19/4/17

Espinosa i Pagès Jordà, a la llibreria 22



Albert Espinosa va tornar a causar cues ahir a la llibreria 22 de Girona, on va signar exemplars del seu llibre El que et diré quan et torni a veure. Després Vicenç Pagès Jordà hi va presentar La música i nosaltres. Una mirada als anys de la transició, en una conversa amb Joan Enric Barceló, d'Els Amics de les Arts.
El Punt-Avui. Fotos: Joan Sabater



Albert Espinosa presenta llibre a Girona 
Diari de Girona 19.04.12.
Albert Espinosa va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu llibre El que et diré quan et torni a veure. L'autor va signar exemplars dels seus llibres, publicats en català per Rosa dels Vents i en castellà per Grijalbo. Espinosa és guionista, autor teatral, escriptor i actor i director de cinema.
Diari de Girona 19.02.2017
«Nosaltres i la música» El llibre de Vicenç PagèsL'escriptor Vicenç Pagès va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu nou llibre, Nosaltres i la música. Una mirada als anys de la transició (Cossetània), en un acte que va comptar amb la intervenció de Joan Enric Barceló, membre del grup Els Amics de les Arts.

18/4/17

El llibreter Guillem Terribas i l'artista Lluís Roura, premiats amb la Creu de Sant Jordi

La Fundació Ramon Noguera, els Amics de la Cultura de Sant Martí de Llémena i l'Il·lustre Col·legi d´Advocats de Figueres també han estat guardonats.

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 29 personalitats i 23 entitats que s´han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
El llibreter Guillem Terribas i l'artista Lluís Roura, premiats amb la Creu de Sant Jordi
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
Les 29 personalitats que rebran la distinció en l´edició d´enguany són:
Fina Birulés i Bertran
Filòsofa i docent. Per la seva intensa tasca de traducció, estudi i divulgació de la producció filosòfica femenina, i particularment de l´obra de Hannah Arendt. Autora de nombrosos assaigs, ha analitzat també qüestions de subjectivitat política i ha fet remarcables aportacions a la teoria feminista.
Ramon Boixadós i Malé
Enginyer industrial i directiu d´empreses. Per la seva destacada trajectòria en l´àmbit empresarial, en el qual ha ocupat càrrecs de primera fila, i per la contribució al projecte olímpic de Barcelona havent exercit la coordinació de les obres necessàries per al desenvolupament dels jocs. També ha tingut una notable activitat en matèria cultural, a través de la presidència de la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Francesc Burrull i Ill
Músic. Per la seva contribució a la música catalana, concretada en la tasca efectuada com a compositor, intèrpret i arranjador. Ha creat diversos conjunts i ha format part de distints grups. Ha mantingut una estreta col·laboració amb moltes de les figures més importants de la cançó catalana, havent excel·lit igualment com a músic de jazz.
Eusebi Casanelles Rahola
Museòleg. Per la seva concepció innovadora del projecte museogràfic, traduïda en la creació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que va dirigir entre el 1982 i el 2013, i en la constitució de la xarxa de museus associats, distribuïts arreu del país. El seu impuls i el seu mestratge han estat decisius per a la incorporació dels béns industrials al patrimoni cultural.
Montserrat Catalan i Benavent
Secretària del president Tarradellas i directora de l´Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Per la seva tasca de preservació de la memòria del president Tarradellas, del qual en va ser col·laboradora directa. Aquesta tasca ha tingut la seva expressió més clara en la gestió del llegat documental de l´arxiu presidencial, dipositat al monestir de Poblet, del qual en va ser directora des del 1988 fins la seva recent jubilació.
Rosa Clarà i Pallarès
Modista i empresària del sector de la moda. Per la seva destacada participació en el món de la moda femenina a partir de la seva empresa, fundada el 1995, que ha adquirit presència internacional i un sòlid prestigi per les seves creacions. Ha contribuït a la projecció exterior de Barcelona i de Catalunya a través de la participació en salons i certàmens i de la comercialització dels seus dissenys arreu del món.
Miquel Crusafont i Sabater
Numismàtic i historiador. Per la seva obra d´estudi i difusió de les monedes i la seva circulació en els territoris de l´antiga Corona catalanoaragonesa, traduïda en més d´una vintena de llibres i en centenars d´articles sobre la matèria. Com a especialista ha aconseguit ocupar un lloc de privilegi en el panorama internacional dels estudiosos de la numismàtica.
Josep Cuní i Llaudet
Periodista. En reconeixement dels seus mèrits com a comunicador. Professional de prestigi, compta amb una extensa trajectòria en els mitjans audiovisuals, desenvolupada principalment en llengua catalana, que ha estat reconeguda amb nombroses distincions. Va tenir un paper remarcable en el procés de creació i consolidació de la radiotelevisió pública de Catalunya.
Romà Cuyàs Sol
Dirigent esportiu i promotor cultural. Pel seu paper rellevant en els àmbits de la cultura i l´esport, havent-se distingit com a editor i com a dirigent federatiu. Exercí com a comissari del Projecte Olímpic Barcelona 92 i com a membre del Comitè Executiu del COOB 92, i també va desplegar una intensa activitat al front de l´aleshores denominada Direcció General de Promoció Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Rosa Fabregat i Armengol
Farmacèutica i escriptora. Pel conjunt de la seva trajectòria intel·lectual. És autora d´una obra literària singular, desplegada en diversos gèneres i caracteritzada per la contemplació de la naturalesa i per la sensibilitat social, reivindicant el paper de la dona i defensant els més desafavorits. Com a narradora ha explorat distintes tècniques expressives i com a poetessa ha destacat per la perfecció formal del llenguatge.
Montserrat Freixer i Puntí
Activista contra el càncer. Per l´extensa tasca desenvolupada en la lluita contra aquesta malaltia. Presidenta d´Osona Contra el Càncer, una entitat que aplega més de 2.500 associats i que mobilitza prop d´un miler de voluntaris i voluntàries a través de les 45 delegacions locals que té a la comarca.
Teresa Gimpera i Flaquer
Model i actriu. Per la seva carrera professional, iniciada als anys seixanta com a model publicitària i continuada com actriu cinematogràfica, havent participat en més de vuitanta pel·lícules a les ordres dels més acreditats directors catalans, espanyols i europeus. La seva és una figura central en la cinematografia catalana.
Víctor Grífols i Roura
Empresari. Per la seva singladura al front d´una empresa familiar que al llarg dels darrers anys ha viscut un accelerat procés d'internacionalització i creixement, fins a arribar a ser un referent en el camp dels productes plasmàtics, en tant que ha esdevingut una de les principals productores mundials del sector dels hemoderivats.
Anna Hospital Ribas
Metgessa. Per les seves importants realitzacions en la medicina forense, i particularment en el camp de l'odontologia forense, en el qual és una referència. Ha estat enviada en missió especial en casos de grans catàstrofes per ajudar a identificar víctimes, tasca que ha dut a terme combinant el rigor tècnic amb la qualitat humana.
Joan Martí Castell
Filòleg. Per la seva tasca acadèmica en els terrenys de la dialectologia, la història social de la llengua, la sociolingüística i la lexicografia. Primer rector de la Universitat Rovira i Virgili, ha ocupat distints càrrecs de responsabilitat en institucions científiques, incloent la Secció Filològica de l´Institut d´Estudis Catalans i l´Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives, dels quals en fou president.
Gemma Mengual Civil
Esportista. Per la seva dilatada trajectòria en la natació sincronitzada, esport que ha aconseguit popularitzar entre el gran públic. Extensament llorejada, al seu palmarès s´hi poden destacar 17 medalles d´or, 18 de plata i 12 de bronze, entre campionats del món, europeus i Jocs Olímpics. Ha participat en quatre olimpíades.
Jaume Miranda i Canals
Cartògraf. Per la seva contribució a la ciència geogràfica i a la millora del coneixement del territori i del medi. Responsable de la posada en marxa de l´Institut Cartogràfic de Catalunya, avui Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Des de la direcció d´aquesta institució, la convertí en referència a nivell internacional, tot continuant la tasca iniciada en aquesta matèria per la Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat republicana.
Joaquim Molins i Amat
Polític. Pels seus serveis al país, acreditats mitjançant la participació en la vida política catalana durant vint-i-cinc anys, així com també a través de la seva contribució en l´àmbit econòmic, com a empresari. També ha destacat per les seves inquietuds culturals, havent exercit la presidència del Patronat del Gran Teatre del Liceu.
Jaume Padrós Selma
Metge. Per la seva trajectòria, que combina la medicina i la preocupació per les qüestions socials. President actual del Col·legi de Metges de Barcelona, va ser cofundador del primer banc d´aliments de l´Estat espanyol i impulsor del Programa de Renda Mínima d´Inserció (PIRMI). Ha promogut programes sobre la salut dels professionals sanitaris des de la Fundació Galatea i la European Association for Physician Health (EAPH).
Josep Maria Pou i Serra
Actor i director. Per una llarga carrera artística, desenvolupada al teatre, al cinema i a la televisió. Ha treballat com actor i director, havent protagonitzat un gran nombre de muntatges teatrals. També ha exercit com a director escènic i com a director artístic de diversos teatres, havent intervingut en distintes sèries televisives. La seva trajectòria ha estat distingida amb premis i reconeixements en totes les facetes de la seva activitat.
Borja de Riquer i Permanyer
Historiador. Per la rellevància dels seus estudis sobre el catalanisme polític i el franquisme, concretats en un seguit de treballs de referència per al coneixement i l´anàlisi de la nostra història recent. Ha participat com a expert en la comissió que va assessorar la Generalitat per aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat republicana i d´entitats i particulars catalans que es trobava a l'Arxiu de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca.
Lluís Roura Juanola
Artista plàstic. Pel conjunt de la seva obra en la qual, com a pintor, escultor i il·lustrador de llibres, ha sabut captar la bellesa de la natura i del paisatge de les comarques gironines, i especialment de la de l'Empordà. Des del 1970 exposa els seus treballs dins i fora de Catalunya, i ha obtingut nombrosos reconeixements.
Josep Ildefons Suñol Soler
Empresari i col·leccionista d´art. Pel seu destacat paper filantròpic i la seva remarcable contribució a la millora social a través de les dues fundacions que impulsa: la Fundació Glòria Soler, que dóna suport a projectes en l´àmbit de la salut, de manera molt destacada pel que fa a les cures pal·liatives pediàtriques i la lluita contra la sida i la leucèmia, i la Fundació Suñol, centrada en la promoció i difusió de l´art contemporani.
Guillem Terribas i Roca
Llibreter i promotor cultural. Pel seu incansable activisme cultural, que l´ha dut a participar en un ampli repertori d´iniciatives en aquest àmbit. Va ser fundador de la Llibreria 22, de Girona, que dirigí entre el 1978 i el 2015, convertint-la en un establiment de referència, obert a tota mena de tendències i amb una decidida voluntat de promoció i difusió de la cultura catalana. Així mateix, també ha destacat com a crític cinematogràfic i com a col·laborador en distints mitjans de comunicació.
Miquel Valls Maseda
Empresari. Per la seva important participació en les institucions empresarials del país, que ha contribuït a reforçar i potenciar, posant-les al servei del desenvolupament econòmic i de la projecció exterior de Catalunya. Des de la presidència de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona ha impulsat la millora de la competitivitat de les empreses catalanes i la seva adaptació a l´obertura dels mercats internacionals.Diari de Girona 11/04/2017

