8/11/19

ASSUM GUARDIOLA: “M’agrada escriure per crear un món i uns Personatges i mostrar-ne les emocions”

Formadora d’escriptura creativa i finalista del 39è Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero.
Assum Guardiola. Foto: Davis Borrat

Assum Guardiola (Porqueres, 1973) té dues grans passions: llegir i escriure. Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Girona, s’ha format a l’Escola d’Escriptura Creativa de l’Ateneu Barcelonès i, juntament amb la seva companya, Eva Algans, ha engegat dos projectes formatius que es duen a terme a Salt: Factoria de Lletres, dedicat a l’escriptura creativa i a dinamitzar clubs de lectura, i La Mecànica del Canvi, que facilita habilitats per a la vida i per a la gestió emocional. Fa mig any va publicar el seu primer llibre, Catalunya efímera (Sidillà), i fa una setmana va quedar finalista del Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero amb Blau.Què representa el blau de la seva primera novel·la?
Haurà d’esperar a llegir-se-la [riu]. Per a mi té un significat molt clar, però no m’agradaria desvelar-lo. Cadascú el portarà al seu terreny. Sí que puc dir que sintetitza de què va la novel·la i que és el punt en comú dels tres personatges.El jurat del Casero diu que és una obra contemporània, fresca, emotiva.
Celebro que ho vegin així. No hi ha una gran trama, però als personatges els passen moltes petites coses. Penso que és una novel·la d’emocions, intimista.Per què va presentar-la al Casero?
Els que estem relacionats amb Girona, el Casero sempre l’hem tingut molt ben considerat; pel prestigi, pel jurat... Aquí i fora d’aquí se sap que és un premi supernet i que guanyar-lo o quedar-ne finalista equival a entrar al món literari. Jo ja el tenia al cap, però a l’acabar la novel·la quasi no sabia ni quin mes era. Un dia en parlava amb la Mar Bosch i em va animar a presentar-la al Casero. Al consultar les bases vaig adonar-me que encara hi era a temps. Em passava una mica dels caràcters que demanaven, però, com que a la novel·la hi havia moltes redundàncies, em va anar bé polir-la, crec que hi ha sortit guanyant.Ha dedicat molt de temps a escriure-la?
Cinc anys ben bons. A l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès vaig començar una altra novel·la, però a l’acabar-la no m’hi sentia còmoda. Vaig deixar passar un any i cap al 2013 o 2014, ara no ho recordo bé, vaig començar Blau. Per ser novel·la curta m’hi he estat molt, però és que en aquella època em va canviar tot el projecte vital, vaig canviar de feina i em vaig fer autònoma.
F
a mig any ha tret Catalunya efímera .


Sí. Va ser un encàrrec d’Edicions Sidillà. Em van proposar que escrivís un llibre sobre fenòmens efímers anuals a tot Catalunya, com per exemple la floració d’arbres fruiters a la Ribera d’Ebre, i em vaig enamorar de la idea. Era tot un repte. Va ser un procés de dos anys, una feinada. He procurat donar-hi un toc literari, que no sigui la típica crònica d’un conjunt de dades i prou. Espero que la gent s’ho passi bé llegint-lo.Quan va saber que li agradava escriure?
De ben petita. Tinc un moment molt marcat a la memòria. Tenia deu anys i m’agradava molt llegir. Un diumenge a la tarda els meus pares van marxar i em vaig quedar menjant blat de moro torrat i llegint Miquel Strogoff, de Jules Verne. Hi estava ben enganxada i a l’acabar volia que la història continués, em van venir ganes d’escriure un altre final; em semblava terrible que s’hagués acabat, tenia una sensació de solitud que m’empenyia a continuar vinculada als personatges del llibre, a les emocions que havia viscut al llegir-lo. De ben petita em recordo escrivint i llegint, llegint i escrivint, no sabria dir on acaba l’afició d’una cosa i comença l’altra. Penso que no es pot escriure sense llegir, i m’agrada escriure per crear un món i uns personatges i mostrar-ne les emocions.A l’acabar filologia va ser llibretera durant molts anys.
La filologia era el més semblant que trobava per continuar vinculada a la literatura. A l’acabar la carrera no volia ni sentir a parlar de fer formació, donar classes em provocava pànic escènic. I ves per on m’hi he acabat dedicant [somriu]. Abans, del 2003 al 2011, vaig treballar en unes quantes llibreries, primer a Banyoles i després a Girona.No era la feina de la seva vida.
Tant jo com la meva companya, que abans era aparelladora, estàvem cremades amb les nostres feines. Vam decidir deixar-ho tot i fer un viatge de cinc mesos a l’Àsia. Teníem clar que al tornar ens dedicaríem a feines més amables. Jo ja m’estava formant a l’Escola d’Escriptura i començava a agradar-me la idea de formar des d’una experiència que tu has tingut i d’una cosa que t’agrada.I vau crear Factoria de Lletres.
Tenia ganes de muntar un projecte propi en què pogués relacionar les meves dues grans passions, l’escriptura i la lectura. A més d’oferir cursos d’escriptura creativa, tant grupals com d’assessorament personalitzat de gent que vol tirar endavant un projecte narratiu, dinamitzem clubs de lectura. Vaig començar amb un club i ara mateix en porto nou. És una bogeria, però m’entusiasma.Realment es pot ensenyar a escriure?
Entre pensar que cal tenir un talent especial o animar a tothom a escriure hi ha un terme mitjà. Evidentment, hi ha d’haver una predisposició, cal tenir certa traça, certa sensibilitat o ganes d’explicar coses. En aquests casos, aprendre algunes tècniques concretes pot ser molt útil.
Guillem Terribas, Assum Guardiola i Jordi Gispert celebrant el premi.
Foto: Axiu 22
Què hi fa a La Mecànica del Canvi?
El nostre segon projecte neix de disciplines que tant a l’Eva com a mi ens han anat bé per créixer a la vida: en el seu cas txikung i focusing ; en el meu l’escriptura. L’aportació que hi faig és l’escriptura més enfocada a la teràpia. El que passa és que les fronteres són molt primes: jo he escrit una novel·la que per a mi ha sigut profundament terapèutica.Treballa en algun nou llibre?
Fa un parell de mesos que he començat una novel·la. El punt de partida és algú que va a viure en una casa plena de llibres.
JOSEP PASTELLS publicat a Ara.cat Comarques Gironines  07.11.2019

3/11/19

CRISTINA CERVIÀ en el record.

..



Imatges sobre Cristina Cervià (1965 · 2019) actriu, molt vinculada al Teatre i a Girona. Recordant a la persona de la Cristina Cervià durant el lliurament del 39 Premi de Novel·la Curta 2019, organitzat per la Llibreria 22 i celebrat a la Sala La Planeta, que ella hi va estar molt vinculada a les dues entitats i al mateix premi.

Premi Casero 2019: Dedicat a la Cristina

Dedicat a la Cristina

Cristina Cervià a la Festa de Lliurament del 36 Premi de
Novel·la Curta Just M. Casero, organitzat per la Llibreria 22
a la Planeta. 
M’he adonat que just fa 22 anys que soc membre del jurat del premi de novel·la curta Just Manuel Casero, que concedeix la Llibreria 22, de Girona. Aquesta llarga vinculació, la comparteixo joiosament amb Vicenç Pagès i també la disfruto amb els membres (Margarida Casacuberta, Josep Maria Fonalleras i Eva Vázquez) que s’hi van afegir més tard, però que, de fet, també fa molts anys que en formen part. Sumant-hi el llibreter jubilat Guillem Terribas i Jordi Gispert, el seu successor en la gerència de la 22 i com a secretari sense vot del premi, afirmo que aquesta és una “família” (amb tots els nostres problemes i discussions) a la qual em fa feliç pertànyer. Tanmateix, no escric aquest article per celebrar la coincidència que fa 22 anys que soc membre del jurat d’un premi literari organitzat per la Llibreria 22. Ho faig perquè, amb tantes experiències viscudes amb el Casero durant aquest temps, mai m’havia sentit tan emocionada i també orgullosa per la meva vinculació al premi com en la nit recent en què va tenir lloc l’acte d’entrega de la 39a edició. I això va ser perquè va estar dedicat a l’actriu Cristina Cervià, que va morir al març.

Com podia deduir-se de les paraules de Guillem Terribas, conductor de l’acte, era de justícia que la 22 fes aquesta dedicatòria (millor dir-ho així que referir-se a un homenatge perquè ella no en volia) a la Cristina, que, de manera generosa, va participar en multitud d’actes de la llibreria, sovint llegint fragments d’obres amb la seva veu càlida i clara. Recordant vivències amb la Cristina, vam intervenir-hi els seus germans, Imma i Alfred Cervià, i quatre amics seus: Meritxell Yanes i David Planas, que van compartir-hi l’escenari nombroses vegades i una experiència semblant del teatre, Josep Maria Fonalleras i jo mateixa. Vaig sentir que parlàvem en nom dels assistents perquè bona part dels quals també podien haver explicat les seves vivències amb la Cristina o podien recordar-la al teatre o en tants d’actes amb els quals va il·luminar la vida cultural gironina. És així que l’important és l’amor per la Cristina que es respirava en aquella sala. També és just que l’acte es fes a La Planeta, lloc que la Cristina tant s’estimava i on va actuar tantes vegades. Va ser allà on, fa 21 anys, vaig començar a relacionar-me amb ella en un acte a la memòria de Maria Mercè Marçal, que havia mort feia uns mesos. Que estrany, trist i també commovedor, participar en aquest altre acte, sense ella, però amb ella.
Imma Merino publicat en el PuntAvui "Ombres" 03.11.2019

31/10/19

Torras rep el Casero

Carles Torras guanya el 39è premi de novel·la curta Just Manuel Casero per l’obra ‘Els cossos elèctrics’, i Assum Guardiola és la finalista amb la novel·la ‘Blau’ 
El guanyador Carles Torres i la finalista Assum Guardiola . Foto Quim Puig. 


L’escriptor Carles Torras (Eivissa, 1974) va rebre ahir al vespre el 39è premi de novel·la curta Just Manuel Casero, convocat per la Llibreria 22, per l’obra Els cossos elèctrics, que publicarà a principis de l’any vinent l’Editorial Empúries. Durant l’acte de lliurament del premi, que va tenir lloc com és habitual a la sala teatral La Planeta, també es va fer públic que l’escriptora Assum Guardiola (Mata, 1973) ha quedat finalista d’aquesta edició, amb la novel·la Blau. El primer premi està dotat amb 2.200 euros i una escultura de Pierre d. la, a més de la publicació de l’obra, i el segon premi té una dotació de 600 euros i la Llibreria 22 es reserva l’autorització i condicions per a la publicació de l’obra durant un any. 
Durant l’acte d’ahir, conduït com sempre pel llibreter Guillem Terribas, es va rendir homenatge a l’actriu Cristina Cervià, artista i amiga molt vinculada molts anys al premi fins a la seva mort, aquest mes de març.
Alfred i Imma Cervià, durant  el recordatori a la
Cristina Cervià 

De les 43 obres presentades i després d’una primera valoració, el jurat del Casero, format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i el llibreter Jordi Gispert –secretari sense vot–, va seleccionar aquestes obres: L’últim viatge amb el pare, de Ricard Daniel (pseudònim); Sirenes, de Clara Batalla (pseudònim); El senyor professor (L’últim examen), de Desideri Bautista (pseudònim); Blau, d’Antaviana (pseudònim); No dispareu, soc el tinent, de Clara Daniel (pseudònim); Siringa, d’Aretusa (pseudònim); El soroll de la fúria, d’Òscar Palazón Ferré; La tortuga d’Èsquil, d’E. Necri (pseudònim); La clau del convent, de Jordi Voltas; El tsunami, de Blai Manté; La furgoneta que estava abandonada vora la platja i que va ser ocupada per uns estranys, de Josep Masanés Nogués; Desventures amoroses d’una separada en la trentena, de Merricat Blackwood (pseudònim); Soc una noia normal, de Lluís Hernàndez i Sonalí; Soc solter, d’Eduard Pons Ramos, i Els cossos elèctrics, de Rita Moll (pseudònim). En una segona valoració, el jurat va considerar que mereixien passar Sirenes, de Clara Batalla (pseudònim); El senyor professor (L’últim examen), de Desideri Bautista (pseudònim); Blau, d’Antaviana (pseudònim); El tsunami, de Blai Manté; La furgoneta que estava abandonada vora la platja i que va ser ocupada per uns estranys, de Josep Masanés Nogués; Soc una noia normal, de Lluís Hernàndez i Sonalí, i Els cossos elèctrics, de Rita Moll (pseudònim). En la tercera valoració, van ser escollides com a finalistes les dues guanyadores i Sirenes, de Clara Batalla (pseudònim).

Jordi Gispert, secretari del Jurat del 39 Premi de Novel·la
Curta JUST M. CASERO , llegeix el veredicte del jurat. 

El jurat va destacar d’Els cossos elèctrics que l’autor, Carles Torras, presenta un gran treball de llenguatge, “que és la principal via d’entrada a un món literari inquietant i estranyament seductor a través d’un personatge masculí, un noi jove, diferent. També, “per la meditada estructuració del material narratiu a través dels punts de vista de personatges complementaris que, en un moment determinat, passen a un primer pla. I, molt especialment, per la gosadia d’un final sorprenent i pertorbador”, com hi van afegir. 
Pel que fa a l’obra finalista, Blau, d’Assum Guardiola, es tracta d’una novel·la “fresca i molt emotiva” construïda sobre la història creuada de tres noies en un moment crucial de les seves vides que coincideix amb l’època d’estudiants.
Jordi Camps Linnell publicat en el PuntAvui 31.10.2019



Imma Merino i J.M. Fonalleras, membres del jurat. Al
fons, la finalista i el guanyador amb en Jordi Gispert. 

L'eivissenc Carles Torres guanya el premi Casero amb l'obra «Els cossos elèctrics»

Assum Guardiola, de Mata, és finalista amb «Blau» i l'entrega dels premis serveix per retre homenatge a Cristina Cervià.
L'eivissenc Carles Torres ha guanyat la 39a edició del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, amb l'obra Els cossos elèctrics, mentre que Assum Guardiola, nascuda a Mata i resident a Salt, ha quedat finalista amb Blau, la seva primera novel·la.... segueix
https://www.diaridegirona.cat/girona/2019/10/30/leivissenc-carles-torres-guanya-premi/1010943.html

Tapi Carreras, publicat en el Diari de Girona 31.10.2019
Guillem Terribas amb el guanyador Carles Torres, al darrera guanyadors d'anteriors edicions Josep Campmajor, Josep Pujol,
Mar Bosch i Nuria Martí que en va ser finalista. També hi ha l'Assum Guardiola, finalista d'aquest any. Foto: Arxiu 22

L'eivissenc Carles Torres guanya el premi Just M. Casero amb l’obra ‘Els cossos elèctrics’
La gironina Assum Guardiola queda finalista amb l’emotiva ‘Blau’

Fins ahir l’eivissenc Carles Torres i la gironina Assum Guardiola tenien en comú com a mínim quatre coses: haver nascut a la primera meitat dels 70, els estudis de filologia –ell, romànica; ella, catalana–, l’amor per la literatura i haver presentat a l’últim premi de novel·la curta Just Manuel Casero, amb pseudònim femení, una obra protagonitzada per tres personatges. Des d’ahir a la nit també els uneix la condició de guardonats en la 39a edició del premi, un dels més honestos i prestigiosos de les lletres catalanes.
Torres, que el 22 de desembre del 2017 havia publicat encartats a l’ARA els relats El desconcert d’en Boyle (premi Helena Jubany de narració), va imposar-se en la votació final, per majoria simple, amb Els cossos elèctrics, mentre que Guardiola va quedar finalista amb Blau. 

Una llengua esplèndida

El jurat –format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès i Eva Vàzquez– va destacar ahir a la sala La Planeta la qualitat de la majoria dels 43 textos presentats al premi i va facilitar aquests detalls de l’obra guanyadora, que serà publicada per Empúries: “Presenta una llengua esplèndida que es manté amb contundència. És un tríptic. Un home ha d’anar a una reunió familiar complicada per uns assumptes previs i es troba amb un amic. Amb ell inicia una baixada als inferns on es creuen amb uns estranys personatges que aboquen els protagonistes a un final dramàtic. Hi ha tres protagonistes principals: l’home, el seu amic i una dona misteriosa”.
A banda del Casero i el Jubany, Torres ha guanyat el premi de poesia Ciutat d’Eivissa i, en dues ocasions, el Joan Castelló Guasch de relats curts.

Frescor contemporània

Pel que fa a la novel·la finalista, el jurat la va resumir així: “És una història contemporània, fresca i molt emotiva. És la història de tres amigues. Una d’elles ha mort i les altres dues es retroben, en parlen i la recorden”. Assum Guardiola, llibretera durant molts anys, ha engegat dos projectes propis: Factoria de Lletres, dedicat a les formacions en escriptura creativa i a la dinamització de clubs de lectura, i La Mecànica del Canvi, dedicat a les formacions en habilitats per a la vida i per a la gestió emocional. Recentment ha publicat el llibre Catalunya efímera (Edicions Sidillà), prologat pel meteoròleg Tomàs Molina. Guardiola presenta en aquesta obra 24 entorns naturals de Catalunya i parla amb persones que hi viuen i hi proposen excursions.
El lliurament del 39è premi Just Manuel Casero també va servir per recordar l’actriu Cristina Cervià, morta el març passat i molt vinculada tant a la sala La Planeta com a la Llibreria 22. La primera part de l’acte va incloure un muntatge amb imatges de la intèrpret i va comptar amb intervencions d’amics seus, com l’escriptor Josep Maria Fonalleras o l’actriu Meritxell Yanes. “La Cristina sempre havia dit que no volia homenatges i això no ho vol ser: vol ser un cant a la vida de la Cristina i al seu riure, que és de les coses que més es troben a faltar”, va destacar el llibreter Guillem Terribas, una de les persones que l’havia conegut millor.
JOSEP PASTELL publicat a l'Ara 31.10.2019
A la foto de G.B. en el Fons Jordi Gispert, i junts d'esquerra a dreta M.Mercè Gumbau,Assum Guardiola, Carles Torres i Carme Renedo. 
ALTRES INFORMACIONS 
Nou Diari / Digital   https://cutt.ly/XeWQwuE
Nuvol / Digital  https://cutt.ly/3eWRl5z
Empordà / Digital: https://cutt.ly/eeWmIRt
Formentera Avui / Digital : https://cutt.ly/keWm32m
Diario de Ibiza/ Digital https://cutt.ly/LeWmAiE
El Gerió / Digital https://cutt.ly/WeWmHIi
El Periodico de Ibiza : https://cutt.ly/SeWm102
Ràdio Illa : https://bit.ly/2WJjKLh

Sies TV : https://cutt.ly/eeWQjEr
Ràdio Sarrià: https://cutt.ly/NeWQzh0
La Republica: https://cutt.ly/HeWQvCD
CCM / Digital: https://cutt.ly/0eWQmsL
El Nacional / Digital : https://cutt.ly/jeWQW8x
De Concursos / Digital: https://cutt.ly/NeWWqPU
Vilaweb / Digital: https://cutt.ly/HeWmVql
Al Dia / Digital : https://cutt.ly/ieWQTZD
 


14/10/19

GIROCÒMIC 2019: Mandela, Orwell i ‘cosplay’

L’escriptor i periodista britànic John Carlin va ser, ahir, un dels protagonistes d’un Girocòmic que supera els 6.000 espectadors de l’any passat, amb un dia menys.

Quan l’artista gràfic Oriol Malet va declarar, en un moment de la seva intervenció a la taula rodona celebrada ahir al migdia al Girocòmic, com d’al·lucinat se sentia veient passar sense parar un munt de cosplayers mentre xerrava, molts dels assistents van sentir reproduïts els seus pensaments en aquestes paraules.
L'Espai de Còmics 22 a Girocòmic 2019.

El batibull de gent i de diversitat viscuda ahir, de la mateixa manera que el dia abans en la jornada inaugural, i sobretot amb molta gent disfressada per a l’ocasió confirmaven el que el director de la fira, Aleix Freire, declarava als mitjans de comunicació sobre el fet que cada vegada hi ha més públic adult interessat en el còmic i no es redueix als nens. “La realitat és que s’ha convertit en un tema que cada any veiem com evoluciona. El còmic és un tipus de literatura obert a un ventall molt important de públic”, va explicar.
Molt d’aquest públic que podríem dir adult, precisament, es va congregar en la conferència titulada La representació gràfica dels conflictes històrics, que tenia com a protagonistes l’esmentat Oriol Malet i John Carlin, com a autors de la novel·la gràfica Mandela i el general (Comanegra), així com Andrea de Lucio i Jordi de Miguel com a autors d’Homenatge a Catalunya (Rosa dels Vents) i el professor Miguel Berga, moderats per Guillem Terribas. Una xerrada interessant que donar per a molt però que va resultar fructífera quan Mandela i Orwell van donar-se la mà. Va ser Carlin qui va establir una connexió entre la solidaritat viscuda a tot el món per la causa republicana durant l’esclat de la Guerra civil
Guillem Terribas, Oriol Malet, John Carlin, Miquel Berga, Jordi de Miguel i Andrea de Lucio
espanyola, molt semblant a la que es va produir quan a Sud-àfrica es va aixecar una onada de denúncia ferma contra l’apartheid. Per la seva banda, Berga va declarar que “calen més Orwells i més Carlins en aquests moments que vivim”, pel fet que, com va dir, en els articles del periodista hi ha molts ecos d’Orwell: “En el coratge intel·lectual i la manera d’expressar-se honestament.” 

Tot això i més s’explicava mentre al costat es venia tot de material al voltant del món del còmic, se signaven exemplars, se celebraven tallers i es feien exhibicions, tant d’esgrima com de cosplay. A la tarda, les actuacions de grups vinculats al moviment K-pop van acabar per animar la festa.
Una fira consolidada
En la quarta edició del Girocòmic, s’han presentat un centenar d’expositors i multitud d’activitats relacionades amb el còmic. Unes xifres molt diferents a les de la primera edició, en què només hi havia nou editorials presentant productes relacionats amb aquest gènere literari. Des de l’organització, ahir ja donaven per fet que s’arribaria als 6.000 visitants de l’any passat, malgrat que en aquesta edició només han obert dos dies, ja que el 12 d’octubre ha caigut en dissabte.
Freire considera “consolidat” aquest festival, tot i que “evidentment” no poden competir amb el Saló del Manga de Barcelona: “Però ha quedat clar que hi ha cada cop més interès pel còmic també a les comarques de Girona”, va assenyalar.
Jordi Camps Linnell, publicat en el PuntAvui 14.1.2019

John Carlin i Oriol Malet presenten «Mandela i el general» al Girocòmic
Oriol Malet i John Carlin 
L'escriptor i periodista britànic John Carlin i el dibuixant català Oriol Malet, autors de la novel·la gràfica Mandela i el general, van protagonitzar ahir al matí una de les taules rodones de la quarta edició del Girocòmic, que s'ha celebrat aquest cap de setmana al Palau Firal de la Devesa, a la ciutat de Girona.
En un acte titulat La representació gràfica dels conflictes històrics, conduït pel llibreter Guillem Terribas, ...  segueix 

6/10/19

Girocòmic 2019, ara més ‘kids’

La 4a edició de Girocòmic , la fira del còmic, el manga i l’entreteniment de Girona, que tindrà lloc el cap de setmana dels dies 12 i 13 d’octubre a Fira de Girona, augmenta en nombre d’exposicions, fins arribar al centenar, i crea un nou espai, el Girocòmic Kids: tota una carpa dedicada a les activitats infantils, que reforça la vocació familiar d’aquesta fira “transversal”, com la va definir ahir en la presentació el regidor de Cultura, Dinamització del Territori i Joventut, Carles Ribas, al costat del coordinador de la fira, Aleix Freire. El cartell de la 4a edició és obra del dibuixant gironí Paco Cavero.

