28/12/13

Presentació de La nit de Vàlia, de Monika Zgustiva

Dilluns 16 ens vam acostar fins a la Llibreria 22 de Girona per escoltar a la Monika Zgustiva presentar la seva novel•la La nit de Vàlia.
Presentació la nit de vàliaL ’acte el va obrir l’Eugènia Cros, preidenta del Col·lectiu per la Igualtat de Girona, que ens va introduir en la vida de Vàlia, una dona que va ser condemnada a treballs forçosos en la Russia d’Stalin, i que serveix com a fil conductor per donar veu a un tema molt poc conegut: la vida de les dones en el GULAG. S’ha escrit molt sobre els camps de concentració del nazisme, però molt poc sobre aquests altres camps de concentració, on una part de la població patia una vida en condicions extremes. La nit de Vàlia, malgrat la seva cruesa, no deixa de ser una història d’amor, d’amor i de vida.
Monika ens va explicar les seves entrevistes amb diferents dones de Moscou que havien viscut en el GULAG. Una de les qüestions que més va sorprendre va ser quan Monika va explicar que quasi totes aquestes dones, durant les entrevistes que va tenir amb elles, li deien que si tornessin a viure, voldrien tornar a passar per aquest tipus d’experiència. L’autora ho justifica perquè en aquestes vivències al límit, tot es magnifica molt, inclosos els sentiments. Les amistats són molt fortes, igual que les enemistats, i tot és viu de tal manera que quan aquestes persones tornen a la vida “normal”, tot ho troben molt banal i viuen amb una certa manca d’interès el que les envolta.
Un altre de les coses que va remarcar la Monika, va ser com li explicaven la força que pot transmetre una mirada, sobretot quan les dones i els homes, tapats completament a excepció dels ulls degut a les baixíssimes temperatures, es trobaven quan anaven o tornaven de treballar i en aquell mínim creuament es produïa la única comunicació possible.
La nit de Vàlia
La Monika, també ens va explicar el seu procés d’escriptura. Ella escriu prèviament en català, després el tradueix al castellà, fent les correccions oportunes i tornant a modificar la versió catalana en cas necessari. Posteriorment, el tradueix al txec, seguint el mateix procés, de tal manera que totes tres versions són originals i diferents entre elles.
Agraïm a la llibreria 22 la bona estona que ens va permetre gaudir parlant d’un molt bon llibre que des de Fusió Cultural recomanem, no només per l’interès de la temàtica, i per la força de la historia, sinó també per la qualitat literària de l’obra.
Publicat a :
http://fusiocultural.wordpress.com/2013/12/18/presentacio-de-la-nit-de-valia-de-monika-zgustiva/


20/12/13

Joan Roca apadrina la presentació del llibre «Mesa reservada»

Joan Roca i l'autora Vis Molina a la 22.
El llibre ha estat definit com un "maridatge perfecte d'intriga, amors, odis i secrets d'alta gastronomia
El xef d'El Celler de Can Roca, Joan Roca, va participar ahir en la presentació a Girona de la novel·la Mesa reservada, en un acte a la Llibreria 22 que va comptar també amb la participació de l'autora, Vis Molina. El llibre ha estat definit com un "maridatge perfecte d'intriga, amors, odis i secrets d'alta gastronomia.
Diaria de Girona. Fotos: Aniol Resclosa

14/12/13

‘El crèdit' de Galceran i T de Teatre visitaran Salt el 2014

La companyia Prisamata farà una residència al Teatre de Salt, amb ‘Sé de un lugar' i ‘Jo mai', per atreure el públic jove

El Conservatori de Girona hi representarà l'òpera infantil ‘Brundibár'

Ja ha acabat Temporada Alta, però el teatre continua al Teatre de Salt durant el primer semestre de l'any vinent amb una programació de 18 espectacles, 6 dels quals corresponen a la programació familiar El Planter, que té el seu propi club per als més petits: La Colla. La nova programació del Teatre de Salt s'obrirà amb dues obres que ja van triomfar a Temporada Alta i van deixar públic fora: Iaia!!, amb Montserrat Carulla, i el musical T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré, tot un fenomen del qual excepcionalment ja s'ha venut per a aquesta funció una tercera part de l'aforament, sense fer-ne cap promoció, com va destacar ahir el director del Teatre de Salt, Josep Domènech, acompanyat en la presentació de la nova programació per l'alcalde, Jaume Torramadé. Les entrades i els abonaments ja són a la venda al web del Teatre de Salt i per telèfon (972 40 20 04), i s'estrena un nou punt de venda físic a Girona: la Llibreria 22.
El Teatre de Salt rebrà el semestre vinent apostes segures com ara El crèdit, de Jordi Galceran –un text sorgit del I Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta–, amb els actors Jordi Boixaderas i Jordi Bosch. També tenen garantida una bona resposta del públic la comèdia Dones com jo, l'aliança entre T de Teatre i el director i dramaturg Pau Miró, i Per un sí o per un no, una reposició del clàssic de Nathalie Sarraute que Josep M. Flotats i Juanjo Puigcorbé van portar a l'escenari el 1987. En aquest nou muntatge els protagonistes són Lluís Soler i Xavier Boada.
La companyia Prisamata farà una residència al febrer a Salt, on oferirà dos dels seus èxits, Sé de un lugar iJo mai, escrits i dirigits per Ivan Morales. “Ens interessa moltíssim el treball de Prisamata per poder arribar al públic jove, que sovint costa que vingui al teatre”, va dir Domènech. En la mateixa línia s'ha d'entendre la tria de Nit de reis, de Parquing Shakespeare, una companyia barcelonina que segueix el costum anglosaxó de representar les obres de Shakespeare als parcs públics. A Salt ho faran a l'interior, però amb el teatre modificat, sense escenografia ni disseny de llums. També hi haurà un altre clàssic de Shakespare, Macbeth,a càrrec de l'Aula de Teatre de la UdG.
L'actor i director Janot Carbonell, antic membre del Talleret de Salt i professor d'El Galliner, presentarà a l'abril Remenant els boscos de nit, un projecte escènic que va néixer arran de la parella lingüística que va formar a Llagostera amb el gambià Kissima Sillah. El públic assistirà al procés d'assaig del text La nit just abans dels boscos de Koltés, com una eina d'aprenentatge mutu: de llengua, de teatre, de vida i immigració.
Dins d'El Planter d'espectacles familiars, hi ha les titelles de Monstres, els pallassos de Teatre Mòbil, el Mag Lari, el musical La fàbrica de somnis de País de Cotó i la representació a càrrec dels alumnes del Conservatori de Girona de l'òpera Brundibár, creada per Hans Krása en un camp de concentració. Tots els espectacles d'El Planter van acompanyades de tallers, com també hi haurà col·loquis i altres activitats complementàries de les representacions per al públic adult.
Cinema a la fresca
Guillem Terribas va presentar el cicle de cinema a la fresca Un viatge a Itàlia II, que, amb el suport del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, tindrà lloc del 26 de juny al 17 de juliol al pati del teatre, amb entrada gratuïta, servei de bar i títols en versió original com ara Divorzio all'italiana, Uccellacci e uccellini,Avanti! (Qué ocurrió entre tu padre y mi madre) i Amici miei.
Xavier Castillón publicat en El Punt-Avui
Darrera actualització ( Dissabte, 14 de desembre del 2013 02:00 )

11/12/13

J.M.L. Gifreu presenta ´Ai dels vençuts!´

Josep Manuel López Gifreu, alcalde de Colomers, va presentar a la Llibreria 22 de Girona el seu llibre Ai dels vençuts! Els comitès de Colomers i d'Orriols, i les torbes del franquisme (Publicacions de l'Abadia de Montserrat). Van intervenir a l'acte l'advocat Antoni Sant i l'historiador Enric Pujol. L'obra tracta l'assassinat franquista de dos joves veïns de Colomers per uns crims que, segons revela el llibre, ells no van cometre.
Diari de Girona 12.12.13 Foto: Aniol Resclosa.

