16/10/17

Un total de trenta-tres obres concorren al premi Casero

El veredicte es coneixerà durant la festa organitzada per la Llibreria 22 a la sala La Planeta el dilluns 30 d’octubre.
La 25a Proposta de Poesia homenatjarà els Bertrana i Josep Palau i Fabre.

Un total de trenta-tres obres, sis més que en l’edició passada, concorren al 37è Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22 de Girona. La majoria d’autors, procedents de ciutats de tot Catalunya, prefereixen presentar-se amb pseudònim, tot i que escriptors amb obra ja publicada com ara el lleidatà establert a Tarragona Òscar Palazón o el gironí Jordi Casals Merchán hi concorren a cara descoberta.

El jurat continua format per Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès Jordà, Mita Casacuberta i Eva Vàzquez, i s’hi incorpora el llibreter de la 22, Jordi Gispert, com a secretari sense vot, en substitució de Guillem Terribas. El veredicte del premi, dotat amb 2.200 euros per a l’obra guanyadora, més la publicació a l’editorial Empúries, i 600 euros per a la finalista, es donarà a conèixer, com ja és tradicional, el dia 30 d’octubre durant una festa a la sala La Planeta (20 h). Aquest any, l’espectacle d’obertura serà una recreació teatral i musical d’un fragment de les Memòries d’Aurora Bertrana, en homenatge tant a l’aniversari del seu naixement com al del seu pare, Prudenci Bertrana.
La festa de lliurament del Casero forma part de la setmana literària organitzada conjuntament per la llibreria gironina i la sala La Planeta amb el nom de Proposta de Poesia, que aquest any arriba a la 25a edició. Les activitats tindran un preàmbul el dijous dia 26, a la biblioteca Just M. Casero del Pont Major (20 h), amb una tertúlia del club de lectura d’El veler magenta amb el seu autor, Jaume Puig, guanyador de l’edició passada. La resta de propostes tindran lloc a La Planeta, i les inaugurarà el poeta i pintor gironí Narcís Comadira, que diumenge dia 29 (18 h) vindrà a llegir-hi una tria dels seus poemes i probablement n’avançarà alguns dels que té previst publicar en un nou llibre a principis del 2018. Alternant veus de diferents generacions, el dimarts dia 31 (20 h) serà el torn de la professora universitària Maria Cabrera, guanyadora de l’últim premi Carles Riba de poesia amb La ciutat cansada, que llegirà i comentarà amb el públic. L’1 de novembre, Rosa Font llegirà també textos del seu nou poemari, Em dic la veu (18 h), que Antoni Clapés considera “un referent de la poesia europea d’aquest inici de segle”.
La Proposta es tancarà amb dos homenatges: el 2 de novembre (20 h), amb un concert de Joanjo Bosck dedicat a les Cançons i poemes de l’alquimista, de Josep Palau i Fabre, en el seu centenari (és l’únic acte de pagament, 5 euros), i el 4 de novembre (20 h), amb l’espectacle E & E, pel nom compartit entre Emily Brontë i Emily Dickinson, que seran recordades amb una lectura dirigida per Rosa Vilanova, amb acompanyament visual i musical.
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 12.10.2017

30/9/17

Liberpress (2017) premia l’humor “càustic i rebel” de ‘Kap’

La 19a edició reconeix el compromís de l’escriptor Bernardo Atxaga, la cantant Maria Farantouri i el cineasta Paolo Bianchini.

 Pallassos sense Fronteres, Greenpeace i Femen, entre els premiats.


Jaume Capdevila (Berga, 1974), més conegut com Kap, ninotaire i estudiós del dibuix d’humor, és el nou premi Liberpress, una distinció honorífica que concedix cada any l’associació gironina del mateix nom per tal de reconèixer persones i entitats que s’hagin distingit en la defensa dels drets humans, les llibertats i la solidaritat. L’advocat Carles McCragh, president de Liberpress, va qualificar-lo de “dibuixant càustic i rebel”, i va argumentar la concessió del premi, que aquest any es presenta amb el cartell d’un altre dibuixant, el veterà Andrés Vázquez de Sola, en “la seva obra amplíssima, provocadora, sàvia, profunda i plena d’un humor intel·ligent i refinat”.
Kap, que publica les seves vinyetes a La VanguardiaEl Mundo Deportivo i El Triangle, ha estat també reconegut per la seva labor teòrica i investigadora, que ha difós a través d’alguns llibres “imprescindibles” sobre les revistes satíriques del passat, com ara La Campana de GràciaPapituCu-Cut! o L’Esquella de la Torratxa, i de les monografies dedicades a dibuixants com ara Muntañola, Tísner, Vázquez o Bagaria. Distingit també amb el premi Gat Perich, va comissariar una exposició sobre la seva trajectòria que es va poder veure al Col·legi de Periodistes de Girona el 2014. El dibuixant recollirà el guardó, consistent en una escultura de Pia Crozet, divendres de la setmana vinent, dia 6 d’octubre, durant la festa de lliurament a l’Auditori, durant la qual es concediran la resta de premis de la dinovena edició dels Liberpress en les nou categories més de què consta i els guanyadors de les quals –“tots ells, gent exemplar”, va assegurar McCragh– també es van donar a conèixer ahir.
D’aquesta manera, l’escriptor basc Bernardo Atxaga (Asteasu, Guipúscoa, 1951) recollirà el premi de literatura per una obra en la qual ha tractat “amb tendresa, valentia i tolerància temes com ara el terrorisme, la Guerra Civil i la vida del País Basc rural”. Pel que fa al premi de cinema, aquest any serà per al cineasta Paolo Bianchini, que en els darrers trenta anys s’ha consagrat al cinema social en defensa de la infància i l’adolescència marginades i que actualment treballa a les presons italianes per afavorir la reinserció dels joves. En l’apartat de cançó, ha estat distingida la cantautora grega Maria Farantouri, exiliada durant la dictadura dels coronels, que en la seva cançó de protesta “barreja amb contundència la denúncia amb la bellesa de la poesia”, com a intèrpret de Federico García Lorca, Pablo Neruda o Víctor Jara. Durant la festa de Liberpress, McCragh confia que cantarà algun dels seus temes, probablement acompanyada de Josep Tero, amb qui ja ha fet duet en altres ocasions.
El premi Camins serà per a Roser Rosés (Barcelona, 1926), que va formar part dels combois de criatures enviades a Rússia durant la Guerra Civil i que ha recollit el seu testimoni al llibre Trenes tallades, publicat per Cal·lígraf. El premi Catalunya serà per a dos col·lectius ben diferents: d’una banda, el grup contestatari Femen, fundat a Ucraïna per l’economista Anna Hutsol, les activistes del qual protesten despullades contra el fanatisme, el masclisme, l’explotació i l’ultraconservadorisme; de l’altra, el poble yazidita, víctima de la repressió i el genocidi per part del fanatisme d’Estat Islàmic i en nom del qual recollirà el premi Farida Abbas, que va ser segrestada com a esclava sexual. El premi Associació reconeix Pallassos sense Fronteres, una organització humanitària que, dirigida per Tortell Poltrona, ha internacionalitzat la seva vocació de “convertir el riure en una eina de combat i en un pal·liatiu enfront del sofriment”, i el Liverdpress honora “la tasca valenta, independent, perillosa i valuosíssima en la defensa del medi ambient” de Greenpeace. Finalment, el premi Memorial recordarà Salvador Puig Antich, just l’últim any que haurà estat oberta la presó Model, on va ser ajusticiat el 1974.
En plena reivindicació del dret a decidir amb vista al referèndum de diumenge, el president de la Diputació, Pere Vila, va felicitar-se que els premis Liberpress representin “la festa de la llibertat d’expressió”. A títol personal, Carles McCragh va assegurar que des del franquisme no assistia a una privació dels drets i les llibertats ciutadanes com la d’aquests darrers dies, i va concloure: “Mentre a Europa fa anys que la democràcia es referma, Espanya continua ancorada en l’autoritarisme.”
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 28.09.2017

27/9/17

FIRA DEL CÒMIC El Girocòmic apuja el llistó i presenta un cartell estel·lar

 El sector del còmic i l’entreteniment s’aplega a Girona amb autors de reconeixement internacional.  Més de 40 expositors duplicaran la fira del 12 al 15 d’octubre.

Aprofitant el bon moment que viu el sector del còmic i la predisposició d’un Ajuntament que veu amb bon ulls complementar el relleu que té el festival MOD de literatura, Girocòmic presenta una segona edició ambiciosa. No només perquè duplica el seu espai expositiu sinó perquè apuja el llistó artístic, i es converteix en un nou pol d’atracció per alguns dels autors amb més reconeixement internacional del moment.
D’aquesta manera, del 12 al 15 d’octubre Girona acull un saló del còmic i de l’entreteniment que tindrà primeres espases, artistes amb un gran bagatge i, el que és més important, diversos estils per satisfer l’ampli ventall de gustos del públic. És així com pel Girocòmic 2017 passaran autors catalans amb projecció internacional com Jordi Bernet, que rebrà el premi Girocòmic Ciutat de Girona en reconeixement a la seva trajectòria professional; Pasqual Ferry, autor de Marvel als Estats Units; Albert Monteys, humorista gràfic i conegut pel seu pas per El Jueves. També passaran per la fira Carlos Pacheco, dibuixant de còmics com Superman o Los 4 fantásticos, i Pedro Pérez, responsable de l’story board de Tadeu Jones, entre molts d’altres. Tampoc no faltaran a la cita artistes referents i amb una llarga trajectòria, com Quim Bou, que, a més, és nascut a les comarques gironines.
Jami Matamala, Carles Ribas, Alejandro Martinez, Àlex Freire
i Guillem Terribas
El programa de la fira inclourà, també, 20 xerrades a càrrec dels autors esmentats i prop de 20 tallers vinculats al sector. Amb una superfície de 4.000 m², el Girocòmic té com a objectiu esdevenir un referent i punt de trobada per a tots aquells aficionats al món del còmic. En l’edició d’enguany incorpora una zona dedicada als jocs de taula i una àrea de videojocs que complementaran les activitats habituals de conferències, exhibicions, projeccions i signatures d’autors, que firmaran les seves obres durant els quatre dies de la fira.
Els preus seran de caràcter popular, i si bé parteixen dels 6 euros al dia, hi ha abonaments (10 euros tots els dies) i descomptes en molts casos. L’enllaç per comprar les entrades és www.firadelcomic.cat
A la presentació de la fira, hi van assistir el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Carles Ribas; el director editorial de Panini, Alejandro Martínez, i els responsables de la fira, Aleix Freire i Lluís Bofill. Ribas (Incatis) va recordar “l’aposta de l’Ajuntament per apropar la cultura als més joves” i destacar que Girocòmic “és un planter de cultura per a joves i no tan joves que ha d’anar creixent”.
Per la seva banda, Alejandro Martínez va reconèixer que el còmic viu “un bon moment”, donat per la popularitat que tenen les sèrie i pel·lícules de superherois, però també va voler remarcar que el més important és que “aquesta dinamització del mercat ha ajudat a liquidar l’estigma i a considerar el còmic una lectura més”. Insistint en aquest tema, Martínez aporta una dada amb la qual es demostra que “no hi ha mur literari”. Explica que Panini va fer una enquesta als lectors de Marvel (unes 3.000 persones) que va donar com a resultat que aquests –de la franja d’entre 15 i 20 anys– llegien com a mitjana molt més que la mitja europea. “I no parlem de còmics, sinó de poesia, obres teatrals, novel·les o assaig en general.”
Jordi Camps linnell , publicat en el Punt-Avui 26.09.2017
* La Llibreria 22 a través de CÒMICS22  hi serà present a la fira, com en la seva primera edició l'any passat.  

 

Jordi Coca revisita ‘L’emperador’

Jordi Coca i Enric Tubert
L’escriptor Jordi Coca va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona la reedició per Comanegra d’una de les seves obres més importants, L’emperador, reconeguda per la Institució de les Lletres Catalanes com la millor novel·la de 1997. La presentació va ser a càrrec d’Enric Tubert Canada, periodista i professor, i del mateix Coca.
El Punt-Avui 27.09.2.17. Foto: Llibreria 22

12/9/17

Nuri Ann inunda de tristesa l’aparador de la Llibreria 22

La il·lustradora i artista digital Nuri Ann (Valdepeñas, 1986) presenta tot aquest mes a l’aparador de la Llibreria 22 i a l’Espai 22 una selecció de les seves Peculiar girls, unes figures femenines amb les quals vol expressar emocions en una estètica lànguida propera a la de les famoses Twin Sisters de les germans Jutglar de Banyoles o a les omnipresents nines Gorjuss de Santoro. A l’Espai 22, Nuri Ann exposa una selecció de les creacions que ha realitzat en els últims tres anys sota el títol Beautiful sadness, una sèrie que reflecteix els somnis, els desitjos i la pèrdua de la innocència a través de personatges femenins d’aparença fràgil i melancòlica però que no amaguen un cert costat inquietant. Paral·lelament, a l’aparador de la Llibreria 22, l’artista exposa alguns dels seus Retrats imaginats, on recrea algunes figures inspirades en les dones que han estat importants en la seva vida i que bateja, com les persones evocades, amb noms com Carmina o Conchita la Fruitera.
Publicat en el Punt-Avui 11.09.2017

7/9/17

Una guia de Lonely Planet selecciona el millor de Girona, l'Empordà i la Costa Brava

Miquel Fañanàs: «He escrit pensant també en els gironins perquè trobin curiositats i misteris de la seva ciutat»

