24/9/10

El Casero supera el seu rècord d'obres

El premi de novel·la curta de La 22 rep 35 originals, el major nombre d'obres des que va canviar de format.
Al principi, el premi Just Manuel Casero era de narració curta. Això feia que es presentessin un elevat nombre d'originals i, amb l'afany de reduir-los i assegurar-se una certa qualitat de l'obra presentada, es va optar per la fórmula de novel·la curta. Des de llavors, el nombre presentat d'obres oscil·la entre les 20 i les 25. Aquest any se n'han presentat 35, el rècord, sense que hi hagi una hipòtesi clara del motiu d'aquest increment. Aquesta edició del Casero també és especial, perquè és la trentena, i per això el llibreter Guillem Terribas (La 22) va anunciar ahir diverses novetats, com ara que el guanyador del premi, a més de rebre 2.500 euros i l'edició de l'obra, també s'emportarà una escultura única, feta per a l'ocasió, per l'artista Jordi Gispert. Terribas va explicar que a partir d'ara serà sempre així, el guanyador rebrà una obra d'art, que no necessàriament ha de ser de Gispert.
El convocant del premi també va explicar que el dia 30 d'octubre, quan es farà l'acte d'entrega del premi a La Planeta (13.00 h), obrirà l'acte el periodista Narcís-Jordi Aragó, “una persona a qui sempre, en les trenta edicions del premi, he vist entre el públic.” Abans de l'entrega, actuarà la Coral Xàntica, que sota la direcció de Sara Pujolràs i amb Joan Sadurní al piano, presentarà un espectacle titulat Trenta anys de lletra i música, en el qual faran un breu recorregut pels darrers trenta anys a través de temes prou coneguts de diversos estils, amb arranjaments de Sadurní.
El Casero arriba, com sempre, per Fires i amb el complement de la Proposta de Poesia, de la qual es farà la 18a edició, a La Planeta. El primer acte és una tertúlia del club de lectura Just Manuel Casero sobre Olor de violetes, de Josep Campmajó, la novel·la guanyadora de l'edició de l'any passat (27 d'octubre, 20.00 h). L'endemà (21.00 h), el Grup Proscènium estrenarà El meu poble i jo, una lectura de diversos textos de Salvador Espriu. El dia 29 (19.00 h), Narcís Comadira comentarà la projecció d'El Price dels poetes, la filmació del primer Festival Popular de Poesia Catalana, i el 31 d'octubre (19.00 h) Roger Costa-Pau protagonitzarà l'espectacle poètic Cavada pell, basat en el seu cinquè llibre de poesia i en què intervindran músics com ara Eduard Canimas (veu i guitarra), Pau Oliver (percussions) i Joan Solà-Morales (contrabaix). La proposta inclou sengles homenatges a Miguel Hernández (2 de novembre, 21.00 h) i a Màrius Torres (3 de novembre, 21.00 h), a càrrec d'El Llop Ferotge i Josep Maria Fonalleras, respectivament.
* Publicat en El Punt 24/09/10. Text i foto: Dani Chicano.

El premi Casero compleix 30 anys amb la participació més alta de la història.
 Fins a 35 novel·les curtes, onze més que en la passada edició, concorren al ja veterà guardó.
La celebració del trentè aniversari de la creació del premi de novel·la curta Just Manuel Casero tenyirà enguany els actes commemoratius d'aquest guardó. I és que enguany les activitats tindran com a fil conductor l'efemèride, amb un espectacle que repassarà les seves tres dècades de vida, així com diverses referències a guanyadors, assistents i convidats d'anteriors edicions.

Si es té en compte la participació enregistrada, el Casero gaudeix de molt bona salut; i és que des que va passar de ser un premi de "narració curta" a un de "novel·la curta", mai s'havia rebut tants originals a concurs: es tracta de 35 obres, fins a onze més que en l'any passat.

Així ho explicava Guillem Terribas, organitzador del premi des de la Llibreria 22 i secretari del jurat. El programa tindrà el seu eix central en l'acte de lliurament del premi, que se celebrarà el 30 d'octubre. I aquest enguany suposarà un repàs a la trajectòria del guardó, tant per l'encarregat d'obrir l'acte com per l'espectacle programat.

Terribas va explicar que, a diferència d'altres edicions quan s'ha comptat amb personalitats de renom poc habituals de Girona (com Gato Pérez, Jaime Gil de Biedma o Teresa Gimpera), enguany el pes de la presentació es portarà "des de casa". Serà Narcís-Jordi Aragó, "l'unica persona a qui sempre he vist a totes les edicions del Casero", segons Terribas, qui se'n faci càrrec. També va explicar que, tot i que el presentador té llibertat absoluta per escollir de què parlar, esperava que centrés el seu discurs en "els 30 anys d'evolució" del guardó.

On l'organització sí que s'ha assegurat que aquestes tres dècades hi siguin presents és a l'espectacle que acompanya el lliurament del premi. És un encàrrec fet a la Coral Xàntica, que sota la direcció de Sara Pujolràs oferirà un repertori creat especialment per a l'ocasió. I entre cançó i cançó, es llegiran fragments de persones vinculades al premi com el mateix Gil de Biedma, Comadira o Quim Monzó.

La programació s'inaugurarà amb un club de lectura d'Olor de violetes amb el seu autor, Josep Campmajó (guanyador del passat Casero). D'altres noms propis són Miguel Hernández -El Llop Ferotge l'homenatja en un recital-; Salvador Espriu -amb un espectacle del grup Proscènium-; i Màrius Torres -de qui Josep M. Fonalleras farà una lectura de textos-.
* Una escultura per al trentè aniversari
Fins ara, el Casero aportava dos premis a la novel·la guanyadora: la dotació econòmica (que enguany passa de 2.000 a 2.200 euros), i la publicació de l'obra (a càrrec d'Amsterdam Llibres). Però a partir d'aquesta edició, el guardonat també tindrà un record permanent d'aquesta fita: un trofeu que farà cada any a un artista diferent, una peça única i commemorativa del premi. En aquesta primera edició amb trofeu, aquest se li ha encarregat al pintor i escultor Jordi Gispert. També com a novetat, s'ha presentat una imatge gràfica renovada a partir de la qual es faran unes xapes commemoratives.
* Publicat en el "Diari de Girona" 24/09/10.Text: Marta Pallarès.

23/9/10

Presentació:Del disseny d´una estratègia política a l´elaboració d´un discurs

El llibre de Juan Milián Querol, editat per UOC, es va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona. L'experiència de polítics que com Obama, Sarkozy i Cameron han aconseguit liderar un profund procés de canvi (primer dins els partits polítics, i després dins de societats necessitades de noves idees i formes de fer política), centren Los nuevos liderazgos políticos. Claves para una carrera política. El llibre de Juan Milián Querol, editat per UOC, es va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona en presència del seu autor i del periodista Pep Prieto.
* Diari de Girona, 23/09/10 Foto: Aniol Resclosa.



22/9/10

Consultor en comunicació política | al gra.Juan Juan Milián Querol: "Els polítics acaben sent el reflex de la societat sense valors"

El desencant de la societat davant de la classe política és un dels principals handicaps dels que aspiren a governar-nos. ¿Sobre quines fórmules poden construir ells una oratòria més efectiva? Juan Milián Querol s'ha fixat en l'impuls que va fer líders Barack Obama, Angela Merkel, Nicolas Sarkozy i David Cameron. Com a politòleg, membre fundador de l'Associació de Comunicació i Estratègia Política (ACEP) i integrant de la Societat Catalana de Comunicació i Estratègia Polítiques desentranya amb facilitat els aspectes més resolutius de campanyes que sí que aconsegueixen líders. Avui presenta el seu llibre Los nuevos liderazgos políticos. Claves para una carrera política. (Ed. UOC).
'LOS NUEVOS LIDERAZGOS POLÍTICOS'. Llibreria 22. Hortes, 22. Girona. www.llibreria22.net-¿D'on sorgeix el seu llibre?
-Neix d'una tensió interna que sentia perquè, després d'haver treballat en campanyes polítiques, em vaig adonar que els manuals de comunicació política que ens van ensenyar a la universitat no mostren bé la realitat. He volgut explicar el backstage de les campanyes, la manera de crear el missatge polític avui en dia, personalitzat en èxits que tots tenim molt presents.
-Ha agafat l'exemple de fora perquè aquí... ¿què ens passa?
-El llibre arriba precisament en un moment en què es parla molt de crisi de lideratge propiciada pel nostre sistema polític de la partitocràcia. Aquí, la força resideix en en el partit, i no pas en les persones. La disciplina del partit és una llei de ferro en què el líder mana i el control del partit el té l'aparell polític, l'estructura. Així és molt difícil que pugui sorgir aquí un Obama, que un ciutadà normal, un líder social arribi a ser candidat.
-Llavors, la crisi és del sistema complet, no dels polítics ni de la seva falta de lideratge.
-Patim moltes crisis en una. També a Alemanya i als Estats Units viuen la crisi econòmica, però el seu sistema d'eleccions primàries fa que els candidats sorgeixin i siguin elegits des de la base social, on coneixen les verdaderes necessitats de les persones. Obama, abans de ser candidat del seu partit, va estar treballant amb gent molt pobra.
-Al seu llibre, parla de valors com una de les claus dels nous líders polítics.
-Sí. Valors com la motivació, l'esforç, el coratge, la intel·ligència i l'ètica són necessaris per construir el carisma dels polítics. El polític ha de ser un exemple per a la societat.
-Però, ¿la falta de valors en una societat és culpa dels seus líders?
-No. Tots som responsables de viure en aquests valors o no, de construir-los. Al cap i a la fi, els polítics acaben sent el reflex d'una societat. En realitat, critiquem d'ells el que tampoc ens agrada de nosaltres mateixos.
-¿Què defineix un bon líder?
-Les idees i l'estratègia, que sàpiga qui és i cap on vol anar; l'ètica, els seus valors, compartits amb la majoria; i la comunicació, que sigui capaç de transmetre a la gent i emocionar-la.
*Publicat en "El Periódico" per Carme Escales. Foto de Joan Puig.

LA NOVA NARRATIVA CATALANA / El planter del català.

Inicialment havien de ser 40 escriptors en català de menys de 40 anys. Finalment les xifres són menys rodones: 47 textos, alguns d'inèdits, de 41 autors de fins a 45 anys. Però la intenció de l'antologia Veus (Empúries), que Anagrama publica traduïda al castellà (Voces), és la mateixa. Demostrar, segons l'antòloga, l'escriptora Lolita Bosch, que la nova narrativa catalana «no ha de tenir cap complex» i que val la pena llegir el treball dels més joves («un escriptor als 40 anys és jove», opina).
La responsable del projecte planteja el volum amb un propòsit gairebé terapèutic: «És sorprenent el bon nivell que hi ha i que malament que es parla de la literatura catalana; m'he cansat de sentir com editors, escriptors i lectors diuen que és una merda, que no es fa res, però resulta que no han llegit el que s'escriu i que no tenen cap argument literari».
Dels autors joves en català se'n parla poc (no han tingut al darrere, per exemple, una campanya de promoció com la de la generación nocilla) i fins i tot, creu Bosch, «no s'han llegit entre si i dialoguen molt poc, molt menys que amb el passat, amb una tradició literària que té molt pes en ells».
Tampoc es pot parlar d'escoles, grups o generacions consolidades. «Si de cas -opina Bosch- hi ha algunes tendències, una literatura surrealista [amb autors com Ramon Erra, Guillem Sala i Joan Miquel Oliver], una altra de més urbana i contemporània [Edgar Cantero o Anna Carreras], una altra de més rural [Pep Puig o Maite Salord] i una altra de molt vinculada a la tradició literària [Sebastià Alzamora, Tània Juste, Jo Alexander...]» Sense comptar amb autors consolidats que ja juguen a les lligues importants, com Neus Canyelles, Borja Bagunyà, Jordi Lara, Francesc Serés, Toni Sala i Jordi Puntí.
Queden fora de l'antologia (es tracta sobretot d'una selecció de textos seguint un criteri personal, no d'un assaig literari ni enciclopèdic) la poesia, la crònica i els autors de plantejaments més comercials que literaris, sense els quals queda coixa una panoràmica exhaustiva de què es publica avui.
Encara que a l'antologia s'ha omès qualsevol referència als premis literaris rebuts, és evident que la plètora de petits guardons ha estat un estímul per a molts d'aquests escriptors. Les editorials en què publiquen habitualment (dues terceres parts ho fan en segells integrants del Grup 62, però 15 dels 40 seleccionats, en editorials com La Magrana, La Campana, Arola, Amsterdam, Quaderns Crema i 1984) serveixen també com a indicatiu de fins a quin punt està concentrat el sector editorial català i també que malgrat això hi ha altres iniciatives que continuen apostant per autors joves.
Les dues edicions, en català i castellà, s'obren amb pròlegs pensats per a diferents públics. «No per als lectors d'Espanya, sinó de tot Amèrica Llatina», precisa Bosch. En atenció a aquests destinataris, els presenta la «llengua petita, protegida amb zel i estimada per la majoria dels seus parlants com si fos un objecte preciós» en què va ser escrit originalment el llibre, que alimenta una literatura que «continua oculta, silenciosa i amb prou feines traduïda» i que s'enfronta al repte de demostrar que és més moderna que ètnica. ¿Per què aquest silenci davant tots els intents de traduir al castellà la literatura catalana? «No puc entendre per què no ens llegeixen -respon Bosch-.
Les raons, literàries no ho són. Si són històriques o polítiques, prefereixo no entrar-hi».
* Publicat en "El Periódico" 22/09/10 per Ernest Alós. Foto: Josep García.

18/9/10

NUEVO CURSO

El hombre, como cualquier animal domesticado, termina adaptando el universo a sus rutinas. Para los que pasamos los primeros 20 años de nuestra vida sometidos al calendario escolar, la vuelta al colegio sigue significando el cambio de año. El principio del nuevo curso es una Navidad laica, sin uvas y sin discurso del Rey, pero con propósitos renovadores y hasta suscripción a fascículos, que también un día nos dejarán tirados. El aroma de vuelta al cole lo impregna todo. Las parrillas de televisión se renuevan, desaparecen programas y otros se retocan. Por lo general, suele ser el mismo regalo pero envuelto con distinto papel. Lo iremos descubriendo mientras los presentadores pierden el bronceado.


Lo más previsible de la vuelta al colegio vista a través de la televisión es el empeño de los servicios informativos por visitar micro en ristre algún colegio. Filmar el lloro comprensible de los debutantes y las declaraciones del más zoquete del aula.

Sin embargo, poco se ha publicitado este año el dato de que los centros privados tienen más número de alumnos por clase que los públicos. Tampoco se analiza si es positivo para la formación humana de los niños que avancemos tanto su entrada en la rutina escolar, forzados por las exigencias laborales de los padres. Y, por supuesto, a ningún canal se le ocurre analizar las supuestas ventajas que nos iba a traer la liberalización de los precios de los libros de texto. Mucho presumir de que la competencia nos traería innumerables ventajas y la verdad es que el pastel se lo han quedado las grandes superficies frente al pequeño librero, el precio de esos libros obligatorios es más alto que nunca y las mochilas de los niños siguen prometiendo un futuro masivo de lesionados cervicales. Las editoriales principales funcionan con un tono soprano, donde nadie se atreve a rechistarles, y a los padres que reivindican en público la razonable posibilidad de que sus diferentes hijos puedan heredar de año en año los libros de texto yo les recomendaría que miraran debajo del coche antes de arrancarlo por las mañanas. Un ejemplo más de que el neoliberalismo solo nos traería ventajas. Con ventajas así, me alegro de haber estudiado hace 30 años.
David Trueba. Publicat a El País. Setembre 2010

6/9/10

La germana de Lope

L'actriu Carla Nieto presentarà avui als Ocine Girona ‘Lope', acompanyada del també gironí Edmon Roch, productor d'aquest ‘biopic' sobre el cèlebre escriptor.

“No m'ho acabo de creure, encara haig d'assumir que he participat en aquesta superproducció. Des que vaig llegir el guió, em vaig proposar de fer el que fos –professionalment, s'entén– per aconseguir el paper de María de Vega. Era com una obsessió i, després de passar per uns càstings molt durs, amb molta competència, la veritat és que ha estat un verdader premi”. Així d'exultant es mostra Carla Nieto (Girona, 1983), jove actriu promesa que reconeix viure el moment “més dolç” de la seva carrera, i més ara que ha viscut la seva primera experiència en una superproducció espanyola. És per això que vol viure intensament aquesta oportunitat i, després de participar en la presentació oficial de la pel·lícula a Madrid, i ahir a Barcelona, aquesta nit no es vol perdre la presentació de Lope a Girona, que tindrà lloc als Ocine (22.15 h). A l'acte, que serà presentat per Guillem Terribas, tampoc no hi faltarà el productor del film, el també gironí Edmon Roch.
A Carla Nieto l'hem vist fer d'adolescent en sèries d'èxit com La Via Augusta i Acusados, i d'estrella del rock al film Trash. Ara, per a aquest biopic d'amor i aventures basat en l'extraordinària història del cèlebre escriptor Lope de Vega, encarna un personatge ben diferent dels que havia fet fins ara, en tots els conceptes. María de la Vega, la germana del dramaturg, és, segons ella, “una dona d'allò més humil i pobra, que no gaudeix de gaires privilegis. Potser per això sent devoció pel seu germà i li encantaria viure les aventures i relacions amoroses que ell sí que experimenta. Per altra banda, María també exerceix com a germana assenyada que supleix el paper de mare, la que fa tocar de peus a terra el protagonista”. En ser un personatge “molt allunyat de mi”, per preparar-lo la jove actriu assegura que va llegir molt sobre Lope de Vega, a més d'alguna obra seva, sobretot sonets. També es va informar sobre l'època a través de llibres de costums i d'història del Segle d'Or espanyol. Però, segons reconeix, també es va basar en més d'un component del seu entorn familiar, sobretot pel que fa a la faceta de “dona treballadora”.
Quant a la seva relació amb el director, el brasiler Andrucha Waddington, Nieto el defineix com a “geni” i destaca la seva faceta creativa i el fet que deixa improvisar molt.
Filla de la consellera de Salut Marina Geli, Carla Nieto no para i, tot i reconèixer que té alguna bona oferta cinematogràfica que encara no pot confirmar, ben aviat se la podrà veure en una de les sèries destacades d'aquesta nova temporada televisiva, Ángel o demonio, que emetrà Cuatro. En aquesta sèrie, avança, “hi exploto un vessant més fosc i violent”.
* Jordi Camps. El Punt  03/09/10. Foto: Fox.
Els gironins de ‘Lope' als Ocine L'actriu Carla Nieto i el productor Edmon Roch van presentar ahir davant del públic gironí congregat als multicines Ocine Lope, un entretingut biopic centrat en les aventures i desventures del cèlebre escriptor espanyol Lope de Vega. Protagonitzada per Alberto Amman, Leonor Watling i Pilar López de Ayala en els papers principals, la pel·lícula narra la joventut i els amors d'un jove Lope just a partir del seu retorn amb l'Armada Espanyola l'any 1582. Malgrat que viurà els anys de pobresa a Madrid, ben aviat se les enginya per triomfar en el món de la comèdia i l'amor.
La gironina Carla Nieto, que interpreta el paper de la germana del protagonista, María de Vega, es va mostrar entusiasmada de participar en la seva primera superproducció cinematogràfica. Per la seva banda, el també gironí Edmon Roch va destacar la bona rebuda que està tenint el film, que ben aviat es presentarà als festivals de Venècia –fora de concurs– i Toronto, on participarà a la secció oficial.
* Jordi Camps Linnell. El Punt 04.09.10. A la Foto de Miquel Ruiz, Edmon Roch, Carla Nieto i Guillem Terribas.

3/9/10

Mor Jordi Vidal, emprenedor i mecenes de Girona

L'empresari, de 63 anys, va ser el creador de Progrup i de la Fundació Espais, la qual volia que fos l'embrió del centre d'art contemporani de Girona.
Jordi Vidal i Boris estava malalt de feia temps, però no havia volgut que se sabés. Precisament, des de final del 2007 exercia de jubilat, tal com va confessar en una entrevista publicada el 13 de juny passat a El Punt, durant la qual va repassar la seva trajectòria pública i professional.
Nascut el 17 d'abril del 1947 a Girona, aquest emprenedor i mecenes gironí va morir jove, ahir. Malgrat que s'havia apartat de la primera línia empresarial, Vidal era membre del ple de la Cambra de Comerç de Girona, del comitè executiu de la Fundació Palau de Fires de Girona i de la Fundació de l'Auditori Palau de Congressos de Girona.

Vidal va començar a treballar als 17 anys, primer de xerric, al costat del seu pare, a la Gestoria Vidal. El desembre del 1973 va decidir independitzar-se i va constituir Progrup. Atès que era recent la constitució del Col·legi d'Administradors de Finques de Girona i el seu pare n'era el president, va dedicar-se als serveis immobiliaris d'administració de finques. El 2010 Progrup és una empresa de serveis immobiliaris plens i integrals: administració de finques, compravenda, administració de patrimonis i serveis integrals en totes les branques possibles: fiscals, laborals, gestoria... Jordi Vidal va estar sempre molt vinculat a El Punt. De fet, Progrup és l'única empresa que ha posat publicitat al diari des del primer dia.
El 1987 va decidir dedicar el seu excedent empresarial a fer país i va crear la Fundació Espais Centre d'Art Contemporani de Girona. En l'entrevista es va declarar “un enamorat de l'art”. “Espais va néixer amb la complicitat d'en Quim Nadal; em va reptar a fer una galeria i jo li vaig dir que faria un centre d'art contemporani. Volia que fos l'embrió del futur centre d'art contemporani de la ciutat”, va confessar en aquella entrevista feta el 9 de juny al seu despatx. Tanmateix va revelar que treballava perquè, el fons d'Espais fos allotjat a l'edifici central de Caixa Girona i, tot plegat, esdevingui la seu del centre d'art contemporani. Aquesta última voluntat es podria concretar un cop s'hagi produït l'absorció definitiva de Caixa Girona per La Caixa.
Independentista declarat, Jordi Vidal va ser molt crític amb la participació de la Cambra de Comerç en la Fundació Príncep de Girona: “Vaig tenir un disgust gros quan el president de la Cambra va notificar que es constituïa la fundació. L'objectiu de la fundació no el veig malament, però sí que penso que hauria de tenir una rellevància de la gent de la ciutat”.
Jordi Vidal i Boris serà acomiadat aquesta tarda a 2/4 de sis al tanatori de Girona en una cerimònia religiosa sense missa. Jordi Vidal deixa dues filles, Laia i Ariadna, i la mare, Francina Boris.
*Salvador García-Arbós. El Punt 03/09/10. Foto:Jordi Soler.