruz o Lluís Llongueras.
Marta Pallarés, publicat en El Diari de Girona 17.04.11

Carles Cortés uneix sexe i violència a la pertorbant ´Sara, la dona sense atributs´

L'escriptor i professor de la Universitat
d'Alacant, Carles Cortés. Diari de Girona

L'escriptor d'Alcoi presenta avui a la Llibreria 22 la seva nova novel·la, guanyadora del premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida 2009.
Plaer i dolor, erotisme i violència, raó i passió; tot sovint, dues cares d'una mateixa moneda encunyada per Carles Cortés a Sara, la dona sense atributs. El que sí té la Sara són 50 anys, esperances, buits interns i desitjos; i en la seva recerca per satisfer-los coneixerà un gigoló universitari, amb el qual entrarà en una espiral destructiva que la portarà a tocar fons. Però és només des del fons del pou que la Sara serà capaç de renéixer.

Aquesta és la base de la novel·la que Cortés presenta avui a la Llibreria 22, i amb la qual ha sumat un nou premi a la seva llarga llista de guardons; en aquest cas, el de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida de 2009. Però segons l'escriptor d'Alcoi, el llibre pretén anar més enllà "de la provocació eròtica", en tant que suposa una novel·la "psicològica" amb diversos nivells de lectura i referents que van des d'Edith Piaf fins a l'Antic Testament. "Crec que aquesta és una novel·la per a lectors intel·ligents, no perquè sigui complexa en la seva comprensió sinó perquè algú àvid pot trobar-hi un erotisme que pretén atrapar el lector, però també reflexions existencials i referències que arriben fins al Gènesi", diu l'autor.

El català, una llengua eròtica

En les seves tres novel·les anteriors, Cortés havia elaborat retrats generacionals femenins, d'edats compreses entre els 30 i els 70. Ara, de la mà de la Sara, l'escriptor ha pretès "tancar un deute pendent" amb les dones "que van lluitar contra el franquisme i van advocar per la llibertat", però tot plasmant-ne "paradoxes i contradiccions". I és que segons l'autor, "hi ha moltes dones com la meva Sara que han lluitat per la seva independència, però topen amb un món encara ara profundament masclista".

I com que les paraules a cau d'orella només es poden dir en la llengua pròpia, el d'Alcoi reivindica que totes les passions, les més altes i les més baixes, "sonen precioses en la nostra llengua". És per això que afirma, li preocupa pensar en la traducció d'aquesta obra, editada per Bromera. "M'ho han ofert i em fa molta por, perquè he intentat trobar una llengua oral i molt rica en matisos eròtics, que sigui forta en impressions però delicada en la llengua", afirma.

I pel que fa a l'aplicació del català al sexe, aquest professor de la Universitat d'Alacant augura un bon futur al gènere: "No és fàcil escriure una novel·la eròtica i saber com anar més enllà del mer fet de posar calent el lector", afirma amb humor, "però he fet de jurat del premi de la Vall d'Albaida com a guanyador de l'any anterior, i t'asseguro que he llegit obres excel·lents, no només per la seva vitalitat sinó pel seu valor literari".
MARTA PALLARÈS. Diari de Girona 19/01/11.

Estimat Lluís Vilà

Alguns dels participants en el festival amb
el cartells que mostren la imatge de Lluís Vilà
 i el seu fill Guillem en primer terme, a la dreta del cartell.
Foto: X.C.

El festival Pepe Sales homenatja l'artista banyolí amb una exposició de sabates manipulades per artistes, una mostra de curts i el fi de festa a la Mercè, el dia 25

No és gens convencional una roda de premsa amb pernil i un vi etiquetat amb la cara del protagonista –la “sang” transmutada de Lluís Vilà–, que comença amb les apassionades proclames revolucionàries de la codirectora del festival, Consol Ribas (“Reivindiquem un món més savi, lliure i tolerant!”) i acaba amb el hip-hop a cappella d'Arianna Puello i el cante flamenc de Jordi Fornells. Aquestes coses no passen gaire sovint, excepte a La Penyora, restaurant i ateneu cultural llibertari, on ahir al migdia es va presentar el 4t Festival d'Art Independent Pepe Sales, dedicat a la memòria de l'estimat artista banyolí Lluís Vidal. Seran cinc dies d'activitat intensa, gratuïta i altruista, del 20 al 25 de gener, amb un nou escenari –el Casino de Girona– i més de 150 persones implicades, entre artistes i altres col·laboradors de La Penyora, tots ells treballant voluntàriament per celebrar la vida i l'obra de Lluís Vilà, “un gentleman irònic i molt simpàtic”, tal com el va definir Lluís Llamas, l'altre codirector del festival, que aquest any es titula L'artista i la immortalitat, en referència a una frase de Vilà: “L'artista encarna, com ningú altre, la legítima aspiració de l'home a la immortalitat”.

El festival començarà el dijous 20 de gener a les vuit del vespre, amb la inauguració al Casino de l'exposició La sabata i el fetitxisme de l'artista, per a la qual un centenar d'artistes han creat una peça a partir d'una sabata, ja que aquest objecte és una constant en l'obra de Lluís Vilà. La relació de participants s'obre amb Francesc Torres Montsó, Evru, Miralda, Roser Oliveras i Enric Ansesa, per posar només alguns exemples d'una interminable llista que, segons el crític d'art Eudald Camps, “té el mèrit de reunir personalitats diferents i gairebé antagòniques”. Segons Camps, Vilà “emancipava” objectes com ara les sabates, i ara aquestes li reten homenatge. També al Casino es podrà veure durant tots els dies del festival (17.00 a 21.00 h), excepte el diumenge, la instal·lació El pa nostre de cada dia, a càrrec del forn de pa artesà Can Japet de Banyoles: són barres de pa de metre i mig fetes a partir d'un dibuix de Lluís Vilà, que també tenia el pa en un lloc destacat del seu imaginari creatiu. A la inauguració actuarà el grup banyolí Cor de Teatre.

El dilluns 24, a les vuit del vespre, tindrà lloc al cinema Truffaut –que, com va recordar Guillem Terribas, havia estat decorat per Vilà– la projecció de nou curtmetratges inèdits inspirats en l'obra de Lluís Vilà i realitzats per Albert Serra, Isaki Lacuesta, Javier Pérez Mati, Salvador Sunyer Vidal, Borja & Susana, Santiago Lapeira, Quim Paredes, Bech de Careda i Juanka Santa Varo, Alexandre Nunes i Sandra Ojosnegros, que també coordina l'acte.

El festival es tancarà el dimarts 25 a l'actuació a l'auditori de la Mercè d'uns 40 artistes, molts dels quals ja són habituals dels festivals de La Penyora: Arianna Puello i Factor Primo; José Domino, Belén Fabra i Txutxi Izquierdo; els violoncel·listes Josep Bassal i Esther Puig; Praga, Sanjosex, Mazoni, la Fireluche, Las Lolas i Mariona Fàbregas, Cascai Teatre, Izzy R i Aleix Pujol, el mag Fèlix Brunet, Escarlata Circus, Mariona Aupí i un llarg etcètera.

Recollida de sabates

També hi haurà instal·lacions i performances de les Twin Sisters, Quèlic, La Corcoles (funambulisme), etc. Al mig del claustre de la Mercè, i partint del concepte de “sabates comestibles” de Vilà, La Faràndula Social plantarà un hort amb les sabates que es recolliran aquests dies en diferents punts de Girona. També col·laboren en la recollida i manipulació artística de sabates el centre penitenciari de Girona i algunes escoles de Banyoles i Osor.

LA FRASE
El món només el poden canviar els artistes o els terroristes... i sempre és millor crear que matar.
Xavier Castillón, El Punt 12.01.11.

El IV Pepe Sales acosta Lluís Vilà a la immortalitat, ´una legítima aspiració de l´home

Una nodrida representació dels artistes,
organitzadors i voluntaris que fan possible el festival
Pepe Sales. Foto: Aniol Resclosa 

El festival d'art independent homenatja el banyolí amb actuacions d'Arianna Puello, Sanjosex i Mazoni, i una exposició de sabates al Casino.
Més de 150 artistes, organitzadors i voluntaris posaran el seu gra de sorra al festival Pepe Sales per difondre el llegat de l'artista banyolí Lluís Vilà i acostar-lo una mica més a un dels seus objectius. I és que, com va afirmar el mateix Vilà, "l'artista encarna, com ningú altre, la legítima aspiració de l'home a la immortalitat".

Malauradament, la seva sobtada mort l'any passat va tallar la possibilitat d'afegir nova obra a la seva producció; però amb la quarta edició del festival d'art independent, la seva figura ha inspirat artistes de tots els gèneres, que presentaran les seves creacions del 20 al 25 de gener. Així, el Pepe Sales amplia les mires i els horaris: com explica Consol Vidal, organitzadora de l'esdeveniment, "mai havíem comptat amb tants oferiments; hem hagut de fer una tria, a partir de la qual intentarem forjar la llegenda de Lluís Vilà".
El tret de sortida es donarà el dia 20 de gener, inaugurant una exposició al Casino de Girona. Porta per títol La sabata i el fetitxisme de l'artista, i és que aquest objecte va ser una autèntica obsessió per al banyolí. Com va explicar Eudald Camps, més de 100 artistes de sensibilitats "més que diferents, fins i tot gairebé antagòniques" han "emancipat" tot de sabates per convertir-les en objectes artístics per si mateixos. Val a dir que la Faràndula Social també crearà una instal·lació a partir d'una recollida popular de sabates, i la col·laboració tant de diverses escoles com del centre penitenciari de Girona.
El Truffaut acollirà una projecció de curtmetratges de directors com Albert Serra, Isaki Lacuesta o Sandra Ojosnegros. I com és habitual, La Mercè serà el punt neuràlgic d'aquesta festa d'art participatiu i ciutadà, el 25 de gener. A banda de performances i instal·lacions, en l'acte presentat per Cristina Cervià i Jordi Coromina hi haurà la música de Sanjosex, Mazoni, Bikimel, Arianna Puello i l'Orquestra Fireluche; i la posada en escena de dues peces de Cascai Teatre i Escarlata Circus.
Marta Pallarès, Diari de Girona 13.01.11.

El Casero supera el seu rècord d'obres

El premi de novel·la curta de La 22 rep 35 originals, el major nombre d'obres des que va canviar de format.
Al principi, el premi Just Manuel Casero era de narració curta. Això feia que es presentessin un elevat nombre d'originals i, amb l'afany de reduir-los i assegurar-se una certa qualitat de l'obra presentada, es va optar per la fórmula de novel·la curta. Des de llavors, el nombre presentat d'obres oscil·la entre les 20 i les 25. Aquest any se n'han presentat 35, el rècord, sense que hi hagi una hipòtesi clara del motiu d'aquest increment. Aquesta edició del Casero també és especial, perquè és la trentena, i per això el llibreter Guillem Terribas (La 22) va anunciar ahir diverses novetats, com ara que el guanyador del premi, a més de rebre 2.500 euros i l'edició de l'obra, també s'emportarà una escultura única, feta per a l'ocasió, per l'artista Jordi Gispert. Terribas va explicar que a partir d'ara serà sempre així, el guanyador rebrà una obra d'art, que no necessàriament ha de ser de Gispert.

El convocant del premi també va explicar que el dia 30 d'octubre, quan es farà l'acte d'entrega del premi a La Planeta (13.00 h), obrirà l'acte el periodista Narcís-Jordi Aragó, “una persona a qui sempre, en les trenta edicions del premi, he vist entre el públic.” Abans de l'entrega, actuarà la Coral Xàntica, que sota la direcció de Sara Pujolràs i amb Joan Sadurní al piano, presentarà un espectacle titulat Trenta anys de lletra i música, en el qual faran un breu recorregut pels darrers trenta anys a través de temes prou coneguts de diversos estils, amb arranjaments de Sadurní.

El Casero arriba, com sempre, per Fires i amb el complement de la Proposta de Poesia, de la qual es farà la 18a edició, a La Planeta. El primer acte és una tertúlia del club de lectura Just Manuel Casero sobre Olor de violetes, de Josep Campmajó, la novel·la guanyadora de l'edició de l'any passat (27 d'octubre, 20.00 h). L'endemà (21.00 h), el Grup Proscènium estrenarà El meu poble i jo, una lectura de diversos textos de Salvador Espriu. El dia 29 (19.00 h), Narcís Comadira comentarà la projecció d'El Price dels poetes, la filmació del primer Festival Popular de Poesia Catalana, i el 31 d'octubre (19.00 h) Roger Costa-Pau protagonitzarà l'espectacle poètic Cavada pell, basat en el seu cinquè llibre de poesia i en què intervindran músics com ara Eduard Canimas (veu i guitarra), Pau Oliver (percussions) i Joan Solà-Morales (contrabaix). La proposta inclou sengles homenatges a Miguel Hernández (2 de novembre, 21.00 h) i a Màrius Torres (3 de novembre, 21.00 h), a càrrec d'El Llop Ferotge i Josep Maria Fonalleras, respectivament.

* Publicat en El Punt 24/09/10. Text i foto: Dani Chicano.

El premi Casero compleix 30 anys amb la participació més alta de la història.
 Fins a 35 novel·les curtes, onze més que en la passada edició, concorren al ja veterà guardó.

La celebració del trentè aniversari de la creació del premi de novel·la curta Just Manuel Casero tenyirà enguany els actes commemoratius d'aquest guardó. I és que enguany les activitats tindran com a fil conductor l'efemèride, amb un espectacle que repassarà les seves tres dècades de vida, així com diverses referències a guanyadors, assistents i convidats d'anteriors edicions.

Si es té en compte la participació enregistrada, el Casero gaudeix de molt bona salut; i és que des que va passar de ser un premi de "narració curta" a un de "novel·la curta", mai s'havia rebut tants originals a concurs: es tracta de 35 obres, fins a onze més que en l'any passat.

Així ho explicava Guillem Terribas, organitzador del premi des de la Llibreria 22 i secretari del jurat. El programa tindrà el seu eix central en l'acte de lliurament del premi, que se celebrarà el 30 d'octubre. I aquest enguany suposarà un repàs a la trajectòria del guardó, tant per l'encarregat d'obrir l'acte com per l'espectacle programat.

Terribas va explicar que, a diferència d'altres edicions quan s'ha comptat amb personalitats de renom poc habituals de Girona (com Gato Pérez, Jaime Gil de Biedma o Teresa Gimpera), enguany el pes de la presentació es portarà "des de casa". Serà Narcís-Jordi Aragó, "l'unica persona a qui sempre he vist a totes les edicions del Casero", segons Terribas, qui se'n faci càrrec. També va explicar que, tot i que el presentador té llibertat absoluta per escollir de què parlar, esperava que centrés el seu discurs en "els 30 anys d'evolució" del guardó.

On l'organització sí que s'ha assegurat que aquestes tres dècades hi siguin presents és a l'espectacle que acompanya el lliurament del premi. És un encàrrec fet a la Coral Xàntica, que sota la direcció de Sara Pujolràs oferirà un repertori creat especialment per a l'ocasió. I entre cançó i cançó, es llegiran fragments de persones vinculades al premi com el mateix Gil de Biedma, Comadira o Quim Monzó.

La programació s'inaugurarà amb un club de lectura d'Olor de violetes amb el seu autor, Josep Campmajó (guanyador del passat Casero). D'altres noms propis són Miguel Hernández -El Llop Ferotge l'homenatja en un recital-; Salvador Espriu -amb un espectacle del grup Proscènium-; i Màrius Torres -de qui Josep M. Fonalleras farà una lectura de textos-.
* Una escultura per al trentè aniversari
Fins ara, el Casero aportava dos premis a la novel·la guanyadora: la dotació econòmica (que enguany passa de 2.000 a 2.200 euros), i la publicació de l'obra (a càrrec d'Amsterdam Llibres). Però a partir d'aquesta edició, el guardonat també tindrà un record permanent d'aquesta fita: un trofeu que farà cada any a un artista diferent, una peça única i commemorativa del premi. En aquesta primera edició amb trofeu, aquest se li ha encarregat al pintor i escultor Jordi Gispert. També com a novetat, s'ha presentat una imatge gràfica renovada a partir de la qual es faran unes xapes commemoratives.
* Publicat en el "Diari de Girona" 24/09/10.Text: Marta Pallarès.

Enrique de Hériz presenta llibre a la Llibreria 22

L'escriptor Enrique de Heriz va ser dijous a Girona per presentar la seva darrera novel·la, Manual de la oscuridad.
Després de l'èxit i premis assolits amb Mentira, l'escriptor Enrique de Heriz va ser dijous a Girona per presentar a la Llibreria 22 la seva darrera novel·la, Manual de la oscuridad. Es tracta aquesta d'una obra on el protagonista és un il·lusionista, fins que és el món el que comença a desaparèixer davant seu. Serà llavors el moment en què el mag haurà d'aprendre a viure d'una altra manera. L'acte de presentació va comptar amb el mateix Heriz i amb Guillem Terribas.
MARTA PALLARÈS (Diari de Girona, 19.09.09). Foto: Marc Martí.

XXIX Premi de Novel·la Curta JUST M. CASERO 2009

24 obres presentades
E l premi Just Manuel Casero, que organitza La 22, arriba a la 29a edició, a la qual s'han presentat 23 obres. El premi està embolcallat per la Proposta de Poesia, que té com a seu La Planeta i que aquest any inclou la lectura dramatitzada de contes de Jesús Moncada (27 d'octubre), dirigida per Xicu Masó (Un racó al Cafè de la Granota); el recital A quatre veus (29 d'octubre), amb Roger Costa-Pau, Rosa Font, Pep Vila i Francesc Prat; la presentació del disc Dones amb nom propi (29 d'octubre); l'acte de lliurament (30 d'octubre), amb l'actuació de Los Galindos; la presentació d'una antologia de poemes de Malcolm Lowry a càrrec de Juan Luis Panero (31 d'octubre), seguida de la projecció del film Sota el volcà (John Houston) i el recital Antologia de Spoon River (Edgar L. Masters), amb 34 rapsodes (1 de novembre).
DANI CHICANO (El Punt 17/09/09) a la foto de Quim Curbet, Just M. Casero (1946-1981)

L a Planeta és l'espai central que acollirà les activitats culturals al voltant de la XXIX edició del premi de novel·la curta Just M. Casero; tot i que com va recordar Guillem Terribas, organitzador de l'activitat, de fa uns anys l'acte inaugural es duu a terme a la biblioteca que porta el nom del periodista i polític. Així, hi ha diverses propostes poètiques i literàries: A quatre veus reunirà Roger Costa-Pau, Pep Vila, Francesc Prat i Rosa Font, que llegiran fragments de diverses de les seves obres; Juan Luis Panero presentarà Sota el volcà de Malcolm Lowry, i a continuació es projectarà el film homònim de John Huston; i en l'espectacle d'obertura del lliurament de premis, que serà el 30 d'octubre, es llegiran textos de Boris Vian i hi haurà un "espectacle molt gamberro, en la línia de Vian" de Los Galindos. Un racó al cafè de la Granota, de Xicu Masó, farà una lectura dramatitzada de textos de Jesús Moncada. Enguany s'han presentat 24 obres al premi; la guanyadora serà editada per Amsterdam Llibres.

MARTA PALLARÈS (Diari de Girona 17/09/09. Foto: Roger Casero.