8/8/12

Als 61 anys Mor el pastisser Fredi Faure

El propietari de la clausurada pastisseria de l'Argenteria de Girona va reinventar-se amb els famosos caganers.
El pastisser més conegut de Girona, Frederic "Fredi" Faure Garriga, va morir ahir a l'edat de 61 anys a causa d'una malaltia. Famós per reinventar el negoci familiar amb els emblemàtics caganers de xocolata, creador de figures representatives com els Pets de Bisbe i les Mosques de Sant Narcís, amant de la música dels anys 60, membre del grup "Bit-shadow" , marit, pare de dos fills, partícip de la vida social i del barri...
Fredi Faure ha deixat indiferent a pocs, gironins, turistes, amics o familiars. Els mateixos que el 12 de setembre de 2011 l'acompanyaven en l'últim dia de la pastisseria Faure, situada al carrer Argenteria, que es clausurava després de 76 anys a causa de la crisi i les exigències normatives. Aquell dia la botiga va quedar petita i la colla gegantera Fal·lera Girona va entonar una comparsa dirgida a Fredi qui pensava -ho admetia ell mateix- que el comiat seria tranquil. Amb la sorpresa de la "festa", Faure va tancar amb un somriure, satisfet per la feina feta per dues generacions que han treballat incansablement i que van mantenir Can Faure com una de les pastisseries artesanals més populars.
Els caganers que elaborava cada any -durant quasi dues dècades- s'esperaven amb expectació. Mai els va fer arribar als protagonistes però d'alguna manera o altra, tots en van acabar rebent algun. De caganers n'hi ha hagut molts, polítics com Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, José Luís Rodríguez Zapatero, José Maria Aznar, Montserrat Tura o Anna Pagans. Esportistes de la plantilla de futbol del Barça (com Messi, Ronaldinho o Eto'o) i alguns dels seus entrenadors, el tenista Rafa Nadal o el jugador de bàsquet Pau Gasol. Una iniciativa que només ha estat un dels puntals de referència del local.
D'anècdotes no en faltaran. L'exentrenador del Barça, Louis van Gaal, es va presentar a la pastisseria per veure en primera persona i també degustar el seu propi caganer i va endur-se'n un grapat. Van Gaal fins i tot va fer una juguesca. Si perdia un partit, se'ls havia de menjar tots. I se'ls va haver de menjar. L'exconsellera Montserrat Tura, va arribar-se fins a Girona amb les seves filles i després d'un estira-i-arronsa va acceptar una figureta com a regal. Ella volia comprar-la. Una reproducció de Luis Figo li va comportar amenaces i va requerir protecció policial.
El seu mestre va ser el pastisser Antoni Escribà i amb el pas del temps, les seves peces de xocolata han rebut premis i reconeixements. Molts cops, va tirar de la ironia i la provocació, tot i que ell considerava que només ha reflectit la realitat. Les mosques de Sant Narcís, una de les especialitats de la casa, i les monumentals mones de Pasqua han estat reconegudes arreu i han atret persones a l'aparador. Sempre ha buscat elements populars per crear les seves obres.
I d'exemples n'hi ha tants com figures va crear. Les piruletes amb la cara de l'exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, van provocar llargues cues l'any que les va posar a la venda. També va fer una reproducció del polèmic fanal de la plaça del Vi, d'una bomba per mostrar un missatge contundent contrari a la guerra d'Iraq, cartells deliciosos de les Fires, un pastís de xocolata del Palau de la Música amb Millet i Montull fugint en cotxe carregat de bitllets i moltes d'altres.
Precisament, l'exalcalde Joaquim Nadal va posar ahir en relleu "la tradició pastissera familiar" i la "dedicació especial a la simbologia gironina, adaptada en xocolata en diferents formats". En Fredi va aconseguir "rellançar determinades tradicions lligant xocolata amb imatges com Sant Narcís o el Tarlà". Nadal també va recordar la gran aportació "amb el seu llibre de la música gironina dels anys 60 i la dedicació als grups i conjunts dels anys 60 i 70. Una aportació molt notable vinculada a una recuperació d'una època en què els joves de la ciutat començaven a trencar l'ou del classicisme i la tradicionalitat amb guitarres elèctriques i conjunts de bateria". Així, va concloure l'exalcalde, "s'ha de valorar la trajectòria i la mostra d'estima ciutadana que va ser tota la manifestació d'amor ciutadà que se li va fer quan va tancar la botiga".
Per la seva banda, l'alcalde en funcions de Girona, Jordi Fàbrega, va recordar la gran estima de la ciutat d'una "persona molt significada i reconeguda al món de la pastisseria, amb una botiga de renom que ha donat molt a la ciutat".
Publicat en el Diari de Girona el 08/08/12

Cap comentari:

Publica un comentari