22/12/16

Dolors Bramon presenta ‘L'islam avui' a Girona

Dolors Bramon i Quim Nadal a l'Espai 22 presentant el llibre L'ISLAM AVUI.
Dolors Bramon (Banyoles, 1943), professora emèrita d'estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona, presentarà avui el seu llibre L'islam avui ( Fragmenta Editorial ) a la Llibreria 22 de Girona, acompanyada per l'historiador Joaquim Nadal (19 h). Bramon tracta en el llibre alguns dels aspectes més controvertits relacionats amb l'islam i amb la seva inserció en el món contemporani.
Xavier Castillón, el Punt-Avui 21.12.2016

4/12/16

“El cas Tiffany's és l'excusa per explicar una època convulsa”

 Joan Gasull, un dels encausats per l'atemptat frustrat contra el local de Platja d'Aro, el 1969, en parla a la novel·la ‘El pacifista que pretenia volar una discoteca', que presenta demà a l'Escala 

L'octubre del 1969, tres joves empordanesos alumnes de l'institut de Figueres van ser sotmesos a un consell de guerra sumaríssim, acusats de terrorisme per un intent frustrat d'atemptat amb dinamita contra Tiffany's, pionera de les grans discoteques de Platja d'Aro, que havia tingut lloc el 24 d'agost del 1969. Només un dels joves encausats, Francesc Tubau, enxampat per la guàrdia civil al lloc dels fets després d'haver estat descobert per un dels cambrers, va ser condemnat i va negar en tot moment que hagués tingut còmplices o encobridors. Els seus amics Joan Gasull i Miquel Piñeiro van ser absolts. Tubau, que acabava de fer 18 anys quan va intentar portar a terme aquella acció revolucionària –poc meditada i pitjor organitzada– contra Tiffany's, com a símbol del fenomen turístic que sostenia econòmicament la dictadura, va ser condemnat a 18 anys de presó i en va acabar complint 7 a diverses presons de l'Estat espanyol. Tubau mai no n'ha volgut parlar gaire, d'aquell intent d'atemptat sense víctimes que va fer malbé la seva joventut.
Imatge de la Discoteca Tiffanys
Ara, Joan Gasull (Viladamat, 1949), mestre de català quan encara era matèria voluntària i professor de l'institut de Palamós –de què va escriure el llibre sobre els seus 25 anys història, amb Jordi Mas– ha publicat la seva primera novel·la, El pacifista que pretenia volar una discoteca (Llibres del Segle). El llibre està protagonitzat pels tres amics que, poc amants del futbol, van anar descobrint en plena adolescència altres interessos comuns, entre els quals la música, la literatura i una consciència política alimentada per la revolució cubana, les guerres de descolonització com ara la d'Algèria, el Maig del 68, alguns personatges de més edat i influència ideològica i un viatge de 6è batxillerat a Itàlia, on un dels nois va descobrir nous horitzons revolucionaris. “En realitat, el cas Tiffany's és una excusa per parlar d'una època convulsa”, explica Joan Gasull, que no voldria que el lector es quedés només en l'anècdota de l'atemptat, de què la descripció obre el llibre en poc més de tres pàgines. La narració se centra més en els precedents a l'Escala i Figueres com a principals escenaris i, més tard, en les detencions i els dos En Met de les Conques de Caterina Albert –de fet, a la novel·la assisteix a l'enterrament de l'escriptora–, “és un individu ingenu que caricaturitza algues actituds i pensaments que teníem llavors”, diu l'autor.
Retall de premsa (Diari de Girona
20.12.2016) de la presentació  a
la Llibreria 22. 
mesos que els tres amics van passar a la presó abans del judici, que també ocupa una part important del relat. La tercera i última part narra la llarga experiència penitenciària de Tubau, “a partir de les cartes que em va enviar a mi i a Maria Àngels Anglada, que havia estat la seva professora i que també li va dedicar dos poemes que reprodueixo en part”, explica Gasull, segons qui aquest és “un capítol inèdit de la biografia d'Anglada, perquè la detenció de Tubau la va afectar molt i va fer gestions perquè fos amnistiat”. Al costat de personatges reals com ara Anglada, Isabel-Clara Simó i Josep Tero, també apareixen en el llibre dos personatges ficticis, l'Alba i en Met, que serveixen a l'autor com a veus narratives que, en capítols diferents, complementen la principal, la de Francesc Tubau. El segon, inspirat per 
L'autor: Joan Gasull. 
Per què va decidir explicar aquests fets en una novel·la? “Amb Alfons Romero de Figueres, que és historiador, ens vam reunir una colla d'antics companys i ell ens motivava a escriure alguna cosa sobre l'època i tot allò que va portar als fets de Tiffany's, però ningú no prenia la iniciativa, i vaig decidir fer-ho jo, però em sortia novel·lat. Tubau ha tingut accés al text en tot moment i he tingut molt en compte les seves observacions.”
Les presentacions
El llibre es presentarà demà a la llibreria Vitel·la de l'Escala (20 h), amb Gasull, Josep Tero, Carme Callol –que també surt al llibre i en llegirà alguns fragments– i l'editora Marta Costa-Pau. També hi haurà presentacions el dia 11 de desembre a El Cucut de Torroella, el dia 15 a la biblioteca de Palamós, el 19 a la Llibreria 22 de Girona i el 23 de desembre a la biblioteca de Figueres, amb Joan Ferrerós i Alfons Romero.
Xavier Castillon, publicat en el Punt-Avui 04.12.2016

2/12/16

Argelagues: Elles i els de baix

Per què no escrius?, li va deixar anar Albert Forns, la seva parella, i Gemma Ruiz
Gemma Ruiz abans de començar la presentació a la 22
Foto: Manel Lledó 
es va sorprendre perquè ella ja escriu cada dia, cròniques que ha de dir en un minut i mig a TV3, és veritat, però bé que les escriu. I ell va insistir que no, que es referia a “escriure escriure”. L'anècdota podia donar per debatre llargament sobre per què el periodisme continua sent desterrat de la literatura fins i tot pels mateixos periodistes (si Pla aixequés el cap, i Xammar, i Sagarra, i Gaziel, i Cabot, i Aurora Bertrana!), però dimecres a la Llibreria 22 va servir perquè els assistents a la presentació d'
Argelagues, la primera novel·la de Gemma Ruiz, entenguéssim què l'havia motivada a posar-se a escriure diguéssim de debò. Aquests salts, a vegades, surten una mica torts, però a Gemma Ruiz li ha sortit una acrobàcia impecable: el llibre ja va per la segona edició i recull elogis fins dels escèptics, com l'‘escriptor escriptor‘ Jordi Puntí, que a les primeres pàgines es va sentir aclaparat, i en les següents, quan “ja s'hi havia fet amic”, hi va sucumbir fascinat. Si un s'acontenta amb la superfície, Argelagues, que honora aquells “arbustos humils que creixen ignorats de tothom als marges del camí, sense distinció, però amb punxes”, seria una novel·la de dones, de penúries i de Guerra Civil. I ho és. Però es perdria la pedreria verbal amb què Gemma Ruiz ha aixecat un món que ja crèiem exhaurit de tan dit i redit pels ‘escriptors escriptors'. Com que no hi tenia res a perdre, l'ha construït amb una llengua nova: una llengua de dones, i en concret de Castellterçol (i de Vacarisses, i de Sabadell), i més
Primer Plano de Salvador Sunyer, Gemma Ruiz
 i Guillem Terribas durant la tertúlia a la 22. 
específicament, amb la gràcia jovial, irreverent i castissa del parlar de les àvies. Si hagués pogut, a Gemma Ruiz li hauria agradat fer-les parlar a totes, no només la seva besàvia Remei, com Svetlana Aleksiévitx als seus ‘nois de zinc', i apartar-se en un racó perquè el lector contemplés emmudit com es posa dret el món quan es dóna veu a la terregada: les dones, els nens, els pagesos i els obrers, als més fràgils, als de baix.

Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 02.12.2016

29/11/16

La novel·la del Bertrana “més potent, compromesa i brillant dels últims anys”

 L'editora de Columna vaticina “una allau de bones crítiques” a ‘I ens vam menjar el món'.
 Xevi Sala va presentar ahir el seu llibre a la Casa de Cultura.
Lluís Freixas, Jordi Grau, Xevi Sala i Glòria Gasch

Els editors no sempre estan contents amb les obres guanyadores dels premis literaris que patrocinen, però aquest no és el cas de I ens vam menjar el món, la novel·la amb què l'escriptor i director adjunt d'El Punt Avui Xevi Sala va rebre el Bertrana d'aquest any i que l'editora de Columna, Glòria Gasch, va vaticinar ahir que “rebrà una allau de bones crítiques” perquè, segons va afirmar amb una contundència inusual, és la novel·la del premi gironí “més potent, compromesa i brillant dels últims anys”. Ningú no va contradir aquest preàmbul apoteòsic en la presentació, a la Casa de Cultura de Girona, del llibre de Xevi Sala, de qui el director de l'edició gironina d'El Punt Avui, Jordi Grau, va dir que “ha trobat la seva veu” i “s'ha consolidat plenament com a escriptor” amb una història, tal com va detallar amb profusió d'imatges preses del llibre, que adopta ingredients tant de la novel·la d'aventures com de la de contingut polític –i amb prou subtilesa per no ser neutral, va afegir–, i que supera el repte de “situar els personatges al límit sense que perdin credibilitat”. La seva vena periodística, d'altra banda, aflora en la crítica a la corrupció o en la preocupació pel medi ambient, va observar Grau, que veu també en la trama una visió de la Transició en què predomina “la decepció per la perversió dels ideals en què molts havien cregut”.

El director de la Casa de Cultura i també periodista, Lluís Freixas, va concretar els trets comuns que al seu parer caracteritzen les quatre novel·les que ha publicat Sala fins ara: són llegidores (“però no fàcils”); tenen “voluntat artística” (és a dir, no en fan prou amb l'argument); combinen amb amenitat trets de la novel·la de gènere; inclouen apunts lírics; revaloren el paisatge de proximitat en lloc de caure en la temptació del cosmopolitisme, i se serveixen amb agudesa de la mirada periodística a la manera de Miquel Pairolí; és a dir, “amb esperit crític, reflexió, memòria i ambició d'estil”.
El mateix Xevi Sala, que va referir-se al seu llibre com “una novel·la que una ficció que tafaneja en la realitat”, va confirmar fins a quin punt s'ha servit del “privilegi” del seu ofici quan va explicar que la primera idea de la novel·la la va tenir l'any 1986, mentre cobria una manifestació de la Crida prop de la base Loran i se li va acudir preguntar a un soldat nord-americà què li semblava aquell acte de protesta. El germen de I ens vam menjar el món data d'aquell dia, encara que tardaria molt de temps més a prendre forma: amb l'impacte de la demolició de les antenes de Ràdio Liberty.
Eva Vázquez en el Punt-Avui 29.11.2016
Carles Ribas, Guillem Terribas, LLuís Freixas, Xevi Sala
Glòria Gasch, Jordi Grau, Joan Domènech.
 Foto:  David Ferrando. 
* El Jurat del Premi de Novel·la Prudenci Bertrana està format per: Glòria Gasch, Llucia Ramis, Xavier Cortadellas, Albert Vilaró i Guillem Terribas. 

26/11/16

Cinema Truffaut: El documental ‘Priorat' mostra la transformació de la comarca

Es projecta avui al cinema Truffaut, en un acte en què participarà Josep Roca i que inclourà un tast de vi.

Priorat és un documental que està atraient l'interès de televisions europees i d'una de nord-americana després del seu pas per diversos festivals, algun de tan destacat com l'IDFA d'Amsterdam. Dirigit per David Fernández, mostra la transformació del Priorat en els últims 25 anys i posa cara als que van liderar una autèntica revolució en una zona que estava a punt d'enfonsar-se i la van situar com un referent vinícola a escala internacional.
El film és una història coral que gira entorn de l'arribada de René Barbier i de cinc persones vingudes de fora que van rellançar la comarca. Han estat gairebé quatre anys de rodatge i de moltes dificultats per aconseguir finançament. L'equip va recórrer pam a pam tot el Priorat, a més de fer entrevistes a Madrid, Barcelona, Girona i Londres.
Tono Folguera (Lastor Media), productor del documental, que ha tingut TVC entre els seus col·laboradors, en declaracions a ACN destaca la complexitat d'aquest projecte: “Primer, per motius físics, perquè les distàncies són més llargues del que sembla, amb carreteres plenes de revolts, i, segon, perquè ens va costar introduir-nos a fons en aquesta comarca i contactar amb un ampli nombre de personatges.”
Imma Puig, Salvador Garcia-Arbos i Josep Roca  a l'Espai 22
Priorat es projecta avui al cinema Truffaut de Girona (20 h, 5 euros), en un acte en què prendran part el director, el productor, el periodista Salvador Garcia-Arbós i l'enòleg Josep Roca. En acabar la projecció s'oferirà una degustació del vi Martinet Bru.
Per altra banda, demà, dissabte, a la Llibreria 22 de Girona, el mateix Josep Rere les vinyes (Rosa dels Vents), en un acte en què Salvador Garcia-Arbós conduirà una tertúlia amb els autors. 
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt-Avui 25.11.2016
Imatges de la presentació a la 22    
https://youtu.be/zPxuEivMvaY

24/11/16

CUANDO PINTABAMOS ALGO EN MADRID: Un full de ruta per als moderats que vindran

Josep López de Lerma reivindica, gairebé com a obligació, la necessitat de negociar - Valora que si es fa una comparació, «guanya la vella CiU»
Josep López de Lerma presentant el seu llibre a la 22
Foto: Aniol Resclosa. 

Minoria selecta. El polític gironí presenta a la Llibreria 22 el seu llibre «Cuando pintábamos algo en Madrid» (ED Libros, 2016). «Nosaltres érem una minoria selecta i respectada», recorda López de Lerma sobre la seva etapa al Congrés al grup de CiU, mentre afegeix: «Vam contribuir a l'Estat i vam omplir la Generalitat de contingut» 
Quan jugues a tot o res, el resultat és res. Sota aquesta premissa, Josep López de Lerma va presentar ahir al vespre el seu llibre Cuando pintábamos algo en Madrid a la Llibreria 22 de Girona. El polític gironí va repetir aquesta idea unes quantes vegades per valorar les accions dels últims anys de «la nova CiU». Tot i que l'exvicepresident del Congrés dels Diputats va deixar clar que el seu llibre «no és contra res ni contra ningú», ell mateix va admetre que les pàgines que ha escrit conviden a fer una comparació entre l'època que descriu –va ser parlamentari des del 1980 fins al 2004– i la realitat actual. I que en aquesta comparació, «guanya la vella CiU».

De fet, López de Lerma va ser taxatiu contra l'actitud de «la nova CiU». «No tinc nostàlgia, però estic fart i emprenyat que diguin que tot allò [del passat] i res és pràcticament el mateix», va exclamar, al mateix temps que va recordar que CiU havia estat la tercera força política espanyola i que el 80% de les lleis de l'Estat tenien el segell de la federació nacionalista. «Vam contribuir a l'Estat i vam omplir la Generalitat de contingut», va subratllar el polític gironí, que va reivindicar, en més d'una ocasió, la necessitat –per a ell gairebé l'obligació– de negociar. Un dels fruits de la seva voluntat negociadora es va poder apreciar a la mateixa Llibreria 22, ja que entre els assistents hi havia dues persones provinents de la política però no del seu antic partit, sinó de les files socialistes: Pia Bosch i Montse Palma.
«Nosaltres érem una minoria selecta i respectada», va considerar l'exdiputat sobre la seva etapa al Congrés, de la qual també en va lloar «la seriositat i la rigorositat» del grup de CiU. «Sense renunciar a la teva ideologia, has d'administrar el temps», va reclamar López de Lerma, que va defensar la responsabilitat en política. Per això, va criticar «els patis de col·legi» de la cambra baixa dels darrers dies i va lamentar que en aquest espai el PDECat s'hagi alineat amb Bildu. En aquest punt, el polític va relatar que després de treballar amb Mèxic l'extradició d'etarres, va haver de tenir protecció policial una dècada per amenaces d'ETA.
Una vocació pedagògica
En la presentació del llibre, López de Lerma també va confessar que la idea de fer el Partit Reformista, liderat per Miquel Roca, va sorgir de la banca. Abans d'acabar, el polític gironí va remarcar «la vocació pedagògica» del seu llibre, ja que va valorar que és «un full de ruta que, més aviat o tard, es tornarà a practicar». «Després de la revolució vindran els moderats», va concloure, tot fent una crida a evitar la confrontació.
Pau Esparch, publicat en el Diari de Girona 23.11.2016

19/11/16

Miquel Aguirre rep el premi Setè Cel de Salt

L'escriptor Miquel Aguirre va rebre el premi Setè Cel per la seva novel·la Els
L'alcalde Jordi Xifre entregant el Premi a Miquel Aguirre. 
morts no parlen, en una cerimònia que va tenir lloc ahir a la biblioteca Iu Bohigas de Salt. El jurat del premi l'han format Vicenç Villatoro (president), Jordi Xifra, Guillem Terribas, Albert Rossich, Miquel Berga i Eva Rigau. El jurat va tenir en compte el Club de Lectura de Salt i les valoracions del Club de Lectura de Palamós. Els morts no parlen és per al mateix autor “una mixtura entre novel·la negra i d'humor ambientada a la capital del Pla de l'Estany i protagonitzada per torners, jubilats, carnissers, gent normal del poble, sense detectius ni uniformes”. “La trama comença quan un torner prejubilat de Banyoles que passa el dia a l'hort un dia troba un cadàver”.
El Punt-Avui 19.11.2016.

8/11/16

‘The night of the slasher', millor curt de l'Acocollona't

 ‘Renaixement' i ‘Diguin el que diguin', dues comèdies sobre la psicopatia, guanyen el tercer Acocoexprés.

The night of the slasher, obra del nord-americà Sam Hamassian, ha estat proclamat el millor curtmetratge de l'Acocollona't, la Setmana de Cinema Fantàstic i de Terror de Girona, que, des del 28 d'octubre, ha celebrat la sisena edició. Per la seva banda, The app, una sàtira sobre l'enverinat encís de les aplicacions mòbils de Julián Merino, ha resultat mereixedora del segon premi i el premi del públic. El jurat, format per Santiago Alvarado (director de Capa caída), Iván Villamel (autor del curt multipremiat Mr. Dennton) i Francis Díaz (redactor del web especialitzat en el gènere Aullidos), ha decidit atorgar una menció al film Graffitti, de Lluís Quílez, una faula postapocalíptica que incorpora una introspecció existencial agredolça.
Pel que fa a la principal guanyadora, el jurat n'ha valorat “l'excel·lent realització i disseny de producció al servei d'una trama que actualitza i evoca, sense contemplacions, els orígens d'un dels subgèneres clau del terror modern”. Pel que fa al curt The App, en reconeix “el perfecte ús de la ironia i l'humor com a eines vehiculars d'una història que ens obliga a reflexionar sobre la pèrdua de voluntat humana davant l'inevitable avenç de la tecnologia”. El primer i el segon premi es repartiran 600 i 400 euros respectivament, mentre que el del públic està dotat amb 300 euros en material de la Llibreria 22.
Quant a la tercera edició de l'Acocoexprés, el concurs de curts fets en 24 hores, els vencedors han estat dos slashers amb un toc de comèdia negra: Renaixement, de Joaquim i Joan Girbau, i Diguin el que diguin, d'Òscar Lladó, millor curt (300 euros) i segon premi (150 euros) respectivament. El curt Carrers, de Fran Boyle, ha rebut una menció al millor curt jove, i de Cabrones, de Xavi Morcillo, se n'ha reconegut la tasca dels actors.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt Avui 08.11.2016 

2/11/16

Gelpí i Massanet recuperen ‘Les cartes', de Víctor Català

 En el 50è aniversari de la mort de Caterina Albert, presenten a la Proposta de Poesia del Casero, a La Planeta, l'obra que hi van estrenar ara fa 24 anys.

Teresa Gelpi en un moment de l'obra Les Cartes.
Teresa Gelpí i Pep Massanet, els fundadors de la companyia DDT Teatre, van estrenar el 30 d'octubre del 1992, en plenes Fires de Sant Narcís, el monòleg Les cartes, de Víctor Català, dirigit per Jep Sánchez Minobes, que aquell any va cloure la Proposta de Teatre Independent de la sala La Planeta . Vint-i-quatre anys més tard, Gelpí i Massanet recuperen aquell text de l'escriptora escalenca Caterina Albert, en el 50è aniversari de la seva mort, en una lectura que tindrà lloc avui també a La Planeta (20 h, 3 euros), dins la XXIV Proposta de Poesia del premi Just Manuel Casero, organitzat per la Llibreria 22.
“Som conscients que no es tracta d'un text planer i que requereix tota l'atenció del públic, però estem satisfets del treball realitzat”, declaraven el 1992 Gelpí i Massanet abans de l'estrena a La Planeta. “És un personatge molt diferent dels que havia interpretat fins ara. A més, ha estat un text feixuc a l'hora d'aprendre'l, el qual també m'ha obligat a mesurar i dosificar l'energia per no davallar en cap moment, però n'estic molt satisfeta i gaudeixo interpretant-lo”, afegia Gelpí.
“La Madrona conta la seva vida per vuit duros. Aquest acte impúdic, en canvi, es transforma en un gest d'amor, perquè en la força dels sentiments hi ha la grandesa dels homes malgrat les limitacions i els obstacles”, escrivia Natàlia Molero en el programa de mà de Les cartes en la seva estrena. En el mateix programa es recollia una ferma defensa del monòleg com a gènere de Caterina Albert: “En general, es considera el monòleg com el caganiu dels gèneres dramàtics... se'l considera com una fotesa sense importància destinada només a escurçar un entreacte massa llarg o a reomplir un programa de benefici. Jo no participo d'aquest desdeny; tot al contrari, confesso que tinc una feblesa pel monòleg i que el considero un gènere tan susceptible de perfecció i d'importància artística com qualsevol altre dels gèneres teatrals.” L'escriptora va publicar set monòlegs, La tietaPere MàrtirLa VepaGermana PauLa infanticidaLes cartes i Verbagàlia, escrits en vers o en prosa, entre 1898 i 1904.
Xavier Castillón Publicat en el Punt-Avui 02.11.2016

‘Medusa', premi Masó

 La Virgueria guanya amb una adaptació de la novel·la de Menéndez Salmón el desè premi Quim Masó per a produccions teatrals, lliurat dins de Temporada Alta.

La companyia barcelonina La Virgueria va rebre ahir al vespre el X Premi Quim Masó per a produccions teatrals pel seu projecte Medusa, en un acte a la sala La Planeta de Girona, dins del festival Temporada Alta. L'acte va ser presentat per l'escriptor Josep Maria Fonalleras i va incloure l'actuació musical d'Anna Moliner. Els altres dos projectes finalistes del premi han estat Quan la pluja deixi de caure, d'Andrew Bovell, presentat per la Sala Atrium , i La visita de la vella dama, de Friedrich Dürrenmatt, una proposta deFarrés Brothers .
El projecte guanyador, Medusa, parteix de l'adaptació que Pablo Ley ha fet de la novel·la homònima de l'escriptor asturià Ricardo Menéndez Salmón sobre el cineasta, fotògraf i pintor Prohaska, un artista molt singular, obsessionat amb la desaparició i la invisibilitat, que planteja dues preguntes: si es pot viure sense ideologia i si es pot mirar amb impunitat.
La Vigueria es va formar el 2009, any en què va estrenar la seva primera producció, Si avui és diumenge demà és dijous. Des de llavors, ha anat desenvolupant un llenguatge propi i buscant noves fórmules per arribar a l'espectador, en espectacles com ara L'hivern al cos180º de celPaisaje sin casasEl pes del plom i Arbres. “La Virgueria som l'Aleix Fauró, la Isis Martín, la Marina Fita, l'Oscar Llobet i la Patrícia Bargalló. Compartim una mateixa visió del fet teatral: creiem en un teatre compromès. Compromès amb la societat, però també amb la llengua, la cultura, la poesia, la bellesa, el risc i la provocació.” Així es presenten al seu web. El projecte de La Virgueria ha estat escollit entre 22 propostes presentades a aquesta edició del premi QuimMasó. Aquest guardó està dotat amb 40.000 euros i també comporta que Medusa s'estreni a Temporada Alta 2017 i es vegi al Teatre Nacional de Catalunya.
Aquest any, el jurat del premi Quim Masó està format per Josep Domènech, director de produccions de Bitò; Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC); Margarida Casacuberta, professora i investigadora de literatura contemporània de la Universitat de Girona; Pere Puig, director de la sala La Planeta; Jep Sánchez, director del Teatre Municipal de Girona; Andreu Gomila, director de Time Out Barcelona, i Laura Serra, cap de cultura del diari Ara.
El quatre primers son membres de la Virgueria teatre.
El guardó es va crear l'any 2006 en reconeixement a l'actor, director i productor teatral Quim Masó, un dels fundadors de Bitò i de Temporada Alta, i és l'únic premi del país que finança la producció d'espectacles teatrals en llengua catalana. El premi està impulsat per la família Masó, Bitò, la llibreria 22, Proscènium i La Planeta, l'Ajuntament i la Diputació de Girona, amb la col·laboració del TNC i de Temporada Alta.
Xavier Castillon El Punt Avui 27.10.2016

31/10/16

Jaume Puig conquereix el premi Just M. Casero amb l'obra «El veler magenta»

Gemma Sardà repeteix com a finalista del concurs de novel·la curta, per segon any consecutiu, amb "Mudances"

Gemma Sardà, Jaume Puig i Santi Vila.Foto: Carles Colomer  
La Llibreria 22, organitzadora dels premis Just Manuel Casero, va anunciar ahir els guanyadors de la seva 36a edició en un acte a la Sala Planeta de Girona. Jaume Puig ha estat escollit guanyador d'aquesta edició per l'obra El veler magenta, mentre que Gemma Sardà, autora de Mudances, ha tornat a quedar finalista, igual que l'edició passada.
El veler magenta explica la història de l'Abel, un home d'uns seixanta anys, filatèlic, solitari i deprimit per la seva viduïtat que es mira el món amb una barreja de distància i displicència, fins que es veu embolicat en una trama que també esquitxa la seva filla. La història de l'Abel li ha servit a l'escriptor i advocat Jaume Puig per guanyar la 36a edició del premi Just Manuel Casero. Una fita que el blanenc feia temps que perseguia. "M'he presentat en tres ocasions i en les tres, d'alguna manera he estat premiat: dues vegades com a finalista, i ara com a guanyador", va explicar l'escriptor en declaracions al Diari de Girona.
El jurat, format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonarellas, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Guillem Terribas, considera que l'obra és "una intriga molt ben resolta amb un llenguatge estructurat, de frases felices i observacions pertinents". "En aquesta obra plantejo la construcció psicològica de les persones solitàries que viuen a recés de la societat però que encara no han perdut, malgrat els anys i el dolor, la capacitat d'estimar els altres", explica l'autor.
Jaume Puig va rebre com a premi 2.200 euros i una escultura de Quim Corominas. A més, El veler magenta serà publicat per l'Editorial Empúries.
La finalista
Gemma Sardà repeteix per segon any consecutiu com a finalista del concurs. "Sóc reincident", comentava de broma després de conèixer el resultat final.
El seu projecte d'enguany, Mudances, toca també el tema de la soledat. Un home gran, acabat de separar, i una noia jove, que tasta la soledat després que els amics hagin abandonat el pis que compartien, coincideixen en un mateix poble on, gràcies a l'atzar, s'intercanvien involuntàriament les capses amb les seves pertinences. L'ambient del poble i la consciència d'estar sols condueixen la novel·la cap a la introspecció, amb l'aparició de punts en comú.
L'acte d'entrega es va celebrar a la Sala Planeta de Girona i va començar amb un vídeo en memòria de Narcís-Jordi Aragó. El periodista i escriptor gironí va morir el passat 22 d'agost, a l'edat de 84 anys. Aragó va ser un dels fundadors de l'Associació de Premsa de Girona i impulsor del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Així mateix, l'organització també va voler recordar Núria Terés, exregidora de l'Ajuntament de Girona, que dissabte va morir, a causa d'un càncer, als 54 anys.
L'acte va seguir amb un record a l'escriptora i periodista Montserrat Roig, abans de passar a l'anunci del resultat. L'actriu Rosa Cadafalch va recitar alguns fragments de les obres que més reflectien la seva personalitat "lúcida, d'esquerres, contradictòria i feminista", tal com la va descriure Cadafalch.
Marina Vinardell, Diari de Girona 31.10.2016

Premi Casero a la insistència

 Jaume Puig, que havia estat finalista dos cops, guanya amb ‘El veler magenta'.
Gemma Sardà torna a ser finalista, per segon any consecutiu.

L'autor blanenc Jaume Puig, que n'havia estat finalista en dues ocasions, va rebre ahir a Girona el 36è premi de novel·la curta Just Manuel Casero, per El veler magenta. L'obra finalista va ser Mudances, de la barcelonina Gemma Sardà, finalista del Casero de l'any passat amb La veu de Cyrano.
El premi, convocat per la Llibreria 22, està dotat amb 2.200 euros, una escultura de Quim Corominas i la publicació a l'editorial Empúries. El finalista rep 600 euros. La lectura del veredicte del jurat i el lliurament del premi es va fer, com és habitual, a la sala La Planeta, aquest cop amb l'assistència del conseller de Cultura, Santi Vila.
“Fresca i llegidora”
Josep LLuch, Vicenç Pagès, Gemma Sardà, Jaume Puig
Joan-Daniel Besonoff, Santi Vila, Francesc Ten, J.M. Fonalleras
Imma Merino i Guillem Terribas. Foto: R.E. 
A aquesta convocatòria s'hi havien presentat 21 originals. A diferència d'altres ocasions en què hi havia una obra que era clarament millor que la resta –i l'elecció de la guanyadora era una feina fàcil– aquest any la decisió del jurat va ser per majoria simple. La periodista Imma Merino, en nom del jurat (compost per ella mateixa i Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Guillem Terribas, com a secretari sense vot), va qualificar El veler magenta com “una ficció de debò, fresca i llegidora”, que té de protagonistes “personatges foscos que conformen una intriga molt ben resolta amb un llenguatge estructurat, de frases felices i observacions pertinents”. L'acció que s'hi narra passa en només 24 hores. Els personatges principals són dos homes aficionats a la filatèlia, unes persones que viuen al marge de la societat. “No han perdut encara la capacitat d'estimar la gent. Per a ells, aquest apartar-se de la resta és una mena de protecció” –va explicar Puig– “a diferència d'algun antagonista que surt a la novel·la que no sap estimar la gent i, per tant, no necessita protegir-se dels altres”. Aquest plantejament és el punt de partida d'una construcció psicològica dels protagonistes i d'una trama “que és una paròdia de novel·la negra”.
Mudances, coincideixen en un poble un home gran i una noia jove que s'acaben de traslladar de la ciutat. L'intercanvi involuntari de les respectives capses de la mudança permetrà als protagonistes conèixer les intimitats de l'altre. Aquesta circumstància –va argumentar el jurat– “mena la novel·la cap a la introspecció”.
Jaume Puig (1962) és advocat i durant uns anys va ser músic de cobla. És col·laborador de la revista literària El llop ferotge i ja té una novel·la publicada, Momssen (Acontravent, 2011). Gemma Sardà (1967), traductora i correctora de La Vanguardia, ha publicat aquest any l'obra amb la qual va quedar finalista de l'anterior Casero, La veu de Cyrano (Empúries), i és la coautora, junt amb Manuela de Madre, de Vitalidad crònica. Convivir con la fibromialgia (Planeta, 2005). Puig i Sardà van coincidir a assenyalar l'escriptor rossellonès Joan Daniel Bezsonoff –antic guanyador i finalista del Casero, present a l'acte– com la persona que els va convèncer de presentar-se a aquest premi després d'haver-ne estat finalistes.
Montserrat Roig
L'acte va reunir una cinquantena de persones, entre elles, familiars del malaguanyat polític i activista cultural en honor del qual la Lliberia 22 va instaurar el premi. Abans de la lectura del veredicte, l'actriu Rosa Cadafalch va llegir una selecció de textos de Montserrat Roig, a tall d'homenatge en el 25è aniversari de la seva mort.
El lliurament del premi forma part de la XXIV Proposta de Poesia, organitzada també per la Llibreria 22. Avui (La Planeta, 20 h), es posa en escena L'home de Stratford, de Jonathan Bates i interpretat per Marc Rius i Sílvia Ricart.

Uns minuts emotius en record de Narcís-Jordi Aragó

L'acte, conduït pel llibreter Guillem Terribas, va arrencar amb la projecció de Narcís-Jordi Aragó en el record, un audiovisual en què es rememorava el periodista i escriptor mort a l'agost. El recull incloïa fragments de vídeos i enregistraments sonors (en presentacions de llibres, en lliuraments del Casero, etc.), així com fotografies en què l'antic director de Presència i home molt vinculat als Casero parla sobretot de la feina de periodista. Terribas també va tenir unes paraules de record per Núria Terés, exregidora de l'Ajuntament de Girona i professora d'institut que havia mort unes hores abans.
Ramon Esteban, publicat en el Punt Avui 31.10.2016

18/10/16

Xavier Diez novel·la el fracàs de la Transició

L'historiador, poeta i assagista presenta avui ‘Hotel Califòrnia' a la Llibreria 22.

L'historiador, assagista i poeta barceloní Xavier Diez (1965) presentarà avui la seva tercera novel·la, Hotel Califònia ( El Cep i la Nansa Edicions ) a la Llibreria 22 de Girona (20 h) acompanyat per l'escriptor empordanès Damià Bardera Poch.Xavier Diez , col·laborador habitual d'El Punt Avui, havia publicat prèviament la novel·la Geníssers (2007) i el recull de contesBanderes dels nostres tiets (2012).
Sobre Hotel Califòrnia, Xavier Diez escriu en el seu blog: “A banda de la coneguda cançó dels Eagles –de la qual extrec la metàfora que acompanya la trama– [la novel·la] va de nazis refugiats a la Catalunya dels anys setanta, de caçanazis i de la revisió del passat. La contraportada de la novel·la ofereix pistes per a una narració amb dues línies temporals paral·leles (1973 i 2006), i prepara per a diverses sorpreses. Una de les màximes que he seguit sempre en la meva experiència literària és «res no és el que sembla».”
Professor d'història contemporània a la Universitat Ramon Llull, Xavier Diez ambienta la trama d'Hotel Califòrnia en “el fracàs de la Transició així com la bogeria col·lectiva i la corrupció dels anys de la pretesa bonança econòmica (2006) i les seves connexions amb el passat”. En aquest context històric recent, en què queden “sota sospita els ressorts de la dimensió moral de la memòria històrica”, té lloc un assassinat “teòricament simple, encara que amb derives inesperades”, que impulsa aquesta trama novel·lesca amb bones dosis de realitat.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 18010.2016 Foto: Joan Sabater

14/10/16

Antoni Puigvert presenta el llibre d'Imma Tubella

Tubella presenta la seva novel·la a Girona i a l'Escala

Imma Tubella (la Bisbal d'Empordà, 1953) presentarà la seva primera novel·la, Un secret de l'Empordà (Columna), avui a la llibreria 22 de Girona i dissabte a la llibreria Vitel·la de l'Escala, en tots dos casos a les vuit del vespre. A Girona també hi intervindrà l'escriptor Antoni Puigverd i a l'Escala l'autora estarà acompanyada pel pacifista i membre de la secció local de l'ANC Francesc Tubau.
Xavier Castillon, PuntAvui 13.10.2016 Foto. Joan Sabater


Antoni Puigverd i Imma Tubella. Foto: Ll.22
Dos bisbalencs, Imma tubella, autora del llibre Un secret de l'Empordà, i Antoni Puigvert, que va oficiar de presentador, van coincidir a la Llibreria 22 de Girona ahir en la presentació de l'obra de l'editorial Columna que recupera la tràgica història del príncep Mdivani, mort el 1935 en un misteriós accident de cotxe a Albons.
Diari de Girona, 14.10.2010




12/10/16

El Casero posa en escena l'única obra teatral de Pairolí

 ‘El retrat de Voltaire' és un dels nou actes programats en el marc del XXXVI Premi de Novel·la Curta, que tindran lloc del 27 d'octubre al 5 de novembre.
S'hi han presentat un total de 21 obres.
Cartell del Casero 2016
El 36è premi de novel·la curta Just Manuel Casero 2016 s'entregarà el diumenge 30 d'octubre i, com és tradició, l'acte de lliurament es complementarà amb els actes de la Proposta de Poesia, que enguany compleix la 24a edició. D'aquesta manera, del 27 d'octubre al 5 de novembre s'han programat un total de nou actes, inclòs el del lliurament, que consistirà en un recital de l'obra de Montserrat Roig Des de l'ànima (Sala La Planeta, 12.30 h), a càrrec de Rosa Cadafalch, amb acompanyament musical del violoncel·lista Josep Pazos.

I d'homenatges va la cosa. Com el que segurament és l'acte més destacat, la lectura dramatitzada d'El retrat de Voltaire (1 de novembre, a les 18 h, a La Planeta), l'única peça teatral de l'escriptor Miquel Pairolí, del qual se celebra el cinquè aniversari de la seva mort. Interpretada per Rosa Cadafalch, Joan Massotkleiner i Anna Carina Ribas (narradora), es tracta d'una obra de teatre de cambra “intel·ligent, irònica, rica lingüísticament i molt divertida”, en paraules de Pere Puig, programador de La Planeta i director d'aquesta adaptació.
Guardó original de Quim Corominas.
Narra la conversa que sorgeix de la retrobada d'un Voltaire a la vellesa i al pic de la glòria i la seva amant de joventut, la Marquesa de Gouvernet. L'obra, mereixedora del premi Joan Santamaria 1994 i que només s'ha portat a escena en una única ocasió –a Mataró–, s'inspira en aquesta trobada i presenta una hipòtesi del que podria haver estat el diàleg entre aquests dos personatges crepusculars.
En commemoració dels 400 anys de la mort de Shakespeare, La Planeta també oferirà L'home d'Stratford (31 d'octubre, 20 h), de Jonathan Bates i amb Marc Rius i Sílvia Ricart com a protagonistes, un espectacle dedicat a la seva vida i la seva obra.
Amb motiu del cinquantenari de la mort de Víctor Català (Caterina Albert), el 2 de novembre es representarà el monòleg de Teresa Gelpí Les cartes (La Planeta, 20 h), i el 5 de novembre, a la mateixa sala, es farà el recital d'homenatge a Manuel Costa-Pau.
D'altra banda, l'oferta de propostes no es limita als homenatges i el 27 d'octubre (20 h) es presentarà a la Llibreria 22 el llibre finalista de l'any passat, La veu del Cyrano, de Gemma Sardà, recentment publicat. El 29 d'octubre (18 h) el vigatà Lluís Solà oferirà un recital de la seva antologia poètica a La Planeta. Més endavant, el 3 de novembre (20 h), en aquest cas a la biblioteca Just Manuel Casero, tindrà lloc una tertúlia al voltant de Blat, de Josep M. Pagès (premi Just M. Casero 2015). Finalment, el 4 de novembre, a La Planeta (20 h), Isabel Oliva recitarà els seus pomes en un acte que coordina Lluís Lucero.
Vint-i-un aspirants
En total s'han presentat 21 obres al 36è premi Just Manuel Casero, valorat en 2.200 euros, la publicació del llibre i l'obtenció d'un guardó, en aquest cas dissenyat per Quim Corominas. El finalista obtindrà 600 euros.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt Avui 12.10.2016 

Josep Torrent presenta "996" a Girona

A la presentació hi va intervenir el psicòleg Jordi Frau

L'escriptor Josep Torrent, excap de la policia municipal d'Olot, va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona la seva darrera novel·la, titulada 996 (Col·lecció Crims.cat).
Jordi Frau presentant el llibre de Josep Torrent. Foto: Marc Martí.
Torrent planteja un nou repte a l'inspector Damià Surrell, a partir de la descoberta d'un cadàver d'un home nu i desfigurat un dia de tempesta sobre unes roques a la Punta de l'Escala. Ja d'entrada s'intueix que serà un cas complicat. A la presentació hi va intervenir el psicòleg Jordi Frau.
Diari de Girona 12.10.2016