24/7/10

Pagès s'endú El Setè Cel




Els jugadors de Whist' rep el premi saltenc dotat amb 3.000 euros
La novel·la Els jugadors de Whist, de l'escriptor figuerenc Vicenç Pagès, ha guanyat el premi El Setè Cel de Salt, dotat amb 3.000 euros, que es va lliurar ahir a la biblioteca pública saltenca, a la Factoria Cultural de la Coma Cros, en el marc del programa d'actes de la festa major del poble. Pagès ja ha guanyat aquest any el premi Crexells de novel·la amb Els jugadors de Whist. En aquest mateix acte també es va fer entrega del premi al millor treball de recerca, El comerç del carrer Major de Salt, elaborat per l'estudiant saltenca de secundària Laura Salvatella. Aquest premi està dotat amb 500 euros i la publicació del treball guanyador.

El premi de novel·la El Setè Cel es tria a proposta dels lectors de les biblioteques públiques de les comarques gironines, a través de diverses butlletes que omplen en aquests equipaments culturals. Una vegada recollides les butlletes, els títols proposats pels lectors se sotmeten a la consideració del jurat, que en aquesta edició presidia Vicenç Villatoro i estava format pels també escriptors Albert Rossich i Miquel Berga, a més del llibreter Guillem Terribas; l'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, i el regidor de Cultura, Carles Borrell, que no tenia vot.
El Punt 24.07.10. Text: Dani Chicano.

23/7/10

Modest prats i «mestres 68»


«Per res del món no m'hauria volgut perdre aquest petit gran llibre. Una lliçó moral i política en temps de dubtes i de torbacions»
A
caba de sortir el llibre Modest Prats Domingo. Aproximació biogràfica. L'editen l'associació Rosa Sensat i "Mestres 68", en són autors Salomó Marquès, Francesc Feliu i Josep M. Fonalleras i és el resultat de l'atorgament del Premi Mestres 68 de 2005 a Modest Prats.

Fa molt poques setmanes em va trucar la Montserrat Terradas i em va anunciar que el llibret acabava de sortir, i que en nom seu i d'en Mon Marquès me'n feia arribar un exemplar a casa. No saben pas com ho vaig agrair perquè si no, a vegades, aquesta mena de publicacions acaben passant desapercebudes.

No sé per què han passat cinc anys entre l'atorgament del premi i la publicació del llibre. Però puc ben assegurar que m'és ben igual. El que importa és el resultat i si per aquest resultat maduríssim calia esperar cinc anys ha valgut molt i molt la pena. Vull dir que és un llibre en què s'aprofita tot, on no hi sobra res, que fa justícia i aporta un toc d'humanitat planera i llegidora. Es fa llegir perquè està ben construït i ben escrit, però sobretot perquè la dimensió humana i intel·lectual del personatge l'omplen amb la presència corpòria i la potència de veu i de raonament que tots hem conegut i reconegut en Modest Prats. Tots sabem que els sermons de Prats tronaven des de la trona amb un retruny de contundència racional, de construcció rigorosa, de verb precís, de dissecció implacable dels fets i de la realitat. Al fil de la biografia n'hi ha un tast claríssim en el text.

Salomó Marquès explora la biografia més personal de Modest Prats. Nascut a Castelló d'Empúries el 5 de setembre de 1936. Fill de Baldiri Prats, afusellat a Montcada als vint-i-cinc anys, el dia 3 de desembre de 1936, i d'Enriqueta Domingo. La senyora Enriqueta, originària d'Arànser, l'acompanyaria tota la vida des d'una eficaç discreció que desvetllaria l'admiració de Josep Pla i de molta altra gent. En Modest va fer sempre molt cas de la seva mare i n'escoltava les opinions que li donava amb ponderació intel·ligent en alguns temes concrets. L'escola, el seminari, primer com a alumne, després com a professor, els estudis a fora, a Roma, París i Barcelona, els companys de la facultat, la influència del Dr. Damià Estela. Les parròquies de Vista Alegre o Medinyà i Vilafreser principalment, amb la culminació gironina del Mercadal. La dimensió pastoral i la dimensió acadèmica amb l'evident supeditació, sempre, d'aquesta segona a la seva línia vital triada i volguda. El compromís espiritual i el compromís cívic amb la llengua i el país. El relat de Marquès desgrana els fets de la biografia amb una eficàcia provada. La riquesa dels moments, dels matisos, de les vivències no permet entrar en el detall, exigeix entrar en el llibre.

Francesc Feliu, que va ser el curador de les Engrunes d'en Modest, en repassa el seu itinerari intel·lectual en relació sobretot amb la llengua. Però és essencial recordar que el salt a aquesta preocupació lliga la seva condició sacerdotal i la seva formació filològica. Primer en l'esperit del concili Vaticà II amb la seva aportació als temes que relacionen la llengua i la litúrgia, i després amb els treballs continuats d'història de la llengua fins a concretar-ne el resultat més brillant en els dos volums de la Història de la llengua catalana que han anat publicant amb en Josep M. Nadal i que han acabat fent escola, auguri de continuïtat dels volums que manquen des de la factoria de la Universitat de Girona, a la qual els dos coautors han dedicat moltes de les seves energies.

Finalment, l'entrevista de Josep M. Fonalleras és una entrevista d'autor, que honora el gènere, i aprofundeix en els replecs de la personalitat d'en Modest. El lector s'entusiasmarà amb els episodis de la relació entre Modest Prats i Josep Pla. L'examen sobre el paper de Joan Corominas i els seus vitals diccionaris i el moment estel·lar de la recitació d'uns versos de la Divina Comèdia del Dant i la picabaralla, tant empordanesa, entre Prats i Pla en la comparació entre el Dant i ?Verda?guer, el despectiu "Això és un poeta i no en Verdaguer" de Pla i l'admonició severa i monosil·làbica gairebé d'en Modest, que devia recordar com va beure de Verdaguer des de la seva infància.

El moment final de l'entrevista convertit en un compendi de la vida i de la biografia d'en Modest, quan li ensenya el calze que li va regalar la seva mare: "Sobre una base esmaltada de color verd, hi ha claus, els claus del ferrer (l'ofici del pare). La terra, l'origen, la memòria. Al voltant de la copa, tot d'estrelles, una mirada cap al cel". El pare, la mare, la terra i el cel units en un calze, i una inscripció que és el compendi de moltes coses. "La meva mare ha cisellat, amb els seus sacrificis, aquest calze".

Per res del món no m'hauria volgut perdre aquest petit gran llibre. Una lliçó moral i política en temps de dubtes i de torbacions.
* Joaquim Nadal * Diari de Girona 23.07.10

21/7/10

Dostoievski, cinema i literatura



Amb motiu de la publicació del llibre "El cocodril i altres narracions", de Fiódor Dostoievski (Accent, 2010), el cinema Truffaut, amb la col·laboració de la Llibreria 22, projectarà aquest vespre en versió original subtitulada en català "Un episodi vergonyós" (Skvernyy anekdot, 1966) d'Aleksandr Alov i Vladimir Naumov. Presentaran la pel·lícula i el llibre Marta Sureda (Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona) i Margarida Ponsatí-Murlà (traductora del llibre).
*El Punt 19.07.10. Text: Jordi Camps Linnel. Foto: Fotograma de la pel·lícula"Un episodi vergonyós".

Fiódor
L'Editorial Accent és absolutament necessària en un país que aspira a ser un país normal, o que com a primer pas aspira a aconseguir una majoria social que el dugui a ser un país normal. Fa tres anys i mig que tenim la sort de poder-ne gaudir. Ahir, el director de publicacions de l'editorial, Oriol Ponsatí-Murlà, al Cinema Truffaut, en la presentació del darrer llibre publicat per Accent, El cocodril i altres narracions, de Fiódor Dostoievski, va remarcar que era missió d'Accent editar clàssics que no hagin estat traduïts al català, per poder-ne gaudir en la nostra llengua, un aspecte que no admetria debat en el país veí. El llibre conté quatre relats que no han estat mai traduïts a la nostra llengua, fins ara, gràcies a la tasca feta per Margarida Ponsatí-Murlà –l'orgull fratern era ahir un sentiment plenament justificat–, a la qual la idea ja feia anys que li voltava pel magí i que va ser qui va fer la proposta. Possiblement ha estat la presentació d'un llibre que més feina ha portat, ja que l'acte es va complementar amb la projecció del film Un afer vergonyós (Aleksandr Alov i Vladímir Naumov, 1966), basat en el relat homònim i que està inclòs en el volum. Per poder fer-ne la projecció, Margarida Ponsatí-Murlà també va haver de traduir els diàlegs per introduir el subtitulat en català d'un film que no s'havia estrenat a l'Estat espanyol, fins ahir, i que va presentar Marta Sureda, membre del Col·lectiu de Crítics Cinematogràfics. El film també va patir les seves vicissituds, ja que la censura de Brezhnev no va permetre que veiés la llum, i no es va estrenar fins vint anys després, amb l'adveniment de la glasnost de Mikhaïl Gorbatxov. Malgrat tot, a Rússia és un film absolutament desconegut, segons va afirmar Margarida Ponsatí-Murlà.

Els quatre relats inclosos en el llibre –El cocodril, Bobok, L'esposa d'un altre i el marit sota el llit i Un afer vergonyós–, revelen un Dostoievski menys transcendental del que trobem en obres posteriors, com Crim i càstig, un autor versàtil, que desplega un sentit de la comicitat insòlit, vorejant el vodevil, com es pot apreciar a L'esposa d'un altre i el marit sota el llit. És en aquestes obres també on queda molt més clara, per si hi havia algun dubte, la influència sobre l'escriptor de Nikolai Gogol –“Tots sortim de sota la levita de Gogol”, va dir una vegada Dostoievski–, especialment a Un episodi vergonyós, en què el registre, tal com va explicar la traductora de les narracions, és un pèl diferent del dels altres tres relats, ja que conté una potent dosi crítica i de sàtira davant l'ordre social i polític de l'època en què va ser escrit (1860), que començava a capgirar-se amb l'abolició del règim feudal, una reforma impulsada pel tsar Alexandre II, davant la qual Dostoievski va adoptar una postura conservadora i escèptica.
*El Punt 21.07.10. Text: Dani Chicano. Dibuix: El Punt

12/7/10

A la ciutat dels insomnes


El quadern de bibliòfil «Senhal» publica «Nadir», el primer conte de l'arquitecte i poeta Quim Español.
E
n una nota preliminar, Quim Español es refereix al seu text com un «poema», en el qual, informa, han quedat disseminades rememoracions més o menys explícites d'Ovidi, Rilke i Joyce, a més de moltes altres lectures que l'han acompanyat al llarg de la seva vida. Nadir, terme oposat al zenit, és a dir, aquell moment en què la nit assoleix la màxima fondària, comparteix, en efecte, amb la poesia, la seva capacitat de formular un enigma insoluble amb un artefacte literari tan potent, que queda flotant en la ment del lector la il·lusió d'haver estat partícip d'una veritat revelada. Però no hi ha dubte que aquesta seva indagació en els terrors d'un grapat de personatges insomnes entrevistos en plena nit d'octubre, en una recognoscible però inquietant Barcelona, forma part del món de la narrativa, d'aquella que fa aflorar l'epifania tot dirigint les seves criatures cap a la mort. Quim Español, que com a poeta ha publicat Ultralleugers (1994) i L'arbre de la innocència (1998), tots dos seleccionats i ampliats amb uns quants inèdits a 70 poemes (2007), fa honors aquí a la seva fascinació per Els morts de Joyce convidant els seus protagonistes, Gabriel i Gretta Conroy, a irrompre en el relat, encara que demanin «un racó discret» des del qual assumir la resignada llunyania d'aquella altra nit que van veure caure la neu damunt tots els vius i els morts. Hi ha també, a Nadir, un adolescent irat amb inclinacions suïcides, un immigrant pakistanès que va perdre el fill en un atemptat sagnant, un metge obsessionat a resoldre el misteri del gen de l'eternitat, una nena amb el do de la vidència, un oncle mort, un poeta, una parella d'amants que amb la primera claror s'avergonyeixen dels seus cossos inflats i pàl·lids. Español examina els seus desvaris nocturns sense concessions, i al mateix temps amb una extrema pietat.
Nadir és el primer conte que publica l'arquitecte i poeta gironí, al número 121 dels quaderns de bibliòfil Senhal que editen Enric Prat i Pep Vila. El dibuix de la portada el signa el també arquitecte i pintor Francesc Hereu.

Publicat en El Punt 12.07.10. Text Eva Vázquez. Foto:Lluís Serrat.
* La plaqueta "Senhal" és patrocinada per l'Ajuntament de Girona i la Llibreria 22.