La 22 és a Terribas, el mateix que Terribas és a la llibreria. L'activisme cultural d'en Guillem es fa palès veient el seu impressionant currículum d'activitats realitzades fins avui. És una feina de formiga, diària, de tossuderia personal i constància exemplar. Ningú no discuteix a hores d'ara que la llibreria 22 ha vertebrat des dels seus orígens, fa trenta anys, un tramat cultural d'enorme vàlua per a la ciutat que mereix un capítol a la història de Girona. La llibreria ha atret escriptors de renom d'arreu i n'ha potenciat de propers fins a Hollywood; ha fet presentacions públiques de tota mena de llibres i de tota classe de autors, amplificant i fent conèixer al gran públic autors i obres; ha col·laborat en iniciatives culturals ciutadanes de tota mena (moltes de cinèfiles); rep desenes de visitants i clients cada dia a les diferents botigues, i un centenar de visites virtuals al lloc web.
La llibreria 22 va començar a funcionar el 20 d'octubre de 1978. L'exposició d'enguany recull un dels seus vessants més reeixits: la presentació ininterrompuda durant més de 30 anys de llibres. Aquesta activitat d'aplegar, cada vegada que surt un llibre significatiu i singular, autor, obra, presentador i públic, està ben documentada a l'exposició amb les fotografies i les filmacions dels actes fetes per en Guillem Terribas. Aquest fet sol ja en justifica la visita. Però, a més, cal remarcar-ne l'originalitat, la pulcritud i la intel·ligibilitat del muntatge. Cristina Masanés, autora de la idea, el projecte i l'organització, hi ha sabut plasmar l'essència de la llibreria i del llibreter.
Impressiona de veure's fotografiat/filmat fa un piló d'anys... Commouen els vestits, els pentinats i les robes de vestir de fa 30 anys... Emociona descobrir entre els centenars d'escriptors presentats que alguns ja han mort i que la seva absència ens deixa sempre un tel gruixut d'enyorança: Montserrat Roig, Miquel Pairolí, Baltasar Porcel, Manuel Vázquez Montalbán, Roberto Bolaño, Ernest lluch, Gregorio López Raimundo, Jaime Gil de Biedma...
Que en aquests temps convulsos en què la cultura sense subvencions sembla destinada a fer-se fonedissa, en què la paraula crisi apareix cada dos per tres i per dir que les coses han d'anar a pitjor, en què sembla que el llibre de paper ha de desaparèixer...; que en aquests temps, afirmo, algú com en Guillem vagi tant contracorrent reivindicant, amb la seva tasca, la lectura, i la compra de llibres, és motiu de joia i bàlsam d'esperança. Per això, potser, m'agrada tant la cita de Dolors Oller a l'exposició: "Per què llegim? Per saber que no estem sols."
JORDI VILAMITJANA, publicat en el Diari de Girona 13.09.12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada