Presenten la recopilació dels textos sobre llengua i cultura de Modest Prats.
Jugar amb la modèstia seria massa fàcil, així que Modest Prats prefereix explicar que Engrunes i retalls, el títol sota el qual aplega quasi 700 pàgines de textos dispersos sobre llengua i cultura catalanes escrits al llarg de quaranta anys, l'hi va inspirar la sonoritat dels «Pinsans i caderneres» de L'emigrant de Verdaguer, com podrien haver estat les Auques i ventalls de Carner. Per Josep M. Nadal és més senzill encara: «La simplicitat és un pretext per dir a tothom que Modest Prats és un gran filòleg.»
Són engrunes perquè alguns d'aquests textos reunits en volum dins la col·lecció Veus del Temps de la Universitat de Girona (UdG) van néixer efectivament breus, com a carta a un amic, com a article, com a apunt per a una presentació, i són retalls perquè d'altres han estat sotmesos a una certa refosa i endreça per vincular-los amb documents afins, des d'actes de congressos a discursos o conferències. Aquesta és la justa explicació del títol, a banda de l'esperit sorneguer amb què Modest Prats el defensa per la seva musicalitat i discreció, perquè de minúcia, de cosa sobrera o desllorigada, no n'hi ha cap, en aquest colossal treball de recopilació. Vistos ara en conjunt, aquests textos escrits al llarg de més de quaranta anys formen no només un llibre alhora impressionant pel seu volum i per la seva lleugeresa, perquè igual que l'estil de Modest Prats, precís, amè i clar, aquest feix de pàgines amb prou feines pesa, sinó sobretot per «l'extraordinària coherència de pensament», com ha constatat el degà de la Facultat de Lletres, Francesc Feliu, responsable de la selecció i edició d'un material fins ara dispers i de mal localitzar. Ordenat en set capítols temàtics que abracen des dels estudis sobre llengua medieval o barroca a la literatura contemporània, passant per la reflexió sobre llengua i Església o sobre el paper del fenomen lingüístic en la definició de país, el llibre està destinat a convertir-se en «una eina de referència no només entre els cercles acadèmics», va vaticinar Feliu, sinó que tothom podrà «fer-se una idea cabal del que ha significat Modest Prats per al món de la cultura en un sentit ampli».
Josep M. Nadal, coautor amb Prats dels dos primers i fins ara únics volums de l'ambiciosa Història de la llengua catalana, de la qual va avançar que ja tenen gairebé enllestit el tercer, va expressar-ho encara amb més vehemència: «Aquest llibre l'hem impulsat perquè volíem explicar a tothom que Modest Prats és un gran filòleg, perquè un país és també el producte d'una construcció intel·lectual que afavoreixen determinada gent que, com ell, han sabut comprendre que la pervivència d'una llengua se sosté en bona part en la qualitat de la reflexió lingüística que motiva.» Per Nadal, aquest llibre és «una mostra d'agraïment i amistat», però també una invitació a meditar sobre la situació de la llengua i la cultura catalanes, que aborden diversos dels papers més «militants» de Modest Prats i que tenen encara plena vigència, va dir Nadal, que va qualificar el discurs de l'autor d'«extraordinàriament optimista, no pas ingenu».
En la presentació d'ahir a la Sala de Graus, l'antic professor de la UdG va reunir alguns amics, com ara Nadal, Feliu, Joan Ferrer, Salvador Oliva, Josep M. Fonalleras i Guillem Terribas; avui és previsible que en reunirà molts més en la celebració, amb sorpreses, organitzada a la sala La Planeta (20 h).
Són engrunes perquè alguns d'aquests textos reunits en volum dins la col·lecció Veus del Temps de la Universitat de Girona (UdG) van néixer efectivament breus, com a carta a un amic, com a article, com a apunt per a una presentació, i són retalls perquè d'altres han estat sotmesos a una certa refosa i endreça per vincular-los amb documents afins, des d'actes de congressos a discursos o conferències. Aquesta és la justa explicació del títol, a banda de l'esperit sorneguer amb què Modest Prats el defensa per la seva musicalitat i discreció, perquè de minúcia, de cosa sobrera o desllorigada, no n'hi ha cap, en aquest colossal treball de recopilació. Vistos ara en conjunt, aquests textos escrits al llarg de més de quaranta anys formen no només un llibre alhora impressionant pel seu volum i per la seva lleugeresa, perquè igual que l'estil de Modest Prats, precís, amè i clar, aquest feix de pàgines amb prou feines pesa, sinó sobretot per «l'extraordinària coherència de pensament», com ha constatat el degà de la Facultat de Lletres, Francesc Feliu, responsable de la selecció i edició d'un material fins ara dispers i de mal localitzar. Ordenat en set capítols temàtics que abracen des dels estudis sobre llengua medieval o barroca a la literatura contemporània, passant per la reflexió sobre llengua i Església o sobre el paper del fenomen lingüístic en la definició de país, el llibre està destinat a convertir-se en «una eina de referència no només entre els cercles acadèmics», va vaticinar Feliu, sinó que tothom podrà «fer-se una idea cabal del que ha significat Modest Prats per al món de la cultura en un sentit ampli».
Josep M. Nadal, coautor amb Prats dels dos primers i fins ara únics volums de l'ambiciosa Història de la llengua catalana, de la qual va avançar que ja tenen gairebé enllestit el tercer, va expressar-ho encara amb més vehemència: «Aquest llibre l'hem impulsat perquè volíem explicar a tothom que Modest Prats és un gran filòleg, perquè un país és també el producte d'una construcció intel·lectual que afavoreixen determinada gent que, com ell, han sabut comprendre que la pervivència d'una llengua se sosté en bona part en la qualitat de la reflexió lingüística que motiva.» Per Nadal, aquest llibre és «una mostra d'agraïment i amistat», però també una invitació a meditar sobre la situació de la llengua i la cultura catalanes, que aborden diversos dels papers més «militants» de Modest Prats i que tenen encara plena vigència, va dir Nadal, que va qualificar el discurs de l'autor d'«extraordinàriament optimista, no pas ingenu».
En la presentació d'ahir a la Sala de Graus, l'antic professor de la UdG va reunir alguns amics, com ara Nadal, Feliu, Joan Ferrer, Salvador Oliva, Josep M. Fonalleras i Guillem Terribas; avui és previsible que en reunirà molts més en la celebració, amb sorpreses, organitzada a la sala La Planeta (20 h).
EVA VÀZQUEZ, El Punt (22/04/05) Foto: UdG.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada