21/12/09

Miquel Pairolí guanya El Setè Cel amb «Cera»


El premi de recerca va quedar desert.
L'escriptor Miquel Pairolí (Quart, 1955) va guanyar ahir el tercer premi saltenc El Setè Cel, lliurat a una novel·la ja publicada, pel seu llibre Cera. El jurat el va triar per unanimitat a partir de les novel·les proposades pels lectors i lectores de les biblioteques públiques. El premi de recerca ha quedat desert en aquesta tercera edició.
Convocats per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Salt, els premis El Setè Cel han tingut fins ara com a guardonats en la categoria de novel·la –dotada amb 3.000 euros– els escriptors Jaume Cabré (Les veus del Pamano) i Teresa Roig (L'herència de Horst). Tal com va recordar ahir a la biblioteca pública de Salt el president del jurat, Vicenç Villatoro, aquest premi «és alhora un reconeixement a l'autor i una recomanació als lectors», decidit a partir d'una primera tria que fa amb els seus vots el «senat popular» que formen els lectors, i després per un jurat d'«una competència extraordinària» que formen Albert Rossich, Miquel Berga, Guillem Terribas i l'alcaldessa, Iolanda Pineda, amb el regidor de Cultura, Carles Borrell, com a secretari. Aquest jurat va triar per unanimitat Cera, de Miquel Pairolí, com a millor novel·la publicada el 2008. Cera és la quarta novel·la de Pairolí, col·laborador habitual d'El Punt, després d'El camp de l'ombra (1995), El convit (1998) i El manuscrit de Virgili (2004).
Ahir també es van presentar el llibre que recull els treballs guanyadors en la categoria d'assaig del 2007, i les bases de la quarta edició dels premis.
XAVIER CASTILLÓN *El Punt 19/12/09

________________________________________________


Miquel Pairolí guanya els premis Setè Cel de Salt
L'escriptor gironí s'endú el guardó en la tercera edició dels premis per la seva darrera novel·la, "Cera"

L'escriptor gironí Miquel Pairolí ha guanyat la tercera edició dels premis literaris Setè Cel de Salt. El jurat ha escollit per unanimitat la darrera obra de Pairolí entre les novel·les proposades pels lectors i lectores de les biblioteques públiques; val a dir que el jurat va declarar desert el premi de recerca. Els premis literaris Setè Cel de Salt s'estableixen en dues categories: premi de novel·la i premi de recerca. En la categoria de novel·la, dotat amb 3.000 €, els lectors i lectores de les biblioteques públiques de les comarques gironines proposen, a través de votacions, l'obra guanyadora entre les novel·les publicades en català durant l'any anterior. De les obres proposades pels lectors de les biblioteques públiques, se'n fa una selecció entre les més votades que se sotmet a la votació del jurat. I enguany, aquest ha escollit per unanimitat la novel·la Cera de Miquel Pairolí. En aquesta obra, l'escriptor gironí retrata una ciutat que podria identificar-se amb Girona a través de les vicissituds, durant més de quaranta anys, dels membres d'una família que regenten una cereria. Al llarg de la novel·la, que s'obre el 1963 amb el sepeli del bisbe, Pairolí descriu els canvis socials i urbanístics, però també sentimentals i morals. El jurat dels premis Setè Cel està presidit per l'escriptor Vicenç Villatoro i hi són, com a vocals, l'alcaldessa Iolanda Pineda, el llibreter Guillem Terribas, els escriptors Albert Rossich i Miquel Berga i, com a secretari, el regidor de Cultura, Carles Borrell. En l'acte de lliurament de premis es va presentar el llibre que recull els treballs guanyadors en la categoria d'assaig en l'edició 2007. Les obres incloses són Despertaferro de Jordi Cardona; Sense nom de Josep M. Diéguez, i Irener de Maria Casacuberta (primer premi en categoria de biografia).
Diari de Girona 19/12/09 Foto: Diari De Girona

19/12/09

L'espia que no espiava




L'atabalament que portava Edmon Roch dijous a la nit, descamisat, a les portes de l'Albéniz Plaça, rebent el munt de gent que va anar a la preestrena de Garbo, la seva «comèdia d'espies», com ell mateix la va definir, era considerable. Tot el cos central de butaques de la sala 11 dels cinemes gairebé es va omplir, i també hi havia gent als laterals. Un dels organitzadors de l'acte, Guillem Terribas (La 22), va ser l'encarregat de presentar Roch als assistents, entre els quals el filòsof i director de la Càtedra Ferrater Mora de la UdG, Josep Maria Terricabras, i el director del Museu del Cinema, Jordi Pons, a més d'amics, coneguts, familiars, cinèfils i públic en general. L'aproximadament hora i mitja posterior va ser fascinant. Garbo és la història de l'espia que no espiava, del barceloní de pare olotí Joan Pujol, un gran fabulista –la teoria de Roch és que era un gran cinèfil– que va enganyar Hitler, que es va construir una imatge que era pura ficció. I és a través de la ficció que Edmon Roch explica la seva inversemblant història, un recurs que allunya el seu film del format documental, del qual només té dues característiques: que explica fets reals i que conté entrevistes. Tot plegat és una mena de treball d'orfebreria cinematogràfica per construir la història, el discurs, no exempt d'un deliciós sentit de l'humor. En tot cas, com va dir el professor de la UdG i crític cinematogràfic d'aquesta casa Àngel Quintana, després de la projecció, es tracta d'un «documental carregat de ficció, intel·ligent, complex», ressaltant el fet que les ficcions fabricades a Hollywood, és a dir, mentides, «acaben projectant la veritat». De fet, Edmon Roch, perfeccionista fins al moll de l'os, va trigar més d'un any a fer el muntatge, i en va arribar a fer 43 versions! El més complicat va ser descartar material, havent de triar entre més de 600 hores de gravació, a més de material històric –part del qual localitzat en una moviola en un soterrani de Berlín–, un procés que Roch va descriure amb una frase feta, Kill your darling (Matar allò que més estimes), amb tot el que això comporta de dolorós. Ara bé, la segona oportunitat, per rescabalar-se, és l'edició del film en DVD, que Guillem Terribas va reivindicar que fos de mitja dotzena de discos.
Garbo va triomfar en el festival de cinema europeu de Sevilla, on va obtenir el premi al millor documental, i va ser segon en la categoria d'òpera prima del festival de cinema documental d'Amsterdam, el més important del món del gènere, darrere de Colony, un documental sobre la desaparició de les abelles a Amèrica i el que això provoca en la cadena alimentària. El desconeixement de la figura de l'espia català a Alemanya va donar peu, a més, a una anècdota en aquest festival holandès, quan els programadors alemanys, especialistes en la Segona Guerra Mundial, van requerir a Roch que els expliqués per què s'havia inventat una història així, i va tenir feina a convèncer-los que tot el que s'explicava en el seu film era cert. El que no va explicar és si estaven d'acord amb la idea de l'absència total de sentit de l'humor dels alemanys que transmet el film. Potser cal tenir-ne per captar-ho.
Dani Chicano * El Punt 13.12.09. Foto: El Periodico

Sergi López i la Conquesta del Pol Sud


Parlant precisament d'espectacles que tenien la pròrroga cantada, un altre és Non solum, el monòleg d'humor de Sergi López, del qual originàriament hi havia programada una funció, dilluns que ve (21 h) al Teatre de Salt, i al final se'n faran quatre: dilluns, dimarts (18 h), dimecres i dijous (21 h). López serà avui a Girona, a la Llibreria 22 (20 h), on presentarà, juntament amb Jorge Picó, director i coautor de Non solum, el text teatral de la peça, editat per Columna. Dues hores més tard (22 h), López presentarà al Cinema Truffaut la projecció, en versió original subtitulada, del film Map of the sounds of Tokyo (2009), dirigida per Isabel Coixet i protagonitzada per ell mateix i l'actriu japonesa Rinko Kikuchi. Posteriorment, López participarà en un col·loqui amb el públic assistent a la projecció.
D'altra banda, avui (22 h), a La Planeta, tindrà lloc l'estrena de la segona obra guanyadora del tercer Premi Quim Masó, La conquesta del Pol Sud.
Dani Chicano * El Punt 04/12/09 Foto: Carles Pineda

L'ofici de llibreter


Fa més de tres anys, els Amics del Museu d'Art que, entre moltes coses, organitzen les 6 hores de lectura pels volts de Sant Jordi, com altres anys, em van comentar el que volien fer. Volien dedicar les sis hores a "Els llibreters". Sense dubtar un moment, els vaig suggerir que si volien parlar d'Els llibreters, la persona que ens representava i que era la figura idònia d'El llibreter, era en Pere de Can Geli, en Pere Rodeja. I així ho van creure adient tots els altres companys llibreters. Aquella nit diversos llibreters vam acabar la vetllada llegint diversos fragments de llibres que estimem. Jo vaig poder llegir, tenint al davant en Pere Rodeja, el fragment de Cien años de Soledad, on García Márquez parla del librero catalan. Per a mi en Pere sempre va ser i serà el llibreter, el librero catalan, l'home que més dignament ha portat el nostre ofici, durant pràcticament tota la seva vida fins al seu darrer dia. El Pere, sense moure's de la llibreria del carrer Argenteria, ha aconseguit ser admirat i respectat, no només pels llibreters de Girona, sinó de tot el país. En Pere era una persona intel·ligent, culta, amable, que sabia el que el client volia o necessitava i amb una memòria prodigiosa. Tenia, també, un humor molt anglès i un somriure per sota el nas irònic, que el feia una persona entranyable. El seu ofici de llibreter ha estat i serà un model per a nosaltres, els llibreters que l'hem conegut i per les noves generacions.
Guillem Terribas (Publicat en el Diari de Girona 03/12/09) Foto: Diari de Girona

Mort el llibreter de memòria prodigiosa




Pere Rodeja, de la Llibreria Geli, va morir ahir arran d'un ictus que va tenir dilluns al matí.
Llibreter de culte, admirat per la seva memòria colossal, només superada pels ordinadors quan van començar a anar de pressa, Pere Rodeja i Ponsatí, ànima de la Llibreria Geli de Girona, va morir ahir, quan li faltava menys d'un mes per fer 78 anys. Vinculat a la llibreria des del dia de Santa Teresa del 1945, en Pere de Can Geli va esdevenir el llibreter de referència, l'orgull del senyor Francisco i de la senyora Maria, propietaris de l'establiment fins al 1988, fins que el van traspassar a la família Rodeja-Gibert. El funeral serà aquesta tarda de Sant Francesc Xavier a dos quarts de cinc, a la parròquia de Sant Feliu la Major, de Girona.
Va ser l'ànima de la llibreria Geli quan n'era empleat, quan en va ser l'amo i quan, un cop es va haver jubilat, el seu fill Pere Rodeja i Gibert, en Pere petit, ja la va dirigir. Tenia emparaulada una entrevista amb en Pere pare. L'havia pressionat molt, però vam deixar-ho córrer fins passat Nadal. Sabeu? El dia 4 de juliol del 2009 va morir Irene Rodeja i Gibert, filla de Pere Rodeja i d'Irene Gibert, germana de Pere, Montserrat i Teresa. A la Irene ja se la trobava a faltar per Can Geli. Molt.
Per això vam ajornar l'entrevista amb en Pere pare, ànima d'una llibreria fundada el 1879, una de les més antigues.
Mentre el sondejava per a l'entrevista, en Pere pare em recordava que va ser una llibreria de temàtica religiosa. També era papereria i llibreria de temàtica general, però en destacaven els missals, les bíblies, les hagiografies, tots els llibres de la BAC, Herder o de l'Abadia de Montserrat. Fins no fa pas tants d'anys, tota la capellanesca de la diòcesi hi comprava les formes de pa d'àngel. Se'm va ocórrer una irreverència: «Ho titularé: ‘He repartit hòsties a tots els capellans.'» «Ja en parlarem, però em sembla que anem pas bé.» Hauria explicat que va ser seminarista, becat pel matrimoni Geli, sense fills, que se'l van afillar; heretaria el negoci. En l'entrevista hauríem parlat de mestres i companys. Del doctor Estela, de Modest Prats, de mossèn Pèlach, del bisbe Casas, que el 1961 el va casar amb la Irene mare. I m'hauria agradat parlar de quan venia llibres prohibits pel règim d'estranquis.
Cada dia baixava
Nascut a Sarrià de Ter el 27 de desembre del 1931, en plena democràcia republicana, el 1997 Pere Rodeja es va jubilar, però no es va retirar de la llibreria. No se'n podia retirar si vivia a sobre. Cada dia hi baixava al voltant de les onze del matí. Era tan puntual com prudent i assenyat. Un cop havia esmorzat, fets els exercicis i empolainat, feia entrada a la llibreria. Cua per ser atès per ell, sobretot de gent d'una generació. A Can Geli hi ha i hi ha hagut llibreters i llibreteres d'una competència tan excepcional com la seva i amb coneixements molt elevats d'algunes disciplines. La seva atenció et transportava al mite d'un home amb memòria fotogràfica i geogràfica. En aquell temps, arribaves, demanaves, entrava al magatzem o baixava a les catacumbes i tornava, amb somrís de satisfet, amb la joia introbable, marcada amb el segell blau de la llibreria, amb una inscripció en llapis amb el preu i la data.
Durant anys i panys ell es va fer càrrec de registrar les entrades, d'emmagatzemar els llibres, d'aprendre's les portades i les ressenyes. Sortien una cinquantena de títols cada setmana. La potència de l'edició es va multiplicar i, per sort per a la majoria de llibreters, van arribar els ordinadors.
Darrera lectura
Aquest dilluns, dia de Sant Andreu, va tenir un infart cerebral mentre es dutxava, abans de baixar a la botiga. Havia comentat que reia molt i s'ho passava molt bé amb el llibre que aleshores llegia i que la nit anterior l'havia entretingut fins tard: Vint-i-cinc anys i un dia, de l'advocat Carles Monguilod. Dimecres va morir a conseqüència de l'ictus a l'hospital de Girona.
Pere Rodeja i Ponsatí era un home fet a si mateix, agradable, conservador, religiós, atent, just, pacient, dedicat al cent per cent a la llibreria. Els d'abans dirien que va ser un llibreter de raça i un bon home. Els llibreters se l'estimaven i molts ciutadans l'apreciaven.
En Pere de Can Geli va inculcar a tot el personal l'entrega a la feina. En Pere petit va recordar a aquest diari que, com per una ordre pòstuma, ahir la llibreria va ser oberta tot el dia i avui ho serà aquest matí. A la tarda, tancaran. A dos quarts de cinc, se celebrarà la cerimònia en sufragi per la seva ànima a la parròquia de Sant Feliu la Major, de Girona.
SALVADOR GARCIA-ARBÓS (El Punt 03.12.09) Foto: Martí Artalejo

El Mestre llibreter
opinióGUILLEM TERRIBAS
En la mort de l'activista i, també, llibreter Feliu Matamala, comentava a en Pere Rodeja, fill, que esperava tardar molts anys (li deia entre 30 i 40, per tirar llarg) a haver d'escriure sobre la mort del mestre Pere, el seu pare. Ahir, a primera hora del matí em va trucar en Pere, fill, amb rerefons de plors, per donar-me la trista notícia de la mort del seu pare. I m'ha recordat el que vaig dir-li la setmana passada. Ni ell ni jo ens havíem de pensar que aniria tan ràpid. Ni el mateix Pere, que encara divendres passat vaig estar amb ell a la seva llibreria comentant coses de llibres, amb aquella bonança i amabilitat pròpia del mestre i amic. En Pere era l'enveja i al mateix temps la provocació per ser millor, per ser un bon llibreter. Tots hem «patit» que quan es parla de llibres i de llibreries ell, en Pere, era per boca de tots els ciutadans el millor; el que més memòria tenia, el que sabia trobar més ràpidament un llibre, el que sempre sabia a on era i a on podia trobar el llibre que el client li demanava. Encara avui, en parlar d'ell, m'han recordat aquesta professionalitat. I aquesta era l'enveja que sempre li he tingut, que li hem tingut tots els seus companys de professió.
En Pere de Can Geli era d'una raça de llibreters que s'han extingit. Aquella manera de treballar, d'atendre el client, de saber el que vol i de suggerir, s'ha acabat. Amb ell, s'ha mort una manera de fer i ser llibreter.
Però la seva memòria, la seva experiència i el seu saber ens han d'ajudar a perfeccionar-nos i tenir un model, encara que el temps i les circumstàncies no són els mateixos que els que ell va viure com a llibreter.
Per sort, per a Can Geli, per a la Llibreria Geli de l'Argenteria i per als ciutadans, ens queda l'altre Pere de Can Geli, el seu fill.

16/12/09

El tema central de ‘Rere els murs' és la recerca de la llibertat

Núria Esponellà presenta a Girona la novel·la guanyadora del Néstor Luján, que es traduirà al castellà

Núria Esponellà va presentar ahir a Girona "Rere els murs" (Columna), la novel·la ambientada a Sant Pere de Rodes amb què fa unes setmanes va guanyar el prestigiós premi Néstor Luján de novel·la històrica i que, segons paraules de la mateixa autora, «té com a tema central la recerca de la llibertat a partir de la lluita contra els murs interiors de cadascú». La presentació del llibre, que es va fer a la galeria d'art El Claustre amb intervencions de l'escriptor Jordi Llavina i de l'actriu Cristina Cervià, que en va llegir fragments, es va fer el mateix dia que Esponellà confirmava que la novel·la serà traduïda al castellà.
L a novel·la, fruit d'una intensa feina de quatre anys, està ambientada al segle XII, en un moment crucial de la construcció del monestir de Sant Pere de Rodes, amb l'arribada del mestre que ha de construir la portalada i protagonitzada per un brivall que s'enamora de la filla d'aquest picapedrer. Una trama que conté dosis d'aventura, emmarcada en les lluites feudals emporitanes i també picabaralles religioses, de drama i de misteri, sense oblidar la història d'amor. En aquest sentit, l'escriptor Jordi Llavina va explicar que el llibre va molt més enllà de la novel·la històrica, «perquè toca alguns dels grans temes de tots els temps, com ara la religió, la política, la formació de l'individu o la il·lusió de l'amor», segons va assegurar.
Llavina també va situar el llibre d'Esponellà en la línia de les novel·les sorgides de l'«atracció poderosíssima entre els lectors pel món medieval», segons va dir, tot remarcant, tanmateix, que a diferència de molts exemples anteriors darrere hi ha un esforç «enciclopèdic» de documentació. «És un gran mèrit de l'autora haver sabut condensar en una novel·la la gran quantitat de documentació que em consta que va aplegar», va dir Llavina. En aquesta mateixa línia, tant Llavina com el llibreter Guillem Terribas, organitzador de l'acte juntament amb El Claustre, va destacar la impressió que els va fer el despatx de l'escriptora a la seva casa de Ventalló quan el van visitar, «amb les parets plenes de papers, mapes i genealogies fins al sostre», segons van coincidir a assenyalar. Llavina també va destacar la capacitat d'Esponellà d'anar variant de gènere en la seva ja llarga trajectòria literària.
Repte artístic i vital
En la seva intervenció, Núria Esponellà va explicar que l'opció per debutar en el camp de la novel·la històrica va ser fruit, en primer lloc, de l'interès per la història del monestir de Sant Pere de Rodes, i també, segons va revelar en l'acte d'ahir, com a teràpia per superar «un moment personal molt difícil a nivell interior a base d'imposar-me un repte».
Reivindicació
L'autora va destacar la recerca de la llibertat com a leitmotiv de l'obra, «que és tan vigent avui com ho era en el segle XII», va afirmar. A més, l'autora va voler reivindicar el paper històric i les potencialitats d'un monument com Sant Pere de Rodes, segons el seu parer «un dels més antics i importants que tenim i alhora més desconeguts per al gran públic». En aquest sentit, Esponellà va reclamar un major interès per recuperar el tram català de la ruta de Sant Jaume: «Que l'anticlericalisme no ens faci perdre l'oportunitat d'explotar un gran atractiu turístic que ens pot aportar beneficis econòmics.»
Carles Ribera (El Punt 16.12.09) Foto: Manel Lladó.

8/12/09

Togat d'èxit



L'advocat Carles Monguilog presenta a Girona, amb la presència de bona part dels seus protagonistes, "Vint-i-cinc anys i undia", quan ja s'ha esgotat la primera edició.
F
a menys de quinze dies que és a la venda i Vint-i-cinc anys i un dia, l'obra del lletrat Carles Monguilod, ja té tant d'èxit a les llibreries com el seu autor a les estrades judicials. Ahir, durant la presentació oficial al Col·legi d'Advocats de Girona les responsables de l'editorial Ara Llibres i el llibreter i mestre de cerimònies Guillem Terribas van anunciar que «s'imprimeix a tota pastilla la segona edició» perquè la primera ja està esgotada. Un èxit literari del mestre de l'oratòria, Monguilod, l'«immodest» com es va definir ell mateix en la presentació, en la qual va tenir el privilegi de gaudir de la presència d'un gran percentatge dels personatges que configuren la seva «novel·la d'aprenentatge», com la va definir el també escriptor, amic i company de classe als Maristes Josep Maria Fonalleras. Alguns dels protagonistes que ajuden l'autor en la seva obra a configurar i reflexionar sobre el món judicial eren a l'entarimat de presentació, com és el cas de Fonalleras, Terribas i també el president de l'Audiència, Fernando Lacaba. Però també eren entre el públic, que va omplir la sala. Hi eren gairebé tots. Alguns «clients esdevinguts amics», com els va definir Monguilod, amb el desig que els amics que hi veia no s'haguessin de convertir en clients. Hi havia Simón Rodríguez, l'empresari de Banyoles que va defensar en el cas de la tragèdia del naufragi de L'Oca, tema que mereix tot un capítol del llibre. Joaquim Riera, lletrat i company, que protagonitza amb Monguilod un dels capítols més intrigants; Adolfo García Morales, magistrat autor d'una sentència dictada «per imperatiu legal»; els forenses Narcís Bardalet i Anna Figueres; el seu germà Enric, el guardaespatlles personal de quan ell era un nen «un xic ploramiques»... I fins i tot entre el públic hi tenia l'escriptor autor d'alguna de les cites que ell recull: Antonio García de Iturbe. I eren absents però presents en esperit dos dels seus grans protagonistes: Maria Àngels Feliu i Javier Cercas.
Monguilod estava exultant, gairebé com quan aconsegueix el màxim objectiu d'un advocat: l'absolució d'un culpable, cosa que significa, segons remarca sempre, una victòria de l'estat de dret. Les seves editores van dir que, al principi, patien pel resultat de l'obra del lletrat. Ell, més segur, sempre va tenir clar que podia fer alguna cosa publicable. Ara, quan tothom que l'ha llegit li diu que el llibre li agrada perquè «l'ha escrit tal com parla», està encara més que satisfet. «Si ho diguessin d'en Gil y Gil o d'en Ferran Adrià voldria dir que escriuen molt malament, però si ho diuen de mi, que sóc un gran orador, no hi ha dubte que està ben escrit.» És immodest i ho ha de ser. És un togat d'èxit.
Text i Fotos de TURA SOLER, el Punt 02.12.09

Presentacions: Castellet i Monguilod

Fa pocs dies, a Girona, sota l'organització de la Llibreria 22, es va presentar Seductors, il·lustrats i visionaris. Sis personatges en temps adversos, de Josep Maria Castellet. Va ser un plaer compartir espai amb l'exponent viu de l'esplèndida, i mai prou reconeguda, Generació dels 50 i escoltar les lectures que els germans Joaquim i Pep Nadal, Xavier Folch i el mateix Castellet feien del text. En aquest nou exercici de memòria l'autor acota, partint d'anècdotes personals, el retrat de sis amics transcendents en la seva vida i les relacions que, amb la realitat social, cultural i política de la Catalunya de fa més de 40 anys, varen establir. És un text emotiu, ple d'ironia, d'una sinceritat desproveïda de pudor. Una anàlisi lúcida i aclaridora i un exercici íntim on ens presenta el Sacristán radicalitzat i compromès, el Barral seductor i tenaç home d'empresa, el genial i autodestructiu Ferrater, un còmplice tertulià Fuster, un erudit i innocent narcisista Terenci i el cristianomarxista i conciliador Alfons Comín. Aquest darrer: «... lúdic, divertit..., gran rialler, desimbolt..., noctàmbul, xerraire...», va donar classe de filosofia del dret la tardor del 74 a un jove Carles Monguilod.
Probablement aquest privilegi i totes les experiències, amistats i amors de la vida personal i professional del reputat penalista Monguilod l'han convertit en l'impecable professional de dialèctica envejable i memòria prodigiosa que és ara. Avui, també a Girona, a la seu del Col·legi d'Advocats, es presenta el seu llibre Vint-i-cinc anys i un dia. Reflexions d'un advocat penalista. A diferència de Castellet, el lletrat no escull només amics seus ni fets culturals o de transcendència política que el situïn en una realitat interpretable. No. Monguilod fa una altra cosa. Ens dóna la imatge de la realitat més dolorosa, més tendra, més agraïda, més colpidora. Les seves activitats professionals i els personatges reals o maquillats per l'imprescindible secret professional, ens mostren un món que, per a molts, sortosament, ens és aliè. Les seves paraules, en un magnífic to de conversa, ens passegen per l'infortuni, l'atzar, la tragèdia, la delinqüència, la generositat, la llei, la justícia i la injustícia. I ho fa amb la lucidesa que el caracteritza; amb la passió d'aquell que creu en el que fa i a qui la vida l'ha portat a valorar cada moment i cada oportunitat. Avui, familiars, amics i companys serem a la presentació. Estarem tots d'acord que Carles Monguilod, com els desapareguts amics de Castellet, és, també, un seductor i un il·lustrat.
Isabel LLauger, a la seva columna "L'estoig" que publica en el Punt (01.12.09)
Foto: Pep Nadal, Josep M. Castellet, Quim Nadal i Xavier Folch. Foto: Josep Campmajor.
Foto 2: Carles Monguilod, el dia 19 de novembre 2009 a la roda de premsa a Barcelona. Foto: Andreu Puig.

La Llibreria 22 s´omple aquesta setmana de cinema, poesia i cuina


La setmana es presenta plena d'activitats a la Llibreria 22 de Girona, que acull presentacions ben diferents. Dijous és el torn dels llibres de Carles Hac Mor, que hi duu dues obres: Regos (amb dibuixos de Joaquim Chancho), i Himnes del no ésser. També hi serà present Ester Xargay, que presentarà Aür. El dijous participen a la preestrena de Garbo, l'espia, als cinemes Albèniz; i el divendres a les 18.o0 es presenta el llibre editat per Columna Les millors receptes amb flors, plantes i fruits silvestres de Iolanda Bustos, del restaurant La Calèndula. Així, la Llibreria & Quiosc 22 del carrer Emili Grahit acollirà una demostració d'aperitius nadalencs fets de flors.

Diari de Girona (08.12.09)