21/4/21

Suggeriments SANT JORDI 2021 *Llibreria 22


Alguns títols que la Llibreria 22 de Girona suggereix per comprar o regalar aquest Sant Jordi 2021. Novetats, clàssics, premiats, infantils, juvenils, assaig, infantils... Només es una selecció, a la llibreria, en els seus prestatges n'hi han molts més, o sinó els podem demanar o els podeu demanar a través de la nostra web llibreria22.net. Realització i muntatge: Guillem Terribas

20/4/21

Per Sant Jordi, espionatge / el llibre de Roger Torrent

Josep M. Fonalleras, Pere Rodeja, Carme Ferrer, Roger Torrent, Guillem Terribas, Gemma Ubasart
Foto: Manel Lladó 

U
na foto protocol·lària amb un dels autors de Sant Jordi i alguns dels llibreters de la ciutat de Girona va ser el pròleg d’un acte singular: la presentació d’una obra en una sala de cinema que ara fa de sala de teatre, dansa i música. A la sala 11 del cinema Albèniz Plaça, el diputat electe i expresident del Parlament Roger Torrent va conversar ahir sobre el seu llibre Pegasus. L’Estat que ens espia (Ara Llibres).
 “Increïble, però veritat”, va obrir el foc Guillem Terribas, mestre de cerimònies d’“una coproducció” de tres llibreries. El que va viure Torrent va ser un cas de “persecució política”, “un avís per a navegants”, va exposar l’escriptor i articulista Josep Maria Fonalleras. “És inquietant perquè sabem que és cert.
” El que va viure Torrent la primavera del 2019 va ser com els serveis d’intel·ligència de l’Estat espanyol van espiar-lo a ell, un representant polític independentista i la segona autoritat del país en aquell moment. Torrent ha investigat què és el programa Pegasus, ideat per tres exsoldats de l’exèrcit israelià, i li agradaria que l’Estat espanyol “depurés políticament” els ideòlegs d’aquella acció. “Als Estats Units hi va haver un cas d’espionatge que va costar el càrrec al president Nixon [amb el cas Watergate, el 1974]”, va recordar sobre l’escenari.
Pegasus és una creació de l’empresa NSO Group i considerada pel Ministeri de Defensa israelià “una arma”. L’Estat espanyol l’utilitza des de fa uns anys, igual que “altres democràcies consolidades, com ara l’Aràbia Saudita, Mèxic i el Marroc”, va dir l’exalcalde de Sarrià de Ter, que es va preguntar si hi va haver malversació de diner públic i per la dificultat d’aturar la maquinària de la persecució.
Hi ha querelles contra NSO i l’exdirector dels serveis secrets espanyols per l’espionatge del programa Pegasus a través del Whatsapp del mòbil de Torrent. El cas demostra la deriva contra les llibertats democràtiques a l’Estat espanyol, va dir Gemma Ubasart. La professora de ciència política de la UdG i antiga secretària general de Podem Catalunya va parlar de l’obra de Torrent com “una història d’espionatge polític i [un cas] de funcionament amoral i il·legal dels aparells de l’Estat. El llibre és una denúncia i una explicació del ciberespionatge del s. XXI”.
Torrent va vendre ahir exemplars del seu relat a Girona, quatre dies abans que els llibres i les roses es traslladin al passeig de la Copa a causa de la pandèmia. Maria Carme Ferrer, de la llibreria Empúries; Pere Rodeja, de la Geli, i Guillem Terribas i Jordi Gispert, de La 22, van continuar greixant ahir la maquinària de Sant Jordi.
JORDI FERRER, publicat en el PuntAvui 20.04.2021

El «thriller» de Roger Torrent

L'expresident del Parlament presenta «Pegasus», on narra l'espionatge que va patir


Presentació de «Pegasus». El diputat d'ERC Roger Torrent va presentar ahir a Girona el seu llibre, «Pegasus», que narra el cas d'espionatge que va patir quan era president del Parlament. «És una història inquietant perquè sabem que és veritat», va afirmar el periodista Josep Maria Fonalleras.
Poc es podia imaginar Roger Torrent que una videotrucada de WhatsApp que ni tan sols va arribar a contestar seria la «porta d'entrada» del programa d'espionatge Pegasus al seu mòbil quan era president del Parlament de Catalunya. «Llavors te n'adones de com n'ets de vulnerable, perquè veus que tens tota la teva vida a un clic», admet Torrent. El diputat d'ERC va presentar ahir a Girona el llibre que ha escrit arran d'aquesta experiència,Pegasus (Ara Llibres), en un acte organitzat conjuntament per les llibreries 22, Geli i Empúries. Torrent va comptar amb Guillem Terribas com a mestre de cerimònies, i amb l'escriptor Josep Maria Fonalleras i la professora de Ciència Política Gemma Ubasart com a acompanyants. A l'acte s'hi van deixar veure cares d'ERC a les comarques gironines, com la diputada Anna Caula, el vicealcalde de Girona, Quim Ayats, o l'alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula.
Gemma Ubasar, Guillem Terribas, Roger Torrent, J.M. Fonalleras

«És el llibre d'en Roger Torrent, però no és el llibre d'un polític», va advertir Fonalleras, que va assegurar que «la història és inquietant perquè sabem que és veritat». Segons va indicar Torrent, Pegasus és un programa espia desenvolupat a Israel que només poden comprar els governs i les forces i cossos de l'Estat, i que habitualment s'utilitza per combatre el terrorisme i el crim organitzat. De fet, aquest programa va ajudar a detenir el Chapo Guzmán. «Això podria ser-ne un ús legítim», va assenyalar Torrent. Segons va recordar, però, el Pegasus també s'ha utilitzat per espiar el CEO d'Amazon i propietari del Washington Post, Jeff Bezos ?a qui posteriorment es va fer xantatge?, i el periodista Jamal Khashoggi, assasinat l'any 2018 al consulat d'Aràbia Saudita a Turquia.
Segons Torrent, des d'ERC feia temps que eren conscients que podien patir algun tipus d'espionatge, i de fet ja s'havien acostumat a deixar el mòbil i les tauletes a fora quan havien de celebrar una reunió. «Tot i això, una cosa és saber-ho i l'altra és comprovar-ho. Sents que xucla la teva vida, perquè no només et pot robar la informació del mòbil, sinó que també pot activar remotament la càmera i el micròfon», va explicar. «Et roba la intimitat, fa una pesca d'arrossegament a veure què troba. I una frase aïllada, treta de context, et podria enfonsar», va assenyalar.
Per a Torrent, la «diferència entre una democràcia consolidada i una que no ho és és com reacciona l'Estat davant d'un cas d'aquests». I és que va assumir que «les clavegueres de l'Estat poden tenir un funcionament autònom, però considera que «això no hauria de poder podrir tot el sistema». En el cas de l'Estat espanoyl, recorda que la comissió d'investigació política que van demanar nou partits «està desada en un calaix». Per això, lamenta que, tot i haver anat per la via judicial, no s'hagi impulsat encara una investigació política del cas. I entre la dicotomia plantejada per Usabart, sobre si un cas d'aquestes característiques és «una poma podrida» o quelcom més sistèmic, Torrent va recordar que, més enllà de la «policia patriòtica» que realitza l'espionatge, hi ha altres elements -per exemple, de l'àmbit judicial o mediàtic- que també contribueixen a l'engranatge.
Finalment, preguntat per Fonalleras sobre si una hipotètica república catalana utilitzaria el Pegasus, Torrent va afirmar que «per a fins espuris, no».
Laura Fanals, Diari de Girona 20.04.2021

19/4/21

PRE-SANT JORDI 2021.


Escalfant l'ambient de Sant Jordi 2021. Dissabte 17 d'abril Autors van passar per la 22 a signar exemplars dels seus llibres. Llibres que es podran regalar signats. Rafel Nadal, Marc Artigau, Rafel Vallbona, Maria Barbal, Jordi Cabré, Gerard Quintana, Iolanda Bataller, Mònica Usat, Gemma Puig, Vicenç Villatoro. Realització de Guillem Terribas.

La mirada de Nadal

Joaquim Nadal publica ‘Noms d’una vida’, el tercer volum dels seus assajos biogràfics amb més pulsió personal.
S’hi reivindica la condició d’escriptor i d’un jo literari tapat pel polític i l’historiador 
Els primers noms d’una vida, en aquest cas la de Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 1948), són el del pare i el de la mare. “M’ha semblat que obrir amb ells les pàgines que segueixen era encara un darrer homenatge i una mostra de gratitud”, escriu Nadal en la introducció, que titula Justificació, de Noms d’una vida (Pagès Editors, 2021), tercer llibre amb el qual tanca una etapa que va iniciar fa setze anys amb Vides amb nom (CCG Edicions, 2005), que feia un repàs als articles biogràfics del 1970 fins al 2003, i que va continuar amb Noves vides amb nom (Curbet Edicions, 2011).
El perfil del pare, Manel Nadal Oller, d’una família coneguda de tapers de Cassà de la Selva, són les paraules que el fill Joaquim va llegir en el funeral celebrat a la basílica menor de Sant Feliu de Girona el 19 d’octubre del 2017. “La mirada del nostre pare era una mirada que estava impregnada del mar de la Fosca”, escriu Nadal sobre l’origen on es bressola l’extensa nissaga familiar: 12 fills, 21 nets i 18 besnets. “Però sobretot era una mirada marcada per una geografia concreta de muntanyes i valls, de rius i rieres, de boscos i arbredes, de masos i cases de pagès, i per un recorregut per esglésies, capelles, santuaris i ermites. [...] Era una mirada positiva, activa, compromesa. No hi havia una passivitat contemplativa. Tenia un desfici per plantar arbres.” De “la senyoreta Farreras”, tal com la recorden afectuosament les seves alumnes de les Carmelites, el fill en fa una evocació biogràfica d’exquisida tendresa. Montserrat Farreras Forns “navega per les boires de la memòria” des de fa cinc anys i espera la mort amb la mateixa visió amb què va obrir els ulls fa 97 anys, a la mateixa casa on va néixer. Escriu Nadal que “les parets de la casa de l’hort de l’abadia, un hort que havia acollit en algun moment el cementiri dels monjos, aixopluguen la vida d’ara de la mare, al so inexorable de les campanes de la catedral i amb la verticalitat dels xiprers que apunten el cel que l’espera”.
Nadal atorga a Noms d’una vida, un llibre molt “focalitzat en flaixos, visions de personatges i que fa emergir aquesta visió barreja de testimoni personal i aproximació biogràfica”, una dimensió especial. Primer pels retrats paterns, i perquè hi culmina un gènere, amb el qual Josep Vallverdú i Carme Vidalhuguet, que signen el pròleg, reivindiquen: “La prosa literària del Jo d’un escriptor d’aquells que Auden diria que aconsegueixen de donar-los la mesura de la decència, tant en el tractament del llenguatge com en el rerefons anímic i moral del conjunt de la seva obra.” Conclouen que és a través “del que ens diu dels altres que sabem del Jo”.


“Que em reivindiquin la condició d’escriptor quan no l’he tinguda d’entrada o no me l’han reconeguda m’agrada molt. Vol dir que en allò que escric, independent del que sigui, com historiador i fins i tot com a polític, m’agrada que l’expressió literària del que dic sigui reconeguda com un valor, de tal manera que es trenqui el motlle que els historiadors no escriuen bé”, assenyala Joaquim Nadal, actual director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC). Recorda el llenguatge literari extraordinari d’historiadors com Ferran Soldevila, Vicens Vives o Pierre Vilar. Reconeix que tot i la seva extensa producció bibliogràfica, la imatge del polític o de l’historiador, “sense renunciar” al que ha estat, “s’ha menjat” la de l’escriptor.
 Despullar les capes
Són 76 articles a 67 protagonistes: “Quan parlo de persones, presents o passades, m’interessa igualment el perfil humà, d’una vida amb sentiments, al costat del que representi aquella persona de forma objectiva”, assenyala. Perfils i relacions amb personatges com Modest Prats, del qual de totes les capes que té –professor, capellà, escriptor– li interessa “el Modest entendrit per la seva mare”. Joaquim Nadal fabrica aquest gènere testimonial a partir de les “dèries d’historiador” –la precisió en les dades, citacions acurades– amb la sensibilitat afinada per fer aflorar emocions “a partir de presències que ens remeten a les absències”, en llegir els perfils d’Ermessenda de Carcassona, Josep Benet, Diana Garrigosa, Mercè Huerta, Miquel de Palol, Jordi-Pere Cerdà, entre d’altres.
Noms d’una vida
(Pagès Editors, 2021) es presenta dimecres 21 a les 19h a la Llibreria 22
GEMMA BUSQUES, publicat en el Punt Avui 18.04.2021

Presentació a Girona de EL DIA QUE VAIG MARXAR d'Albert Om


Presentació a Girona del llibre EL DIA QUE VAIG MARXAR d'Albert Om Organitzat per les llibreries EMPÚRIES, GELI i 22 el dissabte 10 d'abril de 2021, la pluja va fer que no es pogués fer la presentació a la Plaça de La Independència la presentació del llibre d'Albert Om EL DIA QUE VAIG MARXAR i es va portar a terme en el Cinema Truffaut, amb la intervenció de Rafel Nadal, de l'autor Albert Om i de l'Editora d'Univers Ester Pujol. La filmació, muntatge i edició es càrrec de Guillem Terribas. 10.04.2021

2/4/21

PRIMAVERA 2021 * Notícies de la Llibreria 22 (1)


Primera entrega de les Notícies de Primavera de la Llibreria 22 de Girona. Suggeriments, novetats, informació, imatges de la Llibreria i de presentacions de llibres. Llibres per adults, per a joves i Còmics. Realitzat i muntat per Guillem Terribas el 01.04.2021.

LA DONA DE LA SEVA VIDA, presentació a la Llibreria 22

Presentació a la llibreria 22 de Girona de la novel·la de Xavier Bosch LA DONA DE LA SEVA VIDA, editada per Columna. Presentació-Tertúlia entre Guillem Terribas i l'autor, Xavier Bosch a l'Espai de la Llibreria 22 el divendres (del Dolors) 26.03.2021. Les imatges son d'Alfons Hosta i la realització i muntatge de Guillem Terribas.

16/3/21

Noticies LLIBRERIA 22 * Març 2021 (1)


Informació de novetats; suggeriments; recordatoris; imatges de presentacions actes organitzats per la la Llibreria 22 de Girona. Muntatge i realització Guillem Terribas 15.03.2021

12/3/21

Gerard Quintana presenta el seu llibre a La Planeta

Guillem Terribas, Pere Rodeja, Gerard Quintana i Martí Gironell
abans de començar la presentació. Foto: Manel Lladó
L
a sala La Planeta es va omplir ahir, dins dels límits que permet el Procicat, amb motiu de la presentació de la segona novel·la del músic i escriptor Gerard Quintana, L’home que va viure dues vegades (Columna), últim premi Ramon Llull. La presentació va consistir en una conversa entre Quintana i l’escriptor i periodista besaluenc Martí Gironell, coorganitzada per les llibreries Geli i 22.

                Tota la presentació: https://youtu.be/LZYADNjrivI

Gerard Quintana presenta novel·la a La Planeta

Gerard Quintana signant exemplars del seu llibre

Premi Ramon Llull 2021. El músic i escriptor Gerard Quintana va presentar ahir al vespre a la sala La Planeta de Girona la seva segona novel·la, L'home que va viure dues vegades, amb la qual es va proclamar guanyador del premi Ramon Llull d'aquest any. L'acte de presentació, organitzat conjuntament per la Llibreria Geli i la Llibreria 22, va consistir en una conversa entre l'autor de l'obra i el periodista i escriptor Martí Gironell. L'home que va viure dues vegades és la segona novel·la de Gerard Quintana, que el 2019 va debutar amb Entre el cel i la terra.
Diari de Girona 10.03.2021. 
 La Planeta es va omplir ahir, dins dels límits que permet el Procicat, amb motiu de la presentació de la segona novel·la del músic i escriptor Gerard Quintana, L’home que va viure dues vegades (Columna), últim premi Ramon Llull. La presentació va consistir en una conversa entre Quintana i l’escriptor i periodista besaluenc Martí Gironell, coorganitzada per les llibreries Geli i 22.L’home que va viure dues vegades (Columna), últim premi Ramon Llull. La presentació va consistir en una conversa entre Quintana i l’escriptor i periodista besaluenc Martí Gironell, coorganitzada per les llibreries Geli i 22.L’home que va viure dues vegades (Columna), últim premi Ramon Llull. La presentació va consistir en una conversa entre Quintana i l’escriptor i periodista besaluenc Martí Gironell, coorganitzada per les llibreries Geli i 22.
L’home que va viure dues vegades (Columna), últim premi Ramon Llull. La presentació va consistir en una conversa entre Quintana i l’escriptor i periodista besaluenc Martí Gironell, coorganitzada per les llibreries Geli i 22.

L'HOME QUE VA VIURE DUES VEGADES de Gerard Quintana. Presentació a Girona


Presentació del llibre de Gerard Quintana L'HOME QUE VA VIURE DUES VEGADES (Premi Ramon Llull de Novel·la 2021) a la Sala La Planeta de Girona el dimarts 9 de Març de 2021. La presentació va estar organitzada per la Llibreria Geli i la llibreria 22 de Girona, amb la col·laboració de l'editorial Columna i la Sala La Planeta. Hi van intervenir Martí Gironell i Gerard Quintana.

3/3/21

Assegudes i Asseguts en el banc de la Llibreria 22 * I Part


 Els primers 50 personatges que s'ha assegut en el banc de la Llibreria 22 de Girona, durant darrers dies de desembre 2020 i el Gener del 2021 i que s'han penjat en el Facebook d'en Guillem Terribas. Muntatge i realització Guillem Terribas. Febrer 2021.

28/2/21

25 anys de la Llibreria 22 de Girona (1978 · 2003)

Un repàs amb imatges de presentacions, xerrades, tertúlies, la vida de la 22 i el seu entorn. Tot un document que va més lluny del que representa la 22 a Girona. Imatges de Guillem Terribas, Robert Bellsolà... Realització Guillem Terribas. La 22 anys 1978 · 2003 i segueix...

27/2/21

Presentació del Àlbum il·lustrat UN TALP EN EL MEU JARDI


Presentació a la Llibreria 22 de Girona, del Àlbum il·lustrat editat Per L'Estrella Polar, autor del text MARTÍ GIRONELL i de les il·lustracions COANER CODINA. Han estat de les 11 a les 13.30 del dissabte 27 de de febrer de 2021, signant llibres i comentat les històries amb els pares, fills germans i família en dia esplèndid que ens acompanyat i ha fet la jornada molt més agradable. Ho ha filmat i muntat Guillem Terribas Roca.

25/2/21

ELS 22 TÍTOLS DE LA 22 DEL 2020


Imatges dels 22 títols que han merescut l'atenció dels clients i de la gent de la Llibreria 22 de Girona, durant l'any 2020. Estan col·locats sense ordre, tots tenen la mateixa importància. Girona set de febrer de dos mil vint-i-u. Realització i muntatge: Guillem Terribas.

Presentació del llibre EL FILL DEL XOFER de Jordi Amat. Llibreria 22


Organitzada per la Llibreria 22 de Girona i amb la Col·laboració de la Casa de Cultura de Girona i edicions 62, aquesta es la filmació integra, de la presentació del llibre EL FILL DEL XOFER, el dia 16 de febrer de 2021, a la Casa de Cultura de Girona, amb la intervenció del escriptor i periodista Josep M. Fonalleras; el periodista Jordi Grau i l'autor Jordi Amat. La realització i muntatge del vídeo es de Guillem Terribas i una producció de la Llibreria 22.

LA SÍNDROME DEL DR. STRANGELOVE / El Refugi, és la ficció

 El geògraf José A. Donaire estira el fil de l’absurd de Calders o Trabal en el seu debut literari, ‘La síndrome del Dr. Strangelove’
J.A. Donaire, va presentar el seu llibre
 el 18.02.21 a la Llibreria 22. Foto: Quim Puig

Mentre participava en un congrés acadèmic a Roma, a finals del 2019, un aiguat descomunal va tenir José Antonio Donaire (Salamanca, 1968) atrapat i perdut durant hores als passadissos de la universitat, fins que la tempesta va amainar i va poder avisar un taxi. En aquella llarga espera, en què tota la ciutat va quedar aturada, va néixer el seu primer conte, la història d’un intèrpret que s’inventa la intervenció d’un dels ponents en un congrés –i aconsegueix fer-la molt més amena–, amb la qual va estrenar un fil de Twitter que va tenir continuïtat al seu bloc. “Si no hagués plogut tant, no hauria escrit res”, diu Donaire, emulant una certa disposició a la fatalitat dels personatges que ha reunit als divuit relats de La síndrome del Dr. Strangelove (Columna).

Geògraf de formació, expert en turisme adscrit a la Universitat de Girona i exdiputat del Parlament pel PSC, Donaire no ha fet altra cosa que donar forma a un filó que havia mig ensenyat a les xarxes i que va cridar l’atenció de l’editora Glòria Gasch, que va animar-lo a perseverar i reunir més material per a un llibre. Aquest és, per tant, el seu debut literari, però un debut molt poc ingenu, perquè Donaire sap molt bé cap a on va i què demana a cada un dels seus contes, on apareixen enterramorts tristos, filòsofs vigorèxics, gent sense records que només viuen en el futur, nostàlgics de les paraules prohibides, empleats kafkianament atrapats en un laberint d’oficines. En la presentació dels contes a la Llibreria 22 de Girona, la setmana passada, l’autor va concretar els tres temes sobre els quals pivoten els relats: la identitat, el llenguatge i l’absurd. “Tots pensem que som el que som, i que podríem definir-nos amb poques paraules en una entrada de la Viquipèdia o a Kinder, però el fet és que som fràgils, inestables i mutants, i que mai no som el que ens pensem que som”, va reflexionar l’escriptor per explicar el repte que li ha suposat un llibre on “res no és fix”, ni tan sols els personatges, d’identitat “esquerdada i líquida”.
Jordi Gispert Presentant a J.M. Fonalleras i
 l'autor. Foto: Llibreria 22
En relació amb el llenguatge (o el poder exploratori de la narració), argumenta que ha esdevingut l’única salvació possible en un món titubejant que ha perdut consistència: “Si tot és una mica fals, inestable i envitricollat, potser l’únic a què podem aferrar-nos és a la ficció, i les paraules al capdavall són l’única possibilitat que tenim de fixar la realitat.” De fet, en un dels contes, una espècie de distòpia malèvola, a la gent ja no li està permès dir segons què i ha d’acudir a cases de barrets per escoltar clandestinament les paraules prohibides, una faula per reflectir la importància de “les paraules com a creadores de sentit en un món que no en té”.
L’absurd és igualment present en els divuit contes que ha reunit, deutors, com va subratllar l’escriptor Josep M. Fonalleras en el mateix acte de La 22, de la tradició de Pere Calders i Francesc Trabal, així com de Kafka, però també dels imprevistos de la vida mateixa, com aquesta pandèmia, per la qual “tot allò que semblava impossible ha esdevingut”, va observar Donaire, que considera que “les costures de la realitat no tenen límits”. En alguns dels seus contes s’hi entreveu també el gust per la metanarrativa, construint un relat dins un altre relat que brota encara d’un altre, com en un joc infinit de nines russes, perquè “aquesta disfunció acaba sent la millor manera d’explicar el món”.
EVA VÁZQUEZ , el Punt-Avui 24.02.2021
J. A. Donaire i J.M. Fonalleras durant la presentació. Foto: Llibreria 22



1/2/21

GRÀCIES, JUST.

Pàgina d' El PuntAvui. 

E
n la creació, en l’esperit de la 22, sempre va ser-hi present que havia de ser una llibreria que organitzes presentacions, ser un espai de trobada i crear un premi literari, apart de tenir i vendre llibres.
La 22 i en Just van tenir una relació cordial. No van tenir temps de fer més coses i compartir-les o creant-les.
Quan en Just ens va deixar (físicament), la 22 encara no tenia tres anys. Va ser el malaguanyat Sebastià Salellas, al comentar-li que volíem crear un Premi literari, que em va suggerir, juntament amb el també malaguanyat Ramon Picamal, que li poséssim el nom de Just Casero. Que el premi tingues el seu esperit: popular, combatent, compromès i exigent.
Durant 40 anys ininterrompudament, en Just ha estat al costat de la 22 en l’esperit del premi. Per aquest motiu, sempre a l’inici de les bases de la convocatòria del Premi, comencen amb aquesta frase: “La Llibreria 22, tot seguint un camí d’acció cultural, convoca el... Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, en homenatge a la seva vinculació a Girona i a la seva cultura”. Llarga vida a l’esperit d’en Just. Llarga vida al Premi Just M. Casero, perquè d’aquesta manera restarà per sempre en la nostra memòria.
Guillem Terribas Roca / Llibreria 22, publicat en el PuntAvui 01.02.2021

24/1/21

Carreras presenta ‘Dinou vint’

Josep Lluch, Helena Carreras i Imma merino 
Foto: Quim Puig 

L’escriptora gironina Helena Carreras va presentar ahir la novel·la ‘Dinou vint’, amb què va guanyar el 40è premi Just M. Casero de novel·la curta, a la sala La Planeta, on tradicionalment es lliura aquest guardó, excepte en aquesta última edició. Carreras va estar acompanyada per l’editor Josep Lluch i Imma Merino, membre del jurat.
El PuntAvui 23.01.2021
Gravació integra de la presentació:
https://youtu.be/doleBVZrcrI

NOTICIES DE LA 22 * Hivern 2021 (2) / Llibreria 22


Imatges, missatges, recomanacions, suggeriments, esdeveniments... La llibreria 22 informa i ho comparteix amb els seus clients, amics i coneguts. Realització de Guillem Terribas 20.01.2021

22/1/21

Presentació del llibre DINOU VINT d'Helena Carreras. Versió integra.


Filmació integra de la presentació del llibre DINOU VINT, Premi de la 40 edició del Premi de Novel·la Curta JUST M. CASERO 2020, que convoca i organitza la Llibreria 22 de Girona. La presentació hi han intervingut: Josep Lluch (editor, de l'editorial Empúries) Imma Merino (Membre del Jurat) i l'autora, Helena Carreras. L'acte s'ha portat a terme, en totes les precaucions i mesures sanitàries pel COVID-19 a la Sala La Planeta de Girona el 21 de gener de 2021. Realització i muntatge de Guillem Terribas Roca.

21/1/21

40 Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2020: Ficció en temps real

El procés, el ‘Glòria’ i la pandèmia formen el gran escenari en què una mare i una filla adolescent viuen i escriuen, a ‘Dinou vint’, la novel·la amb què Helena Carreras va guanyar l’últim premi Casero.
Helena Carreras. Foto: Rosa M.
Puigdemon Rovira.

Helena Carreras va començar a escriure una novel·la entre l’agost i el setembre del 2019, buscant inspiració i escenaris en les manifestacions de suport al procés d’independència i el paper que hi tenien els joves. Però segons anava escrivint i el 2019 va donar pas al 2020, el món es va anar complicant: primer va arribar el temporal Glòria, després la pandèmia i el confinament. Tot plegat ha quedat reflectit a Dinou vint (Empúries), la novel·la amb què l’escriptora gironina Helena Carreras va guanyar l’octubre passat la 40a edició del premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22 de Girona. El llibre es presentarà aquest vespre a la sala de teatre independent La Planeta, de Girona (19 h), on no es va poder lliurar el premi el 30 d’octubre passat, per les restriccions derivades de la pandèmia. A l’acte d’avui, que ja està ple –les 70 places disponibles s’havien de reservar–, Carreras estarà acompanyada per l’editor d’Empúries, Josep Lluch, i Imma Merino, membre del jurat del premi.
Dinou vint, un títol que fa referència al curs 2019/2020, en què es desenvolupa la trama, és la quarta novel·la escrita però la primera publicada –va guanyar el premi de l’editorial Gregal just abans que tanqués– per Helena Carreras, llicenciada en filologia catalana i professora i catedràtica de llengua i literatura catalanes de llarga trajectòria a l’ensenyament secundari: un bagatge important a l’hora de construir la història de dues dones, una mare i una filla adolescent, la Diana i la Cuba, dos personatges que “busquen el seu lloc al món, al mig d’una situació que les supera, i escriuen per intentar entendre’s a elles mateixes i, de passada, donar importància al que tenen a prop”, segons explica l’autora, que reparteix la veu narrativa entre mare i filla. “Els personatges masculins no hi surten gaire ben parats, no per res en especial, sinó perquè facin una mica de contrapès”, aclareix.
“Quan vaig començar a escriure el llibre, hi havia dues paraules que es repetien molt: llibertat i independència. I vaig pensar que no tothom les entenia igual, tant des del punt de vista personal com col·lectiu”, explica Carreras. Per fer versemblant el personatge de la Cuba, que als 16 anys compagina el descobriment del primer amor, el desconcert per viure en un món a la deriva i la passió per la poesia, Helena Carreras disposava de l’avantatge del seu contacte diari durant molts anys amb els seus alumnes de l’institut: “Conec bé aquesta franja d’edat, tant el seu llenguatge com la seva actitud. I discrepo d’aquells que diuen que els joves són persones inconsistents. Jo crec que ens han demostrat que, quan els importa alguna cosa, actuen gairebé més que nosaltres. Per això aquesta novel·la és un homenatge als joves, que han sentit a parlar molt de la defensa de la llibertat, però que s’han trobat formant part d’una societat que practica justament el contrari.
” Sobre els seus plans literaris de futur, Carreras afirma: “Continuaré escrivint, perquè a mi escriure em va molt bé i m’agrada endinsar-me en una història mentre surto a comprar o a passejar. El que no m’ha obsessionat mai és publicar.” Respecte a la novel·la curta, un format que segons Josep Lluch és apreciat pels lectors però alhora és injustament infravalorat, l’escriptora diu: “Em sento molt còmoda en aquest format, perquè hi puc fer servir les paraules justes.” El llenguatge és fonamental per a aquesta lingüista, que utilitza paraules com ara despullabelitres en un llibre en què “la llengua també és un dels temes”. Guillem Terribas, de la Llibreria 22, va aprofitar ahir la presentació virtual a la premsa de Dinou vint per anunciar que la novel·la finalista del Casero 2020, El senyor Clauss, de Marta Pasqual, que per les bases no tenia assegurada la publicació, “és probable que l’arribi a editar també Empúries”.
Xavier Castillon, ElPuntAvui 21.1.2021

Imatge de la roda de premsa virtual.

Dinou vint», un homenatge als joves enmig del curs més difícil.

Carreras publica la novel·la guanyadora del premi Casero, sobre una mare i la filla adolescent. 
L'escriptora Helena Carreras homenatja tota una generació de joves i adolescents que lluiten pel que creuen enmig de les turbulències de l'actualitat a la novel·la Dinou vint, amb què va guanyar el premi Just M. Casero la tardor passada. La gironina emmarca la narració, centrada en la relació entre una mare i la seva filla de setze anys, durant el difícil curs escolar 19/20, marcat primer per la sentència del procés i posteriorment la pandèmia.:
Llegir més  https://www.diaridegirona.cat/cultura/2021/01/21/dinou-vint-homenatge-als-joves/1084396.html
Helena Carreras el 30 d'Octubre 2020, durant el lliurament del Premi a l'espai 22 
(Llibreria 22) Foto: Aniol Rasclosa. 


19/1/21

14è. Festival Pepe Sales: un coit amb Bukowski *

 

Festival Pepe Sales 2021: un coit amb Bukowski

Presentació a la 22 el 08.01.2021, el llibre editat 
aquest any per Anagrama LA ENFERMEDAD 
DE ESCRIBIR de Charles Bukowski, presentat
i comentat pel traductor i editor Abel Debritto.


Bukowski és un home que transmet esperança i que per això lliga molt bé amb el moment que estem vivint. Treballador incansable i autor molt prolífic amb èxit tardà, ell representa la continuïtat del món de la cultura en èpoques difícils. El seu lema era No ho intentis, fes-ho.” Així explicava ahir Lluís Llamas, codirector amb Consol Ribas de l’associació cultural La Penyora, per què han triat Charles Bukowski per dedicar-li, en el centenari del seu naixement, la 14a edició del Festival d’art independent Pepe Sales , que tindrà lloc a Girona del 23 de gener al 5 de febrer. El festival, presentat ahir a l’ajuntament de Girona, s’obrirà dissabte vinent a La Mercè amb la inauguració d’una exposició col·lectiva, comissariada per Àngels Artigas i Provi Casals, amb obres d’una trentena d’artistes inspirades en l’obra i la vida de Bukowski. L’acte inclourà també la performance Cafè Bukowski, a càrrec de l’artista Edgar Massegú –que ahir va avançar que l’acció acabarà amb un “coit col·lectiu”– i la participació dels Dimonis de Santa Eugènia. Tot l’acte es podrà seguir també a través de grans pantalles –en les quals es podran veure també obres gràfiques inèdites de Bukowski i la intervenció de la seva filla Marina, que dedicarà un poema al festival– i, com la resta de la programació, també per streaming, a través de Festivalpepesales.org . Per assistir en persona a les activitats –totes a les 19 h– cal inscriure’s enviant un correu a associacio@lapenyora.com.


El festival continuarà el diumenge 24 amb la projecció al Cinema Truffaut del documental Born into this, de John Dullahan. El dilluns 25 tindrà lloc a La Mercè una conferència d’Abel Debritto, editor i traductor de Bukowski, amb una lectura de poemes i textos de l’autor a càrrec de diferents veus.
El dimarts 26 es portarà a terme a l’Auditori de la Mercè l’espectacle central del festival, amb les actuacions de més de 35 artistes que reinterpretaran el món de Bukowski amb música, dansa, teatre, etc. El dimecres 27, el Truffaut tornarà a ser la seu del festival de curtmetratges, coordinat per Ester Bertran, amb una quinzena de realitzadors habituals com ara Albert Serra i una nova incorporació: el director de cinema porno Conrad Son. El dimecres 28, hi haurà a La Mercè el debat Bukowski dins el context actual, amb Debritto, Ángel Delgado-Gómez, Natàlia Ribas-Mateos i Sílvia Ardèvol.
Xavier Castillon El PunAvui 19.01.2021

El Pepe Sales només es rendeix davant Bukowski
Organitzadors i Col·laboradors, després de la roda de premsa a l'Ajuntament.  Foto: Aleix Freixas. 

EL FESTIVAL D'ART INDEPENDENT ARRENCA DISSABTE UNA EDICIÓ AMB UN FORMAT HÍBRID, AMB ACTIVITATS PRESENCIALS QUE ES PODRAN SEGUIR EN LÍNIA
MÉS HTTPS://WWW.DIARIDEGIRONA.CAT/CULTURA/2021/01/19/PEPE-SALES-NOMES-RENDEIX-DAVANT/1084040.HTML 

9/1/21

llibreria 22: Escalfant motors per al Pepe Sales

 L'editor i traductor de Charles Bukowski, Abel Debritto, presenta un nou llibre de l'escriptor.

Abel Debritto presentant el llibre a la 22
Foto: Aniol Rasclosa.

 La llibreria 22 de Girona va acollir ahir la presentació de La enfermedad de escribir, amb correspondència inèdita de Bukowski sobre l'ofici d'escriure. Debritto hi va glosar la figura i obra de l'autor, a qui va dedicat el festival Pepe Sales d'enguany.



28/12/20

GIRONA EST . Joaquim Nadal

Avui és Nadal. Demà ja haurà passat, i el calendari inexorable anirà desgranant els dies en una roda inacabable. La vida i el temps és transitori per naturalesa.

Guillem Terribas, Lluís Medir i Joaquim Nadal a l'Hotel
Alga de Calella de Palafrugell, presentant els llibres.  


Vull parlar, doncs, de la vida quotidiana que avui serà en molt bona mesura igual que demà, i en vull parlar posant l'accent en els barris de Girona que conformen l'anomenat sector est.
A Girona Est s'hi concentra un conglomerat de diferents nuclis: el Grup Sant Daniel, el barri de Font de la Pólvora, el sector de Mas Ramada i el barri de Vila-roja. Són nuclis diferenciats amb personalitat diversa. Sabem prou bé que en alguns d'aquests nuclis s'hi concentren circumstàncies extremes de penúria econòmica i de penúria energètica. En alguns, a tots no.
És evident, però, que el sector est de Girona, des del ja molt reculat programa Onyar-Est, ha captat recursos, iniciatives i l'atenció de les administracions, i també és molt evident que els resultats no s'han correspost amb l'esforç realitzat. En un cert sentit la problemàtica ha esdevingut estructural i això fa que algunes adversitats s'hagin cronificat.
Aquest article vol expressar i transmetre tota la solidaritat cap a aquest sector, cap a les persones i cap a les famílies, cap a totes les vides, totes les problemàtiques, totes les necessitats. En algunes llars la festa de Nadal serà un mer accident del calendari i la força de la quotidianitat estricta dominarà el pensament i la vida de molta gent.
És per això que vull subratllar l'esforç de molta gent cada dia. Primer dels servidors públics, a les escoles, al centre cívic, als serveis socials, al centre de salut, als equipaments esportius, l'esforç de les famílies. En segon lloc he de recordar la tasca que hi desenvolupa la Fundació Girona Est, que de la mà d'en Jaume Sanabras i d'un grup d'empresaris dedica esforços i diners a dinamitzar el jovent del barri a traves de l'esport i de la música. La singularitat del treball es concreta en alguns resultats tangibles, en petites passes endavant, en grups de joves que viuen i veuen quin pot ser el seu camí i el seu sentit de vida.
En tercer lloc em vull referir al treball que es fa des de la Fundació La Ciutat Invisible, Bitó com a empresa programadora de Temporada Alta i la Fundació la Pedrera amb el projecte Tàndems en una acció compartida i coordinada amb els tres centres educatius i les respectives co?munitats educatives. L'escola de Font de la Pólvora, l'escola de Vila-roja i l'escola de la Sagrada Família, a la carretera, han acordat participar d'aquest projecte. Així, dues escoles públiques i una concertada han decidit compartir un projecte que, a través de les arts, de la formació artística, i a traves de la implicació directa de la formació artística en el projecte educatiu, capgirin la manera d'educar i permetin unes noves dinàmiques a l'aula. La Fundació Girona Est, que hem esmentat més amunt, s'ha sumat al projecte.
El projecte incideix amb modèstia en una problemàtica molt àmplia i aposta per fer avenços perceptibles de manera gradual. És molt evident que la problemàtica global és molt àmplia, però també és molt evident que no hi ha excusa per tirar la tovallola. Ara més que mai, en circumstàncies extremes el sector Est de Girona reclama una atenció singular i preferent. L'entusiasme i l'engrescament de les diferents comunitats educatives i dels claustres de les tres escoles mereixen un reconeixement per l'esforç addicional que representa adaptar els programes a les propostes que es fan per educar des de les arts.
A tocar el dia de Nadal, quan escric, el cap m'ha saltat d'aquesta realitat al record de dues persones que d'una forma o altra van tenir vincles amb l'escola de la Sagrada Família, l'edifici blanc d'en Jordi Masgrau que a la carretera fa dècades que vetlla per l'educació dels infants de la zona al costat de les altres dues escoles. Es tracta de la mare Valeriana, una monja intel·ligent de Burgos, ben integrada a Girona, superiora durant un temps del centre Maria Gay, que va morir fa pocs anys i de l'altra l'Assumpcio Nicolazzi. Voldria que el meu modest record es transformés en aquestes diades en un reconeixement ple d'afecte i gratitud.
Aquest estiu en Josep Maria Nicolazzi, director de l'hotel Alga, a Calella de Palafrugell, va acollir a la terrassa del seu hotel una presentació de llibres promoguda per en Guillem Terribas i en la qual interveníem el mateix Guillem, en Lluís Medir i jo, amb presència d'una nodrida representació de calellencs, de l'editora i llibretera Gemma Garcia i de l'editor Àngel Madrià. Quan vaig preguntar a en JM Nicolazzi si l'hotel havia estat propietat d'unes monges (hi havia qui deia que havia estat de les monges de Sant Daniel), em va contestar que la construcció de l'hotel va ser una iniciativa de les monges vetlladores, la comunitat de les Germanes de Sant Josep, fundada per Maria Gay Tibau de Llagostera. El fet sorprenent que unes monges de Girona haguessin promogut la inversió en un hotel va cridar l'atenció del bisbe Cartañà que va requerir la comunitat de Maria Gay a vendre's l'hotel, que seria adquirit per la família Nicolazzi, i a dedicar el producte de la venda de l'hotel en la construcció d'un centre escolar al barri de Vila-roja, al sector est de Girona.
No tinc cap detall ni cap coneixement documentat d'aquesta iniciativa episcopal més enllà del testimoni de la família Nicolazzi, però m'ha semblat que bastir un pont entre el passat de fa unes dècades i el present dels nous projectes innovadors podia servir com a testimoni de la necessitat d'una implicació constant en els sectors amb necessitats. I d'aquesta manera insistir en la necessitat que, més enllà del calendari litúrgic, cada dia, tots els dies de l'any és l'hora de Girona Est, un barri amb poca visibilitat i una necessitat extrema.

Joaquim Nadal i Farreras publicat en el Diari de Girona 25.12.2020

12/12/20

CAMPANYA DE NADAL I REIS 2020 / 2021



Relació de recomanacions per aquestes Festes de Nadal i Reis. Llibres de Ficció, de No Ficció, infantils i juvenils. Autors que han signat els seus llibres per regalar aquetes festes. 
http://llibreria22.net/downloads/addpdf/addpdf_1474.pdf

 

Llach presenta el seu últim llibre a Girona


L
luís Llach ha presentat aquest vespre la seva última novel·la, Escac al destí (Univers) a la Casa de Cultura de Girona, en un acte conduït pel periodista Jordi Grau i organitzat per la Llibreria 22. La quarta novel·la de Llach, després de Memòries d’uns ulls pintats (2012), Les dones de la Principal (2014) i El noi del Maravillas (2017), és un apassionant thriller ambientat a l’edat mitjana.
El Punt Avui 11.12.2020 Foto: Manel Lladó.



1/11/20

Carreras rep el Casero / 40 edició del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero / 2020

 

 Helena Carreras Grabalosa guanya el 40è premi de novel·la curta Just Manuel Casero per l’obra ‘Dinou vint’ i Marta Pasqual n’és la finalista amb ‘El senyor Clauss’.

Helena Carreras, amb l'escultura del Primer premi. Foto: Quim Puig.
L
’escriptora Helena Carreras Grabalosa (Girona, 1958) va rebre ahir al vespre el 40è premi de novel·la curta Just Manuel Casero, convocat per la Llibreria 22, per l’obra Dinou vint, que publicarà el 20 de gener l’Editorial Empúries. A diferència de l’any passat, i a causa de les restriccions lligades a la pandèmia, l’acte de lliurament del premi va tenir lloc a L’Espai 22, on també es va fer públic que l’escriptora Marta Pasqual ha quedat finalista d’aquesta edició, amb la novel·la El senyor Clauss. El primer premi està dotat amb 2.500 euros i una escultura de Pierre d. la, a més de la publicació de l’obra,  

L’acte, breu i concís i retransmès pel canal d’Instagram de la Llibreria 22, va ser conduït per Guillem Terribas i Jordi Gispert, en representació de la Llibreria 22, acompanyats per Josep M. Fonalleras, en representació del jurat del premi, que va fer la lectura del veredicte.
De les 53 obres presentades, i després d’una primera valoració, el jurat del Casero, format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i el llibreter Jordi Gispert –secretari sense vot–, va seleccionar aquestes obres: Dinou vint, W.T. Font (pseudònim); El senyor Clauss, Marta Pasqual; Un any, Eva Torrent (pseudònim); Samizdat, Cesc Llaverias; L’aura dels ocells, Josep M. Codina Tobias; L’home monogin, Àlvar Albereda (pseudònim); Has de provocar un rock-step a la teva parella, Núria Tort; Blanc trencat (La flor de Niviarsiaq), Dolors Carrascal; Primer cendra, després silenci, Mar Defons (pseudònim); Deixalles i flors (anònim); Bernadeta. Història de la meva passió i mort, Noah Caypole (pseudònim); Turment i glòria d’un castrato, Salvador Casas; J.Q.K., Vint-i-u (pseudònim); Morir-se és a l’abast de tothom, Elena Negre; Mitja distància, Mar d’Amunt (pseudònim); La dignitat del Gatun, Àngel Garcia Garcia; Set renúncies i un gos, Àngels F. Bertran; Solsida, 1939, Colometa (pseudònim), i Lo mariner de Sant Pau, d’Un Pagès de Mar Enllà (pseudònim). En una segona valoració, el jurat va considerar que les obres que passaven a la tercera valoració fossin Dinou vint, W.T. Font (pseudònim); El senyor Clauss, Marta Pasqual; L’aura dels ocells, Josep M. Codina Tobias; L’home monogin, Àlvar Albereda (pseudònim), i Set renúncies i un gos, Àngels F. Bertran. I en una última valoració, la finalista i la guanyadora.

El jurat va destacar la qualitat de moltes de les obres que s’han presentat aquest any i han arribat a la votació final. És per això que cal atorgar mèrit a la novel·la premiada, Dinou vint, de la qual el jurat destaca la combinació del llenguatge juvenil amb uns determinats referents culturals, i que està relatada des d’una perspectiva de versemblança que sorprèn i enganxa, a partir de les vivències d’una adolescent durant el curs 2019/20. “En la novel·la, s’hi barregen les vivències del procés independentista, d’un institut de secundària, l’amor juvenil i, també, la pandèmia i el confinament”, subratllen. Helena Carreras va guanyar l’any passat el VIII Premi Gregal de Novel·la amb Pues de granota. L’autora, en recollir el guardó, va voler agrair rebre un premi literari “tan honest” i que estigui relacionat amb Casero, que resulta que va ser qui li va donar la seva primera feina. Mercè Gumbau, vídua de Just M. Casero, va fer l’entrega del premi.
Finalista, per publicar
Pel que fa a El senyor Clauss, el jurat en recomana la publicació, atesa la qualitat literària de l’obra, que parteix de dos fets històrics: la facècia que fan servir els aliats per enganyar Hitler en el desembarcament de Sicília i l’arribada d’espies nazis que fan estada a Caldes de Malavella després de la Segona Guerra Mundial. “És un joc entre la memòria històrica, l’assaig novel·lat, l’erudició literària i la vida de la dona que escriu tot això”, en destaca el jurat. Els actes i accions relacionats amb el premi, que aquest any celebrava la 40a edició i tenia la família Casero implicada, es traslladaran a la propera edició, tal com va anunciar Guillem Terribas.
Jordi Camps Linnell, publicat en el PuntAvui 31.10.2020



Helena Carreras guanya el 40è Premi Just M. Casero en una entrega sense cerimònia

La seva obra «Dinou Vint» s'imposa a les altres 52 candidates al guardó de novel·la curta.
La gironina Helena Carreras és la guanyadora del 40è Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero, amb l'obra Dinou Vint. Així ho ha decidit el jurat després d'avaluar les 53 propostes presentades al guardó, l'any que més n'han rebut. Les noves restriccions activades per contenir la pandèmia de covid-19 han impedit que l'acte d'entrega es pogués celebrar tal com estava previst, ahir a la sala La Planeta, en el que també havia de ser un acte de reconeixement al quarantè aniversari del guardó. En canvi, el premi va ser entregat ahir en un acte reduït a la Llibreria 22, que és qui l'impulsa.


El premi per a l'obra guanyadora està dotat amb 2.500 euros, una escultura de Pierre d.la, i la publicació de l'obra a l'Editorial Empúries. El jurat d'aquesta edició ha estat format per Imma Merino, Josep Maria Fonalleras, Vicenç Pagès, Mita Casacuberta, Eva Vàzquez, i Jordi Gispert com a secretari sense vot.
Sobre la guanyadora: «Dinou vint»

L'obra guanyadora, Dinou vint, serà publicada per l'Editorial Empúries el 20 de gener. El jurat va posar en relleu «la combinació del llenguatge juvenil amb uns determinats referents culturals». També en va destacar la veu narrativa de la protagonista que relata la història «des d'una perspectiva de versemblança que sorprèn i enganxa, a partir de les vivències d'una adolescent durant el curs 2019-2020». Un curs que «va des del conflicte d'Urquinaona fins a la fi de curs en plena pandèmia», va apuntar ahir l'escriptor i membre del jurat, Josep Maria Fonalleras. El jurat va manifestar, a més, que es tracta del retrat «d'una generació en un moment històric certament crític» fet «amb un llenguatge fresc, desimbolt i natural sense ser mai barroer ni impostat».

Informació en el Telenoticies Vespre. TV·3

De fet, Helena Carreras va escriure el llibre durant el curs, «a temps real», segons va explicar ahir. L'autora expressava que aquest premi li fa «molta il·lusió» perquè «Just Casero em va donar la meva primera feina» i «em feia molta il·lusió que els nostres noms anessin lligats d'alguna manera, com un agraïment». A més, considera que «és un premi honest, en què el jurat realment valora sense saber de qui està parlant i és important» - tant ella com la majoria de participants firmaven amb un pseudònim. Per últim, l'escriptora també va parlar de la seva vinculació amb la Llibreria 22, que es troba al seu barri i que per ella és «una mica com una segona casa».

Carreras és llicenciada en Filologia Catalana i ha estat professora i catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes de Batxillerat i de Secundària a diferents centres de les comarques gironines. Ha obtingut diversos premis per relats breus i també el VIII Premi Gregal de Novel·la 'Opera Prima' amb Pues de garota l'any 2019.

40a cerimònia cancel·lada


Tot i que van aguantar fins a l'últim moment, la cerimònia de lliurament del premi de novel·la curta finalment es va haver de cancel·lar a causa de les noves restriccions per frenar la pandèmia. A més del lliurament dels premis, l'acte volia recordar la figura de l'escriptor, activista cultural i polític Just M. Casero (1946-1981). Per això ahir el seu fill, Roger Casero, va voler destacar la faceta d'escriptor que el seu pare tenia, sobretot com a cronista, d'entre les moltes «cares polièdriques» que tenia. I va remarcar que, tot i que com a escriptor «no va tenir l'oportunitat d'acabar la seva novel·la», aquest premi «permet als escriptors que puguin consolidar-se», a més de ser «una manera de mantenir viva» la seva figura.
Judith Viladomat. Diari de Girona 31.10.2020

Enllaços:



23/10/20

La vida rural, la nostàlgia i el crim, En una fèrtil tardor literària gironina

 Miquel Martín, Núria Esponellà i Mar Bosch, entre els llibres més venuts de la temporada.

L’aparador de la Llibreria 22, a Girona. / DAVID BORRAT

En una època marcada pels efectes de la pandèmia i les incerteses de futur, en un temps en què quasi tothom dubta de quasi tot, pretendre resumir la producció literària en un període i un espai geogràfic concret no passa de ser un intent agosarat. A la impossibilitat de ser exhaustiu en la relació de novetats s’hi afegeix el desig d’incloure en la tria llibres publicats mesos enrere i fins i tot obres en preparació.

“Seré un dels samurais de Saigo Takamori, que van llançar-se contra els seus rivals armats

Jordi Dausa.  

només amb katanes, sabent que els farcirien de plom amb metralletes de darrera generació [...]. Soc un dels que encara escriuen en català, i el més important, que llegeix altres autors que també escriuen en català”. Són frases de Jordi Dausà, extretes de la primera entrada del seu blog 
Tardes de birres -reobert el 20 de setembre, un any i mig després d’haver-lo tancat-, que podrien ser subscrites per molts autors que han comprovat com funciona el sector editorial. La pròxima novel·la de Dausà, De sobte pensa en mi (Llibres del Delicte), havia de sortir a la tardor, però no serà a les llibreries fins a principis d’hivern. Mentre que a Lèmmings l’autor explorava la marginació suburbana, ara s’endinsa en el món de l’exclusió i la pobresa pròpies d’alguns entorns rurals i semiurbanitzats. “La novel·la està construïda al voltant d’un crim brutal a l’ermita de Sant Renard, un lloc sovintejat per turistes de xancleta, devots i borratxos dels pobles veïns”, avança Dausà.

Un fenomen editorial.



També en un entorn rural, en aquest cas l’Empordà dels anys 70, se situa la novel·la La drecera, de Miquel Martín, que després de quedar finalista del premi Just Manuel Casero del 2018 s’ha convertit, de la mà d’Edicions del Periscopi, en la revelació dels últims mesos, fins al punt que ja va per la 6a edició. El narrador és un nen que s’explica amb aquesta naturalitat i fluïdesa: “A aquella hora i en ple estiu, el mas semblava encantat, feia una altra flaire i tenia uns colors més vius, com si algú hagués escrit cada cosa amb un rotulador”. En els 39 anys d’història del Casero -el veredicte de la 40a edició es farà públic durant les Fires de Sant Narcís- cap de les obres premiades, fossin guanyadores o finalistes, havien obtingut mai, ni de bon tros, un ressò mediàtic com l’assolit per La drecera. Al preguntar-li a Assum Guardiola, finalista del 2019 amb Blau -haurà d’esperar a la tardor del 2021 per veure-la publicada amb l’Editorial Comanegra-, si es tracta d’un fenomen gairebé miraculós, respon que sí. “Martín té una trajectòria sòlida, té ofici, té diversos llibres publicats i, tot i així, semblava que no existia. Però resulta que la novel·la amb què va quedar finalista del Casero ven moltíssim i tothom en parla. En aquest cas concret ho atribueixo molt a l’editorial. Periscopi està de moda, hi ha gent que només compra llibres de Periscopi. Però hi ha molts escriptors anònims que escriuen molt bé i ningú no en parla”, remarca.


No és el cas de Mar Bosch, guanyadora del Casero el 2012. Recentment ha obtingut el premi Illa dels Llibres amb La dona efervescent (Univers Llibres). Hi recupera el personatge de l’Eva Botet, que ja protagonitzava Les generacions espontànies, i reapareix amb bessonada. És una novel·la plena d’un humor àcid que parteix de realitats tan amargues com aquesta: “Feia veure que un fus encantat l’havia empalat de dalt a baix. Que dormia molt fondo, paladejant i tot [...] L’Eva li mirava atentament el clatell esperant que en qualsevol moment es girés i se la mirés i demanés perdó i ocupés el lloc que havia d’ocupar. Però no ho va fer, aquella nit, ni les que van venir. I un dia no va tornar. Les criatures tenien mesos i el seu pare no va tornar”.


Una altra finalista del premi organitzat per la Llibreria 22 va ser Anna Carreras el 2009. Des de llavors ha publicat un grapat d’obres, les dues últimes amb Llibres del Delicte. Fa uns mesos va sortir Halley 2042, una novel·la amb frases tan engrescadores com aquestes: “No he anat al llit amb ningú des de fa un any i mig. Fa mesos que la meva vida gravita entre un permanent estat clorofòrmic i unes immenses ganes de canviar de xip [...]. Han deixat de motivar-me els llibres normals i només busco lectures en què la vida es mostri sense filtres. Llibres breus i fragmentats que radiografiïn la complexitat de l’espècie humana”.

Miquel Aguirre, també finalista del Casero -en dues ocasions: 1996 i 1998-, és un altre autor que conrea amb encert i originalitat el gènere negre. Per fer-se una idea de com està escrita la divertidíssima novel·la Els cadàvers del candidat, la tercera consecutiva que publica amb Llibres del Delicte, n’hi ha prou amb això: “Vivim en el temps dels dèspotes. Els dèspotes


tornen a ser a la política i, el que és més interessant, la gent els vota. Abans els dèspotes feien cops d’estat, ara guanyen eleccions. En Garriga riu i pica de mans. Sembla un cowboy que acaba de guanyar una competició amb el bestiar. Em mira amb la verdor esponerosa dels seus ulls i m’allarga la mà. El negoci ha començat”.

Entre les novetats de la tardor també hi figura Ànima de tramuntana, la novel·la amb què Núria Esponellà ha guanyat l’últim premi Prudenci Bertrana. Ambientada entre Indika i Empòrion, parla de la capacitat de resistència i transformació de les dones. Com és habitual en l’autora, hi ha un rerefons històric: la protagonista recompon i imagina la vida d’una dona del segle III a.C.


Més profunda, més densa i molt més inquietant, la novel·la Persecució, de Toni Sala, publicada per L’Altra Editorial i mereixedora de l’últim premi Crexells, estaborneix el lector amb un inici potentíssim: “Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m’ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més. El vaig acompanyar fins a la porta, li vaig donar la jaqueta i ell va obrir i va marxar”.


Una Costa Brava esgarrifosa

Cristina Malagelada, últim premi Cubelles Noir a la millor novel·la negra escrita en català per una dona, també retrata realitats esgarrifoses a Costa Bratva (Stonberg Editorial), com es pot apreciar en aquest paràgraf: “La Remei va posar la bossa sobre la barra de la cuina i la va obrir. En va treure un crani i el va deixar al costat de la tassa de cafè, amb cura. Va furgar a l’interior de la bossa i en va treure la mandíbula. Anaven desenganxats. Hi havia un orifici d’entrada de bala al front, net i rodó. El de sortida, a la part posterior, era més gros i havia fet més trencadissa. La Vesna va deixar de sucar la magdalena al cafè amb llet i es mirà la Remei amb els ulls ben oberts”. Maribel Torres, finalista del Cubelles Noir amb El despertar del navegant, centrat en la falsificació d’un Miró, prepara una nova història amb els mateixos detectius, i també té a punt un recull de contes que transcorren en un poble no identificat de la Garrotxa.


Roca torna a la novel·la

Maria Mercè Roca, una de les autores gironines més llorejades, presenta Al final t’agradaré (Rosa dels Vents), una novel·la íntima d’alè universal sobre l’abast del perdó. L’autora descriu així les sensacions d’un dels personatges principals: “Ha begut molt i té ganes de vomitar. Les cares de les noies amb qui s’ha magrejat aquesta nit se li barregen insulses, sense forma. Sap que hi ha alguna cosa que no fa bé: les noies se li escapen. Té una gran sensació de buidor. Pensa en en Pau [...]. Els maricons li produeixen un neguit que no sap explicar. Se’n burla, els insulta... però no li són indiferents”.

Martí Gironell publica la continuació d’El pont dels jueus, l’obra que fa 13 anys el va


catapultar a les llistes dels més venuts. A Paraula de jueu (Columna), el mestre d’obres Pere Baró rep l’encàrrec de reconstruir el pont que tres segles abans havia aixecat el constructor Prim Llombard. Al capbussar-se en una realitat complexa, Gironell no s’estalvia descripcions crues. Com aquesta: “El cadàver pudia i estava en procés de descomposició. Les macadures a la pell, les petites mutilacions i els grumolls de sang presa que se li veien a la pell i a diverses parts del petit cos no eren tan resultat de la mort com més aviat de les mossegades de rates i gats un cop mort”.


Qui també acostuma a encapçalar els rànquings és Rafel Nadal. A Mar d’estiu (Univers Llibres) ofereix una visió personal de la Mediterrània, amb textos que neixen dels records i l’observació. Vegem-ne un exemple: “Setembre és un mes propici per a la nostàlgia. Els dies s’escurcen, la llum del sol es fa més prima, les nits refresquen. A la costa, les platges es buiden, els xiringuitos endrecen les taules, les botigues abaixen les persianes i els hotels tanquen les portes. Els estiuejants cobreixen de llençols els mobles delicats i abandonen les cases vora el mar. El gran teatre de l’estiu abaixa el teló i posa punt final a una funció que ja no es representarà fins a l’any vinent”.

Moments crucials

La vida quotidiana, plena de petites decisions per a moments crucials, és ben present al nou


llibre de relats de M. Mercè Cuartiella, La font i els dies (Brau Edicions). Així comença el relat Família : “El primer cop d’ull que en Martí dona al traster el descoratja profundament. Penja la llanterna al clau de la porta i recorda la promesa que va fer a la Sònia de tirar-ho tot sense mirar-s’ho quan ella va dir que no es volia endur un munt de trastos inútils a la casa nova”.

Quim Español ha aprofitat l’experiència de tres anys com a professor de matemàtiques en una escola de trinxera a la perifèria de Girona per escriure la seva segona novel·la, El rai dels innocents (Edicions 1984). Centrada en la personalitat d’un noi innocent, s’hi poden trobar comentaris com aquest: “Un estudiant o un altre, un dia o un altre, tenien algun maldecap familiar o de salut; a vegades ben greu, altres nimi però que es feia desmesurat


dins d’una família desballestada, com passava cada dos per tres. De fet, sempre havia pensat que els adolescents no són més que vells prematurs, i com a tals s’han de tractar, i, tanmateix, és palès que fan coses més anòmales de les que fan els ancians”.

Més que d’anomalies, l’última novel·la d’Àlex Heroll -pseudònim d’Àlex Hernàndez-, Els mastegadors de cendra (Curbet Edicions), parla de derrotes íntimes i vitals d’uns personatges que del 2008 al 2014 van ser sacsejats per la crisi. És el cas del Juan Fran, que malviu com a vigilant il·legal d’una nau industrial i de tant en tant, quan es pot escapar a una petita pineda, pensa que sent camioner hauria sigut feliç. De seguida, però, la realitat: “És un vell sense futur, la vida li ha passat massa ràpid. Sense lligams familiars, intueix que el destí serà cru: o morir sol en un geriàtric o morir sol al mòdul prefabricat”.


Hi ha moltes més novetats, en narrativa, però val la pena esmentar un cas força excepcional. Aina Huix, de Santa Coloma de Farners, ha publicat la seva primera novel·la amb només 16 anys. Entre nosaltres (Llibres del Delicte) narra l’assassinat d’un alumne el primer dia en un institut. Una enigmàtica mossa d’esquadra investigarà el cas.


Pel que fa a la poesia, cal destacar l’estrena en aquest camp de Josep Maria Fonalleras. A L’estiuejant (Edicions Vitel·la), el reputat escriptor descriu escenaris i paisatges, però sobretot emocions i pensaments. Qualsevol escenari, qualsevol moment, proporciona imatges i vivències transformables en poesia. Ho podem comprovar als primers versos d’ Al Salambó : “Al Salambó, demanem un gintònic. / No sabem aleshores quins dels dos / tindrà l’enyor i qui tindrà l’oblit. / La nit és freda i és lleu també”. Un altre poemari interessant és Efluvis domèstics, d’Adriana Barcia, publicat per Edicions Tremendes. A més d’explorar-hi una intimitat revoltada, hi deixa volar la imaginació. Com en aquest fragment de Caiguda lliure : “Deu metres avall / la fugida vertical / d’Algèria a l’Olimp / fent escala a París. / Deu metres / t’has separat del cel / i l’astràgal ha fet clec / esdevenint-te asfalt i serp”.


Un dels llibres més impressionants del 2020 és Memòria vintage (Empúries). Vicenç Pagès Jordà ha elaborat un glossari personal que també pot llegir-se com una aproximació a la cultura popular dels anys 70 i 80 del segle XX. Aquest fragment de l’entrada Diccionari és prou il·lustratiu: “Qui no tecleja a Google com a mínim un cop al dia? La diferència és que uns quants no podem oblidar que som fills dels diccionaris i les enciclopèdies. Als ciutadans nascuts fa menys de trenta anys els resulta difícil fer-se càrrec de la relació afectiva que establíem

amb aquells volums que contenien el món sencer”.

Sense arribar a fer un diccionari, Xavier Cortadellas ha escrit una mena d’història de la gent i de l’aigua al Baix Empordà. Enaigats (Sidillà) recull, d’una tirada, el caràcter, la relació amb la terra, la memòria, les fantasies, la pell i la toponímia d’aquesta part del país. “Seguiré el moviment que fa l’aigua d’un aiguamoix o d’una bassa quan algú hi tira una pedra, el llibre tindrà molts centres com els té també tot el Baix Empordà geogràfic, el que va de Campdorà i Celrà, al Gironès, fins al mar de Calonge i de Palamós, des dels dalts de les Gavarres fins a Empúries i l’Escala”, puntualitza Cortadellas al primer capítol.


L’univers de Portbou

Una mica més amunt, a Portbou, les Cròniques des del centre de l’univers que Ramon Iglesias publica a Llibres del Segle demostren que un bon periodista radiofònic també pot fer bona literatura. Els 30 relats que componen el llibre poden entendre’s com una aproximació a la història i la realitat de Portbou, però també com una declaració d’amor a un poble on un mico surrealista es desplaçava amb un 600 de color rosa. Entramuntanat i amarat per sempre més de l’esperit de Walter Benjamin, el Portbou d’Iglesias és ple de personatges peculiars que fan pensar que aquest poble de frontera pot ben bé ser el centre de l’univers.


Sense moure’ns de l’Empordà, Xavier Febrés, l’últim premi Carles Rahola d’assaig


amb Josep Pla o la vitalitat (Pòrtic), ofereix una biografia literària d’un dels grans noms de les lletres catalanes, també protagonista d’ Històries de Josep Pla, de Josep Valls, publicat per l’Editorial Gavarres. A més, Gavarres presenta Històries de frontera, on Josep Clara reuneix 70 relats que passen al Pirineu Oriental, entre la Cerdanya i el cap de Creus. Finalment, resident des de fa anys a Banyoles, Matthew Tree prepara per a Destino una segona part de Negre de merda. El racisme explicat als blancs. “Al llibre s’explica als blancs com deixar de ser racista”, informa Tree.
JOSEP PASTELLS Publicat a l'Ara.cat 22.10.2020