La Llibreria 22 de Girona es va omplir ahir amb motiu de la presentació del cinquè llibre de l'escriptor besaluenc, ‘L'últim abat', que segons Terribas el confirma ja com un bon escriptor
Martí Gironell, ahir, entre Iolanda Bustos i Guillem Terribas Foto: JOAN CASTRO / ICONNA. |
La novel·la que Gironell va escriure en part durant un enclaustrament parcial –i, segons el llibreter Guillem Terribas, amb unes comoditats impròpies d'un monjo, aspecte sobre el qual no es van posar gens d'acord amb Gironell– a l'antic monestir i ara complex turístic de Sant Benet de Bages, té aquest tipus de detalls que serviran no només per convertir el llibre en un best-seller sinó també per promocionar la cuina botànica o el vi i les belleses naturals del Bages: l'editorial Columna ha posat a la venda a l'Fnac una edició especial del llibre acompanyada d'una ampolla de vi d'aquesta denominació d'origen, i la faixa vermella que envolta el llibre amaga la participació en el sorteig de vint rutes literàries, guiades per Gironell, pels escenaris de L'últim abat.
Tornant a la presentació d'ahir a la 22, plena de lectors fidels, familiars i amics de Gironell, uns quants arribats de Besalú, Terribas va recordar que, dels últims cinc guardonats amb el premi Néstor Luján de novel·la històrica, tres han estat gironins: Gironell, per La venjança del bandoler (2008); Núria Esponellà, per Rere els murs (2009), i, recentment, Miquel Fañanàs –ahir entre el públic– per La bruixa de pedra, que es presenta avui a Girona. Tot plegat per reivindicar que ells també són autors “nacionals” –tant com els barcelonins–, no “locals”.
Terribas, que sempre és un dels primers lectors de les novel·les de Gironell, quan encara les està elaborant, coneix prou bé l'autor per dir-li amb tota la confiança que L'últim abat és, amb diferència, el millor dels seus llibres. “Ara ja comences a escriure molt bé i fas unes reflexions polítiques i socials que no hi eren als llibres anteriors”, li va dir. “Intento millorar l'ofici com ho feia el meu pare quan treballava de fuster”, va respondre l'escriptor.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 17.11.12
L´últim abat´de Martí Gironell surt del monestir per presentar-se a Girona.
L'escriptor de Besalú va dur a la 22 el seu nou llibre, escrit durant llargues estades a Sant Benet
Martí Gironell i Guillem Terribas, dos vells
coneguts retrobats ahir. Foto: Marc Martí |
La 22 va omplir-se per conèixer de primera mà les experiències de l'escriptor de Besalú, un supervendes gràcies a El pont dels jueus i La venjança del bandoler, i que amb títols com els esmentats s'ha consolidat com un autor de referència del gènere històric. Fent broma, però, va augurar que vendria ben pocs exemplars del seu nou llibre: i és que va apuntar que al llibreter Guillem Terribas L'últim abat li havia agradat molt, "i sempre diu que quan a ell li agrada un llibre no es ven gens".
Gironell va explicar que va ser en el procés de documentació de la que era fins ara la seva última novel·la, L'arqueòleg, quan va topar gairebé per casualitat amb el protagonista del llibre presentat ahir a Girona: l'abat benedictí Pere Frigola, que va ser el darrer en regir el monestir on Gironell va allotjar-se, fins que el recinte va clausurar-se el 1776.
Una feliç coincidència va permetre posteriorment aquest peculiar mètode d'escriptura, i convidat per Sant Benet de Bages a allotjar-s'hi, l'escriptor va aprofitar la possibilitat d'endinsar-se en la història des del lloc dels fets.
La novel·la, "que parla de la corrupció, de la relació entre religió i política i de l'empenta de la Inquisició", presenta tres abats units contra l'ànim espanyolitzador de Felip II i la congregació de Valladolid, que escanyaven els monestirs catalans per obligar-los a tancar les portes i ubicar-hi posteriorment religiosos castellans.
És en aquest marc on Frigola, "un monjo que ha d'actuar com a senyor feudal", es veu immers en una fosca conxorxa; i alhora, sotmet amb mà de ferro els convilatans apujant-los els impostos per poder aixecar, pedra a pedra, el derrocat monestir.
Marta Pallarés, publicat en el Dari de Girona, 17.11.12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada