Lent, de Narcís Comadira, un llibre de poemes que transcorre a poc a poc

Títol: Lent

Autor: Narcís Comadira
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 64

ISBN: 978-84-2976-932-6

Preu: 18€

Diu l’autor a Una indicació -una mena de prefaci de Lent- que ha titulat així aquest recull per dues raons: perquè, com una lent, “desvia els raigs de la llum convencional del llenguatge per concentrar-los en un punt de sentit determinat o per dispersar-los cap a regions insospitades” i perquè transcorre a poc a poc. Hi afegeix, per concloure, “explico tot això perquè ningú no pensi que un llibre-lent que alhora és un llibre lent, una lent i un lent, hagi de ser per força apagat i fred. Als balls lents, al sang hi bullia i cremaven les pells, i algunes lents, d’aparença glacial, poden, per concentració de la llum del sol, provocar un autèntic incendi”. Bé, doncs, estic convençuda que a aquestes alçades de la seva carrera, en Narcís Comadira ja devia ser ben conscient en el moment de tancar el manuscrit que no havia creat un llibre fred, però per si alguns de nosaltres en teniu dubtes, un cop llegit no me’n vull estar de manifestar que, definitivament, no és així.

Lent és un d’aquells llibres que es llegeix fàcilment i convida a tornar a llegir cadascun dels poemes per anar trobant matisos, més colors en aquest espectre que dibuixa l’autor amb mots collits dels camps semàntics de la natura, l’art, la història… mireu, si no, el final del poema Allemande, on contempla la normalitat actual en un dia de pluja a Mauthausen:

Homo homini lupus? No,
pobres llops. Els homes som, per als homes,
homes, senzillament. Encara
Da capo.
Però n’hi ha un especialment que vull recollir. Estic convençuda que a l’autor no li sabrà greu que el reproduïm sencer, perquè tot i que li dedica a en Guillem Terribas, és ben bé com si l’hagués dedicat a tots els qui compartim el plaer de la lectura. Confio que us agradi tant com a mi… francament, jo no sé què afegir que superi això, sobre aquest fantàstic Lent.
Llibres
Llibres, dipòsit de paraules,
llengua apagada, pols de lletra morta.

Cròniques i calfreds,

projectes i memòria.

Tombes silents que esperen
els ulls que, bondadosos

o bé plens de malícia o amb simple indiferència,

facin alçar el cadàver

que porten dins -Llàtzer, surt fora!-.

I llavors, quanta vida i quanta passió,

quanta alegria, quant dolor,

quanta revolta, quanta insistència absurda.

i, a vegades, quant d’avorriment.

Però quanta companyia.

Llibres, llibres, més llibres!

———————————————

Acabo de trobar aquesta informació al Gencat i he pensat que us podria interessar…

Narcís Comadira, protagonista d’una mostra a la Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya (C. Hospital, 56. Barcelona) acull, del 14 de febrer al 7 de març, una mostra dedicada al polifacètic artista Narcís Comadira (Girona, 1942), que enguany celebra els seus 70 anys.

Amb motiu d’aquest aniversari s’ha organitzat aquesta exposició, que fa un repàs de totes les facetes artístiques de Comadira, des de la poesia fins a la pintura passant per l’assaig, la traducció, el teatre o els dibuixos.

L’exposició es pot veure de dilluns a divendres, de 9 a 20h i els dissabte de, 9 a 14h

* 23-02-2012 publicat per Montserrat Brau http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=502488879277808337#editor/target=post;postID=3952748815606140456