Lectures en societat

Una exposició a la Casa de Cultura de Girona promou la reflexió sobre les presentacions a partir de les gravacions de la Llibreria 22
El muntatge recull testimonis de més d'un centenar d'autors.

 

Guillem Terribas, Cristina Massanés i Natàlia Molero,
ahir a l'exposició Foto: LLUÍS SERRAT.

La primera vegada que la Llibreria 22 va organitzar una presentació va ser el 15 de desembre de 1978, quan feia tot just un mes i mig que havia obert. Guillem Terribas ho recorda amb precisió. Era un treball sobre els cartells de la Guerra Civil editat per Bruguera, i el van presentar Carles Fontserè i Jaume Fàbrega. No n'hi ha cap registre filmat. De fet, en aquella època tan pròxima encara als anys en què una trobada de tres persones ja era una reunió subversiva, no hi havia ni tan sols el costum de presentar llibres, que és un manera d'arrencar la lectura de l'àmbit privat i obligar autors i lectors a batre's en societat. No va ser fins al 1981, durant la presentació a Girona d'El PSUC i l'eurocomunisme, la resposta de Gregorio López Raimundo i Antoni Gutiérrez Díaz a la seva convulsa sortida de la direcció del partit, que Terribas es va decidir a agafar de casa la càmera de Súper-8 per deixar constància de l'acte. Segurament no va ser aquell dia, sinó molts anys després, quan va tornar a Girona per presentar-hi les seves memòries, que López Raimundo va dir allò que els comunistes escrivien llibres que s'havien de llegir amb una agulla, “per anar-te punxant les cames perquè t'adormies a la segona pàgina”. És una de les innombrables frases memorables que autors i presentadors han fet caure, confiats en el caràcter efímer, fins i tot íntim, de l'ocasió, en aquestes cerimònies que, segons expressió feliç d'Antoni Puigverd, s'oficia el casament públic entre l'escriptor i els seus lectors. Llibres parlats, l'exposició que inaugura avui a la Casa de Cultura de Girona el conseller de Cultura, Ferran Mascarell (19 h), podria ser l'àlbum de records d'aquesta classe de celebracions que ha propiciat durant més de trenta anys la Llibreria 22, si no fos que, en la seva senzillesa quasi minimalista, el muntatge proposa molt més que la nostàlgia. S'hi planteja, sobretot, una reflexió sobre la literatura mateixa, sobre el fet d'escriure, sobre els mecanismes per convèncer d'una ficció, sobre les fronteres difuses dels gèneres, sobre la inconsciència o el desafiament amb què un llibre, aquest artefacte mortífer, és llançat cada dia a defensar-se enmig de la infinita verbositat del món. És aquesta voluntat de fomentar un diàleg d'idees entorn de la literatura que fa d'aquest un projecte exportable fora de Girona, on es podrà veure fins al dia 26 i viatjarà després per la xarxa de biblioteques de Catalunya.
L'exposició, comissariada per l'escriptora Cristina Massanés i dissenyada per Pep Canaleta a partir d'uns plafons que es despleguen en forma de llibre, es basa en les més de 55 hores de filmacions de les presentacions que han tingut lloc a La 22 fins al 2008 i per les quals han passat més d'un miler d'autors, entre ells Roberto Bolaño, que considerava que només llibres com Guerra i pau o Els miserables mereixien que algú dediqui un parell de setmanes a llegir-los, mentre que qualsevol novel·la d'un autor viu no s'ha de llegir en més de tres dies, “a menys que el lector vulgui que aquest autor mori”. També va ser en una d'aquestes trobades amb els seus lectors, que Eduardo Mendoza va confessar que quan intuïa que un llibre seu podia tenia allò que se'n diu diversos nivells de lectura, s'esforçava al màxim per no sobrepassar el primer, el més obvi, i Modest Prats, contra la rígida compartimentació en gèneres, va afirmar sense dubtar-ho que “l'escriptura autobiogràfica pertany a l'esfera de la ficció narrativa”, i Quim Monzó va confessar que Tres tristes tigres, de Cabrera Infante, és la novel·la que li agradaria haver escrit, i Ernest Lluch va recordar un amic de Maià de Montcal segons el qual “si la terra estigués a l'alçada dels escriptoris, tothom voldria fer de pagès”, i Dolors Oller, tot i haver constatat que “llegir és una activitat residual”, va preguntar-se per què, doncs, llegim, i es va respondre: “Per saber que no estem sols”. Són algunes de les cites d'autor que es poden escoltar a través de les pantalles on es projecta una selecció d'aquestes presentacions filmades i que el mateix visitant pot col·leccionar a través d'una seixantena de postals distribuïdes en petits expositors al llarg de la sala i relligar-les a la sortida per formar el seu propi catàleg de la visita. Aprofitant l'exposició, a més, s'han organitzat dues taules rodones: la primera serà aquest divendres, sobre les presentacions com a gènere, amb Xavier Antich, Imma Merino i Àngel Quintana, i la segona, dijous dia 20, sobre L'experiència de presentar llibres i ser presentat, amb Antoni Puigverd i Josep M. Fonalleras, totes dues a les 8 del vespre.

1.025 autors i presentadors

han passat per les més de 55 hores de gravació que formen part de l'arxiu audiovisual de la Llibreria 22 de Girona. A l'exposició ‘Llibres parlats' se n'han seleccionat uns 65 minuts representatius de trenta anys de presentacions.
Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 05.09.12

Cristina Masanés, Natàlia Molero i Guillem Terribas
durant la presentació de "Llibres parlats".
Foto: Marc Martí

 Arriba l´exposició ´Llibres parlats´, que recull 30 anys de presentacions literàries.

 La mostra recopila les filmacions fetes per Guillem Terribas i es podrà veure fins al 26 de setembre a la Casa de la Cultura.

Durant tres dècades la Llibreria 22 ha acollit les presentacions dels llibres de més de mil autors i totes elles van ser enregistrades per la càmera del llibreter Guillem Terribas. Sense intenció de posteritat va captar any rere any, de 1978 al 2008, l'evolució històrica de la ciutat de Girona, el canvi en l'entorn social i sobretot dels mateixos autors.
Una part d'aquest material audiovisual es mostra ara en l'exposició Llibres parlats: 30 anys de presentacions de llibres que es podrà veure fins al dia 26 de setembrea la Casa de la Cultura de Gironai que s'inaugurarà demà a les 7 de la tarda en aquest mateix espai. La mostra recull aquests 30 anys de presentacions literàries, en 11 documents audiovisuals de 5 0 6 minuts cadascun repartits en 6 espais temàtics construïts a partir del contingut de les pròpies imatges, en el que vol ser segons la seva coordinadora, Cristina Masanés, "un homenatge a la lectura i l'escriptura".

Llegat inèdit dels autors
Han calgut 4 anys de treball i més de 55 hores de visionat audiovisual perquè l'empordanesa Cristina Masanés pogués desenvolupar aquest projecte i convertir-lo en una realitat. "Volia parlar sobre l'ofici d'escriure" comentava ahir la coordinadora, que va saber de l'existència dels enregistraments pel mateix Terribas i als quals va poder accedir a l'arxiu històric de la ciutat. "A mesura que les imatges anaven passant, era més conscient que alguns autors dialogaven amb les mateixes idees sense saber-ho" comentava Masanés sobre la riquesa de la mostra.
L'exposició reuneix les intervencions de 100 dels més de 1.000 autors que han passat per la Llibreria 22 al llarg d'aquests últims 30 anys. Autors tan heterogenis com Roberto Bolaño, Manuel Vázquez Montalbán, Ernest Lluch, Montserrat Roig, Javier Cercas o Narcís Comadira. "La idea era utilitzar aquestes imatges per explicar 30 anys de la literatura i els autors que s'han anat creant i evolucionant" destacava Guillem Terribas. Com Quim Monzó, que sent molt jove va decidir, en una d'aquestes presentacions, que es limitaria a llegir les seves obres. O també per recordar autors ja ?desapareguts com Baltasar Porcel, que han deixat, sense saber-ho, un llegat inèdit a través de les imatges gravades per Terribas. "La memòria la podem conservar perquè tenim l'audiovisual" reafirmava Natàlia Molero, directora de la Casa de Cultura de Girona.
A més, al llarg de la mostra el visitant pot recollir a plaer un centenar de cites inèdites, escoltades en les presentacions, i construir-se amb elles un petit bloc.

Evolució de Girona
Al final de l'exposició, s'hi ha ubicat un espai on es recullen les imatges del públic assistent a les presentacions al llarg d'aquestes tres dècades. Ells són segons Terribas "el lector", una part fonamental de tot plegat. Aquestes imatges finals permeten veure a la vegada com ha evolucionat el barri i com han canviat les persones a partir dels rostres més coneguts de la ciutat. "És una imatge molt autèntica, molt pròpia, gravada pel mateix Terribas. Diu molt de com ha canviat la nostra Girona" destacava Molero en relació amb aquesta evolució històrica que es pot veure en les imatges.
Durant l'exposició, la Llibreria 22 organitzarà a les sales d'exposicions de la Casa de Cultura diverses presentacions de llibres.
Més tard, la mostra iniciarà un recorregut itinerant per diversos espais de les comarques gironines i a partir del 2013, la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Generalitat la traslladarà a diferents zones del territori passant per Barcelona, Lleida o Tortosa.
R. Albertí, publicat en el Diari de Girona 05.09.12