20/7/19

Un nen que llegeix


Xavier Bosch
No està tot perdut. De Wimbledon 2019 es recordarà la final de cinc hores i cinc sets que li va permetre a Djokovic guanyar, allà, la seva cinquena copa. A banda de l’èpica, passarà a la història el partit de semifinals entre Federer i Nadal que va ser una oda al bon tenis, a l’elegància i l’esforç. Enmig d’aquest espectacle magnífic entre, possiblement, els dos millors de tots els temps, el realitzador britànic va mostrar una imatge que va valdre per tot el campionat. Cap al final del primer set, amb 5 a 4 per a Federer i l’emoció al capdamunt, un nen del públic llegia un llibre. Aliè al xou de la pista, sense pensar que el preu de la seva butaca superava els 4.000 euros, un nen no aixecava la vista de la pàgina que tenia al davant. Era un tractat sobre mites vikings i, encara que l’enfoqués la càmera, res no distreia de la lectura aquell nen que tenia més de deu anys però no arribava als quinze. No mirava el tenis, però tampoc potinejava el seu mòbil, ni cap tauleta de cap mena. Era un llibre, tant se val quin fos. “No està tot perdut”, vaig dir en veu alta, a casa, i es van pensar que parlava del set que el Nadal estava a punt d’entregar. La imatge del nen era molt potent, però, per insòlita, un cas aïllat. Una flor no fa estiu... Però vet aquí que l’endemà el gremi d’editors va publicar les xifres que diuen –sovint els de lletres fem dir als números allò que ens convé que diguin– que la venda de llibres ha pujat per cinquè any consecutiu. A Espanya es van vendre, el 2018, 160 milions de llibres, de

76.000 títols diferents. La mitjana és, doncs, de 2.000 exemplars venuts de cada llibre. Vist des del punt de vista d’un autor, no és per tirar coets. Però si, més enllà de comptar llibres, els obríssim, ens adonaríem de la gran veritat que és l’aforisme que els de la Llibreria 22 de Girona han fet córrer per les xarxes com a regal d’estiu: “Si no llegeixes no passa res. Si ho fas, passa molt”.
Xavier Bosch, publicat a l'Ara el 18.07.2019


14/7/19

Homenatge a Catalunya

Sí, en el fons parlaré de George Orwell i d’una de les seves obres més conegudes. Tot i que el mateix Eric Arthur Blair, el nom real de l’escriptor, quedaria sorprès si pogués saber que aquest llibre sobre les seves experiències a la Guerra Civil espanyola ha tingut la gran difusió que té i que l’ha portat, juntament amb La rebel·lió dels animals i, sobretot, 1984, a ser considerat un dels grans escriptors del segle passat i la consciència de tota una generació. Periodista consagrat al Tribune i a l’Observer, quan va morir, el 1950, només s’havien venut set-cents exemplars de la seva obra sobre l’aixecament feixista del 1936, les seves il·lusions com a brigadista internacional, la seva experiència al front d’Aragó i a Barcelona i el seu relat del que va ser “una guerra civil dins d’una guerra civil”, la persecució comunista al POUM i l’anarquisme, en definició de l’exdegà d’humanitats de la Universitat Pompeu Fabra Miquel Berga, l’especialista més especialista i divertit sobre Orwell. Homenatge a Catalunya, un rigorós còmic editat per Rosa dels Vents i del qual Jordi de Miguel és l’autor del guió i Andrea Lucio, de les il·lustracions, és un gran llibre sobre el llibre d’Orwell que ens explica l’autor, la seva vivència del 36 i el 37, la lluita fratricida entre comunistes estalinistes i gent del POUM i en què el mateix Miquel Berga és protagonista.
Jordi de Miguel, Miquel Berga i Andrea Lucio  l'Espai 22 de la la Llibreria 22 el dia de presentació el 03.07.2019

La presentació a la Llibreria 22 de Girona va valdre molt la pena. Així vam saber que Orwell va ser reconegut a Barcelona després que Pasqual Maragall encarregués la feina a Víctor Alba i al mateix Miquel Berga i que finalment se li concedís una plaça a la ciutat. Una plaça petita en què, ironies de la vida, es va instal·lar la primera càmera al carrer de tot Barcelona, el primer gran germà, cosa que, explicada per Berga, va fer les delícies dels presents. Llegeixin aquest Homenatge a Catalunya, que s’assembla massa a tot el que estem vivint ara a casa nostra amb la lluita fratricida entre republicans que res augura de bo.
Jordi Grau, publicat a la secció de "Full de ruta" en el Punt Avui 14.07.219

13/7/19

La selecció de llibres d’‘El món a RAC1’ per a aquest estiu 2019


El dramaturg Marc Artigau i el llibreter Guillem Terribas, de la 22 de Girona, ens recomanen vint lectures.


S’apropa el mes d’agost i, per a molts, les vacances d’estiu… si és que no les esteu fent ja. I l’estiu és una època per retrobar els hàbits que ens relaxen i que ens ajuden a desconnectar: viatjar, anar a la platja, a la muntanya, etc. Tot permet fer-ho acompanyat de llibres. Per això, avui, us volem recomanar opcions per posar a la maleta aquestes vacances.
LES RECOMANACIONS DE MARC ARTIGAU
‘Canto jo i la muntanya balla’

Irene Solà. Premi Anagrama. És l’autora de Els dics. Un llibre molt original. Sorprenent. Els personatges que apareixen al primer conte – vinculats al bosc, els núvols, un llamp- després els anem entenent. Amb un llenguatge viu i poètic. Preciós. He tornat a una mica la mort i la primavera.
‘Mentre moria’
Wiliam Faulkner. Un clàssic. Una de les meves novel·les preferides que Edicions 1984 ha publicat (castellà Mientras Agonizo). En contra de pensar que a l’estiu han de ser novel·les fresquetes... què vol dir fresca? No ho sé.
‘La noche fenomenal’
Javier Pérez Andújar. (Anagrama). És una novel·la divertida, hilarant. Amb un to a vegades melancòlic. Us llegeixo el principi de la sinopsi a veure si us animeu perquè a mi em va atrapar des del principi.
L’equip d’un programa de televisió dedicat als f enòmens paranormals descobreix que uns fets anòmals, fins aleshores mai registrats, es fan realitat en la mateixa Barcelona des de la qual emet. Al mateix temps la ciutat és atacada per la meteorologia i per la sobtada irrupció d’uns personatges procedents d’una altra Barcelona, que vénen a demanar-los auxili als integrants de La noche fenomenal , que així és com es diu el programa de televisió d’aquest grup d’amics.
‘Satèl·lits’
Elisenda Solsona. Editorial Les Males Herbes. Son uns contes curtsmolt Una nit sense lluna. Els contes que combinen aquest estil poètic, a vegades inquietant (l’autora reconeix que li agrada fer passar pors als nens quan era petita), us sorprendran molt.
originals. Us els empassareu molt depressa. Son només vuit contes. És d’aquells llibres que et quedes amb ganes de més. Els contes parteixen d’
‘La pregària de Txernòbil’
Svetlana Aleksiévitx. Premi Nobel. I la traducció de Marta Rebón. Editorial Raig Verd. Si heu vist Txernòbil, si us ha agradat la sèrie . L’he de llegir. I si no l’heu vista recomano el llibre per abans de veure-la. És el llibre amb el que es va inspirar la sèrie.
‘El adversario’
Emmanuel Carrère. Amb edició de 50 anys d’Anagrama. Llibre curt i molt colpidor. Basat en un fet real. El protagonista va sortir fa poques setmanes de la presó. I explica molt ràpidament. La història de J ean-Claude Romand que diu que és metge i que fa 18 anys que treballa a la OMS. L’any 93 mata a la seva dona i als seus dos fills, petits.
‘Los asquerosos’
Santiago Lorenzo. Blackie Books. Un dels llibres revolució de l’any. D’aquells llibres que ens sorprèn Blackie Books. Ha guanyat un munt de premis, porta més de 50.000 exemplars venuts.
Manuel apunyala un policia antiavalots que volia pegar-li. Fuig. S’amaga en un llogaret abandonat. Sobreviu de llibres Austral, vegetals dels voltants, una petita compra al Lidl que li envia el seu oncle. I s’adona que com menys té, menys necessita.
‘Claus i Lucas’
Agota Kristof. Traducció de Sergi Pàmies. Amsterdam llibres. És una Claus i Lucas viuen en un país ocupat per forces estrangeres. Són enviats a una ciutat fronterera, fugint de la Guerra. La seva àvia, una dona cruel que viu en una caseta ruïnosa dels afores, els acollirà de mala gana. Ells escriuen un quadern.
La narració d’Arthur Gordon Pym’
Edgar Allan Poe. Sembla una novel·la d’aventures marines. Però és molt més. Com Moby Dick, el cor de les tenebres. És una novel·la que havia passat força desaparecebuda per mi (perdó), però que atrapa des del principi. Una lectura obligada pels qui els agraden els clàssics, el terror i les novel·les d’aventures.
‘Poemes escollits’
John Berger. Edicions 1984. Vull acabar amb un llibre de poemes. JohnManeres de mirar. Berger també va escriure poesia tota la seva vida. Però mai no s’havia publicat en català. És una bona oportunitat de fer-ho perquè la traducció de Montse Basté i Martí Sales, m’ha agradat molt.
Berger. L’autor de
I diuen els editors: La poesia de John Berger, com si busqués fer justícia, e mmarca tot allò que tenen d’extraordinari les vides dels més humils.
Jo no ho sabria explicar millor.
Guillem Terribas, Marc Artigau i Àngel Llàcer, a RAC! hivern 2019LES RECOMANACIONS DE GUILLEM TERRIBAS
‘Josep Pla: sis amics i una amant’
Xavier Febrés, periodista i escriptor que sap de tot i de tot ho escriu i prou bé, coneixedor de Palafrugell, de la seva gent i, sobretot de Josep Pla, ha tret un llibre editat per Empúries. Ve a ser una mena d’aproximació biogràfica, però a través dels seus amics més decisius: Josep Martinell, Albert Puig Palau, Manuel Ortínez, Josep Vergés, Alexandre Plana, l’Hermós i l’amant Aurora Perea. Colossal el pròleg d’en Xavier Febrés, anomenat el Fugitiu.
‘La història viscuda’
Joan B. Culla, historiador, professor, tertulià i col·laborador de diversos diaris, ha editat a l’editorial Pòrtic, una mena de biografia, històries viscudes i vivències personals.
‘Celobert’
Rosa Font Massot és una professora que ha escrit diversos llibres, tant Celobert, que ha guanyat la 39a. edició del premis de poesia Senyoriu d’Ausiàs Marchde Benicarló.
per adults com per a joves, però sobretot poesia i molts dels seus llibres de poesia han estat elogiats i premiats, com el darrer que ha editat l’editorial Valenciana 3i4 amb el títol de
‘La trena’
És una novel·la que ja té el seu recorregut i que val la pena recordar la seva existència. Editada en català i en castellà per l’editorial Salamandra amb més de mig milió d’exemplars venuts i amb més de trenta traduccions, la seva autora amb nom italià Laetitia Colombani, es una escriptora francesa nascuda a Bourdeaux l’any 1976. Història de tres dones de països diferents, Itàlia, l’Índia i el Canadà. Totes tres històries estan relacionades amb els cabells de les protagonistes. Tres històries que formen una trena.
‘No tornaran vius’
És una novel·la editada per Columna i escrita pel periodista Xevi Salaficció, la no ficció i la crònica social. La seva darrera novel·la I ens vam menjar el món editada per columna el 2016, va guanyar el premi Prudenci Bertrana de novel·la. Amb No tornaran vius, Sala parteix de la història de quatre personatges i uns atemptats islamistes radicals a Catalunya.
Aquesta es la cinquena novel·la que en Xevi Sala escriu combinant la
‘Gent del meu exili’
Any Teresa Pàmies, l’editorial Empúries recupera una seva història publicada l’any 1975 amb el títol de Gent del meu exili i que va estar gestada durant els més de trenta anys que va estar a l’exili. En aquesta edició, hi ha un pròleg del seu fill gran, Sergi Pàmies.
‘Records del futur’
Siri Hustvedt, escriptora nascuda a Minnesota l’any 1955, ha rebut diversos premis internacionals i va quedar finalista al premi llibreter amb l’obra Tot allò que vaig estimar (2003). Història d’una escriptora d’una certa edat, a través de la troballa d’un quadern antic, viurem moments del passat i del present. Coneixerem l’ambient de Nova York de finals dels anys setanta i també viurem intrigats sobre el comportament de la seva veïna. No dic res més. L’edició en català l’ha editada edicions 62 i la castellana, Seix Barral.
Barcelona Suites
És la primera aportació de la nova col·lecció amb el nom d’Univers que ha creat Ester Pujol dins del grup Enciclopèdia. Són contes inspirats i situats a la capital Catalana, Barcelona, escrits per reconeguts i aplaudits escriptors i escriptores catalanes com Sílvia SolerXavier BoschAdrià PujolJordi NopcaClara QueraltóLlucia RamisSergi PàmiesAdrià PujolEmpar MolinerRoc CasagranIrene SolàJordi PuntiNatàlia Cerezo. N’hi per triar i remenar.
Carta d’una desassossegada
Àngel Casas. El periodista conegut per les seves intervencions a la televisió i com a comentarista musical, l’any 2002 va sorprendre el personal publicant una novel·la generacional, d’un temps del país publicada per Quaderns Crema, anomenada Fred als peus. Casas, després d’aquesta experiència, ha publicat altres històries, però ara ens ha tornat a sorprendre, de la mà de la mateixa editorial Quaderns Crema, amb el llibre Carta d’una desassossegada, en què aplega onze contes, un d’ells dona títol al llibre, sobre coses quotidianes de la vida, del passat, el present i el futur amb un to irònic, de vegades absurd i d’altres divertits, com un taxista ateu que vol fer-se musulmà, la correspondència amb el consultori radiofònic de l’Elena Francis...
L’home que no llegia els diaris’
És la biografia d’Alexandre Deulofeu, farmacèutic de professió, empordanès (L’Armentera 1903 – Figueres ) i visionari, que entre altres coses va predir que l’Estat espanyol desapareixeria el 2029. Admirat per personatges tant reconeguts com Dalí, Francesc Pujols o Pau Casals. El llibre està editat per Columna i l’han escrit David Montserrat, gironí diplomat en Turisme, llicenciat en Periodisme i Publicitat i ha treballat en premsa, ràdio i televisió; i Juli Gutiérrez Deulofeu. És nét i estudiós des de fa trenta anys de la figura del seu avi. Llegint aquest llibre es poden arribar a entendre alguna de les coses que estan passant a la vida social i política a casa nostra.
‘El cònsol de Barcelona’
Andreu ClaretPremi Nèstor Luján de Novel·la històrica 2019, editada per Columna. Andreu Claret nascut a Acs (França el 1946) en una família de republicans exiliats. Té una llarga i meritòria experiència com a periodista i com escriptor té publicades dues novel·les més a la mateixa editorial: El secret del brigadista i VenjançaEl cònsol de Barcelona és la història de Vladimir Antónov, cònsol soviètic a Barcelona durant el 1936-37. Es va enamorar de Catalunya i Stalin el va afusellar. Entre mig hi ha una interessant història plena d’il·lusions, conspiracions i tragèdies.
Aparador dels 50 anys de Tusquets.
LA RELACIÓ:
De que va dia 09.07.2019 de 11 a 12  https://www.rac1.cat/a-la-carta/el-mon

6/7/19

Corominas exposa obra gràfica a la 22

Després d’haver exposat la primavera passada al castell de Benedormiens de Castell d’Aro una gran mostra titulada Les llums del color, formada per pintures, sèries de dibuixos i escultures de paper, el prolífic artista gironí Quim Corominas (Sarrià de Ter, 1951) ha reunit una bona representació dels seus llibres d’artista, cartells i obra gràfica original, en una exposició que encara es pot veure durant tot el mes de juliol a l’Espai 22 de la llibreria 22 de Girona. Justament, l’Espai 22 va néixer, a part de per fer-hi presentacions literàries i altres actes, per “prestigiar” el paper com a material de creació en diversos formats. Per tant, era evident que més tard o més d’hora hi exposaria Corominas, que fa molts anys que fa obres sobre paper i llibres d’artista.
 Obra exposada de Quim Corominas a l'Espai 22

Aquesta exposició mostra l’evolució de l’obra gràfica de Coromina al llarg de quaranta anys exactes: des d’una litografia realitzada a Londres, el 1976, quan Corominas residia a la capital britànica i estudiava pintura i litografia a l’Essendine Workshop, fins al cartell de la Nit de campanes del 2016, de Girona, una serigrafia de la qual es van fer 50 exemplars. Corominas ha fet més de 150 cartells per encàrrec, entre els quals destaca per exemple el que va realitzar per al 12è Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí, el 1992. L’exposició de l’Espai 22 mostra, per tant, una “selecció inèdita d’edicions limitades i molt acurades” de l’obra gràfica en paper de Corominas.
Text i Fotos de Xavier Castillón, publicat en el Punt Avui el 03.07.2019

12/6/19

Thoreau i el do de l’hospitalitat

Cada vegada que agafes un llibre de Henry David Thoreau, no
Portada del llibre
saps com, se t’enfila un pessigolleig per les cames que t’incita a posar-te en marxa. No hi ha gaires autors que tinguin el do de tonificar-te el cos i l’esperit a la sola visió del seu nom, si deixem de banda, és clar, Robert Louis Stevenson i William Hazlitt, que eren dos altres caminadors sensacionals. Allò que potser té Thoreau que els falta als altres és que d’aquesta seva afició a fer vida als boscos, a olorar les pomes silvestres i a caminar a la llum de la lluna o contemplar els colors de la tardor, en va fer, no només una poètica, sinó sobretot una política, en el sentit més honorable que pugui avui donar-se a aquesta ciència humana. És per aquest compromís amb els altres, sense caure, però, en l’adoctrinament, que els seus textos no passen mai de moda, i fins i tot es pot dir que s’han avançat al seu temps. Hippies, contestataris i ecologistes l’han pres com a model, sobretot els seus ja clàssics Walden o la vida als boscos i aquell fantàstic manual de Desobediència civil que va inspirar-li la seva condemna a presó per haver-se negat a pagar impostos a un estat que fomentava l’esclavitud. En canvi, altres breus i deliciosos assajos del llegendari naturalista de Concord continuen esperant el seu torn, almenys en català. El segell editorial Rupes Nigra, impulsat per la Fundació Atrium Artis, s’ha atrevit a ser el primer a traduir tres petits textos fins ara inèdits a la península en un volum tractat amb cura, el quart d’aquesta editorial gironina i amb portada dibuixada per l’artista Jordi Amagat: L’hostaler i altres assajos


Antoni Bou, president de la Fundació Atrium Artis, Ramon Alcoberro, filòsef,  Jordi Amagat, autor
de la Coberta i Robert Fàbregas, responsable de l'edició. Foto: Joan Sabater. 
En una sola paraula, casa, comença Thoreau el primer d’aquests assajos, traduïts per Alícia Rodríguez, hi ha elements tant de l’escola com de l’hospici o la presó, però cap s’acosta més a l’hospitalitat ideal que la taverna, lloc de pas que acull a tothom sense distinció i que et deixar anar, en acabat, “a punt per seguir vivint”. Ramon Alcoberro, en la presentació del llibre dilluns a l’Espai 22, va proposar que aquest elogi de l’hostaler que “rep, escolta i deixa marxar els seus estadants” fos obligatori a totes les facultats d’hostaleria, com una excel·lent metàfora de l’hospitalitat i “la bona gent” en ple apogeu de les societats multiculturals. Com en els altres textos del llibre, “L’esclavitud a Massachusetts” i “La successió dels arbres de bosc”, Thoreau hi desenvolupa la seva
Imatge de la presentació a l'Espai 22 Foto: Martí Batlle. 
particular filosofia de la intimitat, va dir Alcoberro, erigida en “criteri moral”, en “gest revolucionari”, just en un món on tot és tan públic, on “la gent viu permanentment externalitzada”. Un home que escrivia coses com ara: “Un pal recte fa el millor bastó i un home íntegre, el millor governant” devia tenir moltes decepcions, a la vida, però Alcoberro va insistir: “Thoreau defensa les causes perdudes simplement perquè són boniques, per una qüestió d’enteresa moral, encara que siguin fracassades.” Potser editar llibres és una d’aquestes lluites inútils, però a Rupes Nigra hi bracegen justament per això, perquè l’inútil es torni tan valuós, tan preciós, com tres discursos de fa més d’un segle que inviten a no anar enlloc, a observar petites coses i a negar la lògica de l’avorriment.
Eva Vázquez, publicat en el unt Avui 12.06.2019

11/6/19

Imma Merino escriu sobre Agnes Varda

CULTURA 4 juny 2019 2.00 h CINEMA / Jordi Camps Linnell
Àngel Quintana, Imma Merino i Isa Campo, durant la
presentació del llibre a la 22. Foto arxiu 22
Recordant Agnès Varda amb un llibre i un film  L’Espai 22 de la Lli­bre­ria 22 serà el marc, a les 19 h, de la pre­sen­tació del lli­bre Agnès Varda. Espi­ga­dora de rea­li­da­des y ensueños (Edició, Donos­tia Kul­tura i Fil­mo­teca Vasca), d’Imma Merino. Segui­da­ment, a les 20.30 h, al Cinema Truf­faut (a tocar de la plaça Jordi de Sant Jordi s/n) es pro­jec­tarà la pel·lícula Cléo de 5 à 7 (1962), d’Agnès Varda. Pre­sen­ta­ran els actes la mateixa autora, Imma Merino, i en el col·loqui poste­rior par­ti­ci­pa­ran Àngel Quin­tana i Isa Campo. 

Agnes Varda i Imma Merino a Paris el Novembre 2018. Foto: Carme Martínez Targa
LA DUALITAT DE VARDA

El 24 de novembre del 2018, Imma Merino, crítica de cinema d’El Punt Avui, columnista i cronista del Festival de Canes per a aquest diari des de fa 28 anys, va visitar Agnès Varda a la seva casa rosa, situada al carrer Daguerre, 86, al barri de Montparnasse (París). Admiradora apassionada de la cineasta des que va veure Sin techo ni ley (1984), que descriu com “una pel·lícula que sacseja” i que la va “impressionar molt”, Imma Merino encara va quedar més impactada l’any 2000 al Festival de Canes, on va rebre “el cop fonamental” amb Los espigadores y la espigadora. Des del 2011, quan Varda va impartir un curs a la UdG, Imma Merino hi va mantenir relació. 
 “Fan falta mirades sobre una cineasta fonamental del cinema modern –comenta en una entrevista a El Punt Avui–. Va ser una dona avançada a la Nouvelle Vague que després va ser ofegada per tots els homes del moviment. Com a dona, pensar que aquesta dona cineasta, com tantes altres, ha quedat bandejada d’alguna manera, referma el meu compromís d’estudiar-la i reivindicar-la".
L’origen, una tesi doctoral 
El llibre Espigadora de realidades y sueños, que parteix de la tesi doctoral que li va dedicar, forma part d’aquest compromís. “Hi ha pocs llibres sobre el conjunt de la seva obra, fins i tot a França”, es lamenta. 
Carregada d’admiració incondicional, Imma Merino es va plantar a París i va entrevistar Agnès Varda a casa seva. Com si seguís un guió tancat –no com el seu cinema, sempre obert a l’atzar–, Agnès Varda va estrenar la seva darrera pel·lícula a la Berlinale al febrer passat, Varda par Agnès, “una lliçó magistral sobre el seu propi cinema”, segons Merino, i va morir un mes i mig després, el 29 de març passat. “El llibre té el valor afegit que Agnès Varda va morir uns mesos després, inclou una de les últimes entrevistes amb una certa extensió que se li han fet”, valora Imma Merino.
Format per una primera part d’assaig i una llarga entrevista, Espigadora de realidades y sueños ha estat editat per la Filmoteca Basca i Donostia Kultura (de l’Ajuntament de Sant Sebastià), dins de la col·lecció Nosferatu. “Li dediquen una retrospectiva a Agnès Varda i normalment s’edita un llibre col·lectiu, però es va avançar, tenien una certa urgència, sabien que li havia dedicat la tesi doctoral i em van proposar un llibre sobre la subjectivitat, l’auto representació al seu cinema. Em van semblar que eren dos elements que em permetien abastar el conjunt de la seva obra.” Li agradaria que es publiqués també en català, però “es dona la circumstància malaurada que és difícil, la publicació d’un assaig de cinema en català.” També es farà una versió en èuscar que li fa molta il·lusió.
Espigadora de realidades y sueños parla de “la subjectivitat del cinema de Varda; allò que explica ho fa des d’un lloc, des d’un punt de vista”. Segons Merino, “ara és menys evident, perquè hi ha molts cineastes que fan documentals subjectius, però ella va començar a fer pel·lícules als anys cinquanta i ja hi trobem aquests indicis de subjectivitat”. Un altre tret que destaca el llibre és la dualitat, el seu cinema com a “testimoni de la realitat i expressió de l’imaginari”, tal com es titula un dels capítols. “El cinema és una cosa i l’altra, barreja ingredients. Les ficcions testimonien alguna cosa d’una època.” 
Imma Merino, amb amigues a fora la 22, acabada la presentació. Foto: Arxiu de la 22

Dualitat omnipresent
Aquesta dualitat té un relleu especial a Los espigadores y la espigadora, que “aborda el món contemporani des de la contradicció entre el malbaratament i la gent que recull”, i ja apareixia al primer film, La Pointe-Courte (1955). “Era fotògrafa, no sabia fer cinema. Per això els seus referents mai han estat cinematogràfics, són més literaris, pictòrics, fotogràfics...”. Aquest primer film “ja defineix el cinema de Varda, amb elements de documental i de ficció, amb naturalitat i artifici...” “Ella es mou entre aquestes dualitats, entre la vida i la representació, el documental i la ficció... I sempre està a l’aguait de les coses inesperades, a l’atzar. Diu que has d’estar permeable l’imprevist, però després elaborar-ho molt, posar-li ordre a través del muntatge.”
Bernat Salva, publicat en el Punt Avui 11.06.2019