28/6/16

En Guillem Terribas i la 22

Un dels personatges que ha contribuït decisivament a la dinamització cultural i social d'aquesta ciutat. Llibreter, per damunt de tot, cinèfil, teatrero i Rei Blanc de Pastorets, cada dia al facebook, saluda a la parròquia, de manera invariable, amb una imatge triada, primer de gent llegint i més tard, de gent petonejant-se. Diu que es va jubilar i va deixar pas al capdavant de La 22, la llibreria de referència, juntament amb la Geli, a Jordi Gispert. Però en Guillem continua tenint el do de la ubiqüitat i te'l pots trobar arreu, sobretot gravant amb la seva càmera les múltiples presentacions de llibres que es continuen fent a La 22.

Una de les grans llibreries de Girona

No es pot parlar de la història cultural de Girona sense esmentar la Llibreria 22 i la seva alma mater: GuillemTerribas. La 22 va néixer l’any 1978 i ho va fer, segons el seu fundador, com una utopia total. Amb la voluntat de crear un premi literari, programar presentacions de llibres i esdevenir el centre literari de Girona. Es tracta d'una llibreria general, especialitzada en humanitats: Hi trobem des de geografia, història, art, cinema, arquitectura, filosofia, dret, filologia, pedagogia o psicologia. Sense oblidar, és clar, la narrativa i la poesia nacional i internacional. A més, hi ha un ampli espai dedicat al llibre infantil i juvenil. 


PER AÍDA PALLARÈS / PUBLICAT DIMECRES 23 MARÇ 2016 a Time out Girona. 

20/6/16

Viatjar, menjar, aprendre

Guillem Terribas, Salvi Jacomet i Xavier Corominas
Foto: Quim Puig. 
Xavier Corominas va presentar divendres Quadern de viatge. De Catalunya al Japó en bicicleta, a l'Espai 22 de Girona, on mig centenar de persones van poder menjar un arròs fet per Salvi Jacomet i beure vi de Laguardia. “Parlo molt de menjar en el llibre”, va dir l'autor, acompanyat de Guillem Terribas, Toni Sant i Salvador Garcia-Arbós, que es va referir al “viatge vital, màgic i històric” de Corominas al llarg de 20.000 km –6.000 en bici– fins a Tòquio: “Un viatge en què vaig aprendre molt.”
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 20.06.2016

12/6/16

Mar Bosch treu punxa de la misèria quotidiana acostant-la al fantàstic

L'escriptora gironina va presentar ahir a l'Espai 22 la seva segona novel·la, ‘Les generacions espontànies'.  Elogien l'obra per l'estil àcid i elegant alhora.

Mar Bosch es va adaptar a l'estil poca-solta que Josep
Pastells i Josep Campmajó van imprimir ahir a l'Espai 22
(Llibreria 22) a la presentació del seu llibre
Foto: Lluís Serrat 
Mar Bosch (Girona, 1981) no fa ni quatre dies que coneix Josep Campmajor i Josep Pastells, però segurament tardarà a poder oblidar-los. Convidats a presentar-li la seva segona novel·la, Les generacions espontànies (Periscopi), els nois van convertir l'acte en l'escenificació d'una conversa poca-solta que tenia menys de provocació que de rendició absoluta als encants literaris d'un llibre “de tan bon beure”. I en efecte, a mitja funció van destapar un vi blanc del celler La Vinyeta, de Mollet de Peralada, que ha etiquetat la seva última collita de Llavors amb un fragment de Bedlam(2013), la primera novel·la de Mar Bosch. “És com ella: ros, fresquet i amb un punt àcid que passa molt bé”, comentava Pastells fent un glopet amb gestos de gran sommelier, i Campmajor replicava, amb idèntica gravetat, que, en efecte, “s'hi percep un to musical molt gironí que fa venir ganes de més”. L'escriptora, en lloc d'arronsar-se, va decidir que també volia tastar el vi, però els seus companys de taula li van picar els dits. Ja li arribaria el moment. Primer els experts havien de debatre sobre el seu estil bombollejant, que passa de la histèria a la polidesa, com un quadre de Hieronymus Bosch, van coincidir, que “fa basarda pel vertigen amb què s'hi acumulen les imatges, fins que t'hi acostes amb un zoom i n'aprecies tots els matisos, totes les subtilitats”. I l'humor, és clar, aquest pessigolleig picant que deixa al paladar la desimboltura d'Eva Botet, “biòloga, maquilladora de cadàvers i substituta professional”, durant la delirant entrevista de feina que articula el relat.


Quan la van deixar parlar, Mar Bosch va destapar-se com el vi i va confessar que la idea del llibre la hi havia donat el seu marit –present a la sala procurant que el fill petit no agradís ningú amb un monumental martell de goma– quan feia mesos que “estava encallada amb una novel·la sobre zombis”. El personatge d'Eva Botet, aquesta dona que el lector va coneixent a través del seu currículum desaforat, va “posseir-la”, però no per erigir-se en portaveu de cap generació desgraciada, sinó per poder parlar, va dir textualment, sobre “una tia rara de collons com qualsevol de nosaltres”.
Per escriure-la, però, havia hagut de ser més selectiva amb el seu temps que no pas amb Bedlam, quan hi havia més desig de buidar-se i menys ofici i els fills encara no havien introduït l'element frenètic a la seva vida: “Aquesta és estèticament més acurada, perquè la fatiga et fa treure el millor de tu mateix, i el mecanisme és invers: m'he acostat a la realitat, fins i tot la més banal, des del fantàstic.”
Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 12.06.2016

10/6/16

Com ho veus?

Diari de Girona 10.06.2016
Com ho veus?”, va preguntar el periodista Lluís Falgàs al seu “antic col·lega” i ara president de la Generalitat, Carles Puigdemont. “Com ho veus?” era la pregunta que Falgàs havia fet en més d'una ocasió al Parlament de Catalunya a un altre eminent company d'ofici, Josep Maria Martí i Rigau, de qui ahir va presentar el seu llibreL'escó invisible ( Ara Llibres ) a l'Espai 22 de Girona, amb un ple absolut gràcies en bona part a la presència de Puigdemont, en funcions de copresentador, només un parell d'hores abans de l'acte d'inici de campanya de Convergència a Girona. De fet, a la primera fila hi havia el cap de llista Francesc Homs, entre el president de la Diputació i el delegat del Govern a Girona, al costat de la consellera Dolors Bassa i no gaire lluny de l'exconsellera Irene Rigau, “parenta” de l'autor, com s'hi va referir Falgàs a l'inici de l'acte, després de la introducció de Guillem Terribas.
Carles Puigdemont, Josep M. Martí, Lluís Falgas,
a l'Espai 22. Foto: X. Castillón.
Tornem a la pregunta “com ho veus?”. No calia especificar més. Puigdemont, que parlant d'excol·legues va aclarir que no ha perdut la mirada periodística (“Encara pago les quotes del Col·legi de Periodistes”), va dir: “Sóc optimista perquè venim d'una cursa de fons en què no ha defallit ningú, excepte alguns que han protagonitzat acords mutants: un petit entrebanc que ens servirà per agafar embranzida en el tram final, que recorrerem bé. Perquè els dos milions de persones que ens van donar suport no s'han donat de baixa i aquesta xifra creixerà després de les eleccions espanyoles. Tot dependrà dels resultats del 26 de juny, perquè se'ns mirarà molt, sobretot des de Madrid.”
Josep Maria Martí i Rigau ha estat cronista del Parlament des dels temps en què ni els taxistes no sabien on era i necessitaven la referència del zoològic, com va dir Falgàs. “Quan hi entra, ja no li demanen ni l'acreditació”, va dir l'editora Izaskun Arretxe, que va destacar la peculiaritat de L'escó invisible dins “l'allau de llibres que parlen del procés des de tots els punts de vista”. A partir de nombroses anècdotes i una informació de primera mà detallada i rigorosa, Martí ha construït “una crònica extensa, entretinguda però no banal, que val la pena llegir per veure què ha passat al Parlament des del 1980”, en paraules de Falgàs, que tot seguit va preguntar a l'autor què havia canviat en el món del periodisme parlamentari: “Moltíssimes coses, en part per les noves tecnologies, que fan que ara sigui gairebé impossible aconseguir una exclusiva. A més, ara ha aparegut més premsa de Madrid, amb un estil molt diferent, el dels micròfons empaitant, que ha obligat a posar tanques al Parlament. Nosaltres som més de la vella escola.” Com va afegir Puigdemont, “aquests observadors de la política a la manera clàssica, no apressada, són la banda sonora necessària per entendre millor les coses”.
Xavier Castillón, publicat en el Punt Avui 10.06.2016

8/6/16

La novel·lista sense límits

Mar Bosch. 
Mar Bosch presenta 'Les generacions espontànies' (Edicions del Periscopi) aquest dissabte a les 12 hores a la Llibreria 22 de Girona.
Després de guanyar el premi Casero amb l'onírica 'Bedlam' (Empúries, 2013), la gironina Mar Bosch Oliveras (1981) acaba de publicar amb Edicions del Periscopi –afegint-se, per tant, a una nòmina d'autors que inclou, per exemple, Liudmila Petruixésvskaia i David Foster Wallace– la novel·la 'Les generacions espontànies', prologada per Josep Maria Fonalleras. “Jo sóc com un bolet nascut en un temps en què ningú es podia imaginar l'existència d'espores”, diu la protagonista del llibre, Eva Botet, en un moment de la delirant entrevista amb el director de l'empresa en què aspira a ser contractada. I després li parla de pollets, ous i gallines, de cucs i cervatons, de vides que no semblen tenir una causa concreta, que són vides espontànies i punt. Tot és aparença, esclar. Louis Pasteur va demostrar al segle XIX que la teoria de la generació espontània és una fal·làcia i Botet, les seves peripècies vitals, només són una excusa per endinsar el lector en un seguit desituacions hilarants que, a banda d'enjogassar-lo, li mostren un grapat de vicis i misèries d'una societat que s'assembla força a la nostra.
“Les rosses que he conegut aquí són d'allò més variades; res dels clixés als quals ens tenen acostumats. Perquè miri que hi ha rosses que s'esforcen a perpetuar-los!”, li diu Botet al director general en un altre moment de l'entrevista. I afegeix: “ Una rossa amable, una de sarcàstica i diligent, mitja dotzena de bastant avícoles i mal follades”. L'espontaneïtat de la protagonista, que combina altes dosis d'ingenuïtat amb una evident mala bava, és una bona pista del que ofereix la nova obra de Mar Bosch. Sorpreses, per descomptat. I humor, molt d'humor. I també la constatació que l'autora concep la literatura com una festa on tot és possible. Les constants ramificacions de la trama, l'evidència que Botet no pot frenar-se quan la llengua li cavalca, la certesa que Bosch ha decidit explorar els seus límits o fins i tot demostrar que és una novel·lista sense límits, són raons més que suficients per endinsar-se en la lectura de 'Generacions espontànies'.
“El llicenciat i jo vam treballar molt intensament. També ens vam enamorar. Molt. Després ho vam deixar córrer tot, el projecte també. El vaig despatxar primer jo, que per això era l'emprenedora. Després em va despatxar ell, que per això era el que estimava menys dels dos”. Podria ser un microrelat, però només és una de les digressions de Botet, una de les moltes troballes d'una novel·la plena de girs inesperats, de coherència estilística i talent.
'Generacions espontànies'

serà presentada aquest dissabte (12h) a la Llibreria 22 de Girona.

Josep Pastell publicat a  Ara. Cat 08.06.2016
http://www.ara.cat/comarquesgironines/novellista-limits_0_1591640950.html?utm_medium=social&utm_source=facebook&utm_campaign=ara

6/6/16

El barri de Sant Narcís escolta Miquel Pairolí

La cerimònia de lliurament del premi literari, celebrada ahir, va incloure unes lectures d'homenatge a l'escriptor.

Miquel Pairolí  (1955 · 2011)
L'onzena edició del certamen literari del barri gironí de Sant Narcís es va afegir als homenatges a Miquel Pairolí que s'estan organitzant a les comarques de Girona, i es va dedicar al malaguanyat escriptor i cronista la cerimònia del lliurament dels premis, celebrada ahir a la sala d'actes del centre cívic veïnal. “És un homenatge i una reivindicació de la seva obra, segurament menys coneguda del que es mereix”, va resumir el coordinador dels premis, Lluís Gil, que va recordar el lligam de Pairolí amb els premis (en va ser jurat) i amb el club de lectura del barri, al qual va assistir per comentar alguna de les seves obres.
L'homenatge reivindicació va consistir en la lectura de fragments d'algunes de les seves obres, sota el títol genèric de No ha estat un somni, no, que precisament és el títol del text que va escollir el primer rapsode, Quim Curbet, després que l'escriptor i periodista Lluís Freixas fes una semblança de l'autor i la seva obra. Rere Curbet van llegir Guillem Terribas (Paisatge amb flames), Núria Martí Constans (Cera), Àngel Madrià (Octubre), Manel Mesquita (l'article publicat a El Punt 11-S), Fina Pairolí, germana de l'escriptor (Paisatge amb flames), Josep Pastells (L'enigma), Xevi Planas (Octubre), Oriol Ponsatí-Murlà (El convit), Carme Renedo (Octubre), Rosa Font (un poema seu inèdit, La rebel·lió de l'art, inspirat en Octubre) i Joan Ventura (un article de la secció L'escairedel diari El Punt). Precisament Ventura va anunciar que s'està preparant l'edició d'un recull d'aquests escrits.
A l'acte, al qual van assistir una cinquantena de persones, hi van ser també presents el regidor de Cultura de Girona, Carles Ribas, i el director dels serveis territorials de Cultura a Girona, Francesc Ten.

Premi per a un recull de relats

Jordi Masó, recollint el Premi. Foto: Quim Puig
L'escriptor Jordi Masó, conegut per la seva faceta de músic, ha estat el guanyador dels premis literaris de Sant Narcís, amb Obra pòstuma, un recull de relats que té de fil conductor la mort i el desig humà de transcendir. “És una obra brillant”, va concloure el portaveu del jurat, l'escriptor i periodista Josep Pastells, a l'hora de justificar la decisió, presa per unanimitat. Masó (Granollers, 1967) ha estat guanyador d'altres certàmens literaris. L'obra finalista ha estat Menú degustació, de David Valle, de Maçanet de la Selva. A aquesta edició dels premis s'hi havien presentat 26 originals. Aquesta xifra suposa un important repunt, després que l'any passat la participació va ser mínima, va remarcar el coordinador del certamen, Lluís Gil.
Ramon Esteban, publicat en el Punt Avui 06.06.2016