25/3/17

Guillem Terribas debuta en narrativa infantil amb el conte «L'avi de la Martina»

La Llibreria 22 reconverteix el quiosc del carrer Emili Grahit en un espai especialitzat en literatura infantil.

Àngel Dabam i Guillem Terribas. Foto: Aniol Resclosa
De llibreter a escriptor. Guillem Terribas va presentar ahir a la Llibreria Quiosc 22 del carrer Emili Grahit de Girona el seu debut en el camp de la literatura infantil: L'avi de la Martina, una història que vol posar en valor la importància de les persones que deixen un pòsit en els nens i nenes que els marcarà de per vida. 

El llibre, de l'editorial Cruïlla (col·lecció El Vaixell de Vapor), té il·lustracions de Sandra de la Prada i s'inspira en la història pròpia de Guillem Terribas, que en la vida real és l'avi de la Martina. 

L'avi de la Martina morirà en la ficció del conte, perquè Terribas vol «reivindicar la vida de les persones que s'han mort». «Espero que no em passi encara», ironitza el fundador de la Llibreria 22 que, jubilat de les tasques de gestió de l'empresa, ha començat a escriure algun llibre, com el recentment presentat Alegra'm la vida

La presentació d'ahir es va fer en plena festa de reinauguració de la Llibreria Quiosc 22 del carrer Emili Grahit, que mantindrà la secció de llibres per a adults, però a partir d'ara dedicarà el 50% de la superfície al gènere infantil i juvenil, amb joguines i puzzles inclosos. El cantant Àngel Daban va posar ritme a una festa oberta als veïns, en la qual no va faltar la xocolatada.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 25.03.2017

La Martina apadrina el nou espai 22
Aspecta de la Llibreria&quiosc22 Foto: Joan Sabater

La presentació del primer llibre infantil del llibreter Guillem Terribas, L'avi de la Martina, va servir ahir per inaugurar el nou espai dedicat a la literatura infantil i juvenil de la Llibreria & Quiosc 22, al carrer Emili Grahit de Girona. El cantant Àngel Daban va animar la festa, durant la qual es va servir xocolata desfeta als presents.
El Punt-Avui 25.03.2017 

22/3/17

Es pot escriure el «Diari de Girona» sense usar la lletra «A»? Adrià Pujol sosté que sí

L'escriptor empordanès presenta «L'eclipsi», traducció al català del clàssic de Georges Perec «La disparition», obra de 70.000 paraules que no usa en cap cas la vocal més freqüent de l´alfabet català, i en l´original francès té l´absència de la «E».
Josep M. Muñoz, editor; Adrià Pujol traductor i Sebastià
Roig, presentador. Foto: D. B.  

És possible escriure el Diari de Girona sense usar la lletra «a»? Adrià Pujol sosté que sí. L'escriptor, que és col·laborador d´aquest mitjà, aporta com a prova un article que va publicar fa unes setmanessense usar ni una sola vegada la volcal més freqüent a l´alfabet català, la «a». «L'article va sortir i no va passar res. Els lectors ni se'n van adonar», comenta Pujol.De fet, Adrià Pujol s'ha atrevit fins i tot amb una novel·la sencera, L'eclipsi, de George Perec, que l'escriptor empordanès ha traduït del francès amb l'absència de la volcal «a», i que ahir va presentar a la Llibreria 22 de Girona, acompanyat del també escriptor i bibliotecari Sebastià Roig i de l'editor de l'editorial L'Avenç, Josep Maria Muñoz.Però una cosa és que sigui possible i l´altra és que sigui fàcil. De professió antropòleg, Pujol, autor d'altres llibres com la Guia sentimental de l´Empordanet o Escafarlata d´Empordà, va dedicar sis anys a la traducció de L´eclipsi, una obra de culte de 70.000 paraules que en l´original francès va veure la llum l´any 1969 sota el títol La disparition.«Hi havia hagut altres intents de traducció al català, però ho van deixar a la pàgina quinze. La traducció a l'espanyol va requerir de vuit o nou persones. Vaig parlar amb un d´ells i em va dir que ho deixés. No és fàcil. Vas fent pas a pas, una frase rera l´altra. Per fer això he preguntat coses a molta gent durant sis anys», va explicar ahir Pujol a la Llibreria 22.Entre els col·laboradors hi ha des del músic Sanjoxex, que va assessorar la traducció en aspectes de solfa, fins a un expert en càlcul de la Universitat de Barcelona que va determinar que la lletra «a» és la més freqüent en els textos en català, però només guanya la lletra «e» per un 0,21 per cent.El càlcul va servir a Pujol per fer desaparèixer la «a» per comptes de la «e», que és la lletra absent a l'original francès.L'obra de Perec, molt traduïda, té versions a altres idiomes on la lletra que falta és una altra. Fins i tot en anglès hi ha més d´una versió amb l´absència de diferents lletres. En català, hi ha ara mateix un reusenc treballant en una traducció literal sense la «e».A la dificultat intrínseca de la coixesa alfabètica s'hi suma l'abarrocament de la literatura de Perec (1936-1982), autor de textos farcits de picades d´ullet culturals o literàries.En aquest sentit, Adrià Pujol, que no ha fet una traducció literal, sinó que ha «nostrat» l'obra al català, ha hagut de recórrer constantment a les fonts d'autors com Stevenson, Crusoe, Shakespare, Melville i tants altres que són tàcitament citats al llibre de Perec.Una mancança resoltaPujol va posar-se a treballar en la traducció «per plaer» i convençut que la cultura catalana no podia no tenir la seva versió del clàssic de Perec. Al final va trobar editor.Per Sebastià Roig, la literatura catalana està d´«enhorabona» i «el gran talent literari» d'Adrià Pujol es planta desafiant davant la tomba de Miguel de Unamuno, intel·lectual espanyol que va recomanar als escriptors catalans l'abandó de la seva «rovellada» llengua pròpia per abraçar el castellà.Aquesta traducció és una tascar «hercúlia», va deixar anar entre el públic l'escriptor Antoni Puigverd, present a l´acte.
Daniel Bonaventura Diari de Girona 15.03.2017

El quebequès Larry Tremblay, avui a la 22

Hi presentarà la novel·la ‘El camp dels tarongers', editada per Gregal.

Larry Tremblay. 
L'escriptor quebequès Larry Tremblay (Chicoutimi, 1954) presentarà avui la seva novel·la "El camp dels tarongers L'orangeraie" (Editorial Gregal ) a la llibreria 22 de Girona, a les set de la tarda. En la presentació hi intervindran, a més de l'autor, el traductor de la novel·la al català, Ricard Ripoll, professor de literatures francòfones a la Universitat Autònoma de Barcelona, i l'editor de Gregal, Jordi Albertí.
El camp dels tarongers, protagonitzada per dos germans bessons de nou anys, l'Amed i l'Aziz, és una obra que parla de “la innocència interrompuda, dels odis ancestrals, del mal que apareix on no se l'espera i de la possibilitat d'una redempció”. De fet, El camp dels tarongers tracta un tema de molta actualitat: els nens utilitzats en actes terroristes promoguts per l'islamisme radical.
Imatge de la presentació. Foto: 22
La cinquena novel·la de Tremblay, prolífic autor també de teatre i poesia, es va publicar el 2015 i s'ha traduït a una desena de llengües. El llibre també ha rebut diversos premis, tant al Canadà com a l'Estat francès i a Suècia.
Xavier Castillon, el Punt- Avui  17.03.2017

8/3/17

Javier Cercas i les seves històries de família

La manera com moltes famílies van viure la Guerra Civil espanyola és una història que s'ha amagat. Sigui pel dolor i el patiment que va suposar o perquè s'ha volgut oblidar el que va significar i com es van viure aquells anys de confrontació bèl·lica. En moltes cases no se'n parlava de portes endins, encara que després, al cap dels anys, allò que havia estat tabú s'ha començat a contar, i sovint a gent menys propera. Potser per aquest motiu, Javier Cercas no va arribar a saber mai com s'havia viscut en l'entorn familiar aquest episodi de la nostra història. Un dia, gairebé per casualitat, algú li va explicar com el seu avi havia salvat de la mort un veí del seu poble, fins i tot jugant-se-la, un fet que després el va portar a estirar el fil i investigar el passat familiar en els anys de la guerra.

D'aquesta manera és com Javier Cercas torna a centrar la seva darrera novel·la a l'entorn de la Guerra Civil i d'un falangista, com ho havia fet fa setze anys amb Soldados de Salamina (Tusquets). Ara, a El monarca de las sombras, (Literatura Random House) hi ha una implicació més personal i amb una certa càrrega sentimental, en centrar la novel·la en la història d'un seu oncle avi, Manuel Mena, un falangista, alferes de 19 anys que va morir a la batalla de l'Ebre. L'heroi de la família del qual tantes vegades havia sentit parlar a casa seva.
Un relat d'una part de la història familiar, que utilitza l'autor per evidenciar que hi ha moltes famílies amb un passat falangista, “que no poden ni han d'amagar”. L'escriptor, que va presentar la seva darrera novel·la dissabte passat a la Llibreria 22 de Girona, afirmava que aquesta obra li ha servit per reflexionar sobre les arrels que tots tenim i sobre el fet que no podem negar d'on venim, encara que avui ideològicament estiguem als antípodes d'allò que defensaven els nostres avantpassats, perquè tot plegat ens reafirma en el que som. Cercas, que en aquest llibre és tan protagonista com el seu avantpassat falangista, assegura que el coneixement de fets històrics recents i propers ens haurien de fer pensar perquè en el món d'avui no repetim els mateixos errors del passat.
Narcís Genis, publicat en El Punt-Avui 07.03.2017

CERCAS HI TORNA.
D’entrada: El monarca de las sombras, es un llibre de lectura obligatòria.
Cercas torna a explicar-nos una història ambientada en la guerra civil espanyola. Cercas torna a explicar-nos la vida d’un personatge que va lluitar en el bàndol de Franco, convençut que eren els bons. Cercas, aquesta vegada, ho fa esbrinant a les entranyes de la seva família, investigant un oncle-avi falangista de divuit anys que se’n va  a lluitar, d’alferes,  amb les tropes franquistes,  convençut que tenia la raó. Cercas va a els orígens. Va a buscar el seu passat. Investiga el perquè. Pregunta. S’informa. Ens informa. Va a el seu poble, Ibahernando, a la recerca dels orígens, a preguntar a familiars i a gent que va viure i que va conèixer a Manuel Mena, el seu oncle-avi, que els divuit anys se’n va anar a la guerra a lluitar contra el desordre.
Cercas, investiga el  perquè la seva família era de dretes i franquista. Busca una lògica que no existeix, però no ho sabrà ni ho sabrem fins que ha parlat i ha escoltat a la gent d’ Ibahernando.  
Tot això i molt més, està explicat en primera persona i també a través d’un narrador. L’escriptura  de Javier Cercas és més que mai, en aquesta història,  seductora i d’una gran riquesa narradora.

El monarca de las sombras, és un viatge al passat, un viatge a els orígens familiars de l’autor, Javier Cercas, protagonista de la novel·la.
I una vegada més, Javier Cercas ens torna a explicar la mateixa pel·lícula: “El hombre que mato a Liberty Valance” (The Man Who Shot Liberty Valance de John Ford) i aquesta vegada John Wayne, es la seva mare, la Blanca Mena, l’autentica protagonista d’aquesta història crepuscular, anomenada El monarca de las sombras. Un llibre que s’ha de llegir i s’ha de pair.

Guillem Terribas. Llibreter.
Publicat a la revista de Librerias L " L y mas" del mes d'abril 2017.