19/2/12

´En la medicina que practico, a vegades el diagnòstic final és l´autòpsia´

Dr. Rafael Masià, Dr. Jaume Ollé i Josep M. Fonalleras
presentant el llibre.
Jaume E. Ollé (Barcelona 1943) va presentar dimecres a la Llibreria 22 el seu llibre Crónicas de un médico en el mundo. Ollé tenia un còmode càrrec mèdic a la Generalitat i el 1986 el va deixar per anar a ajudar a Haití. Des de llavors ja no ha parat, i ha estat a tots els països amb situació sanitària i mèdica precària

Doctor: deixar-ho tot i aprofitar les vacances per anar a treballar, i gratis, és una patologia greu?
Si la feina que fas t'agrada, també són vacances. No és cap patologia. Però bé, ara ja fa trenta anys d'allò, i visc d'això, no treballo gratis, és clar.
És un metge rastaflauta?Una mica indignat sí que ho estic. Però em poso la indignació a l'esquena. Un metge emprenyat és menys efectiu.
Pero segur que troba qui se'l mira amb condescendència: "Aquest burro podria viure com un rei, i mira'l"
Potser sí, però jo em diverteixo. Si fent el que m'agrada aporto ni que sigui un gra de sorra per ajudar algú, perquè algú estigui una mica menys malament, doncs millor, no?
Hi ha massa metges acomodats?No, cadascú fa el que vol i cadascú tria per on va. Jo no critico res. Com en totes les professions, hi ha metges que volen guanyar diners. I també hi ha metges que fan el que faig jo, me n'he trobat molts. No es pot pretendre que algú canviï les seves prioritats per les d'un altre.
Quines animalades ha vist, per aquests móns?El metge és gairebé un déu i la població està convençuda que no té dret a res. Això provoca que sovint els metges que hi ha facin grans bestieses, ja que se saben totalment impunes.
I arriba un metge europeu. Què fa?Intentes lluitar contra això, però com que al mateix temps ets un foraster... L'equilibri és molt difícil, ja que tampoc no et pots emprenyar gaire amb els metges d'allà, perquè et fotran fora. És dur d'empassar, tot això.
És que encara no ha entès que els pobres no tenen dret a la salut?No ho he entès, no. Aquest dret el tenim tots, el que passa és que ells no se n'han assabentat, perquè mai han tingut dret a res. Se'ls ha de transmetre que això no ha de ser així. Però és difícil, la seva vida sempre ha sigut igual. A l'Àfrica molts països gasten deu vegades més en armes que en sanitat. A poc a poc es va avançant, potser més lentament del que convé.
Aquí anem a menys. Els polítics han interpretat al revés això d'anar igualant el tercer món i el primer?(Riu) Per més retallades que hi hagi, la medicina d'aquí no té res a veure amb la que practico jo. Aquí en l'aspecte científic i tècnic anem a més, és una medicina de marcians, comparada amb la que faig jo: toco la panxa i si trobo alguna cosa la trobo. A vegades el diagnòstic final és l'autòpsia.
S'ha hagut de discutir mai amb el bruixot?I tant, perquè sovint el malalt arriba quan ja ha passat per totes les medicines tradicionals, que li han tret tots els diners i no l'han curat.
Aquí també hi ha bruixots?D'un altre tipus, però també. Miri tot aquest tipus de medicines alternatives que proliferen.
Publicat en el Diari de Girona el 16.02.12 per ALBERT SOLER.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada