10/5/21

Joan Armangué i Joaquim Nadal presenten «Històries d'alcalde 1995-2007» a Girona

Els dos exdirigents aporten la seva experència política en un diàleg celebrat a la Llibreria 22.
Retall del Diari de Girona.
Dos veterans de la política gironina, Joan Armangué (exalcalde de Figueres) i Joaquim Nadal (exalcalde de Girona i exconseller de la Generalitat) van aportar els coneixements de la seva experiència política en un diàleg celebrat ahir a la Llibreria 22, amb motiu de la presentació del llibre «Històries d'alcalde 1995-2007», que acaba de publicar Armangué. El periodista Ramon Iglesias va fer de moderador.

El diàleg va girar entorn del municipialisme i de l'evolució de Girona i Figueres. També, tangencialment, del present de la política catalana. «L'etapa 2017-2021 ens ha fet molt bons a nosaltres», va reblar Nadal. Ambdós, es van declarar orfes de referències en la política catalana. Antics militants del PSC, també es van mostrar molt crítics amb el seu expartit. Nadal va ser molt clar: «En els últims anys, he tingut la temptació de no votar o de votar en blanc o nul». Armangué va reivindicar l'etapa del tripartit, com un govern transformador a Catalunya. L'exalcalde de Figueres creu que avui dia el municipalisme «més que asfaltar carrers o tenir nous projectes, ha de combatre les creixents desigualtats dels barris de les ciutats». Ambdós van coincidir en la dependència que els polítics actuals tenen de les xarxes socials. «Tenen una obsessió per twitter», segons Armangué i Nadal considera que «és més eficient anar a un bar a escoltar les opinions espontànies de la gent que el confort del despatx. I crec que ara escolten més a twitter que al bar».
Diari de Girona, 09.05.2021
Joan Armengué, Ramon Iglesias i Joaquim Nadal Foto: Llib.22

Armangué i Nadal recorden la rivalitat Figueres-Girona

Els dos exalcaldes socialistes van reflexionar ahir a Girona sobre les seves èpoques de mandat al capdavant de les respectives ciutats, en un acte de presentació del llibre de Joan Armangué.
Joan Amangué, Ramon Iglesias i Joaquim Nadal (Foto: llib.22)

Figueres, Vilatenim, Navata, Barcelona i, ahir, Girona. Joan Armangué va completar el ruedo de presentacions del seu llibre Històries d’alcalde (Figueres, 1995-2007), publicat per Grup Gavarres dins la col·lecció El Caliu de la Memòria, en el qual recull seixanta-dues històries que formen un relat molt personal de la seva trajectòria política al capdavant de la capital de l’Alt Empordà durant dotze anys. I al feu contrincant, la capital gironina, l’expectació era alta, omplint l’aforament destinat per la Llibreria 22 a la plaça Jordi de Sant Jordi.
Molts amics i vells camarades del partit socialista van assistir a un acte que tenia el gran al·licient no només d’escoltar el protagonista sinó el també exalcalde Quim Nadal –autor de l’anterior llibre de la col·lecció–, enfrontats en un duel d’amics arbitrat pel periodista i escriptor Ramon Iglesias.
Presentar un llibre sobre Figueres a Girona tenia el seu morbo i més tenint en compte l’antiga rivalitat existent entre les dues ciutats sobretot en l’època que manaven els dos alcaldes. Però com va deixar clar d’entrada Iglesias, “alcaldes rivals primer, però Nadal un dels principals avaladors de Figueres com a conseller”. La trobada va donar per a moltes reflexions, com ara el fet que, mirant enrere sense ira, “els intel·lectuals figuerencs estaven en contra de Figueres i més a favor de Girona”, com va recalcar Nadal.


Per la seva banda Armangué va recordar, com deixa testimoni al llibre, que a diferència de Figueres on el seu projecte va restar “inacabat” –tot i que el convergent Santi Vila li va reconèixer que va continuar completant idees del seu pla quan ell va ser alcalde– a Girona sí que en va tenir, de continuïtat: “Un projecte sòlid que va produir una jerarquització i un enfortiment de la capitalitat gràcies a la voluntat del pujolisme per potenciar-ho.” Un model amb puntals com la Universitat de Girona, “la més centralista del país”, i un “gironacentrisme de quilòmetre zero que va reconduir l’eix Vic-Olot-Figueres cap a Girona”, va subratllar Armangué tot recordant que “hi ha més nadalistes a Figueres quan era alcalde que quan era conseller”. Contradictori? Com tot a la vida. Nadal per contra va dir que a ell sempre li deien “tu rai, que tens bisbe i governador militar, ho tens tot!”, quan en realitat ell els hauria regalat aquest “tot”.
Dos exmilitants socialistes que van coincidir en moltes coses, com el fet que actualment se senten “orfes” de referents ideològics o, com va dir Armangué, que es considera un “socialista independent”.
JORDI CAMPS LINNELL, publicat en el Punt-Avui 09.05.2021


25/4/21

Jordi Camps: Possant llum a la diada.

Milers de persones es van desplaçar a l’esplanada de la Copa, l’espai habilitat aquest any a Girona per encabir la multitud que no es va voler perdre la cita de cada any.
No té l’encant de la Rambla, però els llibreters i floristes la van beneir, perquè és funcional, i no descarten, si l’Ajuntament hi aposta, trencar amb la tradició.

Foto: Manel Lladó.

Hi havia ganes. Moltes. Tornar a gaudir de cert regust de normalitat és el que tots volem i Sant Jordi ens ho va regalar. Malgrat les mascaretes, el gel hidroalcohòlic i els controls de seguretat, es van imposar les ganes de tothom per celebrar una diada com cal. Fos com fos, i on fos. I a Girona l’expectativa era saber com reaccionaria la gent al nou emplaçament habilitat per l’Ajuntament allunyat de l’emblemàtic, situat fins ara a la Rambla. A la Copa, a tocar de la Devesa, els gironins estan acostumats a celebrar-hi festes; sense anar més lluny les Fires del patró de la ciutat, sant Narcís. Però allà on la música i la cervesa tradicionalment s’imposen, ahir el llibre i la rosa van ser els estendards.
El matí es va aixecar radiant i il·lusionant. Només d’obrir, a l’esplanada de la Copa, on hi havia congregades 27 parades de llibreries, editorials (la majoria) i floristeries (cinc), ja es van formar les primeres cues per entrar al recinte. Una de les primeres impressions era comprovar el que ja percebem en altres llocs, com ara supermercats, bancs o botigues: que la societat s’ha tornat més nòrdica i s’han aplacat tendències més, diguem-ne, mediterrànies. Si més no, es nota més paciència, ordre i resignació quan hi ha grans afluències que no pas a l’era prepandèmia. Res és el mateix.



El que és clar és que la diada és tan nostrada que la celebrarem es faci on es faci. “I què, el nou espai?”, era la pregunta del dia. Conscients que, en comparació amb l’encant que ofereix la Rambla no és el mateix, hi havia en general una gran acceptació. Jordi Gispert –gerent de la 22–, per exemple, que ja es mostrava prèviament favorable, només podia fer que celebrar el que tota la setmana ja pronosticava: “És un Sant Jordi millor que el del 2019 i que el del 2018 fins i tot!” Ras i curt. Pel que fa al lloc, és dels que creu que donen joc per poder créixer, tenint en compte que la Rambla a les sis de la tarda fa anys que ha quedat petita. “La Copa permet créixer i, si l’Ajuntament s’implica, fer-hi concerts, actuacions i complementar-ho amb food trucks; esdevindria l’espai ideal.” També, afegia, “és la demostració que els gironins no donem l’esquena a la Devesa. Mira al teu voltant!” Només a mitja jornada ja s’havien comptabilitzat vuit mil visitants. Unes xifres que a la tarda van quedar curtes.
Interior de la Llibreria 22
Un èxit que fins i tot va sorprendre un llibreter veterà com Pere Rodeja, de la històrica Geli. “M’ha sorprès positivament, no m’esperava aquest ambient. Tenia clar que s’havia de fer aquí perquè no hi havia alternativa, i s’ha encertat.” També és cert, com així li ho van comunicar, que botiguers i establiments d’hostaleria dels voltants del centre de la ciutat havien notat una baixada considerable de gent. El gremi de floristes també estava encantat. “Sincerament, m’esperava que fos fluix perquè molta gent està acostumada a la Rambla, i la veritat és que és una bogeria”, explicava Eva Tarrés atrafegada.
Per feinada, la que va tenir Carles Porta, el periodista que ho peta amb Crims i que ha vist com el seu llibre La farmacèutica arrasa. Encara no havia arribat que ja l’esperaven fent cua una quarantena de persones. I va ser arribar i no parar, fins a les dues tocades (quan a les parades ja no hi havia estoc del seu llibre). Això és el que té ser un escriptor mediàtic i, és clar, guanyar-se el públic a pols. Un exemple: es va estar les dues hores dempeus signant; a peu dret, tal com l’amic Espinàs li va ensenyar –estar a l’altura del lector, mantenir-hi el contacte visual a la mateixa alçada; no es mostra distinció–. Atent i amable, aquest lleidatà cada dia més gironí explicava que fins i tot una parella d’Andorra li havia dit que havien vingut per tenir la seva dedicatòria personalitzada. I no només això, li van regalar un ratassia, un licor amb el qual ja podrà celebrar una diada que segur que recordarà.
Qui s’ho mirava de prop era Guillem Terribas, que no se’n perd ni una. Fins i tot comentava a Pere Rodeja que no feia més que veure bosses amb llibres de la seva botiga. “I jo de la teva, no et fot”, li va respondre. El to de bonhomia, d’amistat i rivalitat ben entesa, fa gran aquesta festa. Amb llibreters així, més!
JORDI CAMPS LINNELL publicat en el PuntAvui 24.04.2021

El final del dia, la gent de la 22, han fet la Remuntada. 

JORDI GRAU: Girona, Figueres, Lleida

Girocentrisme és un concepte que va popularitzar el periodista Ramon Iglesias per parlar de la Girona de l’alcalde Nadal. Ho he recordat llegint Històries d’alcalde (1995-2007), de Joan Armangué, que ha publicat Editorial Gavarres. El llibre ha tingut diverses presentacions a l’Empordà i Barcelona i el 8 de maig l’hi presentarà a Girona Joaquim Nadal.
En el llibre l’exalcalde de Figueres fa una afirmació que em va sobtar: Joaquim Nadal ha estat el millor alcalde de Girona i el millor conseller de Política Territorial i Obres Públiques... per a la ciutat de Figueres. Suposo que això satisfà Nadal, que també presenta llibre, Noms d’una vida, amb perfils i semblances de 67 personalitats del món de la cultura, la història i la societat, moltes d’elles gironines. L’hi edita Pagès, l’editorial de Lleida que va permetre a Nadal dir en la presentació a la ciutat del Segre que tornava a Lleida. En va ser diputat al Parlament el 1984 en aquella operació que la premsa vam batejar com a cruzado mágico. Ara caldria explicar a les noves generacions el perquè d’aquella operació i fins i tot què és el cruzado mágico.
Dimecres en la presentació del llibre a la Sala 11 dels Albéniz,
Jordi Grau i Quim Nadal a la presentació del llibre
a Girona. Foto: Manel LLadó.

organitzada per la Llibreria 22, Nadal va parlar dels personatges gironins que surten al llibre. De Tià Salellas a Eduard Puig Vayreda, exalcalde figuerenc de qui es va fer amic després d’un polèmica epistolar pel vi servit al príncep de Girona aquell plujós dia que va visitar la ciutat. De Ramon Ceide a Manel Serra, tots dos presents a l’acte. De Quico Viader, l’actor i restaurador del Cipresaia, a Lluís Maria de Puig i Modest Prats. I sobretot del seu oncle, l’historiador Jordi Nadal, i dels seus pares, Manel Nadal i Montserrat Farreras, a qui dedica dos emocionants perfils: el que va llegir en l’enterrament del seu pare i el que recorda la seva mare, “que navega per les boires de la memòria”, referint-se a la malaltia que pateix. Josep Vallverdú, company de promoció de la mare de Nadal i Carme Vidalhuguet, la directora de la col·lecció, mantenen en el pròleg que la tasca política i com a historiador de Joaquim Nadal han amagat la seva faceta d’escriptor i tenen raó.
Dos llibres de dos alcaldes allunyats de la política partidista. I una presentació, la de Girona, amb un record evocat per Guillem Terribas al difunt Josep Tarrés, visionari que va impulsar tantes coses que van acabar funcionant quan ell ja no hi era.
JORDI GRAU, el PuntAvui 25.04.2021

Sant Jordi 2021: Tornem-hi, que no ha estat res

La sensació de normalitat, tot i les mesures de prevenció, va acompanyar el primer Sant Jordi que se celebra a la Copa. 
Carles Porta, Jaume Cabré, Gerard Quintana, Xavier Bosch i Maria Barbal, entre els més venuts.

Foto: Manel Lladó


Amb el llibreter Guillem Terribas, al mig de l’esplanada de la Copa de Girona, debatem sobre quins serien els millors títols per al reportatge del Sant Jordi pre-normal o post-covid, o quasi normal i quasi post-covid, i fabulem amb la possibilitat de fer-ne servir més d’un, com els redactors d’El Jueves, em diu, que publiquen també les portades descartades a cada número. Ell proposa “Remuntada previsible”, perquè després de la desastrosa campanya de l’any passat, que ens va agafar a tots confinats, no podíem sinó millorar. Per un moment estic a punt a posar-hi “T’he donat el meu amor abans no me’l demanis”, que és la citació de Romeu i Julieta que m’ha deixat anar en trobar-nos i que m’ha commogut com si, en lloc de portar Shakespeare a la boca, se m’hagués acostat amb una rosa entre les dents. Però una ha de ser responsable dels seus actes, de manera que el títol ha acabat sent la meva aposta, aquest “Tornem-hi, que no ha estat res”, perquè amb el temps que feia, amb la gentada reunida i l’ambient meravellosament festiu semblava ben bé que vinguéssim d’una terra bona, sense por ni morts ni ràbia.
El Sant Jordi de la represa només ha tingut de diferent el lloc (infinitament millor que la Rambla), el dispensari de gel hidroalcohòlic de l’entrada i la presència d’agents uniformats avorrint-se estintolats als arbres. Per la resta, sorpresa majúscula, tot era tenebrosament idèntic als altres anys; és a dir, moltíssima gent continua comprant llibres infectes. Una cosa que es diu El chisme, de Risto Mejide, sense anar més lluny, que vaig veure com despatxaven en tres parades consecutives, tres!, sense que els policies apostats als arbres practiquessin cap detenció. Com que el Gremi de Llibreters havia decidit no facilitar cap rànquing de vendes –tot i que al final va canviar d’opinió–, no hi havia més remei que refiar-se dels comentaris dels lectors, dels quals es desprèn un quadre d’honor tirant a esquizofrènic, una olla de grills en què es barregen María Dueñas i Quim Torra, Joël Dicker i Stefan Zweig, Eva Baltasar i Albert Espinosa. Val més centrar-se i demanar als llibreters quins títols estan tenint més requesta, però n’hi ha pocs que es vulguin comprometre. De covards l’infern n’és ple. “Massa aviat, encara”, diuen, o es posen filosòfics amb un “això de les llistes és molt relatiu”. Que m’ho diguin a mi, que em toca inventar-me-la des de fa trenta anys per damunt dels seus escrúpols. Aquí hi ha un valent, de tota manera, lloat sia Déu, que em xerra una classificació
Carles Porta, signant llibres. Foto: Manel Lladó

provisional: La farmacèutica, de Carles Porta; Consumits pel foc, de Jaume Cabré; La dona de la seva vida, de Xavier Bosch; Tàndem, de Maria Barbal, i L’home que va viure dues vegades, de Gerard Quintana, no necessàriament per aquest ordre sinó tot el contrari; la salsa santjordinesca típica, per entendre’ns, espessa i que no pica. Aquests serien els noms que es repeteixen invariables d’una parada a l’altra, però de manera una mica tendenciosa, tot s’ha de dir, perquè a tots els taulells n’hi havia piles desproporcionades.
Hi ha gent, però, que va molt a la seva. Una parella jove, per exemple. El noi agafa Escola d’aprenents, de Marina Garcés, i llegeix amb tant d’interès la contraportada, assentint a cada ratlla amb el cap, que la noia, acostant-se-li amorosa, l’anima a comprar-lo. D’una revolada, el nano torna el llibre al piló. “No suporto els filòsofs”, escup amb agror, i gira cua amb la noia compungida tot darrere. No duraran gaire, aquest parell, em fa l’efecte. Més endavant coincideixo amb dues dones d’una certa edat. L’una li recomana a l’altra un novel·lot de Douglas Kennedy, A la recerca de la felicitat; l’amiga el sospesa sense convicció i el deixa de seguida amb un argument irrebatible: “Saps què passa? Que aquests tan gruixuts són d’autors que fan servir escriptors fantasma per emplenar.” Potser té més raó del que sembla. Hi ha també els lectors d’oïdes, com el que davant el M’explico, de Carles Puigdemont, deixa anar: “Ha de ser xulo, aquest”, però passa de llarg sense ni tocar-lo. I hi ha els que van de cara a barraca sense contemplacions, com el marrec de dotze anys, li poso, que estira Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà, i diu al venedor: “Vull aquest”. O la noia que treu una llista: “Mira, necessito Viatge al país dels blancs, d’Ousman Umar, i Una rosa sola, de Muriel Barbery”. “Necessito”, ha dit. Això és donar l’amor abans que te’l demanin.
EVA VÁZQUEZ, editat en el PuntAvui 24.04.2024



Els gironins viuen una diada "estranya": “Estic impressionat per la cua però no hi ha aglomeracions"

Les parades de llibres i roses estrenen amb satisfacció el nou espai de la Copa, a la Devesa de Girona “És un Sant Jordi molt emotiu perquè l’any passat estàvem tots tancats a casa, teníem por… però avui podem ser aquí, fa un dia molt bonic, està tot molt ben
Foto: Marina López

organitzat i hem de mirar endavant, no hi ha més remei”. La Maria Carmen Costar resumeix amb aquestes paraules el sentiment de molts gironins en aquest Sant Jordi “tan diferent” i “estrany”. Ella està just davant de la parada de la Llibreria Empúries i estan mirant les últimes novetats amb l'Ourense, una de les cinc amigues que formen part de les nenes de la pera, que és com s’anomena la seva colla: totes tenen entre 61 i 71 anys, es van conèixer fa onze anys estudiant català i abans del covid solien fer excursions i celebracions cada setmana. “Avui és el primer dia que ens retrobem totes després d’un any sense veure’ns, ens fa molta il·lusió”, ressalten amb emoció les dues amigues, que asseguren que se senten “molt segures i tranquil·les” amb la nova fórmula per celebrar la diada.

Els altres anys la tradició manava fer una volta per la Rambla i la plaça Catalunya, l’epicentre per excel·lència de Sant Jordi a la ciutat. Però per evitar aglomeracions i seguir les indicacions del Procicat, l’Ajuntament ha traslladat les paradetes a dos espais molt propers i amb control d’aforament: els llibres i roses a l’esplanada de la Copa, i les entitats i partits al passeig de la Devesa.


Sense precedents anteriors, un dels maldecaps que han tingut les floristeries ha sigut intentar calcular el nombre de flors que havien d’adquirir. “Tens l’historial dels altres anys, però aquest no sabíem com aniria. Per si un cas vaig comprar 500 roses menys, 1.500, i ara no sé si farem curt”, admet la Mariona Madera de la floristeria De Flors, que no para de muntar rams i que viu aquesta diada “amb una mica de nervis”.
Una inquietud que també se sentia des de les files dels llibreters que, per primera vegada en molts anys, no han conquerit la Rambla i el carrer Argenteria. “Aquí tenim força espai, la gent va venint tranquil·lament i de manera esglaonada. Fins i tot et diria que estem millor que a la Rambla perquè no estem tots enxubats”, valora l’Oriol de la Llibreria Geli, i en Francesc de la Ulysses hi coincideix: “És sorprenent, potser fins i tot estem venent més que altres anys. Esperàvem tenir tranquil·litat, però no, va passant gent regularment. Ara bé, també és veritat que aquí quedem més apartats”. Tot i això, des de la Geli certifiquen que han venut molt, especialment, els dies anteriors: “En comptes de concentrar-nos tots el mateix dia i al mateix lloc, tota la setmana hem treballat molt i especialment el dijous, que va ser com un boom”.
50 autors en un sol espai
Una altra diferència respecte a les diades anteriors és que els autors no han hagut de voltar per cada llibreria. Tots s’han concentrat en un mateix espai –amb separació entre les taules i control de les cues–; i al llarg del dia n’han passat una cinquantena: des de Josep Maria Fonalleras fins a Rafel Nadal, Núria Esponellà, Miquel Fañanàs, Mar Bosch o el president Quim Torra i l’expresident del Parlament Roger Torrent. Però, al matí, el que més lectors ha aglutinat fent cua ha sigut el periodista Carles Porta i el seu llibre La farmacèutica, basat en el segrest de l’olotina Maria Àngels Feliu. “Cada dilluns mirem Crims amb el meu pare, és una cosa que ens uneix i que fem conjuntament. I em fa molta il·lusió que ens dediqui el llibre al meu pare i a mi”, confessa l’Albert, que, amb la seva parella, Bibiana, esperen el seu torn per aconseguir la firma.
 Al seu costat hi ha el llibreter i escriptor Guillem Terribas, l’ànima de la Llibreria 22 i un dels primers que han estrenat el nou sistema de signatures. Malgrat les desenes de diades que ha viscut rere el taulell, mai n’havia vist cap com la d’enguany. “Estic impressionat per la cua que hi ha per entrar, però és un espai molt obert i no hi ha aglomeracions. Queda clar que no és una experiència per repetir-la, però, a pesar dels impediments, anirà molt i molt bé i serà una gran diada”, augurava a primera hora el llibreter.
I és que, com ell, molts gironins han tingut avui una barreja de sentiments contraposats, com els que expressa la Tània, una veïna de la ciutat: “És un Sant Jordi estrany, diferent. És guai perquè tenim l’ambient dels llibres i roses, però no és el mateix: abans ens semblava angoixant passejar per la Rambla, però ara en sentim enyorança”.
MARIA GARCIA publicat a l'Ara. cat 24.04.2021


21/4/21

Suggeriments SANT JORDI 2021 *Llibreria 22


Alguns títols que la Llibreria 22 de Girona suggereix per comprar o regalar aquest Sant Jordi 2021. Novetats, clàssics, premiats, infantils, juvenils, assaig, infantils... Només es una selecció, a la llibreria, en els seus prestatges n'hi han molts més, o sinó els podem demanar o els podeu demanar a través de la nostra web llibreria22.net. Realització i muntatge: Guillem Terribas

20/4/21

Per Sant Jordi, espionatge / el llibre de Roger Torrent

Josep M. Fonalleras, Pere Rodeja, Carme Ferrer, Roger Torrent, Guillem Terribas, Gemma Ubasart
Foto: Manel Lladó 

U
na foto protocol·lària amb un dels autors de Sant Jordi i alguns dels llibreters de la ciutat de Girona va ser el pròleg d’un acte singular: la presentació d’una obra en una sala de cinema que ara fa de sala de teatre, dansa i música. A la sala 11 del cinema Albèniz Plaça, el diputat electe i expresident del Parlament Roger Torrent va conversar ahir sobre el seu llibre Pegasus. L’Estat que ens espia (Ara Llibres).
 “Increïble, però veritat”, va obrir el foc Guillem Terribas, mestre de cerimònies d’“una coproducció” de tres llibreries. El que va viure Torrent va ser un cas de “persecució política”, “un avís per a navegants”, va exposar l’escriptor i articulista Josep Maria Fonalleras. “És inquietant perquè sabem que és cert.
” El que va viure Torrent la primavera del 2019 va ser com els serveis d’intel·ligència de l’Estat espanyol van espiar-lo a ell, un representant polític independentista i la segona autoritat del país en aquell moment. Torrent ha investigat què és el programa Pegasus, ideat per tres exsoldats de l’exèrcit israelià, i li agradaria que l’Estat espanyol “depurés políticament” els ideòlegs d’aquella acció. “Als Estats Units hi va haver un cas d’espionatge que va costar el càrrec al president Nixon [amb el cas Watergate, el 1974]”, va recordar sobre l’escenari.
Pegasus és una creació de l’empresa NSO Group i considerada pel Ministeri de Defensa israelià “una arma”. L’Estat espanyol l’utilitza des de fa uns anys, igual que “altres democràcies consolidades, com ara l’Aràbia Saudita, Mèxic i el Marroc”, va dir l’exalcalde de Sarrià de Ter, que es va preguntar si hi va haver malversació de diner públic i per la dificultat d’aturar la maquinària de la persecució.
Hi ha querelles contra NSO i l’exdirector dels serveis secrets espanyols per l’espionatge del programa Pegasus a través del Whatsapp del mòbil de Torrent. El cas demostra la deriva contra les llibertats democràtiques a l’Estat espanyol, va dir Gemma Ubasart. La professora de ciència política de la UdG i antiga secretària general de Podem Catalunya va parlar de l’obra de Torrent com “una història d’espionatge polític i [un cas] de funcionament amoral i il·legal dels aparells de l’Estat. El llibre és una denúncia i una explicació del ciberespionatge del s. XXI”.
Torrent va vendre ahir exemplars del seu relat a Girona, quatre dies abans que els llibres i les roses es traslladin al passeig de la Copa a causa de la pandèmia. Maria Carme Ferrer, de la llibreria Empúries; Pere Rodeja, de la Geli, i Guillem Terribas i Jordi Gispert, de La 22, van continuar greixant ahir la maquinària de Sant Jordi.
JORDI FERRER, publicat en el PuntAvui 20.04.2021

El «thriller» de Roger Torrent

L'expresident del Parlament presenta «Pegasus», on narra l'espionatge que va patir


Presentació de «Pegasus». El diputat d'ERC Roger Torrent va presentar ahir a Girona el seu llibre, «Pegasus», que narra el cas d'espionatge que va patir quan era president del Parlament. «És una història inquietant perquè sabem que és veritat», va afirmar el periodista Josep Maria Fonalleras.
Poc es podia imaginar Roger Torrent que una videotrucada de WhatsApp que ni tan sols va arribar a contestar seria la «porta d'entrada» del programa d'espionatge Pegasus al seu mòbil quan era president del Parlament de Catalunya. «Llavors te n'adones de com n'ets de vulnerable, perquè veus que tens tota la teva vida a un clic», admet Torrent. El diputat d'ERC va presentar ahir a Girona el llibre que ha escrit arran d'aquesta experiència,Pegasus (Ara Llibres), en un acte organitzat conjuntament per les llibreries 22, Geli i Empúries. Torrent va comptar amb Guillem Terribas com a mestre de cerimònies, i amb l'escriptor Josep Maria Fonalleras i la professora de Ciència Política Gemma Ubasart com a acompanyants. A l'acte s'hi van deixar veure cares d'ERC a les comarques gironines, com la diputada Anna Caula, el vicealcalde de Girona, Quim Ayats, o l'alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula.
Gemma Ubasar, Guillem Terribas, Roger Torrent, J.M. Fonalleras

«És el llibre d'en Roger Torrent, però no és el llibre d'un polític», va advertir Fonalleras, que va assegurar que «la història és inquietant perquè sabem que és veritat». Segons va indicar Torrent, Pegasus és un programa espia desenvolupat a Israel que només poden comprar els governs i les forces i cossos de l'Estat, i que habitualment s'utilitza per combatre el terrorisme i el crim organitzat. De fet, aquest programa va ajudar a detenir el Chapo Guzmán. «Això podria ser-ne un ús legítim», va assenyalar Torrent. Segons va recordar, però, el Pegasus també s'ha utilitzat per espiar el CEO d'Amazon i propietari del Washington Post, Jeff Bezos ?a qui posteriorment es va fer xantatge?, i el periodista Jamal Khashoggi, assasinat l'any 2018 al consulat d'Aràbia Saudita a Turquia.
Segons Torrent, des d'ERC feia temps que eren conscients que podien patir algun tipus d'espionatge, i de fet ja s'havien acostumat a deixar el mòbil i les tauletes a fora quan havien de celebrar una reunió. «Tot i això, una cosa és saber-ho i l'altra és comprovar-ho. Sents que xucla la teva vida, perquè no només et pot robar la informació del mòbil, sinó que també pot activar remotament la càmera i el micròfon», va explicar. «Et roba la intimitat, fa una pesca d'arrossegament a veure què troba. I una frase aïllada, treta de context, et podria enfonsar», va assenyalar.
Per a Torrent, la «diferència entre una democràcia consolidada i una que no ho és és com reacciona l'Estat davant d'un cas d'aquests». I és que va assumir que «les clavegueres de l'Estat poden tenir un funcionament autònom, però considera que «això no hauria de poder podrir tot el sistema». En el cas de l'Estat espanoyl, recorda que la comissió d'investigació política que van demanar nou partits «està desada en un calaix». Per això, lamenta que, tot i haver anat per la via judicial, no s'hagi impulsat encara una investigació política del cas. I entre la dicotomia plantejada per Usabart, sobre si un cas d'aquestes característiques és «una poma podrida» o quelcom més sistèmic, Torrent va recordar que, més enllà de la «policia patriòtica» que realitza l'espionatge, hi ha altres elements -per exemple, de l'àmbit judicial o mediàtic- que també contribueixen a l'engranatge.
Finalment, preguntat per Fonalleras sobre si una hipotètica república catalana utilitzaria el Pegasus, Torrent va afirmar que «per a fins espuris, no».
Laura Fanals, Diari de Girona 20.04.2021

19/4/21

PRE-SANT JORDI 2021.


Escalfant l'ambient de Sant Jordi 2021. Dissabte 17 d'abril Autors van passar per la 22 a signar exemplars dels seus llibres. Llibres que es podran regalar signats. Rafel Nadal, Marc Artigau, Rafel Vallbona, Maria Barbal, Jordi Cabré, Gerard Quintana, Iolanda Bataller, Mònica Usat, Gemma Puig, Vicenç Villatoro. Realització de Guillem Terribas.

La mirada de Nadal

Joaquim Nadal publica ‘Noms d’una vida’, el tercer volum dels seus assajos biogràfics amb més pulsió personal.
S’hi reivindica la condició d’escriptor i d’un jo literari tapat pel polític i l’historiador 
Els primers noms d’una vida, en aquest cas la de Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 1948), són el del pare i el de la mare. “M’ha semblat que obrir amb ells les pàgines que segueixen era encara un darrer homenatge i una mostra de gratitud”, escriu Nadal en la introducció, que titula Justificació, de Noms d’una vida (Pagès Editors, 2021), tercer llibre amb el qual tanca una etapa que va iniciar fa setze anys amb Vides amb nom (CCG Edicions, 2005), que feia un repàs als articles biogràfics del 1970 fins al 2003, i que va continuar amb Noves vides amb nom (Curbet Edicions, 2011).
El perfil del pare, Manel Nadal Oller, d’una família coneguda de tapers de Cassà de la Selva, són les paraules que el fill Joaquim va llegir en el funeral celebrat a la basílica menor de Sant Feliu de Girona el 19 d’octubre del 2017. “La mirada del nostre pare era una mirada que estava impregnada del mar de la Fosca”, escriu Nadal sobre l’origen on es bressola l’extensa nissaga familiar: 12 fills, 21 nets i 18 besnets. “Però sobretot era una mirada marcada per una geografia concreta de muntanyes i valls, de rius i rieres, de boscos i arbredes, de masos i cases de pagès, i per un recorregut per esglésies, capelles, santuaris i ermites. [...] Era una mirada positiva, activa, compromesa. No hi havia una passivitat contemplativa. Tenia un desfici per plantar arbres.” De “la senyoreta Farreras”, tal com la recorden afectuosament les seves alumnes de les Carmelites, el fill en fa una evocació biogràfica d’exquisida tendresa. Montserrat Farreras Forns “navega per les boires de la memòria” des de fa cinc anys i espera la mort amb la mateixa visió amb què va obrir els ulls fa 97 anys, a la mateixa casa on va néixer. Escriu Nadal que “les parets de la casa de l’hort de l’abadia, un hort que havia acollit en algun moment el cementiri dels monjos, aixopluguen la vida d’ara de la mare, al so inexorable de les campanes de la catedral i amb la verticalitat dels xiprers que apunten el cel que l’espera”.
Nadal atorga a Noms d’una vida, un llibre molt “focalitzat en flaixos, visions de personatges i que fa emergir aquesta visió barreja de testimoni personal i aproximació biogràfica”, una dimensió especial. Primer pels retrats paterns, i perquè hi culmina un gènere, amb el qual Josep Vallverdú i Carme Vidalhuguet, que signen el pròleg, reivindiquen: “La prosa literària del Jo d’un escriptor d’aquells que Auden diria que aconsegueixen de donar-los la mesura de la decència, tant en el tractament del llenguatge com en el rerefons anímic i moral del conjunt de la seva obra.” Conclouen que és a través “del que ens diu dels altres que sabem del Jo”.


“Que em reivindiquin la condició d’escriptor quan no l’he tinguda d’entrada o no me l’han reconeguda m’agrada molt. Vol dir que en allò que escric, independent del que sigui, com historiador i fins i tot com a polític, m’agrada que l’expressió literària del que dic sigui reconeguda com un valor, de tal manera que es trenqui el motlle que els historiadors no escriuen bé”, assenyala Joaquim Nadal, actual director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC). Recorda el llenguatge literari extraordinari d’historiadors com Ferran Soldevila, Vicens Vives o Pierre Vilar. Reconeix que tot i la seva extensa producció bibliogràfica, la imatge del polític o de l’historiador, “sense renunciar” al que ha estat, “s’ha menjat” la de l’escriptor.
 Despullar les capes
Són 76 articles a 67 protagonistes: “Quan parlo de persones, presents o passades, m’interessa igualment el perfil humà, d’una vida amb sentiments, al costat del que representi aquella persona de forma objectiva”, assenyala. Perfils i relacions amb personatges com Modest Prats, del qual de totes les capes que té –professor, capellà, escriptor– li interessa “el Modest entendrit per la seva mare”. Joaquim Nadal fabrica aquest gènere testimonial a partir de les “dèries d’historiador” –la precisió en les dades, citacions acurades– amb la sensibilitat afinada per fer aflorar emocions “a partir de presències que ens remeten a les absències”, en llegir els perfils d’Ermessenda de Carcassona, Josep Benet, Diana Garrigosa, Mercè Huerta, Miquel de Palol, Jordi-Pere Cerdà, entre d’altres.
Noms d’una vida
(Pagès Editors, 2021) es presenta dimecres 21 a les 19h a la Llibreria 22
GEMMA BUSQUES, publicat en el Punt Avui 18.04.2021

Presentació a Girona de EL DIA QUE VAIG MARXAR d'Albert Om


Presentació a Girona del llibre EL DIA QUE VAIG MARXAR d'Albert Om Organitzat per les llibreries EMPÚRIES, GELI i 22 el dissabte 10 d'abril de 2021, la pluja va fer que no es pogués fer la presentació a la Plaça de La Independència la presentació del llibre d'Albert Om EL DIA QUE VAIG MARXAR i es va portar a terme en el Cinema Truffaut, amb la intervenció de Rafel Nadal, de l'autor Albert Om i de l'Editora d'Univers Ester Pujol. La filmació, muntatge i edició es càrrec de Guillem Terribas. 10.04.2021

2/4/21

PRIMAVERA 2021 * Notícies de la Llibreria 22 (1)


Primera entrega de les Notícies de Primavera de la Llibreria 22 de Girona. Suggeriments, novetats, informació, imatges de la Llibreria i de presentacions de llibres. Llibres per adults, per a joves i Còmics. Realitzat i muntat per Guillem Terribas el 01.04.2021.

LA DONA DE LA SEVA VIDA, presentació a la Llibreria 22

Presentació a la llibreria 22 de Girona de la novel·la de Xavier Bosch LA DONA DE LA SEVA VIDA, editada per Columna. Presentació-Tertúlia entre Guillem Terribas i l'autor, Xavier Bosch a l'Espai de la Llibreria 22 el divendres (del Dolors) 26.03.2021. Les imatges son d'Alfons Hosta i la realització i muntatge de Guillem Terribas.

16/3/21

Noticies LLIBRERIA 22 * Març 2021 (1)


Informació de novetats; suggeriments; recordatoris; imatges de presentacions actes organitzats per la la Llibreria 22 de Girona. Muntatge i realització Guillem Terribas 15.03.2021

12/3/21

Gerard Quintana presenta el seu llibre a La Planeta

Guillem Terribas, Pere Rodeja, Gerard Quintana i Martí Gironell
abans de començar la presentació. Foto: Manel Lladó
L
a sala La Planeta es va omplir ahir, dins dels límits que permet el Procicat, amb motiu de la presentació de la segona novel·la del músic i escriptor Gerard Quintana, L’home que va viure dues vegades (Columna), últim premi Ramon Llull. La presentació va consistir en una conversa entre Quintana i l’escriptor i periodista besaluenc Martí Gironell, coorganitzada per les llibreries Geli i 22.

                Tota la presentació: https://youtu.be/LZYADNjrivI

Gerard Quintana presenta novel·la a La Planeta

Gerard Quintana signant exemplars del seu llibre

Premi Ramon Llull 2021. El músic i escriptor Gerard Quintana va presentar ahir al vespre a la sala La Planeta de Girona la seva segona novel·la, L'home que va viure dues vegades, amb la qual es va proclamar guanyador del premi Ramon Llull d'aquest any. L'acte de presentació, organitzat conjuntament per la Llibreria Geli i la Llibreria 22, va consistir en una conversa entre l'autor de l'obra i el periodista i escriptor Martí Gironell. L'home que va viure dues vegades és la segona novel·la de Gerard Quintana, que el 2019 va debutar amb Entre el cel i la terra.
Diari de Girona 10.03.2021. 
 La Planeta es va omplir ahir, dins dels límits que permet el Procicat, amb motiu de la presentació de la segona novel·la del músic i escriptor Gerard Quintana, L’home que va viure dues vegades (Columna), últim premi Ramon Llull. La presentació va consistir en una conversa entre Quintana i l’escriptor i periodista besaluenc Martí Gironell, coorganitzada per les llibreries Geli i 22.L’home que va viure dues vegades (Columna), últim premi Ramon Llull. La presentació va consistir en una conversa entre Quintana i l’escriptor i periodista besaluenc Martí Gironell, coorganitzada per les llibreries Geli i 22.L’home que va viure dues vegades (Columna), últim premi Ramon Llull. La presentació va consistir en una conversa entre Quintana i l’escriptor i periodista besaluenc Martí Gironell, coorganitzada per les llibreries Geli i 22.
L’home que va viure dues vegades (Columna), últim premi Ramon Llull. La presentació va consistir en una conversa entre Quintana i l’escriptor i periodista besaluenc Martí Gironell, coorganitzada per les llibreries Geli i 22.

L'HOME QUE VA VIURE DUES VEGADES de Gerard Quintana. Presentació a Girona


Presentació del llibre de Gerard Quintana L'HOME QUE VA VIURE DUES VEGADES (Premi Ramon Llull de Novel·la 2021) a la Sala La Planeta de Girona el dimarts 9 de Març de 2021. La presentació va estar organitzada per la Llibreria Geli i la llibreria 22 de Girona, amb la col·laboració de l'editorial Columna i la Sala La Planeta. Hi van intervenir Martí Gironell i Gerard Quintana.

3/3/21

Assegudes i Asseguts en el banc de la Llibreria 22 * I Part


 Els primers 50 personatges que s'ha assegut en el banc de la Llibreria 22 de Girona, durant darrers dies de desembre 2020 i el Gener del 2021 i que s'han penjat en el Facebook d'en Guillem Terribas. Muntatge i realització Guillem Terribas. Febrer 2021.

28/2/21

25 anys de la Llibreria 22 de Girona (1978 · 2003)

Un repàs amb imatges de presentacions, xerrades, tertúlies, la vida de la 22 i el seu entorn. Tot un document que va més lluny del que representa la 22 a Girona. Imatges de Guillem Terribas, Robert Bellsolà... Realització Guillem Terribas. La 22 anys 1978 · 2003 i segueix...

27/2/21

Presentació del Àlbum il·lustrat UN TALP EN EL MEU JARDI


Presentació a la Llibreria 22 de Girona, del Àlbum il·lustrat editat Per L'Estrella Polar, autor del text MARTÍ GIRONELL i de les il·lustracions COANER CODINA. Han estat de les 11 a les 13.30 del dissabte 27 de de febrer de 2021, signant llibres i comentat les històries amb els pares, fills germans i família en dia esplèndid que ens acompanyat i ha fet la jornada molt més agradable. Ho ha filmat i muntat Guillem Terribas Roca.

25/2/21

ELS 22 TÍTOLS DE LA 22 DEL 2020


Imatges dels 22 títols que han merescut l'atenció dels clients i de la gent de la Llibreria 22 de Girona, durant l'any 2020. Estan col·locats sense ordre, tots tenen la mateixa importància. Girona set de febrer de dos mil vint-i-u. Realització i muntatge: Guillem Terribas.

Presentació del llibre EL FILL DEL XOFER de Jordi Amat. Llibreria 22


Organitzada per la Llibreria 22 de Girona i amb la Col·laboració de la Casa de Cultura de Girona i edicions 62, aquesta es la filmació integra, de la presentació del llibre EL FILL DEL XOFER, el dia 16 de febrer de 2021, a la Casa de Cultura de Girona, amb la intervenció del escriptor i periodista Josep M. Fonalleras; el periodista Jordi Grau i l'autor Jordi Amat. La realització i muntatge del vídeo es de Guillem Terribas i una producció de la Llibreria 22.

LA SÍNDROME DEL DR. STRANGELOVE / El Refugi, és la ficció

 El geògraf José A. Donaire estira el fil de l’absurd de Calders o Trabal en el seu debut literari, ‘La síndrome del Dr. Strangelove’
J.A. Donaire, va presentar el seu llibre
 el 18.02.21 a la Llibreria 22. Foto: Quim Puig

Mentre participava en un congrés acadèmic a Roma, a finals del 2019, un aiguat descomunal va tenir José Antonio Donaire (Salamanca, 1968) atrapat i perdut durant hores als passadissos de la universitat, fins que la tempesta va amainar i va poder avisar un taxi. En aquella llarga espera, en què tota la ciutat va quedar aturada, va néixer el seu primer conte, la història d’un intèrpret que s’inventa la intervenció d’un dels ponents en un congrés –i aconsegueix fer-la molt més amena–, amb la qual va estrenar un fil de Twitter que va tenir continuïtat al seu bloc. “Si no hagués plogut tant, no hauria escrit res”, diu Donaire, emulant una certa disposició a la fatalitat dels personatges que ha reunit als divuit relats de La síndrome del Dr. Strangelove (Columna).

Geògraf de formació, expert en turisme adscrit a la Universitat de Girona i exdiputat del Parlament pel PSC, Donaire no ha fet altra cosa que donar forma a un filó que havia mig ensenyat a les xarxes i que va cridar l’atenció de l’editora Glòria Gasch, que va animar-lo a perseverar i reunir més material per a un llibre. Aquest és, per tant, el seu debut literari, però un debut molt poc ingenu, perquè Donaire sap molt bé cap a on va i què demana a cada un dels seus contes, on apareixen enterramorts tristos, filòsofs vigorèxics, gent sense records que només viuen en el futur, nostàlgics de les paraules prohibides, empleats kafkianament atrapats en un laberint d’oficines. En la presentació dels contes a la Llibreria 22 de Girona, la setmana passada, l’autor va concretar els tres temes sobre els quals pivoten els relats: la identitat, el llenguatge i l’absurd. “Tots pensem que som el que som, i que podríem definir-nos amb poques paraules en una entrada de la Viquipèdia o a Kinder, però el fet és que som fràgils, inestables i mutants, i que mai no som el que ens pensem que som”, va reflexionar l’escriptor per explicar el repte que li ha suposat un llibre on “res no és fix”, ni tan sols els personatges, d’identitat “esquerdada i líquida”.
Jordi Gispert Presentant a J.M. Fonalleras i
 l'autor. Foto: Llibreria 22
En relació amb el llenguatge (o el poder exploratori de la narració), argumenta que ha esdevingut l’única salvació possible en un món titubejant que ha perdut consistència: “Si tot és una mica fals, inestable i envitricollat, potser l’únic a què podem aferrar-nos és a la ficció, i les paraules al capdavall són l’única possibilitat que tenim de fixar la realitat.” De fet, en un dels contes, una espècie de distòpia malèvola, a la gent ja no li està permès dir segons què i ha d’acudir a cases de barrets per escoltar clandestinament les paraules prohibides, una faula per reflectir la importància de “les paraules com a creadores de sentit en un món que no en té”.
L’absurd és igualment present en els divuit contes que ha reunit, deutors, com va subratllar l’escriptor Josep M. Fonalleras en el mateix acte de La 22, de la tradició de Pere Calders i Francesc Trabal, així com de Kafka, però també dels imprevistos de la vida mateixa, com aquesta pandèmia, per la qual “tot allò que semblava impossible ha esdevingut”, va observar Donaire, que considera que “les costures de la realitat no tenen límits”. En alguns dels seus contes s’hi entreveu també el gust per la metanarrativa, construint un relat dins un altre relat que brota encara d’un altre, com en un joc infinit de nines russes, perquè “aquesta disfunció acaba sent la millor manera d’explicar el món”.
EVA VÁZQUEZ , el Punt-Avui 24.02.2021
J. A. Donaire i J.M. Fonalleras durant la presentació. Foto: Llibreria 22



1/2/21

GRÀCIES, JUST.

Pàgina d' El PuntAvui. 

E
n la creació, en l’esperit de la 22, sempre va ser-hi present que havia de ser una llibreria que organitzes presentacions, ser un espai de trobada i crear un premi literari, apart de tenir i vendre llibres.
La 22 i en Just van tenir una relació cordial. No van tenir temps de fer més coses i compartir-les o creant-les.
Quan en Just ens va deixar (físicament), la 22 encara no tenia tres anys. Va ser el malaguanyat Sebastià Salellas, al comentar-li que volíem crear un Premi literari, que em va suggerir, juntament amb el també malaguanyat Ramon Picamal, que li poséssim el nom de Just Casero. Que el premi tingues el seu esperit: popular, combatent, compromès i exigent.
Durant 40 anys ininterrompudament, en Just ha estat al costat de la 22 en l’esperit del premi. Per aquest motiu, sempre a l’inici de les bases de la convocatòria del Premi, comencen amb aquesta frase: “La Llibreria 22, tot seguint un camí d’acció cultural, convoca el... Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, en homenatge a la seva vinculació a Girona i a la seva cultura”. Llarga vida a l’esperit d’en Just. Llarga vida al Premi Just M. Casero, perquè d’aquesta manera restarà per sempre en la nostra memòria.
Guillem Terribas Roca / Llibreria 22, publicat en el PuntAvui 01.02.2021

24/1/21

Carreras presenta ‘Dinou vint’

Josep Lluch, Helena Carreras i Imma merino 
Foto: Quim Puig 

L’escriptora gironina Helena Carreras va presentar ahir la novel·la ‘Dinou vint’, amb què va guanyar el 40è premi Just M. Casero de novel·la curta, a la sala La Planeta, on tradicionalment es lliura aquest guardó, excepte en aquesta última edició. Carreras va estar acompanyada per l’editor Josep Lluch i Imma Merino, membre del jurat.
El PuntAvui 23.01.2021
Gravació integra de la presentació:
https://youtu.be/doleBVZrcrI

NOTICIES DE LA 22 * Hivern 2021 (2) / Llibreria 22


Imatges, missatges, recomanacions, suggeriments, esdeveniments... La llibreria 22 informa i ho comparteix amb els seus clients, amics i coneguts. Realització de Guillem Terribas 20.01.2021

22/1/21

Presentació del llibre DINOU VINT d'Helena Carreras. Versió integra.


Filmació integra de la presentació del llibre DINOU VINT, Premi de la 40 edició del Premi de Novel·la Curta JUST M. CASERO 2020, que convoca i organitza la Llibreria 22 de Girona. La presentació hi han intervingut: Josep Lluch (editor, de l'editorial Empúries) Imma Merino (Membre del Jurat) i l'autora, Helena Carreras. L'acte s'ha portat a terme, en totes les precaucions i mesures sanitàries pel COVID-19 a la Sala La Planeta de Girona el 21 de gener de 2021. Realització i muntatge de Guillem Terribas Roca.

21/1/21

40 Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2020: Ficció en temps real

El procés, el ‘Glòria’ i la pandèmia formen el gran escenari en què una mare i una filla adolescent viuen i escriuen, a ‘Dinou vint’, la novel·la amb què Helena Carreras va guanyar l’últim premi Casero.
Helena Carreras. Foto: Rosa M.
Puigdemon Rovira.

Helena Carreras va començar a escriure una novel·la entre l’agost i el setembre del 2019, buscant inspiració i escenaris en les manifestacions de suport al procés d’independència i el paper que hi tenien els joves. Però segons anava escrivint i el 2019 va donar pas al 2020, el món es va anar complicant: primer va arribar el temporal Glòria, després la pandèmia i el confinament. Tot plegat ha quedat reflectit a Dinou vint (Empúries), la novel·la amb què l’escriptora gironina Helena Carreras va guanyar l’octubre passat la 40a edició del premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22 de Girona. El llibre es presentarà aquest vespre a la sala de teatre independent La Planeta, de Girona (19 h), on no es va poder lliurar el premi el 30 d’octubre passat, per les restriccions derivades de la pandèmia. A l’acte d’avui, que ja està ple –les 70 places disponibles s’havien de reservar–, Carreras estarà acompanyada per l’editor d’Empúries, Josep Lluch, i Imma Merino, membre del jurat del premi.
Dinou vint, un títol que fa referència al curs 2019/2020, en què es desenvolupa la trama, és la quarta novel·la escrita però la primera publicada –va guanyar el premi de l’editorial Gregal just abans que tanqués– per Helena Carreras, llicenciada en filologia catalana i professora i catedràtica de llengua i literatura catalanes de llarga trajectòria a l’ensenyament secundari: un bagatge important a l’hora de construir la història de dues dones, una mare i una filla adolescent, la Diana i la Cuba, dos personatges que “busquen el seu lloc al món, al mig d’una situació que les supera, i escriuen per intentar entendre’s a elles mateixes i, de passada, donar importància al que tenen a prop”, segons explica l’autora, que reparteix la veu narrativa entre mare i filla. “Els personatges masculins no hi surten gaire ben parats, no per res en especial, sinó perquè facin una mica de contrapès”, aclareix.
“Quan vaig començar a escriure el llibre, hi havia dues paraules que es repetien molt: llibertat i independència. I vaig pensar que no tothom les entenia igual, tant des del punt de vista personal com col·lectiu”, explica Carreras. Per fer versemblant el personatge de la Cuba, que als 16 anys compagina el descobriment del primer amor, el desconcert per viure en un món a la deriva i la passió per la poesia, Helena Carreras disposava de l’avantatge del seu contacte diari durant molts anys amb els seus alumnes de l’institut: “Conec bé aquesta franja d’edat, tant el seu llenguatge com la seva actitud. I discrepo d’aquells que diuen que els joves són persones inconsistents. Jo crec que ens han demostrat que, quan els importa alguna cosa, actuen gairebé més que nosaltres. Per això aquesta novel·la és un homenatge als joves, que han sentit a parlar molt de la defensa de la llibertat, però que s’han trobat formant part d’una societat que practica justament el contrari.
” Sobre els seus plans literaris de futur, Carreras afirma: “Continuaré escrivint, perquè a mi escriure em va molt bé i m’agrada endinsar-me en una història mentre surto a comprar o a passejar. El que no m’ha obsessionat mai és publicar.” Respecte a la novel·la curta, un format que segons Josep Lluch és apreciat pels lectors però alhora és injustament infravalorat, l’escriptora diu: “Em sento molt còmoda en aquest format, perquè hi puc fer servir les paraules justes.” El llenguatge és fonamental per a aquesta lingüista, que utilitza paraules com ara despullabelitres en un llibre en què “la llengua també és un dels temes”. Guillem Terribas, de la Llibreria 22, va aprofitar ahir la presentació virtual a la premsa de Dinou vint per anunciar que la novel·la finalista del Casero 2020, El senyor Clauss, de Marta Pasqual, que per les bases no tenia assegurada la publicació, “és probable que l’arribi a editar també Empúries”.
Xavier Castillon, ElPuntAvui 21.1.2021

Imatge de la roda de premsa virtual.

Dinou vint», un homenatge als joves enmig del curs més difícil.

Carreras publica la novel·la guanyadora del premi Casero, sobre una mare i la filla adolescent. 
L'escriptora Helena Carreras homenatja tota una generació de joves i adolescents que lluiten pel que creuen enmig de les turbulències de l'actualitat a la novel·la Dinou vint, amb què va guanyar el premi Just M. Casero la tardor passada. La gironina emmarca la narració, centrada en la relació entre una mare i la seva filla de setze anys, durant el difícil curs escolar 19/20, marcat primer per la sentència del procés i posteriorment la pandèmia.:
Llegir més  https://www.diaridegirona.cat/cultura/2021/01/21/dinou-vint-homenatge-als-joves/1084396.html
Helena Carreras el 30 d'Octubre 2020, durant el lliurament del Premi a l'espai 22 
(Llibreria 22) Foto: Aniol Rasclosa. 


19/1/21

14è. Festival Pepe Sales: un coit amb Bukowski *

 

Festival Pepe Sales 2021: un coit amb Bukowski

Presentació a la 22 el 08.01.2021, el llibre editat 
aquest any per Anagrama LA ENFERMEDAD 
DE ESCRIBIR de Charles Bukowski, presentat
i comentat pel traductor i editor Abel Debritto.


Bukowski és un home que transmet esperança i que per això lliga molt bé amb el moment que estem vivint. Treballador incansable i autor molt prolífic amb èxit tardà, ell representa la continuïtat del món de la cultura en èpoques difícils. El seu lema era No ho intentis, fes-ho.” Així explicava ahir Lluís Llamas, codirector amb Consol Ribas de l’associació cultural La Penyora, per què han triat Charles Bukowski per dedicar-li, en el centenari del seu naixement, la 14a edició del Festival d’art independent Pepe Sales , que tindrà lloc a Girona del 23 de gener al 5 de febrer. El festival, presentat ahir a l’ajuntament de Girona, s’obrirà dissabte vinent a La Mercè amb la inauguració d’una exposició col·lectiva, comissariada per Àngels Artigas i Provi Casals, amb obres d’una trentena d’artistes inspirades en l’obra i la vida de Bukowski. L’acte inclourà també la performance Cafè Bukowski, a càrrec de l’artista Edgar Massegú –que ahir va avançar que l’acció acabarà amb un “coit col·lectiu”– i la participació dels Dimonis de Santa Eugènia. Tot l’acte es podrà seguir també a través de grans pantalles –en les quals es podran veure també obres gràfiques inèdites de Bukowski i la intervenció de la seva filla Marina, que dedicarà un poema al festival– i, com la resta de la programació, també per streaming, a través de Festivalpepesales.org . Per assistir en persona a les activitats –totes a les 19 h– cal inscriure’s enviant un correu a associacio@lapenyora.com.


El festival continuarà el diumenge 24 amb la projecció al Cinema Truffaut del documental Born into this, de John Dullahan. El dilluns 25 tindrà lloc a La Mercè una conferència d’Abel Debritto, editor i traductor de Bukowski, amb una lectura de poemes i textos de l’autor a càrrec de diferents veus.
El dimarts 26 es portarà a terme a l’Auditori de la Mercè l’espectacle central del festival, amb les actuacions de més de 35 artistes que reinterpretaran el món de Bukowski amb música, dansa, teatre, etc. El dimecres 27, el Truffaut tornarà a ser la seu del festival de curtmetratges, coordinat per Ester Bertran, amb una quinzena de realitzadors habituals com ara Albert Serra i una nova incorporació: el director de cinema porno Conrad Son. El dimecres 28, hi haurà a La Mercè el debat Bukowski dins el context actual, amb Debritto, Ángel Delgado-Gómez, Natàlia Ribas-Mateos i Sílvia Ardèvol.
Xavier Castillon El PunAvui 19.01.2021

El Pepe Sales només es rendeix davant Bukowski
Organitzadors i Col·laboradors, després de la roda de premsa a l'Ajuntament.  Foto: Aleix Freixas. 

EL FESTIVAL D'ART INDEPENDENT ARRENCA DISSABTE UNA EDICIÓ AMB UN FORMAT HÍBRID, AMB ACTIVITATS PRESENCIALS QUE ES PODRAN SEGUIR EN LÍNIA
MÉS HTTPS://WWW.DIARIDEGIRONA.CAT/CULTURA/2021/01/19/PEPE-SALES-NOMES-RENDEIX-DAVANT/1084040.HTML