 |
| La Sala La Planeta. Foto: Aniol Resclosa. |
El projecte de Sandra Simó, nascut d'un seminari de la Beckett impartit per Albertí, és un text sobre "la perversitat quotidiana"
"Un cant al risc de viure, o dit d'una altra manera, un cant a les vides viscudes". Aquesta és la filosofia de fons de
Victoria Falls, el text inspirat per Martin Crimp amb el qual Sandra Simó s'ha fet mereixedora del sisè premi Quim Masó a projectes de producció teatral. El guardó es va donar a conèixer ahir en un acte a La Planeta, presentat per Josep Mª Fonalleras i en el qual la veu profunda de Lluís Soler va desgranar versos de Joan Vinyoli.
Segons Pau Masó, de la comissió organitzadora del premi, enguany estan especialment "satisfets" per la quantitat d'obres rebudes: un total de 22, de les quals finalment en van ser 20 les que complien els requisits per entrar a discussió. Una discussió que, val a dir-ho, tant el secretari del jurat
Guillem Terribas com un dels seus membres, el director del Teatre Grec Ramon Simó, van convenir que havia estat ben tranquil·la: no en va,
Veronica Falls va ser escullida per unanimitat en un tram final en el qual s'hi havia classificat juntament a
La batalla de l'Atlàntic de Josep Julien i
La Festa de Rafael Cruz.
Treballar amb "raonabilitat"Precisament, la presència del director del Grec dins aquest jurat no és casual; i és que per primer cop, el festival barceloní contribuirà "tant a la producció com a la programació" de l'obra guanyadora. Així doncs, al total de 30.000 euros que rebrà el muntatge (el 50 % del seu cost total), caldrà sumar-hi el suport del certamen barceloní; precisament, Simó apuntava que "en els temps que som, a la xarxa teatral del país li cal treballar amb més raonabilitat". En aquest cas, sumant l'esforç d'un premi que compta amb aportacions públiques (ajuntament de Girona i Diputació), privades (l'assessoria Ribas Álvarez), i d'agents pròpiament culturals (Bitó Produccions).
Segons Ramon Simó, aquesta obra compta amb diverses virtuts ressenyables que l'han fet guanyadora. D'una banda, un text "que sap generar acció a través d'uns diàlegs intel·ligents, que mostren els "perquès" i els "coms" de cada personatge". I d'altra, tenint en compte que el Quim Masó és un premi a projectes de producció teatral, perquè
Victoria Falls té "un plantejament raonat, molt coherent en el terreny de la producció, i on es nota que la gent que s'està incorporant a la professió cada cop té més coneixements en aquest àmbit".
La proposta de Sandra Simó, amb un repartiment amb Xavi Ripoll, Àurea Márquez, Jordi Cortés i Alícia Rodríguez, va sorgir d'un seminari de la Sala Beckett impartit per Xavier Albertí, que girava al voltant de la figura del dramaturg Martin Crimp. Tenint en compte aquesta premissa, no és estrany doncs que l'obra guanyadora del Masó "desestructuri la trama", i posi "una atenció delicada i observadora a la realitat" per llegir entre línies, segons que va explicar Ramon Simó.
L'actriu Alícia Rodríguez va mostrar la seva alegria pel fet que el premi hagi recaigut "en una proposta novella i petita", que es podrà veure a Temporada Alta a més del Grec: "un text breu i lleuger que parla de l'èxit i del fracàs, de la perversitat quotidiana i de la necessitat de ser estimat i reconegut".
Marta Pallarés,
Diari de Girona 08.05.12
Guanya ‘Victoria Falls'
El sisè premi Quim Masó se l'endú una producció
d'Eteri dirigida per Sandra Simó, autora del text, que parla sobre la necessitat
de ser estimats i reconeguts.
El projecte d'espectacle de petit format
Victoria Falls és el
guanyador de la sisena edició del premi Quim Masó, dotat amb 30.000 euros, que
s'atorga a projectes de producció teatral i que es va entregar ahir a la sala La
Planeta de Girona, agomboiat pels versos de Joan Vinyoli, dits de manera
esplèndida per l'actor Lluís Soler.
Victoria Falls, que s'estrenarà en la pròxima edició del Festival
Temporada Alta i que és molt possible que es pugui veure també en l'edició de
l'any que ve del Festival Grec de Barcelona, es basa en un text sorgit arran
d'un taller de dramatúrgia de l'Obrador de la Sala Beckett impartit per Xavier
Albertí, del qual Sandra Simó, que qualifica el taller d'excel·lent, era alumna:
“Tractava sobre les constants del teatre contemporani, del més rabiosament
actual –explica l'autora–, i va resultar molt interessant. A partir d'això,
després de fer moltes provatures, de converses, reflexions i anàlisis, de
treballar sobre constants com la dissolució del jo, el no-espai o el no-temps,
va sortir
Victoria Falls com un exercici de gimnàstica textual.” De fet,
Simó manté que
Victoria Falls va “en sentit contrari” al text
La
ciutat, de Martin Crimp –la versió catalana es va estrenar en la darrera
edició de Temporada Alta–, que li serveix com a font d'inspiració. “Funciona com
a contrarèplica gairebé de
La ciutat –diu Simó, que ahir estava
exultant–, perquè el seu text em va semblar molt derrotista, parlant d'una
cuitat morta, mentre que
Victoria Falls és un cant a la vida, al risc de
viure, amb personatges que estan contra les cordes, però acaben dient prou i
afronten la vida amb una altra actitud.” D'aquí el simbolisme del títol, ja que
les cascades Victòria (
Victoria falls) són uns immensos salts d'aigua del
riu Zambezi, a la frontera entre Zàmbia i Zimbabwe, que per a Simó representen
“el recorregut constant de l'aigua com a generador de vida”.
La història de
Victoria Falls, breu, parla d'un fet misteriós que
succeeix al costat d'un riu i d'un escriptor en crisi que torna amb la seva
família per acabar un text i redescobrir la seva identitat. El retorn permet
l'emergència del viatge d'uns personatges que es debatran entre l'èxit i el
fracàs, el desig i la realitat, la vida i la mort. “Quatre personatges lluitant
per estendre la mirada més enllà de les pròpies pors, desenganys i
frustracions.” D'aquesta manera s'explica en les notes de direcció l'autora.
Ahir al matí, en la presentació als mitjans del projecte guanyador, Alícia
Rodríguez, actriu que forma part del repartiment amb Xavi Ripoll, Àurea Márquez
i Jordi Cortés, en representació de Sandra Simó, va acotar que aquesta volia
remarcar que es tractava d'una peça que parla, sobretot, de “la necessitat de
ser estimats i reconeguts.” L'autora explica que “és inqüestionable que es
tracta d'un text complex, que és molt reflexiu, amb un teixit molt tramat, i
demana un espectador atent”.
Dani Chicano, El Punt-Avui 08.05.12 Foto: Joan Sabater.
L'escriptora barcelonina resident a Girona Núria Borrut Mulet acaba de
publicar la seva cinquena novel·la, Lluny de la terra encesa (Pagès
Editors), que avui presentarà Josep Torrent a la Llibreria 22 de Girona (20 h).
Lluny de la terra encesa narra la història d'un noi tutsi de catorze anys
que fuig del genocidi de Ruanda, quan el govern hegemònic hutu va intentar
eliminar tota la població tutsi, el 1994. En la seva fugida desesperada, és
segrestat per un grup guerriller que el converteix en un soldat sanguinari,
abans de passar a ser esclavitzat per treballar en unes mines, d'on torna a
fugir per arribar, després d'un tràgic viatge en pastera, a les costes europees.
No acaben aquí els seus malsons, que el perseguiran fins i tot després de ser
acollit per una dona que el cuidarà com una mare i l'ajudarà a tenir una
formació i un futur. “De fet, ella el salva, però en certa manera ell també la
salva a ella, perquè li dóna una nova vida. El problema és que ell ha viscut
experiències molt dures i no pot canviar d'un dia per l'altre. És molt
intel·ligent, però també molt agressiu i fa alguna malifeta. Finalment, decideix
estudiar medicina per tornar a l'Àfrica i ajudar el seu poble”, explica Borrut,
que es va sentir molt colpida per les terribles notícies que arribaven des de
Ruanda. Un important treball de documentació ha complementat la ficció d'una
autora que, fins ara, no havia tractat mai un tema semblant. “En cada llibre
escric el mateix, segurament, però no escric sempre sobre el mateix”, diu, i com
a comú denominador de totes les seves novel·les destaca el paper fonamental de
les dones.
