22/10/15

Josep Torrent situa el lector entre el públic del seu primer judici novel·lat

 ‘La noia que fa vint mesos que és a la presó' té com a escenaris l'antiga audiència i la presó de Girona.  “Els judicis amb jurat s'estan americanitzant”.

Josep Torrent (Bellcaire d'Empordà, 1956) ha publicat la seva quarta novel·la, La noia que fa vint mesos que és a la presó(Editorial Alrevés, col·lecció Crims.cat), que a diferència de les anteriors no és policíaca, sinó judicial, i té com a escenaris principals l'antiga audiència de la Casa Pastors i la presó de Girona. Torrent narra el judici d'una noia que acaba entrant a la presó per haver matat el seu excompany quan l'estava violant, ja que no existeixen proves de la violació i, en canvi, sí que n'hi ha que ella havia amenaçat algun cop el seu agressor. “Jo situo el lector com a part del públic que assisteix al judici durant cinc dies i escolta les intervencions del jutge, el fiscal, l'advocat defensor, el forense, etc.”, explica Torrent, que va començar a perfilar aquesta novel·la ara fa una dècada, quan començaven els jurats populars, i després va aparcar el projecte, per reprendre el llibre i enllestir-lo ara fa quatre o cinc anys. “Els judicis amb jurat popular cada vegada s'estan americanitzant més”, conclou Torrent, que per escriure una novel·la al màxim de versemblant possible va assistir a totes les sessions de dos judicis per assassinat.
El llibre també narra “una història d'amistat molt important, que ja veurem com acabarà, perquè el final és molt obert: jo opino que una novel·la es construeix entre el que l'escriu i el que la llegeix”. Un antic amic de la protagonista lluitarà per demostrar la seva innocència, amb el millor penalista de Girona, que presentarà un recurs, i deixarà sobre la taula una reflexió sobre una justícia que pot variar segons l'advocat que puguis pagar-te.
Josep Torrent té previst tornar al gènere policíac i al seu personatge més conegut, Damià Surrell, en una altra novel·la que Alrevés publicarà el setembre vinent.

Monguilod presenta avui el llibre a la 22


L'advocat Carles Monguilod, que va assessorar Torrent en aquest llibre, presentarà avui La noia que fa vint mesos que és a la presó a la Llibreria 22 de Girona (20 h). Dissabte vinent, el llibre es presentarà al castell palau de Bellcaire d'Empordà, amb Abel Font i Paquita Saballs (19 h). També hi ha prevista una presentació al Cafè Art Fontanella XII d'Olot, el 14 de novembre, amb Clàudia Pujol, directora de la revista Sapiens.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 22.10.15

Arribas, premi Masó

 El projecte ‘F.R.A.U.', d'Albert Arribas i Centaure Produccions, un espectacle de set hores estructurat com un festival, va rebre ahir a Girona el 9è Premi Quim Masó.

Els finalistes , Carles Fernández Giua i Elies Barberà,
Manel Dueso i Almirall i el guanyador, Albert Arribas
Foto: JOAN SABATER.
El 9è Premi Quim Masó a projectes de producció teatral es va lliurar ahir al vespre, en un acte celebrat a la sala La Planeta de Girona, al projecte F.R.A.U., presentat per Albert Arribas i Centaure Produccions, que és l'escenificació del llibre Quadern del frau, del poeta Albert Balasch, que sortirà publicat en els pròxims mesos per Edicions 62 i on Balasch va recollit i reescrit tota la seva obra.F.R.A.U. és un espectacle de set hores sense pausa, estructurat com un festivalque combina sis espectacles autònoms amb moments parateatrals. Segons Centaure Produccions, “portar el Quadern del frau dalt de l'escenari és, potser, una manera assenyada de reflexionar sobre aquest festival de banalitats que el nostre segle XXI ha propiciat amb el nom de polítiques culturals”.
L'equip de F.R.A.U. estarà integrat per Albert Arribas (dramatúrgia i direcció) i els intèrprets Mònica Almirall, Jordi Collet, Oriol Genís, Antònia Jaume, Marta Ossó i Albert Prat. La companyia Centaure Produccions va néixer el 2013 i aquesta temporada té previst estrenar Licaó i Vergonya eterna.
El premi Quim Masó té una dotació màxima de 50.000 euros i el muntatge guanyador s'estrenarà en el Grec Festival de Barcelona 2016 i es podrà veure també la tardor vinent a Temporada Alta.F.R.A.U. ha estat escollit pel jurat entre un total de 25 projectes teatrals. Els altres dos projectes finalistes han estat Jambo Bwana, de Manel Dueso i Almirall, i Realpolitik, d'Elies Barberà i Carles Fernández Giua. El jurat que ha avaluat els projectes presentats està format per Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya; Ramon Simó, director del Festival Grec; Andreu Gomila, periodista; Pere Puig, director de La Planeta; Josep Domènech, de Bitò Produccions; Josep Sánchez, director del Teatre Municipal de Girona; Joan Yago, guanyador de l'edició anterior del premi Quim Masó, i el llibreter Guillem Terribas com a secretari.
El premi Quim Masó, que recorda aquest actor, director i productor teatral, es va lliurar ahir en un acte presentat per l'escriptor Josep Maria Fonalleras, en el qual Mercè Martínez (veu), Andreu Gallén (piano) i David Bayés (contrabaix) van interpretar fragments de l'espectacle Cantar al desamor.
Aquest premi és impulsat per la família Masó, Bitò Produccions, la Llibreria 22, el Grup Proscènium-La Planeta i l'Ajuntament i la Diputació de Girona, i té també el suport de Ribas-Àlvarez, el Grec, l'Obra Social La Caixa i Temporada Alta.
Xavier Castillón publicat en El Punt-Avui 22.10.15

Una obra de set hores guanya el premi Quim Masó de teatre.

El jurat lliura a Girona el guardó al projecte «F.R.A.U.», d'Albert Arribas, que ha reescrit tota la seva obra literària.

Guillem Terribas, Josep M. Fonalleras i Ramon Simó.
Foto: Camera Rosa.
El jurat del Premi Quim Masó 2015 va proclamar ahir a la nit a Girona guanyador el projecte F.R.A.U., presentat per Albert Arribas i Centaure Produccions. El premi té una dotació de 50.000 euros. F.R.A.U és l'escenificació del llibre Quadern del Frau, d'Albert Balasch, que sortirà publicat per Edicions 62 durant aquesta temporada. El llibre recull tota l'obra de l'autor, que l'ha reescrit per a l'ocasió.
La proposta guanyadora és un espectacle de set hores sense pausa, estructurat en forma de «festival» i que combina sis «espectacles» autònoms amb moments parateatrals.
Festival de banalitats
Per Centaure Produccions, «portar Quadern del frau a l'escenari és, potser, una manera assenyada de reflexionar sobre aquest festival de banalitats que el nostre segle XXI ha propiciat sota el nom de polítiques culturals».
L'equip artístic estarà integrat per Albert Arribas (dramatúrgia i direcció); Mònica Almirall, Jordi Collet, Oriol Genís, Antònia Jaume, Marta Ossó i Albert Prat (intèrprets). Tots ells formen Centaure produccions una companyia teatral que va néixer l'any 2013 i ha estrenat els espectacles Vespres de la Beata Verge, El cant de la gorgona, Moro com a país, Sala de mirallsSelecció. Aquesta temporada tenen previst estrenar Licaó i Vergonya eterna.
El projecte ha estat escollit entre un total de 25 propostes que optaven al premi en aquesta edició. El guanyador rebrà una dotació màxima de 50.000 € i el muntatge s'estrenarà al Grec Festival de Barcelona 2016 per posteriorment veure's a l'edició 2016 de Temporada Alta.
La proclamació del guanyador ahir a la nit a la sala La Planeta, en el marc de les activitats de Temporada Alta, en un acte que va comptar amb l'actuació musical de Mercè Martínez (veu), Andreu Gallén (piano) i David Bayés (contrabaix), que han interpretat fragments de l'espectacle Cantar al desamor.
Els altres dos projectes finalistes han estat Jambo Bwana de Manel Dueso i Almirall i Realpolitik d'Elies Barberà i de Carles Fernández Giua.
El jurat que ha avaluat els projectes presentats estava format per Xavier Albertí (director teatral i del Teatre Nacional de Catalunya), Ramon Simó (director teatral i director del Festival Grec), Andreu Gomila (crític i periodista teatral), Pere Puig (director teatral i de la Sala La Planeta), Josep Domènech (Bitò Produccions), Josep Sánchez (director del Teatre Municipal de Girona), Joan Yago (guanyador de la vuitena edició dels Premis Quim Masó) i Guillem Terribas (Llibreria 22), actuant com a secretari.
Un premi únic
El Premi Quim Masó s'atorga amb periodicitat anual i és l'únic amb retribució econòmica a Catalunya per a la producció i exhibició de muntatges de text en llengua catalana no estrenats.
El guardó, creat el 2006 en reconeixement al malaguanyat actor, director i productor teatral Quim Masó, és un motor imprescindible perquè companyies, productores i dramaturgs puguin tirar endavant els seus projectes i representar-los als escenaris.
L'any passat, el Premi va assolir el rècord de participació de les darreres edicions amb un total de 48 produccions teatrals presentades.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 22.10.15

21/10/15

Ponsatí-Murlà rebrà el premi Setè Cel per «Totes les estacions de França»

El llibre de l'escriptor gironí ja havia rebut el guardó de novel·la curta Just Manuel Casero
L 'escriptor Oriol Ponsatí-Murlà rebrà el premi Setè cel d'enguany per la seva novel·la Totes les estacions de França. El jurat del premi, reunit el passat 16 d'octubre, va acordar per unanimitat donar el premi, dotat amb 3000 €, a l'escriptor gironí, que ja havia estat guanyador del Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero amb aquesta mateixa obra.
Oriol Ponsatí-Murlà ha assegurat que tots els premis fan il·lusió, però en el Setè Cel tenen una participació decisiva els vots dels lectors i, especialment, dels grups de lectura de les biblioteques». 
L'escriptor ha valorat, d'altra banda, el fet que tots els membres del jurat (Albert Rossich, Miquel Berga, Vicenç Villatoro i Guillem Terribas) «són persones que tinc per grans lectors i de qui valoro molt el criteri literari». «Si sumem una cosa i l'altra, el premi no només m'honora sinó que em fa respecte i tot», ha declarat.
Nascut a Figueres el 1978, Ponsatí-Murlà és editor, traductor i escriptor. És doctor en Filosofia per la Universitat de Girona i professor associat de filosofia antiga en aquesta mateixa universitat des de l'any 2008. Fundador i director d'Edicions de la Ela Geminada, ha traduït obres de Michael Nyman, Igor Stravinski, Friedrich Nietzsche, Gianni Vattimo, Denis Diderot i Josep Palau i Fabre. Ara mateix és col·laborador habitual del Diari de Girona.
Optaven al premi Setè Cel totes les novel·les editades en català durant el 2014. Mitjançant un sistema de votacions els lectors en fan una tria, de les quals el jurat ha seleccionat la guanyadora. El lliurament del premi es farà el proper 13 de novembre.
Diari de Girona 21.10.15


Ponsatí-Murlà rep el Setè Cel per ‘Totes les estacions de França'

L'escriptor, editor i professor de filosofia de la Universitat de Girona Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978), amb la novel·la curta Totes les estacions de França (Empúries), és el guanyador de la novena edició del premi Setè Cel de Salt a la millor obra narrativa publicada al llarg del 2014. El jurat del premi, format per Miquel Berga, Vicenç Villatoro, Albert Rossich i Guillem Terribas, reunit el 16 d'octubre passat, va escollir per unanimitat l'obra de Ponsatí-Murlà entre cinc finalistes, escollides entre les obres més votades pels lectors de les biblioteques públiques i els clubs de lectura de Salt. Les altres seleccionades eren Silenci a taula, de Cristina Garcia; Les dones de la Principal, de Lluís Llach; La setena vida de Kaspar Schwarz, de Carles Pradas, i Esborraràs les teves petjades, de Xevi Sala. Totes les estacions de França, amb la qual va guanyar el premi Just M. Casero el 2013, és la primera obra de ficció d'Oriol Ponsatí-Murlà.
El lliurament del premi, dotat amb 3.000 euros, tindrà lloc a la biblioteca Iu Bohigas de Salt el dia 13 de novembre.
El PUnt-Avui 21.10.15

Núria Borrut guanya el Gregal per un llibre que repassa fets del segle XX


 L'escriptora barcelonina va rebre, ahir a Maçanet de la Selva, el guardó per ‘Sota les llambordes, la platja' . Recorre una part de la vida d'una fotògrafa


L'escriptora barcelonina Núria Borrut i Mulet, amb l'obra Sota les llambordes, la platja, ha guanyat la quarta edició del premi Gregal de novel·la. El veredicte es va fer públic ahir, en un acte que va tenir lloc al Teatre de la Societat de Maçanet de la Selva, amb l'assistència de nombrós públic.
L'obra guanyadora ofereix al lector un recorregut per una part de la vida de la fotògrafa Síssi entrellaçada amb fets de la història mundial que ella va veure, va fotografiar o va ressenyar, especialment els més cruents i injustos comesos pels estats poderosos contra els més febles (guerra del Vietnam, Xile, l'Argentina, Cambotja), però també altres fets, com ara el festival de música de Woodstock del 1969.
El relat de Sota les llambordes, la platja comença quan, arran de la mort recent de la Síssi, l'editorial francesa Lieus, que ha tingut vincles professionals i d'amistat amb ella i la Chantal, decideix publicar un llibre de fotografies per homenatjar-la.
Les distincions
A banda del premi a la novel·la històrica, en aquesta edició també es van entregar les següents distincions: al llibreter i activista cultural Guillem Terribas, pels 37 anys al capdavant de la Llibreria 22; a Jordi Grau, per la seva llarga trajectòria com a periodista a El Punt Avui i molt especialment per la conducció del programa La ciutat dels llibres de Televisió de Girona; a la nova Biblioteca de Maçanet de la Selva, aconseguida després de molts anys d'esforços, i a Rosa Maria Pascual, per la seva tasca de promoció cultural a les comarques del Vallès.
El Punt-Avui. 20.10.15

L'exposició de la Llibreria 22 arriba a la Carles Rahola

L'exposició Llibres parlats. 30 anys de presentacions de llibres, que repassa la història de la Llibreria 22, s'inaugura avui a la biblioteca Carles Rahola (19 h). Hi intervindran l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont; la directora de la biblioteca, Lourdes Reyes; la comissària de l'exposició, Cristina Masanés; Guillem Terribas, de la 22, i Lluís Freixas, de la Casa de Cultura de Girona. S'hi recordarà Natàlia Molero, que va impulsar l'exposició quan era directora de la Casa de Cultura.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 20.10.15

1/10/15

Jordi Arbonès (Nif) retrata creadors gironins al llibre «Temps interessants»

L'escriptor presenta una visió positiva d'una Girona compromesa amb la creativitat i amb els temps moderns.

L'escriptor Jordi Arbonès (Nif) retrata personatges de la seva generació compromesos amb la creativitat moderna al nou llibre Temps interessants (Edicions del Llop Ferotge), un volum que també aborda temes com ara l'emissora Ràdio Salt i aspectes històrics com els últims dies de la vida de Quico Sabaté, el lluitador maqui que el 1960 va caure abatut prop de Sant Celoni als 44 anys d'edat.
Temps interessants és un recull d'articles escrits per l'autor entre l'any 2000 i el moment present per a publicacions com El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, Presència, Revista de Girona, Ara i Diari de Girona, mitjà, aquest darrer, en el qual col·labora assíduament.
Entre aquests retrats hi ha els dedicats a l'actriu Cristina Cervià, l'escriptor prematurament desaparegut Miquel Pairolí o el fotògraf Jordi Renart.
Una tria literària
«No és una compilació més, aquesta tria té un sentit narratiu, no ha estat pensada estrictament en clau d'actualitat, sinó buscant un rastre, una continuïtat literària», fa notar l'autor de Carn a les bèsties (premi Documenta, 1990) i Matèria Fràgil (premi Prudenci Bertrana de novel·la, 2002).
Temps interessants és el número u de la nova col·lecció La Llibreta Balva, de l'editorial El Llop Ferotge, una iniciativa de l'editor Jorge Morales que d'aquesta manera obre la seva editorial als camps de l'assaig, la crònica periodística i el pensament. Fins ara havia publicat poesia i algun relat.
L'obra es presentarà el proper dimecres, 7 d'octubre, en un acte a la Llibreria 22 que comptarà amb la participació de Lluís Muntada, Jorge Morales i Manel Mesquita, editor del digital El Dimoni de Santa Eugènia. A més, l'actor Ferran Frauca oferirà un tast llegit de l'obra.
Arbonès ha declarat que el llibre inclou una cinquantena d'articles sobre personatges que en algun moment de la seva vida s'han entregat a la creació.
«Ofereixo la meva visió de gent de la meva generació, gent amb la qual he crescut, persones que han anat fent coses interessants», comenta aquest fill de Calella de Palafrugell (1956), etern còmplice de la vida cultural de la ciutat de Girona, on resideix, com qui diu, des de sempre.
La seva és una «visió positiva» de la Girona de la creativitat i de la modernitat, una «Girona fresca» que no té res a veure amb «la ciutat grisa dels anys 1960», diu qui és un prolífic autor, moltes vegades premiat, que també ha cultivat el guió de televisió, de cinema i de ràdio, a més del teatre.
D'altra banda, Arbonès ofereix una «visió insubornable», segons el professor i escriptor Lluís Muntada escriu al pròleg del llibre, on qualifica l'autor com «un dels nostres grans narradors i un dels nostres articulistes més incòmodes».
«Aquest llibre és un gran encert que, a l'espera d'una recopilació més integral de l'obra periodística de Jordi Arbonès, cobreix una llacuna considerable», conclou Muntada.
Arbonès va ser finalista del premi Josep Pla (1994) amb Ruleta Dolça, va guanyar el premi d'articles periodístics Manel Bonmatí 1989, per l'article Girona, una plàcida metamorfosi, té el premi Joan Santamaria de teatre 1998 amb l'obra Klaus i Mortimer, el premi Carlemany de novel·la de 2001 amb l'obra L'escala de Richter.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 01.10.15    http://www.diaridegirona.cat/cultura/2015/09/29/jordi-arbones-nif-retrata-creadors/745809.html