L'articulista parteix de
la commemoració dels 133 anys de la llibreria Geli, la "més antiga de
Girona i de Catalunya", per fer un elogi de la lectura i de la tasca que
realitzen els llibreters de la ciutat, actuant com a guies.
Avui, la llibreria Geli, aquest passadís de llibres que uneix
l'Argenteria i la Cort Reial, compleix 133 anys. És vigília de Sant Josep i
aquest fou justament el primer nom que tingué l'establiment: "Librería de
San José de Francisco Geli"; i aquesta és la imatge religiosa que just
davant de caixa presideix i protegeix tota la botiga. És la llibreria més
antiga de Girona i de Catalunya. Girona ha tingut i té la sort de gaudir d'unes
llibreries de primera fila; però sobretot de tenir alguns dels llibreters més
dinàmics i eficaços del país.Els guies Fem una concessió a la memòria; fem-ne un petit tast: Feliu Matamala, de la llibreria les Voltes (des de 1963), activista irreductible pels drets del català, expenedor del Carnet d'Identitat Català a tot el país, venedor exclusivament de llibres escrits en llengua catalana, mereixedor de tota mena de reconeixements, a qui recentment l'Ajuntament de Girona ha atorgat el nom d'un carrer a la zona de Domeny; Joaquim Pla Dalmau i la seva filla IsabelPla, posseïdors d'establiments històrics amb altell, de primer a la Rambla i en acabat, al carrer Vern; dipositaris de l'enorme aportació de l'editorial familiar i d'una innata i sincera vocació de servei a la ciutat (des de 2006, amb una plaça dedicada entre Maragall i La Salle), un establiment avui dissortadament desaparegut (1904-2009); Marta Latorre i el seu fill, Israel, propietaris de la Llibreria Cafè, un establiment mixt, alternatiu, diferent, amable, al cor del Barri Vell, on es demostrava (1994-2008) que lectura, cafè i tertúlia són activitats complementàries; Felip Ortega, de la Llibreteria, a prop del Parc del Migdia, lector empedreït, magnífic amfitrió, assessor experimentat, que exercia (2007-2010) d'autèntic guru de la lectura i de la cultura editorial; Carme Ferrer i el seu equip de dependentes i dependent, al peu de la llibreria Empúries des de 1956, servint llibres escolars i de lectura, i fent presentacions de novetats amb autors i convidats, amb exquisida i en comanadora amabilitat...
I en llocs preferents de l'escambell de llibreters, és clar, en Pere Rodeja (mort el desembre de 2009 després de 64 anys a can Geli, i amb un carrer dedicat també a la zona de Domeny) i els seus dependents i dependentes i familiars, professionals de la bibliofília i de les arts llibreteres, amb una amplíssima i vastíssima formació i un tracte atent i dedicat als clients; i, evidentment, en Guillem Terribas, des de 1978 al capdavant de la Llibreria 22 del carrer de les Hortes, temple de cultura i saber. En Terribas és el responsable que cinema i literatura, literatura i espectacle, literatura i autors, literatura i lectors, siguin a Girona en un mateix cartell de primera fila i de primera línia, tant en el panorama local com en el mundial. Fa 34 anys que Girona en suma sempre 22, i per molts anys. Però jo proposo ja, des d'aquestes línies, que la placeta que queda al peu del pont de Les Peixateries, a tocar de Santa Clara, sigui batejada com la placeta d'en Guillem de la 22. Aquesta concessió coronaria Girona com a ciutat de llibreters: Feliu Matamala, Joaquim Pla, Pere Rodeja i Guillem Terribas.
Les lectures En una ciutat de tants i tan bons llibreters, llegir és inexcusable. En Josep de can Geli em va deixar anar que s'havia de llegir l'obra poètica de Felícia Fuster, a cura de Lluïsa Julià, ell que és poeta i més aviat parc en elogis a d'altri. Li vaig fer cas. M'he enriquit i m'he avergonyit de no haver-la conegut abans: "Ni de corretges,/ ni de pell, ni del vidre/ d'un altar fràgil./ Jo volia vestir-me/ només de pluja tendra." Amb obra publicada entre 1984 i 2001, Felícia Fuster (1921-2012) ha merescut elogis de Parcerisas, Sam AbramsMaria-Mercè Marçal. Ha estat poetessa, pintora i traductora.
Allò que altres poetes insignes de la literatura catalana van enllestir amb un poema (o més d'un), més o menys concís, Sagarra ho allarga a dos volums. Parlar de Montserrat ha estat una constant literària del país, però ningú com Sagarra s'hi esplaià tant. El poema de Montserrat és el poema més extens de la literatura catalana: 16.000 versos, rimats, mesurats i rics. Trobar aquest magne poema narratiu és avui difícil. Però el que no es trobi a can Geli... Alguns fragments són immortals: "Perquè us mantinguin el conhort/ d'un migdia de festa,/ i a l'hora de la mort,/ quan se us farà la rígida requesta/ i ja tingueu pel salt l'ànima llesta,/ us cloguin les cortines sobre el cor,/ amb les mans perfumades de ginesta".
I fou en Guillem de can 22 qui veient-me amb Lent de Comadira a les mans al seu establiment em va dir: "Hi ha molt bons poemes en aquest llibre; molt bons". Vaig entendre de seguida que no ho deia pel que s'hi dedica a Joaquim Nadal, un lament llarg i descriptiu d'una altra època (la dels protagonistes?), que no és altra pena que la de la joventut perduda *. La resta de l'aplec és magnífic. Autènticament, esplèndid. He seguit el doble consell de l'autor: llegir-lo "lent" i llegir-lo amb "lent". És poesia clàssica universal: "Semblava un joc ben fàcil la vida...", evoca Gil de Biedma, Rubén Darío, Horaci... És també poesia romàntica i sentida. El poeta "celebra" els seus 70 anys: "Natura compassiva,/ com t'odio... Deixa'm la solitud,/ l'horror llarg de l'insomni./ No vinguis a distreure'm/ de l'única certesa". No deixin de llegir Comadira. No deixin mai de llegir.
* Penso que el poema que cita en Jordi "A la ciutat perduda", és un esplèndid poema. Crepuscular i evocador de temps passats, d'acord, però un magnific poema. Guillem Terribas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada