24/5/17

Els llibres, sempre els llibres

El llibre és tan bonic, que abans i tot de llegir-lo ja t'ha hipnotitzat amb el seu
Pere Parramon a l'Espai 22, durant la presentació
del llibre. Foto: Quim Puig
blau de cobalt, en el qual se submergeixen com en un bany de fantasia els dibuixos de vells papers estampats dels segles XVII i XVIII i els dissenys per a tapissos que el decorador Emilio Terry va dissenyar als anys quaranta i cinquanta per a les mansions opulentes de París. Que un text arribi embolicat dins una capsa tan temptadora és un repte, i més tractant-se d'una primera novel·la, com és el cas d'aquest 
El noi saltador i la reina dels guardians rossos, que afegeix al refinament de l'objecte el desconcert del títol. Té, en efecte, presentació de conte per a infants, i és un nen, qui l'obre, un nen imperfecte, amb la mà esguerrada, la cama ranca; un nen sense reflex, tot ell ombra, reclòs a la seva habitació plena de llibres i joguets. Des d'aquesta cambra que cobra vida amb les lectures i amb les entrades i sortides de la mare, una fada de cabells rossos i ulls d'un blau ceruli, assistim a una faula tremendament fascinant, tan hipnòtica com les sanefes pintades que l'embolcallen i que a cada pàgina s'assemblen més al moviment d'una cortina sumptuosa que es descorre a poc a poc, crec-crec-crec. Perquè dins les pàgines d'aquest llibre blau, deliciosament imprès per Sd Edicions, Pere Parramon (Girona, 1977) ha atrapat l'aire enrarit del segle XX, amb aquella olor de medecina i llençols suats, tan a propòsit per acompanyar una humanitat igual de propensa a les pitjors atrocitats com a les més delicades manifestacions de l'esperit.
El nen del conte podria haver estat Proust, allitant-se d'hora per poder-se recrear en l'ansiosa espera del petó de la mare, o Walter Benjamin, contemplant amb fervor el penjoll fulgurant de la seva quan es mudava per anar al ball i estenia damunt el front del fill el perfum marejador de la separació (“Això és la bellesa, la necessitat de tocar alguna cosa que és molt llunyana”, escriu Parramon, i afegeix: “Sí, és el dolor d'una distància”). O potser Gregor Samsa, en una regressió somiada al seu anterior estadi humà. Tots són, com aquest noi saltador, infants presoners de les seves cambres, obsessivament aferrats als objectes familiars: la tassa de brou, les partitures del piano, els gerros de porcellana, els retrats dels avantpassats, el xal de la mare, el cavall de cartró i els llibres, sobretot. “Els llibres, sempre els llibres”, escriu el narrador quan el nen agafa un nou volum del prestatge i conclou que “l'encanteri d'aquesta habitació funciona amb els llibres: nou llibre, nova finestra”. Per això Glòria Bosch va parlar dilluns, en la presentació de la novel·la a l'Espai 22 de Girona, del poder de la literatura per “fondre parets”, per invocar l'invisible i transformar les paraules, fins i tot quan només són un so, una onomatopeia o un balbuceig, en vehicles afectius; paraules amb les quals ens aixopluguem com en una casa. Perquè el llibre no és sinó una elaborada metàfora sobre el desvetllament al món a través d'això tan superflu que abreugem anomenant-ho cultura.
Parramon, historiador de l'art i lector tan obsessiu com el seu noi saltador, se serveix d'una amalgama no gens gratuïta de referències a Goethe, Homer, Kafka, Thoreau, Maragall, Bertrana, Van Gogh, Klee o Fra Angelico, però també a Tom Sawyer, Tarzan, Blancaneu o Mowgli, per elaborar de forma novel·lada un assaig en el sentit més ple del mot sobre la importància de l'art en les nostres vides, com una forma de salvació, com una ètica de la memòria (aquells noms de “senyors importants que cal aprendre”), que serveix per recompondre al capdavall la nostra imatge negada.
Pere Parammon, Glòria Bosch i l'editora. 

19/5/17

El 9è Memorial Sebastià Salellas reflexionarà sobre seguretat i llibertat

Els danys col·laterals de les polítiques antiterroristes, eix del programa d'activitats, a partir de dimarts, que inclou conferències, documentals i llibres.

Lluc Salellas i Guillem Terribas a l'Espai 22 durant la roda de premsa
Foto: Joan Sabater
No ensenyo el DNI a cap policia i no te l'ensenyaré a tu.” Li va etzibar al venedor de la Llibreria 22 quan li va requerir la identificació per cobrar-li amb la targeta de crèdit. L'anècdota, recordada ahir per un dels protagonistes, ara periodista, serveix per il·lustrar la personalitat de l'advocat i polític Sebastià Salellas (1948-2008). Popularment conegut com a Tià Salellas, el seu esperit revolucionari i la seva trajectòria ideològica es recuperen cada any amb un memorial, una trobada que enguany vol reflexionar sobre les polítiques que es duen a terme en pro de la seguretat i els seus efectes entre els ciutadans, quant a drets i llibertats.
El memorial comença dimarts que ve amb la projecció del documental Fugir de l'oblit , d'Abel Moreno, a les 22 h al Cinema Truffaut. Relata la història d'exili, presó i camps de concentració de Josep Busó Pons (Girona, 1922). El 25 de maig, a les 19.30 h al Col·legi d'Advocats, hi haurà la taula rodona Processos per terrorisme, a l'actualitat, a l'Estat espanyol, amb la participació de l'advocat Jacobo Teijelo, amic de Tià Salellas, i els periodistes Anna Teixidor Colomer i Braulio García Jaén. Lluc Salellas va destacar que aquesta taula “oferirà punts de vista antagònics sobre les polítiques de seguretat”, i Guillem Terribas va subratllar “la gran riquesa d'aquesta mostra”. La presentació del llibre Antígona emmordassada, el 27 de maig a les 12 h a la Llibreria 22, i l'estrena del documental Dixan. Alger-Banyoles-Alger amb l'equip creatiu i alguns dels seus protagonistes, l'1 de juny al Truffaut, a les 22 h, completen el programa d'activitats.

Preparant ja un especial per al desè aniversari

Lluc Salellas, que va realitzar el documental Guanyarem sobre el seu pare, està recuperant els últims articles que Salellas va publicar a El Punt entre el 2006 i el 2008. A banda de comprovar la seva vigència en les polítiques de seguretat, es pensa a recopilar el seu llegat com a articulista en un llibre pel desè aniversari. Guillem Terribas proposa, a més, alguna activitat festiva, al carrer, “perquè en Tià era un home de carrer.
Gemmas Busquets, publicat en El Punt-Avui 19.05.2017
Trailer del documental Fugir de l'oblit d'Abel Moreno

El Memorial Salellas se centrarà en els danys col·laterals e

la seguretat.
Foto: Xavier Pi. ACN
Els danys col·laterals de les polítiques de seguretat –amb el focus posat en l'antiterrorisme– centraran el 9è Memorial Sebastià Salellas, que recorda l'advocat i activista. Del 23 de maig i l'1 de juny es projectaran dos documentals, es farà un debat i es presentarà un llibre per reflexionar sobre «com en nom de la seguretat s'acaba afectant el dia a dia de la gent i es vulneren els drets humans i el dret a una justícia equànime, sobretot en el cas d'aquells detinguts per suposadament pertànyer a una organització terrorista», ha dit l'edil de la CUP i fill de l'advocat, Lluc Salellas. Un dels documentals repassarà com han refet la vida els detinguts en l'operació Dixan 14 anys després.
ACN/ Diari de Girona 19.05.2017.

17/5/17

La imaginació torna a regnar en la Fira del Conte de Medinyà

La 8a edició se celebra aquest diumenge amb una vintena d'activitats programades per acostar autors, dibuixants i petits lectors. També hi haurà espectacles com el dels titellaires de Binéfar.
Nuria Bonaventura i Margarida Falgas, a l'Espai 22 el dissabte
13 de maig 2017 durant la presentació del conte guanyador
"Un dinosaure en el jardi". 

Els carrers tranquils de Medinyà tornaran a transformar-se aquest diumenge en el país de la imaginació amb les parades de la 8a Fira del Conte, una de les cites familiars més esperades del calendari primaveral amb la seva combinació de tertúlies, espectacles, balls, música i, sobretot, moltes històries per explicar. En aquesta edició, amb cartell dissenyat per Núria Puig Oltra, hi haurà, a més, un espai destinat als adults, amb la lectura dels contes de Mercè Saurina recollits al llibre Entrades exhaurides, divendres (20 h), que servirà de preàmbul a la festa del diumenge, amb parades repartides pels carrers de Medinyà durant tot el dia, des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre, quan la mulassa de Girona presidirà la cercavila de comiat.
Entre la vintena llarga d'activitats programades, destaquen les actuacions de Los Titiriteros de Binéfar, Premi Nacional de Teatre del 2009, que presentaran l'espectacle En la boca del lobo (18 h), amb màscares, titelles, marionetes i moltes cançons per narrar un conte amb un llop, una bruixa, un gegant, un bandit, un follet i un gat. Hi haurà també petit teatre de carrer de tradició japonesa, amb contes adaptats per Didier Payré i imatges d'Alexandre David (11 h), per a mainada a partir dels 3 anys, seguit d'una lectura de contes del Japó amb Yoshihira Hioki i protagonitzats per pagesos dels arrossars, nobles de la cort imperial, animals i monstres (11.30 h). La companyia Pocacosa Teatre escenificarà El carreró de les bruixes (12.45 h), i Ana Lima, experta en la suggestió de paisatges onírics, invitarà els lectors més grans (entre 5 i 8 anys) a viatjar a llocs recòndits, mons subterranis i illes remotes a través del seu Atles de llocs que no existeixen (12 h).
Entre els autors convidats, hi haurà Carles Sala, Guillem Terribas i M. Mercè Roca, que participaran en la tertúlia coordinada per la llibretera de L'Altell de Banyoles, Irene Tortós, al voltant del tema Escriure pensant en el que ens envolta (11 h). Meritxell Darnés i Andrea Zayas, en canvi, explicaran com il·lustren i creen els seus contes il·lustrats (12 h), i Lia Bertran i Ester Alsina llegiran els seus propis contes, L'amic de la Marta i L'eriçó que no es volia punxar (16.30 h). Hi haurà també actuacions especials, com ara l'acompanyament musical per anar a dinar del Grup d'Acordionistes de les Comarques Gironines, o la lectura del conte El sol que no tenia memòria, a càrrec de la coordinadora de la fira Margarida Falgàs i de Sandra Roura en la llengua de signes. Totes les propostes, d'entre 15 i 45 minuts de durada cada una, s'alternen amb les habituals parades d'artesania i alimentació.
Un dels actes centrals de la fira serà la presentació del conte guanyador del III Concurs Modest Prats, que ha estat per a Anna Font i El país petit del senyor Pelut. La presentació serà a càrrec de la mestra Laura Baix i la dissenyadora Marta Isorna (12.30 h). En aquesta edició hi aspiraven setze originals, dels quals el jurat ha destacat dues obres més: Els ulls de la imaginació, d'Olga Cercós i Pedro Osuna, i La petita Nigua, de Lídia Garcia i Xavier Mula. La guanyadora del 2016, Núria Bonaventura Castillo, va presentar dissabte passat el seu, Un dinosaure al jardí!, a l'Espai 22 de Girona.

7/5/17

Entrega de Premis Narració Curta organitzat per Válida i Llibreria 22. 22.04.2017



"Un home cau", Escrit al TAV, llegit al cotxe

Sort que a Jordi Basté no li agrada parlar en públic! Va dir-ho ell mateix en el moment que va tenir el micròfon a les mans en la presentació del llibre Un home cau (Rosa dels Vents) del qual el periodista i director d'El Món a Rac1 és coautor juntament amb l'escriptor teatral Marc Artigau. Però si s'hagués tractat d'un partit de futbol, diríem que Basté va estar en possessió de la pilota un 70% del temps. Un matx desigual si es té en compte que hi havia tres jugadors més al camp, entre ells, el seu company literari a més del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Però és que en Basté és, segons va definir-lo l'escriptor i periodista Rafel Nadal –que va presentar la novel·la i els seus autors– un “animal radiofònic”, “una bèstia de la comunicació”. Ho és a la ràdio, fora de la ràdio i també a l'Espai 22 de la Llibreria 22 de Girona, tal com va quedar demostrat en l'acte d'ahir, que va aplegar una seixantena de persones.
Rafel Nadal, Marc Artigau, Jordi Basté, Carles Puigdemont
i Guillem Terribas abans de la presentació a l'Espai 22. Foto: Manel LLadó
La presentació va començar amb un petita introducció de Guillem Terribas, que amb les seves paraules va fer de facilitador. “Són només quatre homes que han vingut aquí a parlar d'un llibre”, va manifestar el llibreter recentment guardonat amb la creu de Sant Jordi. I així va deslliurar els dos autors del llibre i els dos presentadors de càrrecs i tendències polítiques. Rafel Nadal va assegurar que l'obra escrita a quatre mans “és un llibre rodó”, que “té tot el que ha de tenir una novel·la negra”. “Ho té tot per enganxar”, va assegurar Nadal, que ja va avançar que hi haurà més obres dels dos autors –“en Marc Artigau ha vingut per quedar-se”– i que el personatge de l'investigador, de nom Albert Martínez, es podria convertir en un nou referent de la novel·la negra catalana. “Llarga vida al detectiu Martínez!”, va desitjar Nadal. En un dels moments en què Basté va recuperar el micròfon –van ser uns quants– va voler deixar clar que el vertader escriptor de la novel·la és Artigau, a qui enjogassadament es va referir en diverses ocasions com el “negre”. I va explicar algunes anècdotes de l'elaboració del llibre a quatre mans. Com per exemple, que la falta de wifi en els trajectes en TAV Madrid a Barcelona els havia anat a favor donant-los hores per escriure. Va ser Artigau, però, qui va donar un toc de solemnitat a l'acte destacant la presència del president de la Generalitat. I li va agrair que hi fos. “Que un país tingui cura de la seva cultura és un bon senyal de salut”, va afirmar. Enmig d'un ambient distès, Puigdemont va començar la seva intervenció amb una pregunta espontània: “Què hi faig aquí? Que jo sàpiga no he matat mai ningú!” I agafant el fil d'Artigau va defensar el compromís del govern per invertir més en cultura. “Sense cultura no hi ha civilització, i tampoc nació”, va assegurar. Va qualificar la novel·la de “bon artefacte literari i editorial”, en el qual la trama és més important que el desenllaç. I tot i recomanar als potencials lectors que s'agafin el llibre sense presses, va admetre que se l'havia començat a llegir durant els trasllats de Barcelona a Girona en cotxe i ja no l'havia pogut deixar. “Heu escrit el llibre al TAV, jo l'he llegit al cotxe i ha funcionat molt bé. Podeu continuar!”, va insistir el president.
Núria Astorch, publicat en el Punt-Avui 07.05.2017


Puigdemont: «Sense cultura no hi ha nació ni civilització»

El president de la Generalitat ha encapçalat la presentació a Girona del llibre 'Un home cau', de Jordi Basté i Marc Artigau.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha encapçalat aquest dissabte la presentació aGirona del llibre 'Un home cau', de Jordi Basté i Marc Artigau, tot defensant que "sense cultura no hi ha nació ni civilització". "Estem lluny de la inversió cultural que fan països de referència com França, però és important que hi hagi el compromís de fer-ho i de ser-hi, perquè sense cultura no tenim nació, sense cultura no hi ha civilització", ha reblat Puigdemont, que ha sentenciat que "la cultura ni neix ni s´improvisa". El president de la Generalitat també ha destacat la importància que un país sàpiga reconèixer "les bigues mestres de la cultura", com són les llibreries i els llibreters. De fet, Puigdemont ha insistit en la "imperiosa necessitat de no perdre l´hàbit de la lectura i de fomentar-lo". "És la contribució al món que fan els països decents que s´estimen", ha conclòs el president català.
Finalment, el cap del Govern ha volgut felicitar els autors del llibre per haver creat "un bon artefacte literari i un homenatge excels al patrimoni literari que tenim a Catalunya". A banda del president Puigdemont i dels autors del llibre, també han participat en l´acte el periodista i escriptor Rafael Nadal, els autors i el propietari de la Llibreria 22, Guillem Terribas.Diari de Girona. 07.05.2017

3/5/17

Un llibre reivindica la vigència de Gramsci i Fuster en l'actual represa de l'esquerra

El professor Antonio Rico exposa com el pensador valencià va influenciar l'esquerra antifranquista amb la seva proposta nacional · Àngel Duarte presenta a la Llibreria 22 de Girona «El pensament i l'acció. De Marx a Gramsci i en Joan Fuster».

Presentació a la 22. Foto: Aniol Resclosa.
L'italià Antonio Gramsci i el valencià Joan Fuster van ser figures clau per als fonaments de la cultura política de l'esquerra dels anys 1960 i 1970 als territoris de parla catalana. Un llibre presentat ahir a Girona reivindica aquests dos pensadors en l'actual context de represa d'una cultura d'esquerra alternativa a partir del moviment del 15M i l'aparició a l'escena parlamentària de CSQP i les CUP.
El catedràtic d'Història Contemporània de la UdG Àngel Duarte va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona El pensament i l'acció. De Marx a Gramci i en Joan Fuster, una assaig col·lectiu que, segons un dels seus autors, Antonio Rico, parla de dos pensadors que havien quedat una mica bandejats però que avui, amb la represa de l'esquerra i el sobiranisme, tornen a tenir vigència.
Valencià de Novelda resident a Girona des de fa 13 anys, Rico, que és professor de l'institut de Vilablareix, exposa al llibre part de la tesi doctoral que té en curs sobre com Fuster va influenciar els partits marxistes com el PSAN i el PSUC amb la seva «proposta nacional per als valencians i per als Països Catalans».
En el 25è aniversari de la mort de Fuster i el 80è aniversari de la mort de Gramsci, el llibre inclou un text de Jaume Lloret, que va ser metge de Joan Fuster i el primer alcalde de la democràcia a Sueca pel PC, sobre la influència real del pensament de Gramci.
Joaquim Carlos Noguera, que és de Sueca, aporta una breu biografia de Gramsci i tracta sobre la repercusió del pensament de l'escriptor italià en l'obra de Fuster.

Ferran Archilés, professor de la Univertsitat de València, considerat ara mateix el màxim especialista sobre el pensament de Fuster, exposa com el pensador valencià va construir la seva idea de nació i identitat.
L'italià Giaime Pala, professor de la UdG, expert en la història del PSUC, explica quina és la importància real de la figura de Gramci a Catalunya, l'impacte que van tenir els escrits del pensador italià als anys 60 i com Fuster va contribuir a posar-lo de moda entre l'esquerra antifranquista.
«El pensament i l'acció» al qual fa referència el títol del llibre obeeix al principi gramscià, comenta Rico, que «s'ha d'actuar en coherència amb el que es predica».
Per Rico, Gramsci va aportar sobretot el trencament del relat que l'esquerra tenia sobre el pes de l'estalinisme. «Gramsci és el renovador del marxisme, l'autor d'un marxisme diferent que utilitza frases com 'classes populars', que té un tarannà més humanista i contribueix a superar els perjudicis d'un marxisme associat a l'estalinisme».
Tot plegat es va produir en el context del Maig francès del 68, la revolució cubana i el moviment juvenil antimilitarista dels EUA en plena guerra del Vietnam.
Rico recorda que Fuster «mai no es va declarar marxista, sinó liberal addicte al manifest comunista».
Com va dir en algunes entrevistes, era un «humanista molt lliure» i per això es va aproximar tant a Gramsci.
Daniel Bonaventura, Diari de Girona 03.05.2017

24/4/17

3 DIES D'ABRIL QUE FARAN HISTÒRIA: Sant Jordi 2017

El Sant Jordi més llarg dels escriptors

 Alguns dels autors que avui encapçalaran els rànquings de vendes es van trobar ahir amb els seus lectors gironins.

La coincidència de la diada amb un diumenge ha fet que l'esperit i les vendes de
Jordi Bosch, Gemma Ruiz, Ramon Solsona, Sílvia Soler, Xevi Sala
Miquel Fañanas... Foto: Carles Palacios
llibres de Sant Jordi s'hagin estès aquest any a tot el cap de setmana. Ahir molts escriptors, incloent-hi alguns dels que aquest any encapçalaran els rànquings de vendes de la diada, van signar exemplars de les seves últimes obres a les llibreries gironines. Per les llibreries 22, Empúries i Geli, la nova seu d'Abacus i la secció de llibres d'Hipercor hi van voltar, al llarg del dia, una trentena d'autors. Per exemple, a la 22 van coincidir cap a la una del migdia a la mateixa taula Xavier Bosch, Pilar Rahola, Rafel Nadal, Xevi Sala, Sílvia Soler, Ramon Solsona, Miquel Fañanàs, David Cirici, Màrius Serra, Gemma Ruiz, Xavier Theros, Elisenda Roca i Salvador Macip. Abans ja hi havien passat altres autors, com ara Joan-Lluís Lluís, Lluís Gavaldà i Teresa Muñoz. Avui, un bon grapat d'autors gironins voltaran per la Rambla de Girona.
Xavi Castillón publicat en el Punt Avui 23.04.2017


Vídeo dels tres dies d'abril 2017 que han fet història

"L'optimisme del llibreter gironí Jordi Gispert: esperem fer un Sant Jordi i mig".

El bon ambient flota a les llibreries de la ciutat en una vigilia de Sant Jordi banyada pels rajos del sol i la gent obrint-se pas per arribar al taulell i trobar el títol preferit. (Daniel Bonaventura, Diari de Girona 23.04.2017)
Més Informació:
  http://www.diaridegirona.cat/cultura/2017/04/23/loptimisme-del-llibreter-gironi-jordi/842188.html



Dia per compartir, no per competir

Malgrat que els escriptors exerceixen una feina solitària, aquests dies es troben que han de manifestar el seu do de gents. I aquest any, més que mai, perquè no han hagut de celebrar-ne un, de Sant Jordi, sinó dos. “Dissabte va ser de bojos, un no parar”, es queixava alegrement un llibreter tot confirmant la feinada que van tenir ells i els escriptors convidats a signar exemplars dels seus llibres.
Ahir, diada de Sant Jordi i Dia Internacional del Llibre, la cosa no va afluixar, al contrari, i ja ben d'hora tant els llibreters –els més matiners per força– com els editors i els escriptors van arrencar la jornada plegats amb el tradicional esmorzar literari que organitza cada any a Girona el Departament de Cultura de la Generalitat. Un acte distès i amè per carregar piles i, després, tothom a la parada assignada.
Lluc Salellas, Anna Carreras, Miquel Martin , Guillem Sánchez
Foto: Quim Puig. 
A diferència dels dies previs, com passa a Barcelona, la massificació de parades, terrasses i gent a la Rambla impedeix que s'organitzin taules i cadires per als autors, personalitzades amb el cartellet corresponent, com déu mana. I com que no parlem majoritàriament d'autors mediàtics –personatges coneguts per altres facetes professionals que també escriuen un llibre–, la figura de l'escriptor es perd sovint en la voràgine, el caos propi d'aquest dia, immersos entre l'anar i venir dels venedors de llibres que no donen a l'abast en molts moments. És precisament en aquests instants quan no hi ha cap escriptor que no pugui dir que l'han confós amb un llibreter. “Quan costa el llibre de la Rahola?, et demanen”, comenta amb un manifest grau de frustració Anna Carreras, que, per sort, no va a més perquè immediatament li reclamen l'atenció perquè signi un exemplar del seu últim llibre, Encén el llum. Ella no s'està de mostrar-se crítica amb la diada, que considera massa comercial. “Prefereixo disfrutar com a autora tot l'any”, remarca. A la mateixa parada, Xevi Sala accepta en canvi que el rol protagonista d'aquest dia en concret l'adquireixi el llibreter. “És el dia del llibre, no de l'autor i, per tant, nosaltres col·laborem a fer que sigui la seva diada.” I hi afegeix, “la d'avui és una jornada no per competir, sinó per compartir!”, oferint-nos com a bon periodista, que també és el titular del dia.
Al seu costat trobem Lluc Salellas, que no només reparteix simpatia, sinó que disfruta del seu doble vessant de polític i escriptor. Explica que aquest dia li encanta tant, sobretot perquè li permet exercir l'art de dialogar i d'intentar –per què no– convèncer l'interlocutor: “Que n'hauré de treure un altre, de llibre”, diu somrient fins que algú l'interromp per preguntar-li: “Que han traduït al castellà el llibre de la Rahola?” Aleshores, no té paraules.
Miquel Fañanàs a la Rambla. Foto: 22
I si la muntanya no va a Mahoma? Doncs aleshores, davant les circumstàncies, hi ha escriptors que passen a l'acció. Com fa Salvador Casas, que al primer despistat que passa li pregunta si li agrada la novel·la negra. En cas que la resposta sigui positiva, aquest ja té la recomanació que ni el client sabia, la del seu llibre, Samba per a un difunt. Això sí que és saber vendre, i no pas els que venen enciclopèdies, si és que encara n'hi ha. D'altres, amb molta mili feta, com ara Jaume Fàbrega, riu davant aquestes situacions i reconeix que mentre no firma s'ho passa d'allò més bé recomanant llibres d'altres autors, si cal.
Guillem Terribas a la Rambla. 
A qui no li cal perseguir lectors és a Martí Gironell, que, a diferència dels anys en què Sant Jordi cau en dia feiner, ha pogut disfrutar d'una diada casolana i en família. No es considera mediàtic, encara que reconeix que sortir a la televisió el va ajudar en el seu moment. Com bé diu: “A Sevilla no em coneixen i compren els llibres traduïts al castellà d'El pont dels jueus”, llibre, per cert, que ja ha complert deu anys i que es continua venent per si sol. “Al lector se l'ha de cuidar, això sí, tot l'any”, explica. Una altra escriptora que fa anys que viu intensament el Sant Jordi és Maria Mercè Roca, que declara que veure durant trenta anys passar generacions i els futurs lectors “són vitamines!”. I què es pot dir de Guillem Terribas, el llibreter més mediàtic? Aquest any, els que se li acostaven no sabien si demanar-li un exemplar del seu Alegra'm el dia firmat o “posa-me'n un de la Rahola”.
Jordi Camps Linnell, El Punt-Avui 24.03.2017

19/4/17

Espinosa i Pagès Jordà, a la llibreria 22



Albert Espinosa va tornar a causar cues ahir a la llibreria 22 de Girona, on va signar exemplars del seu llibre El que et diré quan et torni a veure. Després Vicenç Pagès Jordà hi va presentar La música i nosaltres. Una mirada als anys de la transició, en una conversa amb Joan Enric Barceló, d'Els Amics de les Arts.
El Punt-Avui. Fotos: Joan Sabater



Albert Espinosa presenta llibre a Girona 
Diari de Girona 19.04.12.
Albert Espinosa va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu llibre El que et diré quan et torni a veure. L'autor va signar exemplars dels seus llibres, publicats en català per Rosa dels Vents i en castellà per Grijalbo. Espinosa és guionista, autor teatral, escriptor i actor i director de cinema.
Diari de Girona 19.02.2017
«Nosaltres i la música» El llibre de Vicenç PagèsL'escriptor Vicenç Pagès va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu nou llibre, Nosaltres i la música. Una mirada als anys de la transició (Cossetània), en un acte que va comptar amb la intervenció de Joan Enric Barceló, membre del grup Els Amics de les Arts.

18/4/17

El llibreter Guillem Terribas i l'artista Lluís Roura, premiats amb la Creu de Sant Jordi

La Fundació Ramon Noguera, els Amics de la Cultura de Sant Martí de Llémena i l'Il·lustre Col·legi d´Advocats de Figueres també han estat guardonats.

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 29 personalitats i 23 entitats que s´han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
El llibreter Guillem Terribas i l'artista Lluís Roura, premiats amb la Creu de Sant Jordi
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
Les 29 personalitats que rebran la distinció en l´edició d´enguany són:
Fina Birulés i Bertran
Filòsofa i docent. Per la seva intensa tasca de traducció, estudi i divulgació de la producció filosòfica femenina, i particularment de l´obra de Hannah Arendt. Autora de nombrosos assaigs, ha analitzat també qüestions de subjectivitat política i ha fet remarcables aportacions a la teoria feminista.
Ramon Boixadós i Malé
Enginyer industrial i directiu d´empreses. Per la seva destacada trajectòria en l´àmbit empresarial, en el qual ha ocupat càrrecs de primera fila, i per la contribució al projecte olímpic de Barcelona havent exercit la coordinació de les obres necessàries per al desenvolupament dels jocs. També ha tingut una notable activitat en matèria cultural, a través de la presidència de la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Francesc Burrull i Ill
Músic. Per la seva contribució a la música catalana, concretada en la tasca efectuada com a compositor, intèrpret i arranjador. Ha creat diversos conjunts i ha format part de distints grups. Ha mantingut una estreta col·laboració amb moltes de les figures més importants de la cançó catalana, havent excel·lit igualment com a músic de jazz.
Eusebi Casanelles Rahola
Museòleg. Per la seva concepció innovadora del projecte museogràfic, traduïda en la creació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que va dirigir entre el 1982 i el 2013, i en la constitució de la xarxa de museus associats, distribuïts arreu del país. El seu impuls i el seu mestratge han estat decisius per a la incorporació dels béns industrials al patrimoni cultural.
Montserrat Catalan i Benavent
Secretària del president Tarradellas i directora de l´Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Per la seva tasca de preservació de la memòria del president Tarradellas, del qual en va ser col·laboradora directa. Aquesta tasca ha tingut la seva expressió més clara en la gestió del llegat documental de l´arxiu presidencial, dipositat al monestir de Poblet, del qual en va ser directora des del 1988 fins la seva recent jubilació.
Rosa Clarà i Pallarès
Modista i empresària del sector de la moda. Per la seva destacada participació en el món de la moda femenina a partir de la seva empresa, fundada el 1995, que ha adquirit presència internacional i un sòlid prestigi per les seves creacions. Ha contribuït a la projecció exterior de Barcelona i de Catalunya a través de la participació en salons i certàmens i de la comercialització dels seus dissenys arreu del món.
Miquel Crusafont i Sabater
Numismàtic i historiador. Per la seva obra d´estudi i difusió de les monedes i la seva circulació en els territoris de l´antiga Corona catalanoaragonesa, traduïda en més d´una vintena de llibres i en centenars d´articles sobre la matèria. Com a especialista ha aconseguit ocupar un lloc de privilegi en el panorama internacional dels estudiosos de la numismàtica.
Josep Cuní i Llaudet
Periodista. En reconeixement dels seus mèrits com a comunicador. Professional de prestigi, compta amb una extensa trajectòria en els mitjans audiovisuals, desenvolupada principalment en llengua catalana, que ha estat reconeguda amb nombroses distincions. Va tenir un paper remarcable en el procés de creació i consolidació de la radiotelevisió pública de Catalunya.
Romà Cuyàs Sol
Dirigent esportiu i promotor cultural. Pel seu paper rellevant en els àmbits de la cultura i l´esport, havent-se distingit com a editor i com a dirigent federatiu. Exercí com a comissari del Projecte Olímpic Barcelona 92 i com a membre del Comitè Executiu del COOB 92, i també va desplegar una intensa activitat al front de l´aleshores denominada Direcció General de Promoció Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Rosa Fabregat i Armengol
Farmacèutica i escriptora. Pel conjunt de la seva trajectòria intel·lectual. És autora d´una obra literària singular, desplegada en diversos gèneres i caracteritzada per la contemplació de la naturalesa i per la sensibilitat social, reivindicant el paper de la dona i defensant els més desafavorits. Com a narradora ha explorat distintes tècniques expressives i com a poetessa ha destacat per la perfecció formal del llenguatge.
Montserrat Freixer i Puntí
Activista contra el càncer. Per l´extensa tasca desenvolupada en la lluita contra aquesta malaltia. Presidenta d´Osona Contra el Càncer, una entitat que aplega més de 2.500 associats i que mobilitza prop d´un miler de voluntaris i voluntàries a través de les 45 delegacions locals que té a la comarca.
Teresa Gimpera i Flaquer
Model i actriu. Per la seva carrera professional, iniciada als anys seixanta com a model publicitària i continuada com actriu cinematogràfica, havent participat en més de vuitanta pel·lícules a les ordres dels més acreditats directors catalans, espanyols i europeus. La seva és una figura central en la cinematografia catalana.
Víctor Grífols i Roura
Empresari. Per la seva singladura al front d´una empresa familiar que al llarg dels darrers anys ha viscut un accelerat procés d'internacionalització i creixement, fins a arribar a ser un referent en el camp dels productes plasmàtics, en tant que ha esdevingut una de les principals productores mundials del sector dels hemoderivats.
Anna Hospital Ribas
Metgessa. Per les seves importants realitzacions en la medicina forense, i particularment en el camp de l'odontologia forense, en el qual és una referència. Ha estat enviada en missió especial en casos de grans catàstrofes per ajudar a identificar víctimes, tasca que ha dut a terme combinant el rigor tècnic amb la qualitat humana.
Joan Martí Castell
Filòleg. Per la seva tasca acadèmica en els terrenys de la dialectologia, la història social de la llengua, la sociolingüística i la lexicografia. Primer rector de la Universitat Rovira i Virgili, ha ocupat distints càrrecs de responsabilitat en institucions científiques, incloent la Secció Filològica de l´Institut d´Estudis Catalans i l´Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives, dels quals en fou president.
Gemma Mengual Civil
Esportista. Per la seva dilatada trajectòria en la natació sincronitzada, esport que ha aconseguit popularitzar entre el gran públic. Extensament llorejada, al seu palmarès s´hi poden destacar 17 medalles d´or, 18 de plata i 12 de bronze, entre campionats del món, europeus i Jocs Olímpics. Ha participat en quatre olimpíades.
Jaume Miranda i Canals
Cartògraf. Per la seva contribució a la ciència geogràfica i a la millora del coneixement del territori i del medi. Responsable de la posada en marxa de l´Institut Cartogràfic de Catalunya, avui Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Des de la direcció d´aquesta institució, la convertí en referència a nivell internacional, tot continuant la tasca iniciada en aquesta matèria per la Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat republicana.
Joaquim Molins i Amat
Polític. Pels seus serveis al país, acreditats mitjançant la participació en la vida política catalana durant vint-i-cinc anys, així com també a través de la seva contribució en l´àmbit econòmic, com a empresari. També ha destacat per les seves inquietuds culturals, havent exercit la presidència del Patronat del Gran Teatre del Liceu.
Jaume Padrós Selma
Metge. Per la seva trajectòria, que combina la medicina i la preocupació per les qüestions socials. President actual del Col·legi de Metges de Barcelona, va ser cofundador del primer banc d´aliments de l´Estat espanyol i impulsor del Programa de Renda Mínima d´Inserció (PIRMI). Ha promogut programes sobre la salut dels professionals sanitaris des de la Fundació Galatea i la European Association for Physician Health (EAPH).
Josep Maria Pou i Serra
Actor i director. Per una llarga carrera artística, desenvolupada al teatre, al cinema i a la televisió. Ha treballat com actor i director, havent protagonitzat un gran nombre de muntatges teatrals. També ha exercit com a director escènic i com a director artístic de diversos teatres, havent intervingut en distintes sèries televisives. La seva trajectòria ha estat distingida amb premis i reconeixements en totes les facetes de la seva activitat.
Borja de Riquer i Permanyer
Historiador. Per la rellevància dels seus estudis sobre el catalanisme polític i el franquisme, concretats en un seguit de treballs de referència per al coneixement i l´anàlisi de la nostra història recent. Ha participat com a expert en la comissió que va assessorar la Generalitat per aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat republicana i d´entitats i particulars catalans que es trobava a l'Arxiu de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca.
Lluís Roura Juanola
Artista plàstic. Pel conjunt de la seva obra en la qual, com a pintor, escultor i il·lustrador de llibres, ha sabut captar la bellesa de la natura i del paisatge de les comarques gironines, i especialment de la de l'Empordà. Des del 1970 exposa els seus treballs dins i fora de Catalunya, i ha obtingut nombrosos reconeixements.
Josep Ildefons Suñol Soler
Empresari i col·leccionista d´art. Pel seu destacat paper filantròpic i la seva remarcable contribució a la millora social a través de les dues fundacions que impulsa: la Fundació Glòria Soler, que dóna suport a projectes en l´àmbit de la salut, de manera molt destacada pel que fa a les cures pal·liatives pediàtriques i la lluita contra la sida i la leucèmia, i la Fundació Suñol, centrada en la promoció i difusió de l´art contemporani.
Guillem Terribas i Roca
Llibreter i promotor cultural. Pel seu incansable activisme cultural, que l´ha dut a participar en un ampli repertori d´iniciatives en aquest àmbit. Va ser fundador de la Llibreria 22, de Girona, que dirigí entre el 1978 i el 2015, convertint-la en un establiment de referència, obert a tota mena de tendències i amb una decidida voluntat de promoció i difusió de la cultura catalana. Així mateix, també ha destacat com a crític cinematogràfic i com a col·laborador en distints mitjans de comunicació.
Miquel Valls Maseda
Empresari. Per la seva important participació en les institucions empresarials del país, que ha contribuït a reforçar i potenciar, posant-les al servei del desenvolupament econòmic i de la projecció exterior de Catalunya. Des de la presidència de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona ha impulsat la millora de la competitivitat de les empreses catalanes i la seva adaptació a l´obertura dels mercats internacionals.Diari de Girona 11/04/2017

Més informació:
 http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/04/11/llibreter-guillem-terribas-lartista-lluis/840086.html
http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/04/12/lluis-roura-guillem-terribas-rebran/840170.html
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1118045-el-govern-recordara-chacon-amb-la-creu-de-sant-jordi.html?cca=1
http://femgirona.cat/gironaara/guillem-terribas-creu-de-sant-jordi-2017/
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-concedira-la-creu-de-sant-jordi-a-carme-chacon-a-titol-postum/
http://www.gerio.cat/noticia/273575/guillem-terribas-i-lluis-roura-premiats-amb-la-creu-de-sant-jordi
http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Creus-de-Sant-Jordi-00005

10/4/17

Rahola recrea a ‘Rosa de cendra' un país que “floreix fins i tot quan el cremen”

El llibre narra la Setmana Tràgica des de “la mirada petita”.

L'escriptora explica a Girona que té pendent novel·lar l'afusellament del seu oncle avi.

De la seva primera novel·la, El carrer de l'embut (2013), en va vendre més de vint mil exemplars; de la segona, Mariona (2014), vint mil més; amb la tercera, Rosa de cendra, avalada a sobre amb el premi Ramon Llull 2017, és de preveure que Pilar Rahola seguirà la mateixa línia, i més quan assegura que la seva aposta per la literatura (“el meu temple, el meu refugi”) és ja irrenunciable. I, tot i així, cada vegada que presenta un nou llibre, com ahir a la Casa de Cultura de Girona, en conversa amb el director d'El Punt, Jordi Grau, es presta generosament a continuar exercint d'opinadora professional per convertir les trames de les seves novel·les en una mena de quadre il·lustrat de l'actualitat política, per més que recreï ambients del passat.
Pilar Rahola, Jordi Grau i Guillem Terribas a la Casa
de Cultura.
Rosa de cendra, el marc històric és la Setmana Tràgica de 1909, però els paral·lelismes que hi detecta amb el present són tan notoris, que es va atrevir a assenyalar-los amb detall: Solidaritat Catalana seria Junts pel Sí; el moviment llibertari i anarquista, la CUP –“sense arribar a la seva violència”–; Alejandro Lerroux, també amb una vèrbola rebaixada, seria Albert Rivera, i la Capitania General trobaria el seu alferes decidit en algú com Enric Millo. No són miralls deliberats; en tot cas, és la història, la que es repeteix.
Fora d'això, a Rahola li ha interessat seguir els descendents de la saga familiar que ja havia presentat a Mariona, aleshores en el context de la guerra de Cuba i ara per mostrar al lector els efectes d'un període especialment convuls en l'àmbit polític i social, però culturalment molt efervescent: són els anys de la guerra del Rif, la revolta contra les lleves i l'assalt a la redacció del setmanari ¡Cu-Cut!, però també els de la construcció de la Pedrera i el Palau de la Música, i de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, a qui de tota manera Rahola retreu que fes les classes en castellà i que hagués donat suport a atemptats amb bomba. “M'interessa la mirada petita de la gent fent front en la seva vida quotidiana al gran ull de la història”, va dir, i és a través d'aquesta recreació minuciosa de la Barcelona de l'època que ha arribat a la conclusió que “aquest és un país que floreix fins i tot quan el cremen”. Tot i que no s'ha sentit temptada d'introduir elements autobiogràfics en les novel·les, va admetre que en tots els seus personatges hi ha alguna cosa d'ella mateixa, encara que sovint no n'aprovi ni la moral ni la conducta. No li passa pas el mateix amb la seva pròpia família i, en concret, amb el seu avi, que va inspirar-li l'argument d'El carrer de l'embut, i sobretot amb el seu oncle avi, Carles Rahola, sobre el qual té pendent escriure també una novel·la, va anunciar.
Eva Vázquez, en el Punt-Avui 09.04.2017 
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1115429-rahola-recrea-a-rosa-de-cendra-un-pais-que-floreix-fins-i-tot-quan-el-cremen.html

Pep Blay: “Albert Pla no guarda ni els seus discos”

L'autor de ‘Todo es mentira', la “biografia consentida” de Pla, la presenta avui a la 22.

Jordi Gispert, Pere Font i Pep Blay a la 22
L'escriptor i periodista musical Pep Blay (Tarragona, 1966) ha publicat diverses novel·les i biografies d'artistes com ara Sopa de Cabra, Els Pets i Bunbury. “Escriure una biografia d' Albert Pla et permet, entre cometes, lluir-te literàriament, perquè el personatge aporta tensió, emoció i molt de sentit de l'humor”, afirma Blay sobre el seu últim llibre, Albert Pla: todo es mentira (Satélite K), que aquesta tarda presentarà a la Llibreria 22 de Girona, on signarà exemplars, a partir de dos quarts de sis de la tarda. Escriure aquesta “biografia consentida” per Pla, “no autoritzada”, no ha estat fàcil: Blay ha esmerçat gairebé tres anys, no a plena dedicació, a intentar reconstruir la història del cantautor sabadellenc. “A Albert Pla no li agrada parlar d'ell i la gent s'acaba inspirant en el que diuen els altres, de manera que corren moltes llegendes i mentides sobre la seva vida. Un problema afegit és que ell no conserva res sobre la seva trajectòria, ni articles de diaris ni tan sols els seus discos: viu completament en el present”, remarca Blay, que també ha entrevistat molta gent de l'entorn de Pla, alguns dels quals, sobretot els que van compartir la seva fase “més bohèmia” a finals dels anys noranta, tenen “records foscos, distorsionats, plens de llacunes”. “Ell es pensava que no arribaria mai a escriure aquest llibre, però quan va veure que el projecte tirava endavant, hi va voler dir la seva i va acceptar fer un parell d'entrevistes llargues”, hi afegeix Blay, que veu Pla com “un punky vital i el pallasso que diu les veritats, perquè sempre ha dit el que ha volgut”.
Xavier Castillón publicat en El Punt-Avui 07.04.2014

1/4/17

Nou conte de Maria Mercè Roca

 
La Llibreria 22 de Girona va acollir ahir la presentació del conte L'hort del senyor Puig, de l'escriptora i política Maria Mercè Roca. És la història d'uns bons amics que es donen la mà per salvar l'hort més bonic del poble. El conte està dedicat a l'activista i exregidora Núria Terés, que va morir a finals d'octubre, perquè «també treballava per salvar les coses que no anaven del tot bé». L'explicació del conte va anar a càrrec de la contacontes Pepa Llobet.
Diari de Girona 31.03.2017

25/3/17

Guillem Terribas debuta en narrativa infantil amb el conte «L'avi de la Martina»

La Llibreria 22 reconverteix el quiosc del carrer Emili Grahit en un espai especialitzat en literatura infantil.

Àngel Dabam i Guillem Terribas. Foto: Aniol Resclosa
De llibreter a escriptor. Guillem Terribas va presentar ahir a la Llibreria Quiosc 22 del carrer Emili Grahit de Girona el seu debut en el camp de la literatura infantil: L'avi de la Martina, una història que vol posar en valor la importància de les persones que deixen un pòsit en els nens i nenes que els marcarà de per vida. 

El llibre, de l'editorial Cruïlla (col·lecció El Vaixell de Vapor), té il·lustracions de Sandra de la Prada i s'inspira en la història pròpia de Guillem Terribas, que en la vida real és l'avi de la Martina. 

L'avi de la Martina morirà en la ficció del conte, perquè Terribas vol «reivindicar la vida de les persones que s'han mort». «Espero que no em passi encara», ironitza el fundador de la Llibreria 22 que, jubilat de les tasques de gestió de l'empresa, ha començat a escriure algun llibre, com el recentment presentat Alegra'm la vida

La presentació d'ahir es va fer en plena festa de reinauguració de la Llibreria Quiosc 22 del carrer Emili Grahit, que mantindrà la secció de llibres per a adults, però a partir d'ara dedicarà el 50% de la superfície al gènere infantil i juvenil, amb joguines i puzzles inclosos. El cantant Àngel Daban va posar ritme a una festa oberta als veïns, en la qual no va faltar la xocolatada.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 25.03.2017

La Martina apadrina el nou espai 22
Aspecta de la Llibreria&quiosc22 Foto: Joan Sabater

La presentació del primer llibre infantil del llibreter Guillem Terribas, L'avi de la Martina, va servir ahir per inaugurar el nou espai dedicat a la literatura infantil i juvenil de la Llibreria & Quiosc 22, al carrer Emili Grahit de Girona. El cantant Àngel Daban va animar la festa, durant la qual es va servir xocolata desfeta als presents.
El Punt-Avui 25.03.2017