La consolidació de Girona com a destí turístic comporta també importants inversions en articles com la que acaba de fer Lonely Planet, una de les primeres multinacionals de les guies de viatges, que ha editat la nova guia Lo mejor de Girona, el Empordà y la Costa Brava.
Escrita per Miquel Fañanàs, Jacobo Krauel i Carmina Vilaseca, la guia, presentada ahir a la Llibreria 22 de Girona, i ja distribuïda, recupera amb una estètica renovada els vells tòpics d'una regió que «ha sabut conservar el seu llegat històric sense renunciar a la modernitat».
«Pocs lloc gaudeixen d'una varietat i atractiu tan grans com aquesta regió, bressol del surrealisme, del turisme i dels primers biquinis d'Espanya. Aquí van néixer Salvador Dalí, Narcís Monturiol, Carles Fages de Climent, Xavier Cugat, Josep Pla, Caterina Albert, Frederic Marés i tants altres que van trobar la inspiració per a les seves obres en aquestes terres», diu la ressenya promocional.
Profusament il·lustrada, com no podia ser d'altra manera, la guia, inicialment en edició castellana, té unes 300 pàgines i s'adreça tant als visitants com als autòctons.
Els autors durant la presentació a l'Espai 22.

On menjar i on comprar?

Miquel Fañanàs, que és col·laborador del Diari de Girona, ha assumit la part de Girona: «He intentat fer una ressenya pràctica per al turista, però ser també útil al ciutadà de Girona, que trobarà aspectes curiosos i misteioros de la ciutat, com ara la bruixa de la Catedral, la Girona modernista amb Rafel Masó o el plànol de París que es va descobrir al sostre de la porxada de la Rambla», ha explicat l'escriptor.
Fañanàs s'ha fet càrrec també de l'apartat de restaurants i compres, on no falta el Celler de Can Roca o l'Escola d'Hostaleria, entre d'altres establiments.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 06.09.2017
* Primera presentació de la temporada. 

24/8/17

LECTURES , estiu 2017

RAC1, Jordi Basté 18.07.2017 

Som a l’estiu i, per molts, a part de ser l’època de les vacances, és l’època de llegir els llibres que no hem pogut llegir durant l’any, pels motius que sigui. Avui volem recomanar-vos-en uns quants. Per a tots els públics i per a tots els gustos. Aquestes són les recomanacions del Guillem Terribas, de la 22 de Girona.
El llibre de l’estiu.
“Patria”, de Fernando Aramburu. És un llibre que ja té un recorregut però que val la pena recordar.
Llibres que continuen atrapant als lectors.
“La senyora Stendhal”, de Rafel Nadal.
“Quan arriba l’ombra”, de Jaume Cabré.
“Tierra de campos”, de David Trueba.
“El monarca de las sombras”, de Javier Cercas.
“Els vells amics”, de Sílvia Soler.
“Nosaltres dos”, de Xavier Bosch.
”El navegant”, de Joan-Lluís Lluís.
Novel·les d’estiu.
“Sota l'aigua”, de Paula Hawlins (la mateixa de “La noia del tren). Neil Abbot, uns dona que abans de morir truca a la seva germana Julia i, aquesta ignora la trucada.
“Individus com nosaltres”, de Ferran Torrent. Encara no fa un mes que el vam tenir. Històries valencianes de corrupció i de tràfic d'influències. Recupera personatges d'anteriors novel·les. 
“La sorra vermella”, de Josep Navarro Santaeulàlia. Ambientada el 1941, dos personatges tornen clandestinament a Barcelona, per trobar a una nena petita i una noia afusellada per les tropes franquistes. Ben escrita i ben explicada.
Infantils i juvenils.
“Talpet terratrèmol”, d'Anna Llenas, un llibre per a primers lectors on predomina la il·lustració.
”El Capità Calçotets". Aquest personatge creat per Day Pilkey i que ara s'ha posat de moda a través de la pel·lícula que s'està projectant aquests dies. Han sortit molts llibres i uns d'ells és “Endevinalles. Enigmes i rialles amb el Capità Calçotets”.
Dos títols per a més grans.
”L'Illa Paidonèsia”, d'Oriol Canosa, amb il·lustracions de Gabriel Salvado. Premi Josep M. Folch i Torres 2016.
”Els perseguidors de paraules”, de Marc Artigau, amb il·lustracions de Màriam Ben-Arab. Ja van a per la tercera edició.
Llibres de lladres i serenos. Novel·la policíaca, novel·la negra...
”La substància del mal” (en català, Rosa dels Vents; i en castellà, Alfaguara), de Luca d'Andrea. Primer thriller d'aquets escriptor italià nascut l'any 1979. L'han comparat amb Stephen King i Jo Nesbo. 1985, durant una gran tempesta, tres personatges són assassinats. 30 anys després es resoldrà el cas.
”Ho sé tot de tu”, de Claire Mackintosch, en català editat per La Campana. En canvi, en castellà, editat per Debolsillo, porta per títol “Te estoy viendo”. “I see you”, l'original (Et veig). Thriller psicològic. La protagonista veu en els anuncis del diari la seva foto. Coincidència? Un error? o alguna cosa més? Les respostes: llegint el llibre.
Llibres fantàstics, de ciència ficció.
Dels molts, un clàssic editat per Ediciones B, un volum de 600 pàgines que pertany a “Crónicas vampiras", escrit per Anne Rice (“Entrevista con el vampiro”) i que porta per títol “El príncipe letal y los Reinos de la Atlántida”.
        
Còmics.
En ressaltarem un d’editat per l'editorial basca Astiberri, que ara està recuperant material de còmic americà independent. El títol “Sex Criminals”. “Volum 1: Un truco sucio”. De moment la sèrie és oberta. De Matt Fraction i Chip Zdarsky. De què va? Doncs d’un Home i una dona quan fan sexe, el temps es congela, menys ells i llavors aprofiten per fer malifetes.
Llibres de fons, d’aquells per tornar a llegir.
”Cien años de soledad”, de Gabriel Gárcia Márquez. Ara que es celebra 50 anys de la seva publicació se n'ha fet una edició especial.
”Memorias de Adriano”m de Margeritte Yourcenar. Un clàssic per llegir i rellegir. Hi ha versió catalana i castellana, aquesta darrera amb traducció de Julio Cortázar.
”Jo confesso”, de Jaume Cabré. Una llarga i profunda història on passa de tot i més.
”La ciudad de los prodigios”, d'Eduardo Mendoza. La Barcelona de finals i del segle XVIII i principis del dinou. Per entendre moltes coses actuals.
”Vuitanta-sis contes”, de Quim Monzó. Una recopilació que la va fer el propi Monzó ara fa uns anys i amb alguns retocs, del propi autor, en el llenguatge.
”Carol”, de Patricia Highsmith. La novel·la que va escriure amb pseudònim per tocar un tema tabú en aquella època, anys 50, a Estats Units: la relació entre dues dones. Una gran història d'amor. En català a L'Avenç i en castellà Anagrama.
”2666”, de Roberto Bolaño. L'obra pòstuma d'aquest malaguanyat autor Xilè. Ara reeditada per Alfaguara.
        
Llibres per a lectors exigents.
”Clarisa”, de Stefan Zweig. Filla d'un militar austríac i enamorada d'un socialista francès. Esclata la Gran Guerra i la noia que està embarassada decideix tenir un fill de l'enemic.
”Mística conilla”, de Jordi Lara, editat per 1984. El llibre aplega sis relats llargs, que tenen la mateixa intensitat com si es tractés d'una novel·la. Les edats de la vida, el misteri de l'art o l'amor pel país, són alguns del temes que tracta.
”Dies de pluja”, de Karl Ove Knausgard, escriptor noruec, que fa pocs dies va estar per Barcelona parlant dels seus llibres. Aquest és el cinquè volum d'una saga anomenada "La meva lluita", una mena d'autobiografia novel·lada. Ara està acabant d'escriure el sisè i últim volum.
“Elena Ferrante, escriptora italiana (hi ha qui diu que és un home) es va donar a conèixer amb la sèrie de quatre de llibres "L'amiga genial", “Història del nou cognom", “Una fuig, l'altra es queda" i "Història de la nena perduda", editats per La Campana, en català, Lumen, en castellà. Ara l'editorial Navona ha recuperat una trilogia que ha traduït al català l'escriptora Anna Carreras amb els títols de "L'amor que molesta", "Els dies de l'abandonament" i "La filla fosca".
”El cel segons el Google", de Marta Carnicero. Aquesta jove escriptora amb la seva primera novel·la ens parla de la fidelitat i la paternitat. També sobre la vida mateixa i la importància de la literatura.
I un per fer-nos pensar i reflexionar, “La voluntat de comprendre. La filosofia en minúscula”, de Xavier Antich.
        
El Premi Llibreter.
Millor novel·la en català: “Els estranys”, de Raül Garrigasait, editada per 1984.
Altres literatures: “Estirpe”, de Marcello Fois, editat per Hoja de Lata.
Àlbum il·lustrat: “El banc blau”, d'Albert Asensio, editat en català i castellà per Babulinka.
Biografies.
”Ara comença tot”, de Lluís Homar.
”El cavaller Floïd”, de Genís Sinca. Biografia del mecenes Joan B. Cendrós.
”Xirinacs. El profestisme radical i no violent”, de Lluís Busquets.
”Howard Hawks, el camelón de Hollywood”, d'Albert Galera, un estudiós del cinema. “Río Bravo”, “L'esport favorit de l'home”, “Quina fera la nena”, “El son etern”, “El Dorado”, “Terra de faraons”, “Bola de foc”...
”Incluso la verdad”. Història secreta de ‘Lo niego todo" (el seu darrer disc). Joaquín Sabina/Benjamín Prado.
I parlant de música:
”La música i nosaltres. Una mirada als anys de la transició”, de Vicenç Pagès. Fotografies de Francesc Fàbregas.
        
Llibres d’autoajuda.
Un de la Marie Kondo, una jove japonesa que ha venut més de 3 milions  d'exemplars d’aquest llibre que porta per títol “La màgia de l’ordre. Eines per ordenar casa teva i la teva vida”, editat per Ara llibres.
        
Llibres de cuina.
Dels molts i variats que hi ha, un que ho té tot i és fàcil de cuinar: “Cassoles de Girona. Receptes tradicionals a foc lent”, d’Abraham Simon-Ferré i editat per Viena edicions.
”Anarkia”, un llibre que és un luxe per l’edició i la presentació, editat per Montagut Editores. També és una meravella el que hi ha dins. Una obra del jove del Celler de Can Roca, en Jordi Roca. Postres extraordinàries i imaginatives. Més de 500 pàgines i un preu que està a l'alçada del que s'ofereix, 95 €.
        
Llibres de poesia.
”Dies d'agost”, de Susanna Rafart. Prosa poètica. Intimista. Reflexions,

”Em dic la veu”, de Rosa M. Font.
”La ciutat cansada”, (Premi Carles Riba 2016) de Maria Cabrera.
”Josep Carner. Llibres de poesia 1904-1924”, una edició crítica molt ben editada (Ed. 62) a cura de Jaume Coll.
        
Llibres amb efemèride.
Centenari del naixement de:
Gloria Fuertes. “Geografia humana”, “Otros poemas”.
Juan Rulfo. “Pedro Páramo”.
Palau i Fabre. “Poema del Alquimista”.
150 anys del naixement de:
Prudenci Bertrana. “Josefat”, “Tots els contes”. L' editorial Ela Geminada ha recuperat tots els títols.
        
Alguns autors de la casa.
”Només seran quatre gotes”, de Mònica Usart.
”Un home cau”, de Jordi Basté i Marc Artigau. L’investigador Albert Martínez.
”On em portin els ametllers”, de Bàrbara Julbe.
”Com es vull una granota i altres relats”, d'Òscar Andreu.
”Curs de feminisme per microones”, de Natza Farré.
”Pit i amunt”, del Benet Iñigo.
”Els coixinets”, de Joan Maria Morros. Acaba de sortir editat per Columna.

30/6/17

El memorial Rodeja premia Rosana Lluch i Xavier Gafarot

 La sisena edició dels guardons, organitzats en memòria del llibreter de la Geli, reconeixen la responsable de la llibreria Llorens Llibres, de Vilanova i la Geltrú, i el cap de premsa del Grup 62.
Rosanna Lluch i Xavier Gafarot, entre membres del jurat i de l'organització
Foto:Carles Palacio.

La llibretera Rosana Lluch, de la llibreria Llorens Llibres , de Vilanova i la Geltrú, i el cap de premsa del Grup 62, Xavier Gafarot, van rebre ahir els premis del VI Memorial Pere Rodeja, que es van lliurar en un acte al CaixaForum Girona. Aquests guardons estan organitzats pel Gremi de Llibreters de Catalunya en homenatge al llibreter gironí Pere Rodeja i Ponsatí (1931-2009), “considerat exemple i mestre en el seu ofici”, i per això es lliuren cada any en el dia del sant de qui va ser durant molts anys l’ànima de la llibreria Geli. Lluch va rebre com a premi un taló de 1.500 euros i Gafarot, una escultura de l’artista Dolors Bosch, en un acte tan emotiu com reivindicatiu del món de llibre, que va cloure el regidor Carles Ribas.
Després de la benvinguda a càrrec de la presidenta del Gremi de Llibreters de la demarcació de Girona, Carme Ferrer, va obrir l’acte el periodista Jordi Grau, director de l’edició gironina d’El Punt Avui i presentador del programa La ciutat dels llibres de Televisió de Girona. “Diuen de nosaltres [els periodistes] que ens atrevim a parlar de tot sense saber gaire de res. Hem de parlar de llibres i llibreries? Doncs aniré a la font i preguntaré a alguns amics, coneguts i saludats dels que me’n refio què són per a ells els llibres i les llibreries”, va dir Grau, que va exposar a continuació les opinions recollides entre periodistes, escriptors i amants dels llibres en general com ara Pep Riera (“Llegir és, de les activitats que fas tot sol, la que et fa sentir menys sol”), Antoni Sant, Joan-Lluís Lluís, Quim Fernàndez, Quim Curbet, Carles Monguilod, Narcís Genís, Salvador Garcia-Arbós, Joaquim Nadal, Miquel Aguirre, Imma Merino i Rafel Nadal, segons el qual “les llibreries són un espai de confort físic i intel·lectual, i hi ha pocs espais més seductors, més civilitzats, que les parets plenes de llibres d’una llibreria”, i així ho va plasmar Jordi Grau en la seva intervenció.
El jurat del memorial Pere Rodeja, format per Carme Fenoll, Lluís Morral, Guillem Terribas, Laura Àlvarez, Màrius Serra i Marià Marín, com a secretari sense vot, ha decidit atorgar el premi al millor llibreter o llibretera per la seva tasca de divulgació del llibre a Rosana Lluch (Vilanova i la Geltrú, 1967) per “la seva trajectòria sostinguda, gràcies a la capacitat de mantenir la llibreria en temps bons i difícils, amb activitat i impacte en el territori”. Lluch va treballar a hores des de molt jove a la llibreria Llorens Llibres, fundada pel seu pare el 1971, i el 1988 s’hi va incorporar ja a jornada completa. Durant nou anys va ser secretària de l’ICYB (Congrés Internacional de Joves Llibreters) i va representar el nostre país en congressos de llibreters d’arreu del món. També ha format part durant molts anys de la junta del Gremi de Llibreters, i el 1996 va rebre el premi Memorial Ferran Lara. “Crec en el llibre i en el poder de la literatura per canviar el món”, va dir Lluch, que es va mostrar “molt satisfeta i agraïda” pel premi rebut a Girona.
El jurat també ha premiat Xavier Gafarot (Barcelona, 1966) “per la feina, sovint amagada dels gabinets de premsa editorials, en un treball continu amb les llibreries i els autors”. Periodista de formació, Gafarot va treballar en diferents mitjans abans d’iniciar, el 1997, la seva tasca de comunicador cultural dins l’àmbit editorial. Ha estat responsable de comunicació de Destino i Enciclopèdia Catalana, i actualment és el director de premsa del Grup 62, que agrupa els segells Proa, Edicions 62, Columna, Empúries i Pòrtic.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 30.06.2017
MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'ACTE:

27/6/17

Rosa Font presenta ‘Em dic la veu’

Rosa Font aprofundeix en l’inefable quotidià.

 L’escriptora presenta avui a La 22 el seu vuitè llibre de poesia, ‘Em dic la veu’.
Rosa en una foto de Manel LLadó de quan va presentar
el seu darrer llibre 

Rosa Font (Sant Pere Pescador, 1957) publica un nou poemari, Em dic la veu (Llibres del Segle), que la reafirma com una de les millors poetes contemporànies d’aquest país, dit amb tot el desvergonyiment que han de tenir les declaracions d’aquesta classe quan són veraces. Així i tot, continua sent una escriptora situada als marges, que és el més semblant avui dia a l’autèntic confort, tot i haver conquerit uns quants trofeus, des del premi Rosa Leveroni al Carles Riba, que podrien haver-la projectada cap a una determinada centralitat literària. No ha estat així perquè la poesia, amb rares excepcions, no sol seguir camins rectes i definits. Rosa Font continua sent, doncs, una poeta mig secreta, que escriu sense cap urgència i amb una discreció gairebé de no-escriptora, uns llibres en què cada cop s’aprima més el jo poètic, com si també la transparència, el no-res, fos un lloc, i un lloc amb vistes de privilegi a les coses més difícils de ser dites i al llenguatge més adequat perquè en realitat semblin tan properes. No és estrany que el també poeta Antoni Clapés afirmi a l’epíleg que Em dic la veu “està cridat a ser un referent de la poesia europea d’aquest inici de segle, perquè en ell s’hi tracta de dir l’inefable tot parlant del quotidià, i de fressar camins nous, imprevistos, al marge de l’error i de la veritat”. Paraules importants.
J.N. Santaeulàlia, Rosa Font i Roger Costa-Pau, durant
la presentació a l'Espai 22
Clapés subratlla com aquesta cerca diguem-ne de revelació es resol en una bellesa que no sucumbeix mai al sentimentalisme sinó que, al contrari, es formula sovint amb contundència i aspror, i amb un elevat respecte tant de la tradició com de la modernitat. Aquests deutes, que Rosa Font fa explícits en els primers versos de molts dels seus poemes, poden anar de Felícia Fuster a Joseph Brodsky, de Palau i Fabre a Alejandra Pizarnik, de Montserrat Abelló a Samuel Beckett, de Paul Celan a Miquel Pairolí, de María Zambrano al mateix Clapés. Com en els seus darrers llibres, persisteix en l’exploració d’una prosa poètica que harmonitza amb profit amb el seu univers de llum, ombres, minerals i arrels, i en un imaginari molt visual, quotidià i al mateix temps transcendent. El llibre, el presenta avui a la Llibreria 22 de Girona (19 h), acompanyada del també poeta i novel·lista Josep Navarro Santaeulàlia.
Eva Vázquez, el Punt-Avui 26.06.2017
L'Espai 22 es va omplir del tot. 
La poeta empordanesa Rosa Font va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu vuitè poemari, Em dic la veu ( Llibres del Segle ), en un acte en què també van intervenir l’escriptor Josep Navarro Santaeulàlia i l’editor Roger Costa-Pau. Un públic nombrós va omplir l’Espai 22 en una de les últimes presentacions de la temporada.
El Punt-Avui 27.06.2017

12/6/17

Un retrat del tombant de segle, guanya el Vayreda

Els Premis Literaris Ciutat d’Olot premien la novel·la ‘Ploureu per vosaltres’, d’Antoni Carrasco.  Santiago Forné guanya el de novel·la juvenil i el Joan Teixidor de poesia es declara desert.
Antoni Carrasco, el regidor de cultura Josep Berga i Santiago Forné
Foto: J.C.

Antoni Carrasco (Santa Coloma de Farners, 1957) ha guanyat el premi Marian Vayreda de prosa narrativa dels Premis Ciutat d’Olot, el lliurament dels quals es va fer ahir en un acte al Museu dels Sants, amb un retrat dels darrers anys del segle XX. A Ploreu per vosaltres, segons va destacar el jurat, Antoni Carrasco tracta temes com la relació entre pares i fills, la nostàlgia de la infantesa, dilemes èpics potents, el pes del passat i la difícil definició d’un sentiment identitari, tots ambientats en els últims anys del segle passat. El jurat del Marian Vayreda, format per Margarida Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Carles Batlle, Marta Ramoneda i Josep Lluch, n’ha destacat “el desplegament de la història oculta en els capítols o relats, una tensió ben treballada i un sentit últim obert i suggestiu”. Antoni Carrasco és nascut a Santa Coloma, però viu a Barcelona i treballa al Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Fins ara ha publicat Saltimbanqui (Pagès Editors, 2002) i La segona lluna (Empúries, 2015), novel·la amb la qual va guanyar el premi Just Casero 2014.
El premi Marian Vayreda de prosa narrativa és el més important dels Premis Literaris Ciutat d’Olot, amb una dotació de 10.000 euros i la publicació per part de l’Editorial Empúries. Ahir també es va fer el lliurament del premi de novel·la juvenil a Santiago Forné per L’exili d’Arsinoe Bauh, que rebrà 4.500 euros i Llibres del Segle publicarà la novel·la. El jurat estava format per Josep Gòrriz, Josep Torrent, Marta Costa-Pau, Dolors Garcia i Cornellà i Pau Joan Hernàndez. Aquesta novel·la planteja el conflicte entre dues societats que habiten una a la regió dels Pirineus i l’altra al sud d’aquesta. La del sud és una societat moderna i en canvi la del nord ha renunciat a la tecnificació. Un personatge del sud vol veure com es viu a l’altra part, tot i que des del seu poble els consideren uns salvatges. L’obra és una variant positiva i creativa del clàssic Un món feliç. A partir d’aquesta història, l’autor fa una recreació ambientada en l’actualitat. I aquest és precisament un dels aspectes que més ha destacat el jurat.
Premi Casero 2015.
Santiago Forné (Castelló de la Plana, 1959) viu a Catarroja i és professor d’escola d’adults, tot i que actualment es troba en excedència voluntària. Fins ara ha publicat La dona infidel (Quaderns Crema, 2002), Conta’m la veritat sobre l’amor (Editorial Tria, 2010), L’últim estiu abans de Chicago (Editorial Tabarca, 2006), Màscares trencades (Editorial Tabarca) i L’últim linx (Editorial Bullent).
El jurat del premi Joan Teixidor de poesia, integrat per D. Sam Abrams, Maria Rosa Font i Massot, Txema Martínez, Roger Costa-Pau i Rosa Vilanova, ha declarat aquest premi desert.
Jordi Casas El punt-Avui 11.06.2017