27/4/18

Sant Jordi: El sector del llibre a Girona es conjura per mantenir viva la festa

Llibreters, editors i escriptors llegeixen un manifest reivindicatiu a la seu del Departament de Cultura, que aquest any no ha convocat l'esmorzar literari · L'acte es va fer al Centre Cultural La Mercè, convocat per l'Ajuntament, i l'acaldessa, Marta Madrenas, va lamentar la «paràlisi» de l'Estat.
Foto de Grup a la Mercè. 

 El sector del llibre de Girona va voler donar ahir un «cop de puny» sobre la taula per evitar que «la grisor del 155 torni insípida i amorfa la Diada de Sant Jordi».
Llibreters, editors, escriptors i polítics es van concentrar a la seu del Departament de Cultura de Girona per criticar que aquest any la Generalitat no ha pogut organitzar el tradicional esmorzar literari, que la institució, sota control del govern espanyol, no ha convocat.
L'acte es va acabar fent al Centre Cultural La Mercè, assumit per l'Ajuntament de Girona. Però els implicats es van concentrar primer al Palau Solterra del carrer Ciutadans, seu del Departament de Cultura, on van llegir un manifest i van criticar que Catalunya no tingui govern propi i sigui «un país controlat inquisitorialment des dels despatxos de Madrid».

El poeta i exdirector dels Serveis de Cultura a Girona Francesc Ten va començar la lectura d'un manifest que van continuar els editors Marta Costa-Pau i Quim Curbet, aquest darrer convocant de l'acte.El sector va assegurar que l'esmorzar literari sempre ha estat un punt de «retrobament» entre autors, editors, llibreteres i periodistes i que ha servit, no només com una «alenada» abans d'entomar una jornada «d'intensa activitat», sinó també una «oportunitat per establir vincles i enllaçar projectes».
«Tenim un país sense govern, controlat inquisitorialment des dels despatxos de Madrid, submergit en la grisor i la paràlisi de l'Estat», critica el manifest, que afegeix que això ha deixat les institucions de Catalunya «decapitades». «I amb les seves polítiques, congelades, denunciades i en perill», adverteixen.El sector del llibre alerta que amb «presos polítics i polítics exiliats», la televisió pública «amenaçada» i els drets més fonamentals «conculcats», la gent de la cultura flaira «el perill».
«Ens sentim en perill i amenaçats», van dir. Per aquest motiu, afirmen que no permetran que aquesta situació afecti la Diada de Sant Jordi. «Com que cap estat ens ho pot prohibir, continuarem esgrimint la paraula per crear vida, per fer tangibles altres realitats, però també combatrem la injustícia, la perversió i la repressió amb paraules de denúncia i d'acusació», van afirmar, i van tancar la lectura amb un «Visca Catalunya» i un llarg aplaudiment.Mitja hora després, a les deu, va començar l'esmorzar literari organitzat per l'Ajuntament de Girona al Centre Cultural La Mercè.
«No podíem deixar que la tradició es perdés», va afirmar l'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, que va criticar que amb el bloqueig pel 155 no es pugui ni organitzar un acte cultural. «No estem parlant de cap acte revolucionari ni polític, estem parlant de cultura», va lamentar.
Madrenas va reivindicar que la cultura és «absolutament imprescindible» per trobar fórmules d'entesa i és un valor que no es pot permetre que es deixi «apartat».«Demano a tots els demòcrates que creguin en la democràcia, la pau i els drets humans que es posicionin, perquè això és una trobada cultural i no podem deixar que continuïn oprimint-nos els del 155», va dir.
Per això, va agrair al sector del llibre que hagin fet un «cop de puny sobre la taula». Madrenas també va assegurar que, impossibilitant els actes institucionals el dia de Sant Jordi, l'estat espanyol demostra que «no entén res».
«Aquests actes són transversals i cohesionadors, amb escriptors de totes les llengües i ideologies, només es parla de cultura i de lletres», va afirmar. L'alcaldessa va qualificar la situació de «lamentable» i va animar tothom a sortir al carrer per participar en una de les festes més importants de Catalunya.Entre els assistents hi havia nombrosos escriptors com ara Maria Mercè Roca, Xavier Díez, Carles Ribas, Josep Maria Fonalleras o Miquel Martín. També hi havia llibreters com Guillem Terribas o Maria Carme Ferrer, presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya.
DIARI DE GIRONA / ACN. 24.04.2018 
Carme Ferrer, Jordi Gispert... Fotos: Marc Marti.


Al final hem perdut la innocència
A la parada de la llibreria 22, trobo Rafel Nadal,Anna Carreras i un senyor d'edat avançada amb un llacet groc a la solapa, que dic jo que també deu ser escriptor, però em guardaré molt de preguntar-l'hi, només faltaria que em conegués. L'última vegada que vaig acostar-me a una parada amb un conegut a l'interior -i parlo de fa ja uns quants anys- vaig ser víctima de la coneguda enganyifa del Sant Jordi:
-Hola Albert, vols que et dediqui un llibre?
Un, que en aquells dies era innocent, va respondre que sí, pensant que es tractava d'un regal. Encara no havia acabat la dedicatòria, que ja m'estava dient el preu. Van ser quinze euros llançats. Literalment llançats, perquè el llibre va caure a les meves mans -de fet, hi va ser posat amb males arts- a la part baixa de la Rambla, el vaig fullejar mentre pujava pel passeig, temps més que suficient per adonar-me de la qualitat, i va acabar en una paperera a la part superior. Amb dedicatòria i tot. La vida més curta d'un llibre per Sant Jordi.
Saludo Anna Carreras. Se'm queixa que, com cada any, ja l'han confós amb una dependenta i una senyora li ha preguntat el preu de la Rahola. Interpreto que es refereix al llibre, però amb la Rahola sempre hi ha dubtes.Deixo Carreras, Nadal i el senyor desconegut del llacet groc potser escriptor, i vaig a tafanejar parades. Els he dit que jo abans era innocent? Ara ensumo els bodris des de la portada. Un exemple: Sota cels llunyans, de Sarah Lark, que sens dubte es guanya la vida molt millor que jo. A mi no m'enganya. Aquesta portada pintada amb colors pastel, en primer pla unes floretes i al fons una casa a la vora d'un llac amb muntanyes al fons, tot idíl·lic i a punt per anar-hi amb la persona que has estat esperant tota la vida, només pot guardar al seu interior una tona de sucre. L'agafo amb totes les precaucions, per descomptat que no m'atreveixo a llegir-ne una frase a l'atzar, però sí el que diu a la contraportada. Destacat, en majúscules, s'hi llegeix: «Un viatge. Un silenci. Un amor». El deixo anar espantat. Corro a rentar-me les mans. A posar-me gotes als ulls. A tancar-me al lavabo a les fosques fins que em passi l'angoixa.
Parlant de sucre, observo que aquest any s'ha inaugurat un nou gènere a les llibreries. Sense nom encara definitiu, des d'aquí proposo modestament que es tituli «Èpica a la catalana». Aplega tots, millor dit toooots els llibres que es fan ressò d'algun aspecte del procés, amb especial èmfasi als «fets» ( sic) de l'1-0. Ja saben, el dia que els polítics van enviar els ciutadans a defensar urnes mentre ells s'ho miraven des de casa. Naturalment els llibres no paren atenció a aquest fet, sinó al valor, la fe, la dignitat, l'alegria, l'esperança, l'esperit, i no sé quantes coses més dels pobres ciutadans enganyats. Operació urnesDies que duraran anysEls fets de l'U d'OctubreSí, hem votat, i així fins a l'infinit. Tonto l'últim, van pensar encertadament els autors, confiant -també encertadament- que l'amor a la derrota, inherent al poble català, faria la resta. A banda de deixar clar com de malvats són els espanyols i com de dignes i civilitzats els catalans, el nou gènere es caracteritza també per la freqüència de frases èpiques. Si les revolucions es guanyessin a còpia de frases èpiques, els catalans no tindríem rival.
Som a mig matí i no he comprat el llibre que vull ni les roses que necessito. La qüestió del llibre està peluda. He tingut a mala pensada de desitjar el darrer de Martínez de Pisón, el noi és una de les meves debilitats literàries. Doncs res. Ni a una sola de les parades el tenen. Pel que sembla no és prou mediàtic per a un Sant Jordi. Per Sant Jordi es porten la Rahola, la Donna LeonPatria –per Déu: diu a la portada que ha venut 700.000 exemplars, com s'explica que existeixen 700.000 persones sense criteri?-, els de casa perquè ens el signin, molta novel·la negra i guanyadors de premis, que no faltin guanyadors de premis. M'ho certifica la conversa d'una parella de mitjana edat que passa al meu costat, pel que sembla la discussió ja de ve d'estona, l'enxampo al final.
-Doncs jo em penso comprar un llibre- diu la senyora
-Doncs compra-te'l, dona. Tampoc te'l llegiràs...
L'esperit de Sant Jordi resumit en dues frases. Els deixo fullejant, més aviat comprovant el pes, del darrer Premi Planeta. Monstres com Éric Vuillard amb L'ordre del dia o Pierre Lemaitre, amb Recursos inhumans em miren fastiguejats, ningú els fa cas, Sant Jordi no és la seva festa.
Aconsegueixo en Martínez de Pisón en una llibreria, la Geli, no a les parades. Em falten les roses. En compro una a 3,5 euros a la paradeta d'una protectora d'animals. Vermella. Les grogues valen 4 euros. Pregunto a la dependenta què tenen les grogues que siguin més cares. Em mira i es posa a riure. No hi veig la gràcia.
Necessito més roses. De camí a casa entro a una floristeria. N'hi ha a 12 euros, no semblen d'or, sinó completament vegetals. Surto esparverat. Opto per fer un homenatge a Eduardo Mendoza -una altra de les meves debilitats literàries- i a la seva inoblidable família Siau, que regenta un basar xinès a El enredo de la bolsa y la vida. O sigui que sí, que entro a un basar a comprar tres roses.- Cuánto valen, Siau?-pregunto simpàtic.
Tu compras más, más baratas- respon en l'idioma de tots els xinesos que viuen aquí, fent cas omís de la meva picada d'ull a Mendoza.
Solo tengo tres mujeres.Tres rosas, seis euros.Els he comentat que jo abans era innocent?
 ALBERT SOLER, Diari de Girona, 24.04.2018
                                       Guillem Terribas, Carme Ferrer i Marta Madrenas, a la Mercè, 






Sant Jordi 2018: Tens el d’això d’en d’allò?

Martí Gironell és l’autor de més èxit també a Girona, però les preferències dels lectors cada vegada són més diversificades i abracen des del ‘best-seller’ internacional als llibres sobre salut.

 Els títols relacionats amb el procés independentista i amb la proesa del Girona a primera divisió són els nous fenòmens de la diada.
J.M. Terricabras, Lluc Salellas, Miquel Martin, Toni Cotet, signant llibres
a la parada de la 22 a la rambla. Foto: Joan Sabater

Recolzada en una estiba d’exemplars de Patria, de Fernando Aramburu, que sobreviu encara a l’èxit que el va coronar l’any passat com l’autor més venut en castellà, la presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Maria Carme Ferrer, es resistia ahir al migdia a facilitar cap llista, per provisional que fos, dels títols que preveia vendre més a la seva parada de la llibreria Empúries. “És un lleig per a tots els altres”, es queixava, convençuda que al més petit rumor que es propagués, els lectors acudirien en massa a comprar el llibre assenyalat, per a humiliació de la resta. Però la presidenta és comprensiva, i no es fa pregar gaire per accedir a llançar alguna pista matinera, amb la condició que li embargarem la informació. Pot comptar-hi: els diaris no surten fins l’endemà. La seva preocupació, de tota manera, em posa en guàrdia. Pocs metres més avall, Guillem Terribas, de la llibreria 22, ja s’ha mostrat fastiguejat amb els rànquings de cada any. “Ho sabeu, no, que els noms que acaben encapçalant la llista no representen ni el 5 % del total de les vendes?” “A mi, plim”, que dic jo, que no faig llistes ni per anar al súper, però veig la meva oportunitat i replico amb la pregunta que tot periodista desitja fer almenys un cop a la vida: “De quants exemplars estem parlant?” D’un centenar; cent cinquanta si l’autor és a la parada firmant, diu en to doctoral. Dels altres, potser se’n despatxen una dotzena, quatre o cinc, o cap... o una trentena, en el cas que siguis Núria Esponellà i tinguis el marit fent una propaganda entusiasta de la reedició de Gran cafè a tothom qui li passa pel davant. Alto! Reflexionem-hi un moment: si a ningú no li interessen, es pot saber per què continuem fent aquestes empipadores prospeccions? Deixem córrer els rànquings, i tots contents, els que venen poc i els que venen molt. Al capdavall, si escolteu amb atenció les converses de la gent a peu de parada, el llibre més venut és el mateix any rere any: es titula Això, i l’ha escrit un tal d’Allò. Ahir mateix un parell d’amics sospesaven dubitatius un exemplar de La fugida d’Urània, de Susanna Rafart, fins que un d’ells va decantar el dilema: “És que això l’únic que s’ho podria llegir és en d’allò.” I van passar a una altra cosa, potser a La terra maleïda, de Juan Francisco Ferrándiz, que segons els llibreters gironins ahir s’estava convertint en el fenomen espontani de la diada: “L’hem tingut mig matí morint-se de fàstic, i de cop l’han començat a demanar, un rere l’altre”, explicava Irene Gibert, de la llibreria Geli. De tota manera, abans de la nota oficial del gremi (el nostre “informe pelicà”), a Girona ciutat dos dels títols amb més requesta eren La noia a la finestra, de A.J. Finn, pseudònim de l’editor Daniel Mallory, que en algunes parades al matí ja s’havia exhaurit en català, i, a una certa distància, Sota cels llunyans, de Sarah Lark, un altre pseudònim, aquest de l’alemanya Christiane Gohl, com si això de fer cèntims escrivint fos un acte vergonyant.
Que prenguin nota de Martí Gironell, que ha estat a cara descoberta i amb un somriure d’orella a orella que ha tornat a enfilar-se al capdamunt de la llista dels elegits amb la seva última invenció, La força d’un destí. Vora d’ell, cap sorpresa: el nord-català Joan-Lluís Lluís, premi Sant Jordi per Jo soc aquell que va matar Franco, i la inefable Pilar Rahola, que a Girona té també consumidors dels seus productes. Màrius Serra, en canvi, va punxar, segons els llibreters, amb La novel·la de Sant Jordi, i mira que ho tenia tot a favor, en benefici probablement de María Dueñas, que va tornar a ser una de les reines de la festa amb Les filles del capità.
Però els grans triomfadors, en realitat, van ser uns altres: els llibres sobre “tot allò que va passar l’1 d’octubre”, des de Dies que duraran anys, de Jordi Borràs, fins a Operació urnes, de Xavier Tedó i Vicens Estaran, i els que celebren la meravellosa ascensió del Girona de futbol, sobretot a través del llibre que li ha dedicat Albert Bassas. En una parada m’indiquen, a última hora, que també arrasa un llibre de salut de Xevi Verdaguer, i en vista de la meva ignorància, m’aclareixen: “Sí, dona, aquell que et mira les caques.” Sort que només hi ha un Sant Jordi a l’any.
Amb la mà trencada
Com ja és tradicional, els escriptors gironins van dedicar bona part de la jornada a signar exemplars dels seus llibres a les parades de la Rambla. No hi van faltar habituals com ara Núria Esponellà, Miquel Martín, Anna Carreras, Maria Mercè Roca, Núria Martí Constants i Carles Sala, a banda dels ‘nous’ Lluc Salellas o Josep M. Terricabras. Per primera vegada, però, els lectors gironins van poder intercanviar impressions al matí amb Rafel Nadal, que altres anys fa campanya només a Barcelona.
EVA VÁZQUEZ 24.04.2018 publicat en el PuntAvui 


22/4/18

Si n'és de dura, la vida de l'escriptor / Pre-Sant Jordi · Llibreria 22

Desenes d'escriptors catalans desembarquen a Girona per celebrar Sant Jordi abans de Sant Jordi dedicant llibres als lectors, o com a mínim als compradors · El final de jornada, amb el sol caient a plom, va posar a prova la salut dels autors.
El Llibreter Guillem Terribas, conversa amb alguns dels escriptors. Foto:Aniol resclosa.

Si al Corte Inglés la primavera arriba quan els mortals ens trobem instal·lats en el més cru de l'hivern, res no ha d'impedir que escriptors i llibreters comencin Sant Jordi dos dies abans del que marca el calendari. El negoci és el negoci, i això ho sabia Ramón Areces i ho sap ara el gremi de llibreters.
Durant tot el matí d'ahir, un d'aquells dissabtes de primavera que semblen de plena canícula, Girona va ser presa per desenes d'escriptors que, convenientment guiats pels seus editors, voltaven de llibreria en llibreria signant les seves obres, mestres en alguns casos aïllats i –no ens enganyem– prescindibles en la seva majoria. Així, a la mateixa hora que Pep Prieto signava a La 22, Jair Dominguez ho feia a la Geli i Blanca Busquets a l'Abacus. Més tard arribava –posem per cas– Joan Safont a la Geli, Jordi Puntí a la 22 i Mercè Cuartiella a la Geli. I així va anar passant el matí, de manera que no hi ha va haver absolutament cap gironí que ahir sortís de casa i no ensopegués amb algun escriptor que li dediqués un llibre o amb qui fer-se una selfie. L'avantatge de les noves tecnologies és que per tenir un record de l'escriptor un ja no ha de comprar-ne el llibre –cosa sempre molesta, ja que després no sap què fer amb ell, descartat com queda llegir-lo– sinó que amb una selfieja passa.

Signeu, signeu, maleïts

La festa del pre-Sant Jordi gironí va acabar al carrer Hortes, just davant de la Llibreria 22. Potser per mostrar que la vida de l'escriptor no és tan idíl·lica com diu la llegenda sinó que té moments d'extrema duresa, tots els autors van ser col·locats a ple sol entre la 1 i les 2 del migdia, quan els raigs queien a plom. Tret dels previsors Antoni Bassas i Jordi Puntí –l'un amb barret, l'altre amb gorra–, la resta van suar la gota grossa. Entre els vianants s'obrien ja apostes sobre quin seria l'últim que cauria rodó a terra. Per la seva cruesa, la imatge remetia al film Danseu, danseu, maleïts, si bé en lloc de ballarins lluitant contra la fatiga davant d'un públic cridaner, es tractava d'escriptors. Un d'ells –del qual ometrem el nom– va apostar per Pilar Rahola –sí, és clar que hi era: algú pot pensar que la Rahola es perdrà un acte públic, se celebri on se celebri?– com a guanyadora del concurs, ja que «està tan acostumada a la calor dels focus de la TV, que això per a ella no és res, segurament deu pensar que algú ha engegat l'aire condicionat».
Albert Soler, Diari de Girona 22.04.2018


Autors en ruta / Pre-Sant Jordi · Llibreria 22

 Les llibreries de Girona van fer ahir una prèvia de la diada de Sant Jordi amb sessions de dedicatòries.
Joan-Lluís Lluis, Piar rahola, Mercè Cuartiella, Blanca Busquets,
 Gaspar Hernàndez Najat el Hasmi, Antoni Bassas i Javier Sierra. a la Llibreria 22. 

Una trentena d’autors van recórrer ahir les principals llibreries de Girona per atendre els seus lectors, anant-se alternant en llargues sessions de dedicatòries arreu de la ciutat. La prèvia de Sant Jordi –el dissabte abans de la diada– ja és una tradició establerta a Girona; en part perquè Girona és una plaça forta que cap escriptor pot ignorar però també –com admeten els llibreters gironins– perquè demà, dia de Sant Jordi, els escriptors més mediàtics i de més renom seran absorbits pels seus compromisos a la capital catalana i és més complicat que puguin ser presents a la resta del territori. Ahir, doncs, era l’oportunitat per als lectors gironins de veure de prop les primeres espases del món editorial del país i demanar-los una dedicatòria –tot i que també hi eren presents autors gironins, que probablement repetiran sessió de signatures demà dilluns a la ciutat.
Entre els autors més sol·licitats per a una dedicatòria a les llibreries gironines hi havia bona part dels autors i autores els noms dels quals ja sonen per situar-se entre els més venuts en aquesta diada de Sant Jordi 2018: Martí Gironell, Gaspar Hernàndez, Najat el Hachmi, Joan-Lluís Lluís, Pilar Rahola i Antoni Bassas, entre molts altres.
Esteva Carrera / El Punt-Avui 22.04.2018

Pedrals i l’ase, a la 22

El poeta Josep Pedrals va oferir ahir a la tarda, a la Llibreria 22 de Girona, el monòleg El vermut de l’ase, que l’ Editorial Barcino, segell de la Fundació Carulla, està portant a llibreries de tot Catalunya.
Pedrals i l'Ase, a la 22. Fotos: Sabater.

Tot seguit, diversos autors van signar els seus llibres a la 22, entre ells Josep Pastells, Francesc Ten, Joan Josep Camacho Grau i Jordi Dausà, en un ambient festiu per començar a preparar la diada. Demà, dissabte, una trentena d’escriptors estaran signant a la 22 i altres llibreries gironines al llarg de tot el dia.
El Punt-Avui 20.04.2018

21/4/18

CARNADA de Pep Prieto a la 22

Prieto vol «fer riure i pensar» amb la Catalunya zombi del seu nou llibre, «Carnada»

Carles Ribas elogia la «millor» novel·la de l'escriptor gironí i Isaki Lacuesta diu que és la «més divertida» · Una sàtira de la política catalana

Si un escriptor és capaç de convertir una habitualment solemne presentació d'un llibre en un espectacle divertit i trepidant, què no podrà fer amb les històries fabulades de les seves novel·les?
Isaki Laciesta, Pep Prieto, Carles Ribas
Foto: Marc Marti.
Acompanyat dels seus inseparables amics Carles Ribas i Isaki LacuestaPep Prieto va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona la seva nova novel·la, Carnada (editorial Bridge), una sàtira política carregada d'escenes hilarants que té com a escenaris el Palau de la Generalitat, el Parlament de Catalunya, el Camp Nou o la seu del Grup Godó.

Dos periodistes amics de tota la vida, que no són precisament els més formals del ram, reben l'encàrrec de recuperar una misteriosa memòria USB que conté informació comprometedora per a la Generalitat, però en realitat el que amaga és la prova que Catalunya s'aboca de forma imminent a una apocalipsi zombi que el Govern català, origen del problema, pretén ocultar.
El llibreter Guillem Terribas va presentar l'acte i va assegurar que el llibre recorda les pel·lícules de sèrie B, les quals, malgrat l'escassetat de mitjans, «són les que acaben funcionant».
L'escriptor Carles Ribas va lloar la tècnica literària que utilitza Pep Prieto i que consisteix a aplicar la narrativa cinematogràfica al relat escrit. «Així és com converteix Carnada en una novel·la trepidant que atrapa el lector des dels primers diàlegs». Una història que té com a primer sacrificat el director dels Mossos d'Esquadra, malgrat ser escrita fa 3 anys.
Aquesta és una obra amb banda sonora, segons Ribas, que va destacar les múltiples referències musicals, entre elles Bruce Springsteen i Bonnie Tyler. I és també una novel·la de perdedors, de personatges sense fe en el futur, com queda clar a la frase: «És el que té portar una vida de merda, que quan empitjora ho veus com un acte de coherència».
Pel realitzador de cinema Isaki Lacuesta, en canvi, aquesta no és la millor novel·la de Prieto, però sí «la més divertida», una novel·la de «polítics zombis, molt enganxada a la vida quotidiana», amb aspectes autobiogràfics i amb el gran mèrit de trobar una manera d'explicar públicament la pròpia vida sexual, cosa que també és aplicable a l'àmbit ideològic i polític».
Prieto va aclarir d'entrada les seves afinitats electives declarant el seu «odi» al grup musical Sau.
Crític de cinema i sèries del Diari de Girona, l'escriptor va afirmar que «si no riem, estem acabats com a societat i com a país». «Estimo aquest país. Em sento molt català. Però hi ha alguna cosa que ens tensa. Ens hem de treure el pal del cul. Escric per fer riure i fer pensar. Espero que el llibre us faci riure molt», va dir l'autor d'aquesta sàtira de la societat catalana.
Prieto va assegurar que veu Catalunya com un «escenari únic» per ambientar-hi un relat sobrenatural
Daniel Bonaventura. Diari de Girona 19.04.2018