El guanyaor del Casero diu que "Olor de violetes" és una obra "radiogràfica".
«Escrivint aquest llibre m'ho he passat molt bé; rellegint-lo, no tant, potser perquè m'he adonat que hi exposo massa clarament les coses que sento i em defineixo excessivament sobre alguns temes com ara la mort, l'amor i la religió», diu Josep Campmajó (Girona, 1968) sobre la seva primera novel·la, Olor de violetes (Amsterdam Llibres), amb la qual va guanyar l'últim premi Casero. Pel seu autor, aquest no és cap llibre biogràfic sinó més aviat «radiogràfic». I ara ja se sent «una mica» escriptor.
«Si em sento escriptor? Des d'aquest matí, una mica més –es refereix a la roda de premsa d'ahir al matí a Barcelona–, tot i que jo respecto molt els escriptors. Crec que la prova definitiva serà el segon llibre, perquè aquest arriba emparat pel nom del premi Casero.» Campmajó arriba encara enlluernat pels flaixos dels fotògrafs de la premsa barcelonina. Una atenció mediàtica a la qual, evidentment, no estava acostumat com a empresari i president de l'associació de comerciants del mercat de la plaça del Lleó de Girona, ciutat on Campmajó ja era prou conegut abans de la celebritat literària. «M'estan passant coses força agradables i ara vull veure quina és la reacció dels lectors. Després seguiré escrivint, segur, però també tinc clar que no em presentaré a cap més premi... almenys que no sigui com el que li acaben de donar a Villatoro [riu].» Per a Campmajó s'havia convertit en «una dèria» presentar-se al Casero –«Un premi de Girona i dels pocs que es mantenen nets»– i afirma que les deu primeres pàgines del llibre li van costar divuit anys d'indecisions i intents frustrats; després, la resta va sortir «en quatre setmanes i una altra de correccions». Es va presentar per primera vegada al premi de la Llibreria 22, va entregar l'original el dia que es tancava el termini, i aquest és el resultat.
Olor de violetes és un llibre literàriament ambiciós («No en sabria, de fer best-sellers; ni ganes») escrit per algú que no escriu com a teràpia, ni com a hobby. «Per a mi escriure és un vici.» Escriu molt en el seu bloc i reconeix que això es nota en l'estructura de la novel·la, construïda a partir de capítols curts titulats amb un «vull» o un «sense voler» al davant, i altres que són somnis o haikus. «Em puc imaginar que un boig vegi la vida així, a flaixos», diu, perquè aparentment el personatge amb majúscules del llibre és un boig o algú que està tancat en un psiquiàtric i crea mons i personatges. «És un boig que potser no ho està tant, però la bogeria et permet parlar de coses que no diries mai. La mort és un tema recurrent en el llibre i, com qualsevol tema dur, crec que s'ha de tractar amb respecte però sense por. Quantes vegades no hem matat algú dins del nostre cap?»
Explorant la ment humana
«Olor de violetes és una brillant reflexió sobre la bogeria i el poder de la literatura, comptant que siguin dues coses diferents.» Ho va dir ahir Josep Maria Fonalleras, membre del jurat del Casero («Aquest any hem fet una molt bona feina») en la multitudinària presentació del llibre a la Llibreria 22. I el conseller Joaquim Nadal –al qual l'autor va triar com a presentador no per partidisme, sinó perquè li feia «il·lusió»– va afegir que aquesta «gran novel·la» fa una profunda «exploració de la ment humana». El llibre es presentarà dimecres vinent a la llibreria Proa de Barcelona, amb Ernest Benach.
XAVIER CASTILLÓN / Fotos: Lluís Serrat
El Punt Barcelona 30-01-2010 Pàgina 31
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-01-2010 Pàgina 31
El Punt Comarques Gironines 30-01-2010 Pàgina 36
El Punt Penedès 30-01-2010 Pàgina 31
El Punt Vallès 30-01-2010 Pàgina 31
«Si em sento escriptor? Des d'aquest matí, una mica més –es refereix a la roda de premsa d'ahir al matí a Barcelona–, tot i que jo respecto molt els escriptors. Crec que la prova definitiva serà el segon llibre, perquè aquest arriba emparat pel nom del premi Casero.» Campmajó arriba encara enlluernat pels flaixos dels fotògrafs de la premsa barcelonina. Una atenció mediàtica a la qual, evidentment, no estava acostumat com a empresari i president de l'associació de comerciants del mercat de la plaça del Lleó de Girona, ciutat on Campmajó ja era prou conegut abans de la celebritat literària. «M'estan passant coses força agradables i ara vull veure quina és la reacció dels lectors. Després seguiré escrivint, segur, però també tinc clar que no em presentaré a cap més premi... almenys que no sigui com el que li acaben de donar a Villatoro [riu].» Per a Campmajó s'havia convertit en «una dèria» presentar-se al Casero –«Un premi de Girona i dels pocs que es mantenen nets»– i afirma que les deu primeres pàgines del llibre li van costar divuit anys d'indecisions i intents frustrats; després, la resta va sortir «en quatre setmanes i una altra de correccions». Es va presentar per primera vegada al premi de la Llibreria 22, va entregar l'original el dia que es tancava el termini, i aquest és el resultat.
Olor de violetes és un llibre literàriament ambiciós («No en sabria, de fer best-sellers; ni ganes») escrit per algú que no escriu com a teràpia, ni com a hobby. «Per a mi escriure és un vici.» Escriu molt en el seu bloc i reconeix que això es nota en l'estructura de la novel·la, construïda a partir de capítols curts titulats amb un «vull» o un «sense voler» al davant, i altres que són somnis o haikus. «Em puc imaginar que un boig vegi la vida així, a flaixos», diu, perquè aparentment el personatge amb majúscules del llibre és un boig o algú que està tancat en un psiquiàtric i crea mons i personatges. «És un boig que potser no ho està tant, però la bogeria et permet parlar de coses que no diries mai. La mort és un tema recurrent en el llibre i, com qualsevol tema dur, crec que s'ha de tractar amb respecte però sense por. Quantes vegades no hem matat algú dins del nostre cap?»
Explorant la ment humana
«Olor de violetes és una brillant reflexió sobre la bogeria i el poder de la literatura, comptant que siguin dues coses diferents.» Ho va dir ahir Josep Maria Fonalleras, membre del jurat del Casero («Aquest any hem fet una molt bona feina») en la multitudinària presentació del llibre a la Llibreria 22. I el conseller Joaquim Nadal –al qual l'autor va triar com a presentador no per partidisme, sinó perquè li feia «il·lusió»– va afegir que aquesta «gran novel·la» fa una profunda «exploració de la ment humana». El llibre es presentarà dimecres vinent a la llibreria Proa de Barcelona, amb Ernest Benach.
XAVIER CASTILLÓN / Fotos: Lluís Serrat
El Punt Barcelona 30-01-2010 Pàgina 31
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-01-2010 Pàgina 31
El Punt Comarques Gironines 30-01-2010 Pàgina 36
El Punt Penedès 30-01-2010 Pàgina 31
El Punt Vallès 30-01-2010 Pàgina 31
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada