l'escaire: L'heroi del present

Aquests dies, d'odes a Pep Guardiola se n'han escrit, pronunciat i improvisat de tota mena, a totes hores i per tots els mitjans. Però hi ha una peça fundacional d'aquest gènere que és l'Oda a Pep Guardiola, que va escriure el poeta Narcís Comadira i que va publicar el gener del 2002 al llibre L'art de la fuga. Hem volgut anar a les arrels d'aquest entusiasme i llegir aquella composició pindàrica i carneriana que el poeta del carrer Nou va dedicar al futbolista. Són 78 versos vehements, apassionats, repartits en cinc estrofes. Cada una comença amb una salutació. La primera té uns magnífics ressons clàssics i hípics: «Salut, germà dels poltres / de peülla de tro!» La segona és una mica més espiritual: «Salut, fill de la gràcia / i del vent!» La tercera apel·la al sector de la construcció i les obres públiques: «Salut, constructor de camins, / geòmetra carnal, arquitecte / de torres de victòria!» La quarta volem reproduir-la sencera. Diu: «Salut, oh pagès radical! / Llaurador impenitent, arada, espiga, / tany vigorós que t'has alçat i granes, / feliç, quadribarrat, a les tardes de glòria. / Tu que cobres la glòria / que has donat al company / amb un petó a la galta! / Dius: «aquí». I és aquí. / I entre els pèls de la cara / neix una rosa mascle. / I riuen entendrides les mares catalanes. / Salut, fill etern, / adolescent perpetu de carona barbada!» La darrera estrofa comença amb dues invocacions i no pas amb una i també volem reproduir-la extensament. Diu: «Salut, símbol del goig mental / de les ciències exactes! / Salut, cadell suat,/ soldat enjogassat / i subtil estrateg de les batalles! / Tu, l'heroi del present, / per més que els segles passin, / no passaràs amb ells. / Romandràs, quan tu i jo siguem cendra, / vivent en la llegenda de la fama / i en aquesta corona modesta que ara treno,/ amb vers balbucejant [...]» Aquests darrers versos són heroics, elegíacs i alhora profètics. Esmenten el «subtil estrateg», «l'heroi del present» i contenen el mot «Romandràs», la primera meitat del qual designa el nom de la Ciutat Eterna. Tenen aquest do, els poetes. I mentrestant riuen entendrides les mares catalanes.
MIQUEL PAIROLÍ (Publicat a El Punt 30/05/09. )