´Excepte els còctels i els tocaments, m´agrada fer-m´ho tot jo mateixa´



Empar Moliner, a la 22. Foto: Eniol Resclosa.

Empar Moliner acaba de treure al mercat "La col·laboradora", on parla del món editorial. La segona novel·la de la periodista i escriptora arriba dotze anys després de "Feli, esthéticienne" guanyadora del Josep Pla 2000. Una novel·la cada dotze anys: s'ho agafa amb calma, oi?
De contes sempre n'estic fent. Un dia, obres l'ordinador i ja et trobes deu contes fets. Les novel·les tenen un altre ritme. Però aquests dotze anys no he parat d'escriure.
Quan llegeixo en una crítica que és la seva "obra més ambiciosa, arriscada, completa i reexida", tampoc no és dir gaire, no?
Collons! És que el crític considera que els tres llibres de contes que he fet a part de les novel·les també formen part de la meva obra. Espero que no el consideri un excèntric.
A què es dedica avui la Feli?
Té treballadores xineses massa vehements.
Aviat haurem de buscar un altre nom per als negres literaris, perquè es considerarà un menyspreu per aquesta raça?
Jo en diria "persones literàries de color". De la mateixa manera que no n'hem de dir "braç de gitano" sinó "braç d'ètnia gitana".
Quin és el darrer llibre que ha llegit, que sap positivament escrit per un negre?
No era un llibre, però era un bon totxo. El discurs de cap d'any del monarca Joan Carles, sogre d'Iñaki Urdangarin i pare del Príncep de Girona.
Escriu llibres, col·labora a la tele, és columnista: s'ha plantejat contractar un negre, vull dir una persona literària de color?
Em passaria més estona corregint-lo que si ho hagués de fer jo. Excepte els còctels i els tocaments, m'agrada fer-m'ho tot jo mateixa. Però la meva feina no és feixuga, és dispersa.
A què ajuden, els llibre d'autoajuda?
Bàsicament que els seus autors no notin la crisi. Una vegada vaig haver de llegir Qui s'ha endut el meu formatge i em va semblar la cosa més fatxa del món. Ve a dir que si no t'adaptes als canvis laborals ets un perdedor.
Deu dependre de quins canvis...
Com que si t'apugen el sou t'hi adaptes de seguida, hem de deduir que els canvis als quals no t'adaptaràs són, per exemple, que te'l rebaixin. Els treballadors d'Antena 3 van rebre el llibre de regal, per part dels caps. Es devien posar a tremolar de pànic.
Què van a fer els escriptors a les fires de llibres?
El mateix que els vedells als concursos de vedells, amb la diferència que els vedells no envien tuits quan veuen Paul Auster.
Algun cop vaig llegir que essent escriptor es lliga molt: és així?

Suposo que aquest és el motiu pel qual Lucía Etxevarría va anunciar que deixava la professió. I suposo que aquest és el motiu pel qual ha anunciat, no fa gaire, que ja hi torna.

El somni de tota columnista és arribar a ser com Pilar Rahola??

Per mi seria una fita. Guardo una frase seva publicada a La Vanguardia que m'agrada rellegir: "Acabo de publicar el llibre La màscara del rei Artur l'avançament editorial del qual va donar ahir mateix aquest diari i la presentació del qual ens va reunir a casa Fuster". M'encanta l'estil però sobretot el que diu, el fons.

Hi ha algun columnista que no suporti?

Diversos, però per mi són com el wasabi. Em fan plorar, però no puc deixar-los.
Albert Soler, publicat en el Diari de Girona 25.03.12.

TORRENT&MOLINER, IMPARABLES
Parlant de saunes gais, dels excessos de Las Vegas i el País Valencià, de gintònics amb cogombre i, sobretot, d'escriure només d'allò que s'ha viscut, Ferran Torrent i Empar Moliner van triomfar ahir, amb el seu humor àcid, en la presentació dels seus últims llibres, Ombres en la nit i La col·laboradora, respectivament, a la Llibreria 22.
Xavier Castillon, publicat en El Punt-Avui 23.02.12. Foto: Xavier Castillon