Temps era temps –posem-hi quaranta anys enrere–, la formació d'excel·lència, en
aquest país, s'obtenia en centres sense cap mena de reconeixement oficial. Els
centres formatius eren, generalment, petits grupuscles clandestins o
semiclandestins impulsats per algun autodidacta resistent que tenien sovint la
complicitat d'alguna parròquia perifèrica. El 22 de l'encapçalament no era cap
codi secret per entrar-hi. Només és el nom d'una llibreria, la llibreria 22 de
Girona, sobre la qual s'acaba d'inaugurar una singular i extraordinària
exposició:
Llibres parlats. L'ànima de la 22, Guillem Terribas, va tenir
la sort de poder formar part, en la seva adolescència, d'un d'aquells grupuscles
formatius, La Pastera de Salt. Allò era una autèntica facultat de gestió
cultural i el degà era el nostre autodidacta particular, Salvador Sunyer, un
catalanista decisiu a les comarques gironines. La gràcia de tot plegat era que
ningú havia trepitjat una universitat ni sabia que estàvem fent l'equivalent a
un màster de gestió cultural. A tot això en Guillem hi va afegir treball,
tenacitat i un esperit de servei innat. El resultat és el petit miracle de la
22, una iniciativa privada que ha donat a Girona marca de ciutat cultural. En
Guillem, degut a la seva formació elitista a La Pastera, va crear amb tota
naturalitat un ofici nou: el llibreter entès com a gestor cultural. I aquí tenen
l'esperit d'aquests trenta anys de presentacions condensat en l'exposició
Llibres parlats, que, de moment, es pot veure a la Casa de Cultura de
Girona. Més enllà del que s'hi deia, les presentacions a la 22 tenien el
discutible valor afegit d'una mica de cava de marques esotèriques servit en uns
lamentables gots de plàstic. I, naturalment, la presència d'en Guillem procurant
fer una mica de calaix sense deixar de filmar amb una súper 8. Ara, ves per on,
aquelles precàries filmacions constitueixen un fons que potser no és patrimoni
de la humanitat, però que ho és, segur, de la història cultural de Girona i de
la literatura catalana contemporània.
Miquel Berga, columna del diumenge "Avui és festa" publicat en El Punt-Avui 09.09.12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada