Moments (irrepetibles) de Girona

El cronista considera que amb Joaquim Nadal van coincidir les circumstàncies i la persona adequada per transformar Girona tal com ell ho va fer mentre va ser alcalde.
En Guillem Terribas, llibreter de la 22, diu que quan surt un nou llibre amb referències de fets i gent de Girona hi ha un determinat nombre de persones que demanen un exemplar per tal de veure si el seu nom figura en l'índex onomàstic que s'acostuma a afegir al final d'alguns treballs, i es compren el llibre en funció de si hi surten o no. Tots posseïm la vanitat personal –dissimulada– de veure el nostre nom amb signes d'impremta. Sembla que aquell que no figura en un índex no existeix dins el petit món local

En el llibre de Joaquim Nadal, Moments de Girona, hi ha un índex onomàstic important, però encara ho podria haver estat molt més, considerant la gent que coneix l'autor. És clar que no s'hi valia a improvisar, tota vegada que és un recull de pensaments que ja han estat escrits o pronunciats. Aquesta és una mena de llibres que surten ara, que tenen el valor de deixar plasmat en un sol volum una colla d'apunts i records, per tal que el públic lector (?) conegui el pensament de qui ho publica. Els falta, però, el geni creatiu que sol presidir un llibre quan ha estat pensat com un tot unitari i argumentat. És un llibre de pedaços viscuts.

El dia que el van presentar a la Fundació Valvi, el públic era format –com és habitual– per gent de la mateixa corda que Nadal, a qui li prodiguen càlids aplaudiments (Només faltaria, sinó!) A les primeres files hi havia tota la plana major socialista. Així, és fàcil obtenir vistiplaus d'un treball literari.

Ara, ja passats els primers dies, hom pot fer-se una idea més aproximada del que conté. No cal dir que traspua l'engrescament que l'autor té per la ciutat que va presidir durant prop de 23 anys. Hi ha un enamorament clamorós vers les persones i les pedres.

A molta gent Girona ens desperta sentiments arrelats, però per ell, que va tenir el privilegi de viure en primera persona tota la transició des de la ciutat «grisa i negra» heretada dels anys setanta fins a la Girona «de colors» posterior, i que va conèixer les gènesis, els capgirells, els embolics i les històries secretes de tants i tants racons, propietats, privilegis i misèries... i que va tenir una intervenció directa i en primera persona per poder-ho trastocar i donar-li nova vida i utilitat, el sentiment ha de ser més profund i justificat.

I és evident que no ho ha dit tot! En el llibre hi ha la part positiva, gairebé els resultats. Pel camí, però, hi va haver una complicada gestió per vèncer resistències atàviques i convertir en realitat vells somnis guardats a l'armari de la ciutadania.

És segur que hi ha una altra història secreta que mai s'arribarà a publicar i que quedarà per sempre en el «secret del sumari». No la coneixem, però la pressentim amb molta força, perquè no és possible capgirar aquella vella Girona sense la mà esquerra del negociant, del permutant, del promotor i, fins i tot, del malabarista de la fira...!

Avui, amb els canvis operats al país i amb les tribulacions que estem passant, s'hauria pogut transformar la ciutat tal i com es va fer llavors? Es pot assajar qualsevol resposta; però hom arriba a la conclusió que van coincidir en el temps les circumstàncies i la persona adequada per desenvolupar-les... Una combinació que es dóna rarament en la història.
JOAN RIBAS. Publicat en El Punt, diumenge dia 10 de gener 2010. Foto: Lluís Serrat. Josep M. Birules, Quim Nadal i Xerardo Estévez.