17/11/17

Setè Cel Premi literari per a Mar Bosch

L'escriptora gironina Mar Bosch va recollir ahir a la
Eva Rigau, Mar Bosch, Jordi Viñas, Vicenç Villatoro i Guillem Terribas
biblioteca Iu Bohigas de Salt el premi literari Setè Cel, que li ha estat concedit per la novel·la 
Les generacions espontànies. A la foto, Eva Rigau, Mar Bosch, Jordi Viñas, Vicenç Villatoro i Guillem Terribas.
Diari de Girona11.11.2017 

7/11/17

Festival de Cinema Fantàstic ACOCOLLONAT 2017

La setmana de cinema fantàstic de Girona premia també ‘Bye Bye Baby’ i ‘Caronte’ en l’edició amb més participació.

Paco Cavero, Marta Madrenas, Guillem Terribas... 

L’Acocollona’t, la setmana de cinema fantàstic i de terror de Girona, va tancar dissabte a la nit la setena edició amb el lliurament de premis, que van reconèixer l’“excel·lent posada en escena i el disseny de producció” de Jules D, de Norma Vila, com el millor curt del concurs. El film planteja una actualització del mite del vampir presentat amb subtilesa i emotivitat, segons el jurat, que va decantar-s’hi després de visionar una trentena de curts dels més de 500 rebuts. El segon premi va ser per a Bye Bye Baby, de Pablo S. Pastor, que proposa una versió embruixada dels films de psychokillers, i Ángel caído, de Fran Parra, va merèixer una menció especial per la seva “enginyosa comèdia” protagonitzada per un sacerdot sense fe. El premi del públic va ser per al drama de ciència-ficció Caronte, de Luis Tinoco.
Pel que fa a la quarta edició de l’Acocoexprés, per a curts fets en 24 hores, els guanyadors són dues històries de psicòpates que inclouen, tal com era exigit, un globus groc en la trama: l’hiperbòlic Ultra Mega Slasher, d’Ivan Mulero, va rebre el primer premi, i I’m Yellow, de l’ERAM, el segon. Amor explosiu, de Pep Caballé, i Nit de globus, de Bartu Gunyalons, van rebre mencions especials.
El Punt-Avui 06.11.2017

Norma Vila guanya el primer premi de l'Acocollona't amb un curt vampíric

El segon premi del concurs gironí és per al filmet «Bye Bye Baby», de Pablo S. Pastor, una versió embruixada dels films de «psychokillers» - «Ultra Mega Slasher», d'Ivan Mulero, s'endú l'Acocoexprés, la secció del concurs per a curts fets en 24 hores.


El concurs de cinema fantàstic i de terror de Girona Acocollona't va tancar dissabte la seva 7a edició fent públic el seu palmarès. D'entre els més de 500 curtmetratges rebuts, el curt Jules D. de Norma Vila s'ha alçat amb el primer premi, guardonat amb 600 euros. L'obra de Vila és una emotiva reflexió sobre el vampirisme amb «una excel·lent posada en escena i un disseny de producció al servei de la trama», ha destacat el jurat, presidit per Iván Villamel, autor del curtmetratge Mr. Dennton.

El segon premi del concurs, de 400 euros, ha anat a Bye Bye Baby, una versió embruixada dels films de «psychokillers» dirigida per Pablo S. Pastor, de la qual el jurat ha destacat «l'excel·lent estètica al servei d'una història que juga amb el gènere i manté la tensió fins als instants finals».
Diari de Girona 06.11.2017
* La Llibreria 22 hi col·labora en el festival.

2/11/17

Víctor García Tur guanya el premi Casero de novel·la curta

‘Els romanents’ relaciona la vida d’un adolescent amb les revoltes medievals.

Marta Madrenas, alcaldesa de Girona i Victor Garcia Tur.
Fa molt de temps que Víctor García Tur arrossega la idea d’escriure sobre un adolescent que viu el seu trànsit cap a la vida adulta d’una manera conflictiva. “Als 20 anys em vaig començar a preguntar què passaria el dia que madurés i deixés d’entendre els joves”, diu ara, després d’haver posat punt final a Els romanents i d’haver aconseguit el 37è premi Just Manuel Casero, convocat per la Llibreria 22 de Girona i dotat amb 2.200 euros, una escultura de Glòria Bosch i la publicació del llibre a Empúries.
La novel·la breu de García Tur explica “la rebel·lió d’un jove amb els pares” a través de tres punts de vista: “Hi ha el dietari del noi, hi ha la mare que intenta entendre i acceptar el fill i, finalment, hi ha una sèrie de textos assagístics que parlen de revoltes medievals, mil·lenarisme, automortificació i moltes altres situacions peculiars”. La singularitat del llibre és que posa en relació el trencament adolescent -el personatge entra en una tribu urbana inventada- i aquells episodis de l’Edat Mitjana més extravagants. “Volia parlar dels càtars, però també de molts altres temes, com ara la rebel·lió anabaptista de Münster del 1534, en què la poligàmia va ser legal durant tot un any”, recorda.
Víctor García Tur es va presentar al Casero amb el pseudònim de John Ball, un dels líders de la revolta camperola que va tenir lloc a Anglaterra l’any 1381. “Des que vaig tenir la idea inicial per a la novel·la havia anat fent moltes proves, però no acabava de trobar la manera d’enfocar el tema -admet-. L’última vegada que m’hi vaig posar va ser a la primavera, i la clau de volta van ser els petits assajos medievals, que no deixen de ser una paròdia dels textos assagístics d’aquesta mena”. Els romanents és el tercer llibre de García Tur. Nascut a Barcelona el 1981, va debutar amb els contes de Twistanschauung, premi Documenta 2009, i el 2016 va publicar Els ocells -premi Marian Vayreda-, que partia d’una revisió de la pel·lícula homònima de Hitchcock: en comptes d’atacar la gent, els ocells del seu llibre desapareixien d’una part de la comarca imaginària de les Moles.

UN FINALISTA BERNHARDIÀ
Guillem terribas, marta madrenas, Josep m. fonalleras,
Carles Lapuente, eva vázquez, imma merino, victor garcia,
Josep lluch i jordi gispert. 

El jurat del Casero -integrat per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Jordi Gispert- ha triat Els romanents entre les 33 obres que s’han presentat al premi gironí. El llibre finalista ha sigut Lliçó d’anatomia, de Carles Lapuente, que rebrà 600 euros. “És un llarg soliloqui d’un escriptor sofisticat i culte, però al mateix temps rondinaire i maniàtic, que aspira a ser literalment Thomas Bernhard -explica el jurat-. Subjugant i desconcertant alhora, la novel·la no fa sinó mostrar en viu els conflictes d’identitat, els dubtes i les giragonses que condueixen a la construcció d’una vida pròpia”.
Al llarg de gairebé quatre dècades de trajectòria, el premi Casero ha reconegut autors com Miquel Fañanàs (1982), Dolors Garcia i Cornellà (1985), Lluís Muntada (1988), Joan Daniel Bezsonoff (2003), Mònica Batet (2005), Muriel Villanueva (2011), Mar Bosch (2012) i Oriol Ponsatí-Murlà (2013). El guanyador del 2016 va ser Jaume Puig amb El veler magenta.
Jordi Nopca, publicat a l'Ara.cat 31.10.2017

Una exposició a l'Espai 22 mostra 25 anys de cartells a la Universitat de Girona

Hi ha obres del pintor Narcís Comadira, Bonaventura Anson i Marc Vicens. La mostra revisa l'evolució del grafisme i la vida universitària.

Una tria de vint-i-cinc exemples de cartellisme ques'ha fet a la Universitat de Girona en els 25 anys de vida de la institució es pot visitar a l'Espai 22, de la Llibreria 22 de Girona, com a testimoni d'una estètica, però també com a reflex del que ha estat la vida universitària en aquest temps.
L'exposició 25 anys de cartells a la UdG, organitzada Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, es va inaugurar ahir i es podrà visitar fins al 7 de novembre.
La mostra recupera cartells d'èpoques anteriors a la creació de la Universitat de Girona, com les Jornades de Dret Català de Tossa de Mar, des de 1988 sota la tutela de l'aleshores Estudi General, amb un dibuix de Bonaventura Anson; les propostes arquitectòniques per recuperar el convent de Sant Domènec, també de 1988, amb un dibuix de Narcís Comadira, i arriba fins l'any 2017, amb una peça de Marc Vicens per a les jornades Repensant el Patrimoni.
Entremig hi ha cartells que parlen d'activitats habituals o exemples d'actes destacats de la UdG, passant per l'Ex-libris que la Biblioteca va organitzar la diada de Sant Jordi de 2013.
En aquests 25 anys de cartells a la UdG es pot veure, de manera notòria, el treball dut a terme pel Servei de Publicacions, de la mà de Marc Vicens, amb obres sobre les activitats d'estiu, l'Aula de Teatre, les Jornades de Portes Obertes, els premis del Consell Social, la selectivitat, els màsters, les exposicions sobre el poble sahrauí i les Escoles Normals de Mestres, i les jornades de debats universitaris. Cal destacar també els cartells que il·lustren un esdeveniment històric com va ser la inauguració del curs del sistema universitari català, el 1998; els que són fruit de la col·laboració amb destacades figures de l'art, com les pintures d'Antoni Tàpies i de Narcís Comadira, o l'emblemàtica imatge de la Càtedra Ferrater Mora, a més de les propostes urbanístiques i arquitectòniques dels campus universitaris de 1997.
Diari de Girona 28.10.2017