30/11/12

Miquel Martín treu fora de l´aigua sirenes, pirates i mariners i els porta a la Llibreria 22

M. Mercè Roca i Miquel Martin. Foto: Llibreria 22.
"Fa només un parell de generacions als pobles i viles de la Costa Brava, des de Blanes fins a Portbou, la gent tenia una relació estreta amb el mar. Mariners, pescadors, sargidores, patrons de barca, mestres d'aixa i peixaters vivien de la seva riquesa, l'estimaven i el temien". I és partint d'aquesta realitat que Miquel Martín s'ha dedicat a recopilar tots de mites sorgits de les aigües, i que han quedat plasmats a Llegendes de mar de la Costa Brava, un volum publicat per Edicions Sidillà que ahir es va presentar a la Llibreria 22.
Aquest "altre tresor de la Costa Brava" recull, tot bevent de la memòria popular i de publicacions antigues, històries conegudes i d'altres d'inèdites. El col·laborador de Diari de Girona explicava ahir que s'ha submergit "en llibres descatalogats, revistes de fa 80 o 90 anys o en la memòria oral" per recollir contes on la línia entre el mite i la història és "molt fina".
Els protagonistes d'aquestes Llegendes de mar van, per tant, des de personatges ben documentats com els que van protagonitzar els atacs pirates a Cadaqués o Roses als segles XV i XVI, fins a peixos parladors, sirenes i dracs, passant pels sants als qui els pescadors en problemes s'encomanaven.
La també escriptora Maria Mercè Roca, que va presentar ahir el volum, apuntava que és la literatura la que s'encarrega de fixar i deixar per a la posteritat llegendes que d'altra manera es perdrien; i en casos com el llibre de Martí, usant un lèxic precís que també moriria a mesura que anessin desapareixent oficis i tradicions marines.
"Cada pàtria té els seus mites, i aquests creen la identitat dels pobles", apuntava ahir l'autora empordanesa, fent incís que és gràcies a autors com Maragall, Verdaguer o al mateix Martí que "es modernitzen les llegendes i es contribueix a fer país a través d'elles".
Marta Pallarès publicat en el Diari de Girona 29.11.12

27/11/12

Joan Margarit porta els seus versos a la 22

L'arquitecte i poeta Joan Margarit va presentar ahir a la Llibreria 22 Es perd el senyal (Proa). Acompanyat per Joaquim Coello, va llegir fragments d'aquest poemari que esdevé una mena de biografia mirall en què tothom es pot sentir identificat a l'hora de gestionar el dolor i la felicitat.
El Punt-Avui 23.11.12
Foto: Manel LLadó.

Munten sopars inspirats per les ombres de Grey

Tenen lloc al restaurant 10B de Girona i estan oberts només a les dones.

El restaurant 10B, situat en aquest número del carrer Emili Grahit de Girona, ha organitzat aquesta nit el primer dels tres Sopars Fetish inspirats per la trilogia de novel·les eròtiques de gran èxit internacional iniciada amb Cinquanta ombres d'en Grey,d'E.L. James. Una bona mostra d'aquest fenomen és que els dos primers sopars, avui i divendres vinent, ja s'han omplert amb més de quaranta persones cada nit, i el tercer sopar, el del dia 7 de desembre, va pel mateix camí, tot i que encara queden algunes places lliures. Aquests sopars estan només oberts a dones, com a principals destinatàries i lectores de la trilogia d'en Grey, i per contra els cambrers són homes. L'èxit d'aquesta iniciativa sorprèn més pel fet que s'ha difós a través del boca-orella i de Facebook.
Els sopars han estat organitzats per 10B, la Llibreria 22, la botiga Blonda, La Botigueta de l'Amor i el saló Dermika. La iniciativa va sorgir d'Isabel Guilera, que treballa a la Llibreria 22 d'Emili Grahit, i de Susanna Domingo, de 10B, juntament amb Xita Bauxell, de Blonda, i Martí Planas, de La Botigueta de l'Amor. Els sopars tenen un preu molt mòdic, 20 euros, que demostra que no hi ha tant afany de lucre com ganes d'organitzar una proposta diferent.
Els organitzadors han preparat una ambientació especial i cada taula estarà batejada amb algun element destacat de la trilogia. Pel que fa al menú, s'hi reproduiran plats que també apareixen a les novel·les, amb algunes llicències culinàries, i sonarà la música que escolten els protagonistes. Més informació: 972 22 70 37.
Xavier Castilón,
publicat en el Punt Avui 23.11.12


19/11/12

Narcís Darna busca l'origen natural de la moral humana

L'autor cassanenc publica ‘Las semillas de la bondad', a partir del seu treball de final de carrera d'humanitats.

Narcís Darna i Casadevall, amb el seu llibre
Foto: LLUÍS SERRAT.
És la moral humana un mitjà natural per afavorir l'estabilitat de l'espècie? Aquesta pregunta és la que intenta respondre el cassanenc Narcís Darna i Casadevall en el seu primer llibre, Las semillas de la bondad, publicat per Entrelíneas Editores, de Fuenlabrada (Madrid).
Las semillas de la bondad, subtitulat La constitución de la naturaleza moral del hombre, és un assaig “a cavall entre la filosofia i l'antropologia”, basat en el treball de final de carrera de Darna, que va estudiar humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya. Narcís Darna (1961) sap bé el que representa estudiar a distància, ja que prèviament es va llicenciar en dret per la UNED. De fet, va exercir d'advocat, abans de començar a treballar a l'Ajuntament de Cassà.
Quan estudiava humanitats, el relativisme cultural i les diferències morals entre societats li van interessar especialment, al mateix temps que li trencaven alguns esquemes previs. Darna planteja aquestes variables morals a partir de dos temes tan discutits a la nostra societat com són les curses de braus i l'ablació genital que es practica a les nenes en algunes societats africanes. Darna planteja un relativisme “políticament incorrecte i no gaire ben vist”, segons el qual “matar o mutilar no és ni bo ni dolent des del punt de vista natural”. Això no vol dir, ni de bon tros, que l'autor accepti aquests comportaments basats en la tradició i que “no poden guanyar terreny, però no els podem jutjar”, afirma. “Els drets humans no tenen un origen natural, sinó cultural, però tenen mil arguments molt més sòlids que la resta de morals que justifiquen la mutilació femenina o els braus. A més, si som racionals i lliures, com ens ha creat la naturalesa, potenciem-ho. I si la naturalesa ha creat les dones amb clítoris, per què mutilar-lo?”, explica.
Darna sap que el seu llibre pot ser controvertit, com es va demostrar en el debat que es va generar en la presentació que va fer a Cassà. Ara en prepara una altra a la Llibreria 22 de Girona, el 28 de novembre. “M'agradaria escriure més llibres políticament incorrectes que facin pensar els lectors”, afirma.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 19.11.12

17/11/12

Gironell: “Intento millorar l'ofici com ho feia el pare”

 La Llibreria 22 de Girona es va omplir ahir amb motiu de la presentació del cinquè llibre de l'escriptor besaluenc, ‘L'últim abat', que segons Terribas el confirma ja com un bon escriptor

Martí Gironell, ahir, entre Iolanda Bustos i Guillem Terribas
Foto: JOAN CASTRO / ICONNA.
 Va ser una presentació atípica, amb el xampany servit al principi i no al final. I, a més, un deliciós xampany de saüc, per cortesia de la xef i escriptora Iolanda Bustos i el seu restaurant La Calèndula, a l'Eixample de Girona, on fa cuina botànica, amb herbes i flors. No és una tria casual: Gironell es va inspirar en un dels menús de La Calèndula per descriure l'àpat que reuneix a la novel·la presentada ahir l'últim abat del monestir de Sant Benet de Bages, Pere Frigola, i Luis Cebollos, abat general de la Congregación de la Observancia de Valladolid, aliada amb Felip II per intentar castellanitzar els monestirs catalans en la segona meitat del segle XVI. Per al febrer vinent, La Calèndula preparara un sopar inspirat en L'últim abat, la quarta novel·la històrica de Gironell i el seu cinquè llibre, preferiblement en maridatge amb vins del Bages, una comarca on, tal com va apuntar Bustos, hi ha moltes saüqueres que s'utilitzaven per elaborar aquest tipus de beuratges des de l'antiguitat.
La novel·la que Gironell va escriure en part durant un enclaustrament parcial –i, segons el llibreter Guillem Terribas, amb unes comoditats impròpies d'un monjo, aspecte sobre el qual no es van posar gens d'acord amb Gironell– a l'antic monestir i ara complex turístic de Sant Benet de Bages, té aquest tipus de detalls que serviran no només per convertir el llibre en un best-seller sinó també per promocionar la cuina botànica o el vi i les belleses naturals del Bages: l'editorial Columna ha posat a la venda a l'Fnac una edició especial del llibre acompanyada d'una ampolla de vi d'aquesta denominació d'origen, i la faixa vermella que envolta el llibre amaga la participació en el sorteig de vint rutes literàries, guiades per Gironell, pels escenaris de L'últim abat.
Tornant a la presentació d'ahir a la 22, plena de lectors fidels, familiars i amics de Gironell, uns quants arribats de Besalú, Terribas va recordar que, dels últims cinc guardonats amb el premi Néstor Luján de novel·la històrica, tres han estat gironins: Gironell, per La venjança del bandoler (2008); Núria Esponellà, per Rere els murs (2009), i, recentment, Miquel Fañanàs –ahir entre el públic– per La bruixa de pedra, que es presenta avui a Girona. Tot plegat per reivindicar que ells també són autors “nacionals” –tant com els barcelonins–, no “locals”.
Terribas, que sempre és un dels primers lectors de les novel·les de Gironell, quan encara les està elaborant, coneix prou bé l'autor per dir-li amb tota la confiança que L'últim abat és, amb diferència, el millor dels seus llibres. “Ara ja comences a escriure molt bé i fas unes reflexions polítiques i socials que no hi eren als llibres anteriors”, li va dir. “Intento millorar l'ofici com ho feia el meu pare quan treballava de fuster”, va respondre l'escriptor.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 17.11.12

 L´últim abat´de Martí Gironell surt del monestir per presentar-se a Girona.
L'escriptor de Besalú va dur a la 22 el seu nou llibre, escrit durant llargues estades a Sant Benet

Martí Gironell i Guillem Terribas, dos vells
coneguts retrobats ahir.
Foto: Marc Martí
Va ser el passat mes de juliol quan Martí Gironell va deixar el monestir de Sant Benet, al Bages, on va passar llargues estades durant el procés d'escriptura del seu nou llibre; i ahir, va arribar el torn que fos el seu protagonista, L'últim abat, qui en sortís per presentar-se en societat a Girona només un dia després d'arribar a les llibreries.
La 22 va omplir-se per conèixer de primera mà les experiències de l'escriptor de Besalú, un supervendes gràcies a El pont dels jueus i La venjança del bandoler, i que amb títols com els esmentats s'ha consolidat com un autor de referència del gènere històric. Fent broma, però, va augurar que vendria ben pocs exemplars del seu nou llibre: i és que va apuntar que al llibreter Guillem Terribas L'últim abat li havia agradat molt, "i sempre diu que quan a ell li agrada un llibre no es ven gens".
Gironell va explicar que va ser en el procés de documentació de la que era fins ara la seva última novel·la, L'arqueòleg, quan va topar gairebé per casualitat amb el protagonista del llibre presentat ahir a Girona: l'abat benedictí Pere Frigola, que va ser el darrer en regir el monestir on Gironell va allotjar-se, fins que el recinte va clausurar-se el 1776.
Una feliç coincidència va permetre posteriorment aquest peculiar mètode d'escriptura, i convidat per Sant Benet de Bages a allotjar-s'hi, l'escriptor va aprofitar la possibilitat d'endinsar-se en la història des del lloc dels fets.
La novel·la, "que parla de la corrupció, de la relació entre religió i política i de l'empenta de la Inquisició", presenta tres abats units contra l'ànim espanyolitzador de Felip II i la congregació de Valladolid, que escanyaven els monestirs catalans per obligar-los a tancar les portes i ubicar-hi posteriorment religiosos castellans.
És en aquest marc on Frigola, "un monjo que ha d'actuar com a senyor feudal", es veu immers en una fosca conxorxa; i alhora, sotmet amb mà de ferro els convilatans apujant-los els impostos per poder aixecar, pedra a pedra, el derrocat monestir.
Marta Pallarés, publicat en el Dari de Girona, 17.11.12

El CDE vol més compromís a favor d´extirpar el sexisme

Imatge d´arxiu de la presentació a Girona del llibre
dels 25 anys del CDE.
Foto: ANIOL RESCLOSA

Dones en l'Església constata certs avenços, però encara insuficients.
 

 El manifest del Col·lectiu de Dones en l'Església (CDE), a propòsit de la pròxima commemoració del Dia Internacional contra la violència de gènere, que se celebra cada 25 de novembre, continua insistint que són necessaris més avenços, malgrat la legislació aprovada. En l'àmbit eclesial, el text difós, amb suport del grup que treballa a Girona, inclou, com a exemple, unes declaracions realitzades pel cardenal italià Carlo Maria Martini, traspassat el passat 31 d'agost, en què, essencialment, creu convenient que l'Església catòlica ha de veure les dones com a "companyes". Una de les conclusions del manifest és, precisament, lamentar "la immobilitat de la jerarquia catòlica, que continua amb la marginació femenina".
La tesi del manifest és, en poques paraules, que la lluita contra la violència de gènere (com a forma de marginació de la dona) avança, però encara ho ha de fer molt més. Segurament, una de les diferències del manifest d'enguany és que focalitza l'atenció en l'àmbit civil, i no només en l'eclesial. El Col·lectiu, tal com és conegut popularment, subratlla que no hi ha dubte que continua viu un tracte pejoratiu contra les dones, materialitzat, fins i tot, en "el tràfic d'éssers humans", com ara "portar persones d'un país a l'altre amb finalitats d'explotació laboral i sexual, exercint violència, coacció, amenaces, i també amb matrimonis forçats, ablacions...". I que, alhora, per fi, la llei legisla contra aquesta xacra. "Fa menys de 50 anys aquesta violència era considerada un fet totalment privat i, fora de casos d'assassinat o homicidi, no hi havia cap regulació legal", raona aquesta entitat.

Legislació
Tanmateix, el CDE matisa raonant que s'hi pot fer encara molt més. En posa dos exemples. El primer és la Directiva 2011/36/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 d'abril de 2011, relativa a la prevenció i lluita contra el tràfic d'éssers humans i a la protecció de les víctimes, que obliga tots els estats de la Unió Europea (UE) a adequar els seus ordenaments a les directrius d'aquesta norma. El Col·lectiu defensa que "el Govern de l'Estat espanyol sempre ha estat molt poc diligent a l'hora d'aplicar la normativa europea sobre el tràfic de persones". El segon és la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció integral contra la Violència de Gènere. El CDE ressalta el fet que ha estat una "llei pionera en tot el món", tot i que "han mancat pressupost i voluntat per part dels agents jurídics per portar-la totalment a terme". En aquest context, i ja en terreny eclesial, el text diu que "l'Església catòlica continua en ple segle XXI exercint aquesta violència, en no permetre que les dones siguin tractades igual que els homes, i més, quan s'atreveix a fer-ho en nom de Déu".
Conclusions
Per tal de relligar les raons anteriors, el Col·lectiu presenta dues idees sobre què passa actualment amb el sexisme: "la manca d'atenció per part dels governs per eliminar aquesta xacra" i "la immobilitat de la jerarquia catòlica, que continua amb la marginació femenina".
Joaquim Buhigas, publicat en el Diari de Girona 17.11.12

15/11/12

Sebastià Roig presenta el seu nou llibre

Lluis Muntada, director de la col·lecció / Sebastià
Roig, autor / Salvador Macip, autor del pròleg.
Foto: Aniol Resclosa.
El periodista, escriptor i col.laborador de Diari de Girona Sebastià Roig va presentar a la llibreria 22 el seu nou llibre El futur dels nostres avis, que edita la Diputació. L'obra treu a la llum la interessant tradició de ciència-ficció en la literatura catalana, un gènere que es va conrear almenys fins a l'any 1939.
Diari de Girona, 15.11.12

