La Planeta s'omple per homenatjar Modest Prats com a filòleg, com a mossèn i com a home.
La vida de Modest Prats ha estat, és, llarga i rica en vivències i interessos múltiples, la qual cosa li ha permès reunir una gran quantitat d'amics amb què poder compartir converses, estudis, reflexions, viatges i passions tan variades i no necessàriament incompatibles –ell n'és la prova– com ara la llengua, la gastronomia i el futbol. Així que quan algú proposa fer-li un homenatge públic amb motiu de la presentació del seu monumental Engrunes i retalls (CCG), llibre que recull en gairebé 700 pàgines els seus escrits dispersos fins ara, no falten voluntaris per sortir a l'escenari de La Planeta a explicar per què en Modest ha estat tan important en les seves vides i en les de molta altra gent, com també ho ha estat per a la llengua i la cultura catalanes. Ahir, amb la sala plena i mossèn Prats a primera fila sense poder fumar durant les dues hores que es va allargar l'acte –més d'un li va reclamar que deixés el vici–, l'homenatjat va escoltar testimonis elogiosos, entranyables, divertits i sempre plens de respecte, admiració i estimació cap a aquest «mossèn de poble», perquè així el veuen encara, malgrat que ja faci uns quants anys que és rector de la parròquia urbana del Mercadal. Després de la introducció de Guillem Terribas i del mestre de cerimònies, Josep Maria Fonalleras, va obrir el llarg torn d'intervencions Josep Maria Nadal, que va rememorar l'escena –tan potent, tan cinematogràfica, tan neorealista, es va dir després– de l'arribada al seminari del jove Modest amb la seva mare, l'Enriqueta, portant ella a coll el matalàs per la pujada de Sant Martí. Nadal va obrir també així el capítol d'agraïments a l'«amic del cor», però també a la seva mare, que es va convertir en coprotagonista de la vetllada. Després van parlar Xavier Folch, el filòleg italià Alberto Varvaro, Jaume Camprodon –el bisbe actual, Francesc Pardo, el va felicitar a través d'un text llegit per Fonalleras, com també ho van fer el conseller Tresserras, la rectora Anna M. Geli, Màrius Serra, Antoni Puigverd, Biel Mesquida i Pep Guardiola, que espera donar-li «altres alegries, de caire futbolístic»– i també van sortir a escena Joan Busquets, Joan Martí, Dolors Oller, Oriol Izquierdo, Joan Rigol, Joaquim Nadal, Narcís Comadira, Joaquim Toca i Salomó Marquès. Després de l'allau de lloances i records, en Modest només va poder dir: «Moltes gràcies a tots.»
XAVIER CASTILLÓN (El Punt 22/03/09)Foto: Lluís Serrat.
La vida de Modest Prats ha estat, és, llarga i rica en vivències i interessos múltiples, la qual cosa li ha permès reunir una gran quantitat d'amics amb què poder compartir converses, estudis, reflexions, viatges i passions tan variades i no necessàriament incompatibles –ell n'és la prova– com ara la llengua, la gastronomia i el futbol. Així que quan algú proposa fer-li un homenatge públic amb motiu de la presentació del seu monumental Engrunes i retalls (CCG), llibre que recull en gairebé 700 pàgines els seus escrits dispersos fins ara, no falten voluntaris per sortir a l'escenari de La Planeta a explicar per què en Modest ha estat tan important en les seves vides i en les de molta altra gent, com també ho ha estat per a la llengua i la cultura catalanes. Ahir, amb la sala plena i mossèn Prats a primera fila sense poder fumar durant les dues hores que es va allargar l'acte –més d'un li va reclamar que deixés el vici–, l'homenatjat va escoltar testimonis elogiosos, entranyables, divertits i sempre plens de respecte, admiració i estimació cap a aquest «mossèn de poble», perquè així el veuen encara, malgrat que ja faci uns quants anys que és rector de la parròquia urbana del Mercadal. Després de la introducció de Guillem Terribas i del mestre de cerimònies, Josep Maria Fonalleras, va obrir el llarg torn d'intervencions Josep Maria Nadal, que va rememorar l'escena –tan potent, tan cinematogràfica, tan neorealista, es va dir després– de l'arribada al seminari del jove Modest amb la seva mare, l'Enriqueta, portant ella a coll el matalàs per la pujada de Sant Martí. Nadal va obrir també així el capítol d'agraïments a l'«amic del cor», però també a la seva mare, que es va convertir en coprotagonista de la vetllada. Després van parlar Xavier Folch, el filòleg italià Alberto Varvaro, Jaume Camprodon –el bisbe actual, Francesc Pardo, el va felicitar a través d'un text llegit per Fonalleras, com també ho van fer el conseller Tresserras, la rectora Anna M. Geli, Màrius Serra, Antoni Puigverd, Biel Mesquida i Pep Guardiola, que espera donar-li «altres alegries, de caire futbolístic»– i també van sortir a escena Joan Busquets, Joan Martí, Dolors Oller, Oriol Izquierdo, Joan Rigol, Joaquim Nadal, Narcís Comadira, Joaquim Toca i Salomó Marquès. Després de l'allau de lloances i records, en Modest només va poder dir: «Moltes gràcies a tots.»
XAVIER CASTILLÓN (El Punt 22/03/09)Foto: Lluís Serrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada