«Fer senyors» sense perdre les maneres

Com va dir un dels presents en acabar la presentació, «no sempre es té l'oportunitat de tenir a l'abast l'autor d'un llibre i el seu protagonista». I aquest va ser un primer tret diferencial de la presentació de dimarts a la Llibreria 22 de Girona. El popular periodista Julià Peiró venia a presentar el seu últim llibre, La sra. Rius, de moral distraída, publicat per Comanegra. Al seu costat, lluint elegància inalterable, gran experiència vital i un discret gosset, la senyora Rius, nascuda Lydia Artigas el 31 de desembre del 1938 en plens bombardejos a la Barcelona assetjada pels feixistes. Per tradició familiar, als 21 anys la Lydia va començar a «fer senyors» (la seva entranyable i asèptica manera de referir-se a la prostitució) i en la seva vocació va conèixer senyors tan importants com ara Orson Welles i Dalí, que segons diu, va fer pagar la seva sexualitat torturada a un pobre ànec. Es va retirar per amor i va tornar a fer senyors als cinquanta anys. Ara encara regenta un pròsper negoci de «senyores i senyoretes no professionals en pisos i apartaments». La senyora Rius, amant de les bones maneres, «molt catalana», excel·lent cuinera, apassionada del cinema i gran conversadora, és un personatge que requeria ser immortalitzat per Julià Peiró.
«Jo només entenc fer el sexe per amor o per diners. Fer-lo per fer és terrible», diu la senyora Rius, que creu que l'afecte i la tendresa no només són possibles en el seu ofici, sinó també necessaris. Fins i tot quan afirma que «a casa es menja molt bé, però de tant en tant s'ha d'anar al restaurant», i evidentment no parla de gastronomia, les senyores que han vingut a veure-la (com va dir Peiró, «el 70% de les compradores del llibre són dones, de madures cap a amunt») semblen compartir perfectament el que planteja aquesta dona única, que recomana a tots els jovenets que passin per cases com la seva per després afrontar millor les relacions de parella.Text i foto: Xavier Castillón, publicat en El Punt 12.03.09