L'edició de la seva obra completa en dos volums imponents revalora el pintor, decorador i dissenyador gràfic gironí.
El Museu d'Art li dedicarà al setembre una exposició antològica.
A la seva
mort, i tal com era el seu desig, es va procedir al trasllat de tota
l'obra que Pep Colomer (Girona, 1907-1994) conservava al seu taller de
la ronda Ferran Puig perquè passés a formar part del llegat que deixava a
la seva ciutat. Ningú no esperava, però, que aquell artista que feia
dècades que vivia retret, en una discreció que s'assemblava quasi a un
exercici de desaparició, guardés una quantitat tan ingent de material
que obligava a refer de dalt a baix tot el que se'n sabia fins aquell
moment. El Museu d'Art de Girona, dipositari del fons, va organitzar el
1996 una exposició que treia a la llum part d'aquella col·lecció
personal inèdita, i dos anys després es constituïa la Fundació
Colomer-Sanz, planificada pel mateix Colomer des del 1984, per
contribuir a la catalogació, conservació i difusió de la seva obra. Han
hagut de passar quinze anys més, però finalment dos imponents volums,
acuradament editats pel segell del fotògraf Jordi Puig Úrsula Llibres,
que reprodueixen l'obra completa de l'artista en les seves diverses
facetes com a dissenyador, pintor, dibuixant, decorador o pensador, amb
els corresponents estudis crítics, i l'anunci d'una exposició
antològica, de nou a l'MD'A, per a finals del pròxim mes de setembre,
permeten que Colomer retrobi el lloc que li correspon en la massa sovint
difusa, discontínua i malaurada història de l'art de Girona.
Perquè
Colomer pertanyia, com tants altres artistes d'empenta arruïnats
moralment pel franquisme, a l'activa generació dels anys trenta, en la
qual va tenir un paper destacat com a impulsor dels Amics de les Arts,
del saló d'exposicions i llibreria Garbí o de la penya dels Íntims, com a
promotor de la primera Fira Comercial, com a membre de l'equip fundador
de la revista Víctors i, sobretot, com a renovador del disseny
publicitari i les arts decoratives després del noucentisme masonià junt
amb el seu amic i soci Francesc Gallostra (1905-1974). Tot i haver-se
significat amb la República, va aconseguir passar desapercebut als anys
quaranta mig amagat a Banyoles, sota la protecció de la família de la
seva dona, Carme Sanz, i dedicat principalment a la decoració
d'interiors i el disseny de mobiliari, tant a Girona com, durant un
temps, a Barcelona. Tot i la intensa activitat cultural i professional
que va desplegar al llarg de la seva vida, fins al 1957, quan ja tenia
cinquanta anys, no va fer la seva primera exposició individual, a
L'Artística. En faria poques més i, en qualsevol cas, mai amb fins
crematístics: forma part de la llegenda franciscana del seu caràcter
que, si algun cop rebia diners pels seus quadres, els donava íntegrament
a la beneficència. Membre del Círculo Artístico i de l'Ansiba, els
últims anys va convertir-se en un referent per als artistes més joves
que solien reunir-se devotament a la seva casa de Sant Daniel, on
s'havia consagrat a les preocupacions crepusculars sobre grafologia i
filosofia.
A la seva
mort, i tal com era el seu desig, es va procedir al trasllat de tota
l'obra que Pep Colomer (Girona, 1907-1994) conservava al seu taller de
la ronda Ferran Puig perquè passés a formar part del llegat que deixava a
la seva ciutat. Ningú no esperava, però, que aquell artista que feia
dècades que vivia retret, en una discreció que s'assemblava quasi a un
exercici de desaparició, guardés una quantitat tan ingent de material
que obligava a refer de dalt a baix tot el que se'n sabia fins aquell
moment. El Museu d'Art de Girona, dipositari del fons, va organitzar el
1996 una exposició que treia a la llum part d'aquella col·lecció
personal inèdita, i dos anys després es constituïa la Fundació
Colomer-Sanz, planificada pel mateix Colomer des del 1984, per
contribuir a la catalogació, conservació i difusió de la seva obra. Han
hagut de passar quinze anys més, però finalment dos imponents volums,
acuradament editats pel segell del fotògraf Jordi Puig Úrsula Llibres,
que reprodueixen l'obra completa de l'artista en les seves diverses
facetes com a dissenyador, pintor, dibuixant, decorador o pensador, amb
els corresponents estudis crítics, i l'anunci d'una exposició
antològica, de nou a l'MD'A, per a finals del pròxim mes de setembre,
permeten que Colomer retrobi el lloc que li correspon en la massa sovint
difusa, discontínua i malaurada història de l'art de Girona.Perquè Colomer pertanyia, com tants altres artistes d'empenta arruïnats moralment pel franquisme, a l'activa generació dels anys trenta, en la qual va tenir un paper destacat com a impulsor dels Amics de les Arts, del saló d'exposicions i llibreria Garbí o de la penya dels Íntims, com a promotor de la primera Fira Comercial, com a membre de l'equip fundador de la revista Víctors i, sobretot, com a renovador del disseny publicitari i les arts decoratives després del noucentisme masonià junt amb el seu amic i soci Francesc Gallostra (1905-1974). Tot i haver-se significat amb la República, va aconseguir passar desapercebut als anys quaranta mig amagat a Banyoles, sota la protecció de la família de la seva dona, Carme Sanz, i dedicat principalment a la decoració d'interiors i el disseny de mobiliari, tant a Girona com, durant un temps, a Barcelona. Tot i la intensa activitat cultural i professional que va desplegar al llarg de la seva vida, fins al 1957, quan ja tenia cinquanta anys, no va fer la seva primera exposició individual, a L'Artística. En faria poques més i, en qualsevol cas, mai amb fins crematístics: forma part de la llegenda franciscana del seu caràcter que, si algun cop rebia diners pels seus quadres, els donava íntegrament a la beneficència. Membre del Círculo Artístico i de l'Ansiba, els últims anys va convertir-se en un referent per als artistes més joves que solien reunir-se devotament a la seva casa de Sant Daniel, on s'havia consagrat a les preocupacions crepusculars sobre grafologia i filosofia.
Un fons en renovació permanent
Un treball de
recerca iniciat l'any 2011 i coordinat per l'historiador de l'art Jordi
Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó, ha permès catalogar més
d'un miler d'obres de Pep Colomer, entre pintures, cartells, dibuixos,
il·lustracions, i dissenys d'interior i mobiliari. La major part
d'aquest material procedeix de la donació que el mateix artista va fer a
la ciutat abans de morir, dipositada al Museu d'Art, però la
investigació també ha permès localitzar moltíssima altra documentació
inèdita a través dels arxius i de les col·leccions particulars. Per
facilitar una actualització permanent del fons, els dos volums de l'obra
completa, de més de 950 pàgines, són consultables també a través del
web www.pepcolomer.org, on es reprodueix tota la producció de Colomer i que dóna opció a descarregar-se els continguts per a iPad.
Eva Vázquez. Públicat en el Punt-Avui 28.08.13
Eva Vázquez. Públicat en el Punt-Avui 28.08.13
Notícia 29.07.13 en el Diari de Girona
http://www.diaridegirona.cat/cultura/2013/07/28/rescat-categoric-lartista-gironi-pep/628270.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada