Des de la petita columna d'un diari local de la petita conurbació de Girona, també es pot especular sobre la fi dels llibres, de les llibreries i dels llibreters. No pas per assenyalar o molestar ningú, ni com a exercici d'exaltació del pessimisme corporatiu, ni tan solament com a flagel·lació i autocomplaença en temps de crisi (espiritual); es pot parlar de la fi dels llibres, de les llibreries i dels llibreters perquè ja no només és possible que passi en temps futur: és probable que passi en temps present. A Girona, el parc de llibreries s'aprima. Les noves generacions no llegeixen més enllà del que és obligat a l'escola.
Contra les tres llibreries noves i especialitzades aparegudes darrerament (Ulyssus, 1997; Sepharad, 2000; i la Llibreria Religiosa Diocesana, 2004), han desaparegut quatre llibreries clàssiques i farcides de llibres (la Llibreria, 1994-2008; Pla Dalmau, 1904-2009; la Llibreteria (2007-2010); i la Bayer (1887-2011). No es llegeix; molta gent no llegeix res. La indústria aixecada a l'entorn de l'anomenada societat del lleure ha diversificat els gustos dels ciutadans: videojocs, viatges a baix cost arreu, smartphones, xarxes socials..., i els clàssics: esports, cinema i lectura. A més a més, la irrupció i intrusió creixent, des de fa 3 anys, de les tabletes de lectura digital, està obrint un nou front.
Treballant en el negoci del llibre hi ha ara mateix a Girona, a més dels tres establiments nous esmentats, 7 llibreries que podem anomenar "històriques", una cooperativa (Abacus, des del 2000) i uns grans magatzems (Hipercor). La més antiga (també de Catalunya) és can Geli (des de 1879). La segueixen: l'Empúries (1956-); Les Voltes (1963-); la 22 (1978-); la Corunya (1980-); la de la Generalitat (1991-) i la Carlemany (1993). Hi ha també quioscs-llibreria, és clar, però amb un volum de llibres molt menor.
Tot aquest volum de llibres i llibreries pot acabar engolit en un tres i no res. Si la flama es manté viva encara a Girona és per la fusta dels llibreters. Cal celebrar la joia d'haver gaudit i de gaudir d'uns llibreters de primeríssima fila: Feliu Matamala; Pere Rodeja; Pla Dalmau, Guillem Terribas; Felip Ortega; Carme Ferrer; Marta Latorre; Isabel Pla...
La dimensió ciutadana d'aquests llibreters és tanta que Pla Dalmau (des de 2006), Pere Rodeja (des del 13-II-2012) i Feliu Matamala (des del 13-II-2012) tenen carrers dedicats a Girona.
Jordi Vilamitjana, publicat en el Diari de Girona 14.02.12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada