L'auditori de la Mercè s'omple de públic, art i emoció per recordar Pedro Casariego.
«E n certa manera, Girona estarà a partir d'ara sempre unida a la figura i l'obra del meu germà Pedro.» Ho deia ahir Nicolás Casariego per obrir a l'auditori de la Mercè el tercer Festival d'art independent Pepe Sales, organitzat per La Penyora i centrat en la figura del poeta madrileny Pedro Casariego Córdoba (1955-1993), Pe Cas Cor, ja tot un poeta gironí després d'aquests tres dies d'ampli homenatge col·lectiu a la seva obra. Ahir al vespre, en l'acte central del festival, Nicolás i la companya del poeta, Ana Ruiz, es van poder sentir molt acompanyats i estimats: l'auditori de la Mercè estava ple com mai, tant a la platea com al galliner. I per l'escenari no van parar de desfilar-hi durant unes tres hores, repartides en dues parts, tot tipus d'artistes que van portar la poesia de Casariego a terres indòmites com ara el flamenc, el pop i el rock, el hip-hop, la dansa... Poesies en tots els formats, recitades en portuguès i en xinès, acompanyades per un violoncel o una arpa oriental, utilitzades com a sòlids ponts entre actuacions. També poesia visual en els muntatges que ocupaven el pati –ple de llaunes, perquè, sí, «la vida puede ser una lata»– i fins i tot els lavabos.
Art secret en imatges
Prèviament, dilluns al vespre va tenir lloc al cinema Truffaut la segona jornada del festival. Després d'una lectura de poemes a dues veus, s'hi va projectar un reportatge sobre Casariego realitzat el 1997 pel programa La mandrágora de TVE, amb motiu d'una exposició sobre la seva obra (Homes i monstres) a la Universitat de València. Un bon document que, llàstima, resultava gairebé inintel·ligible per un so terrible. Tot seguit es van estrenar set curts de diferents cineastes i videoartistes inspirats en l'obra de Casariego, presentats per Lluís Llamas –que va anunciar que la creació audiovisual es potenciarà en futures edicions del Pepe Sales– i Nicolás Casariego, que va recordar que el seu germà havia escrit, dibuixat i pintat, però mai fins ara el seu univers s'havia traslladat a la pantalla.
Va obrir la sessió un brillant curt de Santiago Lapeira, cineasta de llarga trajectòria –ha dirigit vuit llargmetratges, entre els quals, Asalto al Banco Central o la recent ESO (Entidad sobrenatural oculta)–, que va oferir, també com a actor, alguns dels moments més dramàticament intensos de la vetllada. En el seu curt, hi té un cert protagonisme Girona, la ciutat, com en el malson de Sandra Ojosnegros i David Ruiz. Xavier Pérez, Joan Gurí i membres del grup Sonom han triat els camins més experimentals, i Robert Bellsolà ha sabut reconvertir una filmació accidental de la seva experiència brasilera com a documentalista del gaiter Carlos Núñez, per crear un vibrant diàleg metafísic amb dues nenes rapsodes, les seves filles Martina i Paulina.
Per tancar, una al·lucinació d'Albert Serra, filmant amb càmera fixa com es llegeix al revés i es destrossa («ho faig perquè tu m'ho demanes», s'excusa al final Jordi Pau, innocent recitador) un poema de Casariego: només un acudit massa llarg.
«E n certa manera, Girona estarà a partir d'ara sempre unida a la figura i l'obra del meu germà Pedro.» Ho deia ahir Nicolás Casariego per obrir a l'auditori de la Mercè el tercer Festival d'art independent Pepe Sales, organitzat per La Penyora i centrat en la figura del poeta madrileny Pedro Casariego Córdoba (1955-1993), Pe Cas Cor, ja tot un poeta gironí després d'aquests tres dies d'ampli homenatge col·lectiu a la seva obra. Ahir al vespre, en l'acte central del festival, Nicolás i la companya del poeta, Ana Ruiz, es van poder sentir molt acompanyats i estimats: l'auditori de la Mercè estava ple com mai, tant a la platea com al galliner. I per l'escenari no van parar de desfilar-hi durant unes tres hores, repartides en dues parts, tot tipus d'artistes que van portar la poesia de Casariego a terres indòmites com ara el flamenc, el pop i el rock, el hip-hop, la dansa... Poesies en tots els formats, recitades en portuguès i en xinès, acompanyades per un violoncel o una arpa oriental, utilitzades com a sòlids ponts entre actuacions. També poesia visual en els muntatges que ocupaven el pati –ple de llaunes, perquè, sí, «la vida puede ser una lata»– i fins i tot els lavabos.
Art secret en imatges
Prèviament, dilluns al vespre va tenir lloc al cinema Truffaut la segona jornada del festival. Després d'una lectura de poemes a dues veus, s'hi va projectar un reportatge sobre Casariego realitzat el 1997 pel programa La mandrágora de TVE, amb motiu d'una exposició sobre la seva obra (Homes i monstres) a la Universitat de València. Un bon document que, llàstima, resultava gairebé inintel·ligible per un so terrible. Tot seguit es van estrenar set curts de diferents cineastes i videoartistes inspirats en l'obra de Casariego, presentats per Lluís Llamas –que va anunciar que la creació audiovisual es potenciarà en futures edicions del Pepe Sales– i Nicolás Casariego, que va recordar que el seu germà havia escrit, dibuixat i pintat, però mai fins ara el seu univers s'havia traslladat a la pantalla.
Va obrir la sessió un brillant curt de Santiago Lapeira, cineasta de llarga trajectòria –ha dirigit vuit llargmetratges, entre els quals, Asalto al Banco Central o la recent ESO (Entidad sobrenatural oculta)–, que va oferir, també com a actor, alguns dels moments més dramàticament intensos de la vetllada. En el seu curt, hi té un cert protagonisme Girona, la ciutat, com en el malson de Sandra Ojosnegros i David Ruiz. Xavier Pérez, Joan Gurí i membres del grup Sonom han triat els camins més experimentals, i Robert Bellsolà ha sabut reconvertir una filmació accidental de la seva experiència brasilera com a documentalista del gaiter Carlos Núñez, per crear un vibrant diàleg metafísic amb dues nenes rapsodes, les seves filles Martina i Paulina.
Per tancar, una al·lucinació d'Albert Serra, filmant amb càmera fixa com es llegeix al revés i es destrossa («ho faig perquè tu m'ho demanes», s'excusa al final Jordi Pau, innocent recitador) un poema de Casariego: només un acudit massa llarg.
Xavi Castillón (El Punt 27.01.10) A la foto de Lluís Serrat, actuació de Marc Parrot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada