24/4/17

3 DIES D'ABRIL QUE FARAN HISTÒRIA: Sant Jordi 2017

El Sant Jordi més llarg dels escriptors

 Alguns dels autors que avui encapçalaran els rànquings de vendes es van trobar ahir amb els seus lectors gironins.

La coincidència de la diada amb un diumenge ha fet que l'esperit i les vendes de
Jordi Bosch, Gemma Ruiz, Ramon Solsona, Sílvia Soler, Xevi Sala
Miquel Fañanas... Foto: Carles Palacios
llibres de Sant Jordi s'hagin estès aquest any a tot el cap de setmana. Ahir molts escriptors, incloent-hi alguns dels que aquest any encapçalaran els rànquings de vendes de la diada, van signar exemplars de les seves últimes obres a les llibreries gironines. Per les llibreries 22, Empúries i Geli, la nova seu d'Abacus i la secció de llibres d'Hipercor hi van voltar, al llarg del dia, una trentena d'autors. Per exemple, a la 22 van coincidir cap a la una del migdia a la mateixa taula Xavier Bosch, Pilar Rahola, Rafel Nadal, Xevi Sala, Sílvia Soler, Ramon Solsona, Miquel Fañanàs, David Cirici, Màrius Serra, Gemma Ruiz, Xavier Theros, Elisenda Roca i Salvador Macip. Abans ja hi havien passat altres autors, com ara Joan-Lluís Lluís, Lluís Gavaldà i Teresa Muñoz. Avui, un bon grapat d'autors gironins voltaran per la Rambla de Girona.
Xavi Castillón publicat en el Punt Avui 23.04.2017


"L'optimisme del llibreter gironí Jordi Gispert: esperem fer un Sant Jordi i mig".

El bon ambient flota a les llibreries de la ciutat en una vigilia de Sant Jordi banyada pels rajos del sol i la gent obrint-se pas per arribar al taulell i trobar el títol preferit. (Daniel Bonaventura, Diari de Girona 23.04.2017)
Més Informació:
  http://www.diaridegirona.cat/cultura/2017/04/23/loptimisme-del-llibreter-gironi-jordi/842188.html



Dia per compartir, no per competir

Malgrat que els escriptors exerceixen una feina solitària, aquests dies es troben que han de manifestar el seu do de gents. I aquest any, més que mai, perquè no han hagut de celebrar-ne un, de Sant Jordi, sinó dos. “Dissabte va ser de bojos, un no parar”, es queixava alegrement un llibreter tot confirmant la feinada que van tenir ells i els escriptors convidats a signar exemplars dels seus llibres.
Ahir, diada de Sant Jordi i Dia Internacional del Llibre, la cosa no va afluixar, al contrari, i ja ben d'hora tant els llibreters –els més matiners per força– com els editors i els escriptors van arrencar la jornada plegats amb el tradicional esmorzar literari que organitza cada any a Girona el Departament de Cultura de la Generalitat. Un acte distès i amè per carregar piles i, després, tothom a la parada assignada.
Lluc Salellas, Anna Carreras, Miquel Martin , Guillem Sánchez
Foto: Quim Puig. 
A diferència dels dies previs, com passa a Barcelona, la massificació de parades, terrasses i gent a la Rambla impedeix que s'organitzin taules i cadires per als autors, personalitzades amb el cartellet corresponent, com déu mana. I com que no parlem majoritàriament d'autors mediàtics –personatges coneguts per altres facetes professionals que també escriuen un llibre–, la figura de l'escriptor es perd sovint en la voràgine, el caos propi d'aquest dia, immersos entre l'anar i venir dels venedors de llibres que no donen a l'abast en molts moments. És precisament en aquests instants quan no hi ha cap escriptor que no pugui dir que l'han confós amb un llibreter. “Quan costa el llibre de la Rahola?, et demanen”, comenta amb un manifest grau de frustració Anna Carreras, que, per sort, no va a més perquè immediatament li reclamen l'atenció perquè signi un exemplar del seu últim llibre, Encén el llum. Ella no s'està de mostrar-se crítica amb la diada, que considera massa comercial. “Prefereixo disfrutar com a autora tot l'any”, remarca. A la mateixa parada, Xevi Sala accepta en canvi que el rol protagonista d'aquest dia en concret l'adquireixi el llibreter. “És el dia del llibre, no de l'autor i, per tant, nosaltres col·laborem a fer que sigui la seva diada.” I hi afegeix, “la d'avui és una jornada no per competir, sinó per compartir!”, oferint-nos com a bon periodista, que també és el titular del dia.
Al seu costat trobem Lluc Salellas, que no només reparteix simpatia, sinó que disfruta del seu doble vessant de polític i escriptor. Explica que aquest dia li encanta tant, sobretot perquè li permet exercir l'art de dialogar i d'intentar –per què no– convèncer l'interlocutor: “Que n'hauré de treure un altre, de llibre”, diu somrient fins que algú l'interromp per preguntar-li: “Que han traduït al castellà el llibre de la Rahola?” Aleshores, no té paraules.
Miquel Fañanàs a la Rambla. Foto: 22
I si la muntanya no va a Mahoma? Doncs aleshores, davant les circumstàncies, hi ha escriptors que passen a l'acció. Com fa Salvador Casas, que al primer despistat que passa li pregunta si li agrada la novel·la negra. En cas que la resposta sigui positiva, aquest ja té la recomanació que ni el client sabia, la del seu llibre, Samba per a un difunt. Això sí que és saber vendre, i no pas els que venen enciclopèdies, si és que encara n'hi ha. D'altres, amb molta mili feta, com ara Jaume Fàbrega, riu davant aquestes situacions i reconeix que mentre no firma s'ho passa d'allò més bé recomanant llibres d'altres autors, si cal.
Guillem Terribas a la Rambla. 
A qui no li cal perseguir lectors és a Martí Gironell, que, a diferència dels anys en què Sant Jordi cau en dia feiner, ha pogut disfrutar d'una diada casolana i en família. No es considera mediàtic, encara que reconeix que sortir a la televisió el va ajudar en el seu moment. Com bé diu: “A Sevilla no em coneixen i compren els llibres traduïts al castellà d'El pont dels jueus”, llibre, per cert, que ja ha complert deu anys i que es continua venent per si sol. “Al lector se l'ha de cuidar, això sí, tot l'any”, explica. Una altra escriptora que fa anys que viu intensament el Sant Jordi és Maria Mercè Roca, que declara que veure durant trenta anys passar generacions i els futurs lectors “són vitamines!”. I què es pot dir de Guillem Terribas, el llibreter més mediàtic? Aquest any, els que se li acostaven no sabien si demanar-li un exemplar del seu Alegra'm el dia firmat o “posa-me'n un de la Rahola”.
Jordi Camps Linnell, El Punt-Avui 24.03.2017

19/4/17

Espinosa i Pagès Jordà, a la llibreria 22



Albert Espinosa va tornar a causar cues ahir a la llibreria 22 de Girona, on va signar exemplars del seu llibre El que et diré quan et torni a veure. Després Vicenç Pagès Jordà hi va presentar La música i nosaltres. Una mirada als anys de la transició, en una conversa amb Joan Enric Barceló, d'Els Amics de les Arts.
El Punt-Avui. Fotos: Joan Sabater



Albert Espinosa presenta llibre a Girona 
Diari de Girona 19.04.12.
Albert Espinosa va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu llibre El que et diré quan et torni a veure. L'autor va signar exemplars dels seus llibres, publicats en català per Rosa dels Vents i en castellà per Grijalbo. Espinosa és guionista, autor teatral, escriptor i actor i director de cinema.
Diari de Girona 19.02.2017
«Nosaltres i la música» El llibre de Vicenç PagèsL'escriptor Vicenç Pagès va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu nou llibre, Nosaltres i la música. Una mirada als anys de la transició (Cossetània), en un acte que va comptar amb la intervenció de Joan Enric Barceló, membre del grup Els Amics de les Arts.

18/4/17

El llibreter Guillem Terribas i l'artista Lluís Roura, premiats amb la Creu de Sant Jordi

La Fundació Ramon Noguera, els Amics de la Cultura de Sant Martí de Llémena i l'Il·lustre Col·legi d´Advocats de Figueres també han estat guardonats.

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 29 personalitats i 23 entitats que s´han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
El llibreter Guillem Terribas i l'artista Lluís Roura, premiats amb la Creu de Sant Jordi
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
Les 29 personalitats que rebran la distinció en l´edició d´enguany són:
Fina Birulés i Bertran
Filòsofa i docent. Per la seva intensa tasca de traducció, estudi i divulgació de la producció filosòfica femenina, i particularment de l´obra de Hannah Arendt. Autora de nombrosos assaigs, ha analitzat també qüestions de subjectivitat política i ha fet remarcables aportacions a la teoria feminista.
Ramon Boixadós i Malé
Enginyer industrial i directiu d´empreses. Per la seva destacada trajectòria en l´àmbit empresarial, en el qual ha ocupat càrrecs de primera fila, i per la contribució al projecte olímpic de Barcelona havent exercit la coordinació de les obres necessàries per al desenvolupament dels jocs. També ha tingut una notable activitat en matèria cultural, a través de la presidència de la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Francesc Burrull i Ill
Músic. Per la seva contribució a la música catalana, concretada en la tasca efectuada com a compositor, intèrpret i arranjador. Ha creat diversos conjunts i ha format part de distints grups. Ha mantingut una estreta col·laboració amb moltes de les figures més importants de la cançó catalana, havent excel·lit igualment com a músic de jazz.
Eusebi Casanelles Rahola
Museòleg. Per la seva concepció innovadora del projecte museogràfic, traduïda en la creació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que va dirigir entre el 1982 i el 2013, i en la constitució de la xarxa de museus associats, distribuïts arreu del país. El seu impuls i el seu mestratge han estat decisius per a la incorporació dels béns industrials al patrimoni cultural.
Montserrat Catalan i Benavent
Secretària del president Tarradellas i directora de l´Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Per la seva tasca de preservació de la memòria del president Tarradellas, del qual en va ser col·laboradora directa. Aquesta tasca ha tingut la seva expressió més clara en la gestió del llegat documental de l´arxiu presidencial, dipositat al monestir de Poblet, del qual en va ser directora des del 1988 fins la seva recent jubilació.
Rosa Clarà i Pallarès
Modista i empresària del sector de la moda. Per la seva destacada participació en el món de la moda femenina a partir de la seva empresa, fundada el 1995, que ha adquirit presència internacional i un sòlid prestigi per les seves creacions. Ha contribuït a la projecció exterior de Barcelona i de Catalunya a través de la participació en salons i certàmens i de la comercialització dels seus dissenys arreu del món.
Miquel Crusafont i Sabater
Numismàtic i historiador. Per la seva obra d´estudi i difusió de les monedes i la seva circulació en els territoris de l´antiga Corona catalanoaragonesa, traduïda en més d´una vintena de llibres i en centenars d´articles sobre la matèria. Com a especialista ha aconseguit ocupar un lloc de privilegi en el panorama internacional dels estudiosos de la numismàtica.
Josep Cuní i Llaudet
Periodista. En reconeixement dels seus mèrits com a comunicador. Professional de prestigi, compta amb una extensa trajectòria en els mitjans audiovisuals, desenvolupada principalment en llengua catalana, que ha estat reconeguda amb nombroses distincions. Va tenir un paper remarcable en el procés de creació i consolidació de la radiotelevisió pública de Catalunya.
Romà Cuyàs Sol
Dirigent esportiu i promotor cultural. Pel seu paper rellevant en els àmbits de la cultura i l´esport, havent-se distingit com a editor i com a dirigent federatiu. Exercí com a comissari del Projecte Olímpic Barcelona 92 i com a membre del Comitè Executiu del COOB 92, i també va desplegar una intensa activitat al front de l´aleshores denominada Direcció General de Promoció Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Rosa Fabregat i Armengol
Farmacèutica i escriptora. Pel conjunt de la seva trajectòria intel·lectual. És autora d´una obra literària singular, desplegada en diversos gèneres i caracteritzada per la contemplació de la naturalesa i per la sensibilitat social, reivindicant el paper de la dona i defensant els més desafavorits. Com a narradora ha explorat distintes tècniques expressives i com a poetessa ha destacat per la perfecció formal del llenguatge.
Montserrat Freixer i Puntí
Activista contra el càncer. Per l´extensa tasca desenvolupada en la lluita contra aquesta malaltia. Presidenta d´Osona Contra el Càncer, una entitat que aplega més de 2.500 associats i que mobilitza prop d´un miler de voluntaris i voluntàries a través de les 45 delegacions locals que té a la comarca.
Teresa Gimpera i Flaquer
Model i actriu. Per la seva carrera professional, iniciada als anys seixanta com a model publicitària i continuada com actriu cinematogràfica, havent participat en més de vuitanta pel·lícules a les ordres dels més acreditats directors catalans, espanyols i europeus. La seva és una figura central en la cinematografia catalana.
Víctor Grífols i Roura
Empresari. Per la seva singladura al front d´una empresa familiar que al llarg dels darrers anys ha viscut un accelerat procés d'internacionalització i creixement, fins a arribar a ser un referent en el camp dels productes plasmàtics, en tant que ha esdevingut una de les principals productores mundials del sector dels hemoderivats.
