24/11/18

L'escriptor Matías Crowder es redimeix literàriament a la Llibreria 22 de Girona

«Los jueves de redención» recorda el passat més fosc de l'Argentina, reconstruint les cruels pràctiques de la dictadura militar dels anys 70.

portada del llibre 
Matías Crowder, col·laborador de Diari de Girona, va presentar ahir al vespre a la Llibreria 22 de Girona la seva darrera novel·la, titulada Los jueves de redención i editada per La Discreta. El periodista i escriptor argentí va estar acompanyat de la periodista Eva Vàzquez, qui va exercir de portaveu d'Albert Soler, que, tot i que inicialment havia de ser el mestre de cerimònies, finalment no va poder assistir a l'acte en haver de desplaçar-se a Barcelona per recollir el premi concedit pel Festival de Cinema i Drets Humans.
Vàzquez va començar la seva intervenció advertint als assistents que es fixessin bé en Matías Crowder, «perquè aviat marxarà, està destinat a més altes fites», i el va comparar amb un nom il·lustre de la literatura sud-americana: el desaparegut Roberto Bolaño. Per a Albert Soler, Crowder s'assembla a l'escriptor xilè per ser un «sud-americà que accepta feines manuals per subsistir, enamorat de la literatura, amb un talent innat com a escriptor, a qui només el Diari de Girona accepta publicar els seus articles, que de cop és descobert pel món i es converteix en una estrella».
Per la seva banda, Matías Crowder va confessar que la feina de l'escriptor «és molt dura», atès que «pateixes un gran desengany al principi. És com Matrix. T'adones que has estat vivint en la convenció del món que et fa un esclau, que desitgis, que estiguis atrapat». No obstant això, la màgia de la literatura es troba precisament en entendre que «d'una banda, les paraules són una convenció que ens tanca i diu com és el món i, de l'altra, el mateix ariet per trencar aquest vidre, per anar més enllà».
El tèrbol passat de l'Argentina
Imatge de la presentació a la 22. Foto: Marc Martí. 
Los jueves de redención viatja en el temps per treure de l'oblit els desgraciadament coneguts com a «vols de la mort», una forma amb la qual la dictadura militar argentina de la dècada dels setanta es desfeia dels seus opositors, llançant-los amb vida des d'avions de les Forces Aèries. Sobre la vergonya d'aquelles pràctiques cruels i el silenci amb el qual tothom ho vivia, gira una novel·la protagonitzada per Abelino Torcuato, qui empès per una infància marcada per aquells avions que travessaven el cel nocturn del seu poble i els cossos que apareixien sense vida, decideix investigar la història, furgant en el passat tèrbol, buscant la veu dels veïns del municipi i recollint el testimoni.
Preguntat per autors llatinoamericans d'èxit, Matías Crowder també va voler recordar la figura del periodista i escriptor Rodolfo Walsh, autor d' Operación Masacre -considerada la primera novel·la de no-ficció de la història-, i que va acabar sent segrestat i assassinat l'any 1977, de qui va destacar la seva valentia a l'hora de narrar els crims de la dictadura.
Diari de Girona 24.11.2018 

19/11/18

Ernest Lluch: l’home del diàleg ple

Silvia Paneque, Quim Nadal, Joan Esculies i Mireia Lluch, a la presentació a
l'Espai22 de la Llibreria 22. Foto: Joan Sabater
Joaquim Nadal no hauria volgut mai presentar la biografia d’Ernest Lluch: “Voldria dir que estaria aquí i sabríem què pensaria del que ens està passant ara.” Nadal va recordar la nit que van assassinar Lluch amb un relat sense intenció de “fer concessions al sentimentalisme”, però que va emocionar els assistents que atapeïen la llibreria 22. “La nit que van matar l’Ernest em va trucar en Ramon Rovira des de Washington; el xoc va continuar l’endemà a l’alcaldia quan va entrar la Isabel Salamaña: ens vam fondre en una abraçada i vam plorar.” Nadal va dir que havia tornat a plorar enllestint la lectura de les últimes 60 pàgines de la biografia escrita per l’historiador Joan Esculies, guanyadora del 17è premi Gaziel de biografies i memòries. Una biografia “apassionant, interessant i molt encertada, del tot necessària”, va remarcar Nadal, d’un Lluch “polièdric i polifacètic” i en què Joan Esculies segueix com a fil conductor les geografies importants en la vida de Lluch: Barcelona, Girona, Madrid, València, el País Basc. Esculies també ha parlat amb els que el van conèixer a través de 62 entrevistes.
Portada del llibre.

De la visió dels “experts”, “dels que en saben”, a les vivències d’aquells de qui “l’intel·lectual agitador” era el pare. La cineasta Mireia Lluch es va imaginar la pel·lícula, l’adaptació de la biografia llegida, tot posant-hi de protagonistes Anthony Perkins, de jove, i Walter Matthau, de gran, i una mare amb les faccions de Claudia Cardinale. Va evocar la felicitat de les nits de Reis a ca l’Ayats a Maià de Montcal i de les nits electorals, a la seu del partit al carrer Minali. “Les tres nenes Lluch, potser sí que érem una mica raretes, ho preguntàvem tot, però sempre vam tenir resposta”, va recordar. Un dia va demanar: “Per què a l’URSS no hi ha eleccions? Perquè si en fessin les perdrien.” A banda del seu assassinat, Ernest Lluch mereixia una biografia, va manifestar el seu autor, Joan Esculies. I, reprenent el fil de Nadal, va subratllar que “no podem saber què pensaria del que està passant”. L’aprenentatge de l’’Ernest Lluch, va dir, és el “del diàleg ple”. I va cloure: “Autocorregir-se no és anar enrere, sinó que és tirar endavant.” 
Gemma Busquets, publicat en el Punt Avui 17/11/2018

13/11/18

Llibre petit, que no llibret

Joan Manuel Del Pozo i Joaquim Nadal durant la presentació
a l'Espai 22 de la Llibreria 22. Foto arxiu 22
Quim Nadal n'ha dit Catalunya, mirall trencat. No sé com en diran els que venen, ni si en venen. Dissabte passat, l'exalcalde de Girona, i exconseller de la Generalitat de Catalunya, va presentar el seu nou llibre a la Llibreria 22. Nou petit llibre, que no llibret, com vol que es qualifiqui en Josep Lluc, l'editor. Perquè, més enllà del pes en paper de les seves pàgines, l'alcalde (encara m'agrada dir-ne així) gosa mullar-se. I això fa, del petit llibre, que no llibret, un testimoni de càrrec, citant una de les seves anteriors obres.
No feu, si us plau, el que solem fer en aquesta ciutat petita i delicada. Aquí, quan parlem bé o malament d'algú important ja sembla que ens sumem a les files irreductibles o ens convertim en enemics, d'un o de l'altre. El nadalisme, gràcies a Déu o a qui sigui, va més enllà dels nadalistes. I aquest llibre petit, que no llibret, n'és una mostra clara i irreverent. No estic d'acord amb algunes de les afirmacions que fa Nadal sobre les solucions possibles al conflicte provocat per uns i altres en l'afer del procés català.Tendeixo a ser més partidari de vies extremes i no pas com les que planteja ell en el seu full de ruta, més moderades i ajornades. Tampoc ens confonguem, si us plau. No defenso tampoc les opcions escasses, primes i de fireta dels mal anomenats Comitès de Defensa de la República, CDRs, que comencen a ser una caricatura de mal gust del que imaginàvem seria la resistència valenta, repartint cabassos de merda sense arriscar ni la vida ni la dignitat.En Quim Nadal fa, però, una cosa admirable. És el primer a oferir pensament. Després de tones de paper usat per fer crònica dels darrers 400 dies, de pamflets pensats per explicar mentides que ningú pot contrastar, perquè molt pocs van ser en el moment i lloc clau entre setembre i desembre de 2017, el llibre petit, que no llibret, de Quim Nadal, proposa un pensament, un nou espai doctrinal.Si volem sortir de l'ensopiment, és imprescindible que altres agafin el testimoni i comencin a proposar nou pensament en llibres petits, que no llibrets.
Josep Campmajó, Diari de Girona 13.11.2018


Última hora - S'entreguen les Creus de Sant Jordi a la Generalitat

Última hora - S'entreguen les Creus de Sant Jordi a la Generalitat