14/11/12

C. T. o la cultura de la transició / Dedicat als acabats de desaparèixer: A. García Calvo i P. Fernández Buey


El periodista Guillem Martínez inspira el terme de cultura de la Transició per nomenar la cultura en un terme fort (maneres de veure, de fer, de pensar) que ha estat hegemònica a Espanya durant els darrers 30 anys, la que neix amb la derrota dels moviments radicals dels 70 (moviment obrer autònom, contracultura, etc). I podríem continuar amb Amador, F. Savater, el de cultura consensual, cultura desproblematitzada, cultura despolititzadora.
El valedor principal d'aquesta cultura -tova, postmoderna, despolititzada- ha estat el diari El País i els seus suplements culturals. Ens deien quins llibres havíem de llegir, pel·lícules a veure, exposicions, modes, viatges, etc. Els mandataris principals eren Fernando Savater, pare Vargas Llosa, i tants altres liberals que després del liberalisme cultural ha vingut el neoliberalisme econòmic de l'Escola de "Chicago Boys" del Milton Freedman, assessor de Thatcher,Pinochet, destructors de l'estat del benestar, dels sindicats i dels moviments socialistes, etc.
Un dels millors assajos crítics escrits per intel·lecturals hispànics, acabat de publicar, ha estat C. T. o la Cultura de la Transición: crítica a 35 años de cultura española. Són una vintena d'articles escrits per autors de diferents llocs de l'Estat espanyol, que majoritàriament viuen i treballen a Madrid i Barcelona. El treball ha estat coordinat per Guillem Martínez, resident a Cerdanyola, popular crític musical, de tendències llibertàries. La majoria són nascuts entre els anys 70 i 80, són gent que no va viure la dictadura franquista i per tant, fills de la transició democràtica, gairebé tots tenen entre 30 i 40 anys. El més gran és Ignacio Echevarría, polèmic crític literari, nat el 1960, té 52 anys, obligat a marxar d'El País per una crítica negativa d'un escriptor d'una de les editorials literàries d'un dels accionistes principals del diari.
Dins els pocs estudis crítics fets sobre la transició, en general gairebé tots són sobre la política, partits, els seus líders, etc. El més recomanable és El precio de la Transición (1992), del corrosiu Gregorio Morán-el de les Sabatinas intempestivas setmanals de La Vanguardia-, M. V. Montalbán, a El escriba sentado (1996), els escrits de Sánchez Ferlosio, el citat Echevarría, a la revista Lateral.
Són els pocs autors que denuncien les mentides, trampes, traïcions d'una transició pactada per l'Estat i els capitals beneficiaris del franquisme. Amb els Pactes de la Moncloa queda desactivada la política i la cultura crítiques. Martínez, en la crítica del concepte de cultura de la Transició, com ja hem comentat, és una cultura que no critica res, i amb els anys, aquesta no cultura ha evolucionat com a tot arreu en la suplantació cultural pel mercat, o sigui, el comercial, espectacular, massificador postmodern, Made in USA, Hollywood americà. Echevarria, citant M. V. Montalbán que el mite del consens democràtic consistia simplement en l'adequació d'unes superestructures de poder en les que la base material ja s'havia fet en la fase desarrollista econòmica modernitzadora dels tecnòcrates franquistes de l'Opus Dei. Els fills de la burgesia, on la seva avantguarda militava en la socialdemocràcia, recordem a Madrid, els germans Solana, a Barcelona els Maragall i Serra, i a Girona els Nadal, que escriuen llibres que eren i avui encara són més feliços i rics. Tots aquests i l'onada d'escaladors de la política i cultura seran els quadres polítics de tots els centres de poder, administratius, etc. Els que es beneficiaran de la nova democràcia en la qual pares, parents i amics continuaran fent negocis, en especial en la construcció i especulació immobiliària, etc. On són els grans novel·listes crítics que denuncien les ?traïcions dels ideals i la corrupció econòmica, amoralitat, arribisme, aburgesament de quasi tots, tothom vol ser ric, especulador, propietari, etc.?
Evidentment no és Javier Cercas, de Soldados de Salamina, ni Anatomía de un instante i els seus amics Javier Marías, Vila-Matas, Ah! a Catalunya, els Monzó, Pàmies, Fonalleras, autors que són ironitzats com a exemple dels nous escriptors quasi tots premis Nacionals de la no cultura de la transició. Recomanem altres autors -amb Echevarría-, llegits i seguits per servidor com Rafael Chirbes, M. Sánchez Ostiz, Mercedes Soriano i el valencià Ferran Torrent.
Dels catalans, la crítica és més difícil, perquè si a Madrid subvencionaven la moguda, des del musical al cinema dels Garci, Almodóvar, a grans expos, centenaris, etc. a la Catalunya -autonòmica, pujolista, maragallana o d'en Mas- la cultureta catalana encara ha estat supersubvencionada i promocionada, amb premis, exposicions itinerants locals i internacionals. És més, els creadors que no són promocionats per les televisions -estatals o autonòmiques- o les suplantades cultures dels grans diaris, supercontrolades pels partits de torn, no existeixen i més els creadors massa independents, crítics i alternatius a la cultura del consens. I després les camarilles, crítics, grupets locals.
A Girona ha estat la Llibreria 22, que en el camp literari, dels dels Premis Casero, presentacions, aparadors, ha promocionat d'una forma bastant lliure -a través del seu gerent GuillemTerribas-, els productes culturals, tant catalans com castellans, dins el que hi ha al mercat literari. En Guillem, malgrat que com a tot arreu ha format part de diverses camarilles de gent de Salt, del Nadalisme, i del grup de crítics de cinema del Truffaut, ha impulsat la 22, que ha donat joc a totes les tendències culturals gironines
Lluís Bosch Marti, publicat en el Diari de Girona 13.11.12

8/11/12

Biografia mirall

Joan Margarit indaga en l'essència del passat i els records per fer-ne poesia en el seu darrer recull ‘Es perd el senyal', una “eina de gestió del dolor i la felicitat”

Les biografies haurien d'estar escrites en vers, perquè si, a aquest tema, no s'hi aplica aquesta manera d'escriure, ¿a què es podrà projectar que valgui més la pena?”. Aquesta cita de Josep Pla (Notes disperses) obre el nou poemari de Joan Margarit, un recull en què el poeta assoleix noves cotes de bellesa i saviesa, portant a la llum noves relacions que es poden establir entre les coses aparentment dispars de la nostra la vida quotidiana: “La poesia està a tot arreu –assegura– fins i tot en un parterre de gespa en un parc.”
En aquest poemari, Es perd el senyal (Proa), Margarit ha volgut fer una mena de biografia mirall en què tothom s'hi pugui sentir identificat: “Les biografies en prosa tenen un punt de curiositat i voyeurisme per part del lector, mentre que en poesia escrius sobre la teva vida de manera que el lector s'hi pugui sentir identificat”. D'aquí la cita de Pla.
Llegir més a http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/591317-biografia-mirall.html

EL LLIBRE ES PRESENTARÀ A LA 22 EL DIA 22 DE NOVEMBRE 2012 .

Quan la paraula troba la seva justa mesura

Al voltant de les Fires de Girona hi ha una sèrie d'actes culturals que m'agrada seguir, tot i que sempre quedo curt. Enguany, en voldria destacar tres. En primer lloc, La Planeta va ser el marc de La paraula de viure, una lectura de textos de Miquel Pairolí, seleccionats per Lluís Muntada, que van recitar Gemma Gómez i Roger Costa-Pau, en una escenografia, amb alzina inclosa, de Roser Bover. Va ser una sessió sòbria i emotiva, dins els actes de la XX Proposta de Poesia que organitza la Llibreria 22. En Guillem Terribas va assegurar que cada any es farà memòria de Miquel Pairolí. Era un vespre plujós i ventós, però vaig trobar que érem pocs escoltant la prodigiosa prosa d'en Miquel, que millora dia a dia com el bon vi.
Dos dies abans, en la inauguració a la Casa de Cultura de la mostra Torres Monsó. Una illa habitada, d'en Josep Maria Oliveras, va sobtar molt que després de parlar en Paco només ho fessin els polítics Jaume Torramadé i Carles Puigdemont. I que el creador de l'exposició no tingués opció de dir res. Va ser un error de protocol? I la directora de la Casa de Cultura tampoc no havia de parlar? Em consta que l'Oliveras portava escrites quatre paraules perquè, persona discreta com és, no es volia trobar amb la por escènica del micròfon, i vet aquí que ningú no li va donar opció ni de donar les gràcies al seu amic (“l'artista de 90 anys més jove del país”, com escrivia oportunament Eva Vàzquez) ni a la institució que exposa una obra única que és fruit de 25 anys de relació entre els dos artistes i que és d'obligada visita.
Una altra història particular que procuro no perdre'm és la vetllada de lliurament del premi Casero. La sala La Planeta és el marc de la festa de proclamació, conduïda per l'omnipresent Guillem Terribas, un gran activista i animador de la cultura gironina. En Guillem domina l'escena i fins i tot s'autoparodia. Després de 32 anys pot equivocar-se en citar Just Manuel Casero, o trobar-se que la guanyadora, la Mar Bosch Oliveras, entoni un mea culpa en públic perquè sent una nena va tombar accidentalment una Coca-cola a la llibreria. En Guillem té solucions per a tot, i va aprofitar la presència de la cúpula directiva d'Edicions 62 per reclamar que també publiquin l'obra finalista. Geni i figura.
Joan Ventura, en el Punt-Avui 07.11.12 Foto: Carles Pineda (Llibreria 22)

6/11/12

Damià Bardera presenta el seu llibre ´Els homes del sac´

El jove escriptor Damià Bardera (Girona, 1982) va presentar a la Llibreria 22 el seu nou llibre, Els altres homes del sac, un aplec de 33 contes que volen ser una sàtira corrosiva de les emocions humanes. La presentació va anar a càrrec del professor de filosofia de la UdG Josep Maria Terricabras. Bardera és llicenciat en Filosofia. girona | Ddg
Publicat en el Diari de Girona 05.11.12 Foto: Aniol Resclosa