L’il·lustrador i autor de còmic gallec Miguelanxo Prado (1958) rebrà el premi Girocòmic 2019 en reconeixement a la seva trajectòria professional, el dissabte 12 a la 1 del migdia, en el mateix acte en què la il·lustradora Andrea Torrejón rebrà el nou premi Santi Navarro a l’autor revelació. Navarro, guionista, editor i “cercatalents”, va morir ara fa deu anys. Just abans de l’entrega de premis, a les dotze de migdia, tindrà lloc la taula rodona Feminisme il·lustrat, en què participaran tres joves illustradores, Lyona Ivanova, Lola Vendetta i Maria Hesse, moderades per Clàudia Arqués. La primera activitat de dissabte serà una taula rodona sobre Luis Buñuel (10.15 h), amb Fermín Solís –autor del còmic Buñuel en el laberinto de las tortugas–, el director del Centre Buñuel de Calanda, Jordi Xifra, i Guillem Terribas, com a president del col·lectiu de crítics de cine de Girona. Entre les activitats del diumenge 13, destaca la taula rodona La representació gràfica dels conflictes històrics (11.30 h), amb la presència de l’escriptor John Carlin i l’artista gràfic Oriol Malet, autors del còmic Mandela i el general; Jordi de Miguel i Andrea Lucio, autors de l’adaptació gràfica d’Homenatge a Catalunya, de George Orwell, i Miquel Berga com a estudiós de l’autor britànic.
Durant la fira, una vintena d’autors signaran les seves obres: a més dels citats, també estaran a la disposició del públic Dani Lagi, Joan Sanz, Joan Mundet, Iban Coello, Daniel Torres, Oriol Malet, Josep Busquet, Núria Peris, La Pendeja, Estudi Xevidom, Alfonso Font i Fernando Dagnino. Aquests dos últims centraran dues de les quatre exposicions de la fira. Les altres dues provenen de l’Escola Joso: una sobre el seu fundador, Josep Solana, i l’altra amb relectures de La diligència, de la sèrie de Morris i Goscinny Lucky Luke. L’àmplia oferta lúdica de Girocòmic inclou també tallers per a totes les edats, tots gratuïts, però amb inscripció prèvia al web recomanada. A més, hi haurà projeccions, exhibicions d’esgrima, tècniques de combat japoneses i dance cover idols, un concurs de cosplay i actuacions de grups de K-Pop com ara Dream Hunters i Risin Star. L’entrada de Girocòmic costa 6,5 euros, 4 euros per als menors de 12 anys, i és gratuïta per a menors de 6 anys i titulars del carnet Super3.
El Regidor Carles Ribas i el coordinador Aleix Freire.

Ribas vol que Girocòmic estengui les seves activitats més enllà dels dos o tres dies de la fira –el 2020 seran tres, en principi: del 10 al 12 d’octubre– i participi en un projecte global, juntament amb les biblioteques, els centre cívics i festivals com ara el Mot i el nou Mot Jove, per potenciar les humanitats.
Text i Foto: Xavier Castillón, publicat en el PuntAvui 05.10.2019

Informació en el Diari de Girona
https://www.diaridegirona.cat/cultura/2019/10/04/girocomic-reunira-quarta-edicio-centenar/1006111.html


La Vanguardia: https://www.google.com/url?rct=j&sa=t&url=https://www.lavanguardia.com/vida/20191003/47789733183/girocomic-aumenta-expositores-y-crea-el-nuevo-espacio-girocomic-kids.html&ct=ga&cd=CAEYACoUMTExNDYxODQxMzI0ODQ2MzMyNzIyGmU1ZmQ1YzRmZTNjYjMzODg6Y29tOmVzOlVT&usg=AFQjCNHGD7Xo0jSIMdnKy5iTrT2OmIjTEw

4/10/19

Informació sobre el XXIX Premi de Novel·la Curta JUST MANUEL CASERO 2019

Cervià il·lumina el Casero

 Un total de 43 obres s’han presentat en la 39a edició del premi de novel·la curta de la Llibreria 22, que dedicarà l’acte central a l’actriu

Un total de 43 obres d’escriptors dels Països Catalans concorren aquest any en el 39è Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22 de Girona. El jurat continua format per Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès Jordà, Mita Casacuberta i Eva Vàzquez, amb Jordi Gispert com a secretari sense vot. El veredicte del premi, dotat amb 2.200 euros per a l’obra guanyadora, més la publicació a l’Editorial Empúries, i 600 euros per a la finalista, es donarà a conèixer, com ja és tradicional, el dia 30 d’octubre durant la festa literària que tindrà lloc a la sala La Planeta (20 h).

La cerimònia estarà dedicada, en la primera part, a recordar l’actriu gironina Cristina Cervià, artista i amiga molt vinculada molts anys al premi.
La festa de lliurament del Casero forma part de la setmana literària organitzada conjuntament per la llibreria gironina i la sala La Planeta amb el nom de Proposta de Poesia, que aquest any arriba a la 27a edició. Les activitats tindran un preàmbul el dijous 24 d’octubre, a la biblioteca Just M. Casero del Pont Major (20 h), amb una tertúlia del club de lectura de Tristany amb la seva autora, Anna Monreal, guanyadora de l’edició passada. A partir d’aquí, la sala La Planeta ha programat una sèrie d’espectacles al voltant del premi, aquest any marcats per la figura de tres dones: Teresa Pàmies, Svetlana Aleksiévitx i l’esmentada Cristina Cervià. Pel que fa a Teresa Pàmies, l’any en què s’han reeditat bona part de les seves obres, es farà una conferència concert a càrrec de Big Mama Montse (28 d’octubre), que homenatjarà la seva figura. De l’autora russa, es representarà Carrer de Txernòbil, una proposta escènica a càrrec de Joaquim Armengol –l’únic acte de pagament– que acostarà l’espectador a les veus dels supervivents d’aquella tragèdia (2 i 3 de novembre).
Completaran la Proposta de Poesia tres recitals poètics: UyàSívori, obra lírica (29 d’octubre), amb el duet de rapsodes Edu Sívori i JMa Uyà; el que oferirà David Caño (31 d’octubre), guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2019 amb la col·lecció de poemes Un cos preciós per destruir, del qual recitarà alguns fragments, i Varosha, a càrrec de la rapsoda Mireia Calafell, la violoncel·lista Björt Rùnars i l’artista visual Nadia Sanmartin.
Jordi Camps Linnell, publicat en el PuntAvui 03/10/2019 

l'actriu Cristina Cervià

TERESA PÀMIES I SVETLANA ALEKSIEVITX TAMBÉ SERAN PROTAGONISTES DE LA PROPOSTA DE POESIA

El lliurament del 39è premi Just M. Casero de novel·la curta estarà dedicat a l'actriu Cristina Cervià, morta el març passat i molt vinculada tant a la sala La Planeta com a la Llibreria 22, les dues entitats gironines que organitzen els guardons. L'entrega dels premis Casero, prevista pel 30 d'octubre a la Planeta, inclourà una primera part amb un muntatge amb imatges de l'intèrpret i les intervencions de persones que l'havien coneguda, com l'escriptor Josep Maria Fonalleras o l'actriu Meritxell Yanes.
Cristina Cervià. Foto: Lluís Serrat
 
«La Cristina sempre havia dit que no volia homenatges i això no ho vol ser, vol ser un cant a la vida de la Cristina i al seu riure, que és de les coses que més es troben a faltar», explica el llibreter Guillem Terribas.Pel que fa al premi literari, s'hi han presentat 43 obres, la majoria sota pseudònim i provinents de Girona i Barcelona, però també de la resta del Principat, de les illes i el País Valencià.Com cada any, el Casero arribarà acompanyat de la proposta de poesia, que enguany girarà al voltant de tres dones. A més de Cervià, les altres dues protagonistes seran les escriptores Teresa Pàmies i Svetlana Aleksiévitx com a transmissora de la veu de les dones que van patir el desastre nuclear de Txernòbil.Coincidint amb el centenari del seu naixement, Pàmies centrarà el 28 d'octubre una conferència-concert de Big Mama Montse. Malgrat ser una dona amb una trajectòria molt rica en l'àmbit cultural i de militància política, explicava el responsable de la Planeta, Pere Puig, «és una autora poc llegida pel gran públic. Volem obrir una porta a l'obra de Pàmies».En referència a Aleksiévitx, el 2 i 3 de novembre s'estrenarà a la Planeta Carrer de Txernòbil, un espectacle de teatre documental inspirat en La pregària de Txernòbil dirigit per Joaquim Armengol.La programació, però, arrencarà el 24 d'octubre a la Biblioteca Just M. Casero amb una tertúlia amb Anna Monreal, autora de la novel·la Tristany, guanyadora del Premi Casero 2018.El 29 serà el torn de Josep M. Uyà i Edu Sívori amb el recital poètic Uyàsívori, on els mateixos autors recitaran obres seves d'una manera teatralitzada amb paròdies incloses.El dia 31, l'olotí David Caño recitarà fragments d'Un cos preciós per destruir, amb el qual va guanyar els Jocs Florals de Barcelona 2019 i l'endemà Mireia Calafell presentarà Varosha, un poemari sobre una antiga destinació turística a Creta, ara abandonada i convertida en una ciutat fantasma.Tots els actes són gratuïts excepte l'espectacle teatral.
Alba Carmona, Diari de Girona .3/10/2019

20/7/19

Un nen que llegeix


Xavier Bosch
No està tot perdut. De Wimbledon 2019 es recordarà la final de cinc hores i cinc sets que li va permetre a Djokovic guanyar, allà, la seva cinquena copa. A banda de l’èpica, passarà a la història el partit de semifinals entre Federer i Nadal que va ser una oda al bon tenis, a l’elegància i l’esforç. Enmig d’aquest espectacle magnífic entre, possiblement, els dos millors de tots els temps, el realitzador britànic va mostrar una imatge que va valdre per tot el campionat. Cap al final del primer set, amb 5 a 4 per a Federer i l’emoció al capdamunt, un nen del públic llegia un llibre. Aliè al xou de la pista, sense pensar que el preu de la seva butaca superava els 4.000 euros, un nen no aixecava la vista de la pàgina que tenia al davant. Era un tractat sobre mites vikings i, encara que l’enfoqués la càmera, res no distreia de la lectura aquell nen que tenia més de deu anys però no arribava als quinze. No mirava el tenis, però tampoc potinejava el seu mòbil, ni cap tauleta de cap mena. Era un llibre, tant se val quin fos. “No està tot perdut”, vaig dir en veu alta, a casa, i es van pensar que parlava del set que el Nadal estava a punt d’entregar. La imatge del nen era molt potent, però, per insòlita, un cas aïllat. Una flor no fa estiu... Però vet aquí que l’endemà el gremi d’editors va publicar les xifres que diuen –sovint els de lletres fem dir als números allò que ens convé que diguin– que la venda de llibres ha pujat per cinquè any consecutiu. A Espanya es van vendre, el 2018, 160 milions de llibres, de

76.000 títols diferents. La mitjana és, doncs, de 2.000 exemplars venuts de cada llibre. Vist des del punt de vista d’un autor, no és per tirar coets. Però si, més enllà de comptar llibres, els obríssim, ens adonaríem de la gran veritat que és l’aforisme que els de la Llibreria 22 de Girona han fet córrer per les xarxes com a regal d’estiu: “Si no llegeixes no passa res. Si ho fas, passa molt”.
Xavier Bosch, publicat a l'Ara el 18.07.2019


14/7/19

Homenatge a Catalunya

Sí, en el fons parlaré de George Orwell i d’una de les seves obres més conegudes. Tot i que el mateix Eric Arthur Blair, el nom real de l’escriptor, quedaria sorprès si pogués saber que aquest llibre sobre les seves experiències a la Guerra Civil espanyola ha tingut la gran difusió que té i que l’ha portat, juntament amb La rebel·lió dels animals i, sobretot, 1984, a ser considerat un dels grans escriptors del segle passat i la consciència de tota una generació. Periodista consagrat al Tribune i a l’Observer, quan va morir, el 1950, només s’havien venut set-cents exemplars de la seva obra sobre l’aixecament feixista del 1936, les seves il·lusions com a brigadista internacional, la seva experiència al front d’Aragó i a Barcelona i el seu relat del que va ser “una guerra civil dins d’una guerra civil”, la persecució comunista al POUM i l’anarquisme, en definició de l’exdegà d’humanitats de la Universitat Pompeu Fabra Miquel Berga, l’especialista més especialista i divertit sobre Orwell. Homenatge a Catalunya, un rigorós còmic editat per Rosa dels Vents i del qual Jordi de Miguel és l’autor del guió i Andrea Lucio, de les il·lustracions, és un gran llibre sobre el llibre d’Orwell que ens explica l’autor, la seva vivència del 36 i el 37, la lluita fratricida entre comunistes estalinistes i gent del POUM i en què el mateix Miquel Berga és protagonista.
Jordi de Miguel, Miquel Berga i Andrea Lucio  l'Espai 22 de la la Llibreria 22 el dia de presentació el 03.07.2019

La presentació a la Llibreria 22 de Girona va valdre molt la pena. Així vam saber que Orwell va ser reconegut a Barcelona després que Pasqual Maragall encarregués la feina a Víctor Alba i al mateix Miquel Berga i que finalment se li concedís una plaça a la ciutat. Una plaça petita en què, ironies de la vida, es va instal·lar la primera càmera al carrer de tot Barcelona, el primer gran germà, cosa que, explicada per Berga, va fer les delícies dels presents. Llegeixin aquest Homenatge a Catalunya, que s’assembla massa a tot el que estem vivint ara a casa nostra amb la lluita fratricida entre republicans que res augura de bo.
Jordi Grau, publicat a la secció de "Full de ruta" en el Punt Avui 14.07.219

13/7/19

La selecció de llibres d’‘El món a RAC1’ per a aquest estiu 2019

El dramaturg Marc Artigau i el llibreter Guillem Terribas, de la 22 de Girona, ens recomanen vint lectures.


S’apropa el mes d’agost i, per a molts, les vacances d’estiu… si és que no les esteu fent ja. I l’estiu és una època per retrobar els hàbits que ens relaxen i que ens ajuden a desconnectar: viatjar, anar a la platja, a la muntanya, etc. Tot permet fer-ho acompanyat de llibres. Per això, avui, us volem recomanar opcions per posar a la maleta aquestes vacances.


LES RECOMANACIONS DE MARC ARTIGAU
‘Canto jo i la muntanya balla’

Irene Solà. Premi Anagrama. És l’autora de Els dics. Un llibre molt original. Sorprenent. Els personatges que apareixen al primer conte – vinculats al bosc, els núvols, un llamp- després els anem entenent. Amb un llenguatge viu i poètic. Preciós. He tornat a una mica la mort i la primavera.
‘Mentre moria’
Wiliam Faulkner. Un clàssic. Una de les meves novel·les preferides que Edicions 1984 ha publicat (castellà Mientras Agonizo). En contra de pensar que a l’estiu han de ser novel·les fresquetes... què vol dir fresca? No ho sé.
‘La noche fenomenal’
Javier Pérez Andújar. (Anagrama). És una novel·la divertida, hilarant. Amb un to a vegades melancòlic. Us llegeixo el principi de la sinopsi a veure si us animeu perquè a mi em va atrapar des del principi.
L’equip d’un programa de televisió dedicat als f enòmens paranormals descobreix que uns fets anòmals, fins aleshores mai registrats, es fan realitat en la mateixa Barcelona des de la qual emet. Al mateix temps la ciutat és atacada per la meteorologia i per la sobtada irrupció d’uns personatges procedents d’una altra Barcelona, que vénen a demanar-los auxili als integrants de La noche fenomenal , que així és com es diu el programa de televisió d’aquest grup d’amics.
‘Satèl·lits’
Elisenda Solsona. Editorial Les Males Herbes. Son uns contes curtsmolt Una nit sense lluna. Els contes que combinen aquest estil poètic, a vegades inquietant (l’autora reconeix que li agrada fer passar pors als nens quan era petita), us sorprendran molt.
originals. Us els empassareu molt depressa. Son només vuit contes. És d’aquells llibres que et quedes amb ganes de més. Els contes parteixen d’
‘La pregària de Txernòbil’
Svetlana Aleksiévitx. Premi Nobel. I la traducció de Marta Rebón. Editorial Raig Verd. Si heu vist Txernòbil, si us ha agradat la sèrie . L’he de llegir. I si no l’heu vista recomano el llibre per abans de veure-la. És el llibre amb el que es va inspirar la sèrie.
‘El adversario’
Emmanuel Carrère. Amb edició de 50 anys d’Anagrama. Llibre curt i molt colpidor. Basat en un fet real. El protagonista va sortir fa poques setmanes de la presó. I explica molt ràpidament. La història de J ean-Claude Romand que diu que és metge i que fa 18 anys que treballa a la OMS. L’any 93 mata a la seva dona i als seus dos fills, petits.
‘Los asquerosos’
Santiago Lorenzo. Blackie Books. Un dels llibres revolució de l’any. D’aquells llibres que ens sorprèn Blackie Books. Ha guanyat un munt de premis, porta més de 50.000 exemplars venuts.
Manuel apunyala un policia antiavalots que volia pegar-li. Fuig. S’amaga en un llogaret abandonat. Sobreviu de llibres Austral, vegetals dels voltants, una petita compra al Lidl que li envia el seu oncle. I s’adona que com menys té, menys necessita.
‘Claus i Lucas’
Agota Kristof. Traducció de Sergi Pàmies. Amsterdam llibres. És una Claus i Lucas viuen en un país ocupat per forces estrangeres. Són enviats a una ciutat fronterera, fugint de la Guerra. La seva àvia, una dona cruel que viu en una caseta ruïnosa dels afores, els acollirà de mala gana. Ells escriuen un quadern.
La narració d’Arthur Gordon Pym’
Edgar Allan Poe. Sembla una novel·la d’aventures marines. Però és molt més. Com Moby Dick, el cor de les tenebres. És una novel·la que havia passat força desaparecebuda per mi (perdó), però que atrapa des del principi. Una lectura obligada pels qui els agraden els clàssics, el terror i les novel·les d’aventures.
‘Poemes escollits’
John Berger. Edicions 1984. Vull acabar amb un llibre de poemes. JohnManeres de mirar. Berger també va escriure poesia tota la seva vida. Però mai no s’havia publicat en català. És una bona oportunitat de fer-ho perquè la traducció de Montse Basté i Martí Sales, m’ha agradat molt.
Berger. L’autor de
I diuen els editors: La poesia de John Berger, com si busqués fer justícia, e mmarca tot allò que tenen d’extraordinari les vides dels més humils.
Jo no ho sabria explicar millor.
Guillem Terribas, Marc Artigau i Àngel Llàcer, a  RAC! hivern 2019L
ES RECOMANACIONS  DE GUILLEM TERRIBAS

‘Josep Pla: sis amics i una amant’

Xavier Febrés, periodista i escriptor que sap de tot i de tot ho escriu i prou bé, coneixedor de Palafrugell, de la seva gent i, sobretot de Josep Pla, ha tret un llibre editat per Empúries. Ve a ser una mena d’aproximació biogràfica, però a través dels seus amics més decisius: Josep Martinell, Albert Puig Palau, Manuel Ortínez, Josep Vergés, Alexandre Plana, l’Hermós i l’amant Aurora Perea. Colossal el pròleg d’en Xavier Febrés, anomenat el Fugitiu.
‘La història viscuda’
Joan B. Culla, historiador, professor, tertulià i col·laborador de diversos diaris, ha editat a l’editorial Pòrtic, una mena de biografia, històries viscudes i vivències personals.
‘Celobert’
Rosa Font Massot és una professora que ha escrit diversos llibres, tant Celobert, que ha guanyat la 39a. edició del premis de poesia Senyoriu d’Ausiàs Marchde Benicarló.
per adults com per a joves, però sobretot poesia i molts dels seus llibres de poesia han estat elogiats i premiats, com el darrer que ha editat l’editorial Valenciana 3i4 amb el títol de
‘La trena’
És una novel·la que ja té el seu recorregut i que val la pena recordar la seva existència. Editada en català i en castellà per l’editorial Salamandra amb més de mig milió d’exemplars venuts i amb més de trenta traduccions, la seva autora amb nom italià Laetitia Colombani, es una escriptora francesa nascuda a Bourdeaux l’any 1976. Història de tres dones de països diferents, Itàlia, l’Índia i el Canadà. Totes tres històries estan relacionades amb els cabells de les protagonistes. Tres històries que formen una trena.
‘No tornaran vius’
És una novel·la editada per Columna i escrita pel periodista Xevi Salaficció, la no ficció i la crònica social. La seva darrera novel·la I ens vam menjar el món editada per columna el 2016, va guanyar el premi Prudenci Bertrana de novel·la. Amb No tornaran vius, Sala parteix de la història de quatre personatges i uns atemptats islamistes radicals a Catalunya.
Aquesta es la cinquena novel·la que en Xevi Sala escriu combinant la
‘Gent del meu exili’
Any Teresa Pàmies, l’editorial Empúries recupera una seva història publicada l’any 1975 amb el títol de Gent del meu exili i que va estar gestada durant els més de trenta anys que va estar a l’exili. En aquesta edició, hi ha un pròleg del seu fill gran, Sergi Pàmies.
‘Records del futur’
Siri Hustvedt, escriptora nascuda a Minnesota l’any 1955, ha rebut diversos premis internacionals i va quedar finalista al premi llibreter amb l’obra Tot allò que vaig estimar (2003). Història d’una escriptora d’una certa edat, a través de la troballa d’un quadern antic, viurem moments del passat i del present. Coneixerem l’ambient de Nova York de finals dels anys setanta i també viurem intrigats sobre el comportament de la seva veïna. No dic res més. L’edició en català l’ha editada edicions 62 i la castellana, Seix Barral.
Barcelona Suites
És la primera aportació de la nova col·lecció amb el nom d’Univers que ha creat Ester Pujol dins del grup Enciclopèdia. Són contes inspirats i situats a la capital Catalana, Barcelona, escrits per reconeguts i aplaudits escriptors i escriptores catalanes com Sílvia SolerXavier BoschAdrià PujolJordi NopcaClara QueraltóLlucia RamisSergi PàmiesAdrià PujolEmpar MolinerRoc CasagranIrene SolàJordi PuntiNatàlia Cerezo. N’hi per triar i remenar.
Carta d’una desassossegada
Àngel Casas. El periodista conegut per les seves intervencions a la televisió i com a comentarista musical, l’any 2002 va sorprendre el personal publicant una novel·la generacional, d’un temps del país publicada per Quaderns Crema, anomenada Fred als peus. Casas, després d’aquesta experiència, ha publicat altres històries, però ara ens ha tornat a sorprendre, de la mà de la mateixa editorial Quaderns Crema, amb el llibre Carta d’una desassossegada, en què aplega onze contes, un d’ells dona títol al llibre, sobre coses quotidianes de la vida, del passat, el present i el futur amb un to irònic, de vegades absurd i d’altres divertits, com un taxista ateu que vol fer-se musulmà, la correspondència amb el consultori radiofònic de l’Elena Francis...
L’home que no llegia els diaris’
És la biografia d’Alexandre Deulofeu, farmacèutic de professió, empordanès (L’Armentera 1903 – Figueres ) i visionari, que entre altres coses va predir que l’Estat espanyol desapareixeria el 2029. Admirat per personatges tant reconeguts com Dalí, Francesc Pujols o Pau Casals. El llibre està editat per Columna i l’han escrit David Montserrat, gironí diplomat en Turisme, llicenciat en Periodisme i Publicitat i ha treballat en premsa, ràdio i televisió; i Juli Gutiérrez Deulofeu. És nét i estudiós des de fa trenta anys de la figura del seu avi. Llegint aquest llibre es poden arribar a entendre alguna de les coses que estan passant a la vida social i política a casa nostra.
‘El cònsol de Barcelona’
Andreu ClaretPremi Nèstor Luján de Novel·la històrica 2019, editada per Columna. Andreu Claret nascut a Acs (França el 1946) en una família de republicans exiliats. Té una llarga i meritòria experiència com a periodista i com escriptor té publicades dues novel·les més a la mateixa editorial: El secret del brigadista i VenjançaEl cònsol de Barcelona és la història de Vladimir Antónov, cònsol soviètic a Barcelona durant el 1936-37. Es va enamorar de Catalunya i Stalin el va afusellar. Entre mig hi ha una interessant història plena d’il·lusions, conspiracions i tragèdies.
Aparador dels 50 anys de Tusquets.
LA RELACIÓ:
De que va dia 09.07.2019 de 11 a 12  https://www.rac1.cat/a-la-carta/el-mon