Les ‘històries mínimes' de Sílvia i Mim Juncà

El Cep i la Nansa edita ‘Tres contes', el primer llibre de l'escriptora gironina, amb

Portada del llibre.

il·lustracions del seu pare.

El llibre el presentaran el dia 20 a Girona i el 21 a Banyoles.

Sílvia Juncà (Girona, 1988) escriu des que era petita, “però llavors volia ser domadora de dofins”, especifica la seva nota biogràfica, de manera que no va ser fins al cap d'uns quants anys que va acostumar-se a anar a tot arreu amb una llibreta, preferentment instal·lada en una taula de cafè, i a prendre nota de les petites històries que li passen pel davant. És molt probable que n'adquirís el costum a còpia de veure el seu pare tot el dia amb les seves, de llibretes, encara que Mim Juncà (Banyoles, 1959) les omple de dibuixos.

La primera vegada que van trobar-se dins el paper va ser quan ella tenia uns deu anys i va voler saber en què consistia aquella rara conversa dibuixada que el seu pare establia per correspondència amb el seu amic Xisco Mensua. Durant un temps, pare i filla van parlar també així: un dibuix en rebia per resposta un altre, però Sílvia Juncà es va fer gran, va abandonar la idea de ser domadora de dofins i va descobrir que, en lloc de dibuixar el que tenia al cap, li agradava més escriure-ho. A vegades encara practiquen aquesta forma d'intercanvi: ella li escriu una escena, sovint una sola frase, i ell l'hi retorna dibuixada, o a la inversa, un dibuix es converteix en una història.“És com una altra manera de cartejar-nos”, diu Mim Juncà. Així van néixer, com si parlessin, els Tres contes que els acaba de publicar l'editorial de Vilanova i la Geltrú El Cep i la Nansa i que el dia 20 de març presentaran a la Llibreria 22 de Girona i el dia 21, a l'Ateneu de Banyoles.

Un retrat de Sílvia Juncà escrivint en una de les seves llibretes.
 Foto: MIM JUNCÀ.

Són tres històries mínimes, quasi petites faules, amb l'avantatge que ningú no n'ha de sortir alliçonat. “A la Sílvia no li agrada gaire que en digui faules, perquè deplora els contes que emmascaren una moralitat, aquells que a l'última frase te tiren tota cavalleria moral per sobre i t'espatllen la perplexitat que tenia la història”, però a Mim Juncà, del primer sobretot, concebut com un conte de Nadal, li agrada fins i tot el títol, “El cirerer i l'avet”, que quasi podria passar per un text apòcrif d'Isop. Tots tres tenen, és veritat, una elementalitat i una puresa quasi màgiques sense que a penes hi passi res: el canvi de les estacions, una conversa de cafè, un nen que juga al voltant d'una bassa. “Són contes construïts amb elements mínims, històries molt poc èpiques”, convé el seu pare, que hi ha reconegut una “coincidència de poètiques” tot i considerar-se més aviat un dibuixant barroc. “El meu primer amor pictòric és el Pontormo”, admet, un autor que encaixaria malament amb “les ratlles comptades” de Sílvia Juncà, que n'és el revers.

El Cep i la Nansa l'ha incorporat al seu catàleg com un llibre destinat a lectors adults, tot i la seva aparença d'àlbum infantil, i Mim Juncà és conscient de la confusió: “Pensant en els nens, pot semblar un llibre rar, potser perquè és en blanc i negre i els dibuixos són una mica especials.” Suggereixo que, tot i així, a la mainada potser li farà gràcia per poder-lo pintar. “Ah, magnífic!”, salta de seguida: “D'aquesta manera cada exemplar es convertirà en una peça única.” De fet, el mateix llibre ja és una petita joia, perquè no existeixen dibuixos originals segons el concepte d'“obra d'autor”: estan fets en fulls qualssevol, perquè no tenien importància fora de la publicació, fora de l'univers de paraules amb què els abriguen els contes de Sílvia Juncà. Per això l'artista insisteix que tot el mèrit és d'ella, que ha tingut cura d'organitzar el text i les imatges servint-se de la seva experiència en el guió audiovisual a l'ESCAC. “Jo només hi he fet dibuixets al marge. Ben mirat, a cada pàgina podria haver-hi només el text i, a sobre, un gran espai en blanc, amb el dibuix per fer.”

‘Tres contes'

El primer llibre de Sílvia Juncà reuneix tres de les seves “petites històries” il·lustrades pel seu pare, el dibuixant Mim Juncà: “El cirerer i l'avet”, que va néixer com un conte de Nadal; “Constel·lació de tres”, inspirat en una escena de cafè, i “La volta”, una metàfora del món. Per a l'edició han trobat una bona complicitat amb El Cep i La Nansa, de Vilanova i la Geltrú.

EVA VÁZQUEZ publicat en el Punt-Avui 09.03.15

L'impacte de la normalitat

Mercè Cuartiella presenta a la Llibreria 22 'Gent que tu coneixes', premi Mercè Rodoreda 2014

Malgrat haver-se jubilat fa un mes i escaig, Guillem Terribas continua oficiant presentacions a la Llibreria 22 de Girona. La d'ahir a la nit –'Gent que tu coneixes' (Proa), amb què Mercè Cuartiella va rebre el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions 2014– la va començar dient que hi hauria un parell de sorpreses. La primera la va anunciar ell mateix: “En aquests moments s'està imprimint la segona edició del llibre. L'editor m'acaba de trucar per dir-m'ho”, va informar davant l'alegria de Cuartiella, que no n'estava assabentada. De la segona sorpresa Terribas no en va dir res, de manera que el cineasta Callahan Ruiz va explicar com havia rebut l'encàrrec de presentar l'obra. “La Mercè em va enviar un privat al Facebook preguntant-me si em feia gràcia fer-ho. Li vaig dir que sí, tot i que fins ara només he presentat un llibre autoeditat de zombis ['Podrits', de J.O. Granés]; a més, el marit de la Mercè [Joan Manuel Soldevilla] va ser el meu professor de literatura, la qual cosa comportava una pressió afegida”, va destacar entre les rialles del públic. Després de conversar amb l'autora sobre les seves dues últimes novel·les, 'Germans, gairebé bessons' i 'L'afer marsellès', Ruiz va remarcar que aquest cop publicava contes i va subratllar les analogies entre aquestes peces literàries i els curtmetratges: “En tots dos casos, la història ha de ser breu i no pot deixar indiferent”. “Es tracta de crear situacions tenses i intenses per impactar i trasbalsar”, va intervenir Cuartiella. “Els teus contes tenen força mala llet: fins i tot el més amable és bastant fill de puta”, va assenyalar Ruiz.

L'espontània i els tretze relats

En aquell moment, una espontània va cridar: “I el conte qui l'explicarà?”. Després d'uns moments de dubte, tothom va relacionar-la amb la segona sorpresa que havia anunciat Terribas. A continuació, la noia va dir que allò era molt avorrit i que si roncava ja la despertarien. Tot seguit es va posar un antifaç vermell i es va reclinar a la cadira. Al cap d'uns segons de rialles i somriures –mentre ella, aparentment, dormia–, es va reprendre la presentació. Segons Cuartiella, els tretze relats del seu llibre es poden dividir, a grans trets, en tres tipus diferents. Uns són més dramàtics, amb personatges enfrontats a una circumstància que els trasbalsa, els canvia i fa que no puguin tornar a ser com eren abans; és el cas de 'Jo vaig veure morir l'Amàlia Vidal'. Un segon bloc presenta situacions trivials que condueixen els protagonistes a reflexions que abans no es plantejaven; 'Bar Oslo', 'Sinceritat' i 'El millor padrí' entrarien en aquesta categoria. Finalment, un tercer grup conté contes més irònics i divertits i més o menys amables; 'Embruixada' 'La Conxita i la senyora Concepció' i 'Somriures i llàgrimes' s'ajusten força bé a aquesta descripció. “És evident que no m'agraden els relats ensucrats”, va assenyalar l'autora. “Tinc un humor negre, àcid; el narrador pren distància i de vegades és cruel”. En tots els casos, però, els personatges són “gent normal, com els lectors i com jo, com molta gent que coneixem”, va apuntar. “I viuen situacions amb què tots ens podem sentir identificats, siguem Batman o el mecànic d'un taller”, va afegir.

Clint Eastwood i Mazinger Z

Callahan Ruiz ho va resumir així: “El llibre va de la comèdia negra al drama més punyent i fins i tot al thriller”. Al seu criteri, però, el relat més reeixit és 'Taj Mahal', que li recorda la manera de narrar de Clint Eastwood. “Potser et demanaré els drets d'autor per fer-ne un curt”, li va dir a Cuartiella abans de treure's el jersei per mostrar una samarreta de Mazinger Z, “un personatge dur amb qui he crescut i a qui volia fer un petit homenatge parlant d'un llibre dur que també té molt d'humor”, va aclarir. Els aplaudiments del públic al final de l'acte van despertar l'espontània de l'antifaç vermell, que va cridar: “Ja s'ha acabat?”.
Text i Foto: JOSEP PASTELLS publicat a ara.cat 05.03.15

Jordi Gispert: “La clau per a una llibreria és tenir un bon fons de catàleg”

Jordi Gispert Saget (Salt, 1975) encara no tenia tres anys quan el 20 d’octubre del 1978 la Llibreria 22 va obrir la porta. Ara, dotze anys després d’haver-hi entrat a treballar, ha rellevat al capdavant d’aquest establiment Guillem Terribas, que ha decidit prejubilar-se i deixar enrere la seva etapa de trenta-sis anys dirigint la llibreria. El nou responsable de la Llibreria 22, amb una presència pública molt més discreta que el seu predecessor, és, a més de llibreter, un artista molt creatiu que s’expressa a través de la pintura, la fotografia, la música…

Jordi Gispert Saget © Bei Riera

Xevi Planas: Quins canvis es notaran a partir d’ara en la direcció de la Llibreria 22?

Jordi Gispert Saget: Espero que no se’n noti cap. Si se’n nota algun, confio que no tingui cap importància i no vagi més enllà del fet que les persones actuem d’una manera diferent les unes de les altres simplement perquè som diferents. Sovint quan hi ha un relleu al capdavant d’una empresa o un partit polític sembla que hi convingui una revolució perquè el nou cap demostri la capacitat de lideratge i posi en dubte l’antecessor. En el cas de la 22 això no cal. Quan les coses van bé no s’han de tocar. No necessitem remenar-ho tot per acabar molt probablement tal com estem. Les inèrcies de la llibreria són molt bones, tenint en compte el context general que ens toca viure. En els últims anys hem intentat estar al dia pel que fa a les xarxes socials i les noves tecnologies. Procurarem estar-hi encara més. Sabem, però, que la nostra subsistència depèn absolutament del tracte personal.

Afirma Guillem Terribas que la Llibreria 22 va sorgir en un context favorable al negoci dels llibres i que si fos ara no muntaria una llibreria. Quin futur preveu vostè per a la Llibreria 22?

No sé per quin motiu ara no obriria una llibreria. Potser ho diu perquè el 1978 hi havia moltes ganes de canviar el món i ara és el món que ens està canviant… Preveig un futur bo i llarg per a la 22. Més enllà d’estar atents a les novetats editorials, continuem intentant donar molta importància als llibres de fons de catàleg respectant totes les opcions literàries. La clau per a una llibreria és tenir un bon fons de catàleg. També volem mantenir l’esperit de col·laboració amb particulars i entitats sent sensibles al que passaa la societat gironina en tots els àmbits.

Quins tres llibres regalaria per Sant Jordi?

Com que tots els diaris ja recomanaran novetats editorials, recomano tres llibres editats en els últims deu anys i que tenen un lloc privilegiat a la meva biblioteca: El mapa i el territori, de Michel Houellebecq, En el cafè de la joventut perduda, de Patrick Modiano, iAcontecimientos de la irrealidad inmediata / La guarida iluminada (Diario de sanatorio), de Max Blecher.
 

Xevi Planas. Girona Cultura. Girona.

 

/ 5.03.2015

Entrevista publicada a la revista Girona Cultura, que podeu llegir aquí.

Núvol 06.03.15  http://www.nuvol.com/noticies/jordi-gispert-la-clau-per-a-una-llibreria-es-tenir-un-bon-fons-de-cataleg/

Mercè Cuartiella i la gent corrent

L'escriptora figuerenca M. Mercè Cuartiella va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona Gent que tu coneixes (Proa), els tretze contes amb què va guanyar l'últim premi Mercè Rodoreda i en els quals aborda situacions excepcionals, quotidianes o ridícules que alteren la vida de gent corrent. El llibre el va presentar David Ruiz.
El punt Avui 05.03.15 Foto: Lluís Serrat.

Nou bateig literari de Fañanàs amb padrins de luxe

Miquel Fañanàs entre els ‘padrins' del seu llibre,
Pere Feixas i Joan Manuel del Pozo, ahir a Girona
 Foto: JOAN SABATER.

A la flamant nova biblioteca que porta el nom d'un gironí admirable, Carles Rahola, ahir va tenir lloc la primera presentació d'un llibre casualment dedicat a un gironí menyspreable, l'inquisidor Nicolau Eimeric (1320-1399). Ho va ressaltar un dels padrins d'aquest bateig literari, Joan Manuel del Pozo, a l'hora de beneir aquest nou fill de Miquel Fañanàs –el 21è llibre en 32 anys de trajectòria literària–, titulat El gran inquisidor (Columna). “La novel·la més llarga però, sens dubte, més complexa que he fet”, va reconèixer l'escriptor gironí davant un auditori pràcticament ple. Una novel·la, com va definir l'altre padrí de l'acte, Pere Freixas, “cent per cent factoria Fañanàs” i que, per tant, recrea “amb rigor històric i molta documentació” la vida d'aquest home marcat per una vida turbulenta i sobretot per una desmesurada ambició, en el seu cas canalitzada a través del poder religiós i convertint-se en inquisidor general de la corona catalanoaragonesa.

De fet, Eimeric, és un personatge que ja apareixia com a secundari a la seva anterior novel·la, La bruixa de pedra, amb la qual va guanyar el premi Nèstor Luján de novel·la històrica i que aquí, Fañanàs, en fa un retrat creïble del personatge, “no real, sinó realista”, com va remarcar Del Pozo. Per contextualitzar l'obra i l'època que va viure Eimeric, l'historiador de l'art Pere Freixas va oferir una llarga però amena dissertació sobre el patrimoni artístic en què està ambientada la novel·la, que va qualificar de “rica en imatges” i, per tant, apta per gaudir d'una adaptació cinematogràfica. És així com els presents vam descobrir els espais per on transita la història, des del convent de Sant Domènec, on s'inscriu bona part de l'argument, fins al panteó reial francès de Saint-Denis a París, el palau papal d'Avinyó, passant pel Saló del Tinell de Barcelona.

El filòsof Joan Manuel del Pozo va destacar per la seva part el caràcter circular de la novel·la, que comença i acaba amb l'agonia i mort de Nicolau Eimeric al convent gironí, que de seu d'inquisidors ha passat a ser seu de lliurepensadors sent com és actual Facultat de Lletres de la UdG. Precisament a la Universitat de Girona es conserva el Directorium inquisitorum d'Eimeric, “un autèntic manual de l'inquisidor, un llibre sistemàtic de com perseguir culpes i heretges i com aplicar mètodes de tortura per aconseguir la confessió”, referenciat a l'obra. Aquest també va destacar que és una novel·la “intrigant”, en el sentit que conté dosis d'espionatge, traïcions, crims, sexe, conflictes polítics i –amb ecos d'Eco– discussions teològiques. Tot narrat amb un estil “àgil i ràpid” per fer digerible la història sobre aquest “gironí menyspreable” que acumula –i multiplica– el saber a favor d'un poder autoritari.

 JORDI CAMPS LINNELL publicat en el Punt-Avui 22.02.15

La ´Poesia i veritat´ de Salvador Oliva

El poeta i traductor Salvador Oliva va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona la seva obra Poesia i veritat (Edicions 1984), en un acte que va comptar amb la participació de Ferran Tutain. El contingut de l'obra es basa en les classes que Salvador Oliva impartia a la Universitat de Girona a l'assignatura Estudi lingüístic de les obres literàrie.
Diari de Girona 21.02.15 Foto: Aniol Resclosa

Un llibre amb final feliç

Salvador Oliva presenta 'Poesia i veritat' a la Llibreria 22

“Cada vegada que apareix un nou llibre de Salvador Oliva, per a mi és una festa”, va afirmar divendres Ferran Toutain durant la presentació de 'Poesia i veritat' (Edicions de 1984) a la Llibreria 22 de Girona. “És un llibre que té un final feliç”, va assegurar l'autor. “Ha sortit d'una assignatura que van voler eliminar sense consultar-me i, a més, una editorial volia censurar-ne el capítol 14”, va aclarir. L'assignatura, impartida durant els darrers anys de la seva docència a la Universitat de Girona, era 'Estudi lingüístic de les obres literàries', i el capítol esmentat tracta d'epigrames i sàtires; un dels poemes satírics examinats és 'Vaca suïssa', de Pere Quart, sobre el qual Oliva fa aquesta observació: “Pere Quart fa parlar una vaca (que bé podem entendre com un símbol de l'escriptor català), que es nega a ser munyida i utilitzada per raons innobles, justament perquè no és cega i veu molt clarament les vexacions que els escriptors catalans autèntics (des de Verdaguer fins a Riba, passant per Maragall i Carner) han hagut de suportar per part del denigrant, indestructible i sòlid menyspreu que els polítics (o patums) nacionalistes d'aquest país tenen envers els escriptors realment lliures”.

Valoració de les obres

Amb Guillem Terribas presentant l'acte com si no s'hagués jubilat el 31 de gener, les intervencions de Toutain i Oliva van desembocar al cap de pocs minuts en un diàleg al voltant del contingut de 'Poesia i veritat': la lectura de disset poemes, gairebé tots de temàtica amorosa, de nou poetes d'èpoques i llengües diferents (Paul Verlaine, Josep Carner, Gabriel Ferrater, J.V. Foix, Luis Cernuda, Carles Riba, Juan Antonio González Iglesias, Jaime Gil de Biedma i, naturalment, William Shakespeare); les bases que Oliva considera essencials per llegir i entendre la poesia i un article a favor de la valoració objectiva de les obres i contra les aproximacions ideològiques a l’art i a la literatura

Veritat literària

“A més de ser poeta, novel·lista i un excel·lent traductor, Salvador Oliva és un crític literari de primer ordre, dels pocs que ha parlat de literatura com a construcció lingüística. El seu últim llibre està centrat en la poesia, però el que diu es pot fer extensiu a qualsevol obra literària”, va assenyalar Ferran Toutain. També va parlar de veritat literària –en el sentit de versemblança o, fins i tot, revelació– i del que l'autor descriu com “la funesta idea segons la qual les obres literàries tenen forma i contingut”. En aquest sentit, Toutain va recordar una frase de Joan Ferraté subscrita per Oliva: “Si vols en dius de tot contingut, si vols en dius forma, però és la mateixa cosa”. L'autor de 'Poesia i veritat' va recordar que en totes les arts hi ha tres elements que estan molt lligats (tècnica, forma i veritat) i va posar un parell d'exemples d'artistes que excel·leixen o han excel·lit en aquests tres nivells: l'actor Mark Rylance (“el millor que hi ha actualment”, va dir) i la soprano Maria Callas, “que encarnava els seus personatges i els donava veritat”.
Text i foto: JOSEP PASTELLS publicat a ara.cat 21.02.2015

Peripècies al llibre ´Convivir con el genio´

El periodista Matías Crowder va presentar ahir a la llibreria 22 de Girona el llibre de Juan Bautista Durán Convivir con el genio (Editorial Comba), una galeria de peripècies i escenaris en diversos escenaris catalans.
Diari de Girona 18.02.15 Foto: Marc Martí

Guillem Terribas, un home que val per 22

En una època com l’actual, promotora de la cultura de l’efimeritat, en què tot allò que produïm està pensat per tenir una vida fugaç que afavoreixi el consum compulsiu i que ens faci sentir moderns, dinàmics i progressistes, la figura de Guillem Terribas permanentment associada a una llibreria gironina sembla una andròmina, un vestigi dels dies en què els dinosaures la feien petar tot prenent un refresc a la plaça de la Independència de Girona. I potser sí que, vist amb aquests ulls, en Guillem és un dinosaure. Però un dinosaure meravellós. D’una espècie condemnada a l’extinció, sens dubte, però meravellós.

Ara que de la nord-americanització de la nostra vida, en diem, eufemísticament, globalització, i que ens hem proposat destruir el petit comerç en benefici de les grans àrees comercials on hi passem el dia com qui va a un parc temàtic, ara que, com a societat laica que som, hem deixat de construir temples del Senyor per construir temples del Consum, la imatge del llibreter de tota la vida, que només veure’t entrar per la porta ja sap quin llibre t’agradarà, constitueix un fet cada cop més insòlit. No és que no hi hagi altres llibreters i comerços emblemàtics al país, és clar que n’hi ha, però només cal mirar uns pocs anys enrere per veure com han desaparegut molts establiments que si haguessin estat a París serien considerats patrimoni protegit de França. De fet, la raó per la qual Guillem Terribas es jubila –encara no ha fet els seixanta-cinc i és capaç de pujar corrent, d’una tirada, els noranta esglaons de la catedral de Girona– rau en l’intent de reduir la feixuga càrrega salarial de la llibreria i evitar l’acomiadament d’algun treballador.

Jo sento una gran estima per Guillem Terribas, perquè el conec des dels dies que iniciava el seu camí al capdavant de la llibreria 22, on hi he presentat alguns llibres, i hi he compartit amb ell llargues estones enraonant de cinema, la nostra gran passió. En Guillem ja fa molts anys que és un dinamitzador de la vida cultural gironina, però el terme ‘dinamitzador’ no m’agrada aplicat a la seva persona, perquè li dóna un caràcter tècnic o professional que no li escau. En Guillem no és un home gèlid, en Guillem és tot cor, és passió, és sentiment, és entusiasme, és romanticisme. Ell és un heroi romàntic molt més a prop de James Stewart que no pas de Richard Widmark a “La conquesta de l’Oest”, molt més a prop del Jason Robards de “La balada de Cable Hogue” que no pas dels nous temps despietats que arriben, molt més a prop del Kirk Douglas de “Els valents caminen sols” que no pas d’un món legalista i tecnocràtic que anul·la l’individu i destrueix l’idealisme.

És una sort, per tant, que en Guillem no se’n vagi del tot. En l’àmbit simbòlic continuarà vinculat a la llibreria 22, i en l’efectiu continuarà essent el presentador del premi Just M. Casero de novel·la curta, el president del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona i l’ànima del Cinema Truffaut d’aquella ciutat. En Guillem Terribas és argent viu i té massa vida interior per abandonar tot això, és un home que fa la feina de vint-i-dos sense esperar res més a canvi que la satisfacció de veure créixer els fruits de les seves inquietuds culturals. Algun dia, quan ja no hi sigui, un carrer de Girona engrandirà el seu nom.
VÍCTOR ALEXANDRE publicat a racó català 21.01.15  http://www.racocatala.cat/opinio/article/35496/guillem-terribas-home-val-22

Segunda etapa para la Llibreria 22

Guillem Terribas, ‘alma’ del espacio cultural, pasa a la retaguardia para asegurar el futuro de uno de

los referentes del sector

“No me jubilo, paso a segunda línea”. Así explica Guillem Terribas su nueva situación a partir del 1 de febrero, cuando después de 36 años dejará de estar al frente de la gerencia y gestión de la Llibreria 22, un referente del sector en Girona. El librero y activista cultural por excelencia, nacido en Salt (Gironès) en 1951, ha llegado a la conclusión que era “el momento de dar el paso”. La crisis, con una reestructuración organizativa y de personal, y la garantía del relevo —La 22 quedará en manos de Jordi Gispert vinculado a ella hace 12 años— ha propiciado ese momento aunque Terribas asegura que estará más presente y productivo que nunca.

A mediados de los 70, Terribas, que había hecho de comercial de lámparas, de elementos de construcción y también había trabajado en un hotel, se quedó sin trabajo. Hablando con un buen amigo, Manel Cassú —que ya había regentado una librería en Girona— surgió la idea de fundar “una librería que fuera un escaparate cultural moderno y estimulante”. Fueron animando a sus amistades y, al final, 26 profesionales de la sociedad civil —arquitectos, abogados, médicos y profesores entre otros— se unieron en una propuesta: la Llibreria 22.

“Nació el 20 de octubre de 1978 como una utopía total, con la voluntad de crear un premio literario, programar presentaciones de libros y ser el centro literario de Girona. Y gran parte de aquellos objetivos se han cumplido totalmente”, asegura Terribas. “No podemos hacer como Zapatero y decir que la crisis no existe, porque lo cierto es que es permanente y sostenida”, mantiene el activista cultural. Y afecta, además, a los más lectores, clases liberales y funcionarios: “Antes entraban a comprar un libro y también se llevaban otro, después entraron a buscar solo ‘aquel’ libro, y se lo pensaban dos o tres veces. Ahora no entran por no comprar”, se lamenta.

“No quiero decir que la librería vaya mal, va bien. Pero no como hace siete u ocho años”, agrega. La caída de la facturación ha abocado a una reestructuración organizativa y de personal porque no da para mantener a los 10 empleados. Al final, los números se han impuesto: “La eliminación de mi sueldo, el más elevado, permitirá reducir la carga salarial solo teniendo que despedir a una persona. Si yo no me fuera, la reestructuración iba a afectar a más trabajadores”.

“Si en 1978 soñamos un proyecto, ahora hay que replantearse cómo tiene que ser La 22 de los próximos años, y mejor que lo haga alguien de 39 años que no uno de 63 y con vicios adquiridos”, apostilla.

El más activo y entusiasta promotor y divulgador de iniciativas culturales de toda índole continuará presentando uno de los premios literarios más prestigiosos del país organizado por la librería, el Just Manuel Casero de novela corta. Seguirá de cerca todo lo que tenga que ver con la librería, aunque no estará físicamente en ella a diario como hasta ahora.

Tampoco faltará a algunas de las presentaciones que se han convertido en sello característico de La 22, una de las librerías más activas de Cataluña gracias, en gran medida, a su inagotable energía.

Porque es mucho más que una librería. En ella se han presentado una media de 100 libros anuales, más de 3.300 en los últimos 36 años, calcula su co-fundador y principal accionista. Cuenta con tres espacios de venta al público, aunque el referente por excelencia es el local de 250 metros cuadrados situado en el calle de les Hortes nº22 —el número que le dio el nombre— y atesora más de 50.000 referencias.

Guillem Terribas, colaborador de diversos medios de comunicación y de todo tipo de iniciativas culturales, confiesa que es “amante de la radio” y que lleva el cine en su interior. En 1990, junto con un grupo de personas que hacían la crítica de cine en diferentes medios de comunicación de la demarcación, fundaron el Colectivo de Críticos de Cine de Girona, con la intención de ser un elemento dinamizador cinematográfico. Después de 10 años de experiencia se constituyeron legalmente en 2000 como asociación cultural sin ánimo de lucro y se encargaron de la programación del Cinema Truffaut, adquirido por el Consistorio ese mismo año, que desde entonces es un referente del cine en versión original.

Guillem Terribas se siente “muy agradecido” por el trato y el reconocimiento recibido tanto por otros colectivos como por personalidades de la ciudad de Girona y de toda Cataluña. En la 71ª edición de los Premios Nadal, por ejemplo, fue uno de los más saludados. Aunque oficialmente se jubila, seguirá siendo suministrador y actor incombustible de ideas, de proyectos, además asegura que como dispondrá de más tiempo “me tendrán que sufrir más que nunca, estoy abierto a cualquier tipo de colaboración”. Afable y con una sonrisa pícara, avisa de que también seguirá deseando a diario los buenos días a sus seguidores de Facebook, con apasionados besos de película.
Text MARTA RODRIGUEZ Foto: PERE DURAN publicat en El País 11.01.15

El llibreter més afortunat del món

El polifacètic Guillem Terribas es jubila després de 36 anys al capdavant de la Llibreria 22

Des que Guillem Terribas -nascut a Salt el 1951- va anunciar que es jubila després de 36 anys al capdavant de la Llibreria 22 de Girona, les seves últimes setmanes de feina han adquirit un plus d’intensitat que fa encara més difícil que de costum trobar-lo assegut al seu despatx. És dilluns a primera hora. Després de penjar la fotografia d’un petó -en aquest cas entre Julie Christie i Omar Sharif en una escena de Doctor Jivago - amb què cada matí desitja bon dia als amics del Facebook, Terribas demostra per què té fama d’inquiet i xafarder: no para de dur llibres amunt i avall, d’intercanviar informacions amb Jordi Gispert -que fa dotze anys que treballa a la 22 i a partir del 31 de gener el rellevarà en les tasques de gestió i gerència- i amb la resta de l’equip, de conversar amb els clients i preguntar-los què busquen. De tant en tant torna al despatx, atapeït de retalls de premsa relacionats amb la història del local, per respondre whatsapps, tuits i e-mails.

L’activitat quotidiana s’ha intensificat amb la notícia que es retira, que ja no serà cada dia al carrer Hortes. Però qui el coneix sap que, d’una manera o d’una altra, continuarà al peu del canó. “L’home amb el do de la ubiqüitat tindrà més temps per ser a tot arreu i enlloc alhora”, tuiteja Quim Nadal. “Encara tindrà més temps per recomanar llibres”, vaticina Màrius Serra. “Sense tu tot hauria estat diferent i pitjor”, li diu Mercè Cuartiella. “No fotis, oncle Guillem. ¿A qui podré demanar llibres introbables? ¿Amb qui podré cantar Violetas imperiales i escoltar un capellà rocker?”, li pregunta Joan Daniel Bezsonoff.

Objectius no tan utòpics

“Intento mirar-me els elogis amb distància, evitar la temptació de creure-me’ls del tot”, confessa Terribas, conscient que, malgrat sentir-se sobretot llibreter, acumula prou mèrits per ser qualificat d’activista i animador cultural, de cinèfil, home orquestra i dinamitzador social. Relacions públiques de primer ordre, posseïdor d’una agenda en què apareixen des dels autors més llorejats fins als més humils, afirma: “Em considero un dels homes més afortunats del món; he fet el que m’ha agradat i he conegut gent extraordinària”. L’etapa que ara s’acaba donarà pas a una altra que li fa molta il·lusió: “Tindré una llibertat total, em podré dedicar més al Cinema Truffaut i podré participar en més xerrades; tot això sense oblidar-me de la 22: en presideixo el consell d’administració i continuaré presentant el lliurament del premi Casero”, puntualitza. En mirar enrere, confirma que els objectius “utòpics” plantejats en obrir la llibreria el 1978 -convertir-la en un referent de la vida cultural gironina, en un punt de trobada d’artistes i, naturalment, en un negoci- s’han acomplert amb escreix. I és que la 22 no només ha dinamitzat la cultura a la ciutat: ha esdevingut un pal de paller de les lletres catalanes. Part del mèrit cal atribuir-lo a l’organització, des del 1981, del premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que s’ha fet un lloc al panorama literari per la independència del jurat en decidir l’obra guanyadora; a més, el certamen ha permès dur a Girona una llarga sèrie d’autors de primera fila.

Els gintònics de Gil de Biedma

Una de les anècdotes més memorables va ser protagonitzada per Jaime Gil de Biedma el 1984. “Es va presentar amb una bossa de supermercat a la mà i, abans de participar en el lliurament del premi, em va dir que era incapaç de parlar en públic si abans no es prenia un parell de gintònics”, relata Terribas, que en secundar-lo va entrar al Teatre Municipal “completament KO”.

Teresa Gimpera, Quim Monzó, el Gato Pérez, Eduardo Mendoza i Joan de Sagarra són alguns dels molts altres personatges que han intervingut als actes del Casero. La celebració del desè aniversari de la llibreria i l’edició del llibre/revista El Número -dirigit per Narcís Comadira amb la participació, entre molts d’altres, de Pere Gimferrer, Carme Riera, Montserrat Roig i Vázquez Montalbán- i les lloances rebudes en publicar Demà serà un altre dia (Ara Llibres, 2007), en què narra les seves aventures com a llibreter, són dos dels moments destacats en fer balanç de gairebé quatre dècades -36 anys- en què ha oficiat més de 3.000 presentacions.

Confia que se’n faran moltes més. “Un espai com la Llibreria 22 no se n’anirà a la merda”, pronostica. Segons ell, “un bon llibreter ha de saber retornar llibres, i això implica no fixar-se només en les vendes; a la 22, per exemple, sempre hem cuidat molt els autors gironins independentment que siguin més o menys exitosos”. Eternament optimista, Guillem Terribas augura una llarga vida al llibre de paper: “Fa poc, en un aeroport de Grècia, al costat de gent de la meva edat que llegia amb tablets hi havia nens japonesos amb llibres de butxaca. Això és el futur, vaig pensar”.
Text i foto: JOSEP PASTELLS publicat a l'

ara.cat 

Forjar emocions

El llibreter Guillem Terribas, de la Llibreria 22 de Girona, es jubila

Guillem Terribas, l'home que és al capdavant de la Lliberia 22 des de fa 36 anys, acaba d'anunciar la seva jubilació. La circumstància no deixaria de ser una anècdota laboral si no fos que Terribas, essent un llibreter de cap a peus, és molt més que un llibreter. Quan encara no existien les categories de dinamitzador social o agent cultural, ell ja ho era. De fet, es pot dir que es van inventar per qualificar la magnitud de la seva feina.

Terribas, natural de Salt i arrelat a Girona, és un home orquestra, que tant serveix per muntar un dels premis literaris més prestigiosos del país -el Just Manuel Casero de narrativa breu- com per fer de rei mag a la cavalcada o a les representacions dels Pastorets. Fa uns dies, el poeta Jaume Subirana va proposar el hashtag #gràciesGuillem per expressar el que molta gent li deu.

RIGOR PROFESSIONAL / I tot, a major glòria del no-res, del simple plaer d'organitzar esdeveniments, actes, muntatges de tota mena que porten el seu segell, des de les sessions del Cinema Truffaut fins a les presentacions de llibres, des de la més multitudinària fins a la més humil, amb el rigor del professional i amb la passió desfermada del diletant que gaudeix del que està fent sense més guany que contemplar (i construir) allò que Ferraté qualificava com «la faç del paradís».

Guillem Terribas és un autodidacte que, com explica a la seva deliciosa biografia Demà serà un altre dia (Ara llibres), es va anar formant a mesura que s'endinsava en el món del cinema (la seva fília més persistent), del llibre i de la literatura. Amb lectures, amb coneixences, amb la inquietud del curiós, amb la bonhomia de qui aprèn. Per un atzar del destí i gràcies a la voluntat d'una colla d'amics progres, va muntar una llibreria que ha estat (i és) un far cultural en el panorama gironí i català. Des d'aquest vaixell insígnia, s'ha convertit en una persona imprescindible que ha estat en tots els saraus possibles: des de la combativa Assemblea Democràtica d'Artistes (com a dibuixant) fins a les seves responsabilitats en el Gremi de Llibreters, en un periple que abraça la transició, passa per la postmodernitat i desemboca en un present en crisi que ha sabut superar amb l'entusiasme de qui s'embrancava, l'any 1978, en una aventura que havia de marcar la seva vida per sempre.

En Guillem sempre hi és, com Clint Eastwood. I també hi serà, tot i la jubilació, perquè no podrà deixar de ser-hi. I és un home bo. M'agrada recordar -i només és un detall- la dolcesa amb què va acompanyar els últims anys de Modest Prats, el filòleg eminent traspassat el març del 2014, tant a Girona com en esporàdics viatges a Roma. «Però totes aquestes delicadeses», com escriu Valéry, «endreçades a la durada de l'edifici no eren res al costat de les que desplegava en forjar les emocions». Així és Guillem Terribas. Així serà, amb jubilació inclosa.
JOSEP M. FONALLERAS publicat en El Periódico 07.01.15 Foto:El Periódico

Guillem Terribas penja els guants

Guillem Terribas, fundador i soci principal de la Llibreria 22 de Girona ha anunciat avui que es jubila després de 33 anys al capdavant de la llibreria. Hem conegut la notícia a través del compte de Twitter d’en Salvador García-Arbós, que també ens ha fet saber que el rellevarà en Jordi Gispert Saget a partir de l’1 de febrer del 2015.

Guillem Terribas | Foto: Marc Martí / Diari de Girona

Terribas ha proposat la seva jubilació al consell d’administració de la 22, formada per 26 accionistes que l’han acompanyat tots aquests anys. Terribas passarà a ser president del Consell de la 22 i continuarà presentant el premi Casero i seguint de prop els actes de la llibreria, però descarregarà la gestió i gerència a en Jordi Gispert, que a partir d’ara agafa el timó de la llibreria.
“Era el moment de fer el pas”, ens ha explicat Terribas per telèfon. “I la decisió ha estat motivada per dos factors. El primer és que tenim una persona, en Jordi Gispert, perfectament capacitada per agafar el relleu. I segon, la crisi demanava una reestructuració de personal i l’eliminació del meu sou permetrà reduir la càrrega salarial sense acomiadar ningú”.
Terribas ha estat des de sempre un llibreter de batalla. Va fundar la Llibreria 22 l’any 1978 i ha treballat des de sempre per promoure i difondre la cultura. A les seves memòries, Demà serà un altre dia (Ara Llibres), que va publicar l’any 2007 explica: “Em considero un dels homes més afortunats del món: he estat sempre allà on he volgut estar, i sempre m’hi ha acompanyat gent extraordinària. Ara ja puc citar, com un senyor, Clint Eastwood: «Això és la meva vida, és la meva sang»”, diu en un moment de l’obra.
A propòsit d’aquesta obra, Ignasi Moreta, al seu blog, ens fa un retrat molt particular de la figura de Guillem Terribas: “Terribas apareix als ulls del lector com un entusiasta promotor d’iniciatives culturals de tota mena, el que avui alguns anomenen un activista, i altres (més cursis), un agent cultural. Compagina la seva activitat professional en diverses empreses amb iniciatives de tipus cultural, polític i fins religiós. Terribas no renega del seu inicial compromís cristià, al contrari: ens explica clarament la importància que va tenir en la seva vida el pas per l’escoltisme, les seves activitats teatrals a recer d’una rectoria, el fet d’anar a missa fent de monitor a l’església («conduïa les misses del diumenge i llegia tant l’epístola com les pregàries. Si convenia, feia més d’una missa»), la fundació d’una «comunitat amb arrels cristianes»… I, amb la mateixa naturalitat, explica la seva pèrdua de fe: «em va passar el mateix que al protagonista d’Incerta glòria, de Joan Sales: un dia em vaig despertar i em vaig adonar que havia perdut la fe. Sóc molt respectuós amb les conviccions religioses, però ara no en tinc.»”
Publicat a la revista digital NÚVOL 03.01.15  http://www.nuvol.com/noticies/guillem-terribas-penja-les-botes/

 Guillem Terribas es jubila després de 36 anys al capdavant de la Llibreria 22
 El llibreter passarà a ser el president del consell d'administració i continuarà presentant el premi Casero. Jordi Gispert el rellevarà en les tasques de gestió.  

Jordi Gispert i Guillem Terribas, en una foto penjada ahir a
Facebook Foto: EL PUNT AVUI.

Guillem Terribas, llibreter i activista cultural hiperactiu, va anunciar ahir que es jubilarà el 31 de gener, després de 36 anys al capdavant de la Llibreria 22 de Girona. Guillem Terribas (Salt, 1951) serà rellevat en les tasques de gestió i gerència per Jordi Gispert Saget. Terribas ha proposat la seva jubilació al consell d'administració de la Llibreria 22, format per 26 accionistes que han format part d'aquest projecte cultural comunitari des de la seva fundació, el 20 d'octubre de 1978. El llibreter continuarà vinculat a la 22 com a president del consell d'administració i també continuarà presentant l'acte de lliurament del premi Just M. Casero de novel·la curta, així com algunes de les moltes presentacions de llibres que han convertit la 22 en una de les llibreries més actives de tot Catalunya, gràcies, en bona part, a l'energia inesgotable de Terribas.
Des que el periodista Salvador Garcia-Arbós va anunciar ahir la jubilació de Terribas per Twitter i se'n va fer ressò el digital de cultura Núvol, nombrosos amics i amigues de l'àmbit cultural van manifestar-li la seva sorpresa i el seu reconeixement a través de les xarxes socials. Segons va declarar Terribas a Núvol, “era el moment de fer el pas”. I va afegir-hi: “La decisió ha estat motivada per dos factors. El primer és que tenim una persona, en Jordi Gispert, perfectament capacitada per agafar el relleu. I segon, la crisi demanava una reestructuració de personal i l'eliminació del meu sou permetrà reduir la càrrega salarial sense acomiadar ningú.”
Columnista, membre del col·lectiu de crítics de cinema de Girona, autor del llibre de memòries Demà serà un altre dia i home de múltiples interessos i inquietuds culturals i socials, Guillem Terribas s'ha convertit en una presència imprescindible de la cultura gironina –i també saltenca–, no només des de la Llibreria 22, sinó també des de molts altres àmbits, i ha estat sempre un gran comunicador que, segur, no aturarà ara la seva activitat ingent.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 04.01.15

Altres informacions
 En el tuiter https://twitter.com/i/notifications
  en el facebook https://www.facebook.com/photo.php?fbid=633357670107798&set=a.166695316774038.32712.100003007129411&type=1&theater

Els autors signen llibres per regalar

Toni Puigverd, Xevi sala, Jordi Gispert i Rafel Nadal
Foto: Arxiu Llibreria 22

 Vídeo de la trobada d'autors a la 22 el diumenge dia 21.

Molts escriptors van aprofitar ahir que la Llibreria 22 de Girona estava oberta per signar llibres a aquells lectors que ho volien, la majoria per regalar. Antoni Pladevall, Xavier Sala, Rafael Nadal, Javier Cercas, Josep M. Fonalleras, Joan Roca, Vicenç Pagès i Antoni Puigverd són alguns dels escriptors que hi van participar.
El Punt- Avui 22.12.14 



 http://youtu.be/b36Ua2ojsts

  

Reconeguts escriptors com Javier Cercas, Joan Roca o Vicenç Pagès, entre altres, firmen les seves obres a la Llibreria 22.

 

L'escriptor i periodista gironí Rafel Nadal va confirmar ahir que està acabant d'escriure la seva nova

D´esquerra a dreta: J. Cercas, J. Roca, A. Puigverd, X. Sala,
A. Pladevall, J.M. Fonalleras, R. Nadal i V. Pagès. Foto:Roser Albert

obra, la qual "no estarà vinculada amb Girona" i que preveu publicar "d'aquí a un any més o menys". "Aquesta vegada, la història no estarà vinculada amb la ciutat de Girona, sinó que passarà molt ?lluny d'aquí i serà molt diferent" afirmava l'autor de Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany (Premi Anglada 2014) que no va voler revelar més secrets sobre el seu pròxim llibre.

Com si es tractés del dia de Sant Jordi, Rafel Nadal es va trobar ahir a les dotze del migdia a la Llibreria 22 de Girona amb set dels escriptors catalans més reconeguts en l'àmbit literari del moment: Josep Maria Fonalleras, Joan Roca, Antoni Pladevall, Xavier Sala, Javier Cercas, Vicenç Pagès i Antoni Puigverd.

Aquest grup d'escriptors van estar firmant i dedicant els seus llibres als lectors que van aprofitar aquesta cita per adquirir un regal de nadal personalitzat. "La idea de reunir diferents autors en una data pròxima a les festes nadalenques se'm va acudir perquè aquests dies -com per Sant Jordi- també es regalen molts llibres i és fantàstic poder comprar-los signats pels seus creadors" destacava el llibreter i propietari de Llibreria 22, Guillem Terribas. "A més, és una bona manera d'alegrar i compensar l'obertura dels comerços en diumenge" afegia Terribas.

Els autors davant la 22. Foto: Arxiu Llibreria 22

"Aquesta convocatòria que en Guillem ha tingut la delicadesa d'organitzar ha estat una experiència atractiva i molt rica pel fet de poder canviar impressions amb els col·legues d'escriptura i els lectors" agraïa l'escriptor Antoni Pladevall. "Jo que vinc de la Plana de Vic he tingut l'oportunitat de retrobar-me amb alguns autors que ja coneixia i saludar-ne d'altres amb qui no havia parlat encara com Joan Roca o en Javier Cercas" afegia l'autor d'El dia que vaig fer vuit anys, premiat amb el Prudenci Bertrana 2014. Pladevall va assenyalar també que actualment no té "cap projecte en ment".

Qui també es mostrava satisfet d'haver acudit a la trobada va ser el professor i escriptor Vicenç Pagès, premiat amb el premi Sant Jordi 2013 pel seu llibre Dies de frontera. "És l'excusa perfecte per parlar amb gent, sortir del cau i que et toqui el sol i l'aire" bromejava Pagès.

Llibre d'assajos de Cercas

Una de les signatures més sol·licitades ahir pels lectors era la de Javier Cercas, que va avançar que "aviat" publicarà "un llibret d'assajos" i que té "en ment un nou projecte" del qual encara no pot parlar. "Tinc una idea pensada però encara no m'hi he pogut posar perquè el temps que he de dedicar a les promocions em dificulta posar-me a escriure" destacava Cercas, mentre dedicava el seu últim llibre El impostor.

Per la seva banda, qui va rebre ahir el públic més entregat va ser Josep Maria Fonalleras. Desenes de pares van acompanyar els seus fills petits a conèixer el creador d'en David, l'Izan i la Júlia, els protagonistes de la seva última obra juvenil L'illa més ràpida del món. "Amb els nens, com a lectors, hi tens un contacte més intens perquè no s'amaguen cap opinió" explicava l'escriptor gironí, qui va explicar també que per Nadal aprofitarà les vacances per treballar en un nou text per a adults.

I mentre els autors seguien firmant i conversant entre ells i amb els lectors animadament, en Guillem Terribas ja pensava en una pròxima trobada per a l'any que ve. "Volem que aquesta cita sigui anual, que es converteixi en una tradició que imitin moltes altres llibreries" remarcava el llibreter, qui, a més, es va mostrar molt satisfet amb la convocatòria. "Hem ?reunit la crème de la crème de la literatura actual no només gironina, sinó també catalana i espanyola" expressava satisfet des de la porta del local mentre contemplava els escriptors del moment envoltats de l'element que els uneix: els llibres.

Roser Albert, publicat en el Diari de Girona 22.12.14