7/3/15

L'impacte de la normalitat

Mercè Cuartiella presenta a la Llibreria 22 'Gent que tu coneixes', premi Mercè Rodoreda 2014
Malgrat haver-se jubilat fa un mes i escaig, Guillem Terribas continua oficiant presentacions a la Llibreria 22 de Girona. La d'ahir a la nit –'Gent que tu coneixes' (Proa), amb què Mercè Cuartiella va rebre el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions 2014– la va començar dient que hi hauria un parell de sorpreses. La primera la va anunciar ell mateix: “En aquests moments s'està imprimint la segona edició del llibre. L'editor m'acaba de trucar per dir-m'ho”, va informar davant l'alegria de Cuartiella, que no n'estava assabentada. De la segona sorpresa Terribas no en va dir res, de manera que el cineasta Callahan Ruiz va explicar com havia rebut l'encàrrec de presentar l'obra. “La Mercè em va enviar un privat al Facebook preguntant-me si em feia gràcia fer-ho. Li vaig dir que sí, tot i que fins ara només he presentat un llibre autoeditat de zombis ['Podrits', de J.O. Granés]; a més, el marit de la Mercè [Joan Manuel Soldevilla] va ser el meu professor de literatura, la qual cosa comportava una pressió afegida”, va destacar entre les rialles del públic. Després de conversar amb l'autora sobre les seves dues últimes novel·les, 'Germans, gairebé bessons' i 'L'afer marsellès', Ruiz va remarcar que aquest cop publicava contes i va subratllar les analogies entre aquestes peces literàries i els curtmetratges: “En tots dos casos, la història ha de ser breu i no pot deixar indiferent”. “Es tracta de crear situacions tenses i intenses per impactar i trasbalsar”, va intervenir Cuartiella. “Els teus contes tenen força mala llet: fins i tot el més amable és bastant fill de puta”, va assenyalar Ruiz.
L'espontània i els tretze relats
En aquell moment, una espontània va cridar: “I el conte qui l'explicarà?”. Després d'uns moments de dubte, tothom va relacionar-la amb la segona sorpresa que havia anunciat Terribas. A continuació, la noia va dir que allò era molt avorrit i que si roncava ja la despertarien. Tot seguit es va posar un antifaç vermell i es va reclinar a la cadira. Al cap d'uns segons de rialles i somriures –mentre ella, aparentment, dormia–, es va reprendre la presentació. Segons Cuartiella, els tretze relats del seu llibre es poden dividir, a grans trets, en tres tipus diferents. Uns són més dramàtics, amb personatges enfrontats a una circumstància que els trasbalsa, els canvia i fa que no puguin tornar a ser com eren abans; és el cas de 'Jo vaig veure morir l'Amàlia Vidal'. Un segon bloc presenta situacions trivials que condueixen els protagonistes a reflexions que abans no es plantejaven; 'Bar Oslo', 'Sinceritat' i 'El millor padrí' entrarien en aquesta categoria. Finalment, un tercer grup conté contes més irònics i divertits i més o menys amables; 'Embruixada' 'La Conxita i la senyora Concepció' i 'Somriures i llàgrimes' s'ajusten força bé a aquesta descripció. “És evident que no m'agraden els relats ensucrats”, va assenyalar l'autora. “Tinc un humor negre, àcid; el narrador pren distància i de vegades és cruel”. En tots els casos, però, els personatges són “gent normal, com els lectors i com jo, com molta gent que coneixem”, va apuntar. “I viuen situacions amb què tots ens podem sentir identificats, siguem Batman o el mecànic d'un taller”, va afegir.
Clint Eastwood i Mazinger Z
Callahan Ruiz ho va resumir així: “El llibre va de la comèdia negra al drama més punyent i fins i tot al thriller”. Al seu criteri, però, el relat més reeixit és 'Taj Mahal', que li recorda la manera de narrar de Clint Eastwood. “Potser et demanaré els drets d'autor per fer-ne un curt”, li va dir a Cuartiella abans de treure's el jersei per mostrar una samarreta de Mazinger Z, “un personatge dur amb qui he crescut i a qui volia fer un petit homenatge parlant d'un llibre dur que també té molt d'humor”, va aclarir. Els aplaudiments del públic al final de l'acte van despertar l'espontània de l'antifaç vermell, que va cridar: “Ja s'ha acabat?”.
Text i Foto: JOSEP PASTELLS publicat a ara.cat 05.03.15

Cap comentari:

Publica un comentari