Pere Rodeja, llibreter de capçalera

El Gremi de Llibreters de Girona instaura el 29 de juny com la seva festa anual, i constitueix un premi que durà el nom de qui va ser responsable de la Llibreria Geli.

"El llibreter ha d'estimar la gent, servir la gent. En el món estem per servir-nos els uns als altres”. És una frase molt significativa extreta d'una entrevista realitzada al llibreter Pere Rodeja, responsable de la Llibreria Geli de Girona, traspassat a principis de desembre de l'any 2009. Ahir, la demarcació de Girona del Gremi de Llibreters de Catalunya, a la Fontana d'Or, li va retre homenatge i va anunciar que el 29 de juny quedava instaurat com la festa anual del gremi, i a més s'instaurava el Memorial Pere Rodeja, una diada en què es reconeixerà la tasca d'un dels membres del gremi i d'algun dels col·laboradors habituals dels llibreters gironins. La frase que obre aquest escrit explica perquè la sala on es va celebrar l'acte era ahir plena a vessar, amb la família a primera fila; explica el motiu de la reiteració de diversos adjectius quan s'ha de glossar la figura de Pere Rodeja –apreciació que va fer l'exalcalde i exconseller Joaquim Nadal– com són: bondadós, amable, discret, prudent o seductor; explica la càrrega emotiva que es percebia en tots i cadascun dels parlaments que van pronunciar el filòleg Jordi Vilamitjana, el neuròleg i amic personal de Rodeja, Joaquim Jubert, i el mateix Nadal, i explica també la voluntat del gremi de mantenir viva la memòria d'aquest “llibreter de capçalera”, tal i com el va definir Jubert, que reserva per a ell mateix el paper “d'adquiridor de llibres”. Rodeja era l'organitzador del microcosmos que contenia el carrer de llibres sota cobert que s'estén, des del 1879 i encara ara, entre l'Argenteria i la Cort Reial, que ha estat utilitzat per fer drecera, en nombroses ocasions, per multitud de ciutadans, i resulta que el que havia de ser inicialment una incursió momentània s'acaba convertint inevitablement en una marrada, incapaç de resistir-se el transeünt als cants de sirena provinents de les lleixes i aparadors.

Jubert, després de dissertar sobre el llibreter “de capçalera” i el lector “d'ofici”, va explicar com ell i Rodeja es van ”enrotllar” com a primer pas per, tot seguit, “tenir aventures”, com ara visitar plegats, físicament, llocs dels quals conversaven a través de la literatura, desgranant un parell de delicioses anècdotes, molt il·lustradores. Vilamitjana va transitar de la història, les dades, a la intrahistòria, els records, i al llegat, material i immaterial, de Rodeja i, abans de cedir la paraula a Joaquim Nadal, ja va posar deures al nou alcalde, Carles Puigdemont, demanant un carrer o plaça dedicats al llibreter. Nadal va fer referència al “passatge de Can Geli”, d'un negoci, que no era un negoci, “era casa seva”, i de la capacitat de seducció del llibreter, coneixedor de les dèries, debilitats i manies del client. A la sortida de l'acte, tots els presents van rebre un exemplar del volum Memorial Pere Rodeja i Ponsatí, editat per Quim Curbet, que recull tot un seguit d'articles d'homenatge al llibreter apareguts a la premsa, la majoria amb motiu del seu traspàs.
Dani Chicano, publicat en El Punt el 30.06.11. Foto: Guillem Terribas.

La societat gironina es rendeix a «Pere I, el Gran (llibreter)»

 L'homenatge a Pere Rodeja i Ponsatí, «de Can Geli», omple a vessar La Fontana d'Or de records i lloances d'amics i companys d'ofici.
No va ser Pere I de València i III d'Aragó, però tampoc no li va fer falta per regnar als dominis de la Llibreria Geli, per aconsellar un exèrcit de lectors que seguien els seus consells com a fidels súbdits, i per construir un autèntic reialme de la cultura al cor de Girona. Ahir La Fontana d'Or va convertir-se en un espai mític on les aventures (llegides o reals) de Pere Rodeja i Ponsatí van acompanyar un públic que va omplir a vessar la sala, en l'homenatge que el Gremi de Llibreters de Catalunya va voler retre a un dels seus més insignes representants, mort el desembre de 2009.

A aquesta reconstrucció completa de la figura de Rodeja hi va contribuir el parlament de Quim Nadal, present a l'acte, i el del neuròleg Joaquim Jubert Gruart, amic del llibreter i qui es va definir com a «lector d'ofici». En el seu emocionant parlament va parlar de l'ofici de llibreter, del concepte del «llibreter de capçalera» i de les «ciutats i carrers de llibres» que en tantes ocasions va recórrer tant amb el mateix Rodeja com amb les seves recomanacions literàries.

«Un llibreter no pot vendre altra cosa que llibres, de la mateixa manera que una llibreria no és un establiment com un altre», va apuntar Jubert, qui també va defensar que «un llibreter no vol, no pot i no sap jubilar-se». Va definir l'estreta relació que els va unir a través dels termes del «lector d'ofici» i del «llibreter de capçalera», dues maneres de sentir una mateixa passió, la del «llibre - objecte», que acaba generant «una fidelitat unilateral que si trenques en alguna ocasió, et fa sentir com si fessis el salt».
La Geli, «un temple gòtic»
Acompanyant una glossa plena de records, anècdotes i sentit de l'humor, es van projectar tot de fotografies d'en Pere de can Geli; imatges dels viatges que ambdós van compartir a la recerca de paratges viscuts a través de les pàgines dels seus estimats llibres.
Mallorca vista amb els ulls de Georges Sand; la Grècia de Henry Miller i El coloso de Marusi i d'El tresor de Troia de Philipp Vanderberg; o els paisatges italians de les Memòries d'Adrià van ser només alguns dels paisatges que van buscar, i trobar. Aquesta va ser la particular conquesta mediterrània de qui Jubert va definir, arran d'una fotografia on Rodeja posava amb un monument a «D. Pedro I», com a «Pere I, el Gran... llibreter».
Els seus dominis, entre la Rambla i el carrer Argenteria, ocuparien cinc quilòmetres de llargada si tots els llibres que atresora la Geli es possessin un al costat de l'altre. Així ho va posar de manifest l'escriptor i col·laborador de Diari de Girona Jordi Vilamitjana. Són més de 200.000 exemplars que conviuen en una llibreria de 300 metres quadrats, una densitat que crea un autèntic «temple gòtic» de la cultura i l'amor a les  lletres.
Marta Pallarès publicat en el Diari de Girona 30.06.11. Foto: Guillem Terribas.

L'ofici de llibreter

Fa més de tres anys, els Amics del Museu d'Art que, entre moltes coses, organitzen les 6 hores de lectura pels volts de Sant Jordi, com altres anys, em van comentar el que volien fer. Volien dedicar les sis hores a "Els llibreters". Sense dubtar un moment, els vaig suggerir que si volien parlar d'Els llibreters, la persona que ens representava i que era la figura idònia d'El llibreter, era en Pere de Can Geli, en Pere Rodeja. I així ho van creure adient tots els altres companys llibreters. Aquella nit diversos llibreters vam acabar la vetllada llegint diversos fragments de llibres que estimem. Jo vaig poder llegir, tenint al davant en Pere Rodeja, el fragment de Cien años de Soledad, on García Márquez parla del librero catalan. Per a mi en Pere sempre va ser i serà el llibreter, el librero catalan, l'home que més dignament ha portat el nostre ofici, durant pràcticament tota la seva vida fins al seu darrer dia. El Pere, sense moure's de la llibreria del carrer Argenteria, ha aconseguit ser admirat i respectat, no només pels llibreters de Girona, sinó de tot el país. En Pere era una persona intel·ligent, culta, amable, que sabia el que el client volia o necessitava i amb una memòria prodigiosa. Tenia, també, un humor molt anglès i un somriure per sota el nas irònic, que el feia una persona entranyable. El seu ofici de llibreter ha estat i serà un model per a nosaltres, els llibreters que l'hem conegut i per les noves generacions.
Guillem Terribas (Publicat en el Diari de Girona 03/12/09) Foto: Diari de Girona

Mort el llibreter de memòria prodigiosa

Pere Rodeja, de la Llibreria Geli, va morir ahir arran d'un ictus que va tenir dilluns al matí.
Llibreter de culte, admirat per la seva memòria colossal, només superada pels ordinadors quan van començar a anar de pressa, Pere Rodeja i Ponsatí, ànima de la Llibreria Geli de Girona, va morir ahir, quan li faltava menys d'un mes per fer 78 anys. Vinculat a la llibreria des del dia de Santa Teresa del 1945, en Pere de Can Geli va esdevenir el llibreter de referència, l'orgull del senyor Francisco i de la senyora Maria, propietaris de l'establiment fins al 1988, fins que el van traspassar a la família Rodeja-Gibert. El funeral serà aquesta tarda de Sant Francesc Xavier a dos quarts de cinc, a la parròquia de Sant Feliu la Major, de Girona.
Va ser l'ànima de la llibreria Geli quan n'era empleat, quan en va ser l'amo i quan, un cop es va haver jubilat, el seu fill Pere Rodeja i Gibert, en Pere petit, ja la va dirigir. Tenia emparaulada una entrevista amb en Pere pare. L'havia pressionat molt, però vam deixar-ho córrer fins passat Nadal. Sabeu? El dia 4 de juliol del 2009 va morir Irene Rodeja i Gibert, filla de Pere Rodeja i d'Irene Gibert, germana de Pere, Montserrat i Teresa. A la Irene ja se la trobava a faltar per Can Geli. Molt.
Per això vam ajornar l'entrevista amb en Pere pare, ànima d'una llibreria fundada el 1879, una de les més antigues.
Mentre el sondejava per a l'entrevista, en Pere pare em recordava que va ser una llibreria de temàtica religiosa. També era papereria i llibreria de temàtica general, però en destacaven els missals, les bíblies, les hagiografies, tots els llibres de la BAC, Herder o de l'Abadia de Montserrat. Fins no fa pas tants d'anys, tota la capellanesca de la diòcesi hi comprava les formes de pa d'àngel. Se'm va ocórrer una irreverència: «Ho titularé: ‘He repartit hòsties a tots els capellans.'» «Ja en parlarem, però em sembla que anem pas bé.» Hauria explicat que va ser seminarista, becat pel matrimoni Geli, sense fills, que se'l van afillar; heretaria el negoci. En l'entrevista hauríem parlat de mestres i companys. Del doctor Estela, de Modest Prats, de mossèn Pèlach, del bisbe Casas, que el 1961 el va casar amb la Irene mare. I m'hauria agradat parlar de quan venia llibres prohibits pel règim d'estranquis.
Cada dia baixava
Nascut a Sarrià de Ter el 27 de desembre del 1931, en plena democràcia republicana, el 1997 Pere Rodeja es va jubilar, però no es va retirar de la llibreria. No se'n podia retirar si vivia a sobre. Cada dia hi baixava al voltant de les onze del matí. Era tan puntual com prudent i assenyat. Un cop havia esmorzat, fets els exercicis i empolainat, feia entrada a la llibreria. Cua per ser atès per ell, sobretot de gent d'una generació. A Can Geli hi ha i hi ha hagut llibreters i llibreteres d'una competència tan excepcional com la seva i amb coneixements molt elevats d'algunes disciplines. La seva atenció et transportava al mite d'un home amb memòria fotogràfica i geogràfica. En aquell temps, arribaves, demanaves, entrava al magatzem o baixava a les catacumbes i tornava, amb somrís de satisfet, amb la joia introbable, marcada amb el segell blau de la llibreria, amb una inscripció en llapis amb el preu i la data.
Durant anys i panys ell es va fer càrrec de registrar les entrades, d'emmagatzemar els llibres, d'aprendre's les portades i les ressenyes. Sortien una cinquantena de títols cada setmana. La potència de l'edició es va multiplicar i, per sort per a la majoria de llibreters, van arribar els ordinadors.
Darrera lectura
Aquest dilluns, dia de Sant Andreu, va tenir un infart cerebral mentre es dutxava, abans de baixar a la botiga. Havia comentat que reia molt i s'ho passava molt bé amb el llibre que aleshores llegia i que la nit anterior l'havia entretingut fins tard: Vint-i-cinc anys i un dia, de l'advocat Carles Monguilod. Dimecres va morir a conseqüència de l'ictus a l'hospital de Girona.
Pere Rodeja i Ponsatí era un home fet a si mateix, agradable, conservador, religiós, atent, just, pacient, dedicat al cent per cent a la llibreria. Els d'abans dirien que va ser un llibreter de raça i un bon home. Els llibreters se l'estimaven i molts ciutadans l'apreciaven.
En Pere de Can Geli va inculcar a tot el personal l'entrega a la feina. En Pere petit va recordar a aquest diari que, com per una ordre pòstuma, ahir la llibreria va ser oberta tot el dia i avui ho serà aquest matí. A la tarda, tancaran. A dos quarts de cinc, se celebrarà la cerimònia en sufragi per la seva ànima a la parròquia de Sant Feliu la Major, de Girona.
SALVADOR GARCIA-ARBÓS (El Punt 03.12.09) Foto: Martí Artalejo

El Mestre llibreter
opinióGUILLEM TERRIBAS
En la mort de l'activista i, també, llibreter Feliu Matamala, comentava a en Pere Rodeja, fill, que esperava tardar molts anys (li deia entre 30 i 40, per tirar llarg) a haver d'escriure sobre la mort del mestre Pere, el seu pare. Ahir, a primera hora del matí em va trucar en Pere, fill, amb rerefons de plors, per donar-me la trista notícia de la mort del seu pare. I m'ha recordat el que vaig dir-li la setmana passada. Ni ell ni jo ens havíem de pensar que aniria tan ràpid. Ni el mateix Pere, que encara divendres passat vaig estar amb ell a la seva llibreria comentant coses de llibres, amb aquella bonança i amabilitat pròpia del mestre i amic. En Pere era l'enveja i al mateix temps la provocació per ser millor, per ser un bon llibreter. Tots hem «patit» que quan es parla de llibres i de llibreries ell, en Pere, era per boca de tots els ciutadans el millor; el que més memòria tenia, el que sabia trobar més ràpidament un llibre, el que sempre sabia a on era i a on podia trobar el llibre que el client li demanava. Encara avui, en parlar d'ell, m'han recordat aquesta professionalitat. I aquesta era l'enveja que sempre li he tingut, que li hem tingut tots els seus companys de professió.
En Pere de Can Geli era d'una raça de llibreters que s'han extingit. Aquella manera de treballar, d'atendre el client, de saber el que vol i de suggerir, s'ha acabat. Amb ell, s'ha mort una manera de fer i ser llibreter.
Però la seva memòria, la seva experiència i el seu saber ens han d'ajudar a perfeccionar-nos i tenir un model, encara que el temps i les circumstàncies no són els mateixos que els que ell va viure com a llibreter.
Per sort, per a Can Geli, per a la Llibreria Geli de l'Argenteria i per als ciutadans, ens queda l'altre Pere de Can Geli, el seu fill.