19/4/17

Espinosa i Pagès Jordà, a la llibreria 22



Albert Espinosa va tornar a causar cues ahir a la llibreria 22 de Girona, on va signar exemplars del seu llibre El que et diré quan et torni a veure. Després Vicenç Pagès Jordà hi va presentar La música i nosaltres. Una mirada als anys de la transició, en una conversa amb Joan Enric Barceló, d'Els Amics de les Arts.
El Punt-Avui. Fotos: Joan Sabater



Albert Espinosa presenta llibre a Girona 
Diari de Girona 19.04.12.
Albert Espinosa va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu llibre El que et diré quan et torni a veure. L'autor va signar exemplars dels seus llibres, publicats en català per Rosa dels Vents i en castellà per Grijalbo. Espinosa és guionista, autor teatral, escriptor i actor i director de cinema.
Diari de Girona 19.02.2017
«Nosaltres i la música» El llibre de Vicenç PagèsL'escriptor Vicenç Pagès va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu nou llibre, Nosaltres i la música. Una mirada als anys de la transició (Cossetània), en un acte que va comptar amb la intervenció de Joan Enric Barceló, membre del grup Els Amics de les Arts.

18/4/17

El llibreter Guillem Terribas i l'artista Lluís Roura, premiats amb la Creu de Sant Jordi

La Fundació Ramon Noguera, els Amics de la Cultura de Sant Martí de Llémena i l'Il·lustre Col·legi d´Advocats de Figueres també han estat guardonats.

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 29 personalitats i 23 entitats que s´han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
El llibreter Guillem Terribas i l'artista Lluís Roura, premiats amb la Creu de Sant Jordi
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
Les 29 personalitats que rebran la distinció en l´edició d´enguany són:
Fina Birulés i Bertran
Filòsofa i docent. Per la seva intensa tasca de traducció, estudi i divulgació de la producció filosòfica femenina, i particularment de l´obra de Hannah Arendt. Autora de nombrosos assaigs, ha analitzat també qüestions de subjectivitat política i ha fet remarcables aportacions a la teoria feminista.
Ramon Boixadós i Malé
Enginyer industrial i directiu d´empreses. Per la seva destacada trajectòria en l´àmbit empresarial, en el qual ha ocupat càrrecs de primera fila, i per la contribució al projecte olímpic de Barcelona havent exercit la coordinació de les obres necessàries per al desenvolupament dels jocs. També ha tingut una notable activitat en matèria cultural, a través de la presidència de la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Francesc Burrull i Ill
Músic. Per la seva contribució a la música catalana, concretada en la tasca efectuada com a compositor, intèrpret i arranjador. Ha creat diversos conjunts i ha format part de distints grups. Ha mantingut una estreta col·laboració amb moltes de les figures més importants de la cançó catalana, havent excel·lit igualment com a músic de jazz.
Eusebi Casanelles Rahola
Museòleg. Per la seva concepció innovadora del projecte museogràfic, traduïda en la creació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que va dirigir entre el 1982 i el 2013, i en la constitució de la xarxa de museus associats, distribuïts arreu del país. El seu impuls i el seu mestratge han estat decisius per a la incorporació dels béns industrials al patrimoni cultural.
Montserrat Catalan i Benavent
Secretària del president Tarradellas i directora de l´Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Per la seva tasca de preservació de la memòria del president Tarradellas, del qual en va ser col·laboradora directa. Aquesta tasca ha tingut la seva expressió més clara en la gestió del llegat documental de l´arxiu presidencial, dipositat al monestir de Poblet, del qual en va ser directora des del 1988 fins la seva recent jubilació.
Rosa Clarà i Pallarès
Modista i empresària del sector de la moda. Per la seva destacada participació en el món de la moda femenina a partir de la seva empresa, fundada el 1995, que ha adquirit presència internacional i un sòlid prestigi per les seves creacions. Ha contribuït a la projecció exterior de Barcelona i de Catalunya a través de la participació en salons i certàmens i de la comercialització dels seus dissenys arreu del món.
Miquel Crusafont i Sabater
Numismàtic i historiador. Per la seva obra d´estudi i difusió de les monedes i la seva circulació en els territoris de l´antiga Corona catalanoaragonesa, traduïda en més d´una vintena de llibres i en centenars d´articles sobre la matèria. Com a especialista ha aconseguit ocupar un lloc de privilegi en el panorama internacional dels estudiosos de la numismàtica.
Josep Cuní i Llaudet
Periodista. En reconeixement dels seus mèrits com a comunicador. Professional de prestigi, compta amb una extensa trajectòria en els mitjans audiovisuals, desenvolupada principalment en llengua catalana, que ha estat reconeguda amb nombroses distincions. Va tenir un paper remarcable en el procés de creació i consolidació de la radiotelevisió pública de Catalunya.
Romà Cuyàs Sol
Dirigent esportiu i promotor cultural. Pel seu paper rellevant en els àmbits de la cultura i l´esport, havent-se distingit com a editor i com a dirigent federatiu. Exercí com a comissari del Projecte Olímpic Barcelona 92 i com a membre del Comitè Executiu del COOB 92, i també va desplegar una intensa activitat al front de l´aleshores denominada Direcció General de Promoció Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Rosa Fabregat i Armengol
Farmacèutica i escriptora. Pel conjunt de la seva trajectòria intel·lectual. És autora d´una obra literària singular, desplegada en diversos gèneres i caracteritzada per la contemplació de la naturalesa i per la sensibilitat social, reivindicant el paper de la dona i defensant els més desafavorits. Com a narradora ha explorat distintes tècniques expressives i com a poetessa ha destacat per la perfecció formal del llenguatge.
Montserrat Freixer i Puntí
Activista contra el càncer. Per l´extensa tasca desenvolupada en la lluita contra aquesta malaltia. Presidenta d´Osona Contra el Càncer, una entitat que aplega més de 2.500 associats i que mobilitza prop d´un miler de voluntaris i voluntàries a través de les 45 delegacions locals que té a la comarca.
Teresa Gimpera i Flaquer
Model i actriu. Per la seva carrera professional, iniciada als anys seixanta com a model publicitària i continuada com actriu cinematogràfica, havent participat en més de vuitanta pel·lícules a les ordres dels més acreditats directors catalans, espanyols i europeus. La seva és una figura central en la cinematografia catalana.
Víctor Grífols i Roura
Empresari. Per la seva singladura al front d´una empresa familiar que al llarg dels darrers anys ha viscut un accelerat procés d'internacionalització i creixement, fins a arribar a ser un referent en el camp dels productes plasmàtics, en tant que ha esdevingut una de les principals productores mundials del sector dels hemoderivats.
Anna Hospital Ribas
Metgessa. Per les seves importants realitzacions en la medicina forense, i particularment en el camp de l'odontologia forense, en el qual és una referència. Ha estat enviada en missió especial en casos de grans catàstrofes per ajudar a identificar víctimes, tasca que ha dut a terme combinant el rigor tècnic amb la qualitat humana.
Joan Martí Castell
Filòleg. Per la seva tasca acadèmica en els terrenys de la dialectologia, la història social de la llengua, la sociolingüística i la lexicografia. Primer rector de la Universitat Rovira i Virgili, ha ocupat distints càrrecs de responsabilitat en institucions científiques, incloent la Secció Filològica de l´Institut d´Estudis Catalans i l´Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives, dels quals en fou president.
Gemma Mengual Civil
Esportista. Per la seva dilatada trajectòria en la natació sincronitzada, esport que ha aconseguit popularitzar entre el gran públic. Extensament llorejada, al seu palmarès s´hi poden destacar 17 medalles d´or, 18 de plata i 12 de bronze, entre campionats del món, europeus i Jocs Olímpics. Ha participat en quatre olimpíades.
Jaume Miranda i Canals
Cartògraf. Per la seva contribució a la ciència geogràfica i a la millora del coneixement del territori i del medi. Responsable de la posada en marxa de l´Institut Cartogràfic de Catalunya, avui Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Des de la direcció d´aquesta institució, la convertí en referència a nivell internacional, tot continuant la tasca iniciada en aquesta matèria per la Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat republicana.
Joaquim Molins i Amat
Polític. Pels seus serveis al país, acreditats mitjançant la participació en la vida política catalana durant vint-i-cinc anys, així com també a través de la seva contribució en l´àmbit econòmic, com a empresari. També ha destacat per les seves inquietuds culturals, havent exercit la presidència del Patronat del Gran Teatre del Liceu.
Jaume Padrós Selma
Metge. Per la seva trajectòria, que combina la medicina i la preocupació per les qüestions socials. President actual del Col·legi de Metges de Barcelona, va ser cofundador del primer banc d´aliments de l´Estat espanyol i impulsor del Programa de Renda Mínima d´Inserció (PIRMI). Ha promogut programes sobre la salut dels professionals sanitaris des de la Fundació Galatea i la European Association for Physician Health (EAPH).
Josep Maria Pou i Serra
Actor i director. Per una llarga carrera artística, desenvolupada al teatre, al cinema i a la televisió. Ha treballat com actor i director, havent protagonitzat un gran nombre de muntatges teatrals. També ha exercit com a director escènic i com a director artístic de diversos teatres, havent intervingut en distintes sèries televisives. La seva trajectòria ha estat distingida amb premis i reconeixements en totes les facetes de la seva activitat.
Borja de Riquer i Permanyer
Historiador. Per la rellevància dels seus estudis sobre el catalanisme polític i el franquisme, concretats en un seguit de treballs de referència per al coneixement i l´anàlisi de la nostra història recent. Ha participat com a expert en la comissió que va assessorar la Generalitat per aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat republicana i d´entitats i particulars catalans que es trobava a l'Arxiu de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca.
Lluís Roura Juanola
Artista plàstic. Pel conjunt de la seva obra en la qual, com a pintor, escultor i il·lustrador de llibres, ha sabut captar la bellesa de la natura i del paisatge de les comarques gironines, i especialment de la de l'Empordà. Des del 1970 exposa els seus treballs dins i fora de Catalunya, i ha obtingut nombrosos reconeixements.
Josep Ildefons Suñol Soler
Empresari i col·leccionista d´art. Pel seu destacat paper filantròpic i la seva remarcable contribució a la millora social a través de les dues fundacions que impulsa: la Fundació Glòria Soler, que dóna suport a projectes en l´àmbit de la salut, de manera molt destacada pel que fa a les cures pal·liatives pediàtriques i la lluita contra la sida i la leucèmia, i la Fundació Suñol, centrada en la promoció i difusió de l´art contemporani.
Guillem Terribas i Roca
Llibreter i promotor cultural. Pel seu incansable activisme cultural, que l´ha dut a participar en un ampli repertori d´iniciatives en aquest àmbit. Va ser fundador de la Llibreria 22, de Girona, que dirigí entre el 1978 i el 2015, convertint-la en un establiment de referència, obert a tota mena de tendències i amb una decidida voluntat de promoció i difusió de la cultura catalana. Així mateix, també ha destacat com a crític cinematogràfic i com a col·laborador en distints mitjans de comunicació.
Miquel Valls Maseda
Empresari. Per la seva important participació en les institucions empresarials del país, que ha contribuït a reforçar i potenciar, posant-les al servei del desenvolupament econòmic i de la projecció exterior de Catalunya. Des de la presidència de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona ha impulsat la millora de la competitivitat de les empreses catalanes i la seva adaptació a l´obertura dels mercats internacionals.Diari de Girona 11/04/2017

Més informació:
 http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/04/11/llibreter-guillem-terribas-lartista-lluis/840086.html
http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/04/12/lluis-roura-guillem-terribas-rebran/840170.html
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1118045-el-govern-recordara-chacon-amb-la-creu-de-sant-jordi.html?cca=1
http://femgirona.cat/gironaara/guillem-terribas-creu-de-sant-jordi-2017/
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-concedira-la-creu-de-sant-jordi-a-carme-chacon-a-titol-postum/
http://www.gerio.cat/noticia/273575/guillem-terribas-i-lluis-roura-premiats-amb-la-creu-de-sant-jordi
http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Creus-de-Sant-Jordi-00005

10/4/17

Rahola recrea a ‘Rosa de cendra' un país que “floreix fins i tot quan el cremen”

El llibre narra la Setmana Tràgica des de “la mirada petita”.

L'escriptora explica a Girona que té pendent novel·lar l'afusellament del seu oncle avi.

De la seva primera novel·la, El carrer de l'embut (2013), en va vendre més de vint mil exemplars; de la segona, Mariona (2014), vint mil més; amb la tercera, Rosa de cendra, avalada a sobre amb el premi Ramon Llull 2017, és de preveure que Pilar Rahola seguirà la mateixa línia, i més quan assegura que la seva aposta per la literatura (“el meu temple, el meu refugi”) és ja irrenunciable. I, tot i així, cada vegada que presenta un nou llibre, com ahir a la Casa de Cultura de Girona, en conversa amb el director d'El Punt, Jordi Grau, es presta generosament a continuar exercint d'opinadora professional per convertir les trames de les seves novel·les en una mena de quadre il·lustrat de l'actualitat política, per més que recreï ambients del passat.
Pilar Rahola, Jordi Grau i Guillem Terribas a la Casa
de Cultura.
Rosa de cendra, el marc històric és la Setmana Tràgica de 1909, però els paral·lelismes que hi detecta amb el present són tan notoris, que es va atrevir a assenyalar-los amb detall: Solidaritat Catalana seria Junts pel Sí; el moviment llibertari i anarquista, la CUP –“sense arribar a la seva violència”–; Alejandro Lerroux, també amb una vèrbola rebaixada, seria Albert Rivera, i la Capitania General trobaria el seu alferes decidit en algú com Enric Millo. No són miralls deliberats; en tot cas, és la història, la que es repeteix.
Fora d'això, a Rahola li ha interessat seguir els descendents de la saga familiar que ja havia presentat a Mariona, aleshores en el context de la guerra de Cuba i ara per mostrar al lector els efectes d'un període especialment convuls en l'àmbit polític i social, però culturalment molt efervescent: són els anys de la guerra del Rif, la revolta contra les lleves i l'assalt a la redacció del setmanari ¡Cu-Cut!, però també els de la construcció de la Pedrera i el Palau de la Música, i de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, a qui de tota manera Rahola retreu que fes les classes en castellà i que hagués donat suport a atemptats amb bomba. “M'interessa la mirada petita de la gent fent front en la seva vida quotidiana al gran ull de la història”, va dir, i és a través d'aquesta recreació minuciosa de la Barcelona de l'època que ha arribat a la conclusió que “aquest és un país que floreix fins i tot quan el cremen”. Tot i que no s'ha sentit temptada d'introduir elements autobiogràfics en les novel·les, va admetre que en tots els seus personatges hi ha alguna cosa d'ella mateixa, encara que sovint no n'aprovi ni la moral ni la conducta. No li passa pas el mateix amb la seva pròpia família i, en concret, amb el seu avi, que va inspirar-li l'argument d'El carrer de l'embut, i sobretot amb el seu oncle avi, Carles Rahola, sobre el qual té pendent escriure també una novel·la, va anunciar.
Eva Vázquez, en el Punt-Avui 09.04.2017 
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1115429-rahola-recrea-a-rosa-de-cendra-un-pais-que-floreix-fins-i-tot-quan-el-cremen.html

Pep Blay: “Albert Pla no guarda ni els seus discos”

L'autor de ‘Todo es mentira', la “biografia consentida” de Pla, la presenta avui a la 22.

Jordi Gispert, Pere Font i Pep Blay a la 22
L'escriptor i periodista musical Pep Blay (Tarragona, 1966) ha publicat diverses novel·les i biografies d'artistes com ara Sopa de Cabra, Els Pets i Bunbury. “Escriure una biografia d' Albert Pla et permet, entre cometes, lluir-te literàriament, perquè el personatge aporta tensió, emoció i molt de sentit de l'humor”, afirma Blay sobre el seu últim llibre, Albert Pla: todo es mentira (Satélite K), que aquesta tarda presentarà a la Llibreria 22 de Girona, on signarà exemplars, a partir de dos quarts de sis de la tarda. Escriure aquesta “biografia consentida” per Pla, “no autoritzada”, no ha estat fàcil: Blay ha esmerçat gairebé tres anys, no a plena dedicació, a intentar reconstruir la història del cantautor sabadellenc. “A Albert Pla no li agrada parlar d'ell i la gent s'acaba inspirant en el que diuen els altres, de manera que corren moltes llegendes i mentides sobre la seva vida. Un problema afegit és que ell no conserva res sobre la seva trajectòria, ni articles de diaris ni tan sols els seus discos: viu completament en el present”, remarca Blay, que també ha entrevistat molta gent de l'entorn de Pla, alguns dels quals, sobretot els que van compartir la seva fase “més bohèmia” a finals dels anys noranta, tenen “records foscos, distorsionats, plens de llacunes”. “Ell es pensava que no arribaria mai a escriure aquest llibre, però quan va veure que el projecte tirava endavant, hi va voler dir la seva i va acceptar fer un parell d'entrevistes llargues”, hi afegeix Blay, que veu Pla com “un punky vital i el pallasso que diu les veritats, perquè sempre ha dit el que ha volgut”.
Xavier Castillón publicat en El Punt-Avui 07.04.2014

1/4/17

Nou conte de Maria Mercè Roca

 
La Llibreria 22 de Girona va acollir ahir la presentació del conte L'hort del senyor Puig, de l'escriptora i política Maria Mercè Roca. És la història d'uns bons amics que es donen la mà per salvar l'hort més bonic del poble. El conte està dedicat a l'activista i exregidora Núria Terés, que va morir a finals d'octubre, perquè «també treballava per salvar les coses que no anaven del tot bé». L'explicació del conte va anar a càrrec de la contacontes Pepa Llobet.
Diari de Girona 31.03.2017

25/3/17

Guillem Terribas debuta en narrativa infantil amb el conte «L'avi de la Martina»

La Llibreria 22 reconverteix el quiosc del carrer Emili Grahit en un espai especialitzat en literatura infantil.

Àngel Dabam i Guillem Terribas. Foto: Aniol Resclosa
De llibreter a escriptor. Guillem Terribas va presentar ahir a la Llibreria Quiosc 22 del carrer Emili Grahit de Girona el seu debut en el camp de la literatura infantil: L'avi de la Martina, una història que vol posar en valor la importància de les persones que deixen un pòsit en els nens i nenes que els marcarà de per vida. 

El llibre, de l'editorial Cruïlla (col·lecció El Vaixell de Vapor), té il·lustracions de Sandra de la Prada i s'inspira en la història pròpia de Guillem Terribas, que en la vida real és l'avi de la Martina. 

L'avi de la Martina morirà en la ficció del conte, perquè Terribas vol «reivindicar la vida de les persones que s'han mort». «Espero que no em passi encara», ironitza el fundador de la Llibreria 22 que, jubilat de les tasques de gestió de l'empresa, ha començat a escriure algun llibre, com el recentment presentat Alegra'm la vida

La presentació d'ahir es va fer en plena festa de reinauguració de la Llibreria Quiosc 22 del carrer Emili Grahit, que mantindrà la secció de llibres per a adults, però a partir d'ara dedicarà el 50% de la superfície al gènere infantil i juvenil, amb joguines i puzzles inclosos. El cantant Àngel Daban va posar ritme a una festa oberta als veïns, en la qual no va faltar la xocolatada.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 25.03.2017

La Martina apadrina el nou espai 22
Aspecta de la Llibreria&quiosc22 Foto: Joan Sabater

La presentació del primer llibre infantil del llibreter Guillem Terribas, L'avi de la Martina, va servir ahir per inaugurar el nou espai dedicat a la literatura infantil i juvenil de la Llibreria & Quiosc 22, al carrer Emili Grahit de Girona. El cantant Àngel Daban va animar la festa, durant la qual es va servir xocolata desfeta als presents.
El Punt-Avui 25.03.2017 

22/3/17

Es pot escriure el «Diari de Girona» sense usar la lletra «A»? Adrià Pujol sosté que sí

L'escriptor empordanès presenta «L'eclipsi», traducció al català del clàssic de Georges Perec «La disparition», obra de 70.000 paraules que no usa en cap cas la vocal més freqüent de l´alfabet català, i en l´original francès té l´absència de la «E».
Josep M. Muñoz, editor; Adrià Pujol traductor i Sebastià
Roig, presentador. Foto: D. B.  

És possible escriure el Diari de Girona sense usar la lletra «a»? Adrià Pujol sosté que sí. L'escriptor, que és col·laborador d´aquest mitjà, aporta com a prova un article que va publicar fa unes setmanessense usar ni una sola vegada la volcal més freqüent a l´alfabet català, la «a». «L'article va sortir i no va passar res. Els lectors ni se'n van adonar», comenta Pujol.De fet, Adrià Pujol s'ha atrevit fins i tot amb una novel·la sencera, L'eclipsi, de George Perec, que l'escriptor empordanès ha traduït del francès amb l'absència de la volcal «a», i que ahir va presentar a la Llibreria 22 de Girona, acompanyat del també escriptor i bibliotecari Sebastià Roig i de l'editor de l'editorial L'Avenç, Josep Maria Muñoz.Però una cosa és que sigui possible i l´altra és que sigui fàcil. De professió antropòleg, Pujol, autor d'altres llibres com la Guia sentimental de l´Empordanet o Escafarlata d´Empordà, va dedicar sis anys a la traducció de L´eclipsi, una obra de culte de 70.000 paraules que en l´original francès va veure la llum l´any 1969 sota el títol La disparition.«Hi havia hagut altres intents de traducció al català, però ho van deixar a la pàgina quinze. La traducció a l'espanyol va requerir de vuit o nou persones. Vaig parlar amb un d´ells i em va dir que ho deixés. No és fàcil. Vas fent pas a pas, una frase rera l´altra. Per fer això he preguntat coses a molta gent durant sis anys», va explicar ahir Pujol a la Llibreria 22.Entre els col·laboradors hi ha des del músic Sanjoxex, que va assessorar la traducció en aspectes de solfa, fins a un expert en càlcul de la Universitat de Barcelona que va determinar que la lletra «a» és la més freqüent en els textos en català, però només guanya la lletra «e» per un 0,21 per cent.El càlcul va servir a Pujol per fer desaparèixer la «a» per comptes de la «e», que és la lletra absent a l'original francès.L'obra de Perec, molt traduïda, té versions a altres idiomes on la lletra que falta és una altra. Fins i tot en anglès hi ha més d´una versió amb l´absència de diferents lletres. En català, hi ha ara mateix un reusenc treballant en una traducció literal sense la «e».A la dificultat intrínseca de la coixesa alfabètica s'hi suma l'abarrocament de la literatura de Perec (1936-1982), autor de textos farcits de picades d´ullet culturals o literàries.En aquest sentit, Adrià Pujol, que no ha fet una traducció literal, sinó que ha «nostrat» l'obra al català, ha hagut de recórrer constantment a les fonts d'autors com Stevenson, Crusoe, Shakespare, Melville i tants altres que són tàcitament citats al llibre de Perec.Una mancança resoltaPujol va posar-se a treballar en la traducció «per plaer» i convençut que la cultura catalana no podia no tenir la seva versió del clàssic de Perec. Al final va trobar editor.Per Sebastià Roig, la literatura catalana està d´«enhorabona» i «el gran talent literari» d'Adrià Pujol es planta desafiant davant la tomba de Miguel de Unamuno, intel·lectual espanyol que va recomanar als escriptors catalans l'abandó de la seva «rovellada» llengua pròpia per abraçar el castellà.Aquesta traducció és una tascar «hercúlia», va deixar anar entre el públic l'escriptor Antoni Puigverd, present a l´acte.
Daniel Bonaventura Diari de Girona 15.03.2017

El quebequès Larry Tremblay, avui a la 22

Hi presentarà la novel·la ‘El camp dels tarongers', editada per Gregal.

Larry Tremblay. 
L'escriptor quebequès Larry Tremblay (Chicoutimi, 1954) presentarà avui la seva novel·la "El camp dels tarongers L'orangeraie" (Editorial Gregal ) a la llibreria 22 de Girona, a les set de la tarda. En la presentació hi intervindran, a més de l'autor, el traductor de la novel·la al català, Ricard Ripoll, professor de literatures francòfones a la Universitat Autònoma de Barcelona, i l'editor de Gregal, Jordi Albertí.
El camp dels tarongers, protagonitzada per dos germans bessons de nou anys, l'Amed i l'Aziz, és una obra que parla de “la innocència interrompuda, dels odis ancestrals, del mal que apareix on no se l'espera i de la possibilitat d'una redempció”. De fet, El camp dels tarongers tracta un tema de molta actualitat: els nens utilitzats en actes terroristes promoguts per l'islamisme radical.
Imatge de la presentació. Foto: 22
La cinquena novel·la de Tremblay, prolífic autor també de teatre i poesia, es va publicar el 2015 i s'ha traduït a una desena de llengües. El llibre també ha rebut diversos premis, tant al Canadà com a l'Estat francès i a Suècia.
Xavier Castillon, el Punt- Avui  17.03.2017

8/3/17

Javier Cercas i les seves històries de família

La manera com moltes famílies van viure la Guerra Civil espanyola és una història que s'ha amagat. Sigui pel dolor i el patiment que va suposar o perquè s'ha volgut oblidar el que va significar i com es van viure aquells anys de confrontació bèl·lica. En moltes cases no se'n parlava de portes endins, encara que després, al cap dels anys, allò que havia estat tabú s'ha començat a contar, i sovint a gent menys propera. Potser per aquest motiu, Javier Cercas no va arribar a saber mai com s'havia viscut en l'entorn familiar aquest episodi de la nostra història. Un dia, gairebé per casualitat, algú li va explicar com el seu avi havia salvat de la mort un veí del seu poble, fins i tot jugant-se-la, un fet que després el va portar a estirar el fil i investigar el passat familiar en els anys de la guerra.

video
D'aquesta manera és com Javier Cercas torna a centrar la seva darrera novel·la a l'entorn de la Guerra Civil i d'un falangista, com ho havia fet fa setze anys amb Soldados de Salamina (Tusquets). Ara, a El monarca de las sombras, (Literatura Random House) hi ha una implicació més personal i amb una certa càrrega sentimental, en centrar la novel·la en la història d'un seu oncle avi, Manuel Mena, un falangista, alferes de 19 anys que va morir a la batalla de l'Ebre. L'heroi de la família del qual tantes vegades havia sentit parlar a casa seva.
Un relat d'una part de la història familiar, que utilitza l'autor per evidenciar que hi ha moltes famílies amb un passat falangista, “que no poden ni han d'amagar”. L'escriptor, que va presentar la seva darrera novel·la dissabte passat a la Llibreria 22 de Girona, afirmava que aquesta obra li ha servit per reflexionar sobre les arrels que tots tenim i sobre el fet que no podem negar d'on venim, encara que avui ideològicament estiguem als antípodes d'allò que defensaven els nostres avantpassats, perquè tot plegat ens reafirma en el que som. Cercas, que en aquest llibre és tan protagonista com el seu avantpassat falangista, assegura que el coneixement de fets històrics recents i propers ens haurien de fer pensar perquè en el món d'avui no repetim els mateixos errors del passat.
Narcís Genis, publicat en El Punt-Avui 07.03.2017

CERCAS HI TORNA.
D’entrada: El monarca de las sombras, es un llibre de lectura obligatòria.
Cercas torna a explicar-nos una història ambientada en la guerra civil espanyola. Cercas torna a explicar-nos la vida d’un personatge que va lluitar en el bàndol de Franco, convençut que eren els bons. Cercas, aquesta vegada, ho fa esbrinant a les entranyes de la seva família, investigant un oncle-avi falangista de divuit anys que se’n va  a lluitar, d’alferes,  amb les tropes franquistes,  convençut que tenia la raó. Cercas va a els orígens. Va a buscar el seu passat. Investiga el perquè. Pregunta. S’informa. Ens informa. Va a el seu poble, Ibahernando, a la recerca dels orígens, a preguntar a familiars i a gent que va viure i que va conèixer a Manuel Mena, el seu oncle-avi, que els divuit anys se’n va anar a la guerra a lluitar contra el desordre.
Cercas, investiga el  perquè la seva família era de dretes i franquista. Busca una lògica que no existeix, però no ho sabrà ni ho sabrem fins que ha parlat i ha escoltat a la gent d’ Ibahernando.  
Tot això i molt més, està explicat en primera persona i també a través d’un narrador. L’escriptura  de Javier Cercas és més que mai, en aquesta història,  seductora i d’una gran riquesa narradora.

