CUANDO PINTABAMOS ALGO EN MADRID: Un full de ruta per als moderats que vindran

Josep López de Lerma reivindica, gairebé com a obligació, la necessitat de negociar - Valora que si es fa una comparació, «guanya la vella CiU»

Josep López de Lerma presentant el seu llibre a la 22
Foto: Aniol Resclosa. 

Minoria selecta. El polític gironí presenta a la Llibreria 22 el seu llibre «Cuando pintábamos algo en Madrid» (ED Libros, 2016). «Nosaltres érem una minoria selecta i respectada», recorda López de Lerma sobre la seva etapa al Congrés al grup de CiU, mentre afegeix: «Vam contribuir a l'Estat i vam omplir la Generalitat de contingut» 

Quan jugues a tot o res, el resultat és res. Sota aquesta premissa, Josep López de Lerma va presentar ahir al vespre el seu llibre Cuando pintábamos algo en Madrid a la Llibreria 22 de Girona. El polític gironí va repetir aquesta idea unes quantes vegades per valorar les accions dels últims anys de «la nova CiU». Tot i que l'exvicepresident del Congrés dels Diputats va deixar clar que el seu llibre «no és contra res ni contra ningú», ell mateix va admetre que les pàgines que ha escrit conviden a fer una comparació entre l'època que descriu –va ser parlamentari des del 1980 fins al 2004– i la realitat actual. I que en aquesta comparació, «guanya la vella CiU».

De fet, López de Lerma va ser taxatiu contra l'actitud de «la nova CiU». «No tinc nostàlgia, però estic fart i emprenyat que diguin que tot allò [del passat] i res és pràcticament el mateix», va exclamar, al mateix temps que va recordar que CiU havia estat la tercera força política espanyola i que el 80% de les lleis de l'Estat tenien el segell de la federació nacionalista. «Vam contribuir a l'Estat i vam omplir la Generalitat de contingut», va subratllar el polític gironí, que va reivindicar, en més d'una ocasió, la necessitat –per a ell gairebé l'obligació– de negociar. Un dels fruits de la seva voluntat negociadora es va poder apreciar a la mateixa Llibreria 22, ja que entre els assistents hi havia dues persones provinents de la política però no del seu antic partit, sinó de les files socialistes: Pia Bosch i Montse Palma.

«Nosaltres érem una minoria selecta i respectada», va considerar l'exdiputat sobre la seva etapa al Congrés, de la qual també en va lloar «la seriositat i la rigorositat» del grup de CiU. «Sense renunciar a la teva ideologia, has d'administrar el temps», va reclamar López de Lerma, que va defensar la responsabilitat en política. Per això, va criticar «els patis de col·legi» de la cambra baixa dels darrers dies i va lamentar que en aquest espai el PDECat s'hagi alineat amb Bildu. En aquest punt, el polític va relatar que després de treballar amb Mèxic l'extradició d'etarres, va haver de tenir protecció policial una dècada per amenaces d'ETA.

Una vocació pedagògica

En la presentació del llibre, López de Lerma també va confessar que la idea de fer el Partit Reformista, liderat per Miquel Roca, va sorgir de la banca. Abans d'acabar, el polític gironí va remarcar «la vocació pedagògica» del seu llibre, ja que va valorar que és «un full de ruta que, més aviat o tard, es tornarà a practicar». «Després de la revolució vindran els moderats», va concloure, tot fent una crida a evitar la confrontació.
Pau Esparch, publicat en el Diari de Girona 23.11.2016

Miquel Aguirre rep el premi Setè Cel de Salt

L'escriptor Miquel Aguirre va rebre el premi Setè Cel per la seva novel·la Els

L'alcalde Jordi Xifre entregant el Premi a Miquel Aguirre. 

morts no parlen, en una cerimònia que va tenir lloc ahir a la biblioteca Iu Bohigas de Salt. El jurat del premi l'han format Vicenç Villatoro (president), Jordi Xifra, Guillem Terribas, Albert Rossich, Miquel Berga i Eva Rigau. El jurat va tenir en compte el Club de Lectura de Salt i les valoracions del Club de Lectura de Palamós. Els morts no parlen és per al mateix autor “una mixtura entre novel·la negra i d'humor ambientada a la capital del Pla de l'Estany i protagonitzada per torners, jubilats, carnissers, gent normal del poble, sense detectius ni uniformes”. “La trama comença quan un torner prejubilat de Banyoles que passa el dia a l'hort un dia troba un cadàver”.
El Punt-Avui 19.11.2016.

‘The night of the slasher', millor curt de l'Acocollona't

 ‘Renaixement' i ‘Diguin el que diguin', dues comèdies sobre la psicopatia, guanyen el tercer Acocoexprés.

The night of the slasher, obra del nord-americà Sam Hamassian, ha estat proclamat el millor curtmetratge de l'Acocollona't, la Setmana de Cinema Fantàstic i de Terror de Girona, que, des del 28 d'octubre, ha celebrat la sisena edició. Per la seva banda, The app, una sàtira sobre l'enverinat encís de les aplicacions mòbils de Julián Merino, ha resultat mereixedora del segon premi i el premi del públic. El jurat, format per Santiago Alvarado (director de Capa caída), Iván Villamel (autor del curt multipremiat Mr. Dennton) i Francis Díaz (redactor del web especialitzat en el gènere Aullidos), ha decidit atorgar una menció al film Graffitti, de Lluís Quílez, una faula postapocalíptica que incorpora una introspecció existencial agredolça.

Pel que fa a la principal guanyadora, el jurat n'ha valorat “l'excel·lent realització i disseny de producció al servei d'una trama que actualitza i evoca, sense contemplacions, els orígens d'un dels subgèneres clau del terror modern”. Pel que fa al curt The App, en reconeix “el perfecte ús de la ironia i l'humor com a eines vehiculars d'una història que ens obliga a reflexionar sobre la pèrdua de voluntat humana davant l'inevitable avenç de la tecnologia”. El primer i el segon premi es repartiran 600 i 400 euros respectivament, mentre que el del públic està dotat amb 300 euros en material de la Llibreria 22.

