
Redacció El Punt-Avui 14.03.12
Per continuar llegint Pairolí
La ‘Revista de Girona' presenta el dossier especial dedicat a l'escriptor un any després de la seva mort.
“Poques vegades ens ha entristit tant fer un dossier com aquest”, deia el director de la Revista de Girona, Xavier Cortadellas, per advertir que ningú no esperés una presentació entretinguda de l'especial que aquesta publicació bimestral dedica a revisar la trajectòria humana i literària de l'escriptor gironí Miquel Pairolí (Quart, 1955- 2011). Quasi un any després de la seva mort, el dossier de la revista planteja la primera aproximació “crítica i rigorosa” a l'obra de Pairolí, “des de l'admiració i el respecte” i amb el propòsit central de “convidar a continuar-lo llegint”, va dir Glòria Granell, que ha coordinat la desena de treballs que formen aquest número de record i homenatge. Contribuir a situar-lo en el lloc destacat que li correspon dins la literatura del país, “tot i no haver format part de cap cercle intel·lectual consagrat”, és un altre dels objectius que s'han plantejat els col·laboradors del dossier, que tal com va insistir Cortadellas, havien fet una “aportació sensacional” al coneixement de les diverses facetes de l'escriptor.
Serè, lúcid, intel·ligent, reflexiu i amable van tornar a ser els qualificatius que més van escoltar-se, ahir a La Mercè, per recordar el caràcter de l'autor de Cera o El convit. El delegat de Cultura de la Diputació, Antoni Solà, va afegir-hi, a més, els de sensible i emotiu. Solà va vaticinar que amb el temps Pairolí ”guanyarà més i més reconeixement” i que arribarà un dia que ja ningú més el compararà amb la prosa de Pla, cosa que ja l'avorria, sinó que llavors “potser ja hi haurà algú que pairoliejarà”. Al final de l'acte, alguns dels articulistes van llegir textos de l'escriptor: Guillem Terribas va escollir el fragment d'Octubre que evoca una conversa amb Josep Paulí; Lluís Freixas, un paràgraf de Paisatge amb flames en què es manifesta el classicisme estètic de l'autor, que va defensar dient que “a vegades el desig de ser modern és el carruatge que condueix més ràpidament al museu”; Joan Ventura, director de Presència, va llegir quatre articles seus de l'any 1997 d'una inquietant actualitat; Cortadellas va evocar la felicitat de la lectura amb què Pairolí tancava el seu llibre de crítiques literàries Exploracions, i Glòria Granell va acabar retornant l'emoció del primer capítol d'Octubre, quan l'escriptor, absort en un concert de Haydn, ho deixa en suspens tot, perquè un pit-roig s'ha aturat a l'ampit de la finestra.
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 15.03.12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada