L'alcadessa de Lampedusa i l'escriptor Mathias Énard reben el premi LiberPress

La Fundació Mona, el cantant Silvio Rodríguez i el cineasta Robert Guédiguian també rebran el guardó a Girona

Pere Vila i Carles McCragh mostren el cartell de Liberpress 2016

El proper dijous 6 d'octubre (20h), l'Auditori de Girona acollirà una nova edició de la gala de lliurament dels Premis Liberpress, que convoca l'associació Liberpress de Girona i la Diputació de Girona. Una vetllada que com cada any promet emotivitat per reviure històries de superació personal i de lluita compromesa amb els més marginats i oblidats de la societat.
Històries de superació personal i lluites compromeses a favor dels oprimits es fan visibles un any més gràcies als Premis Liberpress, que aquest any 2016 distingeixen personalitats com l'alcaldessa de Lampedussa, Giuseppina Nicolini, una illa de la Mediterrània que, malgrat les seves reduïdes dimensions, rep milers d'immigrants, o els seus cadàvers. Nicolini rebrà el guardó Liberpress Catalunya el proper 6 d'octubre a l'Auditori de Girona, en una gala a la qual han confirmat l'assistència tots els premiats.

Aquests guardons que atorguen conjuntament l'associació Liberpress i la Diputació de Gironaposaran cara també a la lluita contra la violència sexual que pateixen molts nens i moltes dones al Congo, país africà ric en coltan, un mineral cobejat per la indústria mundial de fabricació de telefonia mòbil. Caddy Adzuba, una advocada, periodista i locutora que ja va rebre el premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia pel seu treball de denúncia, rebrà a Girona el premi Liberpress 2016, que l'any passat va recaure en la revista francesa Charlie Hebdo.

Per superació personal s'entén el que practica el valencià José Ferré, pare de la María, una nena que té la síndrome de Rett. José, que treballa de brigadista forestal, és molt aficionat a les curses i va descobrir que, si portava la nena amb ell, en un cotxet, a córrer maratons, ella somreia i era feliç. Ells protagonitzen la pel·lícula Línea de meta. Per la seva actitud rebran el premi Liberpress Camins qui és delegat del País Valencià de l'Associació Nacional de Síndrome de Rett, i la seva filla, de 16 anys.

Per les seves pel·lícules que retraten els col·lectius més desafavorits, els treballadors a les fàbriques o a l'atur, i la immigració, el cineasta francès Robert Guédiguian mereix el premi Liberpress Cinema. Guédiguian és autor del film Una histoire de fou (2015).

El també francès Mathias Énard, que és escriptor i autor d'una obra que reivindica la unió de les civilitzacions i les cultures, és el premi Literatura 2016.

En la roda de premsa de presentació dels premiats, el president de l'associació Liberpress, l'advocat Carles MacCragh, va dir ahir que Énard mereix la distindió també pel seu «activisme cultural a favor de l'art per mitjà de l'escriptura, les llengües i la imatge».

En la categoria de Cançó, hi ha dos guardonats. El poeta i cantautor cubà Silvio Rodríguez Domínguez, per la seva «impecable trajectòria, solidaritat i immensa humanitat que l'han portat a ser un poeta de la revolució i de l'amor que ha estat censurat per les dictadures i l'imperialisme».

L'altre guardonat és el festival BarnaSants, dedicat a la cançó d'autor, que es fa a Barcelona en diferents espais. El guardó vol reconèixer la feina feta pel seu impulsor, Pere Camps, que promou també el festival Camallera Cançó d'Autor.

Pel que fa a associacions, s'ha guardonat l'ONG olVIDAdos per auxiliar els més necessitats i especialment als que viuen en condicions extremes en camps de refugiats de Grècia i Turquia amb el LiberPress Associacions.

A més, la Fundació Mona, sense ànim de lucre i amb seu a Riudellots de la Selva, rebrà el LiberdPress (dedicat al medi ambient) en reconeixement a la seva feina de rescat i rehabilitació de primats.

Finalment, el LiberPress Memorial que reconeix la trajectòria d'alguna personalitat que ja ha mort, ja va ser lliurat fa uns dies i va recaure en el poeta i cantant francès Claude Nougaro (1929-2004).

La cerimònia serà el 6 d'octubre a l'Auditori de Girona. McCragh va explicar que serà un acte «profund, amè i emocionant» que reunirà persones i associacions «exemplars per a tota la humanitat». El president de la Diputació de Girona, Pere Vila, es va comprometre a continuar donant suport econòmic i logístic als premis.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 30.09.2016 Foto: Diari de Girona. 

* La Llibreria 22 col·labora en els Premi Liberpress.

El primer Girocòmic inclourà xerrades, tallers i projeccions

El saló tindrà lloc el cap de setmana vinent a Fira de Girona, juntament amb Firatast i Interquilt, en un espai de 1.200 m²

 Hi participaran autors com Marcos Martín, Esteban Maroto i Carles Ponsí

“Volem deixar clar que aquest primer Girocòmic no tindrà les dimensions del Saló del Còmic de Barcelona... però algun dia, si podem, el superarem”, diu, amb una barreja d'humor i legítima ambició, Josep Maria Matamala, director d' Incatis , l'empresa gironina que ha organitzat aquesta nova fira del còmic, entre el divendres 7 i el diumenge 9 d'octubre, a Fira de Girona, complementant en les mateixes dates la proposta gastronòmica del 23è Firatast i el 6è saló de l'oci creatiu Interquilt, també iniciatives d'Incatis. De fet, Girocòmic compartirà entrada unitària (6 euros) amb les altres dues fires. El nou saló del còmic ocuparà un envelat de 1.200 metres quadrats que estarà comunicat amb el d'Interquilt i amb el palau firal, la seu de Firatast. Gicòmic estarà obert al públic cada dia de 10 del matí a 8 del vespre.

Girocòmic neix amb el suport de Panini com a patrocinador oficial, pocs mesos després que s'anunciés la desaparició del Festival del Còmic de Torroella de Montgrí, que també tenia el suport de la multinacional italiana del còmic i el cromo. “Inicialment, ens vam plantejar que el còmic fos una secció més de la fira Interquilt, però hem comprovat que és un món que desperta moltes passions i que té prou entitat per tenir una fira pròpia”, explica Matamala. Girocòmic neix amb la voluntat d'arribar a un ampli ventall de públics, des de la mainada fins al col·leccionista i l'estudiós de l'anomenat novè art.

Història i memòria

De fet, la jornada de divendres s'obrirà amb dues conferències, una sobre la història del còmic, a càrrec d'Albert Rossich, catedràtic de filologia catalana de la UdG i apassionat del món de la historieta (11 h), i una altra sobre la representació de la memòria en el còmic, que oferirà Megan Descayre, estudiant de la UdG que ha analitzat sobretot el treball del periodista i autor de còmics Joe Sacco (12 h). Després tindrà lloc un homenatge pòstum a Víctor Mora (1931-2016), creador d'El Capitán Trueno, amb la presència de Víctor Puga, alcalde de l'Escala, localitat a la qual va estar molt vinculat Mora (13 h). A la tarda el dibuixant gironí Rafa Ter farà una demostració en viu d'art digital, dibuixant un superheroi en directe (17 h), i a continuació tindrà lloc una exhibició de l'autènticapatrulla canina: la patrulla de gossos de la policia municipal de Salt (18 h), uniformats com els petits herois peluts de la tele.

Dissabte, a part de noves aportacions sobre l'ofici (Com treballar des de casa per a tot el món) i demostracions tècniques de Rafa Ter, s'ha programat la xerrada El éxito de las películas Marvel. Tú y yo lo sabíamos, que oferirà el director general de Panini Còmics, Alejandro M. Viturtia (12.15 h), i la presentació de Gourmand Gohan, un còmic per cuinar d'Alexis Aldeguer i Maiko Suya, amb una mostra de cuina japonesa en directe (13.30 h). A la tarda Raúl Vidal presentarà el concurs d'il·lustració i còmic del 50è aniversari de Star Trek i el portal per a professionals del còmic Zukate.com(16 h). Més tard, el llibreter Guillem Terribas moderarà un debat entre Raúl Vidal i Cels Piñol, dibuixant de Fanhunter, sobre El còmic digital i la seva repercussió o difusió a internet (19 h). Diumenge a la tarda, Juanjo Valeros Mena oferirà la conferència La relació entre el còmic i el cinema (17 h) i tot seguit portarà a terme una demostració de caricatures a la zona de signatures.

Tots tres dies hi haurà projeccions continuades de pel·lícules d'animació, com la inèdita Torpedo 1936, basada en el còmic de Bernet i Sánchez Abulí; diversos films de Dragon Ball Z i de Saint Seiya: Los caballeros del zodíaco, i tres pel·lícules de Mamoru Hosoda premiades a Sitges: La chica que saltaba a través del tiempo, Summer wars i Los niños lobo.

Signatures d'autors

Entre els autors que estaran a la disposició dels seguidors per signar exemplars de les seves obres hi haurà el gironí J.C. Negre (Les aventures d'en Siset), l'il·lustrador Esteban Maroto, el dibuixant de Marvel Marcos Martín, Giorgia Marras (Munch, una biografia), Cels Piñol, el figuerenc Carles Ponsí (El Jueves), Juan Carlos Bonache (¡Socorro! Somos padres primerizos), Georgina Gerónimo (Miniblogger. Consells pràctics per sobreviure a la blogosfera) i els dibuixants de fanzins M. Ossorno & J. Rodríguez, per mostrar també la cara més alternativa i menys comercial del sector.

En aquest primer Girocòmic hi haurà estands de diferents botigues gironines relacionades amb el món del còmic com ara Freakshow Store, Còmics 22, Moby Disk Records i Abacus, que també s'encarregarà dels tallers de la zona infantil de la fira. Els socis d'Abacus i els estudiants de la UdG podran entrar gratuïtament a la fira divendres al matí.

Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 02.10.2016

* Còmics 22, ha col·laborat en la organització i tindrà una parada a la Fira, amb les darreres novetats i els clàssics de sempre. També les obres dels autors que vindran a signar. 

La Penyora dedica el 10è Pepe Sales a Jean Genet

El festival d'art independent tindrà lloc a finals de gener del 2017 i estudia incorporar el teatre i altres novetats.

“Sempre ens hem mantingut en la línia dels maleïts, gent que s'ha apartat de la societat per raons ideològiques, econòmiques, etc. I Jean Genet va ser un maleït des del naixement i per voluntat pròpia”, diuen Lluís Llamas i Consol Ribas, responsables de l'associació cultural La Penyora i directors del Festival d'Art Independent Pepe Sales . Així argumenten la tria de Genet com a eix central i personatge inspirador de la desena edició del festival, que tindrà lloc a finals del gener vinent a Girona i mobilitzarà, com sempre per estricte amor a l'art, un bon grapat de creadors de diferents disciplines. “Ens vam plantejar tornar a dedicar aquesta edició d'aniversari a Pepe Sales, que va obrir el festival fa una dècada i li dóna nom, però podria semblar que així tancàvem el cercle i ens acomiadàvem, i la nostra voluntat és continuar endavant”, expliquen Llamas i Ribas, que obren sempre el cicle de cada festival anunciant uns mesos abans el nom del personatge que l'inspirarà. Els successors de Sales han estat Miquel Bauçà, Pedro Casariego, Lluís Vilà, Santa Teresa de Jesús, Carilda Oliver, Juan Eduardo Cirlot, Renée Vivien i Roberto Bolaño.

Jean Genet. Foto Arxiu El Punt-Avui

El programa del festival mantindrà la seva estructura bàsica habitual –la mostra de curtmetratges al cinema Truffaut; l'exposició col·lectiva, les conferències i la gran festa de cloenda a La Mercè–, però podria ampliar-se amb algunes novetats, relacionades, per exemple, amb el teatre, tenint en compte que Jean Genet és “un dels dramaturgs més representats del segle XX, gràcies a obres com ara Les criades, però també va ser poeta i novel·lista”.

De la biografia de Jean Genet (París, 1910-1986) es poden destacar nombrosos aspectes que alguns poden considerar incòmodes: fill de pare desconegut i lliurat per la seva mare a l'assistència pública, Genet va iniciar de ben petit una imparable carrera delictiva que el va fer freqüentar les presons, i va acumular tantes condemnes, sobretot per robatoris, actes violents i prostitució –“en realitat, l'homosexualitat va ser el seu gran delicte”–, que només el va lliurar d'una cadena perpètua la intercessió davant del president de la república de destacats intel·lectuals i artistes com ara Jean-Paul Sartre, Jean Cocteau i Pablo Picasso. “El perill amb Genet és que la seva biografia es mengi el gran valor que té la seva obra. Ell és pur, perquè a diferència d'altres intel·lectuals crítics, es va mantenir totalment al marge de la societat”, afirmen els directors del festival, que remarquen que, a pesar dels reconeixements institucionals tardans com ara el Gran Premi Nacional de les Lletres, Genet va voler ser enterrat fora de França, al cementiri de Larraix, al nord del Marroc. La seva influència ha arribat a creadors com ara Fassbinder, Bowie, Lindsay Kemp i Gaultier, i ara també els amics de Pepe Sales.

Xavier Castillon, publicat en el Punt-Avui 25 /09/2016

Ramon Pardina presenta ‘El club dels homes amb bigoti' a la Llibreria 22

L'escriptor i guionista Ramon Pardina presentarà avui a la Llibreria 22, de Girona, el llibre de relats El club dels homes amb bigoti (El Petit Editor). La presentació anirà a càrrec de la periodista Núria Riquelme i els assistents rebran un bigoti de regal (19 h). Pardina (Barcelona, 1977) ha estat guionista de

Ramon Pardina. Foto arxiu El Punt-Avui.

programes com araBuenafuente, Polònia, Crackòvia, El Gran Dictat i El foraster, i ha guanyat diversos premis literaris, com ara el Joan Santamaria 2007 per El jugador de futbolí que volia córrer la banda i el Joaquim Ruyra dels Recvll 2010 per L'home més feliç del món.
Xavier Castillón, el Punt-Avui 27.09.2016

Nou llibre de lluc Salellas

Salellas i Arrufat a l'Espai 22 de la Llibreria 22. Foto: Q. Puig

El diputat provincial de la CUP i regidor a Girona, Lluc Salellas, va presentar ahir al vespre a la Llibreria 22 el seu nou llibre, No t'espanti aquest vent. Reflexions per a una esquerra del segle XXI, editat per Angle Editorial. La presentació de llibre –que té una introducció de Narcís Comadira– va anar a càrrec del politòleg i exdiputat de la CUP al Parlament Quim Arrufat.
El Punt-Avui 15.09.2016

García Lorca, el pols ferit. 80 ANYS DE L'ASSASSINAT DEL POETA

El mite ha ocultat l'obra de l'autor granadí i la seva valoració

 En aquella època, el 1988, vaig descobrir el teatre. El 27 de març, al Municipal de Girona, s’iniciava la gira d’'El Público', el muntatge de Lorca que Lluís Pasqual havia estrenat al Piccolo de Milà el 1986. I allà hi havia el teatre en la seva màxima puresa, un cop de destral a les consciències. Diu el Criado: «Ahí está el público». I contesta el Director: «Que pase». Una peça que el mateix Federico, quan la va llegir a Madrid davant uns amics el 1931, va qualificar d’«atrevidíssima i amb una tècnica totalment nova. És el millor que he escrit. No han entès res o s’han espantat, i ho comprenc. L’obra és molt difícil i, de moment irrepresentable». Fins que va venir Lluís Pasqual i més de 50 anys després la va muntar, amb la col·laboració de Fabià Puigserver i amb l’enorme Alfredo Alcón dominant la platea buida de cadires, a soles amb la poesia.
¿Per què començo parlant d’'El Público' i de Pasqual per glossar la figura de García Lorca? Perquè aquí resideix l’essència del poeta granadí. Ho ha escrit fa poc Marcos Ordóñez, després de llegir el viatge iniciàtic i sentimental del director català: «De la mà de Federico, aquest preciós llibre, és una guia de viatge, ideal per a qui vulgui saber qui era i com era Lorca».

L'ESSÈNCIA DEL POETA 
Doncs això. Poden entrar en els detalls biogràfics a través d’Ian Gibson, i podem discutir si el verdader parador del cadàver de Lorca és als voltants del barranc de Víznar, camí d’Alfacar, al parc commemoratiu o uns quants metres més enllà, però l’essència del poeta està en el que diu Pasqual.
En una deliciosa conferència a la Fundació March, el 2012, va dir que «Shakespeare ens explica de quina matèria estan fets els éssers humans; Txékhov ens indica com es comporta aquesta matèria; i Lorca, de Lorca podem dir: ‘Però com sap aquest home el que em passa a mi’. No és que ho sàpiga, sinó que li passa exactament el mateix, però ell sap com dir-ho».

TRADICIÓ I NOVETAT

El catedràtic Francisco Rico, a 'Mil años de poesía europea', traça en un breu resum un aspecte precís de Federico: «L’assassinat del poeta a principis de la guerra civil i la seva atractiva personalitat n’han fet una de les figures més famoses de la literatura espanyola i han influït no poc (i no sempre per a bé) en la valoració de la seva obra, que en conjunt ofereix sens dubte la més atractiva concordança de tradició i novetat en la poesia europea de l’època».
No poden concentrar-se millor, en tan poc espai, les variants de l’univers lorquià. La mort de Lorca, prematura (als 38), violenta i simbòlica, ha sigut al llarg d’aquests 80 anys no només un exemple de la barbàrie feixista sinó també de la impossibilitat de la democràcia per dignificar la memòria d’aquells fets i de tants altres que van venir després.
No sé si se’n recorden de la polèmica que es va generar amb el text d’un llibre per a nens editat per Anaya. Així es resumien les hores finals de García Lorca: «Poc després d’acabar la seva última obra de tea­tre, Federico va morir, a prop del seu poble, durant la guerra d’Espanya». Com si no s’haguessin presentat falangistes i membres de la CEDA a casa del poeta Luis Rosales a Granada (on Lorca creia que estava segur), com si no se l’haguessin emportat detingut, com si la nit del 18 d’agost no hagués sigut afusellat per uns campions de tir olímpic al barranc de Víznar, camí d’Alfacar, amb el mestre Dióscoro Galindo i el banderiller Francisco Galadí, anarquista per més senyes. Al règim de Franco li va interessar propagar que l’assassinat era obra d’uns exaltats, fins i tot es va arribar a dir que va ser una venjança, fins que el 2015 es va saber, per un informe policial fins llavors inèdit, que la macabra processó granadina s’havia orquestrat directament al Govern Civil, i que Lorca mereixia el càstig «per socialista, amic de Fernando de los Ríos, i maçó, i per portar a terme pràctiques d’homosexualisme i aberració».

L’ENIGMA DE LES RESTES

La mort i la tragicomèdia de les seves restes. Buscades per uns i per altres, potser sostrets en algun moment de la història, amb múltiples impediments legals i burocràtics. Fa uns mesos, els familiars del mestre Dióscoro Galindo van presentar davant la Direcció General de Memòria Democràtica Andalusa una nova sol·licitud per desfer el monumental greuge i perquè, d’una vegada, es faci justícia en una terra que es va tenyir de sang i que s’ha tacat contínuament amb desdeny.
A la desconeguda tomba de Lorca potser algun dia es podran gravar els versos de La sangre derramada: «Pero ya duerme sin fin. / Ya los musgos y la hierba / abren con dedos seguros / la flor de su calavera». Avui, encara no.
Tornem al professor Rico. Té raó. El mite Lorca ha ocultat la seva obra i la seva valoració. I també va contribuir a això la seva personalitat. El personatge Lorca s’explica per les amistats que va establir a Granada (com Manuel de Falla) i en la seva estada a la Residencia de Estudian­tes a partir de 1919. Allà va conèixer Buñuel i Dalí, a qui va estar unit en una íntima relació, amb estades a Portlligat incloses, fins que els camins de la fraternitat es van separar.
També s’explica pel seu periple americà, amb èxits comercials en el teatre, i per la seva visita a Nova York. I s’explica per iniciatives com els muntatges per a titelles de guant o com la del Teatro Universitario La Barraca, una revolucionària manera d’entendre l’escena, en plena República, com a camí de coneixement popular.

ENS QUEDA EL POETA

Desposseint la història del seu final abrupte i de l’home amb les seves contradic­cions i els seus esforços per professio­nalitzar-se en l’escriptura, ¿què ens queda? El poeta. Alguns, com Juan Luis Panero, van reconèixer la seva passió per Lorca i després en van renegar, perquè el trobaven massa «inconsistent». L’hi vaig sentir dir un dia a la Llibreria 22, davant el llibreter Guillem Terribas, davant la pregunta d’un hispanista francès entusiasmat amb el granadí. Altres segueixen pensat que Lorca és el poe­ta del segle XX espanyol, tant per la seva potència metafòrica, per la creació d’imatges impertorbables, poderoses i permanents, com per la modernitat que va insuflar a la seva obra.
Lorca va retrocedir en el temps per ser clàssic i va ser contemporani amb la música que li arribava d’afinar l’orella al carrer i en el ritme del romance i la copla.
Va ser costumista per retratar el seu present, però no amb la displicència de l’aquarel·la folklòrica sinó amb l’empenta de les passions que li arribaven, per exemple, a través de la mitologia gitana ('Romancero gitano') o de l’heroi taurí ('Llanto por Ignacio Sánchez Mejías'), amb aires d’oda elegíaca. Lorca va assumir el surrealisme ('Poeta en Nueva York') i el teatre de l’absurd, per dir-ne d’alguna manera ('El Público', 'Comedia sin título', 'Así que pasen cinco años'), però va ser qui millor va saber llegir i entendre la capacitat poètica i el cabal de sentit que es podien amagar en les convencions dramàtiques. La casa de 'Bernarda Alba' i 'Yerma' –en elles ressonen els noms de les grans, de Margarita Xirgu a Núria Espert– són peces shakespearianes adaptades a la foscor espanyola, i 'Doña Rosita la soltera' és un Txékhov en què parlen les flors i el desencant.
«Yo no soy un hombre ni un poeta ni una hoja, pero sí un pulso herido que sonda las cosas del otro lado». Aquí resideix el secret lorquià. Pot ser que el millor sigui arribar a ell gairebé sense voler, amb la inicial sorpresa del ritme. «La meva mare no sabia que les cançons eren de Lorca, com Los cuatro muleros, però me les cantava», diu Lluís Pasqual. I després deixar-se portar pel torrent: «'El Público' és al mateix temps el principi d’alguna cosa i l’arribada a algun lloc, ningú passa per aquesta obra i en surt indemne. Quan has passat per ell ja no mires res igual, perquè has buscat en zones en què no havies estat». Així és Federico.
Josep M. Fonalleras publicat en el Periodico

PROMOCIÓ DE LA 22, ESTIU 2016

22 Suggeriments per aquest estiu 2016. També imatges de la presentació del llibre CONFESSIONS D'UN CULER DEFECTUÓS, amb Josep M. Fonalleras, presentador i Sergi Pàmies, autor.

LES GENERACIONS ESPONTÀNIES de Mar Bosch · EL CONFLICTE DE LES APARENCES d’ Antoni Marí · L’HOTEL BLANC DE LA PLATJA (Finalista premi Prudenci Bertrana 2015) d’Alba Sabaté · TÚ NO ERES COMO OTRAS MADRES d’Angelika Schrobsdorff · PENSAMENTS OCIOSOS D’UN OCIÒS de Jerome K. Jerome · GUIA SENTIMENTAL DE L’EMPORDANET d’Adrià Pujol · SOFÍA O EL ORIGEN DE TODAS LAS HISTORIAS de Rafik Schami · AMB UNS ALTRES ULLS de Betsabé Garcia · LA TIERRA QUE PISAMOS de Jesús Carrasco · LA DECISIÓN DE SOPHIE de William Styron · LA VOLUNTAT DE COMPRENDRE de Xavier Antich · JOYCE I LES GALLINES d’Anna Ballbona · AMB LA PELL DE NINGÚ de Carles Ribas · EL CRIT DE L’OCELL DOMÈSTIC de Maksim Óssipov · JACINT VERDAGUER de Marta Pessarrodona i Narcís Garolera · DONDE LOS ESCORPIONES de Lorenzo Silva · UNA BREU HISTÒRIA DE SET ASSASSINATS de Marlon James · LA RÀBIA de Lolita Bosch ·  RES NO ÉS PERFECTE A HAWAII de Màrius Serra · OMBRES FRANCESES d’Anna Carreras · EL LLIBRE DELS BALTIMORE de Joël Dicker· ESPÈCIES INVASORES de Núria Martí. 

Màrius Serra dóna a conèixer a Girona l'aplicació Verba7

L'aplicació Verba7 permet jugar amb la llengua resolent un enigma nou cada dia i fent bateries d'enigmes contrarellotge. L'App ha estat creada per l'escriptor Màrius Serra i l'estudi Kalimba i desenvolupada per Perception Technologies. A la foto, Màrius Serra durant la presentació de la nova versió gratuïta de Verba7, en un acte celebrat ahir a l'Espai 22 de la Llibreria 22 de Girona.

Diari de Girona.08.07.2016. Foto: Aniol Resclosa. 

Les confessions del culer Sergi Pàmies

Sergi Pàmies, Josep M. Fonalleras
 i Guillem Terribas Foto: Aniol Resclosa

La Llibreria 22 de Girona va acollir ahir al vespre la presentació del llibre de Sergi Pàmies Confessions d'un culer defectuós (Empúries), en un acte que va comptar amb la participació de l'escriptor gironí Josep M. Fonalleras. L'autor analitza amb la seva fina ironia els seus orígens com a barcelonista i planteja algunes de les contradiccions del món blaugrana.

Diari de Girona 07.07.2016

En Guillem Terribas i la 22

Un dels personatges que ha contribuït decisivament a la dinamització cultural i social d'aquesta ciutat. Llibreter, per damunt de tot, cinèfil, teatrero i Rei Blanc de Pastorets, cada dia al facebook, saluda a la parròquia, de manera invariable, amb una imatge triada, primer de gent llegint i més tard, de gent petonejant-se. Diu que es va jubilar i va deixar pas al capdavant de La 22, la llibreria de referència, juntament amb la Geli, a Jordi Gispert. Però en Guillem continua tenint el do de la ubiqüitat i te'l pots trobar arreu, sobretot gravant amb la seva càmera les múltiples presentacions de llibres que es continuen fent a La 22.

Una de les grans llibreries de Girona

No es pot parlar de la història cultural de Girona sense esmentar la Llibreria 22 i la seva alma mater: GuillemTerribas. La 22 va néixer l’any 1978 i ho va fer, segons el seu fundador, com una utopia total. Amb la voluntat de crear un premi literari, programar presentacions de llibres i esdevenir el centre literari de Girona. Es tracta d'una llibreria general, especialitzada en humanitats: Hi trobem des de geografia, història, art, cinema, arquitectura, filosofia, dret, filologia, pedagogia o psicologia. Sense oblidar, és clar, la narrativa i la poesia nacional i internacional. A més, hi ha un ampli espai dedicat al llibre infantil i juvenil. 

PER AÍDA PALLARÈS / PUBLICAT DIMECRES 23 MARÇ 2016 a Time out Girona. 

http://www.timeout.cat/girona/ca/botigues/llibreria-22

Viatjar, menjar, aprendre

Guillem Terribas, Salvi Jacomet i Xavier Corominas
Foto: Quim Puig. 

Xavier Corominas va presentar divendres Quadern de viatge. De Catalunya al Japó en bicicleta, a l'Espai 22 de Girona, on mig centenar de persones van poder menjar un arròs fet per Salvi Jacomet i beure vi de Laguardia. “Parlo molt de menjar en el llibre”, va dir l'autor, acompanyat de Guillem Terribas, Toni Sant i Salvador Garcia-Arbós, que es va referir al “viatge vital, màgic i històric” de Corominas al llarg de 20.000 km –6.000 en bici– fins a Tòquio: “Un viatge en què vaig aprendre molt.”
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 20.06.2016

Mar Bosch treu punxa de la misèria quotidiana acostant-la al fantàstic

L'escriptora gironina va presentar ahir a l'Espai 22 la seva segona novel·la, ‘Les generacions espontànies'.  Elogien l'obra per l'estil àcid i elegant alhora.

Mar Bosch es va adaptar a l'estil poca-solta que Josep
Pastells i Josep Campmajó van imprimir ahir a l'Espai 22
(Llibreria 22) a la presentació del seu llibre
Foto: Lluís Serrat 

Mar Bosch (Girona, 1981) no fa ni quatre dies que coneix Josep Campmajor i Josep Pastells, però segurament tardarà a poder oblidar-los. Convidats a presentar-li la seva segona novel·la, Les generacions espontànies (Periscopi), els nois van convertir l'acte en l'escenificació d'una conversa poca-solta que tenia menys de provocació que de rendició absoluta als encants literaris d'un llibre “de tan bon beure”. I en efecte, a mitja funció van destapar un vi blanc del celler La Vinyeta, de Mollet de Peralada, que ha etiquetat la seva última collita de Llavors amb un fragment de Bedlam(2013), la primera novel·la de Mar Bosch. “És com ella: ros, fresquet i amb un punt àcid que passa molt bé”, comentava Pastells fent un glopet amb gestos de gran sommelier, i Campmajor replicava, amb idèntica gravetat, que, en efecte, “s'hi percep un to musical molt gironí que fa venir ganes de més”. L'escriptora, en lloc d'arronsar-se, va decidir que també volia tastar el vi, però els seus companys de taula li van picar els dits. Ja li arribaria el moment. Primer els experts havien de debatre sobre el seu estil bombollejant, que passa de la histèria a la polidesa, com un quadre de Hieronymus Bosch, van coincidir, que “fa basarda pel vertigen amb què s'hi acumulen les imatges, fins que t'hi acostes amb un zoom i n'aprecies tots els matisos, totes les subtilitats”. I l'humor, és clar, aquest pessigolleig picant que deixa al paladar la desimboltura d'Eva Botet, “biòloga, maquilladora de cadàvers i substituta professional”, durant la delirant entrevista de feina que articula el relat.

Quan la van deixar parlar, Mar Bosch va destapar-se com el vi i va confessar que la idea del llibre la hi havia donat el seu marit –present a la sala procurant que el fill petit no agradís ningú amb un monumental martell de goma– quan feia mesos que “estava encallada amb una novel·la sobre zombis”. El personatge d'Eva Botet, aquesta dona que el lector va coneixent a través del seu currículum desaforat, va “posseir-la”, però no per erigir-se en portaveu de cap generació desgraciada, sinó per poder parlar, va dir textualment, sobre “una tia rara de collons com qualsevol de nosaltres”.

Per escriure-la, però, havia hagut de ser més selectiva amb el seu temps que no pas amb Bedlam, quan hi havia més desig de buidar-se i menys ofici i els fills encara no havien introduït l'element frenètic a la seva vida: “Aquesta és estèticament més acurada, perquè la fatiga et fa treure el millor de tu mateix, i el mecanisme és invers: m'he acostat a la realitat, fins i tot la més banal, des del fantàstic.”

Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 12.06.2016

Com ho veus?

Diari de Girona 10.06.2016

“Com ho veus?”, va preguntar el periodista Lluís Falgàs al seu “antic col·lega” i ara president de la Generalitat, Carles Puigdemont. “Com ho veus?” era la pregunta que Falgàs havia fet en més d'una ocasió al Parlament de Catalunya a un altre eminent company d'ofici, Josep Maria Martí i Rigau, de qui ahir va presentar el seu llibreL'escó invisible ( Ara Llibres ) a l'Espai 22 de Girona, amb un ple absolut gràcies en bona part a la presència de Puigdemont, en funcions de copresentador, només un parell d'hores abans de l'acte d'inici de campanya de Convergència a Girona. De fet, a la primera fila hi havia el cap de llista Francesc Homs, entre el president de la Diputació i el delegat del Govern a Girona, al costat de la consellera Dolors Bassa i no gaire lluny de l'exconsellera Irene Rigau, “parenta” de l'autor, com s'hi va referir Falgàs a l'inici de l'acte, després de la introducció de Guillem Terribas.

Carles Puigdemont, Josep M. Martí, Lluís Falgas,
a l'Espai 22. Foto: X. Castillón.

Tornem a la pregunta “com ho veus?”. No calia especificar més. Puigdemont, que parlant d'excol·legues va aclarir que no ha perdut la mirada periodística (“Encara pago les quotes del Col·legi de Periodistes”), va dir: “Sóc optimista perquè venim d'una cursa de fons en què no ha defallit ningú, excepte alguns que han protagonitzat acords mutants: un petit entrebanc que ens servirà per agafar embranzida en el tram final, que recorrerem bé. Perquè els dos milions de persones que ens van donar suport no s'han donat de baixa i aquesta xifra creixerà després de les eleccions espanyoles. Tot dependrà dels resultats del 26 de juny, perquè se'ns mirarà molt, sobretot des de Madrid.”

Josep Maria Martí i Rigau ha estat cronista del Parlament des dels temps en què ni els taxistes no sabien on era i necessitaven la referència del zoològic, com va dir Falgàs. “Quan hi entra, ja no li demanen ni l'acreditació”, va dir l'editora Izaskun Arretxe, que va destacar la peculiaritat de L'escó invisible dins “l'allau de llibres que parlen del procés des de tots els punts de vista”. A partir de nombroses anècdotes i una informació de primera mà detallada i rigorosa, Martí ha construït “una crònica extensa, entretinguda però no banal, que val la pena llegir per veure què ha passat al Parlament des del 1980”, en paraules de Falgàs, que tot seguit va preguntar a l'autor què havia canviat en el món del periodisme parlamentari: “Moltíssimes coses, en part per les noves tecnologies, que fan que ara sigui gairebé impossible aconseguir una exclusiva. A més, ara ha aparegut més premsa de Madrid, amb un estil molt diferent, el dels micròfons empaitant, que ha obligat a posar tanques al Parlament. Nosaltres som més de la vella escola.” Com va afegir Puigdemont, “aquests observadors de la política a la manera clàssica, no apressada, són la banda sonora necessària per entendre millor les coses”.

Xavier Castillón, publicat en el Punt Avui 10.06.2016

La novel·lista sense límits

Mar Bosch. 

Mar Bosch presenta 'Les generacions espontànies' (Edicions del Periscopi) aquest dissabte a les 12 hores a la Llibreria 22 de Girona.

Després de guanyar el premi Casero amb l'onírica 'Bedlam' (Empúries, 2013), la gironina Mar Bosch Oliveras (1981) acaba de publicar amb Edicions del Periscopi –afegint-se, per tant, a una nòmina d'autors que inclou, per exemple, Liudmila Petruixésvskaia i David Foster Wallace– la novel·la 'Les generacions espontànies', prologada per Josep Maria Fonalleras. “Jo sóc com un bolet nascut en un temps en què ningú es podia imaginar l'existència d'espores”, diu la protagonista del llibre, Eva Botet, en un moment de la delirant entrevista amb el director de l'empresa en què aspira a ser contractada. I després li parla de pollets, ous i gallines, de cucs i cervatons, de vides que no semblen tenir una causa concreta, que són vides espontànies i punt. Tot és aparença, esclar. Louis Pasteur va demostrar al segle XIX que la teoria de la generació espontània és una fal·làcia i Botet, les seves peripècies vitals, només són una excusa per endinsar el lector en un seguit desituacions hilarants que, a banda d'enjogassar-lo, li mostren un grapat de vicis i misèries d'una societat que s'assembla força a la nostra.

“Les rosses que he conegut aquí són d'allò més variades; res dels clixés als quals ens tenen acostumats. Perquè miri que hi ha rosses que s'esforcen a perpetuar-los!”, li diu Botet al director general en un altre moment de l'entrevista. I afegeix: “ Una rossa amable, una de sarcàstica i diligent, mitja dotzena de bastant avícoles i mal follades”. L'espontaneïtat de la protagonista, que combina altes dosis d'ingenuïtat amb una evident mala bava, és una bona pista del que ofereix la nova obra de Mar Bosch. Sorpreses, per descomptat. I humor, molt d'humor. I també la constatació que l'autora concep la literatura com una festa on tot és possible. Les constants ramificacions de la trama, l'evidència que Botet no pot frenar-se quan la llengua li cavalca, la certesa que Bosch ha decidit explorar els seus límits o fins i tot demostrar que és una novel·lista sense límits, són raons més que suficients per endinsar-se en la lectura de 'Generacions espontànies'.

“El llicenciat i jo vam treballar molt intensament. També ens vam enamorar. Molt. Després ho vam deixar córrer tot, el projecte també. El vaig despatxar primer jo, que per això era l'emprenedora. Després em va despatxar ell, que per això era el que estimava menys dels dos”. Podria ser un microrelat, però només és una de les digressions de Botet, una de les moltes troballes d'una novel·la plena de girs inesperats, de coherència estilística i talent.

'Generacions espontànies'

serà presentada aquest dissabte (12h) a la Llibreria 22 de Girona.

Josep Pastell publicat a  Ara. Cat 08.06.2016

http://www.ara.cat/comarquesgironines/novellista-limits_0_1591640950.html?utm_medium=social&utm_source=facebook&utm_campaign=ara

El barri de Sant Narcís escolta Miquel Pairolí

La cerimònia de lliurament del premi literari, celebrada ahir, va incloure unes lectures d'homenatge a l'escriptor.

Miquel Pairolí  (1955 · 2011)

L'onzena edició del certamen literari del barri gironí de Sant Narcís es va afegir als homenatges a Miquel Pairolí que s'estan organitzant a les comarques de Girona, i es va dedicar al malaguanyat escriptor i cronista la cerimònia del lliurament dels premis, celebrada ahir a la sala d'actes del centre cívic veïnal. “És un homenatge i una reivindicació de la seva obra, segurament menys coneguda del que es mereix”, va resumir el coordinador dels premis, Lluís Gil, que va recordar el lligam de Pairolí amb els premis (en va ser jurat) i amb el club de lectura del barri, al qual va assistir per comentar alguna de les seves obres.

L'homenatge reivindicació va consistir en la lectura de fragments d'algunes de les seves obres, sota el títol genèric de No ha estat un somni, no, que precisament és el títol del text que va escollir el primer rapsode, Quim Curbet, després que l'escriptor i periodista Lluís Freixas fes una semblança de l'autor i la seva obra. Rere Curbet van llegir Guillem Terribas (Paisatge amb flames), Núria Martí Constans (Cera), Àngel Madrià (Octubre), Manel Mesquita (l'article publicat a El Punt 11-S), Fina Pairolí, germana de l'escriptor (Paisatge amb flames), Josep Pastells (L'enigma), Xevi Planas (Octubre), Oriol Ponsatí-Murlà (El convit), Carme Renedo (Octubre), Rosa Font (un poema seu inèdit, La rebel·lió de l'art, inspirat en Octubre) i Joan Ventura (un article de la secció L'escairedel diari El Punt). Precisament Ventura va anunciar que s'està preparant l'edició d'un recull d'aquests escrits.

A l'acte, al qual van assistir una cinquantena de persones, hi van ser també presents el regidor de Cultura de Girona, Carles Ribas, i el director dels serveis territorials de Cultura a Girona, Francesc Ten.

Premi per a un recull de relats

Jordi Masó, recollint el Premi. Foto: Quim Puig

L'escriptor Jordi Masó, conegut per la seva faceta de músic, ha estat el guanyador dels premis literaris de Sant Narcís, amb Obra pòstuma, un recull de relats que té de fil conductor la mort i el desig humà de transcendir. “És una obra brillant”, va concloure el portaveu del jurat, l'escriptor i periodista Josep Pastells, a l'hora de justificar la decisió, presa per unanimitat. Masó (Granollers, 1967) ha estat guanyador d'altres certàmens literaris. L'obra finalista ha estat Menú degustació, de David Valle, de Maçanet de la Selva. A aquesta edició dels premis s'hi havien presentat 26 originals. Aquesta xifra suposa un important repunt, després que l'any passat la participació va ser mínima, va remarcar el coordinador del certamen, Lluís Gil.

Ramon Esteban, publicat en el Punt Avui 06.06.2016

Literatura frec a frec

És un vertader plaer escoltar en boca de grans vendes del passat Sant Jordi, com Víctor Amela, Rafel Nadal, Martí Gironell i Núria Prades, els detalls sobre el procés de creació literària passat pel sedàs personal de cadascú. Els va reunir l'hotel Casa Anamaria d'Ollers (Fontcoberta) i van ser moderats per l'activista cultural i llibreter de referència Guillem Terribas. Els assistents van poder conèixer detalls com la vinculació familiar d'Amela amb Forcall, la documentada existència de Tomàs de Penarrocha, el Groc, amb una filla coetània del seu besavi, protagonistes de La filla del capità groc, que ell ha imaginat enamorats i amb un rerefons històric i familiar amb molt de pes. També, que l'espoliació de les pintures murals de Santa Maria del Mur, al Pallars Jussà, va ser la guspira que va motivar l'Strappo de Martí Gironell, en què novel·la aspectes reals, com la carta que un mestre de l'escola del poble va fer arribar a Puig i Cadafalch i a Folch i Torras, per denunciar aquesta agressió a l'art romànic del país. Al capdavall, és una gran reivindicació del passat històric i patrimonial i una reflexió sobre les conseqüències de la cobdícia.

Gironell, Amela, Nadal, Pradas i Terribas. 

Un monument a la plaça de Locorotondo (Itàlia) recorda, com en tants altres pobles europeus, els morts de la Primera Guerra Mundial. El fet que 21 duguessin el cognom Palmisano i que a la làpida d'un altre monument, aquest cop pels morts a la Segona Guerra Mundial, hi hagués una vintena de Convertini, va dur Rafel Nadal a escriure La maledicció dels Palmisano, que és una gran reflexió sobre el destí. I, finalment, la curiositat natural de Núria Prades –ella mateixa es va qualificar com la menys mediàtica, cosa que va generar un debat sobre si és una sort o un problema tenir aquesta etiqueta– pels paisatges que pot novel·lar, la va dur a escriure Somnis a mida, sobre les quatre generacions dels Magatzems Santa Eulàlia de Barcelona, on, curiosament, havia treballat el pare d'Amela.

I tornant a la creació. On hi ha tant de talent reunit flueixen les idees. I, per idees, la de Nada,l i tot plegat fruit de la reflexió sobre el paper de la literatura femenina. L'escriptor va qualificar de clau el paper de la intuïció femenina en els nivells de formació de les classes populars catalanes. La devoció per l'educació que ha transformat el país, segons ell, és matèria que cal homenatjar i plasmar en una novel·la. Una de les seves pròximes creacions?
Text i foto de Jordi Casas, publicat en el Punt-Avui.

Olga Brunner presenta el llibre «Eat & run»

La dietista Olga Brunner va presentar ahir a la Llireria 22 de Girona el llibre Eat & Run, una guia per saber escollir entre l'abundant oferta de begudes i barretes energètiques, entre molts altres productes, en el moment que l'afició a l'esport va decididament a l'alça. Brunner va estar acompanyada a l'acte per la fisioterapeuta i corredora Eugènia Miró i pel professor d'educació física i tècnic d'esports de muntanya Guzmán Sebastià.
Diari de Girona 26.05.2016. Foto: Llibreria 22

Albert Soler posa a ratlla el periodisme

Jorge Morales. Albert Soler, Josep Pastells

Segons Albert Soler, el problema del periodisme és que hi ha massa gent que aspira a un premi, un càrrec a l'administració o anar a àpats institucionals, «o a totes tres coses». És així que va explicar que les seves columnes siguin considerades una anomalia, quan haurien de ser «la norma». Soler va presentar ahir, a la Llibreria 22 de Girona, amb Josep Pastells, La família Joad a Disneylàndia, recopilació de columnes aparegudes en aquest diari.
Publicat en el Diari de Girona. Foto:Marc Martí.

El Memorial Sebastià Salellas tractarà del “fals mite” de la vella Europa

El Memorial Sebastià Salellas i Magret celebra aquest any la vuitena edició i la Fundació Tià Salellas, que l'organitza, ha programat un seguit d'actes destinats a reflexionar sobre el lema “La Vella Europa: un fals mite que s'esfondra”. Els organitzadors escullen any rere any temes de plena actualitat que consideren que poden entroncar amb la visió del món i el pensament que tenia Sebastià Salellas. El memorial el van presentar ahir Guillem Terribas i Lluc Salellas a la Llibreria 22 de Girona, i el seu títol no amaga pas que la crisi dels refugiats i la cohesió europea seran els principals eixos de debat.

Dimarts, 24 de maig, a les 10 de la nit al cinema Truffaut, es projectarà per primera vegada a Girona el documental Cançons d'amor i d'anarquia, amb la presència i intervenció del seu director, Carles Benpar, i del cantant Joan Isaac, un film estrenat l'any passat a Barcelona que repassa divuit episodis des de finals del segle XIX a París fins a la mort de Puig Antich, el 1974, sobre la història de l'anarquisme en cançons.

Guillem Terribas i Lluch Salellas durant la roda de premsa.
Foto: Joan Oller.

El dijous, dia 26, a dos quarts de vuit del vespre, a l'Auditori Josep Irla, es farà una taula rodona amb el tema El racisme, al xenofòbia i la islamofòbia a les portes d'Europa”, en la qual intervendran la comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona i antropòloga, Lola López, i la periodista Cristina Mas. El dissabte, dia 28 de maig, al Casal Independentista el Forn, César Rendueles presentarà el seu llibre Capitalismo canalla i pronunciarà una conferència.
Joan Oller, publicat en el Punt-Avui 21.05.2016

Una sàtira sobre la pàtria

Jordi Grau, presentador i Jordi Panyella, autor.
 Foto: J.G./ LLibreria 22

El periodista Jordi Panyella (a la dreta de la imatge) va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu nou llibre, la novel·la satírica Infidels a la pàtria, al costat de Jordi Grau, director d'El Punt Avui. El llibre pren la forma d'un vodevil en què el president de la Generalitat es veu atrapat en un xantatge pel seu afer amorós amb una fervent espanyolista a pocs dies de convocar un referèndum per la independència del país.
Eva Vázquez, el Punt. Avui 18.05.2016