Anna Hospital Ribas
Metgessa. Per les seves importants realitzacions en la medicina forense, i particularment en el camp de l'odontologia forense, en el qual és una referència. Ha estat enviada en missió especial en casos de grans catàstrofes per ajudar a identificar víctimes, tasca que ha dut a terme combinant el rigor tècnic amb la qualitat humana.
Joan Martí Castell
Filòleg. Per la seva tasca acadèmica en els terrenys de la dialectologia, la història social de la llengua, la sociolingüística i la lexicografia. Primer rector de la Universitat Rovira i Virgili, ha ocupat distints càrrecs de responsabilitat en institucions científiques, incloent la Secció Filològica de l´Institut d´Estudis Catalans i l´Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives, dels quals en fou president.
Gemma Mengual Civil
Esportista. Per la seva dilatada trajectòria en la natació sincronitzada, esport que ha aconseguit popularitzar entre el gran públic. Extensament llorejada, al seu palmarès s´hi poden destacar 17 medalles d´or, 18 de plata i 12 de bronze, entre campionats del món, europeus i Jocs Olímpics. Ha participat en quatre olimpíades.
Jaume Miranda i Canals
Cartògraf. Per la seva contribució a la ciència geogràfica i a la millora del coneixement del territori i del medi. Responsable de la posada en marxa de l´Institut Cartogràfic de Catalunya, avui Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Des de la direcció d´aquesta institució, la convertí en referència a nivell internacional, tot continuant la tasca iniciada en aquesta matèria per la Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat republicana.
Joaquim Molins i Amat
Polític. Pels seus serveis al país, acreditats mitjançant la participació en la vida política catalana durant vint-i-cinc anys, així com també a través de la seva contribució en l´àmbit econòmic, com a empresari. També ha destacat per les seves inquietuds culturals, havent exercit la presidència del Patronat del Gran Teatre del Liceu.
Jaume Padrós Selma
Metge. Per la seva trajectòria, que combina la medicina i la preocupació per les qüestions socials. President actual del Col·legi de Metges de Barcelona, va ser cofundador del primer banc d´aliments de l´Estat espanyol i impulsor del Programa de Renda Mínima d´Inserció (PIRMI). Ha promogut programes sobre la salut dels professionals sanitaris des de la Fundació Galatea i la European Association for Physician Health (EAPH).
Josep Maria Pou i Serra
Actor i director. Per una llarga carrera artística, desenvolupada al teatre, al cinema i a la televisió. Ha treballat com actor i director, havent protagonitzat un gran nombre de muntatges teatrals. També ha exercit com a director escènic i com a director artístic de diversos teatres, havent intervingut en distintes sèries televisives. La seva trajectòria ha estat distingida amb premis i reconeixements en totes les facetes de la seva activitat.
Borja de Riquer i Permanyer
Historiador. Per la rellevància dels seus estudis sobre el catalanisme polític i el franquisme, concretats en un seguit de treballs de referència per al coneixement i l´anàlisi de la nostra història recent. Ha participat com a expert en la comissió que va assessorar la Generalitat per aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat republicana i d´entitats i particulars catalans que es trobava a l'Arxiu de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca.
Lluís Roura Juanola
Artista plàstic. Pel conjunt de la seva obra en la qual, com a pintor, escultor i il·lustrador de llibres, ha sabut captar la bellesa de la natura i del paisatge de les comarques gironines, i especialment de la de l'Empordà. Des del 1970 exposa els seus treballs dins i fora de Catalunya, i ha obtingut nombrosos reconeixements.
Josep Ildefons Suñol Soler
Empresari i col·leccionista d´art. Pel seu destacat paper filantròpic i la seva remarcable contribució a la millora social a través de les dues fundacions que impulsa: la Fundació Glòria Soler, que dóna suport a projectes en l´àmbit de la salut, de manera molt destacada pel que fa a les cures pal·liatives pediàtriques i la lluita contra la sida i la leucèmia, i la Fundació Suñol, centrada en la promoció i difusió de l´art contemporani.
Guillem Terribas i Roca
Llibreter i promotor cultural. Pel seu incansable activisme cultural, que l´ha dut a participar en un ampli repertori d´iniciatives en aquest àmbit. Va ser fundador de la Llibreria 22, de Girona, que dirigí entre el 1978 i el 2015, convertint-la en un establiment de referència, obert a tota mena de tendències i amb una decidida voluntat de promoció i difusió de la cultura catalana. Així mateix, també ha destacat com a crític cinematogràfic i com a col·laborador en distints mitjans de comunicació.
Miquel Valls Maseda
Empresari. Per la seva important participació en les institucions empresarials del país, que ha contribuït a reforçar i potenciar, posant-les al servei del desenvolupament econòmic i de la projecció exterior de Catalunya. Des de la presidència de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona ha impulsat la millora de la competitivitat de les empreses catalanes i la seva adaptació a l´obertura dels mercats internacionals.Diari de Girona 11/04/2017

Més informació:
 http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/04/11/llibreter-guillem-terribas-lartista-lluis/840086.html
http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/04/12/lluis-roura-guillem-terribas-rebran/840170.html
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1118045-el-govern-recordara-chacon-amb-la-creu-de-sant-jordi.html?cca=1
http://femgirona.cat/gironaara/guillem-terribas-creu-de-sant-jordi-2017/
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-concedira-la-creu-de-sant-jordi-a-carme-chacon-a-titol-postum/
http://www.gerio.cat/noticia/273575/guillem-terribas-i-lluis-roura-premiats-amb-la-creu-de-sant-jordi
http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Creus-de-Sant-Jordi-00005

10/4/17

Rahola recrea a ‘Rosa de cendra' un país que “floreix fins i tot quan el cremen”

El llibre narra la Setmana Tràgica des de “la mirada petita”.

L'escriptora explica a Girona que té pendent novel·lar l'afusellament del seu oncle avi.

De la seva primera novel·la, El carrer de l'embut (2013), en va vendre més de vint mil exemplars; de la segona, Mariona (2014), vint mil més; amb la tercera, Rosa de cendra, avalada a sobre amb el premi Ramon Llull 2017, és de preveure que Pilar Rahola seguirà la mateixa línia, i més quan assegura que la seva aposta per la literatura (“el meu temple, el meu refugi”) és ja irrenunciable. I, tot i així, cada vegada que presenta un nou llibre, com ahir a la Casa de Cultura de Girona, en conversa amb el director d'El Punt, Jordi Grau, es presta generosament a continuar exercint d'opinadora professional per convertir les trames de les seves novel·les en una mena de quadre il·lustrat de l'actualitat política, per més que recreï ambients del passat.
Pilar Rahola, Jordi Grau i Guillem Terribas a la Casa
de Cultura.
Rosa de cendra, el marc històric és la Setmana Tràgica de 1909, però els paral·lelismes que hi detecta amb el present són tan notoris, que es va atrevir a assenyalar-los amb detall: Solidaritat Catalana seria Junts pel Sí; el moviment llibertari i anarquista, la CUP –“sense arribar a la seva violència”–; Alejandro Lerroux, també amb una vèrbola rebaixada, seria Albert Rivera, i la Capitania General trobaria el seu alferes decidit en algú com Enric Millo. No són miralls deliberats; en tot cas, és la història, la que es repeteix.
Fora d'això, a Rahola li ha interessat seguir els descendents de la saga familiar que ja havia presentat a Mariona, aleshores en el context de la guerra de Cuba i ara per mostrar al lector els efectes d'un període especialment convuls en l'àmbit polític i social, però culturalment molt efervescent: són els anys de la guerra del Rif, la revolta contra les lleves i l'assalt a la redacció del setmanari ¡Cu-Cut!, però també els de la construcció de la Pedrera i el Palau de la Música, i de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, a qui de tota manera Rahola retreu que fes les classes en castellà i que hagués donat suport a atemptats amb bomba. “M'interessa la mirada petita de la gent fent front en la seva vida quotidiana al gran ull de la història”, va dir, i és a través d'aquesta recreació minuciosa de la Barcelona de l'època que ha arribat a la conclusió que “aquest és un país que floreix fins i tot quan el cremen”. Tot i que no s'ha sentit temptada d'introduir elements autobiogràfics en les novel·les, va admetre que en tots els seus personatges hi ha alguna cosa d'ella mateixa, encara que sovint no n'aprovi ni la moral ni la conducta. No li passa pas el mateix amb la seva pròpia família i, en concret, amb el seu avi, que va inspirar-li l'argument d'El carrer de l'embut, i sobretot amb el seu oncle avi, Carles Rahola, sobre el qual té pendent escriure també una novel·la, va anunciar.
Eva Vázquez, en el Punt-Avui 09.04.2017 
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1115429-rahola-recrea-a-rosa-de-cendra-un-pais-que-floreix-fins-i-tot-quan-el-cremen.html

Pep Blay: “Albert Pla no guarda ni els seus discos”

L'autor de ‘Todo es mentira', la “biografia consentida” de Pla, la presenta avui a la 22.

Jordi Gispert, Pere Font i Pep Blay a la 22
L'escriptor i periodista musical Pep Blay (Tarragona, 1966) ha publicat diverses novel·les i biografies d'artistes com ara Sopa de Cabra, Els Pets i Bunbury. “Escriure una biografia d' Albert Pla et permet, entre cometes, lluir-te literàriament, perquè el personatge aporta tensió, emoció i molt de sentit de l'humor”, afirma Blay sobre el seu últim llibre, Albert Pla: todo es mentira (Satélite K), que aquesta tarda presentarà a la Llibreria 22 de Girona, on signarà exemplars, a partir de dos quarts de sis de la tarda. Escriure aquesta “biografia consentida” per Pla, “no autoritzada”, no ha estat fàcil: Blay ha esmerçat gairebé tres anys, no a plena dedicació, a intentar reconstruir la història del cantautor sabadellenc. “A Albert Pla no li agrada parlar d'ell i la gent s'acaba inspirant en el que diuen els altres, de manera que corren moltes llegendes i mentides sobre la seva vida. Un problema afegit és que ell no conserva res sobre la seva trajectòria, ni articles de diaris ni tan sols els seus discos: viu completament en el present”, remarca Blay, que també ha entrevistat molta gent de l'entorn de Pla, alguns dels quals, sobretot els que van compartir la seva fase “més bohèmia” a finals dels anys noranta, tenen “records foscos, distorsionats, plens de llacunes”. “Ell es pensava que no arribaria mai a escriure aquest llibre, però quan va veure que el projecte tirava endavant, hi va voler dir la seva i va acceptar fer un parell d'entrevistes llargues”, hi afegeix Blay, que veu Pla com “un punky vital i el pallasso que diu les veritats, perquè sempre ha dit el que ha volgut”.
Xavier Castillón publicat en El Punt-Avui 07.04.2014

1/4/17

Nou conte de Maria Mercè Roca

 
La Llibreria 22 de Girona va acollir ahir la presentació del conte L'hort del senyor Puig, de l'escriptora i política Maria Mercè Roca. És la història d'uns bons amics que es donen la mà per salvar l'hort més bonic del poble. El conte està dedicat a l'activista i exregidora Núria Terés, que va morir a finals d'octubre, perquè «també treballava per salvar les coses que no anaven del tot bé». L'explicació del conte va anar a càrrec de la contacontes Pepa Llobet.
Diari de Girona 31.03.2017

25/3/17

Guillem Terribas debuta en narrativa infantil amb el conte «L'avi de la Martina»

La Llibreria 22 reconverteix el quiosc del carrer Emili Grahit en un espai especialitzat en literatura infantil.

Àngel Dabam i Guillem Terribas. Foto: Aniol Resclosa
De llibreter a escriptor. Guillem Terribas va presentar ahir a la Llibreria Quiosc 22 del carrer Emili Grahit de Girona el seu debut en el camp de la literatura infantil: L'avi de la Martina, una història que vol posar en valor la importància de les persones que deixen un pòsit en els nens i nenes que els marcarà de per vida. 

El llibre, de l'editorial Cruïlla (col·lecció El Vaixell de Vapor), té il·lustracions de Sandra de la Prada i s'inspira en la història pròpia de Guillem Terribas, que en la vida real és l'avi de la Martina. 

L'avi de la Martina morirà en la ficció del conte, perquè Terribas vol «reivindicar la vida de les persones que s'han mort». «Espero que no em passi encara», ironitza el fundador de la Llibreria 22 que, jubilat de les tasques de gestió de l'empresa, ha començat a escriure algun llibre, com el recentment presentat Alegra'm la vida

La presentació d'ahir es va fer en plena festa de reinauguració de la Llibreria Quiosc 22 del carrer Emili Grahit, que mantindrà la secció de llibres per a adults, però a partir d'ara dedicarà el 50% de la superfície al gènere infantil i juvenil, amb joguines i puzzles inclosos. El cantant Àngel Daban va posar ritme a una festa oberta als veïns, en la qual no va faltar la xocolatada.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 25.03.2017

La Martina apadrina el nou espai 22
Aspecta de la Llibreria&quiosc22 Foto: Joan Sabater

La presentació del primer llibre infantil del llibreter Guillem Terribas, L'avi de la Martina, va servir ahir per inaugurar el nou espai dedicat a la literatura infantil i juvenil de la Llibreria & Quiosc 22, al carrer Emili Grahit de Girona. El cantant Àngel Daban va animar la festa, durant la qual es va servir xocolata desfeta als presents.
El Punt-Avui 25.03.2017 

22/3/17

Es pot escriure el «Diari de Girona» sense usar la lletra «A»? Adrià Pujol sosté que sí

L'escriptor empordanès presenta «L'eclipsi», traducció al català del clàssic de Georges Perec «La disparition», obra de 70.000 paraules que no usa en cap cas la vocal més freqüent de l´alfabet català, i en l´original francès té l´absència de la «E».
Josep M. Muñoz, editor; Adrià Pujol traductor i Sebastià
Roig, presentador. Foto: D. B.  

