29/2/16

Llavina presenta ‘Matí de la mort' a Girona

Jordi Llavina tanca una trilogia amb aquest poemari. Foto: Quim Puig
El poeta, crític literari i professor Jordi Llavina va presentar divendres el seu nou poemari, Matí de la mort (Edicions 3 i 4), a la Llibreria 22 de Girona. Durant l'acte, l'escriptor va llegir i comentar alguns dels poemes del llibre, amb el qual tanca una trilogia iniciada el 
2012 amb Vetlla, un llarg poema narratiu sobre la primera joventut, i continuada amb Contrada (2013), quaranta sonets sobre “el pòsit de l'experiència”. A Matí de la mort, que alterna els poemes narratius i els sonets, el títol podria anunciar un final d'etapa fúnebre, i certament ho és, perquè tal com va explicar Llavina l'origen del poemari és la mort d'un amic proper. Però contra la temptació morbosa l'autor es decanta cap a la vida i tots aquells detalls que la formen: els fills, els amics, el desig o la música, i també la por, el desfici, el silenci, la pèrdua i la mort. 

Redacció. Publicat a El Punt Avui 29.02.2016

25/2/16

Josep Casals a la Llibreria 22



Quan els talps surten del seu cau.

  • Josep Casals, dimarts passat a la Llibreria 22 de Girona Foto: MANEL LLADÓ.
Passa a vegades que a les presentacions de llibres, sobretot si coincideix que hi ha partit de la Champions, hi va poca gent, i sol passar que els pocs que han fet el gest atribueixin a aquesta diguem-ne fatal coincidència el fet que l'acte prengui l'aire una mica sòrdid que també tenen les reunions dels noctàmbuls irredempts a l'últim bar de la nit. Però només en casos molt excepcionals passa que la presentació d'un llibre reuneixi a penes una desena de persones, la gran majoria de les quals no freqüenten mai aquesta mena d'actes, i després d'escoltar l'autor durant una hora i mitja llarga amb una atenció quasi reverent acabin marxant cap a casa sense haver excusat ni una sola vegada la poca o molta concurrència a una circumstància tan fortuïta com un partit de futbol.
Dimarts passat, a la Llibreria 22 de Girona feia la impressió, en efecte, que s'havien aplegat tot de talps acabats de sortir del seu cau per escoltar el professor i assagista Josep Casals. La imatge resulta ben a propòsit per embolcallar un llibre que té molt present el gust de Kafka pel món subterrani i que posa en qüestió el “gran guinyol” de la contemporaneïtat, aquesta apoteosi de l'espectacle i de “l'escriptor de grans magatzems” i, al mateix temps, de la indiferència, que no és altra cosa que el vestit de gala del capitalisme tardà, com va definir-la Casals.
Constelación de pasaje (Anagrama), el llibre que venia a presentar a Girona, té alguna cosa de desmesura i celebració que complaurà especialment els lectors talp, avesats a excavar galeries en un estat de ceguesa pròxim a la més pregona orfandat, però poques vegades hauran tingut ocasió de posar les urpes a prova dins una massa tan compacta: més de mil pàgines que abracen tot un segle de cultura europea, des del París del Segon Imperi fins a la ressaca del Maig del 68. Intentar definir què és exactament aquesta obra colossal, segona entrega (i en faltarà la tercera) del ja memorable Afinidades vienesas (2003), seria una labor tan àrdua que potser demanaria mil pàgines més, però Josep Casals, acostumat a no trobar encaix als aparadors, es va preocupar de fer-ho entenedor: és un relat sobre la pèrdua de la innocència, un procés encara en curs, va dir, i contra el culte a “sa majestat el jo”. En el fons, hi ha el plantejament d'una ètica “no normativa”, no doctrinària ni moralitzant; que reivindica la paradoxa “enfront de la tirania de la doxa”; que revalora “els homes que riuen”, des d'Alban Berg a Jean Genet; que qüestiona les formes d'identitat del subjecte clàssic i escolta la veu dels rars i els insomnes; que explora facetes devaluades de la condició humana com la follia o el desig; que entén l'alteritat alhora com un moviment de proximitat i distància; que assumeix el buit, en definitiva, “en lloc de cobrir-lo amb falsos atributs”. No és pas poca cosa, però Casals s'ha envoltat d'uns companys de viatge aclaparadorament solvents (Offenbach, Baudelaire, Musil, Renoir, Benjamin, Rilke, Nietzsche, Barthes, Kafka, Freud), dels quals s'alimenta, com tot bon rosegador, per obrir les seves pròpies galeries de pensament. Constelación de pasaje és un llibre memorable construït a còpia de muntatges cinematogràfics, de juxtaposicions, confluències i encreuaments, al voltant del “flux primigeni” de l'aigua que encarnen grans rius com el Neva, el Sena, el Moldava o el Danubi. A diferència de les Afinidades vienesas, el nou assaig se sustenta en bona part en l'imaginari del cinema, “la cova de l'eremita del segle XX”, i en un aprofitament més desinhibit de “l'home com a creador de ficcions i de metàfores”.

Publicat a El Punt Avui, Eva Vàzquez. 25.02.2016

23/2/16

Josep Casals presenta ‘Constelación de pasaje'

L'assagista i historiador de la cultura Josep Casals presenta avui a la llibreria 22 de Girona (20 h) l'estudi monumental Constelación de pasaje. Imagen, experiencia, locura, editat per Anagrama. El llibre, de més de mil pàgines, és la continuació del no menys extens i elaborat treball que l'autor ja va dedicar a Afinidades vienesas(2003), en què analitzava els grans fars de la cultura del segle XIX. En el nou assaig, Casals aborda l'experiència del segle XX, des de la comuna francesa fins als anys vuitanta, per mitjà principalment de les tesis de Walter Benjamin i amb el focus a París en lloc de Viena. A la presentació d'avui a Girona, el pensador estarà acompanyat per Nani Huertos.

Gran èxit de públic de "La dolça Caterina"

Presentació de "La dolça Caterina", de Montse Castaño,
 a l'antiga seu de la Fundació Fita,  organitzada per la Llibreria 22
La presentació de la novel·la La dolça Caterina (Edicions Cal·lígraf), de Montse Castaño, va ser tot un èxit de públic, divendres passat a la llibreria 22 de Girona. De fet, la presentació, que va reunir prop d'un centenar de persones, va tenir lloc a l'antiga seu de la Fundació Fita, que està prevista com a nou espai de la 22 per a aquest tipus d'activitats. El llibre de Castaño va ser presentat pel periodista Eduard Cid i també va actuar el duet Pexsom Blues.
Publicat a "El Punt Avui", X.C, a data 23.02.2016

22/2/16

Entrevista a Montse Castaño sobre el llibre "La dolça Caterina"

Montse Castaño: “No he fet una novel·la per a dones”.
L'autora debuta amb ‘La dolça Caterina', una novel·la sobre una nissaga de dones “filles del seu temps”, al llarg del segle XX.
Es presenta avui a la Llibreria 22, amb vi i música de Pexsom Blues


Montse Castaño amb la seva primera novel·la a les mans 
La referència a l'Empordà no és gratuïta, perquè l'Escala és un dels escenaris principals de la novel·la –Torroella de Montgrí també hi té un cert pes–, que l'autora descriu com una nissaga de quatre dones, totes elles “filles del seu temps”, les quals, com suggereix el títol, es rebel·len contra una espècie de cadena de malastrugança. “L'obra està molt centrada en com les decisions que han pres els nostres avantpassats han modificat la nostra existència”, explica l'autora, que parla de dos eixos principals més de la novel·la: “Un és el segle XX, durant el qual es van viure grans canvis, per exemple la transformació d'algunes economies de subsistència, com la dels pescadors, per l'arribada del turisme. L'altre eix és l'entorn, que és com un personatge més. La novel·la parla molt de paisatges i d'un entorn molt concret, que és l'Escala. És un cant al nostre territori.”
“Quan escric, intento que els meus personatges siguin reals i m'abstrec per posar-me en la seva pell. Per això aquesta història té molt de mi”, explica Castaño, que remarca que no ha volgut fer “una novel·la de dones per a dones”. “Les millors crítiques que he rebut són d'homes”, afirma. El llibre ja es va presentar a Caldes de Malavella, on viu l'autora, i també es presentarà a Low Cost de Figueres, el 26 de febrer, i evidentment a l'Escala, el dia 27 a a la llibreria Vitel·la.

LA FRASE
He triat l'Escala com a escenari principal perquè n'estic enamorada. És un lloc màgic i inspirador



Publicat a El Punt Avui, Xavier Castillón. 19.02.2016

18/2/16

Entrevista d'Albert Soler a Montse Castaño sobre la seva primera novel·la "La dolça Caterina"


 Avui han publicat al Diari de Girona una entrevista feta per Albert Soler a Montse Castaño on parlen de la seva primera novel·la La dolça Caterina. L'última de les Malastruga. Podeu accedir a la fotografia i llegir-la. 

Impulsen una fira eròtica a Girona

Els Jardins de la Mercè acullen diumenge una cita que inclou moda, literatura,

degustacions o fotografia.

Perquè la sexualitat no ha d´estar renyida amb el bon gust, atès que és un element cultural indispensable en la nostra societat, la nova edició del «Mercadillu Secret» estarà centrada en el món de l´erotisme, des d´una perspectiva oberta, pedagògica i elegant. L´esdeveniment, que tindrà lloc aquest pròxim diumenge als Jardins de la Mercè de les 12 del migdia a les 9 de la nit, té per objectiu canviar les regles del joc, oferint una proposta atrevida i picant, però dirigida a tots els públics, amb gastronomia, literatura, moda íntima o fotografia.


«Volem apropar la sexualitat, que forma part de la nostra vida diària, sigui quina sigui l´edat, a tothom, educant i donant noves eines de comunicació entre pares i fills» va explicar Anna Cortés, representant, amb el creador Eduard Montojo, de la firma gironina Love Secrets, especialitzada en material eròtic per a dones que coorganitza la fira, en un acte de presentació celebrat ahir al matí als Jardins de la Mercè. Segons Jordi Pigem, impulsor del «Mercadillu Secret», l´objectiu és que la fira eròtica tingui una continuïtat anual.
A la foto d'Aniol Resclosa: Jordi Pigem, Eduard Montojo,
Anna Cortés i Guillem Terribas.

La fira eròtica comptarà amb una àmplia oferta d´activitats, entre les quals destaca la part gastronòmica -amb degustació de productes afrodisíacs com les ostres i maduixes-, la presentació de la cervesa «Lasciva» -elaborada pel mestre cerveser Enric Pardo, de Can Navarra de Bordils-, la venda de llibres de temàtica eròtica -amb un estand de la Llibreria 22- o l´exposició de peces de llenceria de la barcelonina Rosa Puñales i els productes de Love Secrets.

Una desfilada de moda íntima, a les 8 del vespre, l´exposició de fotografia boudoir de Nicole Gulau o una sessió de música punxada completaran una jornada on, mentre els pares s´entretinguin a la fira, els nens podran gaudir de la màgia, en les tres sessions que oferirà al llarg del dia l´il·lusionista Fèlix Brunet.

Albert Cornellà, publicat a El Punt Avui. 18.02.16

14/2/16

Lluís Foix mira enrere en la seva professió

Guillem Terribas, Lluís Foix i Jordi Gisperta a la 22. Foto: 22
Lluís Foix, col·laborador d'El Punt Avui, va presentar dijous a la llibreria 22 Aquella porta giratòria, les memòries periodístiques amb què va guanyar l'últim premi Josep Pla. Avui, Jaume Fàbrega hi presentarà Pàleo receptes, d'Eudald Carbonell i Cinta Bellmunt (13 h).
Publicat en el Punt-Avui 14.02.16

La divertida dieta paleolítica

Amb "Pàleo receptes", Eudald Carbonell i Cinta Bellmunt no només ens ensenyen a menjar com els nostres avantpassats, sinó que proposen hores de diversió cuinant com ells.


Li ve de gust una medul·la de cavall batuda amb maduixes a l'estil de fa 40.000 anys? I un colom farcit de fruites vermelles segons recepta de la mateixa època? Si s'estima més oblidar la carn, sempre es pot preparar una amanida de pastanaga amb pinyons i gerds de les que feien xuclar-se els dits als nostres avis neandertals. Perquè del que menjaven els nostres avantpassats va precisament el llibre Pàleo receptes, escrit a quatre mans per Eudald Carbonell i Cinta Bellmunt, i que els dos autors van presentar ahir al matí a la Llibreria 22, prèvia introducció del gastrònom i col·laborador de Diari de Girona Jaume Fàbrega. D'una gent que no consumia lactis, ni pizzes, ni hamburgueses, ni oli, ni sal, ni bevia alcohol, ni... ni cuinava com avui.
Cinta Bellmunt i Eudald Carbonell, en primer terme, mentre
Jaume Fàbrega  oficiava de presentador Foto:

