El premi Casero guardona l´univers naïf i la solidesa literària de la gironina Mar Bosch

El certamen de novel·la curta reconeix «Darrere les hores càlides», una «barreja deliciosa de surrealisme i costumisme»

La guanyadora Mar Bosch (des del faristol) i la finalista
Anna Altisén (al fons, de verd), escolten Guillem Terribas
durant el lliurament de premis .Foto: Aniol Rasclosa.

Un fons naïf «que fa pensar en Calders, en Peter Pan i en Xanadú», embolcallat en un llenguatge sòlid i una gran «imaginació verbal»: aquests són alguns dels arguments que han decantat la balança del premi Just M. Casero 2012 del costat de Mar Bosch Oliveras, flamant guanyadora de la 32a edició del guardó de novel·la curta gràcies a Bedlam.Darrere les hores càlides. El jurat del ja veterà certamen també va reconèixer en la vetllada d´ahir Anna Altisén, finalista amb Quan vaig deixar de ser natura lleugera.
L'obra de Bosch, una gironina de 31 anys que encara no havia nascut «quan el premi va començar a repartir empenta als escriptors dels Països Catalans», com ella mateixa esmentava en recollir el guardó, retrata «un estrany paradís a la Terra on es pot recuperar l´alè vital». Però en aquest «univers estrafolari i divertit», com el va definir el representant del jurat Josep M. Fonalleras, és molt més que això: és, al capdavall, «una faula moral sobre la possibilitat de recuperar la felicitat».
«A tots els mestres»
La jove escriptora, que va recordar amb simpatia alguns dels seus passos d´infància dins la Llibreria 22 (amb uns resultats poc menys que catastròfics pels qual va demanar disculpes), va voler dedicar el seu llibre, a banda de fer-ho a la seva filla Jana («molt present en aquestes pàgines») als qui, al capdavall, són artífexs de la creació de tantes vocacions literàries: «A tots els mestres, que m´han donat les eines per estimar les paraules», va citar.
Pel que fa a la finalista, Quan vaig deixar de ser natura lleugera, és segons el jurat «l´exploració íntima d´una dona que pateix una malaltia mental que ella anomena "melancolia"». En aquesta novel·la, Altisén «fa reflexionar sobre la vida, la salut mental, el patiment i el dolor», però segons Fonalleras «a través d´un argument bàsic de la literatura, que és la distància». Així doncs, en aquesta novel·la «que també és una història d´amor», el jurat ha valorat que «hi ha una voluntat d´estil, una formalització».
Va ser una amiga de la finalista qui va llegir el discurs de l´autora, que visiblement emocionada va cedir-li la paraula donant les gràcies al jurat «per mirar més enllà de l´horitzó de la malaltia».
Val a dir que la novel·la guanyadora, que demostra «una barreja deliciosa de surrealisme i costumisme» en paraules del jurat, s´endú un premi de 2.200 euros i serà editada per Empúries; però com ha passat en alguna altra ocasió, el secretari del jurat Guillem Terribas (i impulsor del premi des de la Llibreria 22) va voler demanar als representants d´Empúries i Edicions 62 presents a l´acte que tinguin en compte la finalista, «una obra també molt publicable».
L´acte del lliurament de premis, emmarcat en la setmana dedicada a la Proposta de Poesia, va comptar amb la presència dels Escarlata Circus. Aquesta companyia, habitual de Temporada Alta i que enguany serà a La Planeta el mes de desembre, arriba als 25 anys de vida i ho va voler celebrar de manera especial: amb un vídeo de Salvador Sunyer que repassa d´una manera molt íntima la seva trajectòria. I és que la carrera dels Escarlata no es pot entendre sense conèixer la història personal (i d´amor) entre els seus dos components, Jordi Aspa i Bet Miralta, que van oferir a continuació un petit tast del seu nou espectacle.
Marta Pallarés, publicat en el Diari de Girona 31.10.12 Foto: