8/12/09

Togat d'èxit



L'advocat Carles Monguilog presenta a Girona, amb la presència de bona part dels seus protagonistes, "Vint-i-cinc anys i undia", quan ja s'ha esgotat la primera edició.
F
a menys de quinze dies que és a la venda i Vint-i-cinc anys i un dia, l'obra del lletrat Carles Monguilod, ja té tant d'èxit a les llibreries com el seu autor a les estrades judicials. Ahir, durant la presentació oficial al Col·legi d'Advocats de Girona les responsables de l'editorial Ara Llibres i el llibreter i mestre de cerimònies Guillem Terribas van anunciar que «s'imprimeix a tota pastilla la segona edició» perquè la primera ja està esgotada. Un èxit literari del mestre de l'oratòria, Monguilod, l'«immodest» com es va definir ell mateix en la presentació, en la qual va tenir el privilegi de gaudir de la presència d'un gran percentatge dels personatges que configuren la seva «novel·la d'aprenentatge», com la va definir el també escriptor, amic i company de classe als Maristes Josep Maria Fonalleras. Alguns dels protagonistes que ajuden l'autor en la seva obra a configurar i reflexionar sobre el món judicial eren a l'entarimat de presentació, com és el cas de Fonalleras, Terribas i també el president de l'Audiència, Fernando Lacaba. Però també eren entre el públic, que va omplir la sala. Hi eren gairebé tots. Alguns «clients esdevinguts amics», com els va definir Monguilod, amb el desig que els amics que hi veia no s'haguessin de convertir en clients. Hi havia Simón Rodríguez, l'empresari de Banyoles que va defensar en el cas de la tragèdia del naufragi de L'Oca, tema que mereix tot un capítol del llibre. Joaquim Riera, lletrat i company, que protagonitza amb Monguilod un dels capítols més intrigants; Adolfo García Morales, magistrat autor d'una sentència dictada «per imperatiu legal»; els forenses Narcís Bardalet i Anna Figueres; el seu germà Enric, el guardaespatlles personal de quan ell era un nen «un xic ploramiques»... I fins i tot entre el públic hi tenia l'escriptor autor d'alguna de les cites que ell recull: Antonio García de Iturbe. I eren absents però presents en esperit dos dels seus grans protagonistes: Maria Àngels Feliu i Javier Cercas.
Monguilod estava exultant, gairebé com quan aconsegueix el màxim objectiu d'un advocat: l'absolució d'un culpable, cosa que significa, segons remarca sempre, una victòria de l'estat de dret. Les seves editores van dir que, al principi, patien pel resultat de l'obra del lletrat. Ell, més segur, sempre va tenir clar que podia fer alguna cosa publicable. Ara, quan tothom que l'ha llegit li diu que el llibre li agrada perquè «l'ha escrit tal com parla», està encara més que satisfet. «Si ho diguessin d'en Gil y Gil o d'en Ferran Adrià voldria dir que escriuen molt malament, però si ho diuen de mi, que sóc un gran orador, no hi ha dubte que està ben escrit.» És immodest i ho ha de ser. És un togat d'èxit.
Text i Fotos de TURA SOLER, el Punt 02.12.09

Cap comentari:

Publica un comentari