Quant a la tercera edició de l'Acocoexprés, el concurs de curts fets en 24 hores, els vencedors han estat dos slashers amb un toc de comèdia negra: Renaixement, de Joaquim i Joan Girbau, i Diguin el que diguin, d'Òscar Lladó, millor curt (300 euros) i segon premi (150 euros) respectivament. El curt Carrers, de Fran Boyle, ha rebut una menció al millor curt jove, i de Cabrones, de Xavi Morcillo, se n'ha reconegut la tasca dels actors.

Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt Avui 08.11.2016 

Gelpí i Massanet recuperen ‘Les cartes', de Víctor Català

 En el 50è aniversari de la mort de Caterina Albert, presenten a la Proposta de Poesia del Casero, a La Planeta, l'obra que hi van estrenar ara fa 24 anys.

Teresa Gelpi en un moment de l'obra Les Cartes.

Teresa Gelpí i Pep Massanet, els fundadors de la companyia DDT Teatre, van estrenar el 30 d'octubre del 1992, en plenes Fires de Sant Narcís, el monòleg Les cartes, de Víctor Català, dirigit per Jep Sánchez Minobes, que aquell any va cloure la Proposta de Teatre Independent de la sala La Planeta . Vint-i-quatre anys més tard, Gelpí i Massanet recuperen aquell text de l'escriptora escalenca Caterina Albert, en el 50è aniversari de la seva mort, en una lectura que tindrà lloc avui també a La Planeta (20 h, 3 euros), dins la XXIV Proposta de Poesia del premi Just Manuel Casero, organitzat per la Llibreria 22.

“Som conscients que no es tracta d'un text planer i que requereix tota l'atenció del públic, però estem satisfets del treball realitzat”, declaraven el 1992 Gelpí i Massanet abans de l'estrena a La Planeta. “És un personatge molt diferent dels que havia interpretat fins ara. A més, ha estat un text feixuc a l'hora d'aprendre'l, el qual també m'ha obligat a mesurar i dosificar l'energia per no davallar en cap moment, però n'estic molt satisfeta i gaudeixo interpretant-lo”, afegia Gelpí.

“La Madrona conta la seva vida per vuit duros. Aquest acte impúdic, en canvi, es transforma en un gest d'amor, perquè en la força dels sentiments hi ha la grandesa dels homes malgrat les limitacions i els obstacles”, escrivia Natàlia Molero en el programa de mà de Les cartes en la seva estrena. En el mateix programa es recollia una ferma defensa del monòleg com a gènere de Caterina Albert: “En general, es considera el monòleg com el caganiu dels gèneres dramàtics... se'l considera com una fotesa sense importància destinada només a escurçar un entreacte massa llarg o a reomplir un programa de benefici. Jo no participo d'aquest desdeny; tot al contrari, confesso que tinc una feblesa pel monòleg i que el considero un gènere tan susceptible de perfecció i d'importància artística com qualsevol altre dels gèneres teatrals.” L'escriptora va publicar set monòlegs, La tieta, Pere Màrtir, La Vepa, Germana Pau, La infanticida, Les cartes i Verbagàlia, escrits en vers o en prosa, entre 1898 i 1904.

Xavier Castillón Publicat en el Punt-Avui 02.11.2016

‘Medusa', premi Masó

 La Virgueria guanya amb una adaptació de la novel·la de Menéndez Salmón el desè premi Quim Masó per a produccions teatrals, lliurat dins de Temporada Alta.

La companyia barcelonina La Virgueria va rebre ahir al vespre el X Premi Quim Masó per a produccions teatrals pel seu projecte Medusa, en un acte a la sala La Planeta de Girona, dins del festival Temporada Alta. L'acte va ser presentat per l'escriptor Josep Maria Fonalleras i va incloure l'actuació musical d'Anna Moliner. Els altres dos projectes finalistes del premi han estat Quan la pluja deixi de caure, d'Andrew Bovell, presentat per la Sala Atrium , i La visita de la vella dama, de Friedrich Dürrenmatt, una proposta deFarrés Brothers .

El projecte guanyador, Medusa, parteix de l'adaptació que Pablo Ley ha fet de la novel·la homònima de l'escriptor asturià Ricardo Menéndez Salmón sobre el cineasta, fotògraf i pintor Prohaska, un artista molt singular, obsessionat amb la desaparició i la invisibilitat, que planteja dues preguntes: si es pot viure sense ideologia i si es pot mirar amb impunitat.

La Vigueria es va formar el 2009, any en què va estrenar la seva primera producció, Si avui és diumenge demà és dijous. Des de llavors, ha anat desenvolupant un llenguatge propi i buscant noves fórmules per arribar a l'espectador, en espectacles com ara L'hivern al cos, 180º de cel, Paisaje sin casas, El pes del plom i Arbres. “La Virgueria som l'Aleix Fauró, la Isis Martín, la Marina Fita, l'Oscar Llobet i la Patrícia Bargalló. Compartim una mateixa visió del fet teatral: creiem en un teatre compromès. Compromès amb la societat, però també amb la llengua, la cultura, la poesia, la bellesa, el risc i la provocació.” Així es presenten al seu web. El projecte de La Virgueria ha estat escollit entre 22 propostes presentades a aquesta edició del premi QuimMasó. Aquest guardó està dotat amb 40.000 euros i també comporta que Medusa s'estreni a Temporada Alta 2017 i es vegi al Teatre Nacional de Catalunya.

Aquest any, el jurat del premi Quim Masó està format per Josep Domènech, director de produccions de Bitò; Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC); Margarida Casacuberta, professora i investigadora de literatura contemporània de la Universitat de Girona; Pere Puig, director de la sala La Planeta; Jep Sánchez, director del Teatre Municipal de Girona; Andreu Gomila, director de Time Out Barcelona, i Laura Serra, cap de cultura del diari Ara.

El quatre primers son membres de la Virgueria teatre.

El guardó es va crear l'any 2006 en reconeixement a l'actor, director i productor teatral Quim Masó, un dels fundadors de Bitò i de Temporada Alta, i és l'únic premi del país que finança la producció d'espectacles teatrals en llengua catalana. El premi està impulsat per la família Masó, Bitò, la llibreria 22, Proscènium i La Planeta, l'Ajuntament i la Diputació de Girona, amb la col·laboració del TNC i de Temporada Alta.

Xavier Castillon El Punt Avui 27.10.2016

Jaume Puig conquereix el premi Just M. Casero amb l'obra «El veler magenta»

Gemma Sardà repeteix com a finalista del concurs de novel·la curta, per segon any consecutiu, amb "Mudances"

Gemma Sardà, Jaume Puig i Santi Vila.Foto: Carles Colomer  

La Llibreria 22, organitzadora dels premis Just Manuel Casero, va anunciar ahir els guanyadors de la seva 36a edició en un acte a la Sala Planeta de Girona. Jaume Puig ha estat escollit guanyador d'aquesta edició per l'obra El veler magenta, mentre que Gemma Sardà, autora de Mudances, ha tornat a quedar finalista, igual que l'edició passada.

El veler magenta explica la història de l'Abel, un home d'uns seixanta anys, filatèlic, solitari i deprimit per la seva viduïtat que es mira el món amb una barreja de distància i displicència, fins que es veu embolicat en una trama que també esquitxa la seva filla. La història de l'Abel li ha servit a l'escriptor i advocat Jaume Puig per guanyar la 36a edició del premi Just Manuel Casero. Una fita que el blanenc feia temps que perseguia. "M'he presentat en tres ocasions i en les tres, d'alguna manera he estat premiat: dues vegades com a finalista, i ara com a guanyador", va explicar l'escriptor en declaracions al Diari de Girona.

El jurat, format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonarellas, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Guillem Terribas, considera que l'obra és "una intriga molt ben resolta amb un llenguatge estructurat, de frases felices i observacions pertinents". "En aquesta obra plantejo la construcció psicològica de les persones solitàries que viuen a recés de la societat però que encara no han perdut, malgrat els anys i el dolor, la capacitat d'estimar els altres", explica l'autor.

Jaume Puig va rebre com a premi 2.200 euros i una escultura de Quim Corominas. A més, El veler magenta serà publicat per l'Editorial Empúries.

La finalista

Gemma Sardà repeteix per segon any consecutiu com a finalista del concurs. "Sóc reincident", comentava de broma després de conèixer el resultat final.

El seu projecte d'enguany, Mudances, toca també el tema de la soledat. Un home gran, acabat de separar, i una noia jove, que tasta la soledat després que els amics hagin abandonat el pis que compartien, coincideixen en un mateix poble on, gràcies a l'atzar, s'intercanvien involuntàriament les capses amb les seves pertinences. L'ambient del poble i la consciència d'estar sols condueixen la novel·la cap a la introspecció, amb l'aparició de punts en comú.

L'acte d'entrega es va celebrar a la Sala Planeta de Girona i va començar amb un vídeo en memòria de Narcís-Jordi Aragó. El periodista i escriptor gironí va morir el passat 22 d'agost, a l'edat de 84 anys. Aragó va ser un dels fundadors de l'Associació de Premsa de Girona i impulsor del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Així mateix, l'organització també va voler recordar Núria Terés, exregidora de l'Ajuntament de Girona, que dissabte va morir, a causa d'un càncer, als 54 anys.

L'acte va seguir amb un record a l'escriptora i periodista Montserrat Roig, abans de passar a l'anunci del resultat. L'actriu Rosa Cadafalch va recitar alguns fragments de les obres que més reflectien la seva personalitat "lúcida, d'esquerres, contradictòria i feminista", tal com la va descriure Cadafalch.

Marina Vinardell, Diari de Girona 31.10.2016

Premi Casero a la insistència

 Jaume Puig, que havia estat finalista dos cops, guanya amb ‘El veler magenta'.
Gemma Sardà torna a ser finalista, per segon any consecutiu.

L'autor blanenc Jaume Puig, que n'havia estat finalista en dues ocasions, va rebre ahir a Girona el 36è premi de novel·la curta Just Manuel Casero, per El veler magenta. L'obra finalista va ser Mudances, de la barcelonina Gemma Sardà, finalista del Casero de l'any passat amb La veu de Cyrano.

El premi, convocat per la Llibreria 22, està dotat amb 2.200 euros, una escultura de Quim Corominas i la publicació a l'editorial Empúries. El finalista rep 600 euros. La lectura del veredicte del jurat i el lliurament del premi es va fer, com és habitual, a la sala La Planeta, aquest cop amb l'assistència del conseller de Cultura, Santi Vila.

“Fresca i llegidora”

Josep LLuch, Vicenç Pagès, Gemma Sardà, Jaume Puig
Joan-Daniel Besonoff, Santi Vila, Francesc Ten, J.M. Fonalleras
Imma Merino i Guillem Terribas. Foto: R.E. 

A aquesta convocatòria s'hi havien presentat 21 originals. A diferència d'altres ocasions en què hi havia una obra que era clarament millor que la resta –i l'elecció de la guanyadora era una feina fàcil– aquest any la decisió del jurat va ser per majoria simple. La periodista Imma Merino, en nom del jurat (compost per ella mateixa i Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Guillem Terribas, com a secretari sense vot), va qualificar El veler magenta com “una ficció de debò, fresca i llegidora”, que té de protagonistes “personatges foscos que conformen una intriga molt ben resolta amb un llenguatge estructurat, de frases felices i observacions pertinents”. L'acció que s'hi narra passa en només 24 hores. Els personatges principals són dos homes aficionats a la filatèlia, unes persones que viuen al marge de la societat. “No han perdut encara la capacitat d'estimar la gent. Per a ells, aquest apartar-se de la resta és una mena de protecció” –va explicar Puig– “a diferència d'algun antagonista que surt a la novel·la que no sap estimar la gent i, per tant, no necessita protegir-se dels altres”. Aquest plantejament és el punt de partida d'una construcció psicològica dels protagonistes i d'una trama “que és una paròdia de novel·la negra”.

A Mudances, coincideixen en un poble un home gran i una noia jove que s'acaben de traslladar de la ciutat. L'intercanvi involuntari de les respectives capses de la mudança permetrà als protagonistes conèixer les intimitats de l'altre. Aquesta circumstància –va argumentar el jurat– “mena la novel·la cap a la introspecció”.

Jaume Puig (1962) és advocat i durant uns anys va ser músic de cobla. És col·laborador de la revista literària El llop ferotge i ja té una novel·la publicada, Momssen (Acontravent, 2011). Gemma Sardà (1967), traductora i correctora de La Vanguardia, ha publicat aquest any l'obra amb la qual va quedar finalista de l'anterior Casero, La veu de Cyrano (Empúries), i és la coautora, junt amb Manuela de Madre, de Vitalidad crònica. Convivir con la fibromialgia (Planeta, 2005). Puig i Sardà van coincidir a assenyalar l'escriptor rossellonès Joan Daniel Bezsonoff –antic guanyador i finalista del Casero, present a l'acte– com la persona que els va convèncer de presentar-se a aquest premi després d'haver-ne estat finalistes.

Montserrat Roig

L'acte va reunir una cinquantena de persones, entre elles, familiars del malaguanyat polític i activista cultural en honor del qual la Lliberia 22 va instaurar el premi. Abans de la lectura del veredicte, l'actriu Rosa Cadafalch va llegir una selecció de textos de Montserrat Roig, a tall d'homenatge en el 25è aniversari de la seva mort.

El lliurament del premi forma part de la XXIV Proposta de Poesia, organitzada també per la Llibreria 22. Avui (La Planeta, 20 h), es posa en escena L'home de Stratford, de Jonathan Bates i interpretat per Marc Rius i Sílvia Ricart.

Uns minuts emotius en record de Narcís-Jordi Aragó

L'acte, conduït pel llibreter Guillem Terribas, va arrencar amb la projecció de Narcís-Jordi Aragó en el record, un audiovisual en què es rememorava el periodista i escriptor mort a l'agost. El recull incloïa fragments de vídeos i enregistraments sonors (en presentacions de llibres, en lliuraments del Casero, etc.), així com fotografies en què l'antic director de Presència i home molt vinculat als Casero parla sobretot de la feina de periodista. Terribas també va tenir unes paraules de record per Núria Terés, exregidora de l'Ajuntament de Girona i professora d'institut que havia mort unes hores abans.

Ramon Esteban, publicat en el Punt Avui 31.10.2016

Xavier Diez novel·la el fracàs de la Transició

L'historiador, poeta i assagista presenta avui ‘Hotel Califòrnia' a la Llibreria 22.

L'historiador, assagista i poeta barceloní Xavier Diez (1965) presentarà avui la seva tercera novel·la, Hotel Califònia ( El Cep i la Nansa Edicions ) a la Llibreria 22 de Girona (20 h) acompanyat per l'escriptor empordanès Damià Bardera Poch.Xavier Diez , col·laborador habitual d'El Punt Avui, havia publicat prèviament la novel·la Geníssers (2007) i el recull de contesBanderes dels nostres tiets (2012).

Sobre Hotel Califòrnia, Xavier Diez escriu en el seu blog: “A banda de la coneguda cançó dels Eagles –de la qual extrec la metàfora que acompanya la trama– [la novel·la] va de nazis refugiats a la Catalunya dels anys setanta, de caçanazis i de la revisió del passat. La contraportada de la novel·la ofereix pistes per a una narració amb dues línies temporals paral·leles (1973 i 2006), i prepara per a diverses sorpreses. Una de les màximes que he seguit sempre en la meva experiència literària és «res no és el que sembla».”

Professor d'història contemporània a la Universitat Ramon Llull, Xavier Diez ambienta la trama d'Hotel Califòrnia en “el fracàs de la Transició així com la bogeria col·lectiva i la corrupció dels anys de la pretesa bonança econòmica (2006) i les seves connexions amb el passat”. En aquest context històric recent, en què queden “sota sospita els ressorts de la dimensió moral de la memòria històrica”, té lloc un assassinat “teòricament simple, encara que amb derives inesperades”, que impulsa aquesta trama novel·lesca amb bones dosis de realitat.

Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 18010.2016 Foto: Joan Sabater

Antoni Puigvert presenta el llibre d'Imma Tubella

Tubella presenta la seva novel·la a Girona i a l'Escala

Imma Tubella (la Bisbal d'Empordà, 1953) presentarà la seva primera novel·la, Un secret de l'Empordà (Columna), avui a la llibreria 22 de Girona i dissabte a la llibreria Vitel·la de l'Escala, en tots dos casos a les vuit del vespre. A Girona també hi intervindrà l'escriptor Antoni Puigverd i a l'Escala l'autora estarà acompanyada pel pacifista i membre de la secció local de l'ANC Francesc Tubau.
Xavier Castillon, PuntAvui 13.10.2016 Foto. Joan Sabater

Antoni Puigverd i Imma Tubella. Foto: Ll.22

Dos bisbalencs, Imma tubella, autora del llibre Un secret de l'Empordà, i Antoni Puigvert, que va oficiar de presentador, van coincidir a la Llibreria 22 de Girona ahir en la presentació de l'obra de l'editorial Columna que recupera la tràgica història del príncep Mdivani, mort el 1935 en un misteriós accident de cotxe a Albons.
Diari de Girona, 14.10.2010

El Casero posa en escena l'única obra teatral de Pairolí

 ‘El retrat de Voltaire' és un dels nou actes programats en el marc del XXXVI Premi de Novel·la Curta, que tindran lloc del 27 d'octubre al 5 de novembre.
S'hi han presentat un total de 21 obres.

Cartell del Casero 2016

El 36è premi de novel·la curta Just Manuel Casero 2016 s'entregarà el diumenge 30 d'octubre i, com és tradició, l'acte de lliurament es complementarà amb els actes de la Proposta de Poesia, que enguany compleix la 24a edició. D'aquesta manera, del 27 d'octubre al 5 de novembre s'han programat un total de nou actes, inclòs el del lliurament, que consistirà en un recital de l'obra de Montserrat Roig Des de l'ànima (Sala La Planeta, 12.30 h), a càrrec de Rosa Cadafalch, amb acompanyament musical del violoncel·lista Josep Pazos.

I d'homenatges va la cosa. Com el que segurament és l'acte més destacat, la lectura dramatitzada d'El retrat de Voltaire (1 de novembre, a les 18 h, a La Planeta), l'única peça teatral de l'escriptor Miquel Pairolí, del qual se celebra el cinquè aniversari de la seva mort. Interpretada per Rosa Cadafalch, Joan Massotkleiner i Anna Carina Ribas (narradora), es tracta d'una obra de teatre de cambra “intel·ligent, irònica, rica lingüísticament i molt divertida”, en paraules de Pere Puig, programador de La Planeta i director d'aquesta adaptació.

Guardó original de Quim Corominas.

Narra la conversa que sorgeix de la retrobada d'un Voltaire a la vellesa i al pic de la glòria i la seva amant de joventut, la Marquesa de Gouvernet. L'obra, mereixedora del premi Joan Santamaria 1994 i que només s'ha portat a escena en una única ocasió –a Mataró–, s'inspira en aquesta trobada i presenta una hipòtesi del que podria haver estat el diàleg entre aquests dos personatges crepusculars.

En commemoració dels 400 anys de la mort de Shakespeare, La Planeta també oferirà L'home d'Stratford (31 d'octubre, 20 h), de Jonathan Bates i amb Marc Rius i Sílvia Ricart com a protagonistes, un espectacle dedicat a la seva vida i la seva obra.

Amb motiu del cinquantenari de la mort de Víctor Català (Caterina Albert), el 2 de novembre es representarà el monòleg de Teresa Gelpí Les cartes (La Planeta, 20 h), i el 5 de novembre, a la mateixa sala, es farà el recital d'homenatge a Manuel Costa-Pau.

D'altra banda, l'oferta de propostes no es limita als homenatges i el 27 d'octubre (20 h) es presentarà a la Llibreria 22 el llibre finalista de l'any passat, La veu del Cyrano, de Gemma Sardà, recentment publicat. El 29 d'octubre (18 h) el vigatà Lluís Solà oferirà un recital de la seva antologia poètica a La Planeta. Més endavant, el 3 de novembre (20 h), en aquest cas a la biblioteca Just Manuel Casero, tindrà lloc una tertúlia al voltant de Blat, de Josep M. Pagès (premi Just M. Casero 2015). Finalment, el 4 de novembre, a La Planeta (20 h), Isabel Oliva recitarà els seus pomes en un acte que coordina Lluís Lucero.

Vint-i-un aspirants

En total s'han presentat 21 obres al 36è premi Just Manuel Casero, valorat en 2.200 euros, la publicació del llibre i l'obtenció d'un guardó, en aquest cas dissenyat per Quim Corominas. El finalista obtindrà 600 euros.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt Avui 12.10.2016 

Josep Torrent presenta "996" a Girona

A la presentació hi va intervenir el psicòleg Jordi Frau

L'escriptor Josep Torrent, excap de la policia municipal d'Olot, va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona la seva darrera novel·la, titulada 996 (Col·lecció Crims.cat).

Jordi Frau presentant el llibre de Josep Torrent. Foto: Marc Martí.

Torrent planteja un nou repte a l'inspector Damià Surrell, a partir de la descoberta d'un cadàver d'un home nu i desfigurat un dia de tempesta sobre unes roques a la Punta de l'Escala. Ja d'entrada s'intueix que serà un cas complicat. A la presentació hi va intervenir el psicòleg Jordi Frau.
Diari de Girona 12.10.2016

Girocòmic lloa la gran aportació de Víctor Mora

El nou saló del còmic lliura una placa a la seva fundació, que dedicarà a l'autor unes jornades anuals a l'Escala.

Foto: Quim Puig. 

El nou saló del còmic Girocòmic va obrir ahir les portes a Fira de Girona, amb un reconeixement just i necessari: la directora de la fira, Coralí Cunyat, va fer entrega a l'alcalde de l'Escala, Víctor Puga, i a Núria Rodríguez i Rosa Fayos com a membres del consell directiu de la Fundació Víctor Mora , d'una placa en la qual Girocòmic reconeix “la gran aportació al món del còmic” que va fer l'escriptor, traductor i guionista Víctor Mora, creador d'El Capitán Trueno i sobretot home generós i solidari, com se'l va recordar ahir. “«Endavant sempre»: aquesta era la consigna d'en Víctor i és molt oportuna en els moments actuals”, van dir les representants de la fundació, que, coincidint amb el seu desè aniversari, està preparant les I Jornades Víctor Mora, previstes pel juny vinent a l'Escala, coincidint amb l'aniversari del seu naixement. En aquestes jornades, que es preveu que siguin anuals, hi haurà quatre taules rodones sobre la literatura, els còmics, l'activitat política i la rica personalitat de Víctor Mora, i s'hi presentarà una publicació amb escrits i dibuixos dels participants.

La Parada de Còmics 22 amb l'autora del còmic MUNCH
UNA BIOGRAFIA, Giorgia Marras, signant exemplars.

Una de les exposicions més destacades de Girocòmic és la que mostra la important col·lecció de còmics –i els seus precedents des de l'edat mitjana– que ha reunit el catedràtic de filologia Albert Rossich. Aquesta exposició sobre la història i evolució del còmic inclou nombrosos originals i facsímils distribuïts en vuit taules i diverses vitrines. El mateix Rossich va fer de guia d'aquesta exposició, que comparteix espai a l'envelat de la fira amb altres mostres sobre Bola de Drac Z, Els cavallers del zodíac i Les llegendes de Sant Jordi, d'Esteban Maroto; màquines de jocs Arcade, projeccions, demostracions d'art digital i altres activitats, en un programa força atapeït que continuarà avui i demà (10 a 20 h). Evidentment, no hi falta una bona selecció d'estands on comprar còmics i marxandatge, i uns quants autors signant les seves últimes novetats. Ahir hi havia Esteban Maroto i el gironí J.C. Negre, que prepara per al desembre un còmic digital en col·laboració amb el músic Carles Arbusé, Xiulet, sobre la seva història de superació davant la malaltia. En el còmic serà un peculiar antiheroi que lluitarà contra el malvat Mitjacara amb el seu poderós xiulet i les seves ganes de viure.
Xavier Castillon, en el Punt-Avui 08.10.2016

Xavier Antich defensa la filosofia com una arma de combat i arrelada a la vida

 El professor de la UdG va presentar ahir a l'Espai 22 els articles aplegats a ‘La voluntat de comprendre'.  L'acte va reunir més de mig centenar de persones.

La voluntat de comprendre (Arcàdia), el llibre en el qual Xavier Antich ha reunit

Alicia Kopf, Maria-Josep Balsach, Xavier Antich,
Imma Merino. Foto: Manel LLadó

un centenar dels seus articles, porta com a subtítol “Filosofia en minúscula”, però cap lector hi trobarà aquí la lletra menuda o la paraula gastada i empobrida que sol predominar en aquesta classe de textos periodístics, destinats quasi sempre a desaparèixer sense deixar rastre. Al contrari, fent bona la crida de Hegel citada pel mateix Antich, segons la qual “sense passió res de gran es pot portar a terme”, La voluntat de comprendre és un exercici d'altura i també de generositat, tal com ho veuen Imma Merino, Pepa Balsach i Alícia Kopf, les tres amigues de qui el professor d'Estètica de la Universitat de Girona es va voler fer acompanyar en la presentació del llibre, ahir a l'Espai 22 (Llibreria 22). L'actriu Cristina Carrasco, invitada a llegir dos dels textos del volum, va introduir una altra qualitat en assegurar que tenien el poder de “guarir”, una idea que Imma Merino reprendria en associar el llibre mateix a un cos, a un “pensament que es mou”, i Pepa Balsach hi aprofundiria amb la imatge de “la paraula feta carn”, tan indissociable del cos, que transporta el desig que “les coses de les quals parlem travessin les coses de les quals està feta la nostra pròpia vida”. Antich, que es va declarar “aclaparat”, va dir que en cap dels seus articles no havia pretès pontificar ni referir-se a qüestions abstractes i intemporals, que és el prejudici que sol envoltar l'exercici filosòfic, sinó abordar raonaments arrelats al present: “Sóc aristotèlic contra aquells que creuen que pensar és un acte fora del món, una elucubració apartada de la vida.” Al contrari, opina que la filosofia “serveix per comprendre les coses que ens passen”, també en l'àmbit col·lectiu, “aquella part de la vida que compartim amb els altres i que rep el nom fort de política”. És en aquest sentit que va reivindicar la filosofia com “una arma de combat per bastir una vida que sigui digna, que no ens ofegui ni insulti”.

Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 08.10.2016

La voluntat de comprendre de X. Antich

Xavier Antich, professor de la UdG i director del Màster en Comunicació i Crítica d'Art, va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu llibre La voluntat de comprendre. L'obra compila 96 articles, tota una invitació a la reflexió, a "posar en dubte tot allò que ens envolta i que se'ns presenta en forma d'imatges, gestos, paraules...". La presentació va comptar amb les intervencions d'Alícia Kopf, Maria Josep Balsach i Cristina Carrasco.
Diari de Girona, 08.10.2016. Foto: Marc Martí.

MEMÒRIA HISTÒRICA NOVETAT EDITORIAL La maleta de l'exili

Mon Marquès, Carles Ribera, Josep M.  Murià. Foto: 22

La col·lecció de llibres La Maleta de l'Exili, de Pagès Editors, es va presentar ahir a la llibreria 22 de Girona, a través dels seus tres primers títols: Miquel Santaló i Parvorell. Professor i polític republicà, de Salomó Marquès; Nau de l'esperança. Antologia de contes i poemes de Teresa Costa-Gramunt, de Josep M. Murià, i El carrer de l'infern. Diari de Joaquim Aleixandri, de Carles Ribera.
El Punt-Avui 04.10.2016

Un cicle de filosofia i literatura omple les 140 places disponibles a Girona

Oriol Ponsatí-Murlà, coordinador del cicle Filosofia i literatura, va desmentir ahir el «fals» discurs apocalíptic que pregona una crisi en les Humanitats, i va posar com a exemple els nombrosos col·leccionables sobre història, art o mitologia que es troben habitualment a la venda als quioscos, i també va esmentar l'«ocupació completa» de la conferència El poema de Parmènides. Quan la filosofia es feia en vers, a càrrec de Joan Ferrer Gràcia.
Ferrer Gràcia inaugurarà el cicle Filosofia i literatura el proper dilluns dia 3 d'octubre (19h) a la Casa de Cultura de Girona. 

La inscripció es gratuïta, però s'ha de formalitzar. Així se sap que, a dia d'ahir, l'ocupació per a les 10 conferències previstes del cicle era la següent, per ordre cronològic: 140, 113, 93, 100, 105, 99, 97, 65, 88 i 96.
Si bé la conferència inaugural ha quedat completa, els interessats es poden inscriure a les restants, que tot i estar molt plenes encara tenen places a disposició.
Ponsatí-Murlà va presentar a l'Espai 22 el cicle al costat de Lluís Freixas, director de la Casa de Cultura, i Carles Ribas, regidor de Cultura de Girona.
I és que aquest cicle intenta reunir esforços i sumar les potencialitats de dos centres culturals capdalts de la ciutat de Girona, la Casa de Cultura i el Centre Cultural La Mercè, el primer de la Diputació, el segon de l'Ajuntament.
Les primeres conferències es faran a la Casa de Cultura i les últimes a La Mercè.
Èsquil, Sòfocles, Cervantes, ?Shakespeare, Kafka, Gide, Josep Pla i Borges són els clàssics universals que seran tractats en les 10 sessions, i que tanta expectació han despertat, a més de Parmènides.
«Aquest no és l'enèsim curs de literatura, sinó un híbrid de filosofia i literatura», va dir Ponsatí-Murlà. «Tenim inscrita gent de totes les edats», va afegir.
«Girona està viva, hem de tenir la capacitat de treballar conjuntament», va dir Carles Ribas.
Daniel Bonaventura. Diari de Girona 30.09.2016

Més informació http://www2.girona.cat/ca/emhu_agenda/-/agenda/181541

L'alcadessa de Lampedusa i l'escriptor Mathias Énard reben el premi LiberPress

La Fundació Mona, el cantant Silvio Rodríguez i el cineasta Robert Guédiguian també rebran el guardó a Girona

Pere Vila i Carles McCragh mostren el cartell de Liberpress 2016

El proper dijous 6 d'octubre (20h), l'Auditori de Girona acollirà una nova edició de la gala de lliurament dels Premis Liberpress, que convoca l'associació Liberpress de Girona i la Diputació de Girona. Una vetllada que com cada any promet emotivitat per reviure històries de superació personal i de lluita compromesa amb els més marginats i oblidats de la societat.
Històries de superació personal i lluites compromeses a favor dels oprimits es fan visibles un any més gràcies als Premis Liberpress, que aquest any 2016 distingeixen personalitats com l'alcaldessa de Lampedussa, Giuseppina Nicolini, una illa de la Mediterrània que, malgrat les seves reduïdes dimensions, rep milers d'immigrants, o els seus cadàvers. Nicolini rebrà el guardó Liberpress Catalunya el proper 6 d'octubre a l'Auditori de Girona, en una gala a la qual han confirmat l'assistència tots els premiats.

Aquests guardons que atorguen conjuntament l'associació Liberpress i la Diputació de Gironaposaran cara també a la lluita contra la violència sexual que pateixen molts nens i moltes dones al Congo, país africà ric en coltan, un mineral cobejat per la indústria mundial de fabricació de telefonia mòbil. Caddy Adzuba, una advocada, periodista i locutora que ja va rebre el premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia pel seu treball de denúncia, rebrà a Girona el premi Liberpress 2016, que l'any passat va recaure en la revista francesa Charlie Hebdo.

Per superació personal s'entén el que practica el valencià José Ferré, pare de la María, una nena que té la síndrome de Rett. José, que treballa de brigadista forestal, és molt aficionat a les curses i va descobrir que, si portava la nena amb ell, en un cotxet, a córrer maratons, ella somreia i era feliç. Ells protagonitzen la pel·lícula Línea de meta. Per la seva actitud rebran el premi Liberpress Camins qui és delegat del País Valencià de l'Associació Nacional de Síndrome de Rett, i la seva filla, de 16 anys.

Per les seves pel·lícules que retraten els col·lectius més desafavorits, els treballadors a les fàbriques o a l'atur, i la immigració, el cineasta francès Robert Guédiguian mereix el premi Liberpress Cinema. Guédiguian és autor del film Una histoire de fou (2015).

El també francès Mathias Énard, que és escriptor i autor d'una obra que reivindica la unió de les civilitzacions i les cultures, és el premi Literatura 2016.

En la roda de premsa de presentació dels premiats, el president de l'associació Liberpress, l'advocat Carles MacCragh, va dir ahir que Énard mereix la distindió també pel seu «activisme cultural a favor de l'art per mitjà de l'escriptura, les llengües i la imatge».

En la categoria de Cançó, hi ha dos guardonats. El poeta i cantautor cubà Silvio Rodríguez Domínguez, per la seva «impecable trajectòria, solidaritat i immensa humanitat que l'han portat a ser un poeta de la revolució i de l'amor que ha estat censurat per les dictadures i l'imperialisme».

L'altre guardonat és el festival BarnaSants, dedicat a la cançó d'autor, que es fa a Barcelona en diferents espais. El guardó vol reconèixer la feina feta pel seu impulsor, Pere Camps, que promou també el festival Camallera Cançó d'Autor.

Pel que fa a associacions, s'ha guardonat l'ONG olVIDAdos per auxiliar els més necessitats i especialment als que viuen en condicions extremes en camps de refugiats de Grècia i Turquia amb el LiberPress Associacions.

A més, la Fundació Mona, sense ànim de lucre i amb seu a Riudellots de la Selva, rebrà el LiberdPress (dedicat al medi ambient) en reconeixement a la seva feina de rescat i rehabilitació de primats.

Finalment, el LiberPress Memorial que reconeix la trajectòria d'alguna personalitat que ja ha mort, ja va ser lliurat fa uns dies i va recaure en el poeta i cantant francès Claude Nougaro (1929-2004).

La cerimònia serà el 6 d'octubre a l'Auditori de Girona. McCragh va explicar que serà un acte «profund, amè i emocionant» que reunirà persones i associacions «exemplars per a tota la humanitat». El president de la Diputació de Girona, Pere Vila, es va comprometre a continuar donant suport econòmic i logístic als premis.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 30.09.2016 Foto: Diari de Girona. 

* La Llibreria 22 col·labora en els Premi Liberpress.

El primer Girocòmic inclourà xerrades, tallers i projeccions

El saló tindrà lloc el cap de setmana vinent a Fira de Girona, juntament amb Firatast i Interquilt, en un espai de 1.200 m²

 Hi participaran autors com Marcos Martín, Esteban Maroto i Carles Ponsí

“Volem deixar clar que aquest primer Girocòmic no tindrà les dimensions del Saló del Còmic de Barcelona... però algun dia, si podem, el superarem”, diu, amb una barreja d'humor i legítima ambició, Josep Maria Matamala, director d' Incatis , l'empresa gironina que ha organitzat aquesta nova fira del còmic, entre el divendres 7 i el diumenge 9 d'octubre, a Fira de Girona, complementant en les mateixes dates la proposta gastronòmica del 23è Firatast i el 6è saló de l'oci creatiu Interquilt, també iniciatives d'Incatis. De fet, Girocòmic compartirà entrada unitària (6 euros) amb les altres dues fires. El nou saló del còmic ocuparà un envelat de 1.200 metres quadrats que estarà comunicat amb el d'Interquilt i amb el palau firal, la seu de Firatast. Gicòmic estarà obert al públic cada dia de 10 del matí a 8 del vespre.

Girocòmic neix amb el suport de Panini com a patrocinador oficial, pocs mesos després que s'anunciés la desaparició del Festival del Còmic de Torroella de Montgrí, que també tenia el suport de la multinacional italiana del còmic i el cromo. “Inicialment, ens vam plantejar que el còmic fos una secció més de la fira Interquilt, però hem comprovat que és un món que desperta moltes passions i que té prou entitat per tenir una fira pròpia”, explica Matamala. Girocòmic neix amb la voluntat d'arribar a un ampli ventall de públics, des de la mainada fins al col·leccionista i l'estudiós de l'anomenat novè art.

Història i memòria

De fet, la jornada de divendres s'obrirà amb dues conferències, una sobre la història del còmic, a càrrec d'Albert Rossich, catedràtic de filologia catalana de la UdG i apassionat del món de la historieta (11 h), i una altra sobre la representació de la memòria en el còmic, que oferirà Megan Descayre, estudiant de la UdG que ha analitzat sobretot el treball del periodista i autor de còmics Joe Sacco (12 h). Després tindrà lloc un homenatge pòstum a Víctor Mora (1931-2016), creador d'El Capitán Trueno, amb la presència de Víctor Puga, alcalde de l'Escala, localitat a la qual va estar molt vinculat Mora (13 h). A la tarda el dibuixant gironí Rafa Ter farà una demostració en viu d'art digital, dibuixant un superheroi en directe (17 h), i a continuació tindrà lloc una exhibició de l'autènticapatrulla canina: la patrulla de gossos de la policia municipal de Salt (18 h), uniformats com els petits herois peluts de la tele.

Dissabte, a part de noves aportacions sobre l'ofici (Com treballar des de casa per a tot el món) i demostracions tècniques de Rafa Ter, s'ha programat la xerrada El éxito de las películas Marvel. Tú y yo lo sabíamos, que oferirà el director general de Panini Còmics, Alejandro M. Viturtia (12.15 h), i la presentació de Gourmand Gohan, un còmic per cuinar d'Alexis Aldeguer i Maiko Suya, amb una mostra de cuina japonesa en directe (13.30 h). A la tarda Raúl Vidal presentarà el concurs d'il·lustració i còmic del 50è aniversari de Star Trek i el portal per a professionals del còmic Zukate.com(16 h). Més tard, el llibreter Guillem Terribas moderarà un debat entre Raúl Vidal i Cels Piñol, dibuixant de Fanhunter, sobre El còmic digital i la seva repercussió o difusió a internet (19 h). Diumenge a la tarda, Juanjo Valeros Mena oferirà la conferència La relació entre el còmic i el cinema (17 h) i tot seguit portarà a terme una demostració de caricatures a la zona de signatures.

Tots tres dies hi haurà projeccions continuades de pel·lícules d'animació, com la inèdita Torpedo 1936, basada en el còmic de Bernet i Sánchez Abulí; diversos films de Dragon Ball Z i de Saint Seiya: Los caballeros del zodíaco, i tres pel·lícules de Mamoru Hosoda premiades a Sitges: La chica que saltaba a través del tiempo, Summer wars i Los niños lobo.

Signatures d'autors

Entre els autors que estaran a la disposició dels seguidors per signar exemplars de les seves obres hi haurà el gironí J.C. Negre (Les aventures d'en Siset), l'il·lustrador Esteban Maroto, el dibuixant de Marvel Marcos Martín, Giorgia Marras (Munch, una biografia), Cels Piñol, el figuerenc Carles Ponsí (El Jueves), Juan Carlos Bonache (¡Socorro! Somos padres primerizos), Georgina Gerónimo (Miniblogger. Consells pràctics per sobreviure a la blogosfera) i els dibuixants de fanzins M. Ossorno & J. Rodríguez, per mostrar també la cara més alternativa i menys comercial del sector.

En aquest primer Girocòmic hi haurà estands de diferents botigues gironines relacionades amb el món del còmic com ara Freakshow Store, Còmics 22, Moby Disk Records i Abacus, que també s'encarregarà dels tallers de la zona infantil de la fira. Els socis d'Abacus i els estudiants de la UdG podran entrar gratuïtament a la fira divendres al matí.

Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 02.10.2016

* Còmics 22, ha col·laborat en la organització i tindrà una parada a la Fira, amb les darreres novetats i els clàssics de sempre. També les obres dels autors que vindran a signar.