22/3/10

Enamorada de Girona


Per sort, a la Llibreria 22 no tenen piscina. En Guillem recorda que una periodista es va fer famosa en les festes del premi RBA de novel·la negra perquè tenia el costum de tirar-se a la piscina de l'hotel Juan Carlos I quan estaven a punt de cantar els galls. Ens ho va explicar durant la presentació de la novel·la guanyadora del Josep Pla d'enguany, Egosurfing.
Però la història que em va interessar de la nit de la 22 va ser la d'una noia enamorada de Girona, joveneta i esvelta, que de tant en tant agafava el tren i es plantava a la ciutat per submergir-se a les terrasses dels cafès, a l'ombra humida de les voltes, a la tebior d'un recés quan el sol pinta les pedres, als carrerons costeruts del Call, a les barres dels bars, al mercat pagès del dissabte, entre les columnes vegetals de la Devesa...
En un d'aquests viatges coincidí amb un vailet i encetaren conversa. Ja a Girona, la noia es va adonar que el seu nou amic se les pintava morenes i li va parar els peus. Li veia les intencions i ja havia decidit que allò no havia d'anar més enllà. Ell s'hi avingué amablement.
Ara la història fa un salt que no em veig amb cor de suplir. En tot cas, queden per sopar plegats. Això ho entenc. Em costa més d'explicar-me que ella no reservés habitació a la pensió on solia dormir quan ens visitava. No ha de passar res, però accepta que dormirà al mateix hotel que el noi –aquí cal tenir en compte que l'economia dels estudiants sol ser força precària–. De manera que sopen junts, fan una última copa pel camí i se'n van a l'hotel.
L'habitació té tres llits. La noia ho troba bé. Encara en sobra un. Però ben aviat s'adona que l'acompanyant té una decidida tendència a oblidar el tracte acceptat. Es veu clar que en sobraran dos, de llits. Davant l'evidència, la noia diu bona nit i se'n va al carrer. L'aire fred, aquella mica de boira, la humitat i la foscor són els seus companys de desengany. I ho han de ser fins a primera hora del matí, quan surti el primer tren.
Per sort, troba un pub obert. Hi recala. Davant d'una cervesa trista deixa passar el temps fins que tanquin. Va quedant poca gent. Un parell de clients –resulten ser un mexicà i un andalús– la inclouen en la conversa. Ells també fan temps. No es pot estar d'explicar la seva aventura –o desventura– i el negre futur immediat que l'espera. Ells li fan costat. Li ofereixen sostre al pis d'un amic on dormen. De fet, li cedeixen un dels dos sofàs que l'amic els té destinats. Dorm d'una tirada fins que és hora d'anar a l'estació.
Us ho podíeu pensar: la periodista de la piscina, l'enamorada de Girona i la guanyadora del Pla són la mateixa persona: la mallorquina Llúcia Ramis. Amb el que en sabeu ara, no us vénen ganes de llegir el seu llibre?
Pius Pujades "La crònica" El Punt 22.03.10
Foto: Manel Lladó
Llucia Ramis va presentar «Egosurfing» a la 22
La periodista i escriptora Llucia Ramis va presentar ahir al vespre a la Llibreria 22, Egosurfing, obra premiada amb el Josep Pla i que aborda amb esperit crític les noves formes de relacionar-se en l'era d'internet. Ramis va participar en una tertúlia moderada per Guillem Terribas.
El Punt 17.03.10 Foto: Manel LLado


Llucia Ramis presenta avui «Egosurfing», premi Josep Pla 2010, a la Llibreria 22
La periodista i escriptora Llucia Ramis presentarà aquest vespre a la Llibreria 22 el llibre amb el qual ha entrat a formar part de la nissaga d'escriptors guanyadors del premi Josep Pla. Egosurfing és una obra que tracta de la gent que es busca obsessivament a si mateixa a internet, una pràctica moderna d'egolatria que l'autora ha aconseguit definir a través d'una denominació pròpia. L'obra, que aborda amb esperit crític les noves formes de relacionar-se en l'era d'internet, té com a protagonistes una escriptora de llibres d'autoajuda que ha estat acusada d'un quasi homicidi imprudent, una periodista televisiva sensacionalista i un noi que viu a l'antic pis de l'escriptora.
El Punt, 16.03.10. Jordi Camps Lionell.

21/3/10

La poesia completa d'Anglada es presenta avui a la Llibreria 22


El volum Poesia completa de Maria Àngels Anglada (1930-1999) es presentarà avui a la Llibreria 22 de Girona (20.00 h). A l'acte, hi participaran la directora de la Càtedra Maria Àngels Anglada de la UdG, Mariàngela Vilallonga; Xavier Pla, professor de literatura contemporània de la UdG; l'escriptor Antoni Puigverd, i l'editora Gemma Garcia. Francesc Ten llegirà alguns dels poemes reunits en el llibre publicat per Edicions Vitel·la, que inclou diversos inèdits
El Punt 18.03.10

Antoni Marí reivindica el poder de la poesia amb «Han vingut uns amics»


Josep Maria Nadal va presentar ahir el llibre a la Llibreria 22

Guillem Terribas va confessar durant la presentació del darrer llibre d'Antoni Marí, Han vingut uns amics, que de les moltes presentacions que es fan a la llibreria la d'ahir era de les poques que hi han anat al darrere per fer-la. L'acte, que va presentar Josep Maria Nadal, va servir per desgranar el contingut de l'obra: un llarg poema que transgredeix les fronteres dels gèneres, tot partint d'una experiència emotiva i intensa, i porta el lector al coneixement del que només la poesia pot copsar.
«Tot just vaig acabar el llibre em vaig adonar que m'havia tocat la loteria.» Així de contundent –i agraït alhora– es va mostrar Josep Maria Nadal pel fet que Guillem Terribas li hagués encarregat de fer la presentació del llibre d'Antoni Marí Han vingut uns amics (editat per Tusquets), i d'aquesta manera no haver-se demorat en la seva lectura.
Llibre de poesia atípic, i de «pensament dur», Nadal va coincidir amb Terribas que el contingut és «crepuscular», «perquè aporta reflexions que un de jove no es planteja». A partir del relat d'un poeta malalt que és a casa dels avis i convida el lector a visitar-lo, l'autor parla sobre la fragilitat de l'experiència, alhora que descriu la presència viva dels records. Tanmateix, segons Nadal –i posteriorment confirmat pel mateix Marí–, la voluntat final i que vertebra aquest llarg poema que és Han vingut uns amics és intentar descriure «l'inefable», totes aquelles coses que no es poden expressar en paraules; tot allò «que està a l'altre costat del vidre». I és aquí on entra la poesia, l'única via possible per expressar l'innominable.
L'autor va reconèixer que el llibre és «una aproximació a la poesia, i una reflexió del pot fer la poesia». És a dir, una reivindicació del seu poder.
Jordi Camps Linnell * El Punt 13.03.10
Foto: Lluís Serrat

18/3/10

Xavier Renedo presenta a la 22 la seva traducció d'Eiximenis


Xavier Renedo presentarà avui a la Llibreria 22 de Girona (20h) el llibre Art de predicació al poble, de Francesc Eiximenis, que ell ha editat i traduït per a Eumo, a més de ser l'autor del pròleg. Francesc Eiximenis (c. 1327-1409) va escriure aquest tractat pedagògic per ensenyar als predicadors del seu temps els fonaments, les tècniques i els recursos del seu ofici. En la presentació d'avui, Renedo estarà acompanyat per Joan Manuel del Pozo, Lola Badia i Antoni Tort.
El Punt 11.03.10

1/3/10

Niebla obre un espai d'art a Barcelona per exposar-hi peces de gran format


És un local força cèntric, de 860 metres quadrats, i les parets fan gairebé sis metres i mig d'alçada
Josep Niebla reconeix que la seva tendència és pintar quadres cada vegada més grans, molts dels quals neixen a la seu de la seva fundació a Casavells i viatgen directament a diferents punts d'Europa, sense que ni tan sols hagin pogut ser vistos a Catalunya. Per poder mostrar el seu treball aquí i sense que l'interessat s'hagi de traslladar a l'Empordà, l'artista ha creat l'Espai Taller d'Art Niebla, que s'inaugurarà avui (19h a 21h) en uns baixos de 860 metres quadrats situats al número 8 del carrer València, a tocar del parc Joan Miró. L'espai, amb parets de 6,40 metres d'alçada, es podrà visitar mitjançant cites concertades.
«Gairebé em fa vergonya dir-ho en els temps que corren, però les coses em van molt bé», diu Josep Niebla, unes hores abans de la inauguració del seu nou espai d'art a Barcelona. «Hi ha marxants interessats en la meva obra a Brussel·les, Basilea o París. Fins i tot, a Sant Petersburg s'està preparant una gran retrospectiva de la meva obra per a la primavera vinent. Em fan molt de cas a l'exterior i, per contra, he fet molta obra que és absolutament desconeguda al meu país, perquè molts quadres se'n van directament del meu taller a l'estranger», explica Niebla per justificar la necessitat de disposar de l'Espai Taller d'Art, que estarà únicament dedicat a la seva obra i no funcionarà com una galeria ni tindrà orientació comercial. A l'espai del carrer València s'hi podrà trobar una destacada representació de la seva obra: pintura, obra moral, dibuix, obra gràfica, llibres i vídeos.
«Fins ara els meus quadres de gran format sovint s'havien de veure en diferents panells, no en la seva totalitat, per les dificultats que hi havia per traslladar-los fora de Casavells», explica aquest artista nascut a Tetuan i que ja fa molts anys que viu i treballa a l'Empordà, on impulsa una fundació que «organitza activitats pensant en l'individu i el seu entorn, obre debats per desvetllar les diferents visions de la realitat que ens ajuden a entendre-la, i aposta pel desenvolupament intel·lectual a través de la creativitat i l'art», com a lloables objectius fundacionals. Ara, a més de la seu de la seva fundació a Casavells, Niebla tindrà també aquesta nova seu barcelonina, que s'inaugura aquest vespre amb un vi d'honor.
L'últim llibre de Borràs
Niebla. Pintura 1987-2009
, que es presentarà demà a la Llibreria 22 de Girona (20h), va ser l'últim llibre de Maria Lluïsa Borràs, prestigiosa historiadora i crítica d'art que va morir recentment a Palafrugell, quan el llibre acabava de sortir d'impremta i ja s'havia anunciat la seva presentació a la Fundació Miró de Barcelona. «El llibre comença el 1987 perquè, segons Borràs, és aquest any quan la meva obra es torna més atrevida i molt més ambiciosa tant pel que fa a la mida com al contingut», afirma Niebla, que posa com a exemple d'aquesta ambició una sèrie que està realitzant en els últims temps i que es titula Contra Déu («Perquè ho fa fatal, no?»). El llibre va néixer arran de les converses que mantenien quan Borràs visitava l'estudi de Niebla, aprofitant la proximitat entre Palafrugell i Casavells. Editat per l'artista, el llibre analitza unes 170 obres de Niebla d'una manera «molt pedagògica i atractiva». «Ella estava entusiasmada amb aquest llibre», afegeix.
Xavier Castillon (El Punt 17/02/10) Foto: Andreu Puig