6/12/13

He complert un cert somni

Oriol Ponsatí-Murlà va guanyar l’últim premi Casero amb una novel·la, ‘Totes les estacions de França’, que està convençut que no hauria pogut presentar a cap altre guardó literari. Creu
que per a ell, com per a altres autors admirats, el Casero pot ser un bon punt de partida.

20131030 - xxxiii premis casero 2013-0047
Oriol el dia del Premi Just M. Casero
amb Guillem Terribas i Xavier Folch
D iu Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres,1978) que, si s’ha decidit a escriurenovel·la, és perquè ha començat a viure intensament. “Encara no tinc 40 anys,que són els que Rodoreda deia que s’haviende tenir per escriure novel·les amb prou pòsitvital, però en els últims quatre anysm’han passat moltes coses: he presentat la tesi doctoral, he trobat una dona quem’aguanta, he tingut dos fills i he creat unaempresa, Edicions de la Ela Geminada, ambla qual he publicat quinze llibres. I he escritla novel·la.” La novel·la en qüestió és Totes les estacions de França, l’obra que va guanyar el 30 de novembre passat a Girona la 33a edició del premi Just Manuel Casero de novel·la curta, convocat per la Llibreria 22.
Com a pare de dos nens petits i professor associat de filosofia de la Universitat de Girona, a més del temps que dedica a l’edició i a altres facetes –“Sóc com un puzle: no sóc especialista en res, ni ganes de ser-ho”–, no sembla que a Oriol Ponsatí-Murlà li quedi gaire temps per escriure, però és evident que ell l’ha trobat: “El temps per escriure i el temps per llegir, si t’agrada fer-ho, sempre l’acabes trobant. Aquesta novel·la la vaig escriure durant l’estiu del 2012 a Portbou, només de nit, quan la mainada dormia. Però la veritat és que mai no he sentit la necessitat imperiosa d’escriure i encara menys de publicar el que escric. I he escrit molt, però per a mi la llengua és una cosa que es treballa quan fas la llista de la compra, elabores un assaig o redactes un correu electrònic.
Aquesta novel·la no surt del no-res, sinó d’un treball de la llengua que he fet durant molts anys i de fixar-m’hi molt quan escric.”
La llengua. La forma: és la prioritat literària d’Oriol Ponsatí-Murlà, sempre conscient que “forma i fons són indissociables”.
Sobre la novel·la guanyadora del Casero, amb un títol que cita l’últim vers del poema Plou de Josep Carner, l’escriptor Josep Maria Fonalleras va dir en nom del jurat que “és un brillantíssim exercici d’estil que fa pensar en els de Queneau i algunes peces de complicada estructura formal de Cortázar”.
El punt de partida de Totes les estacions de França és l’aparició d’una maleta carregada de lingots d’or que apareix en un vagó de rodalies de París. “Totes les estacions... està vinculada als Exercicis d’estil (1947), de Raymond Queneau, per la seva estructura d’antinovel ·la en què cada capítol no respecta el principi bàsic de coherència interna. Però per a mi els Exercicis d’estil de Queneau són també una gran novel·la, no és només la repetició d’una mateixa història amb formats diferents. I en el meu llibre també s’expliquen coses diferents en cada capítol, justament perquè s’expliquen de manera diferent.
Forma i fons estan molt interrelacionats”,reitera l’autor d’aquesta novel·la, que Empúries publicarà al gener. En tot cas, insisteix que, a pesar de la diversitat estilística del llibre, que inclou cartes i altres formats narratius, “hi ha més unitat del que podria semblar a primer cop d’ull”.
La veu narrativa, contra les cordes
20131030 - xxxiii premis casero 2013-0100Així que aquí tenim una novel·la o potser un projecte paranovel·lístic o una autoproclamada antinovel·la que fins i tot sembla acceptar la convenció d’un narrador principal... fins que desapareix i els narradors es multipliquen. “Volia assetjar els límits de la veu narrativa, posar-la contra les cordes. De fet, aquest plantejament té molt a veure amb algunes de les coses que explico als estudiants d’estètica: es tracta de forçar l’obra d’art fins que pràcticament desaparegui ique, tot i així, continuï dient coses. Aquesta és la meva manera de treballar: no sé distingir entre la meva activitat com a professor i com a escriptor, i això fa que la novel·la tingui una òptica més existencial.”
“En temo que una obra així només la podia presentar al Casero”, va dir Ponsatí-Murlà el dia que va rebre el premi. “Estic convençut que no és un material adequat per a la majoria de premis literaris, on els jurats fan un tast ràpid dels originals. En el meu cas, si haguessin passat del primer capítol, s’haurien trobat que en el segon canvia tot plegat, com si no fos la mateixa història, i potser haurien pensat que es tractava d’un recull de contes, i no d’una novel·la que no es pot entendre si no es llegeix íntegrament.
Però en el cas del jurat del Casero, estava convençut que farien una bona lectura de la meva novel·la.”
Per a Ponsatí-Murlà, “guanyar el Casero és complir un cert somni”. Ho explica amb més detall: “Per a algú com jo que s’ha educat en la cultureta gironina dels anys noranta, el Casero és un referent, el premi que has
de guanyar si vols fer carrera com a escriptor, perquè té vocació de descobrir talents i ha estat el punt de partida d’unes quantes trajectòries literàries que jo valoro especialment.”
Per tant, aquí comença també la seva carrera com a escriptor? “Jo crec que sí, que tindré continuïtat, perquè un premi com aquest anima molt. Ja estic guixant altres coses: poesia, relats breus...”
Mentrestant, Oriol Ponsatí-Murlà continua d’una manera molt activa i conseqüent amb la seva tasca com a editor independent.
Després d’haver publicat 19 llibres per a Accent Editorial, ja van 15 més amb el seu propi projecte, Edicions de la Ela Geminada, repartits en tres col·leccions. En la col·lecció de literatura Trivium ha publicat llibres de Rainer Maria Rilke, Miquel Dolç i Ernst Robert Curtius i les Cartes del festeig entre Joan Maragall i Clara Noble. En la col·lecció de pensament Quadrivium han aparegut obres de Friedrich Nietzsche, John Stuart Mill, Giulio Raimondo Mazzarino, François de La Rochefoucauld i altres autors, inclosos els presocràtics.
La col·lecció més recent és la dedicada a l’obra novel·lística de Prudenci Bertrana, que es va obrir amb la inèdita Violeta i que continuarà al febrer amb Josafat, en una edició a cura de Xavier Pla que ha respectat al màxim la llengua prefabriana de l’original. Algun altre projecte? “ Tinc ganes d’editar una antologia
filosòfica sobre el suïcidi.”
ConTmpo i més
Oriol Ponsatí-Murlà ha exercit l’activisme cultural en diferents fronts, sobretot la poesia i la músicacontemporània. Va ser el director artístic de ConTmpo, el Festival de Música Contemporània de Girona,
amb concerts tan destacats com el que va oferir Michael Nyman el 2006.
“Amb ConTmpo no vam aconseguir l’objectiu de fons, que era que el públic perdés la por a la música
contemporània i que tingués la seva quota dins dels circuits de música clàssica.” Ponsatí-Murlà també ha
pujat a l’escenari, per exemple per interpretar íntegrament per primera vegada a l’Estat l’obra per a piano sol Vexations, d’Erik Satie, de 20 hores de durada ininterrompuda (Música 13, Côclea, 2009). També ha recitat per tot el país el poema fonètic Ursonate, de Schwitters, i ha estrenat Cantus Specularis (2011), una obra per a rapsode i mezzosoprano.
Xavier Castillón, publicat en el Suplement Cultural del Punt-Avui 06.12.13
Fotos: Roger Casero.