30/3/20

Els llibreters esperen ajuda per al sector amb l’ai al cor

 Les vendes en línia només serveixen per recollir engrunes i no perdre el contacte amb els clients habituals.
 El gremi demana la suspensió del cobrament de l’IVA, l’IBI i l’IRPF, i crèdits al 0%.

Algunes plataformes llibresques continuen publicant les seves llistes de títols més venuts, com si aquí no hagués passat res ni calgués advertir que un supervendes, a dia d’avui, en faria prou d’acreditar mitja dotzena d’exemplars despatxats. El Gremi d’Editors, en canvi, ha deixat de publicar l’informe setmanal de vendes Libridata, el seu rànquing de referència, des de l’11 de març, conscient de la irrellevància del gest. És un dels efectes potser més superflus de l’expansió del coronavirus, però un símptoma clar que el món del llibre passa un dels seus pitjors moments, i en plena campanya de Sant Jordi. Amb totes les llibreries tancades, només ha quedat el consol de la venda en línia, que molts establiments petits, per falta d’infraestructura, no es poden permetre i que bàsicament serveix per assegurar una presència a les xarxes que mantingui les constants vitals del negoci fins a la reobertura.
“En una situació com aquesta, ningú pot dedicar els recursos a desenvolupar pàgines web, sinó que ha de reduir la despesa tant com sigui possible”, talla en sec la presidenta del Gremi de Llibreters, M. Carme Ferrer, davant el suggeriment que potser algunes llibreries hauran aprofitat l’ocasió per posar-se al dia a la xarxa. Cap d’elles pot competir, de fet, amb plataformes ja consolidades, com la mastodòntica Amazon, o amb grans grups que disposen de la logística adequada per gestionar tant les demandes com la distribució. A la resta, en canvi, a penes els surt a compte: “Si has d’anar a la llibreria per preparar una o dues comandes al dia, no et surten els números”, lamenta Ferrer, tot i que admet que ara mateix aquest escàs moviment de caixa és l’únic a què aferrar-se.
No disposa de xifres, però li consta que “moltes llibreries, moltes, sobretot de les que tenen tres o quatre treballadors, han hagut de presentar expedients temporals d’ocupació”. La situació és tan dramàtica, que fa dies que el Gremi de Llibreters negocia tant amb la Generalitat com amb la Diputació de Barcelona i també amb els ajuntaments l’obtenció d’ajudes per al sector . “Si no entra res, no podem seguir pagant ni lloguer, ni llum, ni proveïdors, ni salaris”, remarca la presidenta, que entre les mesures que el col·lectiu està proposant a les administracions, avança la suspensió del cobrament de l’IBI, l’IRPF i l’IVA corresponent a aquest període, a més de facilitats per aconseguir crèdits al 0% d’interès. Tot i que detecta “bona disponibilitat” de la conselleria de Cultura i l’Institut Català de les Empreses Culturals, Ferrer és conscient dels entrebancs, perquè “algunes d’aquestes disposicions depenen de l’Estat”.
La creació, la setmana passada, de la plataforma Llibreries Obertes , que aplega 280 establiments de tot Catalunya, té per objecte aplanar la gestió en línia, però algunes llibreries s’ hi han mostrat reticents pel fet que les vendes siguin administrades pels promotors (els associats reben el 50% de la venda al moment, i la resta, quan puguin entregar el llibre al client). M. Carme Ferrer creu que totes les opcions són bones, “en moments tan convulsos”, i li consta que hi ha llibreries que prefereixen vendre exclusivament a través del seu propi web, i d’altres que s’han adherit no només a Llibreries Obertes, sinó també a Libelista , que aplega llibreries de tot l’Estat, per fer-se al màxim de visibles. La veritat és que també n’hi ha d’altres que han optat per no oferir cap lliurament mentre duri l’estat d’alarma actual, com Nollegiu, “per no posar a ningú en risc”, tot que es poden fer igualment comandes en línia, i algunes que han emprès campanyes actives a favor de la relectura dels títols que els lectors ja tinguin a casa, com la Llibreria 22 de Girona.
En qualsevol cas, mentre les grans plataformes continuen facturant, encara que sigui a un ritme menor i amb uns terminis d’entrega força més laxos i imprevisibles, les llibreries de proximitat fan la viu-viu amb comandes quasi familiars, tal com ho explica Ferrer, que regenta la llibreria Empúries, també a Girona: “Més d’un cop jo mateixa he deixat un llibre a casa del client, o en algun comerç de confiança dels que poden obrir perquè vagi allà a recollir-lo.”
EVA VÁZQUEZ , publicat en el Punt Avui 30.03.2020

7/3/20

Pep Prieto: «'El mal pare' és el llibre amb què m'he sentit més escriptor»


El periodista gironí va presentar ahir la seva novel·la a la Llibreria 22 amb Anna Carreras i Guillem Terribas. 
Anna Carreras, Pep Prieto i Guillem Terribas durant la Presentació del llibre a l?espai 22/Llibreria 22 Foto Arxiu 22

«El mal pare és el llibre amb què m'he sentit més escriptor. El tenia al cap des de fa molts anys, hi he treballat molt, i crec que es nota». El periodista i escriptor Pep Prieto (Girona, 1976) presentava ahir amb aquestes paraules la seva nova novel·la en un acte a la Llibreria 22 de Girona, en el qual va estar acompanyat per la també escriptora Anna Carreras i pel llibreter Guillem Terribas.
Part del públic assistent a la presentació. Foto Arxiu 22
L'argument d' El mal pare (Llibres del Delicte) se centra en tres germans, dues noies i un noi, que descobreixen a la mort del seu pare, un prestigiós arqueòleg, que aquest amagava una doble vida molt sinistra. «És un llibre violent, tens i obscur», va admetre Pep Prieto, col·laborador de Diari de Girona, després que Anna Carreras hagués explicat que aquest treball, amb el qual Prieto demostra que «té ofici i ritme», suposa «un canvi de registre en la seva obra perquè no hi ha l'humor que l'havia caracteritzat fins ara i en canvi sí una aproximació psicològica als seus personatges». En la mateixa línia, Terribas apuntava que «quan havia llegit trenta pàgines d' El mal pare ja vaig apuntar en una llibreta que no em semblava un llibre de Pep Prieto, perquè tot el que li havia llegit anteriorment era d'escriptura més fàcil i en aquesta ocasió no hi havia aquella espontaneïtat, ni aquella innocència, sinó que trobava un text més reflexiu, més treballat, amb una feina d'investigació notable al darrere.
He d'admetre que m'ha sorprès». 

Pep Prieto va explicar que un dels principals objectius d' El mal pare era plantejar «què passa quan una persona descobreix que tot allò que creia que era d'una determinada manera, en realitat no ho era, sinó que la realitat era molt diferent». I fa aproximacions a aquesta situació des de tres perspectives alternatives, les dels tres germans protagonistes, que representen generacions diferents i també maneres diverses d'encarar la vida. Tot plegat en un instrument literari que Pep Prieto –autor entre d'altres de La disfressa de l'indigent (2005), Mala premsa (2011), La teoria de l'imbècil ((2012), Els Llunàtics (2015) o Carnada (2018)– considera que «funciona com una novel·la realista i també com una novel·la fantàstica. El lector ha de de decidir què prefereix».
Alfons Petit, publicat en Diari de Girona 06.03.2020





Una novel·la que negreja

 El gironí Pep Prieto presenta avui ‘El mal pare’ a la Llibreria 22.


Anna Carreras, Pep Prieto i Guillem Terribas . Foto: Arxiu 22
L’arqueòleg Sadurní Castells ha fet grans descobriments en el seu ram i s’ha guanyat un prestigi de la comunitat intel·lectual, però els seus fills no tenen el mateix concepte: no ha estat allò que se’n diu un bon pare. Ara que s’ha mort descobriran que tenia una doble vida i una història més tèrbola del que es pensaven. Una herència enverinada i plena de misteris...
Aquest és el punt de partida d’El mal pare (Els Llibres del Delicte), la nova novel·la del periodista Pep Prieto (Girona, 1976), autor entre altres títols de La teoria de l’imbècil, Els llunàtics i Carnada. Si s’hagués d’etiquetar en un gènere, El mal pare es podria qualificar de thriller familiar, farcit de secrets i de monstres que habiten en una casa marcada pel passat. Segons el seu autor, més que una novel·la negra, “negreja”, perquè en realitat no intenta tant detallar la resolució d’un cas criminal com presentar la relació d’una família amb una organització malèfica. Riute’n, tu, d’El codi Da Vinci; el mal és allà fora, on menys el veus.

Pep Prieto, que va començar a escriure de ben jove, considera que aquesta és la novel·la de la qual se sent més orgullós, segurament perquè arriba en el moment més madur de la seva vida. A part de la trama en si, en ella hi ha pogut abocar tota una sèrie de temàtiques i metàfores, entre d’altres sobre els dogmes i el patriarcat. L’autor, acompanyat per l’escriptora Anna Carreras i Guillem Terribas, presentarà el llibre avui a la Llibreria 22 de Girona (19 h) i el dijous 12 de març, a la Bookman de Figueres.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt Avui  05.03.2020