Més informació:
 http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/04/11/llibreter-guillem-terribas-lartista-lluis/840086.html
http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/04/12/lluis-roura-guillem-terribas-rebran/840170.html
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1118045-el-govern-recordara-chacon-amb-la-creu-de-sant-jordi.html?cca=1
http://femgirona.cat/gironaara/guillem-terribas-creu-de-sant-jordi-2017/
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-concedira-la-creu-de-sant-jordi-a-carme-chacon-a-titol-postum/
http://www.gerio.cat/noticia/273575/guillem-terribas-i-lluis-roura-premiats-amb-la-creu-de-sant-jordi
http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Creus-de-Sant-Jordi-00005

10/4/17

Rahola recrea a ‘Rosa de cendra' un país que “floreix fins i tot quan el cremen”

El llibre narra la Setmana Tràgica des de “la mirada petita”.

L'escriptora explica a Girona que té pendent novel·lar l'afusellament del seu oncle avi.

De la seva primera novel·la, El carrer de l'embut (2013), en va vendre més de vint mil exemplars; de la segona, Mariona (2014), vint mil més; amb la tercera, Rosa de cendra, avalada a sobre amb el premi Ramon Llull 2017, és de preveure que Pilar Rahola seguirà la mateixa línia, i més quan assegura que la seva aposta per la literatura (“el meu temple, el meu refugi”) és ja irrenunciable. I, tot i així, cada vegada que presenta un nou llibre, com ahir a la Casa de Cultura de Girona, en conversa amb el director d'El Punt, Jordi Grau, es presta generosament a continuar exercint d'opinadora professional per convertir les trames de les seves novel·les en una mena de quadre il·lustrat de l'actualitat política, per més que recreï ambients del passat.
Pilar Rahola, Jordi Grau i Guillem Terribas a la Casa
de Cultura.
Rosa de cendra, el marc històric és la Setmana Tràgica de 1909, però els paral·lelismes que hi detecta amb el present són tan notoris, que es va atrevir a assenyalar-los amb detall: Solidaritat Catalana seria Junts pel Sí; el moviment llibertari i anarquista, la CUP –“sense arribar a la seva violència”–; Alejandro Lerroux, també amb una vèrbola rebaixada, seria Albert Rivera, i la Capitania General trobaria el seu alferes decidit en algú com Enric Millo. No són miralls deliberats; en tot cas, és la història, la que es repeteix.
Fora d'això, a Rahola li ha interessat seguir els descendents de la saga familiar que ja havia presentat a Mariona, aleshores en el context de la guerra de Cuba i ara per mostrar al lector els efectes d'un període especialment convuls en l'àmbit polític i social, però culturalment molt efervescent: són els anys de la guerra del Rif, la revolta contra les lleves i l'assalt a la redacció del setmanari ¡Cu-Cut!, però també els de la construcció de la Pedrera i el Palau de la Música, i de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, a qui de tota manera Rahola retreu que fes les classes en castellà i que hagués donat suport a atemptats amb bomba. “M'interessa la mirada petita de la gent fent front en la seva vida quotidiana al gran ull de la història”, va dir, i és a través d'aquesta recreació minuciosa de la Barcelona de l'època que ha arribat a la conclusió que “aquest és un país que floreix fins i tot quan el cremen”. Tot i que no s'ha sentit temptada d'introduir elements autobiogràfics en les novel·les, va admetre que en tots els seus personatges hi ha alguna cosa d'ella mateixa, encara que sovint no n'aprovi ni la moral ni la conducta. No li passa pas el mateix amb la seva pròpia família i, en concret, amb el seu avi, que va inspirar-li l'argument d'El carrer de l'embut, i sobretot amb el seu oncle avi, Carles Rahola, sobre el qual té pendent escriure també una novel·la, va anunciar.
Eva Vázquez, en el Punt-Avui 09.04.2017 
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1115429-rahola-recrea-a-rosa-de-cendra-un-pais-que-floreix-fins-i-tot-quan-el-cremen.html

Pep Blay: “Albert Pla no guarda ni els seus discos”

L'autor de ‘Todo es mentira', la “biografia consentida” de Pla, la presenta avui a la 22.

Jordi Gispert, Pere Font i Pep Blay a la 22
L'escriptor i periodista musical Pep Blay (Tarragona, 1966) ha publicat diverses novel·les i biografies d'artistes com ara Sopa de Cabra, Els Pets i Bunbury. “Escriure una biografia d' Albert Pla et permet, entre cometes, lluir-te literàriament, perquè el personatge aporta tensió, emoció i molt de sentit de l'humor”, afirma Blay sobre el seu últim llibre, Albert Pla: todo es mentira (Satélite K), que aquesta tarda presentarà a la Llibreria 22 de Girona, on signarà exemplars, a partir de dos quarts de sis de la tarda. Escriure aquesta “biografia consentida” per Pla, “no autoritzada”, no ha estat fàcil: Blay ha esmerçat gairebé tres anys, no a plena dedicació, a intentar reconstruir la història del cantautor sabadellenc. “A Albert Pla no li agrada parlar d'ell i la gent s'acaba inspirant en el que diuen els altres, de manera que corren moltes llegendes i mentides sobre la seva vida. Un problema afegit és que ell no conserva res sobre la seva trajectòria, ni articles de diaris ni tan sols els seus discos: viu completament en el present”, remarca Blay, que també ha entrevistat molta gent de l'entorn de Pla, alguns dels quals, sobretot els que van compartir la seva fase “més bohèmia” a finals dels anys noranta, tenen “records foscos, distorsionats, plens de llacunes”. “Ell es pensava que no arribaria mai a escriure aquest llibre, però quan va veure que el projecte tirava endavant, hi va voler dir la seva i va acceptar fer un parell d'entrevistes llargues”, hi afegeix Blay, que veu Pla com “un punky vital i el pallasso que diu les veritats, perquè sempre ha dit el que ha volgut”.
Xavier Castillón publicat en El Punt-Avui 07.04.2014

1/4/17

Nou conte de Maria Mercè Roca

 
La Llibreria 22 de Girona va acollir ahir la presentació del conte L'hort del senyor Puig, de l'escriptora i política Maria Mercè Roca. És la història d'uns bons amics que es donen la mà per salvar l'hort més bonic del poble. El conte està dedicat a l'activista i exregidora Núria Terés, que va morir a finals d'octubre, perquè «també treballava per salvar les coses que no anaven del tot bé». L'explicació del conte va anar a càrrec de la contacontes Pepa Llobet.
Diari de Girona 31.03.2017