És possible escriure el Diari de Girona sense usar la lletra «a»? Adrià Pujol sosté que sí. L'escriptor, que és col·laborador d´aquest mitjà, aporta com a prova un article que va publicar fa unes setmanessense usar ni una sola vegada la volcal més freqüent a l´alfabet català, la «a». «L'article va sortir i no va passar res. Els lectors ni se'n van adonar», comenta Pujol.De fet, Adrià Pujol s'ha atrevit fins i tot amb una novel·la sencera, L'eclipsi, de George Perec, que l'escriptor empordanès ha traduït del francès amb l'absència de la volcal «a», i que ahir va presentar a la Llibreria 22 de Girona, acompanyat del també escriptor i bibliotecari Sebastià Roig i de l'editor de l'editorial L'Avenç, Josep Maria Muñoz.Però una cosa és que sigui possible i l´altra és que sigui fàcil. De professió antropòleg, Pujol, autor d'altres llibres com la Guia sentimental de l´Empordanet o Escafarlata d´Empordà, va dedicar sis anys a la traducció de L´eclipsi, una obra de culte de 70.000 paraules que en l´original francès va veure la llum l´any 1969 sota el títol La disparition.«Hi havia hagut altres intents de traducció al català, però ho van deixar a la pàgina quinze. La traducció a l'espanyol va requerir de vuit o nou persones. Vaig parlar amb un d´ells i em va dir que ho deixés. No és fàcil. Vas fent pas a pas, una frase rera l´altra. Per fer això he preguntat coses a molta gent durant sis anys», va explicar ahir Pujol a la Llibreria 22.Entre els col·laboradors hi ha des del músic Sanjoxex, que va assessorar la traducció en aspectes de solfa, fins a un expert en càlcul de la Universitat de Barcelona que va determinar que la lletra «a» és la més freqüent en els textos en català, però només guanya la lletra «e» per un 0,21 per cent.El càlcul va servir a Pujol per fer desaparèixer la «a» per comptes de la «e», que és la lletra absent a l'original francès.L'obra de Perec, molt traduïda, té versions a altres idiomes on la lletra que falta és una altra. Fins i tot en anglès hi ha més d´una versió amb l´absència de diferents lletres. En català, hi ha ara mateix un reusenc treballant en una traducció literal sense la «e».A la dificultat intrínseca de la coixesa alfabètica s'hi suma l'abarrocament de la literatura de Perec (1936-1982), autor de textos farcits de picades d´ullet culturals o literàries.En aquest sentit, Adrià Pujol, que no ha fet una traducció literal, sinó que ha «nostrat» l'obra al català, ha hagut de recórrer constantment a les fonts d'autors com Stevenson, Crusoe, Shakespare, Melville i tants altres que són tàcitament citats al llibre de Perec.Una mancança resoltaPujol va posar-se a treballar en la traducció «per plaer» i convençut que la cultura catalana no podia no tenir la seva versió del clàssic de Perec. Al final va trobar editor.Per Sebastià Roig, la literatura catalana està d´«enhorabona» i «el gran talent literari» d'Adrià Pujol es planta desafiant davant la tomba de Miguel de Unamuno, intel·lectual espanyol que va recomanar als escriptors catalans l'abandó de la seva «rovellada» llengua pròpia per abraçar el castellà.Aquesta traducció és una tascar «hercúlia», va deixar anar entre el públic l'escriptor Antoni Puigverd, present a l´acte.
Daniel Bonaventura Diari de Girona 15.03.2017

El quebequès Larry Tremblay, avui a la 22

Hi presentarà la novel·la ‘El camp dels tarongers', editada per Gregal.

Larry Tremblay. 
L'escriptor quebequès Larry Tremblay (Chicoutimi, 1954) presentarà avui la seva novel·la "El camp dels tarongers L'orangeraie" (Editorial Gregal ) a la llibreria 22 de Girona, a les set de la tarda. En la presentació hi intervindran, a més de l'autor, el traductor de la novel·la al català, Ricard Ripoll, professor de literatures francòfones a la Universitat Autònoma de Barcelona, i l'editor de Gregal, Jordi Albertí.
El camp dels tarongers, protagonitzada per dos germans bessons de nou anys, l'Amed i l'Aziz, és una obra que parla de “la innocència interrompuda, dels odis ancestrals, del mal que apareix on no se l'espera i de la possibilitat d'una redempció”. De fet, El camp dels tarongers tracta un tema de molta actualitat: els nens utilitzats en actes terroristes promoguts per l'islamisme radical.
Imatge de la presentació. Foto: 22
La cinquena novel·la de Tremblay, prolífic autor també de teatre i poesia, es va publicar el 2015 i s'ha traduït a una desena de llengües. El llibre també ha rebut diversos premis, tant al Canadà com a l'Estat francès i a Suècia.
Xavier Castillon, el Punt- Avui  17.03.2017

8/3/17

Javier Cercas i les seves històries de família

La manera com moltes famílies van viure la Guerra Civil espanyola és una història que s'ha amagat. Sigui pel dolor i el patiment que va suposar o perquè s'ha volgut oblidar el que va significar i com es van viure aquells anys de confrontació bèl·lica. En moltes cases no se'n parlava de portes endins, encara que després, al cap dels anys, allò que havia estat tabú s'ha començat a contar, i sovint a gent menys propera. Potser per aquest motiu, Javier Cercas no va arribar a saber mai com s'havia viscut en l'entorn familiar aquest episodi de la nostra història. Un dia, gairebé per casualitat, algú li va explicar com el seu avi havia salvat de la mort un veí del seu poble, fins i tot jugant-se-la, un fet que després el va portar a estirar el fil i investigar el passat familiar en els anys de la guerra.

video
D'aquesta manera és com Javier Cercas torna a centrar la seva darrera novel·la a l'entorn de la Guerra Civil i d'un falangista, com ho havia fet fa setze anys amb Soldados de Salamina (Tusquets). Ara, a El monarca de las sombras, (Literatura Random House) hi ha una implicació més personal i amb una certa càrrega sentimental, en centrar la novel·la en la història d'un seu oncle avi, Manuel Mena, un falangista, alferes de 19 anys que va morir a la batalla de l'Ebre. L'heroi de la família del qual tantes vegades havia sentit parlar a casa seva.
Un relat d'una part de la història familiar, que utilitza l'autor per evidenciar que hi ha moltes famílies amb un passat falangista, “que no poden ni han d'amagar”. L'escriptor, que va presentar la seva darrera novel·la dissabte passat a la Llibreria 22 de Girona, afirmava que aquesta obra li ha servit per reflexionar sobre les arrels que tots tenim i sobre el fet que no podem negar d'on venim, encara que avui ideològicament estiguem als antípodes d'allò que defensaven els nostres avantpassats, perquè tot plegat ens reafirma en el que som. Cercas, que en aquest llibre és tan protagonista com el seu avantpassat falangista, assegura que el coneixement de fets històrics recents i propers ens haurien de fer pensar perquè en el món d'avui no repetim els mateixos errors del passat.
Narcís Genis, publicat en El Punt-Avui 07.03.2017

CERCAS HI TORNA.
D’entrada: El monarca de las sombras, es un llibre de lectura obligatòria.
Cercas torna a explicar-nos una història ambientada en la guerra civil espanyola. Cercas torna a explicar-nos la vida d’un personatge que va lluitar en el bàndol de Franco, convençut que eren els bons. Cercas, aquesta vegada, ho fa esbrinant a les entranyes de la seva família, investigant un oncle-avi falangista de divuit anys que se’n va  a lluitar, d’alferes,  amb les tropes franquistes,  convençut que tenia la raó. Cercas va a els orígens. Va a buscar el seu passat. Investiga el perquè. Pregunta. S’informa. Ens informa. Va a el seu poble, Ibahernando, a la recerca dels orígens, a preguntar a familiars i a gent que va viure i que va conèixer a Manuel Mena, el seu oncle-avi, que els divuit anys se’n va anar a la guerra a lluitar contra el desordre.
Cercas, investiga el  perquè la seva família era de dretes i franquista. Busca una lògica que no existeix, però no ho sabrà ni ho sabrem fins que ha parlat i ha escoltat a la gent d’ Ibahernando.  
Tot això i molt més, està explicat en primera persona i també a través d’un narrador. L’escriptura  de Javier Cercas és més que mai, en aquesta història,  seductora i d’una gran riquesa narradora.

El monarca de las sombras, és un viatge al passat, un viatge a els orígens familiars de l’autor, Javier Cercas, protagonista de la novel·la.
I una vegada més, Javier Cercas ens torna a explicar la mateixa pel·lícula: “El hombre que mato a Liberty Valance” (The Man Who Shot Liberty Valance de John Ford) i aquesta vegada John Wayne, es la seva mare, la Blanca Mena, l’autentica protagonista d’aquesta història crepuscular, anomenada El monarca de las sombras. Un llibre que s’ha de llegir i s’ha de pair.

Guillem Terribas. Llibreter.
Publicat a la revista de Librerias L " L y mas" del mes d'abril 2017.