El llibre, subtitulat "La dieta dels nostres orígens per a una vida saludable" és un recull de 60 receptes inspirades en el que es menjava a la prehistòria. Bé, de fet, és molt més que un recull de receptes, perquè cada una d'aquestes s'acompanya d'una foto, d'un "Sabies que...?" que aporta interessants detalls de l'animal o vegetal que és ingredient principal del plat, i de dues maneres diferents d'elaborar el plat: l'actual i la preparació paleolítica, aquesta darrera, per qui vulgui experimentar realment què feien els nostres ancestres.
Un exemple. Agafem la pàgina on hi ha l'anteriorment esmentada medul·la de cavall batuda amb maduixes. En el "Sabies que...?" se'ns explica que en alguns jaciments s'han trobat restes d'ossos de cavall rostits que evidencien que es consumien. Els passos de la preparació actual són demanar al carnisser que ens parteixi un fèmur de cavall, rentar, tallar els gerds i l'api, remullar el fèmur, extreure'n la medul·la, i posar-ho tot a la batedora. La preparació estil paleolític insta només a "aconseguir" els ossos, partir-los amb un objecte contundent -una pedra, se suposa-, anar al bosc a recol·lectar maduixes silvestres i api, aixafar-ho tot i després batre-ho, si pot ser, a mà. A l'hora de menjar-ho, fer servir els apis de cullera, perquè no cal dir que els neandertals no tenien coberts. 
Com es veu, cada recepta es pot convertir en una jornada de diversió. Naturalment, Carbonell i Bellmunt no recomanen parar trampes als coloms de la ciutat per menjar-los, avui en dia no tindrem altra opció que comprar la majoria de peces de caça. Però sí que insten en canvi a anar recol·lectar els fruits i vegetals per nosaltres mateixos, inclús a conrear-los com els nostres avantpassats. També, per què no, a anar a pescar nosaltres el peix que després cuinarem.
Ull: a l'hora de cuinar no valen fogons ni forn si optem per la versió pàleo: pedres escalfades, forns excavats a terra, etc., i -això no ho diu el llibre- potser encendre el foc fregant dues branques. Per descomptat, menjar-ho finalment amb els dits. I si tot això és excessiu, hi ha l'opció "preparació actual".
Tal com van remarcar els autors, no es tracta només d'aprendre i de cuinar, sinó de mantenir-nos sans a la vegada que ens ho passem bé compartint experiències i gaudint de bons moments.
Albert Soler, publicat en el Diari de Girona 14.02.16


Gastronomia neolítica molt actual
Jaume Fàbrega, Eudald Carbonell i Cinta Bellmunt a la 22
Foto: Xavier Castillon

L'historiador de la cuina Jaume Fàbrega va presentar ahir a la Llibreria 22 l'obra Pàleo Receptes , en què l'arqueòleg Eudald Carbonell i la periodista Cinta Bellmunt proposen seixanta receptes basades en el que es menjava en la prehistòria. “Tot i ser neolítiques, són molt contemporànies i no estan tan lluny d'El Celler de Can Roca”, va dir Fàbrega.
Xavier Castillón, publicat en El Punt Avui 14.02.16

11/2/16

La triple presentació d´Arnaldo Otegi omple la llibreria 22

Benet Salellas fa d'amfitrió de l'exportaveu de la CUP David Fernández per presentar el llibre en el qual el periodista Antoni Batista diu mostrar «el personatge real que defensa la pau» enfront del «terrorista» que difon «la versióoficial».

A 22 dies que Arnaldo Otegi recuperi la llibertat, David Fernández presentava Antoni Batista, que difonia el seu llibre sobre el líder abertzale. Alhora, l'advocat i polític Benet?Salellas fa d'amfitrió en un vespre politicoliterari a la Llibreria 22, que es tornava a omplir de gom a gom. Tres personatges per retratar una icona d'un moment polític que arriba al seu final: la nèmesi d'Aznar. 

Benet Salellas va recordar que «malgrat que ni hi havia armes, ni violència, ni explosius», el procés contra Otegi va ser per terrorisme. I que va ser condemnat a sis anys i mig de presó. Anys que Otegi ha passat estudiant Dret. L'advocat Salellas va recordar llavors que a la presó de Figueres «hi va haver tancats amants de la llibertat» i va demanar que un cop Otegi surti de la presó no hi hagi mai més cap amant de la llibertat empresonat.
David Fernández, l'home dels substantius adjectivats, que exercia de portaveu de la CUP fins fa pocs mesos, ha fet el pròleg d'un llibre on el periodista Antoni Batista diu haver retratat «el personatge real» que creu en la pau «per principis ètics». I ho fa enfront de «la versió oficial». En les primeres paraules del llibre, David Fernández ja explica que Batista va ser qui li va descobrir que, a més del que deia Aznar, hi ha una altra veritat. Els 30.000 detinguts. I Rosa Lluch. I l'Hipercor. «Tots els sofriments», diu.
Més prosaic es va mostrar l'autor del llibre Otegi, la força de la pau, Antoni Batista, que va recordar la valentia de Joan Tapia en publicar una entrevista a Otegi quan es va signar el pacte de Lizarra i la covardia d'altres directors que, a petició d'Aznar, el van enviar a fer crítiques musicals fins a la seva jubilació el 2003

Batista és amic d'Otegi. O conegut. Ell mateix confessa que «en aquestes pàgines hi ha un Arnaldo Otegi tal com jo honestament el veig a partir del meu tracte amb ell i la gent que li és propera». I com diu la seva editora, «era l'únic que podia fer aquest retrat». El periodista afirma que Otegi ja li va dir el primer dia que creia en la pau. El filòsof abertzale, però, havia de fer un pas polític per convèncer que la millor estratègia era la pau a aquells que no havien abandonat les armes i els que no condemnaven els atemptats. Batista marca un abans i un després d'Otegi: 765 morts abans del pacte de Lizarra i 58, després. Ara, cinc anys de treva. O de procés de pacificació irreversible. I, per això, convida a descobrir la persona que s'amaga darrere d'un amant de la filosofia, de la ideologia. L'home que Salellas, Fernández i el mateix Batista veuen cridat a marcar un nou cicle al País Basc. 

Malgrat que hi va haver pregunta, ningú coneix encara la resposta certa: quins són els plans d'Otegi quan surti de la presó el pròxim 1 de març? David Fernández diu que retrobar-se amb la família. I preparar el seu futur polític i lluitar perquè la seva inhabilitació per a càrrec públic no s'allargui, «no sigui la seva mort civil». Però la pregunta va quedar a l'aire: serà el pròxim lehendakari? En l'únic capítol que afirma que és ficció, el periodista Antoni Batista va més lluny. Veu Otegi fent coses que no creu que d'altres aconsegueixin en 18 mesos.
Jesús Badenes, publicat en el Diari de Girona 10.02.16. Fotos: Llibreria 22



La pau, valor intrínsec
No és un llibre parcial, és un llibre real. La imatge que es té d'Arnaldo Otegi és la que donen els mitjans que el titllen de terrorista.” Així defineix Antoni Batista el seu darrer llibre sobre el País Basc, centrat en la figura d'Otegi. Un retrat que contesta la versió dels grans mitjans de comunicació sobre el militant abertzale. Batista va presentar Otegi, la força de la pau dimarts a la llibreria 22 de Girona. El van acompanyar el periodista i exdiputat David Fernàndez, que ha prologat el llibre, i l'advocat i diputat gironí Benet Salellas. Tots tres van cedir les cadires als assistents i van parlar a peu dret en una 22 plena de gom a gom.

Salellas va posar el cas d'Otegi en el context d'una justícia espanyola que, al seu parer, no ha fet net del franquisme i té una “inèrcia preconstitucional de persecució” contra tota dissidència política. Per la seva banda, Fernàndez va recordar els nombrosos tancaments de mitjans bascos que hi ha hagut en les darreres dècades i va lloar la feina de Batista, que oferia, com a corresponsal de La Vanguardia al País Basc, una visió alternativa al discurs oficial sobre el conflicte basc: “Les paraules i la mirada de l'Antoni Batista eren aire fresc. Ell fa periodisme, i no propaganda.”
Batista va destacar el component ètic d'Otegi, que “creu en la pau com a valor intrínsec”. El periodista va explicar la lluita doble que va haver d'afrontar el polític basc: primer contra les forces polítiques i judicials que el perseguien i després contra un sector dels seus companys que no avalava l'aposta per la no-violència.
Batista i Otegi van entrar en contacte el 1998, en la firma del Pacte de Lizarra, quan el polític encara era un desconegut. Amb aquest llibre, Batista tanca el seu cicle sobre la política basca, que va seguir durant trenta anys: tres dècades en què, segons Fernàndez, Batista ha rebatut el maniqueisme informatiu i la criminalització de l'independentisme basc.
Els ponents van denunciar el silenci de la intel·lectualitat espanyola i catalana sobre la situació dels presos polítics. Caldrà veure com reaccionen –si reaccionen– l'1 de març, quan Arnaldo Otegi surti de la presó de Logronyo.
Eloi Camps, publicat en el Punt-Avui 11.02.16