23/9/15

35 PREMI DE NOVE·LA CURTA JUST M. CASERO

La XXIII Proposta de Poesia/ Premi Just M. Casero,  homenatjarà Ricard Creus.
* Aquest és un dels cinc actes que conformen la programació d' enguany, que tindran lloc entre el 27 d'octubre i l'1 de novembre.

 L'acte de lliurament del premi Just M. Casero es farà el 30 d'octubre.

Trenta-una obres aspiren a la 35a edició del Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero 2015. Com ja va sent una tradició, l'acte de lliurament tindrà lloc el 30 d'octubre (20 h) a la Sala La Planeta i enguany com a obertura s'ha proposat un recital concert (en versió reduïda d'uns trenta minuts) del guitarrista Toti Soler i l'actor Joan Massotkleiner titulat Llull, mística i faula, com a homenatge al creador del català literari quan es compleixen 700 anys de la seva mort.
Guillem Terribas serà el presentador de la cerimònia, al final de la qual es farà públic el veredicte del premi que convoca la Llibreria 22 de Girona i que està valorat en 2.200 euros i la publicació a l'editorial Empúries. El jurat d'aquesta edició el formen Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès i Eva Vázquez.
Cinc propostes literàries
Ricard Creus, acompanyat per Rosa M. Font.
Foto: Joan Sabater
I un any més, com ja en van sent 23, paral·lelament a aquest esdeveniment literari se celebra la Proposta de Poesia a La Planeta. Per a aquesta edició s'ha conformat una programació amb cinc actes literaris que s'encetaran el 27 d'octubre (21 h, 6 euros) ambUn aperitiu al Flore, de Narcís Comadira. Es tracta d'una lectura entre tres de les grans figures literàries catalanes del segle passat: Josep Carner, Mercè Rodoreda i Josep Pla; interpretats per Jaume Mallofré, Carme Sansa i Joan Massotkleiner.
La presentació del monogràfic dedicat a la figura i l'obra de Miquel Pairolí de la revista El Procés (28 d'octubre); la lectura d'alguns dels propis poemes de Josep Domènech Ponsatí publicats al seu nou recull, El càcol (29 d'octubre), i la projecció d'una biografia musicada de Manuel de Pedrolo i la conferència a càrrec d'Adelais de Pedrolo, la filla de l'escriptor homenatjat (31 d'octubre), són el seguit de propostes que culminaran l'1 de novembre amb l'acte d'homenatge al poeta Ricard Creus.
Titulat Cantar de tu i de mi també deu ser vida, hi participaran un munt d'amics i escriptors, entre els quals destaquen Sam Abrams, Miquel Desclot, Susana Rafart, Isabel Oliva, Mireia Lleó, Quim Curbet, Vinyet Panyella, Jordi Colomer, Dolors Reig, Maguí Noguer, Roger Costa-Pau, Maria Rosa Font i Lluís Lucero.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt-Avui 23.09.15

La Proposta de Poesia del premi Casero homenatjarà Pairolí, Llull i Pedrolo

S'acosten les Fires de Girona i la Llibreria 22 i la sala La Planeta van presentar ahir la Proposta de Poesia, la setmana d'actes teatrals i poètics que acompanya l'acte de lliurament del premi literari Just M. Casero, que retrà aquest any homenatge a Miquel Pairolí, Ramon Llull i Manuel de Pedrolo.
A partir del 27 d'octubre i fins l'1 de novembre, la La Planeta acollirà diàriament un espectacle de la XXIII Proposta de Poesia.
Narcís Comadira és el creador d'Un aperitiu al Flore (primer espectacle, dia 27), una trobada imaginària entre Josep Carner, Mercè Rodoreda i Josep Pla, interpretats respectivament per Jaume Mallofré, Carme Sansa i Joan Massotkleiner. Aquest és un encàrrec a Comadira del Born Centre Cultural que ja es va veure a Barcelona.
El malaguanyat escriptor Miquel Pairolí serà evocat (dia 28) en un acte de la revista El Procés, íntegrament dedicada a l'autor, i que tindrà una edició digital, a més de cent exemplars impresos. 
El dia 29 farà d'amfitrió Josep Domènech Ponsatí, poeta i llibreter tatuat de la Llibreria Geli, que llegirà la seva obra El càcol.
El 30 d'octubre hi haurà pròpiament el lliurament del premi de novel·la curta Just M. Casero, dotat amb 2.200 €, més 600 € per al finalista, i que aquest any ha rebut un total de 31 obres. En el decurs de l'acte, presentat per Guillem Terribas, es farà un homenatge a Ramon Llull, amb motiu del 700 aniversari de la mort del primer gran narrador en llengua catalana.
La Proposta de Poesia continuarà el dia 31 amb la projecció i conferència Pedrolo, radicalment la llibertat, a càrrec d'Adelais de Pedrolo, filla de l'autor de Mecanoscrit del segon origen, que va ser el primer escriptor guanyador del premi Bertrana de Girona. Pere Puig, responsable de La Planeta, va fer ahir en roda de premsa una decidida reivindicació d'un escriptor molt influent dels anys 60 i 70, l'obra del qual ara està a mans del Grup Planeta, a través d'Edicions 62, i no es publica. Precisament aquests dies s'estrenarà la pel·lícula Segon Origen, basada en l'obra de Pedrolo. 
Finalment, l'1 de novembre, últim dia de Fires, es retrà homenatge al poeta Ricard Creus, amb un recital col·lectiu.
Daniel Bonaventura. publicat en el Diari de Girona 23.09.15

17/9/15

‘El exilio de Mona Lisa', a Girona

Antoni Puigverd, Juan Cal i Guillem Terribas
 Foto: X.C.
Antoni Puigverd va presentar ahir El exilio de Mona Lisa(Milenio), primera novel·la de l'experimentat periodista Juan Cal, a la Llibreria 22 de Girona. Cal, directiu del diari Segre, recrea en aquesta “ficció documental” la trobada de dos exiliats catalans –un artista revolucionari i un sacerdot republicà– el 1940 a Montalban, una petita ciutat plena de refugiats i d'obres d'art del Louvre que alguns intenten salvar dels nazis. Puigverd va destacar l'esforç de Cal per construir personatges versemblants.
Xavier Castillón, publicat en el Punt Avui 17.09.15



Puigvert presenta el llibre de Juan Cal
Foto: Aniol Resclosa.

D
os refugiats catalans es retroben el 1940 al sud de França enmig de l'angoixa que genera la imminent ocupació alemanya. En aquest context salvaguardaran algunes valuoses obres d'art que poden caure a mans dels nazis. Aquest és l'argument d'El exilio de Mona Lisa, llibre del periodista Juan Cal, director executiu del grup editorial del diari Segre, que l'escriptor Antoni Puigvert va presentar ahir en el decurs d'un acte a la Llibreria 22 de Girona.

Diari de Girona 17.09.15 

La Maledició dels Palmisano


Rafel Nadal omple el Saló de Descans en la presentació gironina de l'obra i Albert Om diu que aquesta novel·la el consagra com a escriptor

Rafel Nadal omple el Saló de Descans en la presentació gironina de l'obra i Albert Om diu que aquesta novel·la el consagra com a escriptor.
Les pàgines encara desprenen olor d'impremta i ja s'ha convertit en el llibre més venut en llengua catalana del moment.
La maledicció dels Palmisano (Columna), del periodista i escriptor gironí Rafel Nadal, una dramàtica història ambientada al sud d'Itàlia, a cavall de les dues ?guerres mundials, va camí de convertir-se en un best seller i tenir traducció a diverses llengües, però si alguna cosa honora l'autor és que li diguin que aquest seu quart llibre és el que el consagra com a escriptor.
Tot un elogi pronunciat ahir per boca del periodista Albert Om en la presentació gironina de La maledicció dels Palmisano, en el decurs d'un acte que va omplir el Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona amb més de 150 persones.
Tot un esdeveniment cultural que va comptar amb l'assistència de bona part de la nombrosa família de Rafel Nadal, la qual descansa tranquil·la ara que el seu germà escriptor ja no parla d'ells, com va fer a les seves dues primeres novel·les autobiogràfiques, Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany.
Albert Om, presentador a Barcelona d'aquests dos llibres anteriors, va assegurar ahir a Girona que Nadal és «un grandíssim narrador oral» i que és també «un grandíssim narrador escrivint».
La maledicció dels Palmisano troba el seu origen en un viatge al sud d'Itàlia on l'ex director d'El Periódico veu un monòlit de la Primera Guerra Mundial on 21 del total de 42 noms registrats porten el cognom Palmisano.
Són caiguts de la guerra, tots ells pertanyents a una mateixa nissaga. I el llibre arrenca amb la vídua embarassada del mort 21è, la qual dóna el fill a criar a una amiga, de cognom Convertini, perquè pensa que així podrà enganyar el destí i esquivar la maledicció dels Palmisano.
Profundament impressionat pel fet que al cor d'Europa es lliuressin les dues més cruels guerres amb tan sols 18 anys de diferència, Rafel Nadal ha volgut amb aquesta nova novel·la reflexionar sobre l'existència dels bàndols contendents.
«Com faig dir als meus personatges, tu no tries el bàndol, sinó que el bàndol ja t'ha triat a tu prèviament. Tu potser no pots evitar treballar en un camp de concentració nazi, però pots evitar disparar en algun moment», va explicar Nadal.
Qui ha estat considerat com l'últim escriptor català qualificat per parlar de flors -el llibre té delicats episodis i recreacions costumistes de la vida a l'Itàlia de l'època-, no va descartar tornar a escriure sobre la pròpia família, i va admetre «el perill» que algun dia ho faci un dels néts Nadal sobre ell.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 16.09.15adal omple el Saló de Descans en la presentació gironina de l'obra i Albert Om diu que aquesta novel·la el consagra com a escriptor.
Les pàgines encara desprenen olor d'impremta i ja s'ha convertit en el llibre més venut en llengua catalana del moment. 
La maledicció dels Palmisano (Columna), del periodista i escriptor gironí Rafel Nadal, una dramàtica història ambientada al sud d'Itàlia, a cavall de les dues ?guerres mundials, va camí de convertir-se en un best seller i tenir traducció a diverses llengües, però si alguna cosa honora l'autor és que li diguin que aquest seu quart llibre és el que el consagra com a escriptor.
Tot un elogi pronunciat ahir per boca del periodista Albert Om en la presentació gironina de La maledicció dels Palmisano, en el decurs d'un acte que va omplir el Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona amb més de 150 persones. 
Tot un esdeveniment cultural que va comptar amb l'assistència de bona part de la nombrosa família de Rafel Nadal, la qual descansa tranquil·la ara que el seu germà escriptor ja no parla d'ells, com va fer a les seves dues primeres novel·les autobiogràfiques, Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany.
Albert Om, presentador a Barcelona d'aquests dos llibres anteriors, va assegurar ahir a Girona que Nadal és «un grandíssim narrador oral» i que és també «un grandíssim narrador escrivint».
La maledicció dels Palmisano troba el seu origen en un viatge al sud d'Itàlia on l'ex director d'El Periódico veu un monòlit de la Primera Guerra Mundial on 21 del total de 42 noms registrats porten el cognom Palmisano. 
Són caiguts de la guerra, tots ells pertanyents a una mateixa nissaga. I el llibre arrenca amb la vídua embarassada del mort 21è, la qual dóna el fill a criar a una amiga, de cognom Convertini, perquè pensa que així podrà enganyar el destí i esquivar la maledicció dels Palmisano.
Profundament impressionat pel fet que al cor d'Europa es lliuressin les dues més cruels guerres amb tan sols 18 anys de diferència, Rafel Nadal ha volgut amb aquesta nova novel·la reflexionar sobre l'existència dels bàndols contendents. 
«Com faig dir als meus personatges, tu no tries el bàndol, sinó que el bàndol ja t'ha triat a tu prèviament. Tu potser no pots evitar treballar en un camp de concentració nazi, però pots evitar disparar en algun moment», va explicar Nadal. 
Qui ha estat considerat com l'últim escriptor català qualificat per parlar de flors -el llibre té delicats episodis i recreacions costumistes de la vida a l'Itàlia de l'època-, no va descartar tornar a escriure sobre la pròpia família, i va admetre «el perill» que algun dia ho faci un dels néts Nadal sobre ell.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 16.09.15

Altres famílies, el mateix èxit
Rafel Nadal i Albert Om, abans de començar l'acte
Foto: JOAN SABATER.
Gairebé dos anys després de presentar també al saló de descans del Teatre Municipal de Girona el seu anterior llibre, Quan en dèiem xampany, Rafel Nadal va tornar ahir al mateix escenari –uns 180 assistents omplint la sala i uns quants Nadal-Farreras a les primeres fires, com el 2013– per parlar del seu quart llibre, La maledicció dels Palmisano, amb Albert Om, que com va recordar el convidat, ja li va presentar els dos llibres anteriors a Barcelona.
Per introduir l'acte, Guillem Terribas va anunciar que La maledicció... és ara mateix el llibre més venut a Catalunya, també a la recent Setmana del Llibre en Català, confirmant així l'estat de gràcia de l'autor des de la primera incursió en el seu propi univers familiar que va ser Quan érem feliços (2012). Per trencar el gel, Om va constatar irònicament “l'alegria i alleujament de la família Nadal per un llibre que, finalment, no parla d'ells”, en referència a aquesta última novel·la, protagonitzada per dues famílies d'una petita localitat del sud d'Itàlia, que creuen els seus destins entre les dues guerres mundials. “Aquestes petites històries encaixades dins la història en majúscules són una constant en aquests últims tres llibres”, va dir Om, i va subratllar que Nadal és “un grandíssim narrador” que té molta cura dels petits detalls i perfila amb rigor els escenaris històrics, com ara el poc conegut episodi del bombardeig del port de Bari, “el Pearl Harbor europeu”, el desembre del 1943. Rafel Nadal va reconèixer que té “algunes esperances dipositades en aquesta novel·la, també fora del nostre àmbit lingüístic”, sobretot a partir de la Fira de Frankfurt i les possibles traduccions que en puguin sortir, mirant especialment cap a Itàlia. Nadal va apuntar dos o tres projectes literaris més que van creixent a les seves llibretes, i aquest admirador confés de Gerald Durrell (La meva família i d'altres animals) va deixar la porta oberta a tornar a escriure algun dia sobre la seva família, i no només en passat.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 16.09.15 

8/9/15

Inauguració de la 4a edició de l'Escola de Llibreria

Abans d'entrar a l'auditori del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, Antoni Daura, el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, es mostra moderadament optimista sobre l'evolució del negoci llibreter, les xifres de vendes tendeixen a canviar de signe, un modest increment del 3 %. També reconeix que l'Escola de Llibreria va néixer en el pitjor dels moments, el 2012, en plena crisi, tot i així és un èxit haver arribat a aquesta quarta edició que és a punt de començar.

Ja dins de la sala, Joaquim Bejarano, des de la mesa, valora molt positivament el recorregut del postgrau. Mònica Baró fa un inventari de les llibreries inaugurades per alumnes de l'Escola. En són unes quantes, de Balaguer a Blanes, del Poblenou a Pedralbes, del Clot a l'Eixample, que poc a poc van teixint una xarxa d'un nou tipus de llibreries, amb gent més preparada i amb noves idees. Daura apunta que el llibreter és alguna cosa més que un botiguer, és un ofici antic i noble, qui el practica ha de tenir un bon bagatge cultural. Tots els llibreters venen els mateixos llibres, però cada un el ven de manera diferent. 
A continuació el mestre de cerimònies Lluís Agustí –i director de l'Escola– presenta Valèria Gaillard, periodista literària a El Punt Avui. Entre altres coses és llicenciada en Filosofia i en Teoria de la Literatura, traductora i secretària de l'Associació Catalana d'Amics de Marcel Proust. Durant la seva conferència inaugural, «Un cànon literari per a llibreters?» en repassa la història. El mot ve del grec, que significava «vara de mesurar», després es va aplicar al conjunt de llibres que havia de contenir la Bíblia. Al segle XVIII David Ruhnken és el primer que estableix quines obres literàries eren dignes de ser preservades. Més endavant es comença a qüestionar quins autors i quins llibres havien de figurar al cànon. Al segle XX el nord-americà Allan Bloom defensa un cànon tancat, només els clàssics en poden formar part. Als anys seixanta corren nous aires, les dones, les minories, altres literatures vindiquen el seu dret a formar part dels escollits. El 1994 un altre Bloom, en Harold, publica El cànon occidental (Anagrama 2002 i Columna 1995), un inventari amb mirada molt anglosaxona del que ell considera els llibres més importants de totes les èpoques. 
Valèria arriba ara i aquí. Ha fet una enquesta d'urgència a tres llibreters de confiança. En Lluís Morral, de Laie, considera que la contribució dels llibreters a crear un cànon és relativa, són els editors qui juguen un paper fonamental; sense ells molts llibres caurien en l'oblit, posa l'exemple de Stefan Zweig, Quaderns Crema el va posar de moda. Isabel Guilera de La 22 de Girona opina que les llistes de suggeriments que confeccionen els llibreters dibuixen un cànon personal, i a més, fan augmentar les vendes, atès que els lectors confien en els seus criteris de selecció. Pep Garcia, de l'Odissea de Vilafranca, creu que la proximitat amb els lectors els dóna, a diferència d'acadèmics i crítics, una mirada més atrevida, valenta i oberta. Valèria cita l'imprescindible Librerías de Carrión (Anagrama 2013): «Las librerías, desde siempre, han sido aquellos aquelarres del canon, y por tanto puntos clave de la geopolítica cultural...». En definitiva és impossible establir un cànon tancat; però malgrat ser provisional i relatiu és necessari, cal una tria, uns criteris davant la impossibilitat de llegir-ho tot. Els llibreters, amb les seves llistes de recomanacions, contribueixen a crear un cànon contemporani des de la independència. 
L'acte s'emmarca dins les activitats de la Setmana del Llibre en Català, just davant de l'auditori hi ha les casetes de la fira. Finalment, arriba el moment més esperat, l'entrega de diplomes (provisionals) als alumnes de la tercera promoció de l'Escola. Sembla una colla eixerida i ben avinguda, alguns ja eren llibreters, altres s'han estrenat fa poc, uns quants més de ben segur que ho faran aviat. Els alumnes de la quarta promoció, també presents, esperen el seu torn.