El monarca de las sombras, és un viatge al passat, un viatge a els orígens familiars de l’autor, Javier Cercas, protagonista de la novel·la.
I una vegada més, Javier Cercas ens torna a explicar la mateixa pel·lícula: “El hombre que mato a Liberty Valance” (The Man Who Shot Liberty Valance de John Ford) i aquesta vegada John Wayne, es la seva mare, la Blanca Mena, l’autentica protagonista d’aquesta història crepuscular, anomenada El monarca de las sombras. Un llibre que s’ha de llegir i s’ha de pair.

Guillem Terribas. Llibreter.
Publicat a la revista de Librerias L " L y mas" del mes d'abril 2017.

 

28/2/17

Guillem Terribas: «Pràcticament tot el que sé ho he après a través del cinema»

El carismàtic llibreter gironí acaba de publicar "Alegra'm la vida", un llibre on repassa els records, les dèries i la història d'amor que l'uneix al setè art.

Guillem Terribas (Salt, 1951) és passió i és bonhomia, és vida que fa pòsit i és el plaer de la conversa. És un tros de l'ànima de la Llibreria 22 i un prohom de la identitat gironina. A banda d'això, Terribas també són molts llibres i són encara més pel·lícules. Amb ell conversem de cinema, just abans de saber quines seran les grans estrelles a la cerimònia dels Oscars 2017, mentre repassem els records, les dèries i les històries d'amor que conté Alegra'm la vida (Columna, 2017), un llibre per apassionats del setè art amb l'afegit de 22 títols per descobrir amb la mainada.

- Què significa per a vostè el cinema?

- És el rerefons de la meva existència. Sóc autodidacte i pràcticament tot el que sé ho he après a través del cinema. hi ha una prova inicial en una de les històries que explico, quan descobreixo Romeu i Julieta a través de la pel·lícula de Franco Zeffirelli. A través del film descobreixo un gran escriptor teatral, Shakespeare. També descobreixo que hi ha una música que versiona Henry Mancini. I descobreixo que ha composat una de els cançons més maques que existeix, Moon River, de Desayuno con diamantes. Llavors, descobreixo que la música de Romeu i Julieta és de Nino Rota. A través d'una pel·lícula faig pràcticament un curs, m'obre un coneixement immens, tot un seguit de grans descobriments.

- Tenint en compte això que em diu i que ha estat l'ànima visible de la Llibreria 22, podem dir que el cinema dona més sentit a la seva vida que els llibres?
 

-  Al cinema ja hi anava als 6 anys. I la llibreria no la vaig tenir fins als 22, més o menys. I tota història cinematogràfica abans ha hagut de ser escrita. O, directament, basada en novel·les. Jo no puc deslligar la literatura del cinema! Quan obrim la Llibreria 22 ja portava vist molt de cinema.

Romeu i Julieta seria la pel·lícula de la seva vida?

- No, representa un moment de la meva vida. Reconec que no és la millor pel·lícula que he vist, n'hi ha moltes més. Hi ha una pel·lícula que a mi m'agrada molt i que sempre torna, El hombre tranquilo de John Ford, un film que m'alegra molt la vida. Hi ha pel·lícules que m'animen quan estic deprimit, com Imitación a la vida o Million dollar baby, de Clint Eastwood.

- Parlant d'optimisme, què en pensa de La La Land?
fOTOS: Adrià Costa 


- No m'agrada gaire, tot i que ha tornat a fer anar a la gent al cinema. La La Land és vintage total, una "pel·lícula d'abans". La gent va al cinema i va a veure Rebelde sin causa, amb una estètica dels anys 50, tot i que la pel·lícula passa ara.

- Per què creu que el cinema és tan important?

- Ho és tant com la literatura. Quan faig xerrades sobre literatura, sempre dic que no passa res per no llegir. Fa poc més de cent anys que la gent llegeix! Abans, tothom era analfabet i també vivien i eren feliços. Ara bé, també els dic que si llegeixen es divertiran, passaran bé l'estona, coneixeran llocs i mons diferents, viatjaran per un mòdic preu, aprendran a parlar i escriure millor, tindran més coneixement, podran participar de tertúlies, etc. I és el mateix que dic del cinema.

- El llibre està dividit en dues parts. La segona són 22 pel·lícules imprescindibles per mirar amb la mainada. Deu ser un moment molt feliç quan pots veure una pel·lícula amb un fill o un nét i li pots explicar allò que saps.
 

- No cal explicar-la! Si l'expliques, perd gràcia. Jo sempre dic als meus néts "anem a mirar una pel·lícula", i es queden parats. Quan la té assimilada és quan comença a fer preguntes. Aquesta segona part és la base del llibre, de fet. Inicialment, era la idea del llibre, la idea que em va proposar l'editora, la Glòria Gasch. Però vaig voler fer una introducció, que és on jo realment he gaudit moltíssim.

- A la llista hi ha pel·lícules recents com Hugo o la nova versió d'El llibre de la selva, també E.T. L'extraterrestre, de Steven Spielberg. Com va fer la selecció de les 22?
 

- N'hi ha que no hi són i podrien ser unes altres, però havia de jugar amb les 22, per qüestions sentimentals. He procurat que fossin representatives del cinema americà, però també hi ha cinema francès, d'aventures, i algunes pel·lícules contemporànies, certament.

Afegeix la llegenda
- Com viu fenòmens com el de J.A. Bayona, un català que triomfa a Hollywood? Quan vostè era petit deuria ser totalment impensable, i no és pas l'únic...

- En Bayona és un cinèfil crec que ha tingut la sort de fer les pel·lícules que li agraden, i que, a sobre, han funcionat. N'hi ha d'altres que han volgut fer-ho i no han pogut. És molta sort, i també talent. No es pot saber el secret de l'èxit, com els Beatles. però vaja, a la meva època també teníem Berlanga, o Buñuel, un personatge que era al mig de tots els grans genis del moment. Aquests fenòmens sempre s'han donat. O Fernando Fernán Gómez, que per mi era un geni.

- El moment del cinema català sembla esplèndid, amb figures com Laia Costa, Albert Serra, Jaume Collet-Serra, Agustí Virallonga, etc. Però la indústria sembla que no arrenca del tot.
 

- No hi ha una indústria catalana, però sí un imaginari català. Als anys 60, ja hi havia l'Escola de Barcelona, que va revolucionar el cinema espanyol, amb clara influència de la nouvelle vague. barcelonès empre ha estat molt avantguardista en matèria de cinema. Actualment, el cinema més avançat i provocatiu és el cinema català i, és més: gironí! Albert Serra, Pere Vilà, Isaki Lacuesta, Edmon Roch.

- Al principi del llibre diu "la nit que diuen que l'home va arribar la lluna" i això m'ha fet molta gràcia, perquè diuen que qui va enregistrar aquelles imatges va ser un cineasta, en un plató: Stanley Kubrik. Va ser així?
 

- Jo diria que sí, ell o un altre. I hi trobo una lògica. Les veritats, com més mentida són més me les crec. En aquella època creus que la tecnologia era tan perfecte com perquè ens arribessin a tot color, en directe, de la Lluna? Crec que sí que hi van arribar, a la Lluna, però van passar unes altres imatges, per fer-ho bonic. De fet, si no hi haguessin imatges no hi hauria veritat.

- Diu que veu el cinema "estimant-lo i respectant-lo". Les noves generacions creu que encara s'acosten així a una sala o a un film?

- Abans, els diumenges anàvem a missa el matí i al cinema a la tarda. Ni campaments, ni platja, ni vacances. Per això dic que el cinema italià del neorealisme no m'agradava, perquè ja ho veia cada dia! A mi m'agradava veure pel·lícules en Technicolor, amb neveres, amb telèfons... I ara trobo que el cinema es veu molt casa, perquè els dispositius ho permeten.

L'autor de l'entrevista ESTEVE PLANTADA 
- Reivindica endinsar-se en la foscor d'una sala de cinema, entenc.

- Més que mai! Si ets a casa, de tant en tant mires el Whatsapp, el telèfon, etc. Si tens ganes, t'aixeques, tornes, seus. Interromps la pel·lícula tantes vegades, que no pots estar per ella. Al cine, són dues hores on estàs realment per la pel·lícula. La gent aquesta que va tan estressada, si un dia anés al cine li passarien tots els mals i estalviaria en psicòlegs! Emocionar-te o divertir-te en comunitat, amb gent que està en silenci i que saps que està vivint el mateix que tu, és impagable.

- Quines pel·lícules no es cansaria mai de veure?

- Tu i jo, El hombre tranquiloImitación a la vidaMillon Dollar BabyGrand TorinoCentauros del desiertoJules et JimSu juego favorito, moltíssimes. I totes les que hi ha al llibre, evidentment.

- El millor actor de tots els temps?

- N'hi ha molts! Per dir-ne dos, Paul Newman i Fernando Fernán Gómez.

- Quina va ser la primera actriu de qui es va enamorar?

- Ava Gardner, sens dubte. Tinc una relació molt íntima amb ella, que no és ni eròtica ni res que s'hi pugui assemblar. Em vaig enamorar de l'Ava Gardner com si fos la meva mare. No tinc pòsters ni res de fetitxisme d'ella, és més una relació incondicional i neta.

- Quines pel·lícules recents l'han emocionat?


ElleLa vida de AdèleHistoria de una pasiónEl hijo de Saul, per exemple. Quatre pel·lícules impressionants i estrenades fa molt poc.

- Qui és el lector ideal d'aquest llibre?

- Tothom qui estima la vida.

Esteve Plantada per la revista digital NACIÓDIGITAL  28.02.2017
http://www.naciodigital.cat/noticia/126085/guillem/terribas/practicament/tot/he/apres/trav/cinema