16/9/14

Farsa i poesia fan escala aquesta tardor a La Planeta

La 24a Proposta de Teatre Independent programa dues sàtires sobre el 1714

La gallega Marta Pazos estrena la programació divendres amb la sorprenent ‘Barbazul'

Toni Gomila tornarà a La Planeta amb ‘Acorar', un èxit assegurat Foto: FRANCESC MESSEGUER.
1
Si Temporada Alta és l'oasi de les arts escèniques —un oasi certament molt frondós–, tal com hi al·ludia simbòlicament el vídeo que va servir de presentació de la nova programació del Festival de Tardor de Catalunya, el cartell que planteja també per a aquesta temporada la sala de teatre independent La Planeta, de què deu ser metàfora? Del castell, potser, amb aquesta consistència de fortalesa amb què han sabut sostenir, des de fa 24 anys, la programació de la seva Proposta de Teatre Independent enmig del tornado de les grans produccions. Podria no ser casual que s'estreni ambBarbazul, un muntatge sorprenent de la companyia gallega de Marta Pazos que barreja l'òpera, el clown i les arts plàstiques a l'entorn del fabulós castell de Barba Blava. L'obra arriba a Girona dins el circuit de teatre alternatiu de l'Estat, en què va ser una de les cinc obres finalistes de les 300 aspirants a fer gira peninsular. Pazos, que ja va portar l'any passat a La Planeta Waltz i que acaba d'estrenar una adaptació de La tempestat, converteix aquesta opereta per a clown i soprano (interpretats per l'actor Borja Fernández i la cantant Mònica de Nut) en un al·legat a favor del romanticisme portant al nostre temps el mite d'aquest monstre depravat a qui la seva dona s'obstina a estimar, mentre sona de fons la partitura de Béla Bartók mesclada amb música pop. “Molt original i amb una dramatúrgia de gran interès”, va subratllar Pere Puig, el director de la sala gironina, a propòsit d'aquesta obra que es presentarà en tres funcions el cap de setmana vinent: divendres i dissabte, a les 21 h, i diumenge, a les 18 h (12 euros).
La 24a Proposta de Teatre Independent, el principal i irrenunciable signe d'identitat de La Planeta, la completen sis muntatges més, entre els quals Puig destaca dues mirades irreverents, gens commemoratives, al Tricentenari. Per una banda, Talamanca, un joc de nens (27 de setembre), de la companyia olotina La Funerària, dirigida per Xavier Ruscalleda, nascuda d'un intent seriós de construir una tragèdia al voltant dels trets distintius de la societat catalana que va acabar fent un inesperat gir cap a l'esperpent i la farsa. Per l'altra, La butaca (1 de novembre), de T-Atraco Teatre, que l'any passat va presentar a la mateixa sala amb prou èxit Txèkhov (que és dura la vida de l'artista), ara ficant-se a la pell d'un mosso d'esquadra que viatja accidentalment al 1714 i acaba a les ordres de Rafael Casanova.
Però sense cap dubte un dels principals atractius de la proposta independent és l'estrena de La farsa de Walworth (17, 18 i 19 d'octubre), basada en un text de l'irlandès Elda Walsh que ha traduït i dirigit el mateix Pere Puig, amb Oriol Casals, Yolanda Sey, Jordi Subirà i Pep Vila a l'escenari. Coproduïda per La Planeta i Mithistòrima, aborda un drama familiar en clau d'humor salvatge. Hi haurà també tres propostes amb format de cabaret: Aquellos días azules (28 de setembre), en què Marc Artigau intercala cançons i poemes per aixecar un deliciós cant a la infància; el Delikatessen concert (28 d'octubre), un espectacle a capella del quartet vocal femení del mateix nom, i MMMM... Recordo que, de Las Lo Las (29 d'octubre), en què Meritxell Cardellach encarna una catalana que intenta obrir-se camí a Madrid com a ballarina de flamenc.
Pel que fa a la resta de la programació, a banda de la Proposta de Poesia i el concert de dijous vinent, inclòs dins el Festival de Jazz –en concret, la presentació del nou treball de David Pastor, Nu-roots–, La Planeta serà l'escenari de 17 espectacles de Temporada Alta, entre els quals destaquen una desena d'estrenes i el retrobament amb Acorar, de Toni Gomila, “el nostre best-seller”, el va definir Pere Puig per remarcar que serà la quarta vegada que fa estada a la sala.

La Fireluche, Cortázar i el retorn d'Antoni Puigverd

Oriol Ponsatí-Murlà, guanyador de l'any passat amb
l'Obra TOTES LES ESTACIONS DE FRANÇA, editada
per Empúries. Foto: Arxiu de la 22.
La Proposta de Poesia, que des de fa 22 anys organitzen conjuntament la Llibreria 22 i la sala La Planeta al voltant de la festa de lliurament del Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, començarà com ja és tradicional amb una tertúlia a la Biblioteca Casero del Pont Major amb el guanyador de la convocatòria anterior, en aquest cas, Oriol Ponsatí-Murlà, amb Totes les estacions de França, que ha arribat a la segona edició, va remarcar el llibreter Guillem Terribas. L'acte serà el 23 d'octubre i inaugurarà una intensa setmana d'actes relacionats amb la literatura que tindran la culminació el dijous 30 d'octubre (la data cada any és la mateixa, sigui quin sigui el dia de la setmana), amb l'acte de lliurament del premi. En total, concorren en aquesta 34a edició 42 obres (en la primera llista n'hi apareixien 43, però un dels participants va demanar ahir mateix de retirar la seva). Són 13 més que l'any passat, en què se n'hi van presentar 29. L'obertura de la festa serà a càrrec de l'Orquestra Fireluche, la música de la qual s'intercalarà amb la lectura de textos breus de Julio Cortázar en commemoració d el seu centenari.
Pel que fa als actes paral·lels a la festa, la Proposta de Poesia arrencarà el 28 d'octubre amb la suspensió d'una llarga absència, la del poeta, narrador i articulista Antoni Puigverd, que presentarà i llegirà fragments de La finestra discreta, un recull de proses periodístiques enfilades a la manera d'un diari íntim que suposa el seu retorn al món editorial després de la publicació de la novel·la La gàbia d'or, que data de l'any 2000. El nou llibre, va informar Terribas, sortirà a la venda a mitjan octubre, editat per La Vanguardia, el diari en què col·labora l'escriptor. També llegirà fragments del seu nou llibre, ara de poesia, l'editor Quim Curbet, que acaba de publicar Còpia de seguretat. El llibre conté quatre poemaris, dels quals Curbet llegirà les 40 proses poètiques que formen part de “Les ciutats conjugades”. En clau musical, Titon i Ferran Frauca i Joan Sadurní recrearan el món de Salvador Sunyer a L'altre dia de les bèsties (29 d'octubre), i l'actor Joan Massotkleiner, el guitarrista Toti Soler i la cantant Gemma Humet homenatjaran Vinyoli en el seu centenari amb l'espectacle Intensament Vinyoli (31 d'octubre). L'homenatge a Miquel Pairolí, instituït com un acte de lleialtat i estima des de la seva mort fa tres anys, consistirà en la projecció, el 2 de novembre, d'El Guepard, de Visconti, una obra que tant el va fascinar.

15/9/14

La fira del prohibit prohibir

Llagostera estrena la Fira del Llibre Prohibit, amb èxit de participació i presència a les biblioteques de tot el país.
El conseller Ferran Mascarell afirma que la fira reivindica l'anhel de llibertat de les persones.



Donant un cop d'ull a les parades de la 1a Fira del Llibre Prohibit, duta a terme ahir a Llagostera, l'observador arribava a una primera i inquietant conclusió: moltíssims llibres han estat víctimes al llarg de la història de les més variades prohibicions, censures, inquisicions i restriccions de tot tipus. No hi faltaven els sospitosos habituals: el marquès de Sade, Oscar Wilde, Karl Marx, Friedrich Nietzsche, Boris Vian, George Orwell, Henry Miller, Federico García Lorca, William S. Burroughs, l'Arxipèlag Gulag d'Aleksandr Soljenitsin, Salman Rushdie i Els versos satànics i, com a notable aportació autòctona, Manuel de Pedrolo –àmpliament representat en la fira–, la Vida privada de Josep Maria de Sagarra i el cas més recent de les tensions eternes entre la literatura i el poder: Victus, d'Albert Sánchez Piñol.
Però en aquesta peculiar fira, en què les llibreries participants han fet una bona tasca de recerca i argumentació de la selecció de títols posats a la venda, hi ha molts més casos, alguns de realment absurds –en realitat, tots ho són– com la prohibició de Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez, en algunes biblioteques dels Estats Units per haver-la considerat “mala literatura” i d'altres clàssics universals, aparentment intocables, des deDon Quijote i Tirant lo Blanc fins al delicat El petit príncep, de Saint-Exupéry, que també han despertat perversions censores en algun moment de la història, en algun lloc del món. El cas dels contes infantils clàssics és paradigmàtic: ja sabíem que no eren tan innocents com ens havien venut, però això no justifica que la directora d'un col·legi anglès decidís prohibir Els tres porquets per no ofendre els seus alumnes musulmans, majoritaris en el centre. La decisió de la directora va sorprendre fins i tot el Consell Musulmà Britànic, que va recordar que la seva religió prohibeix menjar porc, no llegir llibres sobre aquest animal.
“Aquesta fira és una iniciativa molt lloable i positiva que reivindica l'anhel de llibertat de les persones i és una bona mostra de la imaginació humana”, va dir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, per inaugurar la fira, al costat de l'equip de Can Toni de les Eugues –l'entitat organitzadora–, l'alcalde de Llagostera, el director dels Serveis Territorials de Cultura i la cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, Carme Fenoll, que ha col·laborat amb la nova fira portant a biblioteques públiques de tot el país petits estands amb llibres que han estat silenciats i, més endavant, també l'exposició itinerant Llibres prohibits, produïda a Llagostera, que ahir es va poder veure al Casino, al costat d'una altra mostra del PEN Català sobre 15 casos d'escriptors perseguits.
A la plaça Catalunya hi havia les parades de Can Toni de les Eugues i de Connexió Papyrus, dues entitats que donen una nova vida als llibres vells –aquesta última, amb un estand dedicat a les editorials de l'oposició al franquisme i de l'exili–, i de llibreries tan diverses com la 22 de Girona, Abacus i les barcelonines Salas, Nollegiu i Rodés, amb edicions originals d'índexs de llibres prohibits per l'Església catòlica. Estands de creacions amb paper –per exemple, les escultures de Beautiful Suitcase–, espectacles, instal·lacions i altres activitats per a totes les edats van completar la gran festa del prohibit prohibir.
Sons prohibits

La fira va incloure un apartat dedicat a la música prohibida, amb obres de Mendelssohn, Kurt Weill, Llach, Raimon, Ray Charles i Boris Vian, interpretades en el concert de cloenda per Aleida Sound, Benisfri, el Cor Participatiu de Llagostera, etc. De ‘Lili Marleen' i ‘Le déserteur' a ‘L'estaca' i ‘Te recuerdo, Amanda'.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 15.09.14  Fotos: Arxiu 22


 

Llagostera es fixa en la censura per la Fira del Llibre 

Prohibit.La mostra, pionera a Catalunya, va posar en relleu el patrimoni literari que queda amagat pel poder.

Mascarell, fullejant un llibre, entre Vila, Santamaria
i Jordi Gispert de la 22, ahir a Llagostera.
Llagostera va celebrar ahir la primera edició de la Fira del Llibre Prohibit, una mostra que té com a objectiu demostrar la importància de la ficció literària i com el poder, durant totes les èpoques i arreu del món, ha intentat controlar la literatura. "La mostra sorgeix amb la intenció de demostrar a la gent una part important del patrimoni literari que, a vegades, a causa de la censura, ha quedat amagada; volem posar en circulació obres que havien estat aparcades", assenyalava ahir l'organitzadora de la mostra, Montserrat Vila.
La fira, però, no només s'ha focalitzat a Llagostera sinó que diverses biblioteques públiques catalanes van obrir les seves portes amb activitats al voltant d'aquesta temàtica. En principi, la mostra és itinerant i passaria cada any per una localitat diferent. Tot i això, l'alcalde llagosterenc, Fermí Santamaria, ja ha demanat que la fira tingui el poble com a enclavament principal. "Ens agradaria que fos un acte que perdurés en el temps, fa molts anys que estem treballant per donar a conèixer el nostre municipi", va raonar.
La mostra segueix l'estela de la Setmana del Llibre Prohibit que se celebra als Estats Units. No obstant això, es tracta de la primera fira d'aquestes característiques que es realitza a Catalunya i a Europa. "És una iniciativa molt lloable i positiva que reivindica l'anhel de llibertat de les persones i una bona mostra de la imaginació humana", va reflexionar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que va assistir a la inauguració. "Durant les diverses èpoques hi ha hagut moltes societats que han tingut ganes de censurar llibres, aquí s'exposen elements interessants i hi seguirem donant suport", va assenyalar el conseller. Parades, una exposició de llibres prohibits amb obres cedides pel PEN Català, contes infantils, una instal·lació al·legòrica sobre la censura al bell mig de la plaça Catalunya, o una ruta guiada que ressegueix la vida de Pla i Hemmingway són algunes de les activitats de la fira.
Diari de Girona 15.09.14 Foto: Marc Sureda



 

10/9/14

Davant del mirall

Tura i Nadal, ahir a la Llibreria 22 durant la presentació
del llibre 
Foto: JOAN SABATER.
La Llibreria 22 va presentar ahir un nou exercici de memòria, usual aquests dies entre molts polítics, com és el treball de Montserrat Tura Estirant del Fil, quan el PSC va abandonar el catalanisme. No va ser una presentació amb una àmplia representació del socialisme gironí, en el sentit de referents; de fet, la d'ahir el que va evidenciar va ser la fractura que es dóna entre el socialisme gironí i, de manera més que notable, el distanciament cap a les veus més dissonants. Pia Bosch, Ana Pagans –si bé no ha estat mai militant– i Manel Nadal, entre d'altres, van ser entre els presents, juntament amb militants i simpatitzants socialistes o membres de l'ANC i molts altres. Però a banda d'aquest fet, d'altra banda previsible, sí que la presentació ens va permetre trobar-nos –o retrobar-nos– davant d'una personalitat política de primer ordre com és Montserrat Tura, alcaldessa de Mollet del Vallès durant cinc mandats; consellera d'Interior i de Justícia en els governs del tripartit –els quals no deixa de defensar quan té oportunitat–. Un treball escrit quan Tura ja vesteix cada dia la bata blanca a l'Hospital del Palamós, centre, per cert, que va ajudar a fer créixer abans de fer el salt a la política i al qual es va reincorporar. El llibre no deixa de ser, doncs, l'exemplificació d'un viatge que ella opta per fer sense soroll, però sense deixar de plantar batalla, ja sigui per l'alcaldia de Barcelona o per la primera secretaria del partit o participant en la Via Catalana. I ara, aparentment allunyada, es vol mostrar la necessitat de recuperar un esperit socialista català que diu que s'ha perdut, si més no pel que fa a la direcció.
La presentació, de fet, va fer honor al sentit de llibre, que no neix de la pretensió, ni del fet de passar comptes, sinó de la senzillesa de voler, a través d'un fil conductor molt personal si es vol, estirar aquest fil de la memòria per fer valoració del que ha representat, en bona part, la fi del somni socialista, o dit amb paraules més crues, de quan el PSC va abandonar la centralitat del catalanisme polític i va renunciar a les seves arrels, a les quals fa referència el llibre.
Joaquim Nadal, mestre de presentacions, precís, mesurat en el temps com sempre, va optar per fer una radiografia personal de Tura, plantejant amb l'exemplificació dels seus mèrits els valors humans lligats als polítics que la defineixen. Una política que ha hagut de patir en un acte públic a Mollet el menyspreu de dirigents del seu mateix partit del seu llegat com a alcaldessa. Una ciutat que va ajudar a transformar, segons Nadal, com a model d'integració. Un “cop de puny” que, i segons Nadal, no deixa de ser el detonant de molts dels sentiments que han acompanyat Tura aquests darrers temps. No es pot entendre el treball de l'exconsellera –com el del mateix Joaquim Nadal– sense l'escola de la política local, la de la proximitat, que aplica en responsabilitats més altes. El que va fer Tura ahir va ser una defensa aferrissada d'un socialisme, ara desdibuixat, que lluny de radicalitats hauria, diu, estat clau per estendre ponts i evitar ruptures. “L'incompliment o una lectura inadequada de la Constitució”, segons Tura, és el pal de paller de molts dels problemes actuals. Tura es mira al mirall, i la presentació n'és un exemple, però ho fa sense cap acritud.
Joan Trillas, publicat en El Punt-Avui 10.10.14

Nadal qualifica de ´forat negre el parèntesi´ de Navarro al PSC

L 'exconseller socialista Joaquim Nadal va qualificar de "forat negre el parèntesi" de Pere Navarro com a màxim dirigent del PSC. Va aprofitar la presentació del llibre Estirant el fil de Montserrat Tura a la Llibreria 22 de Girona, per deixar clar que "no vol dir que l'etapa Iceta arregli res, sinó que la mateixa autodestrucció de l'etapa Navarro demostra fins a quin punt era un error". El veterà polític va tornar a lamentar com el seu partit ha dilapidat el llegat de Pasqual Maragall i de la feina de govern dels tripartits, que "ha quedat a benefici d'inventari" sense que els nous dirigents socialistes la reivindiquin.
Malgrat que Nadal només va intervenir per presentar l'autora del llibre: l'exconseller d'Interior i Justícia, Montserrat Tura. Nadal va aprofitar que el llibre parla d'una trajectòria vital que ha compartit govern de la generalitat i el mateix partit per explicar com, a parer seu, el PSC ha deixat de ser el PSC. Segons l'exconseller, Estirant el fil comença amb un "cop de puny" perquè parteix d'un acte polític on els representants del PSC i del PSOE renuncien "per omissió" a la defensa de la trajectòria i la història municipalista de la que va definir "com a primera força política de Catalunya". El també exparlamentari socialista va remarcar que en aquell acte, de la campanya de les eleccions europees, al qual assistia Ramón Jauregui, es va certificar "que tot el bagatge" ja no compta "per a res" i "es considera amortitzat". Va ser en aquest moment que va advertir que "no és la individualitat dels nostres la que es distancia del partit¡t., sinó que és la direcció del partit la que es distancia" de l'herència política.
Per Nadal, el llibre de Tura explica les fonts de les quals beu un socialista catalanista de l'àrea metropolitana i que no és només el socialisme del PSOE. Va recordar la trajectòria històrica de la nissaga Tura a Mollet del Vallès i la importància de l'avi. A més Nadal també va remarcar dos moments importants en la vida recent de Montserrat Tura que marquen el seu allunyament del PSC. D'una banda, les primàries de Barcelona i la segona, l'oposició al nomenament de Pere Navarro com a candidat a presidir la Generalitat en un nomenament pel Consell Nacional. 
L'exconseller de Política Territorial coincideix amb Tura que "s'ha fet malbé l'eina que és el partit". A més, va elogiar la implicació personal "dia a dia" de Montserrat Tura tant a l'alcaldia de Mollet com a la direcció del departament d'Interior i també a Justícia.
Per la seva part, l'ara metgessa Montserrat Tura va recórrer el camí que la va portar a escriure el llibre i va assegurar que no està escrit des de la ràbia perquè "és efímera" i no porta a res de bo. Tanmateix l'exconsellera d'Interior. Va remarcar que va començar a treure el que portava a dins després d'un acte on va sentir com el bagatge del PSC no es tenia en compte.
L'exconsellera Montserrat Tura considera que el socialisme catalanista podria estar ocupant un espai central de la política si tant a Espanya com a Catalunya s'hagués mantingut una línia coherent en què s'hagués defensat l'ampliació d'un horitzó nacional i la defensa de les polítiques de l'Estat de Benestar.
Per Tura, és difícil que el PSC es pugui recuperar com a eina útil per als catalans i va recordar que "no és fàcil llençar per la finestra 34 anys de la teva pròpia vida". Malgrat tots els dubtes, assegura que hi haurà un nou partit socialista d'obediència catalana en el qual convergiran Nova Esquerra Catalana, Avancem i Moviment Catalunya i participarana a les municipals. No obstant això, va advertir que és trist que a Catalunya hi hagi "dos partits socialistes" quan des de l'òptica progressista s'havia somniat un únic món.
Jesús Badenas, publicat en el Diari de Girona 10.10.14