26/2/18

Les cartes de l’exiliat escalenc

 Rafel Bruguera recupera el recorregut del republicà Jaume Pellicer a través d’un centenar de cartes que va enviar als seus familiars.  En només uns deu anys Pellicer va ser protagonista dels pitjors anys de la història d’Europa.
Jaume Pellicer a primer terme. Foto, arxiu familiar 

Hi ha personatges que moren centenaris i que deixen escrits cinc volums de memòries i vivències que queden com una enciclopèdia històrica de la seva època. N’hi ha d’altres que tenen menys sort, que moren als 30 anys, en circumstàncies desgraciades, gairebé en l’anonimat, deixant només un centenar de cartes escrites en l’àmbit familiar, però que es transformen en un testimoniatge més emocionant –i alhora de gran valor històric– que no pas qualsevol enciclopèdia d’història. És la sensació que es desprèn de la lectura de les cartes de l’escalenc Jaume Pellicer. Neix al 1914, amb poc més de 20 anys marxa al front i mor als 30 per asfíxia al “tren de la mort” que arriba al camp d’extermini nazi de Dachau amb multitud de presoners apilonats als vagons. Per a més inri, mor quan ja s’ha produït el desembarcament de Normandia i comença l’ofensiva dels aliats que posarà fi al nazisme.

En aquest curt recorregut d’uns deu anys haurà vist la guerra, la derrota, l’exili, el periple dels camps de concentració, els treballs forçats, la resistència, passiva i activa. Amb la publicació de Jaume Pellicer Lleonart, Quicus. El tràgic exili d’un republicà (Pagès Editors), l’autor, Rafel Bruguera, treu de l’anonimat –o de l’àmbit estrictament local i familiar– aquest escalenc per fer una retrat dels pitjors anys que s’han viscut en aquest país i a Europa. Curiosament això no significa que sigui un llibre que es recrea en el pessimisme i la negror, perquè Pellicer no era d’aquest tarannà, al contrari: a banda de començar a expressar-se a l’Escala en el setmanari satíric Papitu, malgrat tot el que li toca viure és dels que prenen la iniciativa als camps de concentració per organitzar jocs o espectacles per distreure l’assistència. Fins l’últim moment Pellicer informa la seva família sobre les seves vivències, la situació militar i política a Europa, i vol saber què passa a l’Escala i al seu país. Les cartes que Bruguera transcriu, analitza i resitua en context per moments són com un llibre d’espionatge: per burlar les censures francesa i espanyola, Pellicer escriu en un estil codificat –explicat per Bruguera– amb referències a escalencs que només desxifraran els seus familiars. I escriu molt, tant que, en una de les cartes obertes per la censura, hi apareix una nota del censor que posa: “Se ruega escribir menos.” El llibre (que ahir es va presentar a l’Escala i es presentarà el 2 de març a la llibreria 22 a Girona) transforma un centenar de cartes de l’àmbit familiar en un llibre d’història i emocions.
Esteve Carrera, publicat en el PuntAvui 25.02.2018


9/2/18

Jaume Ministral i Masià


Ahir vam presentar a la Casa de Cultura de Girona la novel·la d'en Joan Manuel Soldevilla, L'amic de Praga (Barcelona, Columna, 2018). L'autor, catedràtic de literatura a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, ja s'havia donat a conèixer com a escriptor amb llibres i treballs diversos sobre el món del còmic i de la biografia. Ara, però, ens proposa una novel·la que gira al voltant de la vida i de les relacions de Jaume Ministral i Masià i un metge txec, comunista, Frantisek Kriegel. El fil conductor és la recerca que duen a terme dos joves investigadors empordanesos a partir de la troballa circumstancial en un mercat de llibre vell d'una de les novel·les policíaques que havia publicat Ministral amb pseudònim.
Estirant el fil teixeixen la biografia de Ministral, en reivindiquen l'obra i la figura, i es concentren en les relacions entre el jove gironí i el metge txec que coincideixen durant la guerra civil en una unitat mèdica al front de l'Ebre, on Kriegel, brigadista internacional, dirigeix la unitat i Ministral li fa de secretari. L'elaboració obsessiva de les estadístiques dels casos tractats i de les circumstàncies que els envoltaven explicita la voluntat de fer amb el coneixement de la pràctica mèdica en temps de guerra noves estratègies per avaluar la millor manera d'atendre els ferits, acostant als mateixos escenaris de la guerra els centres hospitalaris ambulants.
Joan Manuel Soldevilla i Quim Nadal a la Casa de Cultura

El comiat del metge, quan els brigadistes van haver d'abandonar la guerra, marca un punt d'inflexió i determina l'impacte moral i ètic que Kriegel havia deixat en Ministral. La relació entre un comunista convençut i un catòlic fejocista militant dibuixa la riquesa de les relacions humanes i la força i la prevalença des de posicions ideològiques allunyades d'uns valors bàsics compartits.
La troballa casual d'una notícia sobre Kriegel en la premsa dels anys seixanta desvetlla en Ministral l'interès i la curiositat per refer ponts i tractar de reconstruir les relacions amb l'amic txec. Es despleguen així com dues biografíes paral·leles: d'una banda la de Jaume Ministral en la seva successiva i simultània faceta de mestre, escriptor, guionista, divulgador i la presentació de la seva obra des dels primers llibres dels darrers anys quaranta publicats sovint amb pseudònim (Egor Jernovich i J. Lartsinim), gairebé sempre en castellà i de narrativa policíaca, fins la celebrada Ciutat petita i delicada de 1975 dedicada a la ciutat de Girona i les obres posteriors escrites ja en català, algunes reeditades per Quim Curbet o la Fundació Valvi. De l'altra la de Francisek Kriegel, que després de la seva estada a Espanya durant la Guerra Civil continuaria la seva acció humanitària en els fronts de guerra a França, Birmània, Borneo i la Xina fins al seu retorn a Praga amb un paper destacat en la vida del partit comunista txec i la seva evolució liberalitzadora fins a encarar-se amb la invasió russa i la intervenció soviètica aturant el procés reformista. Detingut i/o vigilat segons els moments, Kriegel seria un referent dissident a l'interior mateix del partit comunista.
Per camins de clandestinitat, Ministral, aprofitant les xarxes del partit comunista i apel·lant a la familiaritat de Teresa Pàmies amb aquesta operativa, reprèn un contacte epistolar, esporàdic i intervingut per la censura, amb el seu amic i mestre. Una relació que mai no es materialitza del tot amb un retrobament si no és ja en la part més novel·lesca i explícita del llibre com a colofó.
En la descoberta de Ministral desfilen els escenaris més freqüentats de la vida cultural i literària de Girona i Guillem Terribas hi juga el paper sempitern de relacions públiques impenitent, Carme Renedo del servei de biblioteques hi fa de pont per intentar facilitar la creació d'un fons públic amb la documentació de Ministral, Natàlia Molero fa d'interessada mediadora per facilitar l'acollida d'algunes activitats a la Casa de Cultura i tota la família Ministral i especialment Teresa Ministral Boada fan de pont amb la vida de Ministral a cavall de Barcelona, Girona on va nèixer i Maçanet de Cabrenys on passava les vacances i on va ser enterrat. Un pont que passa per la cura filial, delicada i sensible, de documents i cartes i molt principalment els dietaris, amb dibuixos, dels anys de la guerra del Ministral mobilitzat.
És doncs una novel·la d'un realisme intens i d'una proximitat i familiaritat manifesta que es fa del tot llegidora amb el recurs constant als diàlegs entre els dos investigadors que culminen el seu treball i la seva descoberta. L'autor se serveix de la novel·la per fer una reivindicació a fons de Jaume Ministral i un al·legat contra l'oblit i l'arraconament de la seva obra en alguns ambients literaris que no l'haurien considerat en el seu just valor.
Guillem Terribas Presentant l'acte.
Aquesta novel·la, realista i documentada, no és fruit de la casualitat. En realitat ara fa cinc anys (2013) que l'Ajuntament de Girona va iniciar la col·lecció «Girona biografies» de la que n'han sortit fins ara sis títols, alguns dedicats a alcaldes de la ciutat de diferents períodes i que ja hem comentat en els nostres articles i el darrer de Neus Real dedicat a Aurora Bertrana i publicat a finals de 2017.
Doncs bé, la col·lecció es va encetar justament amb un llibre on Joan Manuel Soldevilla, fent d'editor a l'anglesa, publicava textos de gent diversa dedicats a Jaume Ministral i Masià (Ajuntament de Girona, col·lecció «Girona Biografies», 2013). Hi destaca una emocionada i emocionant «Carta al pare» plena de tendresa escrita per Teresa Ministral Boada, un text de Narcís Jordi Aragó, un altre d' Alejandro Martínez Viturtia i la base de la biografia establerta i documentada per Joan Manuel Soldevilla. En aquest llibre de 2013 hi ha ja l'embrió de la novel·la que ara comentem i reproduïa fotografies, textos i dibuixos molt il·lustratius de la biografia de Jaume Ministral i Masià.
Joaquim Nadal / Opinió Diari de Girona 08.02.2018


7/2/18

Español: “L’elegia converteix el passat en un paradís perdut”

 L’arquitecte i poeta gironí presenta aquest vespre el seu cinquè poemari, ‘Elegies’, a la Casa de Cultura de Girona.
Quim Español. Foto:Manel Lladó

“A una determinada edat el pas del temps és un dels temes que et preocupen més, però amb un cert engany: l’elegia et fa convertir el passat en un paradís perdut, i això és fals. Però som criatures nostàlgiques. Veure el temps com un enemic és potser més un pretext que una realitat”, explica l’arquitecte i poeta gironí Quim Español sobre el seu cinquè poemari, Elegies ( Edicions de 1984), que avui presentarà a la Casa de Cultura de Girona (20 h), en un acte coorganitzat per la llibreria 22. En aquestes Elegies, Quim Español evoca algunes coses irremeiablement perdudes però ho fa “amb un to estoic i la mirada tranquil·la de la nostàlgia”.
Cinc anys després de la seva última incursió en la poesia, Nadir i altres nits, Español presenta ara una obra ben diferent: “En aquell llibre hi havia quatre poemes en prosa poètica, amb fragments de poesia dissimulats al seu interior, el més llarg dels quals, Nadir, va ser representat teatralment per Marta Angelat: una grata experiència que no esperava. A Elegies, per contra, hi ha poemes lleugerament narratius, que expliquen alguna cosa: una brevíssima narració que funciona com a pretext del poema, perquè realment el sentit és un altre.” En alguns d’aquests poemes, hi trobem intervencions d’alguns personatges com ara Ariel –un referent literari ja present en clàssics de Shakespeare o Carner– que, en realitat, funciona per a Español com “un àlter ego que em permet dir coses que potser són pròpies, però evitant un personalisme excessiu”.
Aquí apareix la temptació de preguntar-li, a l’autor, fins a quin punt aquests poemes indaguen en el seu fur intern: “En tot poema sempre hi ha coses importants del que escriu. Però jo renego de la creença que la poesia són els sentiments de l’autor. Crec més aviat que reflecteix experiències pròpies o que ha vist en el seu entorn. Com deia Rilke, la poesia és experiència.”
Elegies inclou una setantena de poemes repartits en tres parts més o menys temàtiques: “La primera part està dedicada al temps, els somnis i els malsons; la segona, a l’art, la forma de produir els mateixos versos, i altres formes de creació com ara la pintura i la música, i en la tercera combino coses que també venen del camp de l’art, amb la ciència i la tècnica, per tornar de nou al pas del temps”, diu també l’autor d’Entre tècnica i enigma (Mirades transversals sobre les arts), editat el 2015: un lloat assaig sobre els mecanismes creatius en què ja apareixien alguns dels temes destacats d’Elegies, en una forma completament diferent.

Amb el piano de Blai Ciurana

Quim Español presentarà avui les seves Elegies a l’auditori Viader, on hi ha “el millor piano de Girona”, amb el qual Blai Ciurana i Abellí (Fornells de la Selva, 1995) tocarà obres de Bach, Mozart, Schumann i Mússorgski: música que comparteix el “to elegíac” amb els poemes d’Español, que s’aniran alternant amb les interpretacions de Ciurana, sense encavalcar-se per no interferir-se, perquè “són dos tipus de música que junts no funcionen bé”, diu aquest melòman que fins i tot ha estudiat composició.
Español també presentarà Elegies el dijous 22 de febrer a la llibreria La Central de Barcelona, en un acte en què l’acompanyarà el també poeta Sam Abrams.
Xavier Castillon publicat en el Put Avui 07.02.2018

6/2/18

Soldevilla: A la recerca del camarada comunista de Jaume Ministral

Joan Manuel Soldevilla publica la novel·la ‘L’amic de Praga’.

La literatura catalana compta amb grans escriptors oblidats rere les prestatgeries dels més mediàtics, com el gironí Jaume Ministral i Macià (Girona, 1914 - Barcelona, 1982). Mestre, escriptor, guionista i editor, té una extensa i variada obra: va escriure novel·les policíaques, de ciència-ficció, d’aventures i juvenils, a més de col·laborar en uns quants mitjans, d’escriure teatre, guions radiofònics i sèries com el Dr. Caparrós. Però hi ha un capítol de la seva història que fins ara ben pocs sabien. Al començament de la Guerra Civil, quan el bàndol republicà va rebre l’ajuda dels brigadistes internacionals, Ministral va ser l’ajudant del metge comunista txec František Kriegel, que més tard es convertiria en un dels caps de la Primavera de Praga (1968), després de lluitar a la Xina i a l’Índia, i d’ajudar Fidel Castro.
L'escritptor Joan Manuel Soldevilla / DAVID BORRAT / DAVID BORRAT
És una aventura sobre l’amistat de dos personatges extraordinaris que s’escola entre els principals fets històrics de la segona meitat del segle XX, i que ara el catedràtic de literatura Joan Manuel Soldevilla (Barcelona, 1964) ha transformat en una novel·la: L’amic de Praga(Columna). “Era una història extraordinària que necessitava ser explicada, no podia quedar en l’oblit”, explica Soldevilla, que va descobrir la relació entre els dos personatges gràcies a uns quaderns de Ministral en què relatava detalladament els seus anys al front i on tenia un paper essencial el metge txec. “Ministral era un dels dos ajudants de Kriegel a l’hospital de campanya i la seva figura el va marcar molt... i això que eren molt diferents!”, indica Soldevilla, que, a través de dos investigadors ficticis, Tarongi i Dacs, va desgranant com es van conèixer, els fets que van compartir i com, quaranta anys després de separar-se, recuperen el contacte en una Europa dinamitada per les guerres i sense els múltiples canals de comunicació actuals.
Soldevilla combina la investigació de Tarongi i Dacs amb recreacions fictícies i documentació real com ara cartes i articles. I ho fa saltant en el temps i d’un personatge a un altre, sense ordre cronològic ni causal. “Vaig meditar-ne molt l’estructura, i té un ordre poètic: volia mostrar la petita aventura que és la investigació, en què el lector tingués un paper actiu, que s’engresqués a continuar estirant el fil”, diu després de reconèixer que un dels reptes principals era que l’excés de documentació no fes feixuga la lectura.

Realitat vs. ficció

Al llarg de la novel·la apareixen molts personatges però només dos són ficticis: Tarongi i Dacs. Tota la resta són persones reals que es van creuar en la vida de Ministral, de Kriegel i del mateix Soldevilla. Per exemple, hi apareixen gironins tan coneguts com Guillem Terribas de la Llibreria 22 i l’editor Quim Curbet, i escriptores com Teresa Pàmies, que potser va tenir un paper fonamental en la relació de Ministral i Kriegel. “M’agrada que hi hagi una frontera difusa entre la ficció i la realitat, i reconec que moltes de les coses que viuen els investigadors em van passar a mi durant la recerca. Potser perquè no soc novel·lista he necessitat basar-me en experiències reals”, reflexiona l’autor que, com els dos investigadors de la novel·la, va descobrir per casualitat l’escriptor gironí a la Fira del Llibre Vell de Figueres, ara fa vuit anys. Al llarg d’aquest temps, i gràcies a múltiples aliats, ha aconseguit que Curbet Edicions en reediti algunes novel·les, que se’n commemori el naixement i que les Biblioteques de Girona en conservin per sempre més el llegat. “La novel·la és la culminació de tota la recerca”, reconeix l’escriptor, que creu que Ministral “és una de les figures més extraordinàries de la nostra història”. “Va ser molt avançat en la seva època, es va moure en diversos àmbits i va ser pioner en molts aspectes. Però mai es van reconèixer els seus mèrits i si deixem passar el temps arribarem tard”, adverteix.
Després d’uns quants llibres sobre el món del còmic, la ciència-ficció i la literatura popular, Joan Manuel Soldevilla signa amb L’amic de Praga la seva primera novel·la que, més que un simple relat, és un petit homenatge a dues grans personalitats que van quedar oblidades en la immensitat de la història.
Maria Garcia, publicat a l'ARA.Cat

3/2/18

Els 22 TÍTOLS de la 22 del 2017



LA LLISTA

LA SENYORA STENDHAL de Rafel Nadal
LA VIDA QUE APRENC de Carles Capdevila
ALEGRA’M LA VIDA de Guillem Terribas
QUAN ARRIBA LA PENOMBRA de Jaume Cabré
TIERRA DE CAMPOS de David Trueba
EL VELER MAGENTA de Jaume Puig
BONASTRUC EL JUEU de Miquel Fañanàs
LA CARPETA ÉS BLAVA d’Adrià Pujol
ON EM PORTIN ELS AMETLLERS de Bàrbara Julbe
TAXI de Carlos Zanón
EL NOI SALTADOR I LA REINA DELS GUARDIANS ROSSOS
de Pere Parramon
FER-SE TOTES LES IL·LUSIONS POSSIBLES de Josep Pla
ROBINSON de Vicenç Pagès
EL SIGLO DE LA REVOLUCIÓN de Josep Fontana
VESTIDA PER A UN BALL A LA NEU de Mònika Zgustova
LA SORRA VERMELLA de J.N. Santaeulàlia
UN HIVERN FASCINANT de Joan Margarit
EL MONARCA DE LAS SOMBRAS de Javier Cercas
EL FERROCARRIL SUBTERRANI de Calson Whitehead
AIXÒ NO ÉS AMÈRICA de Jordi Puntí
NOSALTRES DOS de Xavier Bosch
EM DIC LA VEU de Rosa Font


Narcís Comadira: Cisellant la llum

Comadira tanca una trilogia amb ‘Manera negra’, un poemari sobre la vida, la vellesa, el país i la llengua.
Pep Nadal i Narcís Comadira a la
presentació del llibre a la 22
22.01.2018 Foto: Arxiu 22

Diu que no és poeta de poemaris, sinó de poemes. A Manera negra(Edicions 62), Narcís Comadira recull els creats els darrers cinc anys, triats i dividits en cinc parts. Són poemes que apareixen com la llum sobre una planxa negra, una tècnica de gravat calcogràfic que es fa sobre una planxa de metall, “em va semblar un bon símbol per al llibre, que intenta treure la llum de les tenebres”.
Obre el poemari una carta adreçada al catalanòfil italià Giuseppe Grilli, amic del poeta, en què Comadira alterna l’italià amb el català, i continua amb la “Petita Suite Toscana”. Aquí aplega sis poemes d’inspiració italiana, amb títols com ara Florència o Lucca, en què reflexiona sobre la bellesa, i contraposa l’alegria a la tristesa; avança amb “Quinze Poemes diversos”, escrits amb motiu de diferents ocasions, algun encàrrec, com ara Lletra anglesa, o un de dedicat a un company seu de quan va estudiar a Montserrat, Els novicis, i finalment, “De l’hort de les oliveres”, un recull de tres poemes que va escriure per a l’obra de teatre homònima, que es va estrenar al TNC. Tanca l’epíleg Llengua meva malalta, un plany per l’estat del català.
Com a Llast (2007) i Lent (2012), Manera negra tracta temes recurrents en la seva obra, com ara l’envelliment, el país, la llengua i la situació cultural del país. El dia, per exemple, està inspirat en l’aleshores fita del referèndum. “Quan el vaig escriure era optimista, però ara no. El dia va arribar, però es va dissoldre en cinc minuts. Ara he descobert que Europa és el mateix que Espanya, són una colla de corruptes, però en aquells moments no ens ho imaginàvem”, argüia ahir el poeta, que lluïa un llaç groc i un pin de la falç i el martell a la solapa. Sobre la corrupció a Catalunya, que li fa dir en un altre poema “Tot fa pudor de podrit a Catalunya”, considera que és peccata minuta en relació amb la que existeix a Espanya: “El que ha robat Pujol és xocolata del lloro al costat del que s’han embutxacat camps, trillos, bárcenas, ratos...”
Durant la presentació a la 22 a Girona.
“La poesia de Comadira està feta perquè ens hi entenguem, i sap molt bé que, en art, es tracta de tocar les fibres de l’emoció, però per descobrir-nos la riquesa de matisos, no aclaparar-nos en una sola sensació”, argumentava Jordi Cornudella, l’editor.
Comadira, de 76 anys, s’inspira en el seu dia a dia per compondre els poemes, que després cisella. Per exemple en va fer un, inèdit, del seu viatge a Brussel·les per participar a la manifestació. Com veu ara el país? “No ho sap ningú”, respon. “Estic trist perquè no hi ha dret que hi hagi gent innocent a la presó i preocupat perquè no acabo de veure com se’n sortiran els nostres polítics per resoldre aquest atzucac.”
Valèria Gaillard, publicat en El PuntAvui 03.02.2018
Lectura, per primera vegada a la Llibreria 22 el 22 de gener 2018, del poema BÈLGICA. https://youtu.be/87DiILy7Ixc

Un còmic recull la vida i l’obra del filòsof Ferrater Mora

Publicat per la càtedra de la UdG dedicada al pensador, és obra del dibuixant Iván García i l’escriptor Josep Pastells i es presenta aquest vespre a la Llibreria 22 de Girona.


portada del llibre/còmic

La majoria sap que Josep Ferrater Mora (1912-1991) és el filòsof català més important del segle XX i un dels intel·lectuals espanyols a l’exili més destacats. Però, acadèmics a banda, qui en sap gaire més, enllà d’això? Ara un còmic en reprodueix, a grans trets però fidelment, el seu recorregut vital i ofereix pinzellades del seu pensament filosòfic amb la voluntat, com destaca Joan Vergés, director de la Càtedra Ferrater Mora, “d’eixamplar el coneixement de la seva obra i figura a un públic més ampli i, en especial, entre el jovent”. I què millor que apropant l’alta cultura a la cultura pop a través del còmic, un recurs d’altra banda molt habitual en altres països, com ara a França.
L’obra, publicada per Documenta Universitaria , és el resultat del premi de còmic convocat el 2016, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la mort del pensador, per la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona (UdG) i que van guanyar el dibuixant Iván García i l’escriptor Josep Pastells.
Ferrater Mora, filòsof ressegueix la trajectòria del pensador català a través de l’entrevista que li fa un becari del diari Girona i Punt –que curiosament té moltes semblances físiques amb el guionista, igual que el director del rotatiu amb el dibuixant del còmic– el 2 de novembre de 1989: dia inaugural de la càtedra dirigida aleshores per Josep-Maria Terricabras.
Joan Verges, presentant el llibre al costat del dibuixant Ivan Garcia i del
guionista/escriptor Josep Pastells.

Criat a dida a Amer, educat al Collell, treballant com a oficinista de banca i comercial de cotxes... fins que va entrar com a professor de filosofia a la Universitat de Barcelona (UB) és ressaltat en el primer apart d’aquesta obra gràfica de caràcter divulgatiu farcida de petits grans detalls. L’ingrés en l’exèrcit en el bàndol republicà i el posterior exili marquen un abans i un després en la vida d’aquest pensador que va transcendir, entre altres aportacions, amb la publicació del Diccionario de filosofía, l’obra colossal publicada per primer cop a Mèxic el 1941 i que va acabar conformant quatre volums. María Zambrano, Jaume Vicens Vives, Josep Pla, Priscilla Cohn (l’alumna amb qui acabaria casant-se) són alguns dels personatges històrics que apareixen al llarg de l’obra.
El còmic es presentarà avui (19.30 h) a la Llibreria 22, en un acte en què intervindran els dos autors i el director de la Càtedra Ferrater Mora.
Digitalitzar el diccionari
Aspecta de l'espai 22 durant la presentació
Fotos: Arxiu de la 22.
Per la seva banda, la Càtedra Ferrater Mora actualment està impulsant la digitalització del Diccionario i està embrancada en la seva actualització. “L’objectiu final, igual que aquest còmic, és mantenir viva l’obra de Ferrater Mora. Un pensador, al capdavall, és la seva obra, el que ha escrit. Però darrere d’una obra, és clar, també hi ha una persona, un homenot, subratlla Joan Vergés.
Jordi Camps linnell publicat en el Diari de Girona 01/02/2018

Salvador Oliva i les «Epístoles a Josep Carner»

Seguint el model de Letter to Lord Byron, de W. H. Auden, el traductor, professor universitari i poeta
Salvador Oliva, Jordi Cornudella i Carles Casajuana Foto: D G
Salvador Oliva recull al llibre 
Epístoles a Josep Carner (Quaderns Crema) tres cartes en vers dirigides a Josep Carner en què, de manera apassionada, fa un diagnòstic del món cultural català que és a la vegada un homenatge imprescindible a l'obra i la vida del «Príncep dels poetes». Oliva va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona un llibre del qual s'ha destacat la crítica càustica que conté i el domini estilístic de l'autor.
Diari de Girona, 27.01.2018